A CAU D’ORELLA
Fins fa pocs dies telefonar ha estat un acte privat. Hom ha procurat parlar sense que li fessin nosa sorolls externs o orelles inoportunes, i, sobretot, sense molestar ningú amb una conversa que per la forma de la majoria dels aparells és inevitablement individual. El que millor simbolitza aquesta solitud de la telefonada, aquest acte voluntari i total d’aïllament, aquest respecte infinit per les paraules d’un i altre i la llibertat de dir i d’escoltar, és justament allò que millor i més fàcilment identifica les companyies de telèfons: la cabina. N’hi ha a tot arreu. Àdhuc als avions.
En pocs anys la telefonia ha fet un tomb impressionant. I la principal víctima d’aquest canvi ha estat curiosament la cabina. Primer es va començar parlant a distància des del cotxe. Ara hi ha qui fa ús del telèfon en un banc del passeig de Gràcia o caminant pel carrer del filòsof Balmes. Suposo que deu ser gent importantíssima, que no poden estar ni un segon desconnectats de les ocupacions llurs. Aquests nous peripatètics, però, em provoquen un impetuós desig de col·locar-los, com a reconeixement a la seva exemplar contribució a la guilladura col·lectiva, una llufa monumental.
Si hom no sap aprofitar que caminar i conduir serveixen, entre d’altres coses, perquè ningú no t’importuni, ja s’apanyarà. I si no que prengui pastilles. Ara bé, el que no em sembla tolerable sota cap concepte és que en establiments públics, i més d’una certa entitat, es permeti l’entrada a gent amb telèfon. Fa poc vaig dinar com vaig poder entre la taula d’un senyor que va parlar tres vegades amb la cangur i la d’una senyora que, sempre amb el propi telèfon, ho féu amb el xofer, la perruquera i una veïna que també tenia un gos.
Potser només és la il·lusió de la novetat i la febre de mantenir-se en contacte passarà aviat. Mentrestant, i per si les mosques, jo aprofitaria tan extravagant avinentesa per impel·lir tothom, a les escoles i a les oficines, a aprendre a parlar baixet. Altrament, en aquesta terra de tenors i amb la telefonia definitivament pública això serà una enorme olla de grills.