CARTA A PEP CUÑAT I OLGA CARBÓ
(EPÍLEG D’UNA ETAPA)
Barcelona, 21 d’abril de 2007
Estimats Pep i Olga,
Amb aigua i gotes d’aigua, lleus rajolins damunt l’aigua, gotes destacades i corrent de murmuris, gairebé de sospirs, vaig marxar de Canyamars amb la impressió d’una melodia líquida. La joia, pura i segura com una mar molt viva i serena. L’abril, a la fi, s’ha decidit treure la màscara hostil. L’aire té l’olor indefinible d’aquest temps, com un alè de vida nova.
Us escric per fi a tots dos, des del lloc on visc de moment, on al matí el sol posa una franja lluminosa. Però avesada al silenci de la casa, els múltiples sorolls del carrer i de la meva nova vida em són nous. Les noves sensacions em fan realment una sorpresa estranya en començar el dia. Us escric perquè ja fa temps que em volten paraules per a vosaltres, i ara que les tinc a la punta dels dits, ordenades al cap, i que reposo una estona al marge de tot, us escric allò que sento.
El temps ha canviat i dir adéu als que marxen, dir adéu a una etapa, veure arreu cares joioses, artificials, ulls resplendents, voltats de no sé quines penombres una mica perverses, la ciutat com brama, tot plegat se’m fa com un fulguri apagat i càlid. Camino amb dignitat pel dia a dia, i per moments contemplo, una mica trista, la meva silueta de vida, alhora forta i delicada. Suposo que la majoria són sensacions de por.
Com tants d’altres, els noms de Pep i Olga poden evocar cent imatges diverses. Però altres vegades les imatges foren dipositades delicadament al fons de la consciència per la mateixa natura. Per mi, pensar en vosaltres destaca com un compendi de colors, de sons i de flaires, on es barregen les meves imatges. Endemés, els noms no evoquen en mi cap motiu de tristesa, ni aspres combats de vent, ni boira espessa ofegant els boscos, ni fredes ombres encongint cap al tard les cases que fumegen. Canyamars té en el paisatge alguna cosa de pur, de virginal. Tot té aquesta qualitat neta, brunyida, i l’olor humida d’olivarda i de pinassa descomposta m’ha donat estones de plenitud.
Ens hem anat coneixent amb moments de fresca, de bellesa de sonets, de justa distància, entre flames que crepiten i envien cap a la muntanya fumera blavosa. Sol i aigua, els grans enemics, però ens hem conegut, i jo personalment vaig recuperar la calidesa en les faccions en sentir-me cenyida en una abraçada de tots dos, en un moment tens i difícil. Sempre us he sentit a prop, en la mort del meu pare, al llarg del dol i de les meves dificultats.
Si us parlo d’amor sense boires feixugues, suposo que m’entendreu si us dic que per a mi el Javier és com una estrella que brilla en el gran silenci. M’ha reconciliat amb l’amor recíproc. Tots sabem que l’amor i l’amistat s’han de cultivar, veure que els cims de les mates de bruc comencen a florir, que omplen la vida.
Hi ha hagut una vida intensa al meu voltant i una vida intensa en mi. No hi ha hagut contradicció entre el meu cor i aquell vibrar de vida perfumada, de tebior dels dies embriacs de llum o de foscor. Gràcies per ajudar-me en el camí, per compartir l’olor d’arbres, aire pur, amb breus mots senzills, amb l’essència de la vostra filla Júlia en la màgia de l’infant. Gràcies per la confiança dolça i sincera que he rebut de vosaltres dos. Sou en un cor d’amics i una tèbia abraçada.
Giovanna