Del 9-N al 27-S, sota el focus permanent
La celebració amb èxit del 9-N el converteix en un dels actes d’insubordinació democràtica de més repercussió de la història. De la història de Catalunya segur. Els 850 periodistes de mitjans acreditats bullen en el centre de premsa de 2.000 metres quadrats que s’ha habilitat a l’antic Pavelló d’Itàlia de la Fira de Barcelona. Les cròniques, escrites i audiovisuals, són llançades als cinc continents i la repercussió del cas català bat tots els rècords. El corresponsal del diari argentí Clarín a Madrid, enviat a Barcelona aquell dia, destaca l’ambient emotiu de la jornada: «Els voluntaris es van posar dempeus i van homenatjar els votants. Molt fervor en aquesta Europa avorrida». Segons reportava l’endemà a El Punt Avui el periodista Emili Bella (un dels professionals que ha anat escrutant les xarxes pacientment durant aquests últims anys a la recerca de la visió exterior), la notícia sobre la consulta catalana ocupa el top five entre les més llegides del dia als webs internacionals, en dura competència amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del mur de Berlín, que s’escau aquell mateix dia. El divendres anterior al gran diumenge català, The New York Times publica a la seva portada internacional una fotografia de castellers, com a prèvia de la gran votació. La rastellera de notícies i opinions resulta impossible d’encabir en un treball d’aquestes dimensions, però val la pena fer-ne un tast: «Els catalans es llancen a votar» (Der Spiegel, Alemanya); «La gent desafia Madrid en una votació simbòlica sobre la independència» (Russia Today TV); «Els catalans protesten amb una gran votació històrica» (Herald Scotland). L’afluència massiva per votar en alguns col·legis inspira un brillant titular del rotatiu bavarès Süddeutsche Zeitung: «Fent cua per la independència». El corresponsal David Millward escriu a les planes del britànic The Telegraph: «Tot i que la votació no era vinculant, Artur Mas l’ha definit com un gran èxit que hauria d’obrir el camí cap a un referèndum formal». Des de Catalunya, sobretot els mitjans digitals, i molt especialment Vilaweb, fan un gran esforç de rastreig per oferir al lector català una guia del seguiment fet per la premsa internacional posant a l’abast d’un clic un quiosc amb llengües diverses però sense fronteres.