COMPTE AMB ELS AMOTOS

Abans el temps de l’amor era la primavera. Hom havia passat un hivern llarg, fosc, incòmode, desitjant que arribés el moment en què tot es transfigura i començar a sentir-se a gust amb un mateix i amb la naturalesa. Un i altra es pot dir que despertaven ensems, i els poetes s’entretenien a glossar des de tots els angles del foc, des de les diverses flames, la potència d’aquest caliu interior confirmat per la natura que identificaven amb el goig de viure. Amor aleshores volia dir una cosa ben diferent a la d’avui. Amor identificava aquesta escalfor natural. Tothom n’era conscient i ningú no se suïcidava.

Després les coses van canviar rotundament, i la fantasia de l’home va convertir l’amor en una construcció més ideològica que vital, més ocupada per les subtileses de la psicologia que no pels drets de les fibres carnals, i va confiar-hi una mena de redempció de les angoixes d’haver nascut. D’aleshores ençà tot penja d’un fil, hom té els somnis més desorbitats, els poetes van amb globus, els cineastes refilen i el suïcidi per amor està asèpticament descrit als manuals.

Les vacances de l’estiu, que inviten a la folga i al solaç, són actualment el temps propici per iniciar-se en aquests coneixements, de forma especial entre l’adolescència. Hom hi arriba amb una quantitat fabulosa de truites somniades i un carregament d’ous per batre per via onírica que fa feredat. Després no és rar que al setembre molts facin mala cara i el més prudent cregui haver descobert a quin roc no s’ensopega.

Per sort nostra els poetes moderns que toquen la fibra moral, menys severs que Marcabrú i, naturalment, amb les eines pròpies dels nostres dies, s’esforcen a donar pistes per evitar mals majors. Em permeto de recomanar, en aquest sentit, una cançó de desamor de Los Chunguitos, on s’explica, amb la pena i dolor que es pot suposar, una debacle amorosa, car ella «se fue con otro».

I el cor de palmeros, repicant amb neguit, intrigat, interroga sintètic:

«¿Por qué? ¿Por qué?».

I la víctima respon, amb una desolació estepària:

«Porque tenía un amoto».

Compte, doncs, amb els amotos.