PER A LA DESTRUCCIÓ HARMÒNICA DE CATALUNYA

S’atribueix al pare Batllori una singular distinció entre els poetes catalans, segons la seva reacció davant de la natura. D’una banda hi hauria aquells que manifesten un entusiasme espontani, ple de vitalitat i d’amor intens per allò que veuen els seus ulls. Serien poetes com Verdaguer i Sagarra, d’arrels pregonament cristianes. D’una altra, aquells que traspuen una emoció ben diferent, tota continguda, fruit d’una mirada distanciada, freda, temorosos, potser, de la pròpia exaltació. Aquí hi hauria Riba i Espriu, amb arrels tal vegada judaiques.

Els poetes contemporanis que han volgut mirar el mar, el pla i la muntanya, no poden, malauradament, ser inclosos ni en una ni en altra riba. Els poetes contemporanis s’han quedat amb un pam de nas, ja que a la natura només hi han vist la intervenció barroera i mig guillada de l’home i lògicament no els ha interessat. Mentre l’arquitectura és cada dia més reeixida a ciutat, al camp sembla que hi hagi llicència per a cometre les majors atrocitats, i com més bèsties millor.

Construir diríem que és la feina primordial de l’arquitecte. Ara bé, en el nostre nivell —ni que sigui teòric— de desenvolupament econòmic i d’exigències tècniques, crec que ha arribat el moment que l’arquitecte s’especialitzi a destruir. Vull dir a tirar a terra vergonyes ara ja col·lectives, intervenint en el paisatge per tornar-li la dignitat que havia tingut —la qual cosa no vol dir necessàriament tornar a deixar-ho tot com abans.

Cal adonar-se que ens trobem davant d’una oportunitat històrica, proporcionada per l’actual manca de turisme. Allò que és fruit d’estrangers i nacionals, i monstruós, ha de ser enderrocat. Els arquitectes, els urbanistes, els estetes (la Sagrada Família, vaja), els regidors de Cultura valents i honestos haurien de tenir el coratge i la fantasia suficients per posar en marxa un pla més que urgent per enderrocar, al ritme que convingui, tant de desastre acumulat arreu. Pel bé dels poetes —moros, jueus i cristians— i dels seus lectors —que podran tornar a saber d’on surten—, i dels pintors, artistes diversos, ciutadans de Catalunya i turistes en general.