GRECS I ROMANS

Deien els medievals que la saviesa va venir de Grècia, mentre que la cavalleria ho féu de Roma. Ve, doncs, de lluny la creença, que confirma l’Arcipreste de Hita amb el conegut debat entre uns i altres, de la superior subtilesa dels hel·lènics respecte dels itàlics. Es justa fama, i no fóra lògic discutir-la. Ara, aquell qui vulgui comprovar-ho amb els seus propis ulls sense aventurar-se massa, pot anar a Empúries i descobrir d’una manera que no admet rèplica que el nucli grec dóna la imatge d’una aglomeració claustrofòbica, incòmoda, feta amb pedres gegantines, i hom fantasieja si no és aquesta falta de confort el que crea llocs com l’àgora i fa del saber un objecte necessàriament peripatètic, de cosa sortida xerrant, a l’aire lliure i a camp obert.

La construcció romana, de carreus més regulars i treballats, sòlida i espaiosa, sembla que invita al repòs de la conversa en el seu si, alhora que permet d’observar el mar amb més confiança. Potser l’art hi sigui menor, i les ganes de sortir a filosofar no hi estiguin tan estimulades, però augmenta el sentit de l’ordre familiar i s’intueix sense esforç perquè el dret i l’arquitectura foren la seva més gran herència.

Es comprèn, doncs, que els romans també tinguin alguns partidaris, i alguns de tan fervents com Josep Pla, el qual, com és sabut, solia afirmar que dels grecs Túnica cosa que hem rebut ha estat el desori polític, mentre que l’únic de positiu i sensat que hi ha al país és obra dels més directes hereus dels romans, que són els notaris.