The Economist també s’hi apunta

Quasi simultàniament, la revista britànica The Economist corresponent a la setmana del 13 al 19 de juliol de 1991 també ficava el dit a la llaga. «Entre els líders europeus, ningú no ha adoptat una línia més dura contra el reconeixement d’Eslovènia i Croàcia que Felipe González d’Espanya. A qui pot estranyar?». Era l’encapçalament de la informació. El text deia el següent: «La por al separatisme és probablement més gran a Espanya que a qualsevol altre país de l’Europa occidental. Tant els bascos com els catalans tenen el dret a autodeterminar-se basant-se en les seves llengües i cultures diferents. Cadascun d’aquests països ha obtingut un cert grau d’autonomia des de la mort de Franco l’any 1975. Però a cap de les dues poblacions se’ls ha demanat que votin a favor o en contra de continuar dins d’Espanya. Tampoc no hi ha hagut una majoria en cap dels dos països que hagi pressionat en favor d’una votació d’aquesta mena. Hi ha dues raons que ho expliquen. Ambdues han estat buidades de contingut amb els recents esdeveniments a Iugoslàvia».

«La primera raó —continua el text publicat per The Economist— és l’amenaça implícita continguda a la Constitució espanyola, que atorga la responsabilitat per a la salvaguarda de la integritat territorial a les forces armades. Iugoslàvia ha mostrat la dificultat que hi ha en l’ús de la força per mantenir la unitat de la gent quan no vol. D’altra banda, la segona raó, els nacionalistes moderats han predominat fins ara per sobre dels radicals. Els moderats advoquen per una evolució lenta, i veuen l’autodeterminació com a resultat de la nova definició de les fronteres internes a l’Europa unida. Els radicals volen exigir els seus drets ara, tement que, si no, quedaran colgats no només sota una sinó dues capes d’allò que ells anomenen “administració supranacional”. L’exemple iugoslau amenaça de donar ales als més radicals».