Agraïments

Quan el maig del 2010 vaig enllestir l’esborrany definitiu de sis-centes pàgines de Emperor of All Maladies, no em pensava que tornaria a agafar la ploma per escriure cap altre llibre. L’esgotament físic d’haver escrit Emperor va ser fàcil d’assumir i de superar, però l’esgotament de la imaginació em va venir totalment de nou. Quan el llibre va guanyar el premi al millor primer llibre de The Guardian, un crític va comentar, queixós, que hauria hagut de postular-se per al «premi al millor únic llibre». Aquest retret em va arribar al moll de l’os. Emperor of All Maladies m’havia deixat buit d’històries i mancat de passaports, i havia deixat hipotecat el meu futur com a escriptor; no tenia més coses a dir.

Però sí que hi havia una altra història: la de la normalitat abans que esdevingui una cosa maligna. Si el càncer és, tal com algú ha definit el monstre de Beowulf, la «versió deformada de nosaltres mateixos», ¿què genera les versions no deformades de nosaltres mateixos? Aquesta història és la del gen, i la de la recerca de la normalitat, la identitat, la variació i l’herència. És una preqüela de la seqüela de Emperor.

Hi ha una quantitat innombrable de persones a qui donar les gràcies, perquè un llibre sobre la família i l’herència és més un llibre viscut que no un llibre escrit. Sarah Sze, la meva dona, i també la meva interlocutora i lectora més apassionada, i les meves filles, Leela i Aria, han sigut un recordatori diari del meu interès per la genètica i el futur. El meu pare, Sibeswar, i la meva mare, Chandana, formen part inextricable d’aquesta història. La meva germana Ranu i el seu marit, Sanjay, han aportat apreciacions morals allà on calia. Judy i Chia-Ming Sze, i David Sze i Kathleen Donohue, han enriquit les converses sobre la família i el futur.

Tota una colla de lectors extraordinàriament generosos han garantit l’exactitud de les dades i han aportat comentaris sobre el contingut, com per exemple Paul Berg (genètica i clonació), David Botstein (mapatge genètic), Eric Lander i Robert Waterson (Projecte Genoma Humà), Robert Horvitz i David Hirsh (biologia dels nematodes), Tom Maniatis (biologia molecular), Sean Carroll (evolució i regulació gènica), Harold Varmus (càncer), Nancy Segal (estudis de bessons), Inder Verma (teràpia gènica), Nancy Wexler (mapatge genètic de l’ésser humà), Marcus Feldman (evolució humana), Gerald Fishbach (esquizofrènia i autisme), David Allis i Timothy Bestor (epigenètica), Francis Collins (mapatge genètic i Projecte Genoma Humà), Eric Topol (genètica humana) i Hugh Jackman (àlies Wolverine, dels mutants de la Patrulla X).

Ashok Rai, Nell Breyer, Bill Helman, Gaurav Majumdar, Suman Shirodkar, Meru Gokhale, Chiki Sarkar, David Blistein, Azra Raza, Chetna Chopra i Sujoy Bhattacharyya van llegir-ne versions primerenques i hi van aportar comentaris d’un valor inestimable. Les converses amb Lisa Yuskavage, Matvey Levenstein, Rachel Feinstein i John Currin han sigut essencials. Un fragment d’aquest llibre va aparèixer en un article sobre l’obra de Yuskavage («Twins» [«Bessons»]), i un altre al meu assaig The Laws of Medicine (2015). Brittany Rush ha compilat amb paciència (i molta competència) les més de vuit-centes referències bibliogràfiques, i ha treballat en uns quants processos tediosos de l’edició; Daniel Loedel va llegir-se i va corregir l’original en un cap de setmana per demostrar que era possible fer-ho. Mia Crowley-Hald i Anna-Sophia Watts van fer unes correccions de proves impecables, i Kate Lloyd no hauria pogut ser una publicista més eficaç.

Nan Graham: ¿et vas llegir tots seixanta-vuit esborranys? I tant, si te’ls vas llegir; i, juntament amb Stuart Williams i la irreductible Sarah Chalfant, que la primera vegada que va veure aquest llibre va ser a través del forat del pany d’una proposta de dos paràgrafs, has donat forma, volum, claredat, serietat i passió a El Gen. Gràcies.