9

La Montse es va aixecar sense haver posat ni una nota de color en el seu quadre. El sol s’havia mogut una mica i ja no tocava l’estranya pedra, però l’estrany espectacle de llums continuava, com per art de màgia, omplint tota la cambra de fascinadores fosforescències.

Al fons de l’habitació la noia guardava uns quants quadres més, una sèrie d’aquarel·les fetes amb traç segur que mostraven paisatges de mar i de muntanya i també alguns retrats. Va cercar una mica fins trobar-ne un que havia fet de la seva amiga Clara quan acabava aquell estiu. Era una de les seves millors pintures, magnífica tot i que estava feta amb la ingenuïtat dels tretze anys: mostrava la seva amiga pèl-roja amb un rostre molt alegre, però solcat per una gran i solitària llàgrima.