«L’evolució exemplar de Catalunya»
Després d’aquest impasse, la premsa va saludar amb entusiasme el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El mateix diari Le Monde, en una anàlisi titulada «L’evolució exemplar de Catalunya», es congratula que el país torni a ser autònom «després d’anys de patiments i humiliacions […] En una Europa que parla tant de les regions i que, finalment, les realitza de mica en mica, el restabliment de la Generalitat de Catalunya és exemplar. ¿Com oblidar, en efecte, el que ha estat Espanya durant tant de temps: un país devorat pel centralisme abusiu, on el xoc entre la capital i la perifèria ha provocat un seguit de guerres, revoltes i drames? […] El terrorisme basc i la gran mobilització dels catalans han conduït Madrid a proclamar avui, malgrat que els pot costar en el moment d’haver de passar a les accions, que la unitat passa pel respecte de les diversitats».
En aquest article es fa una lloança del mètode català: «I ha estat sense les bombes, sense segrestos, sense la dialèctica funesta del terrorisme i de la repressió, que els catalans han obtingut del poder central la restauració d’una autonomia arrelada a la història […] A l’hora del diàleg, democratacristians, comunistes, banquers, intel·lectuals afectes al liberalisme o al marxisme, han sabut callar les seves divergències i les seves rivalitats en nom d’un objectiu major, la seva nacionalitat».
Posteriorment, Le Monde publicaria, dos dies després del retorn de Tarradellas, una anàlisi titulada «L’exemple català», en la qual, d’una banda, lloava la serenor de l’esclat popular en què s’havia transformat el retorn del president exiliat i, de l’altra, admetia les contradiccions de la nova situació: «Davant les pressions del catalanisme, el senyor Suárez ha estat hàbil, ferm i conciliador a la vegada. Adoptant des de l’endemà de les eleccions del 15 de juny una posició maximalista sobre el fet català, ha agafat per sorpresa certs dirigents nacionalistes que pensaven cridar al carrer. Jugant ell mateix la carta de Tarradellas, el retorn del qual havia estat reclamat per totes les forces polítiques catalanes, ha encarrilat i explotat el corrent autonomista. La nova Generalitat que comença no és pas, de fet, aquella que somiaven els catalans de l’interior. De tota manera, les seves perspectives de poder real són prou grans perquè alguns partits silenciïn de moment les seves reserves o les seves recances». En aquella mateixa edició, el diari parisenc publicava una informació en què Adolfo Suárez declarava que «Catalunya servirà d’exemple als altres pobles d’Espanya» i en què admetia sense cap vacil·lació que «el que és indiscutible és que Catalunya existeix i que és diferent». Això era el 26 d’octubre del 1977.
Finalment, abans d’acabar el convulsionat any 77, Le Monde publica un llarg comentari sobre el Govern de la Generalitat provisional que s’acabava de formar, i en destaca que fos d’unitat nacional. «Els catalans —començava l’opinió de Le Monde— acaben, una vegada més, de provar el seu atreviment i el seu seny. El govern autònom format el dia 5 demostra que els dirigents polítics han sabut oblidar les seves querelles». Més endavant assenyala que els comunistes qualificaren aquest govern com «l’únic govern d’unió nacional existent actualment a Europa». Cap al final del comentari, el diari francès afirma taxativament que «l’ordre exemplar amb què Catalunya posa a punt les seves institucions autònomes contrasta amb l’agitació que regna a les altres regions d’Espanya».