Newsweek proposa que imaginem Espanya sense Catalunya i el País Basc
El mateix mes de desembre, en el número posat a la venda el dia 16, la revista nord-americana Newsweek dedica dues pàgines a parlar dels «Ressons bàltics als Pirineus». Això sí: dintre d’un ampli especial informatiu titulat «L’any d’Espanya».
Una gran foto en color d’una manifestació independentista d’un Onze de Setembre, a sobre de la qual reprodueixen una petita foto d’una pintada a favor d’ETA a Bilbao, és com un roc enmig dels cigrons. Després de pàgines —i anuncis oficials— sobre les meravelles del 92, veure la foto de les banderes estelades degué ser un xoc fort. «Les fronteres canviants d’Europa posen gelosos bascos i catalans», deia el subtítol de la informació. El text començava d’una manera no apta per a segons qui: «Imagini’s Espanya sense Catalunya i les províncies basques. El mapa no canviaria gaire: amb prou feines 32.000 quilòmetres quadrats de la cantonada nord-est i una àrea menor a l’oest dels Pirineus, que deixarien intacta gran part d’Espanya. Però el país que restaria seria immensament més pobre. Aquestes dues zones són els centres industrials més importants; la seva pèrdua representaria per al PIB espanyol una pèrdua d’almenys un 25%. Culturalment, el trauma no seria pas menys seriós. Els bascos són àmpliament considerats els cuiners més refinats del país. Molts dels millors artistes visionaris espanyols coneguts, inclosos Salvador Dalí i Antoni Gaudí, han estat catalans…».
El reportatge s’estén explicant com almenys 70 ajuntaments ja havien aprovat «mocions simbòliques declarant la seva independència de Madrid». Més endavant, cita unes declaracions de Jordi Pujol en les quals assegura que s’està alçant «una nació sistemàticament, serenament i constructivament», davant la qual cosa el periodista aclareix: «La nació catalana, és a dir, no pas Espanya».
Finalment, dintre de les anàlisis que la premsa es-trangera realitzava sobre el moviment nacionalista a Europa i el paper de les minories, una publicació alemanya, Rheinischer Merkur, de Bonn, descrivia el panorama general a l’Europa occidental. En un moment donat, en parlar de certes zones on la reivindicació es fa a través de la violència, explica que «la majoria dels bascos vol que finalitzi la guerra d’ETA. Però molts habitants de la zona tenen por als terroristes i envegen els catalans, als quals, amb els seus vuit milions d’habitants [sic], els va ser més fàcil imposar la seva autonomia cultural».
Totes aquestes informacions i força més que van aparèixer a les cadenes de televisió i ràdios de diversos països van provocar un estat de nerviosisme en mitjans espanyols que els va fer creure que els Jocs es podrien desbordar. Poc després havia de venir, doncs, el pacte olímpic i la batuda de Garzón contra independentistes catalans, el nerviosisme per la campanya del «Freedom for Catalonia» i les corredisses per una astuta campanya publicitària de la Generalitat a la premsa estrangera.