Jubany, Xirinachs i els fantasmes del 31

A l’últim capítol de la sèrie «Catalunya, avantguarda democràtica», aparegut en l’edició datada el 8 d’abril, Le Monde toca la qüestió del «seny» i la «rauxa», paraules que utilitza per titular aquest capítol. Comença amb unes declaracions del cardenal Jubany, en les quals declarava: «“A Madrid em sento en un altre món” […] El cardenal-arquebisbe Jubany —afegeix més endavant el periodista— se sent evidentment com un peix a l’aigua a Catalunya. Va ser bisbe de “Gerona”; ell diu amb un punt de coqueteria “Girona”, en català. “Certament, nosaltres vam comprendre l’autonomia abans que els altres”». Per al periodista, episodis com el de la Setmana Tràgica demostrarien la rauxa de Catalunya, mentre que el paper de l’Església seria l’exemple del seny del país. «Ningú a Barcelona no s’arriscaria avui a excloure una nova foguerada de rauxa, però l’Església, a Catalunya, és tranquil·la. En la seva majoria, s’ha passat al costat dels contestataris. A la seva manera pacífica, obstinada, Lluís Maria Xirinachs renova la tradició d’aquells capellans de poble que compartien les aspiracions del poble. Des de Nadal, des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre, es planta davant la presó Model per reclamar la llibertat dels presos polítics. El seu passat és no violent: vuit vagues de fam, en total cent quaranta-set dies, dos anys a la presó. El 1975 el seu nom va ser considerat pel jurat del premi Nobel. El govern es va veure forçat a alliberar-lo».

L’última part del capítol és dedicada al paper dels comunistes. En fer una al·lusió al POUM, el periodista deixa anar la hipòtesi que el seu líder, Andreu Nin, fos assassinat per agents de la GPU, que després seria la KGB, tal com el mes de desembre de 1992 un equip de la Televisió de Catalunya va demostrar en l’excel·lent reportatge anomenat Operació Nikolai.

L’autor es pregunta si «els fantasmes de la guerra ronden encara per Barcelona», i parla de les rivalitats històriques entre els anarquistes i els comunistes. Després parla de la Convergència Socialista de Reventós i de com els comunistes confiaven en la seva aparent superioritat en el camp de les esquerres per fer-se amb el lideratge. El periodista acaba el reportatge de la següent manera: «La Generalitat, el cor cobejat de la ciutat, ¿no serà el Palau d’Hivern de Catalunya?».