CARTA A JOSEP MARIA FÀBREGAS

Prato Raso, 20 de novembre de 2005

Estimat Josep Maria,

No és aquesta l’última carta que t’escric, però és probable que sigui l’última que t’envio des d’aquí.

He escrit molt i m’ha faltat temps per escriure més. Necessito moltes hores per plasmar allò que veig, allò que sento, damunt del paper. Acostumar el cap, els ulls i tot el cos a un ordre dins del dia i de la nit, a la llum d’un clima intransigent que envolta tot aquest ritual meu, és un exercici que vol silenci i calidesa. No tot és difuminar paraules i vestir-les de seda, sinó també transformar sensacions en paraules que es fonen a la boca i s’endinsen en la intimitat. D’adolescent ja escrivia de nit, molt sovint fins a fer-se de dia. Però en els darrers anys aquest costum desordenava la meva qualitat de vida durant el dia. Abans de venir al Brasil ja m’havia acostumat a vèncer l’insomni mimant la transició de la nit al dia, escrivint a l’aurora. Tenia disset anys quan va morir l’escriptor cubà Alejo Carpentier, un amic entranyable dels meus pares. Recordo que era gran orador, era algú que amb la seva conversa brillant va saber despertar en mi certa magnitud d’un vocabulari fascinant. Em va explicar que es llevava molt d’hora, escrivia a l’alba, i em va explicar per què. Sempre apareix aquest record quan agafo la ploma enmig de la llum fragmentada per la sortida del sol.

Aquí hi ha milers de gestos al dia que em recorden les persones que he conegut i estimat. He recuperat molta memòria, però també s’han despertat aquells records que jo despistava; potser és per això que aquesta segona etapa a la selva m’ha semblat més dura de viure, però sens dubte més constructiva, amb més solitud i més lluny…

L’ayahuasca m’ha guiat pels camins del no viure del passat, ensenyant-me el més salvatge de la humanitat, obrint-me portes que un sisè sentit m’ha fet tancar. Les meves pors i la por dels altres. He escrit cadascuna de les meves experiències, una manera d’integrar i fixar els meus neguits d’una aparent realitat.

En aquest camí que també m’ha portat a l’entremig de la llum i la foscor, entre el cel i la terra, entre l’abisme i l’infern, m’he enfortit esperant amb temor l’atac de pànic que mai no he tingut. No és fàcil ordenar tan sovint l’estat alterat de la consciència. Necessito ordenar i equilibrar la realitat.

D’ençà del dia que vaig entrar al CITA, el teu germà Xavier va dir que ell no dubtava gens de la meva voluntat de sortir de l’infern de la droga, i durant els mesos que va estar al meu costat aquest pensament no el va abandonar mai.

I crec que aquest sentiment també el varen tenir el Santi i l’Ester, que recordo que no varen deixar mai d’ajudar-me i fer-me costat, sobretot quan la meva salut es va debilitar i, amb ella, el meu estat emocional. Tot i que ells potser no «creuen» gaire en aquest procés al Brasil, tampoc no m’hi van posar entrebancs i diria que més aviat es varen unir al meu entusiasme i a la meva fe de seguir lluitant. Estic segura que quan torni ells també estaran contents de compartir amb mi els resultats d’aquesta experiència i confio que em seguiran acompanyant si necessito ajuda.

Sóc valenta, sóc forta i lluitadora, però aquestes paraules tenen gust de metall a la boca. S’ha de donar a tots aquests adjectius la calidesa d’una tonalitat metal·litzada, ja que el plom s’enfonsa, s’incrusta, explota… He recuperat els colors de les sensacions, dels sentiments, de les emocions, perquè hi ha coses que han canviat de color però no de sentit.

Marxo el 15 de desembre. Me’n vaig a passar el meu aniversari, el Nadal i el Cap d’Any a l’Argentina. Torno a Barcelona el 3 de gener. L’Argentina, d’alguna manera, m’agafa de camí. A Mendoza hi tinc un amic entranyable, però aquesta no és una carta sobre ell. Em fa molta il·lusió veure’l i sé que no me’n penediré.

He començat un temps de realitats, conscient de la meva elecció, perquè la vida no és només en el camí de l’ayahuasca. La vida és amb mi, però la substància de la naturalesa m’ha retornat la força i el poder salvatge de la meva esperança i de la meva rebel·lia.

No fa gaire vaig escriure: «Un sorbo de riesgo apaga por fin este silencio y despierta mi sed de ser consecuente con lo que siento…».

El que no deixa de preocupar-me és l’arribada a Barcelona. Hi havia la possibilitat de compartir el pis de la Judit, però ella ja s’ha compromès amb altres persones. Ara mateix no tinc casa i necessito un lloc on aterrar i on pugui ordenar a poc a poc la meva vida diària. Tu saps de la importància de protegir-se a la tornada i de fer-ho bé, sense que això resulti gaire brusc. Dubto que tinguis a punt la infraestructura de la qual em vares parlar per acollir els que tornen del Brasil, adaptada a tot plegat: les condicions econòmiques, els costums que ens han impregnat, el silenci, la intimitat, la serenitat…

Espero que em facis costat i m’ajudis a equilibrar la solució, almenys en la boja carrera de tornar a la realitat que m’espera.

Crec, estimat Josep Maria, que he fet un procés molt llarg, amb moments difícils i dolorosos, que he mantingut un respecte i una dignitat constants, ja que no només he confiat en mi mateixa, sinó que també he confiat en tots vosaltres.

Tinc amics més que entranyables al meu costat, amics que també han fet aquest procés amb mi i que m’acompanyen en aquest camí de retorn.

Sempre he confiat en el Rafa i tinc molts motius per seguir-ho fent.

Una abraçada molt forta.

Giovanna

Aferrada a la vida
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
dedicatoria.html
nota.html
preambul.html
Section0001.html
Section0002.html
Part1.html
Section0003.html
Part2.html
Section0005.html
Section0006.html
Section0007.html
Section0008.html
Section0009.html
Section0010.html
Section0011.html
Section0012.html
Section0013.html
Section0014.html
Section0015.html
Section0016.html
Section0017.html
Part3.html
Section0018.html
Section0019.html
Section0020.html
Section0021.html
Section0022.html
Section0023.html
Section0024.html
Section0025.html
Section0026.html
Section0027.html
Section0028.html
Section0029.html
Part4.html
Section0030.html
Section0031.html
Section0032.html
Section0033.html
Section0034.html
Section0035.html
Section0036.html
Section0037.html
Section0038.html
Section0039.html
Section0040.html
Section0041.html
Section0042.html
Section0043.html
Part5.html
Section0044.html
Section0045.html
Section0046.html
Section0047.html
Section0048.html
Section0049.html
Section0050.html
Section0051.html
Section0052.html
Section0053.html
Section0054.html
Section0055.html
Section0056.html
Section0057.html
Section0058.html
Section0059.html
Section0060.html
Section0061.html
Section0062.html
Section0063.html
Section0064.html
Part6.html
Section0065.html
Section0066.html
Section0067.html
Section0068.html
Section0069.html
Section0070.html
Section0071.html
Section0072.html
Section0073.html
Section0074.html
Section0075.html
Section0076.html
epileg.html
annex.html
annex000.html
annex001.html
annex002.html
annex003.html
annex004.html
annex005.html
annex006.html
annex007.html
annex008.html
annex009.html
annex010.html
annex011.html
annex012.html
annex013.html
annex014.html
annex015.html
annex016.html
autor.xhtml