Un divendres, ella havia volgut anar amb l’Emilio a la Universitat. És perillós, li havia dit, l’ambient és molt tens, ahir van començar a detenir estudiants. Per què no hi puc anar?, preguntà la Natàlia, és que jo no hi estic d’acord, amb la vaga d’Astúries? No dius sempre que tinc por? La Natàlia s’havia aixecat al matí, després d’una nit de malsons en què l’aranya l’havia abraçada més fort que mai, i havia decidit que ella aniria a la manifestació d’Econòmiques. L’Emilio notà un deix d’orgull en la Natàlia, insòlit per venir d’ella. En primer lloc, digué ell, tu no ets universitària… Escolta, que tinc vint-i-quatre anys. A més, és que no m’afecta, això d’Astúries?, repetí la Natàlia. Després, tu no has fet mai política. Alguna vegada he de començar, no? És que en Paul Lafargue no deixava que la Laura l’acompanyés? L’Emilio va somriure, m’has desarmat, nena. Jo que creia que eres tan dòcil… Baixaren cap a quarts de sis al bar de la Universitat. Hi havia aldarull de vasos i ampolles de cervesa i coca-cola, el fum dels cigarrets enterbolia l’atmosfera i les converses. L’Emilio trobà un amic, la manifestació és a les sis, al pati d’Econòmiques, li ensenyà una octavilla que feia poc que havien llançat. Mira, l’amic assenyalà un home vestit de gris repenjat a la paret, just al costat dels vàters, la bòfia?, preguntà l’Emilio. Sí, s’han entaforat pertot arreu. Avui hi haurà castanyes, va fer l’amic. L’Emilio s’adreçà a la Natàlia, per què no m’esperes a la tasca de Banys Nous? No sóc una criatura, la Natàlia mirava l’ambient com si es tractés d’una pel·lícula. Se sentien els nervis a flor de pell, de tant en tant, corredisses al passadís que donava al bar, els cambrers servien amb el rostre preocupat, el fum cada vegada era més dens, tothom bevia sense parar, mirades d’esquitllentes resseguien homes més grans que passejaven amb el posat de perdonavides. Pujaren al pati d’Econòmiques; hi havia un centenar d’estudiants que caminaven o s’estaven quiets, però tots ben junts. A les galeries de dalt, uns homes, repenjats a la barana, seguien de prop l’escena. En una cantonada del pati, s’hi agombolà una pila d’estudiants, les octavilles voleiaren un instant pel damunt dels caps, s’aixecaren mans per agafar-les, altres s’ajupiren perquè ja havien tocat a terra, algú començà a cantar Asturias, patria querida… Els de dalt seguien l’escena amb l’aire impassible. L’amic de l’Emilio va dir, tenen la qualitat de crispar. Algú desplegà una pancarta on deia Asturias. Els estudiants s’arreplegaren al voltant de la pancarta i iniciaren un seguici fins al jardí. Només hi havia la portella oberta i uns quants estudiants forçaren la portalada perquè hi poguessin passar tots. Deixaren la pancarta penjada al reixat que donava a la plaça de la Universitat. La Natàlia veié un veritable exèrcit de grisos al seu davant; a les cantonades, hi havia jeeps que esperaven. Semblaven tancs a punt d’entrar en una batalla. Al voltant de la plaça hi havia un silenci estrany, dens, només interromput pels crits i els cants dels estudiants. La gent que hi passejaven a prop s’aturaven, semblaven personatges d’una pel·lícula muda. Diuen que hi ha cavalls a la plaça Castella, va dir l’amic de l’Emilio, que es deia Joan. Els estudiants tornaren al pati i un grup avançà cap al vestíbul. La Natàlia premia la mà de l’Emilio. Els que anaven al davant començaren a insultar la policia. Un estol de grisos, disciplinats, anaren avançant lentament fins al llindar de la gran portalada que sortia al carrer. De l’escala del primer pis baixava un home vestit de fosc seguit d’uns quants bidells, és en Linés, fill de puta!, cridà l’Emilio. La Natàlia preguntà, qui és en Linés?, l’espia del rector. En Linés féu un senyal als policies que esperaven al llindar i una allau de grisos s’endinsà pel vestíbul. La Natàlia ja no podia veure-ho com una pel·lícula perquè era al mig, per un moment va perdre la mà de l’Emilio, el començà a buscar entre els xiscles i els cops de porra, la tornà a trobar, una mà suada que l’empenyia cap a un cantó del vestíbul, lluny dels grisos, corre, corre, cridava l’Emilio, però ella no podia córrer, car la tiraven d’una banda a l’altra, com les onades del mar, terbolins de gent desesperada la feien giravoltar, i només veia manyocs al seu voltant, rostres esbarrellats, ulls de terror, mans que s’arrapaven on podien, cossos que sortien disparats i que hi tornaven, entre els xiscles i els renecs, i els plors de les noies. Al seu costat, es va desmaiar una estudiant, la Natàlia féu per anar-hi però tornà a enfonsar-se dins les onades, dins la maror, com si ella fos una barca naufragada i els altres animals encadenats a una sínia. Els cops continuaven, uns quants van intentar d’arribar a la portella que donava al pati de Lletres però van quedar obstruïts, no s’hi podia sortir. Formaven una pinya i maldaven per agafar la sortida, però una filera de grisos ja s’havia col·locat a l’altra banda i els feia giravoltar com si fossin una enorme baldufa humana. Els policies estossinaven amb fúria, una vegada i una altra, sempre davant del mateix punt, just davant d’ells. Tenien els ulls sortits, el rostre burell, potser reflex de l’uniforme, les pupil·les roges, les dents serrades, la mirada esbarriada, i colpejaven sense ni com va ni com ve, com animals enfurits, o gossos deixats anar després d’haver estat llargament empresonats. La gent agombolada voltava i voltava sense cap altre sentit de no ésser a primera fila, a tocar de les porres. Els que apallissaven no sabien què pegaven, semblava que colpegessin éssers immaterials que els havien manat de destruir, de reduir al no-res. Els estudiants queien a terra i les porres continuaven estossinant damunt dels bonys inerts. Se sentí trencadissa de vidres, un noi amb la mà ensagnada havia aconseguit d’esventrar una porta i una colla d’estudiants procurà d’esquitllar-s’hi. Un estudiant feia tentines amb el rostre ple de sang… Per fi, l’Emilio aconseguí d’agafar d’una revolada la Natàlia i amb en Joan i una altra noia desaparegueren per la porta de vidre. Avançaren a rebolcons fins al jardí que separava els patis de les facultats, en Joan cridà, veniu!, a corre-cuita es ficaren dins de l’església, mig en penombres. Unes monges que resaven els miraren estranyades. Van seure a primera fila, tots quatre, i esperaren una llarga estona. Quan semblava que la batalla s’allunyava del pati de Lletres sortiren.

Potser s’hi van estar una hora, dins de l’església. A fora, ja s’havia fet de nit. Dins de la Universitat hi havia silenci, un silenci que sotjava, i la Natàlia tenia la impressió d’haver sortit d’un combat. Se sentien bruels llunyans. Sortiren per la porta de Lletres, la policia encara detenia estudiants però, a ells, no els feren cas. Els jeeps eren plens de detinguts, que esguardaven des de la fosca. Anaren caminant fins a Canaletes. Tenien tancs d’aigua i cavalls, els fills de puta, va dir en Joan. Demà hi haurà vaga general, va fer l’Emilio, les dents serrades, demà no hi haurà vaga general, ja ho veuràs, contestà en Joan. A Canaletes hi havia calma però semblava que hi hagués milers de guaites amagats. S’havien aplegat potser una vintena d’estudiants a la vora de la font, hi ha una pila de detinguts, s’havia acostat un noi que mirava malament, ha estat espantós, digué en veu baixa la noia que anava amb ells. La Natàlia la mirà per primera vegada, fins aleshores la noia no havia dit res. Era molt prima, devia tenir uns divuit anys i uns ulls molt grossos i badats que li omplien la cara. Un estudiant començà a cantar Asturias, patria querida…, primer fou una remor suau, trista, com si fos una pregària. Els estudiants s’havien apinyat, a poc a poc el cant prengué consistència, les veus de les noies, poques, i els crits roncs dels nois. El cant s’enlairava mentre els estudiants començaren a anar Rambla avall. La gent els mirava, inquiets i admirats alhora. Algú inicià un aplaudiment. I el cant cada vegada era més alt, més segur, Asturias, patria querida, cantaven tots i també la Natàlia, Asturias, patria querida, la Rambla s’omplí del seu cant, cada vegada més alt, cada vegada més fort, era un cant alegre, la Natàlia cridà com no ho havia fet mai, cridava Asturias com si Asturias fos ella, o l’Emilio, o els estudiants estossinats, Astúries ja no era Astúries només, per això cridava tant, com si es tragués del damunt tots els silencis de casa seva, cridava per esborrar-ho tot, sense vergonya, i ara ja no eren cants, els dels estudiants, ni tan sols crits, ara eren brams, Asturias, patria querida, Asturias, patria querida, bramulaven, com el mar en plena tempesta. La Natàlia no cridava contra aquella massa burella que els havia colpejats, ni contra els jeeps, ni contra els tancs d’aigua, no cridava contra els gossos deixats anar que tustaven sense saber per què, la Natàlia cridava contra el seu passat, contra les ires del seu pare, contra el que ella havia estat. I no tenia por. Tot d’una, algú cridà, la policia!, i hi hagué una escampadissa. L’Emilio va estrènyer la mà de la Natàlia i li féu una estrebada contra un carreró estret. Al darrere venien en Joan i la noia prima. Van córrer una bona estona carrer enllà fins que s’aturaren al costat d’una portalada fosca. Bleixaven. L’Emilio es repenjà a la paret amb els ulls tancats. La ciutat se submergia dins les ombres de la nit i el sol deixava vetes de color taronja damunt dels terrats.

Va ésser tan ràpid que li semblà que hi eren des de bon començament. Venien de l’altra banda del carrer, potser havien travessat, des de la Rambla, un carreró perpendicular. El ros tenia una cara vulgar, portava ulleres i una americana de xeviot. L’altre era bru i feia cara de gos trist, tenia una enorme papada que li accentuava encara més les galtes caigudes i els enormes ulls enfonsats que ho esguardaven tot com si tot li fes molta pena. No caminaven, passejaven amb les mans a les butxaques. Què hi feu, aquí?, preguntà el ros. Passejar, és que no ho podem fer? Vinga, que us coneixem, a veure la documentació. El de la cara vulgar féu la volta pel darrere. Vaja, vaja, en Joan Oranich i l’Emilio Sandoval, quina parella. El de l’americana de xeviot buidà els moneders de la Natàlia i l’altra noia. El dels ulls tristos no deia res, fa cara de bona persona, pensà la Natàlia. Sabeu què han fet els vostres companys de la Universitat?, deia el ros, doncs s’han amagat darrere d’uns arbres i han aprofitat la fosca per a llançar pedres a la policia! La noia prima va somriure. El dels ulls tristos es va abraonar damunt de la noia i la llançà a terra. No riguis, meuca, més que meuca, el policia colpejava amb fúria les parts de la noia prima. La Natàlia va notar que se li humitejaven les calces i que un líquid calent aflorava per l’entrecuix. «M’hi faig pipí». Els altres no es van moure, encara que en Joan féu un lleuger moviment cap endavant, tu, quiet, li cridà el ros mentre l’encanonava amb la pistola. La noia, a terra, gemegava. Vingueren més policies vestits de carrer —dos eren molt joves— i els feren passar cap endavant després d’haver-se quedat amb tots els carnets. La noia, amb els ulls esbatanats, caminava a poc a poc mentre li rodolaven les llàgrimes per la cara i amb la mà s’aguantava el baix ventre. L’Emilio tenia la cara blanca com el cel humit i en Joan premia els llavis amb la mirada buida. No hem fet res, pensava la Natàlia, hem deixat que peguessin la noia prima. Sortiren a un carrer més ample, una cruïlla de carrers, i s’hi acostaren uns quants grisos. Porteu-los amb els altres i els vigileu, va dir el que tenia cara de gos trist. Havia sortit gent dels bars dels voltants i de les porteries i s’ho miraven amb curiositat. La Natàlia notà a les galtes una vergonya molt encesa. Tenia por que algú no la reconegués. Els feren entrar en un jeep, l’Emilio va seure al seu costat i li acaricià la mà. Tu no saps res, li va dir. Els jeeps eren a la plaça de Castella i aviat enfilaren cap al centre. Ja s’havia enfosquit del tot i els llums de la ciutat feien pampallugues a mesura que el cotxe avançava. La vida de fora era com cada dia, tu no saps res, li repetí l’Emilio. El jeep s’aturà davant de la comissaria i els obligaren a sortir. La noia prima, que encara plorava, la ficaren en una altra habitació. Els llums de la comissaria impregnaven les cares d’un color oliva. Les parets eren de color groc llimona, i s’hi havia acumulat porqueria d’anys. Tot estava despintat. A la Natàlia, la feren entrar en una cambra petita que hi havia a la vora de la porta d’entrada, plena d’arxius i amb dues taules molt gastades i que feien pudor de suor. Els tubs de la calefacció passaven pel mig de la cambra. En una de les parets, tota plena d’esquerdes, hi havia un quadre ple de fotografies, «red de anarquistas peligrosos». Un gran retrat d’en Franco, color verd clar, presidia l’habitacle. Un home de cabell greixós i mirada morta escrivia a màquina sense fer-li cas. Entraren un parell de policies joves, «las mujeres estáis más bonitas con faldas, con pantalones parecéis marimachos», el que escrivia a màquina i tenia el cabell greixós els cridà, «dejadla que es muy fea». Va passar molta estona, la Natàlia tenia el teclejar de la màquina dins del cos, fins que va aparèixer un home gros, de rostre vermell i enormes bosses sota els ulls. Fumava un havà i la Natàlia n’esguardà el coll, quin coll més curt, pensà. ¡Mira que eres boba, enredarte con el Sandoval! L’home de l’havà i el coll curt va dir al policia del cabell greixós que li prengués la filiació. Avisaremos a tu família, i l’home de l’havà se’n va anar. Després, les empremtes i les fotografies.

Quan baixà al calabós, la va rebre un gris vell amb una panxa molt grossa, eres muy joven, tú. Entrà en un calabós buit, al del costat hi havia unes quantes estudiants que miraven a través dels barrots. Ara que veia la paret grisa, escrostissada i humida, el terra suat, el banc de pedra i la finestrella que no donava enlloc i per on s’escolava una llum desmaiada, la Natàlia va adonar-se del que havia passat. «M’han caçat i no sóc dins del merder», tenia por però no era la mateixa por de quan se li mullaren les calces, «per què no vam fer res?, per què vam deixar que peguessin aquella noia?», sinó una por més profunda, una por gelada que s’arrapava al cos i al pensament. «Què hi faig, jo, aquí?». A fora, sentia el clapoteig d’una aixeta o potser d’una canonada que no anava bé i, a dins, les passes lentes del policia gros. De tant en tant, brogit de forrellat i un crit des de dalt, ¡puerta! El pas lent i cansat del policia gros s’apressava, després venia un pas segur i ferm i, més tard, una altra mena de pas, pas de por gelada, pensava. Va passar el temps, un temps que s’esllanguia, amanit per les passes dels policies i els nous presoners. La Natàlia intentava trobar algun motiu que tingués sentit, però la gelor del banc de pedra li remuntava l’espinada, notava les mans balbes i el cos enterc. Intentava passejar però de seguida topava amb els barrots i la finestrella, comptar les passes del guàrdia, veure si endevinava els barrots que hi havia a la porta, pensar que tenia el cos ferit i el cervell buit com la mare o que s’havia mort. Però el temps semblava que s’hagués aturat. Recordà el que li havia dit l’Emilio, «nosaltres ens manifestarem perquè torturen els miners, i un guàrdia civil ha fuetejat una noia amb el cinturó». Això, ella havia estat tancada perquè no volia que torturessin els miners ni fuetegessin les noies amb cinturons. Ets una beneita, es va dir, tant se val que tu siguis fora com a dins. Tancà els ulls, va veure un tribunal: ella era el jutge i jutjava tots els policies que havia conegut en aquell vespre tan curt. En una filera, ben drets, hi havia el ros, el de cara de gos trist, el del cabell greixós, els tres joves, el xofer i el de l’havà. També hi havia el gris de la panxa grossa però la Natàlia el va fer treure del somni. La sentència fou inapel·lable: els penjaria tots amb un filferro i els aniria escanyant a poc a poc. Tots demanaven pietat. Potser perdonaria el del cabell greixós, el que li havia dit lletja, i els tres joves. Però el ros, el de la cara de gos trist i el de l’havà, no. El que tenia la cara de gos trist s’anava tornant vermell i vermell, ella premia el filferro a poc a poc mentre observava com el seu coll s’anava tallant. Es va despertar perquè havia fet una capcinada molt forta i el clatell se li havia estrebat. Ara hi havia molt de silenci, només sorolls llunyans, com alguna passa a dalt o el panteix del policia gros. S’havien escolat, potser, un parell d’hores des que havia entrat al calabós i la Natàlia no podia, no volia, estar més sola. Va picar els barrots, ¡quiero ir al lavabo!, s’hi va acostar un policia amb el pas ferm, era un home jove i amb el bigotet retallat, eh!, cridà al policia vell i gros, ¡que la marquesa quiere mear! Va orinar sense tocar el plat del vàter, tot ple de merda i de ronya enganxada. Li féu fàstic tornar-se a posar les calces mullades i se les va treure. Quan entrava de nou al calabós, el policia gros li va dir, ¿por qué no duermes un poco? ¿Dónde?, va fer ella. El policia gros s’ho rumià, ¡espera! Va tornar al cap d’uns minuts amb dues màrfegues de plàstic. Ellos pueden aguantar más, son hombres.

Intentà dormir però sentia el cos esblamat. El silenci anava i venia només interromput per rafegades de sorolls. El clapoteig de la canonada que vessava, algú que anava al vàter, les passes dels guàrdies de dalt…, però aviat començà a sentir ¡puerta! cada vegada més seguit, cridaven uns noms, s’obrien les portes de ferro i pujaven l’escala gent desconeguda. El ¡puerta, puerta! li martellejava l’oïda i, cada vegada que el sentia, s’arrapava als barrots per veure si cridaven l’Emilio. Passà una llarga estona, llarguíssima, i començaren a baixar alguns dels qui havien cridat. L’un d’ells duia la cara tota plena de sang i l’altre el cabell que feia manyocs. Després, la Natàlia va veure com baixaven un home que dos grisos aguantaven. Sentí, en un xiuxiueig, ¡le han arrancado la barba, los muy brutos! I altra vegada el silenci. No va veure l’Emilio fins a la matinada, primer el va veure entre ombres, quan pujava i, al cap d’una estona, que llarga, aquella estona, l’Emilio que baixava. Quan passà per davant de la seva porta, l’Emilio li picà l’ullet. «No li han fet res, no l’han tocat!», però en baixaven un altre que no s’aguantava dret i que rajava sang del nas. L’Emilio i l’altre, estintolat pels policies, desaparegueren al fons del passadís, que feia angle. La Natàlia no podia veure res, només sentia la fressa d’unes passes que s’arrossegaven. Tot d’una, una veu forta va imposar-se, ¡compañeros, que no cante nadie!, ¡antes muertos! Era l’Emilio?, la veu s’enfonsà entre repicades als barrots. Va escoltar el bruel d’unes botes a dalt i, després, cossos que davallaven l’escala, ¿es que queréis volver arriba, imbéciles? Passaren uns minuts i la Natàlia sentí algú que xiulava dins de la fosca. És l’Emilio, es va dir, l’Emilio que xiulava Le temps des cerises. La Natàlia va aclucar els ulls.

… Moi qui ne crains pas les peines cruelles

Je ne vivrai point sans souffrir un jour

Quand vous en serez au temps des cerises

Vous aurez aussi des chagrins d’amour…

S’adormí i ja era de bon matí quan el policia vell i gros va obrir la porta. Te han mandado un paquete, l’Encarna, que bona, l’Encarna, que li enviava un termos amb cafè, una capsa de galetes Maria i un paquet de Madame X, por si le viene eso, havia dit als policies, amb els ulls plorosos. Va beure el cafè d’una glopada i l’escalfor la va revifar. Deixà les galetes damunt del banc, no tenia esma per a menjar-les. Tienes compañía, el que li deia això ja no era el policia gros sinó el del bigotet retallat. Han limpiado un bar, afegí. Baixaren quatre dones, dues d’elles ploraven. Al calabós de la Natàlia, hi tancaren una de les que plorava, alta i el cabell color panotxa, i una que la consolava. La que consolava la dona del cabell color panotxa era baixa, bruna, mamelluda i amb una piga molt grossa a la galta esquerra. Què passarà amb el meu fill?, l’he de dur al col·legi, va dir la bruna. La que tenia el cabell color panotxa es mocà dues o tres vegades mentre somiquejava, sort que han tancat la mestressa a l’altre calabós, deia, si no li treia els ulls, la mala pècora! La Natàlia va veure que, a la del cabell color panotxa, se li havia quedat el nas vermell de tant com es mocava. Per fer alguna cosa, els oferí galetes. La bruna va dir, no gràcies, però la que plorava les acceptà i n’endrapà una bona estona sense parar. Aleshores feren entrar una altra dona, també bruna, que duia unes arracades llargues, de bijuteria, i una tannara negra damunt el clatell. Duia una bata de niló, de color rosa, i un raspall de dents a la mà. Es una equivocación, qué disgusto va a tener mi marido, feia tot sospirant. La del cabell de color de panotxa deixà de mocar-se, amb mi sí que ha estat una equivocació! Jo era la dona de fer feines del bar, que ho digui aquesta! La bruna va dir sí, és veritat, jo sóc una fulana però ella només neteja. Mireu, si no, les meves mans, creieu que em puc fer la vida amb aquestes mans? La dona ensenyava unes mans encetades, de color de sang de bou. M’hi passo les matinades, al bar, vinga fregar, sempre amb el lleixiu i la baieta, quin home em voldria?, i va tornar a mocar-se. Apa, apa, feia la dona bruna. La de les arracades de bijuteria tornà a sospirar, com hi ha món! Esguardà la Natàlia, i tu, què hi fas aquí? Sóc estudiant, mentí. El món és una merda, sentencià la dona de les arracades llargues. Anava molt perfumada, perfum barat, i quan es movia dringaven les arracades de bijuteria. La Natàlia va sentir, Natàlia Miralpeix, accentuat damunt de la «i». S’aixecà i anà cap als barrots. Sort, li desitjà la dona de les arracades llargues.