LITERATURA DE PLATJA

És cosa sabuda que la gent compra llibres de cara a l’estiu. Hom confia que tindrà tant de temps lliure que, posats a fer, més val endur-se’n de vacances un volumot que no baixi de les vuit-centes pàgines. Al final resulta que després de tres mesos de lectura el protagonista a penes ha tingut temps de sortir de casa, de manera que el llibre ha fet una estranya companyia, i com que per l’aspecte sembla que hagi estat molt treballat, es dóna per llegit, i a finals de setembre és desat per sempre més. L’estiu és una època especialíssima, d’excessives seduccions, i, per tant, el més difícil és aconseguir aquella calma de cos i ment sense la qual és impossible de lligar dues frases seguides.

La prova de foc és la platja. A les nostres platges, en línies generals, hi ha massa gent, massa soroll, massa esportistes, massa infant desfermat i un sol disposat a escalivar el primer que badi. Em costa d’acceptar que algú hi trobi les condicions idònies. Al meu entendre, i tenint en compte que el medi és més aviat hostil, cal cercar una literatura que s’hi ajusti. I, en conseqüència, la primera cosa que cal fer és negar-se a traginar novel·les inacabables, que, a més, tendeixen al barroquisme, i a la que poden deixen anar teories sobre la borsa i regalen consells matrimonials. Cal optar, en canvi, per novel·les breus, dividides en capítols perfectament marcats tipogràfica-ment, de ritme constant, i no superiors a les deu pàgines, de forma que el lector s’hi avesi, i no marqui pauses abans d’hora, per tal que no perdi el fil, i tingui la seguretat d’estar fent alguna cosa sensata.

La bona literatura de platja és la que fa, per exemple, Françoise Sagan. Jo, que crec, com Valentí Puig, que la Sagan més senzilla supera de llarg la Yourcenar més ambiciosa, i que no m’enduria l’Adrià ni a mar ni a muntanya, la considero, i ja em perdonaran, un model insuperable. Hom nota que un capítol s’acaba perquè el sol ja comença a fer nosa, i és el q moment de remullar-se. Quan torni a punxar el sol, voldrà dir que han desaparegut els efectes de l’aigua, i que un altre capítol és a punt d’acabar-se. La felicitat, en llocs tan extravagants com les platges, consisteix a j trobar aquest ritme. Quan es troba, hom es reconcilia amb la naturalesa, amb la literatura, i amb els seus iguals.