Prefaci^[1]

Atreveix-te a conèixer^[2]

El propòsit inicial d’escriure aquest llibre fou investigar sobre el camí evolutiu que ha seguit la humanitat fins a l’actualitat, una qüestió aquesta que resulta fonamental no tan sols per arribar a comprendre millor la nostra realitat actual, sinó també per tractar d’esbrinar què és allò que podem esperar del futur. I és que crec que quan millor coneguem l’evolució de la història humana més fàcil ens resultarà entendre els signes dels temps.

Per aportar el meu granet de sorra sobre aquesta important qüestió, les meves recerques s’han desenvolupat en un doble vessant: d’una banda, mantenint sempre una perspectiva general que em permetés oferir una visió de conjunt sobre l’esdevenir històric de la humanitat; i d’una altra, fent un seguiment més o menys detallat dels progressos que considero més remarcables en molts dels àmbits concrets de l’activitat humana. En tot moment, he intentat adoptar un enfocament històric global i interdisciplinari que, com no podria ser d’una altra manera, no exhaureix les diferents alternatives que existeixen per explicar l’esdevenir de la història humana.

La gran quantitat de fets culturals rellevants que han succeït convertia l’intent de donar una visió de conjunt de la història humana en un text no massa llarg en una tasca força complexa. La voluntat d’evitar convertir en una obra enciclopèdica allò que tan sols pretenia ser un breu assaig m’ha obligat a explicar algunes coses d’una manera molt més sintètica d’allò que m’hagués agradat, i a passar de llarg alguns temes que m’hauria estimat més esmentar ni que tan sols fos breument. Però crec que, després de més de cinc anys de treball, a vegades més intens, a vegades més pausat, en el qual m’ho he passat molt bé, aprenent i aprenent cada vegada més sobre allò que constitueix l’essència de la nostra condició humana, ha arribat l’hora que aquest text se sotmeti a la censura del públic.

Encara que en el text no apareguin definides d’una forma prou nítida, qualsevol persona que el llegeixi pot observar que apareixen dibuixades el que jo considero com les quatre grans etapes principals en la qual he dividit la història humana. Per ordre d’aparició, són les següents: primitiva; antiga; moderna; i contemporània, o postmoderna. Segons la meva forma personal de classificació històrica, l’etapa primitiva s’hauria estès fins al desenvolupament de l’agricultura; l’antiga, fins el segle XVI o el XVII; la moderna, fins a mitjans segle XX; i la contemporània, fins a l’actualitat, precedides totes elles per períodes de transició més o menys llargs.

Com es podrà comprovar, a la primera etapa, que abasta, de molt, la major part de l’existència humana, tan sols li dedico la primera secció del primer capítol. I a la segona, que ocupa també diversos mil·lennis d’història, la resta dels primers cinc capítols del text, que no són precisament els més extensos i detallats. I és que crec que són el món modern i el món contemporani, als quals dedico conjuntament cinc capítols i més de la meitat del text, les dues etapes històriques que tenen més rellevància per tal d’entendre la nostra societat contemporània.

Un últim advertiment. Tot i que hom pugui pensar que en la conjuntura de crisi actual, potser la més greu que ha patit el món en els últims seixanta anys, no és el millor moment per publicar un text que traspua una visió nítidament optimista sobre el sentit de l’evolució humana, jo no opino igual. Crec que és precisament ara, en un temps d’incertesa com el que estem vivint, el moment més oportú per publicar una obra com aquesta, que transmet una esperança raonada en un futur millor.

Barcelona, febrer de 2009