LLAFRANC, A PASSEIG

Va ser Walter Benjamin qui reflexionant sobre les imatges culturals que definien la modernitat arribà a la conclusió que els nostres temps podien ésser representats per la figura del flàneur, del passejant. D’aquell qui vagareja pels diversos escenaris i fixa la seva mirada sorpresa o interrogativa sobre tot allò que aconsegueix de contemplar. Una figura clàssica, de fet, car emparenta amb aquell Petrarca que assegurava moure’s «solo et pensoso» pels «piu deserti campi». Badar, pensar, conversar tot marxant a l’atzar, amb l’ajuda d’un paisatge, en solitud o en companyia, és una de les ocupacions més preuades, més altes, més plenes de sentit estètic i filosòfic. Amb la seva natural complementació: no hi ha passeig sense aturada. Una imatge innegable de la nostra època la proporciona la de l’home que seu en una terrassa i observa, amb llibertat i repòs de la pensa, un bell paisatge o el pas d’altres passejants, que així és com es fixen gestos, s’afermen les modes, s’insinuen les coneixences. No és debades que disposem de fotografies de la immensa majoria de la intel·lectualitat contemporània a la terrassa d’un cafè, trobant-hi consol, inspiració o alegria.

Els llocs, amb clara consciència turística, sabedors d’aquesta necessitat de l’esperit i del seu valor en la nostra cultura, han tractat de servir-la, estenent, sense violentar el panorama, amables i civilitzades terrasses en els llocs més adients sense els quals no hi ha cap mena de dubte que tota contemplació seria imperfecta.

Un dels encisos de Llafranc i la seva petita badia, sobretot a les tèbies nits d’estiu, consistia —cal, ai las, parlar en passat a partir de demà— a passejar-se vora el mar i rematar els passos amb l’auxili d’un malta o d’altres instruments de labor en una de les magnífiques terrasses que hi ha en el seu passeig. Amb la determinació del delegat del moll d’eliminar-les, amb l’excusa d’una informació que prové d’un testa-verda, il·luminat i demagog, Llafranc haurà de viure un estiu avorrit, obscurantista i incivil, perdent una de les seves característiques més atractives. S’eliminaran, és cert, llocs de treball, s’omplirà el passeig de vidres, car es continuarà tenint set, i un cop més, per culpa d’aquest ministeri que és en mans d’un raier que es té per llest, la falta de seny farà triomfar la barbàrie.