Abans del procés (1994-2009)

En l’edició original de Cata… què?, el periple de Carles Puigdemont per les hemeroteques de la premsa internacional es tanca amb les últimes cròniques sobre els Jocs Olímpics, la cita esportiva del 1992 que, gràcies a la seva capital, havia ressituat Catalunya en el context internacional amb una visibilitat que no es coneixia des de l’època de la guerra civil. I per primer cop en molts segles, per cert, no associada a cap conflicte.

Els Jocs fixen la imatge exterior de Barcelona i, per extensió, de la Catalunya contemporània finisecular. Però el món és molt gran i la llum dels focus mediàtics exteriors va declinant per anar a la recerca d’actualitat més rabiosa, d’escenaris nous, de l’ultimíssima notícia. Sense l’aparador internacional olímpic, Catalunya torna a la recambra informativa, amb alguna espurna de notorietat fugissera, sovint relacionada, igual que en l’època analitzada per Puigdemont, amb algun viatge del president Pujol, o comparant-nos amb l’evolució del conflicte balcànic i altres processos independentistes, frustrats o no, com els d’Eslovàquia i el Quebec. Així es mantenen les coses durant pràcticament una dècada i mitja, entre mitjan anys noranta i el 2009, quan comença el procés. O potser val més escriure el Procés, amb majúscula.