Juny. De cara als Jocs
A aquestes alçades, Barcelona ja s’ha convertit en la vedette dels mitjans de comunicació. Hi apareix de manera quotidiana, en forma de notícia, de reportatge o de ressenya sobre alguna cosa relacionada amb la ciutat que al cap de poc hauria d’acollir els Jocs. The Observer, per exemple, publica el dia 1 una nota sobre el ja popular llibre Barcelona, de Hughes, i diu que el que va començar essent «una ressenya de l’arquitectura modernista […] va derivar en alguna cosa més propera a una història de Catalunya a través de l’art». I afegeix: «En definitiva, és la millor manera d’apropar-se a una nació que en els últims cent anys ha donat al món Miró, Dalí i també Picasso i Gaudí. D’aquesta manera, essent el llibre Barcelona una història de Catalunya, és el millor que s’hagi escrit sobre el tema en anglès».
«La tensió a Espanya» [la frase forma part d’una lletania anglesa extreta de Pigmalió que serveix per exercitar la pronúncia], titulava el Financial Times un article publicat també l’1 de juny, dintre d’un dossier més ampli sobre els esdeveniments del 92. Tractava de com les «pressions per a una major autonomia regional estan creixent amb força». En parlar del País Basc i de Catalunya escriu: «Ambdues estan governades per partits nacionalistes conservadors, els líders dels quals periòdicament diuen coses gairebé sedicioses. L’any passat, el líder català va observar que Catalunya es trobava en una situació molt similar a la de Lituània. ¿Volia significar que Catalunya podria ser independent, també? Va dir que no, de cap manera, i immediatament després va començar a pressionar Madrid perquè li donés més diners». Segons la informació, per a CiU i el PNB, la necessitat de donar a entendre que es fan progressos en matèria autonòmica «és enorme perquè estan essent constantment perseguits en la seva pròpia rerebotiga per partits petits que volen la independència de veritat i no només més competències. Mentre els separatistes bascos obtenen regularment un 16% dels vots, hi ha hagut recentment un sobtat augment del partit separatista català Esquerra Republicana. Això és el resultat directe de l’excitació del fervor nacionalista que ha fet el líder català, Jordi Pujol».
En la mateixa edició, el Financial Times ofereix als seus lectors una mena de guia alfabètica lleugera en la qual es troben aquelles coses bàsiques que un home de negocis pot necessitar. I destaca, en relació amb el correu, el següent: «No enviï res per correu! Franco va obligar que cada carta segellada a Espanya passés per Madrid, on ell ho podia llegir. Les coses no han canviat pas gaire. Utilitzi el servei de missatgers». Per cert, en aquesta mateixa relació informal de coses a tenir en compte hi ha un enunciat que diu textualment: «Ehpaña i Eppo 92». El text també val la pena: «Des que Espanya és governada per andalusos, saber parlar amb accent del sud s’ha convertit en una moda».