L’ESCRIPTOR FLORERO
De vegades, un hom s’endú sorpreses considerables. Per exemple, per a mi constitueix una sorpresa —vull dir que no aconsegueixo d’explicar-m’ho— que el llibre més venut per Sant Jordi, tant en català com en Paltra llengua, fos La immortalitat, de Milan Kundera. Dic això perquè crec fermament que Cervantes no parlava per parlar quan deia que el Tirant era el millor llibre del món perquè era «un tesoro de contento y una mina de pasatiempos». I això, aquest Kundera ni ho ensuma. La meva amiga professora Victòria Cirlot m’explica que el gran valor narratiu de Kundera consisteix en l’estructura. Li dic que encara m’alarma més, car no puc entendre que la majoria dels lectors de Barcelona s’aboquin a un llibre tan gruixut per adelitar-se amb semblant abstracció.
¿Què atrau de La immortalitat, a part del títol, és clar? Ho ignoro. Perquè no entenc que qui escriu des d’una petulància extrema, amb un menyspreu gran pel seu personatge, sense ritme, amb aparent càrrega de sentit, quan en realitat tot són bombolles vàcues i avorrides, pugui interessar gens a un lector amb uns quants anys de lectura de novel·les al clatell. Més aviat em sembla que quan un hom ha llegit tirant a poc, li passen desgràcies tan grans com aquestes: que li hagi d’agradar algú com Kundera. Un plom que no narra, sinó que editorialitza a cada pas. Lata mortal. L’èxit de vendes de Kundera sospito que s’ha de buscar per una altra banda. Tothom sap que llibre comprat no és per força llibre llegit. Al contrari, si l’assumpte s’estudiés bé potser ens emportaríem ensurts de difícil recuperació. Avui tothom accepta —i a més disposa del llenguatge que l’empara, com parlar de productes culturals, dir consumidors als lectors, etcètera— que un llibre és un objecte ornamental com a Nadal els avets o les ponsèties. I naturalment hi ha llibres de temporada. I així, de la mateixa manera que es té una flor, es té un Kundera. Fa goig i fa biblioteca. Entre els benestants, però. Els pobres compren enciclopèdies a terminis. Són més llestos: una enciclopèdia fa més profit que un florero.