Glossari de termes

Absolutisme: Corrent doctrinal que propugna, defensa i justifica que el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no tingui limitacions de tipus jurídic en l’exercici del poder. Dit també del sistema polític en què es donen aquestes circumstàncies.

Accelerador de partícules: Complex de dispositius dissenyat per a accelerar partícules materials carregades elèctricament, i augmentar-ne l’energia.

Acròpoli: A les ciutats gregues antigues, part alta, sovint damunt un turó que servia, sobretot, com a lloc de defensa en moments de perill i com a centre de cultes religiosos i cívics.

ADN (àcid desoxiribonucleic): Molècula portadora de la informació genètica dels éssers vius.

Aleatoris: Dits dels esdeveniments que no es pot assegurar que es produiran, o que es poden produir de diverses maneres.

Àlgebra: Part de les matemàtica que inicialment era un simple instrument per fer càlculs i resoldre equacions. La moderna estudia les operacions amb conjunts.

Algoritme: Procediment de càlcul que consisteix a acomplir un seguit ordenat i finit d’instruccions que condueix, un cop especificades les dades, a la solució que el problema genèric en qüestió té per a les dades considerades.

Any sideri: Interval de temps en què el Sol transcorre l’eclíptica.

Àntrax: Malaltia infecciosa produïda per un microbi de tipus bacterià anomenat científicament «Bacillus anthracis». En català també se’l coneix com a carboncle.

Apocalipsis: Revelacions dels esdeveniments relatius a la fi del món.

Aritmètica: Part de la matemàtica que, en general, tracta de les propietats de certes operacions amb nombres, com ara l’addició, la sostracció, la multiplicació i la divisió.

Ascetes: Dit de les persones que realitzen un esforç constant i sistemàtic per a atènyer la perfecció per mitjà de la repressió dels vicis i la renúncia voluntària a plaers lícits.

Astrolabi: Aparell astronòmic portàtil apte per a mesurar l’alçada dels astres sobre l’horitzó.

Astrologia: Doctrina i estudi especulatiu de les suposades influències dels astres sobre el destí dels homes, i sobre els fenòmens meteorològics, segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.

Astronomia: Ciència que tracta de l’origen, l’evolució, la composició, la posició i el moviment de tots els cossos celestes i de la matèria dispersa que hi ha a l’Univers.

Ateisme: Doctrina que nega l’existència de Déu.

Àtom: Literalment, allò que no es pot dividir. Està format per un determinat nombre de partícules elementals que formen un sistema que posseeix les característiques d’un element químic. És la unitat més petita que pot intervenir en una combinació química.

«Beat»: Dit d’un moviment literari nord-americà contestatari, vigent durant els anys cinquanta, que es caracteritzà per la seva exaltació de la naturalitat, l’espiritualitat i l’hedonisme.

Benefici: Concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.

Butlla: Document pontifici.

Caos: Originalment fa referència a l’estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.

Caos matemàtic: En el camp de les matemàtiques, expressa un comportament determinista no periòdic d’una variable que és molt sensible a les seves condicions inicials.

Camp: En física, col·lecció de nombres definida en cada punt de l’espai que descriuen completament una força de la naturalesa en el dit punt.

Catacumbes: Cementiris subterranis d’inhumació composts de galeries i cambres. En època romana, s’empraren com a llocs de culte cristià.

Càtars: Nom donat pels catòlics als partidaris d’un conjunt de doctrines de filiació cristiana que foren considerades herètiques per l’Església catòlica. Els càtars s’anomenaven a sí mateixos com a cristians o homes bons.

Cèl·lula: Unitat fonamental de la matèria vivent.

Cinematografia: Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.

Classicisme: Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l’observança de certes lleis considerades immutables.

Clonació genètica: Obtenció de cèl·lules genèticament idèntiques a les originals.

Còdex: Nom del llibre antic i medieval.

Coetània: Dit de les persones o de les coses que viuen o que coincideixen dins d’una mateixa època o un mateix temps.

Comandita: Societat en la qual un associat o uns quants s’encarreguen de la gestió i són responsables personalment i solidària dels deutes de la companyia, mentre uns altres, anomenats comanditaris, només aporten fons, i limiten llur responsabilitat a la xifra de capital que han aportat o s’han compromès a aportar.

Contingent: Dit d’allò que pot ésser o no ésser.

Cosmologia: Ciència que estudia l’origen, l’estructura i l’evolució de l’Univers a gran escala.

Cosmos: Sinònim d’Univers.

Criptografia: Aplicació de tècniques matemàtiques per a garantir que un missatge transmès o emmagatzemat només pugui ésser interpretat correctament pel receptor a qui va adreçat.

Cromosomes: Orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.

Cubisme: Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geomètric.

Cultura: Sistema de transmissió social de comportaments i coneixements a través de l’aprenentatge.

Cúria romana: Organisme al servei del Papa, que regeix l’Església.

Decimonònica: Pertanyent al segle XIX o relacionat amb ell.

Determinisme: Doctrina i sistema filosòfics segons els quals qualsevol fenomen és resultat necessari d’un conjunt de lleis universals.

Dialèctica: Procés mental de comprensió del real mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.

Diletant: Persona que conrea un art o una branca del coneixement sense una preparació seriosa, no metòdicament, no per professió.

Dinamo: Màquina elèctrica que rota i que genera corrent continu. També dit generador elèctric.

Dret canònic: Conjunt de normes jurídiques dictades per l’autoritat eclesiàstica amb potestat legislativa, que regulen l’organització de l’Església catòlica.

Dret natural: Conjunt de principis jurídics, suposadament fonamentals en la naturalesa humana, als quals el dret positiu s’hauria acomodat en determinats moments històrics.

Dret positiu: Dret vigent en un moment i en un lloc determinats.

Eclèctica: Que integra opinions i tendències diverses, fins i tot si són contradictòries entre sí.

Eclíptica: Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos, que es correspon amb la intersecció que forma l’esfera celeste amb el pla de l’òrbita terrestre.

Efecte hivernacle: Escalfament de l’atmosfera de la Terra produït pel fet que deixa penetrar la radiació solar, i reté la terrestre.

Electrònica: Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids que es troben sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.

Electrons: Partícules elementals, portadores de càrrega elèctrica negativa, que constitueixen un dels components fonamentals de l’àtom.

Equacions lineals: Són aquelles que descriuen relacions de proporcionalitat entre causes i efectes. En general, es poden expressar matemàticament en la forma següent: y = ax + b.

Erudits: Dit de les persones que tenen una vasta instrucció literària, històrica o científica.

Escolàstics: Seguidors del sistema de pensament característic de la societat feudal, que consistí en fer una recerca d’acord entre la fe i la raó.

Escorç: Representació plàstica d’una cosa, de manera que algunes de les seves dimensions apareguin considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva, amb l’objectiu de guanyar en sensació de realisme.

Especiació: Procés de formació de les espècies.

Estadística: Part de la ciència matemàtica que estudia quantitativament fenòmens l’estudi dels quals solament es pot realitzar a través d’una col·lecció d’observacions.

Estàndard: Dit d’aquell producte que s’ajusta a un model determinat i té unes característiques mitjanes que serveixen de referència.

Esteticisme: Doctrina segons la qual haurien de predominar els principis estètics, especialment aplicada en els àmbits de l’art i de la moral.

Ètica: Part de la filosofia que estudia la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

Excomunicar: Excloure algú de la comunió i altres sagraments de l’Església catòlica.

Expressionisme: Moviment artisticoliterari que ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que expliquen la realitat, tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals.

Eucaristia: Representació ritual del sopar de comiat que, segons el Nou Testament, Jesús de Natzaret celebrà amb els seus deixebles abans d’ésser lliurat a la mort.

Febre puerperal: Estat febril amb fenòmens generals més o menys greus que es pot presentar després d’un part, a conseqüència d’una infecció localitzada en l’úter.

Feu: Domini cedit pel senyor feudal a un vassall, en canvi de la prestació d’homenatge que li ofereix aquest, juntament amb el corresponent jurament de fidelitat.

Feudalisme: Sistema que configurà l’estructura jurídica, econòmica i social de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals. Es basava en l’existència de llaços especials de dependència personal entre el senyor i el vassall.

Fissió nuclear: Procés segons el qual un nucli es trenca en dos o més nuclis més petits, alliberant energia com a producte d’un procés de desintegració radioactiva.

Fonògraf: Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.

Fòssils: Dit de les restes d’organismes que visqueren en temps passats i que han conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.

Fusió nuclear: Procés segons el quals dos nuclis xoquen i s’uneixen per formar un nucli més gran i més pesant, alliberant energia. Constitueix la font energètica de tots els estels.

Fractal: Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l’escala d’observació.

Freqüències: Mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Gen: Cadascuna de les unitats hereditàries elementals.

Genealògic: Relatiu a diversos mètodes de pensar que es volen fonamentar en la recerca de les fonts originals.

Genètica: Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i la variació.

Genoma: Contingut total d’ADN propi del conjunt dels cromosomes d’una espècie.

Gentils: Dit dels que adoren altres déus diferents al Déu dels jueus i els cristians.

Geometria: Part de la matemàtica que s’ocupa dels objectes o figures i de les seves relacions en l’espai.

Gramòfon: Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc. Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt del qual és col·locat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme (inicialment 78 revolucions per minut).

Hedonístic: Relatiu a la doctrina que sosté que el plaer és l’únic o el principal bé de la vida.

Heretges: Dit dels partidaris de qualsevol doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.

Hidrostàtica: Part de la física que estudia el comportament mecànic dels líquids.

Histèria: Neurosi que no solament altera el curs normal dels processos psíquics, sinó que també és causa de trastorns motors i sensorials.

Horticultura: Conjunt de tècniques i de mètodes emprats en el conreu de productes de l’hort, com ara verdures, llegum i fruita.

Impressionistes: Seguidors d’un corrent estètic naturalista, iniciat a França durant el darrer terç del segle XIX, que es caracteritza per la recerca d’una realitat que és percebuda a través de visions fugaces obtingudes a l’aire lliure, a partir de les quals es vol representar els efectes que produeix la llum natural actuant sobre els colors.

Inducció: Raonament mitjançant el qual algú remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.

Indulgència: Document pontifici a través dels qual el Papa remetia la pena o càstig temporal merescut pels pecats.

Instrumental: Música escrita per ser tocada per un conjunt d’instruments, o per instruments solistes, sense la intervenció de la veu humana.

Intel·ligència artificial: Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement. S’ha desenvolupat amb el desplegament de les tècniques utilitzades en el disseny d’autòmats capaços de fer funcions pròximes a les de la intel·ligència humana.

Iteracions: Accions que es repeteixen successivament en el temps, en execució d’una sèrie d’instruccions d’un programa, fins que s’hagi arribat a una situació d’equilibri que permeti sortir d’aquesta sèrie de repeticions.

Litúrgia: Forma de celebrar el culte corresponent a una confessió religiosa concreta. En la tradició bizantina, equivalent a la missa.

Lliure albir: Facultat de la voluntat per a decidir lliurement.

Lògica: Manera rigorosa de raciocinar, seguint les lleis del raonament. També dit de la ciència que estudia de forma sistemàtica les relacions de versemblança entre diversos enunciats.

Magnetisme: Conjunt de fenòmens deguts a la força que es manifesta en els imants atraient el ferro.

Mecànica: Part de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment, tant dels cossos com dels corpuscles més petits.

Mecànica quàntica: Branca de la física que estudia el comportament de la llum i la matèria a escala atòmica i subatòmica.

Metodistes: Seguidors de la doctrina i moviment sorgit entorn de la predicació del sacerdot anglicà John Wesley. Aquesta predicació sosté que tothom pot aconseguir la salvació mitjançant l’experiència religiosa personal, la qual requereix dur una vida escrupolosament estricta.

Mitologia: Conjunt de mites d’un poble, o relatius a una divinitat.

Monoteisme: Forma de la religió que afirma que només hi ha un sol Déu.

Natures mortes: Pintures de gènere que tenen com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole, com ara fruites, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc.

Nomadisme: Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre. Era l’habitual durant el període glacial.

Notació musical: Sistema d’escriptura per representar gràficament una peça musical, fent possible que un intèrpret l’executi de la manera desitjada pel compositor.

Numerals hindús: A Occident, mal anomenats numerals àrabs perquè es conegueren a través d’aquesta civilització. Són els utilitzats en l’actualitat.

Odontologia: Branca de la medecina que tracta de les dents.

Ona: Qualsevol forma de pertorbació oscil·lant que es propagui.

Pagà: Dit del que adora altres déus, per oposició als fidels de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam.

Paleontologia: Ciència que estudia els fòssils.

Paradigma: Marc conceptual de premisses i principis metodològics, dins el qual es desenvolupa una ciència en un moment determinat.

Paradoxes: Figures retòriques segons les quals un enunciat aparentment veritable és presentat d’una manera totalment inversemblant, absurda o contradictòria. En posar de manifest els resultats absurds als que es pot arribar partint dels postulats de la teoria que es volen refutar, constitueixen una eina que pot resultar útil per fer progressar el coneixement.

Partícules: Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan mostren llur individualitat.

Partícules subatòmiques: Constituents fonamentals de la matèria que fan referència al món físic integrat per l’àtom i el seu nucli.

Perspectiva: Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge en perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.

Pesta Negra: Nom donat pels coetanis, a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa, a partir de mitjans del segle XIV.

Pintura a l’oli: Tècnica consistent en la dissolució en oli dels colors utilitzats per a pintar.

Plebs: Classe baixa del poble de l’antiga Roma.

Positivisme: Corrent filosòfic que es caracteritza per la seva creença que l’única realitat i l’únic coneixement corresponen als fenòmens observables.

Postulat: Proposició fonamental d’un sistema de deduccions que ni és evident ni pot ser demostrada.

Pragmatisme: Corrent de pensament que, en qüestions de coneixement i comprensió de les coses, dóna primacia a les seves conseqüències pràctiques.

Progressions aritmètiques: En matemàtiques, són les sèries de nombres tals que la diferència de dos termes successius qualssevol de la seqüència és una constant, quantitat anomenada diferència de la progressió. Per exemple, la successió 3, 5, 7… és una progressió aritmètica de constant 2.

Psicologia: Conjunt de trets psíquics, caracterològics i de comportament que defineixen la manera de ser d’una persona. També ciència que estudia el comportament i els estats de consciència de les persones.

Quadrant: Instrument emprat per a determinar l’alçada d’un astre sobre l’horitzó.

Quanta: En física quàntica, plural de quàntum, la unitat mínima en què poden ser absorbides o emeses les ones electromagnètiques.

Quàquers: Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al s. XVII. Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia, i pel guiatge de la «llum interior» i l’Esperit Sant.

Racionalisme: Corrent o doctrina filosòfica que defensa que la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’afectiva, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.

Ramificació: Procés de divisió repetida i extensió a la manera d’un tronc brancat.

Raó: Fonament, sentit i justificació de la realitat. Expressió de l’intent de reduir l’Univers a una unitat coherent i intel·ligible.

Realisme: Doctrina estètica que propugna que les arts descriguin de forma objectiva la realitat, sense concessions a l’embelliment o a la idealització.

Refracció: El fet de canviar de direcció un raig de llum en passar d’un medi a un altre en què la velocitat de propagació és diferent (per exemple, de líquid a gasós).

Renaixement, el: Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjans del segle XV i mitjans del segle XVI, en el qual s’assistí a un refloriment de la civilització, de les arts i dels estudis.

Retòrica: Art de l’eloqüència, oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.

Sànscrit: Forma de l’antic indoari, la més antiga de la llengües que es coneix de la família indoeuropea, a la qual pertanyen també la immensa majoria de les llengües parlades a Europa avui en dia.

Sedentarisme: Sistema de vida de molts grups humans que, en oposició als nòmades, fixen llur residència en un lloc, si no per sempre, almenys durant llargues temporades.

Seqüènciació: Establir una sèrie ordenada de coses que guarden entre elles una certa relació.

Simbiosi: Estat d’interdependència fisiològica de dos o més organismes de diferents espècies.

Simbolisme: Moviment literari i artístic que s’adonà de la capacitat que té el llenguatge per suggerir l’essència de les coses. En pintura, presentaren imatges oposades a la realitat visible per demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és possible d’intuir.

Sincretisme: Temptativa de fusió o conciliació de doctrines diferents.

Sturm und Drang: Moviment cultural alemany, principalment literari, però també musical i de les arts visuals, considerat com un precursor del romanticisme. La seva traducció literal és «Tempesta i impuls».

Surrealisme: Moviment aparegut el 1924, que s’orientà a la persecució de l’alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l’inconscient, a la recerca d’un estat de consciència més veritable que el que proporciona la contemplació de la realitat tangible i quotidiana del món.

Taques solars: Regions fosques del Sol que corresponen a zones de temperatura més baixa que la de les regions veïnes.

Termodinàmica: Branca de la física que fa servir mètodes estadístics per a estudiar el comportament de la matèria.

Teologia: Ciència que tracta l’estudi de Déu, o dels déus.

Timbre: Segell que estampa l’estat en el paper utilitzat per estendre documents públics i privats que recullen actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat a pagar al fisc en concepte de drets.

Tova: Maó sense coure, assecat al sol.

Trigonometria: Part de la matemàtica que tracta de les relacions internes dels triangles. Inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen (sinus, cosinus, tangent, etc.).

Utilitarisme: Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral en el principi de la utilitat, individual o general. Es tracta d’una aritmètica dels plaers que fa de la felicitat l’objecte a partir del qual construir tota moral.

Velocitat supersònica: La que supera, almenys en un vint per cent, la velocitat de propagació de les ones sonores.

Vida ascètica: Aquella que consisteix en reprimir els vicis i en renunciar de forma voluntària a plaers lícits, sovint per raons religioses o filosòfiques.

Videojocs: Jocs interactius en temps real consistents en un programa informàtic que respon a les entrades proporcionades per l’usuari.

Vímet: Branca de la vimetera, arbust o arbre de rames dretes, primes i flexibles i fulles lineals, sedoses a la cara inferior.

Ventricles: Cavitats en un òrgan.

Volutes: Ornaments en figura d’espiral o cargol.

Zenit: Punt culminant d’una cosa.