CARTA DEL XAVIER

París, novembre de 2004

Estimada Giovanna,

Gràcies per la teva carta, estic content de tot el que em dius de les «vivències» de Dosrius. Comprenc que passis moments difícils, rememorant el passat; espero que sigui la bona manera de retrobar un equilibri i una gran serenitat, encara que el camí sigui llarg.

La vida, malgrat les seves bones coses, no deixa de tenir moments durs per a tothom. Penso que amb el teu esforç i la teva voluntat, la teràpia podrà aconseguir que siguis la Giovanna neta i optimista d’abans.

Ja sé que serà lent, però millor si hi poses tota la bona voluntat, perquè el teu passat no et trepitgi de nou. No siguis rancorosa amb tu mateixa ni amb els altres. Reflexiona, car la teva salut depèn dels teus actes i no és qüestió de fer un pas enrere si te’n vols sortir. La vida no és per cremar-la de qualsevol manera. Has viscut malament i és hora que els teus passos vagin endavant perquè no ensopeguis de nou, com ja t’ha passat altres vegades.

Estic content de tot el que ens comentes en les teves cartes, m’omplen d’optimisme i et faig confiança. Com dius tu, segueix lluitant per curar-te de les drogues encara que siguis vulnerable. Lluita per la teva salut.

Si et diuen que no hi havia diàleg amb el teu pare, pots dir que en el teu estat tu tampoc podies ni volies acceptar els meus consells. La teva violència feia augmentar, verbalment, la meva…

Ja saps que sempre t’he estimat.

Una abraçada,

Papà