CARTA A JOSEP MARIA FÀBREGAS
Canyamars, 19 de març de 2007
Estimat Mia,
Et segueixo parlant…
A vegades et parlo perquè sí… Et parlo dels dilluns als divendres, dels dissabtes i també dels diumenges.
Et parlo dels dies amb molt de tragí, dels moments d’inèrcia i de les hores perdudes.
Et parlo de les nits de treballs i sobre llunes diferents.
Et parlo dels que van i vénen i et parlo del present.
Et parlo de la casa, que és maca, còmoda, del seu entorn privilegiat, perquè la seva força, el seu ímpetu, el seu vigor, tenen noms, com el sant d’avui: sant Josep.
Et confirmo que sóc trafeguda enmig de la indolència, però te’n parlo en colors en totes les meves correspondències.
Et parlo del pensament que ja no em fa por i et parlo de la vida, que molt sovint és un plat a taula i un llit sota teulada.
Et parlo d’individualisme perquè tots perseguim la vida, però jo la persegueixo amb passió. Aquesta és la meva visió, perquè ara tinc una perspectiva més ampla que les venes dels meus braços.
Et parlo que conservo la meva fe i que crec en la dolçor i la generositat en els gestos de cada dia.
Et parlo de l’existència que té sentit quan està lligada a una lluita, i si és col·lectiva, la consciència s’hi atreveix. I si et parlo d’amor, és d’amor noble i digne.
Et parlo del bé i del mal, perquè existeix dins de cadascú.
I encara et parlo del dol del meu pare perquè no ha passat. Però te’n parlo sense turment.
Et parlo de mi, simplement, per dir-te que estic bé i que aguanto les batzegades perquè suposo que conec els meus límits.
Estimat Mia, et parlo per desitjar-te un bon sant i et parlo per dir-te, una vegada més: gràcies! Et parlo per dir-te que t’estimo molt però també et parlo perquè m’escoltis.
Giovanna