AFERS INTERNS

Sembla que al Brasil s’ha mogut un gran enrenou perquè una actriu amb qui Natura es mostrà especialment generosa celebrava el Carnaval, amb escassa protecció, al costat del president de la República, el rostre del qual traslluïa tribulació i sotsobra. No dubto que justament això és el que captà l’ull de l’espavilat repòrter, car la llibertat carnavalesca i la calidesa ambiental expliquen per elles mateixes la lleugeresa d’indumentària de l’actriu. L’absència de roba íntima entre dames de relleu, d’altra banda, ja no és notícia. Així, de cop i volta, i en les primeres pàgines del llibre de la meva memòria, contemplo la digna esposa del primer ministre del Canadà, senyor Trudeau, exhibint la mateixa marca de roba interior que l’alegre brasilera. Potser alguns recordaran que fa uns anys, a Madrid, una noia que es deia Marta organitzà un sidral político-financer en recórrer a peces de la mateixa casa, però de diferent model. I no fa pas tant que una de les filles del baró Thyssen fou enganxada a la darreria amb models del mateix sastre, i pel que s’ha vist acabà fent un bon casament.

La desprotecció de la jussania, malgrat tot, provoca sorpresa i la corresponent nota d’escàndol, excepte, és clar, quan es tracta d’una pel·lícula, que llavors se’n diu reclam bàsic, i tothom, naturalment, content i interessat en la bondat de la matèria. Tapar sembla que s’escaigui del costat de la llei i del bon ordre. Al Victoria and Albert Museum hi ha una reproducció del David de Miquel Àngel amb una fulla de parra a la columna que era col·locada al lloc vedat quan el contemplaven les infantes, i altres dames virtuoses.

Però la justícia i la fèrria moral algunes vegades han cregut oportú, perquè tothom en pogués prendre bona nota i treure’n el degut ensenyament, de fer exactament el contrari. Vegin, si no, què anota Melcior Miralles en l’anomenat Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, sota l’epígraf «Com penjaren a Margalida: era hom: En l’any de 1460, dilluns, a 28 de juliol, en lo mercat de València, penjaren a Margalida, la que era home. E dien-li Miquel Borràs, fill d’un notari de Mallorca, lo qual anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la qual cosa fou sabuda e fou presa e turmentada. E per causa de la dita Margalida o Miquel foren presos alguns e turmentats. Emperò la dita Margalida fou penjada e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava bé totes ses vergonyes».