POEMA QUE M’HA ACOMPANYAT DURANT MOLTS ANYS

La destrucció

Prop meu i sense treva el Dimoni es debat,

i neda al meu entorn com un aire impalpable;

me l’empasso i me’n sento tot el pulmó abrusat

omplint-me’l d’un desig eternal i culpable.

A vegades, sabent-me de l’Art enamorat,

pren la forma incitant d’una dona adorable,

i, sota especiosos pretextos d’afectat,

els meus llavis avesa a un filtre detestable.

Així em va encaminant, lluny de l’esguard de Déu,

panteixant de fatiga i romput, i em fa seu

en estepes de Tedi, profundes i desertes,

i em rebot contra els ulls plens de confusions

vestimentes sollades, i ferides obertes,

i l’aparell sagnant de la Destrucció!

CHARLES BAUDELAIRE

Les flors del mal

(traducció de Xavier Benguerel)