D’alguna manera tots som com el cascavell, criatures dobles, amb una cuirassa externa que empresona un nucli íntim, sempre agitat i vivaç. I és el cas que, com el cascavell, allò millor de nosaltres es troba en el so que origina el nen interior quan fa un saltiró per alliberar-se i xoca amb les parets inexorables de la seva presó.

El dring alegre que cap a fora envia el cascavell, està fet per dins amb les queixes adolorides de la seva afectuosa pedreta.

ORTEGA Y GASSET,
Obras Completas, II, 293