I SI NO FÓSSIM BLANCS?

Potser d’una manera inevitable la nostra educació ens porta a enorgullir-nos d’un passat en el qual el centre del món es trobava del tot on som, en el sud. Hereus de grecs i romans, se’ns incita a contemplar la resta del món com a perifèria, i a fer-lo, en el que té de millor, deutor de la nostra saba. Aquest és el principi, el mur, que impedeix d’acceptar que de més enllà d’aquests Urnes en vingui res de positiu. Qui millor ha expressat aquest orgull, aquest menyspreu pels altres, sobretot els del nord, ha estat Giuseppe Tomasi di Lampedusa. El príncep Fabrizio Salina es refereix als italians que acompanyaven Garibaldi, volent dur, entre altres coses, la modernitat —val a dir, una altra mentalitat— a l’illa de Sicília: «Vénen a ensenyar-nos bona criança, però no podran, perquè som déus».

La història, però, no ha anat precisament a favor dels déus, i ha deixat de passar per allà on solia. El sud ha quedat abandonat, i aleshores l’orgull trontolla. Esdevé por. Deixat a part, s’assembla massa als de més avall. A tocar l’Àfrica sorgeix el clam. Encara queda una distinció: el color de la pell. L’ambivalent príncep Salina ho manifesta perfectament. L’interlocutor no és anglès, com abans, sinó monferratès:

«Som blancs, com ho és vostè, i com la reina d’Anglaterra».

La reina ben segur que sí, però els fills de la mare pàtria britànica majoritàriament no. I els fills de la mare pàtria hispànica tampoc. «Redéu, si tots són negres», exclama, amb forta ironia antiimperial, un personatge de Vicenç Riera Llorca en arribar a Santo Domingo.

La realitat és, doncs, que no només la immensa majoria dels pobles que envolten Europa i que amb Europa han fet i han de fer història no són blancs, sinó que, a més dels resultats del mestissatge, potser faríem bé d’entendre que no tot Europa té el mateix color de pell. Vull dir que difícilment la reina d’Anglaterra reconeixeria en un sicilià la seva pròpia pell. A Londres, sopant una vegada entre una lletosa irlandesa i una lluent jamaicana, gosí preguntar si el futur racial d’Anglaterra fóra de síntesi. La caribenya respongué que sí. Demaní aleshores quina tonalitat tindria. I sentencià la gaèlica: «Brown, like you». Juro que no havia pres el sol.