CARTA DE LA LUISA

París, desembre de 2005

Molt estimada Giovanna,

M’agrada saber que a través de l’experiència de l’Amazones, de l’ayahuasca, de la solitud, de viure lluny del món que coneixies, de compartir dolor, voluntat, por i somnis, en fi, tota la vida d’aquest últim any, que tot això t’ha pogut ajudar a esborrar la sensació amarga de la derrota.

Al revés, tornes amb entusiasme i amb ganes de seguir vivint amb una certa qualitat de vida, ordenant i equilibrant la realitat.

Has recuperat molta memòria i també s’han despertat records difícils, has viscut hores dures, però segurament molt constructives.

Bé, tot ho expliques perfectament i respectuosament en la teva carta al Mia.

Ara és qüestió de preparar amb molta serenitat la teva tornada. Has posat unes preguntes a les quals ell contestarà, i ja saps que tots els que han estat al teu costat fins ara seguiran acompanyant-te i donant-te l’ajuda que necessites.

Com dius tu, hi ha decisions compartides i altres que només es poden prendre en solitari.

Tu ara ets conscient del que has deixat darrere teu, del que t’ha costat adquirir un semblant d’equilibri. Aquest equilibri és el que t’ha d’ajudar a posar les bases de la teva tornada.

El primer era saber el lloc on viuràs en arribar, i crec que la Torre és l’ideal per fer front a les proves de l’hospital i del dia a dia. El teu caràcter et porta a dramatitzar sempre una mica les situacions. Has après, crec, a tenir més paciència, a no voler-ho tot i de seguida… Penso que és aquesta la Giovanna que esperem, la Giovanna que torna. Molt més madura: una noia que durant un any i més ha fet tot el possible per reconstruir-se, i que ho ha aconseguit. La pròxima etapa és la de fer el teu niu a Barcelona, projectant els teus somnis en la realitat, com ara continuar escrivint i poder-te guanyar la vida, ordenant els teus passos, sense pressa però conscient que a partir d’ara ja no et pots equivocar, tant per preservar la teva salut com per cultivar la confiança que se t’ha fet al CITA, a IDEAA i a casa nostra. Una de les primeres gestions que hauràs de fer serà enllestir el dossier per a Benestar Social i la pensió que et pertoca. Ens tranquil·litzaria, a tu i a nosaltres, perquè també et donaria més responsabilitat, ja que hauràs de gestionar uns diners teus.

Dius que la Liliana t’ha fet veure que la teva salut està molt lligada a tenir fe en les coses, en les persones… i en tu mateixa, afegeixo jo!

Tens por, com en tenim tots quan hem de fer front a una situació desconeguda. Però aquesta por no s’ha de manifestar, i sabent que no ets l’única que té por, et semblarà tot més fàcil. Ara, de lluny, segur que et sembla una situació complicadíssima. Quan ho visquis la podràs relativitzar, sense posar-te nerviosa, sense presses, i tenint molta fe en les teves capacitats. Ara ja no ets una nena, ni una adolescent: ets una dona madura que comença de bell nou una vida sana, amb molts amics entranyables i una estructura al voltant per ajudar-te. No es pot demanar més. És de tot aquest estat de coses que t’has de conscienciar.

Gaudeix dels últims dies a Prato Raso, després gaudeix de la teva estada a l’Argentina. Serà un viatge una mica llarg, una mica complicat, tu l’has volgut així, dius que no te’n penediràs; doncs si tot és positiu, tu també t’has de «positivar». Nosaltres t’hem ajudat sempre fins on hem pogut i molt més també, però tot té uns límits.

Escriu-me quan tornis de Rio Branco. De llavors ençà hauré pogut parlar amb el Mia i segurament tu també.

M’ha agradat molt la referència a Alejo Carpentier i com expliques la teva necessitat d’escriure, de plasmar el que veus i sents sobre un paper. No és gens fàcil, que t’ho digui el papà com li costa pintar! És el mateix. Endavant, i que tot vagi molt bé. Parlarem més i més.

Petons i records del papà.

Mil abraçades de la teva

Mamà

Aferrada a la vida
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
dedicatoria.html
nota.html
preambul.html
Section0001.html
Section0002.html
Part1.html
Section0003.html
Part2.html
Section0005.html
Section0006.html
Section0007.html
Section0008.html
Section0009.html
Section0010.html
Section0011.html
Section0012.html
Section0013.html
Section0014.html
Section0015.html
Section0016.html
Section0017.html
Part3.html
Section0018.html
Section0019.html
Section0020.html
Section0021.html
Section0022.html
Section0023.html
Section0024.html
Section0025.html
Section0026.html
Section0027.html
Section0028.html
Section0029.html
Part4.html
Section0030.html
Section0031.html
Section0032.html
Section0033.html
Section0034.html
Section0035.html
Section0036.html
Section0037.html
Section0038.html
Section0039.html
Section0040.html
Section0041.html
Section0042.html
Section0043.html
Part5.html
Section0044.html
Section0045.html
Section0046.html
Section0047.html
Section0048.html
Section0049.html
Section0050.html
Section0051.html
Section0052.html
Section0053.html
Section0054.html
Section0055.html
Section0056.html
Section0057.html
Section0058.html
Section0059.html
Section0060.html
Section0061.html
Section0062.html
Section0063.html
Section0064.html
Part6.html
Section0065.html
Section0066.html
Section0067.html
Section0068.html
Section0069.html
Section0070.html
Section0071.html
Section0072.html
Section0073.html
Section0074.html
Section0075.html
Section0076.html
epileg.html
annex.html
annex000.html
annex001.html
annex002.html
annex003.html
annex004.html
annex005.html
annex006.html
annex007.html
annex008.html
annex009.html
annex010.html
annex011.html
annex012.html
annex013.html
annex014.html
annex015.html
annex016.html
autor.xhtml