LA GRIP, ELS METEORÒLEGS I LA RETÒRICA
Hi ha escenes que un hom no hauria de contemplar mai, per anys que visqui i per molt que viatgi. La dissort ha volgut, en canvi, fer-me testimoni d’un acte insòlit que em sento obligat a reportar, car no tan sols els interessats en podran treure aliment i bon profit. Vegi, amb el meus ulls ferms, reforçats de vidre, com una dama elegantment vestida, discretament, amb una naturalitat de moviments que em féu sospitar que titulava, es treia les mitges en un banc del passeig de Gràcia. En ma vida havia vist una escena de tanta desesperació. Probablement ni Josep Carner hauria estat capaç d’imaginar-la. Amb tot, he de remarcar —amb l’admiració deguda, enorme— que el que hi havia de desesperat no arribava a ser tràgic, ja que, en realitat, aquella escena tenia un punt de didàctica, i un altre punt d’acció de protesta.
Aquella dama —qui sap si baronessa, o si marquesa de sis paratges— protestava, i advertia no contra el temps, que és queixa vana, sinó, amb la fúria descrita, contra els seus demiürgs. Aquella dama havia ensopegat amb la conclusió fatal que la grip, almenys a Barcelona, ja no era causada per un virus, sinó pels homes (i les dones) del temps. I ens ensenyava, amb la serenor que només és dada als grans mestres, que no era, doncs, un problema mèdic, sinó gramatical, retòric exactament.
En efecte, per a aquell dia els intèrprets del termòmetre i altres eines d’imprecisió havien pronosticat un descens sensible de les temperatures. Resultà que cadascú interpretà els mots dels torsimanys segons els seus paràmetres particulars. Qui cregué que refrescaria molt, tirà de jersei i gavardina. Qui una mica, de samarreta. Qui poc, s’abaixà les mànigues. Si dona, usà pantalons, i si no, mitges. Tothom l’errà.
Aquests passaren el dia carregats de roba inútil. Qui, per contra, ni en féu cas, qui pensà que no n’hi hauria per a tant, o que, simplement, no hi hauria res de res, l’encertà.
El problema com es veu és clarament retòric. ¿Què vol dir que les temperatures baixaran sensiblement? ¿Que bastant?, ¿que una mica? ¿Quants graus són bastant? ¿Les paraules de l’home del temps són precises, ajustades a diccionari? Segur que no. Les del telespectador tampoc. Ve aleshores que la gent s’abriga, es desabriga, acaba feta un embolic i agafant unes calipàndries impressionants. Quedant doncs demostrat que els homes del temps són els principals causants de la grip i, per tant, d’infinitat de baixes laborals, trobo que se’ls hauria d’obligar a precisar al màxim les seves informacions. Les temperatures es diuen en graus i no en adjectius o adverbis. I els pronòstics exactament igual. I un cop obrat això, qui estigui dubtós que fiqui el cap a la nevera.