L’Encarna, la minyona dels Miralpeix, havia anat a viure amb la Patrícia quan el pis del carrer del Bruc havia quedat buit i en Joan Miralpeix se n’havia anat a viure amb el seu fill Lluís i la seva jove, la Sílvia Claret. L’Encarna era una granadina d’ulls i cul grossos i de pitram exuberant. El cabell era negre i tenia els llavis color de sang. L’Encarna era qui manava a casa dels Miralpeix —sobretot d’ençà que la Judit es va ferir— i feia anar a tothom ben dret. Quan va sentir el crit de la Patrícia va començar a remugar en veu baixa, la nena ja és aquí, però continuà rentant els plats del dinar com si no hagués sentit res. Què s’havia cregut, la nena, estar-se tant de temps a l’estranger, sola i mig perduda, en lloc de ser a casa per a tancar els ulls de la seva mamà, que Déu la tingui a la Glòria! Però no va poder aguantar molta estona sense sortir al passadís i tafanejar, així que es va esbandir les mans arrugades pel lleixiu i se les eixugà amb el davantal mateix. Per l’escletxa que feia la porta de la cuina va entreveure la figura de la Natàlia d’esquena. I ara, no ha canviat pas, pensava, alta, el cabell recollit al darrere, una mica escabellada, com sempre, els pantalons que li estrenyien el cul, botes de pell girada i un jersei tancat de caixmir amb el coll desbocat. Vesteix com una gitana, es va dir, i l’Encarna encara va trigar una estona a sortir fins que ho va fer tota digna, traient el pitram i fent el posat d’enrabiada. Encarna, cridava la Patrícia, però és que no saps qui ha arribat? Quan l’Encarna va veure la Natàlia de cara, va pensar que tenia la figura jove però no la cara, clivellada i amb arruguetes, sobretot al solc de sota els ulls, la lividesa dels Miralpeix, i a les comissures dels llavis. «Ha envellit». Però ja tenim l’Encarna i la Natàlia abraçades, una abraçada curta i rodona. Els enormes pits de l’Encarna trontollaven com un carro trepitjant l’empedrat. L’Encarna tenia sovint fogots, sobretot quan s’emocionava. «Jo l’he criada, aquesta fresca», l’Encarna s’enretirà una mica per amagar dues llagrimetes que li afloraven als ulls.

La Patrícia va començar a fer l’exposició del present familiar. L’Encarna se’ns casa, qui ho havia de dir, i l’Encarna enravenava el cos com si fos una reina que acabaven de presentar al poble, i jo, deia la Patrícia, que sola que em quedaré, per això estic contenta que hagis tornat. M’he acostumat a les rondinades d’aquesta dona, i als seus morros. I ves, ara es casa, amb cinquanta-dos anys! L’Encarna féu per anar-se’n, vostè no n’ha de fer res, de si em caso o no, caram, això és cosa meva. Però no se n’anà, no, l’Encarna, sinó que es quedà palplantada mirant l’infinit —l’infinit era una cortina de randes, una cortina de vores esgrogueïdes que donava a la galeria. Es casa amb un adroguer, continuà la Patrícia, de Santa Coloma. Un vidu sense fills que té pis i tot. Es van conèixer fa deu anys, a casa d’uns parents. L’Encarna volgué precisar, el vaig conèixer a casa de la meva germana Rosalia, que va posar un bar molt a prop de l’adrogueria d’en Jaume perquè l’home li va quedar beneit. Va caure de la bastida. Les veus de la Patrícia i l’Encarna, que es complementaven per a arrodonir la història del festeig, se n’anaven i ara només eren una lleugera remor per a la Natàlia. La Natàlia mirava cap a la galeria, plena de la llum grisa d’aquell migdia boirós i humit i buscà el llimoner i les buguenvíl·lees. «I el llimoner?», féu unes passes cap endavant i s’aturà davant de les vidrieres. I el llimoner?, repetí, què ha passat, tieta, això no ho veig igual! Ai, filla, i és clar que no ho veus igual! Em vaig vendre el jardí. Que et vas vendre el jardí?, va fer la Natàlia. Havia sortit a fora i es trobava a la mateixa alçada de la galeria coberta. Des de la tribuna abans baixava una escala de cargol de ferro esmaltat que anava directament al jardí i ara tot era de planta baixa. On hi havia el jardí, hi veia un enorme terrat amb rajoles de color rosa esbarrellat, un color uniforme amb clapes humides, trencat pel vidre de les claraboies. Al voltant del terrat no hi havia el clàssic seguit de punxes de ferro negre sinó unes parets arrebossades de guix adesiara escrostonat. La Natàlia caminava d’un cantó a l’altre del pati i travessava a frec la roba estesa sota l’esguard iracund de l’Encarna. M’ho han comprat els del magatzem del costat, volien ampliar les oficines. No sents les màquines d’escriure?, diu la Patrícia. El terra del jardí era tapat amb tot de pedretes menudetes que feien soroll en trepitjaries. La Natàlia, de petita, guardava pedretes a les butxaques i després s’entretenia a tirar-les al cap del vianants que passaven per sota del balcó de casa seva. Els dos llimoners eren allí, a tocar dels patis de l’altra banda, per on un nen li feia llengots, i els baladres donaven a la banda esquerra, renteu-vos les mans, si heu tocat baladres, que les flors són verinoses, els deia la mare; un dia que la Natàlia es va voler morir, se n’empassà una de sencera, una flor rosada i empallegosa. I no es va morir i va pensar que els grans diuen moltes mentides. La tia Patrícia prou feina tenia amb el pis, deia, i deixava que hi creixessin esbarzers i herbes dolentes. Aquest jardí em porta mals records, afegia, i no la treies d’aquí. De tant en tant, en Joan Miralpeix hi enviava un jardiner —ho demanava a en Joan Claret perquè aquest tenia regidors de l’Ajuntament que li eren amics— i l’Esteve Miràngels ho agraïa: deia que el jardí l’ajudava a escriure els sonets. Enmig del jardí hi havien construït un estany amb rajoleta verda i petxines incrustades, un estany ovalat. A cada cantó, hi havien col·locat un cigne de pedra picada. Del bec dels cignes brollava un doll d’aigua que anava a parar al centre i regava un amoret que tenia els plecs del vestit molls i arrapats a la cuixa. L’amoret no tenia boca, li han esbocinat la boca, deia la tia Patrícia a la Natàlia, quan aquesta era petita. La Natàlia esguardava l’amoret amb la boca esbocinada, i per què li han esbocinada?, preguntava, perquè no pogués parlar, deia la Patrícia amb veu trista. I tampoc no la treies d’aquí. A la banda dreta del jardí, hi havia un parell de mimoses que anunciaven, cada any, la primavera. No era un jardí atapeït, era un jardí ample que agafava ben bé un quart d’illa. La Natàlia, des de la galeria, badava moltes nits en sentir el crit rauc de les granotes. Però no hi havia granotes solament, a l’estany, sinó que hi bornejaven nenúfars i peixos de color vermell. Un any, per Tots Sants, mentre els de casa menjaven castanyes, en Lluís i la Natàlia van treure tots els peixos de l’aigua per veure quanta estona trigaven a morir. N’hi havia que encara cuejaven quan l’Encarna els descobrí, sou dolents, i en Lluís li havia contestat, la dolenta ets tu, bruixa, que no et casaràs mai. En Lluís s’arrapava a l’heura color d’aram que grimpava per les parets blanques i arrancava la molsa que hi havia al rocam dels cignes. La vostra mare us ho deixa fer tot, deia l’Encarna mentre se n’anava remugant. Ara no hi havia heura, sinó unes branquetes espellifades i, al lloc de l’estany, les claraboies voltades de quitrà. Només uns quants testos d’hortènsies i de geranis, són més fàcils de regar, feia la Patrícia a l’Encarna. Mira, va dir la Patrícia, i assenyalà un bony corrugat i burell que caminava feixuc. L’animal prehistòric, el darrer vestigi del jardí, s’arrossegava impassible. Doncs, la veritat, a mi sempre m’ha fet fàstic, deia l’Encarna, i mirava la tortuga amb desdeny.

El pis de la Patrícia continuava igual. Voldria canviar la cuina, posar-hi rajoles de gres i armaris nous, però l’Esteve em deixà misèria i companyia, va dir la Patrícia. I no puc apujar gaire els lloguers, fa tant de temps que hi viuen! Sort en vaig tenir, de la venda del magatzem. El vam vendre en vida de l’Esteve i ell me’n va fer un vitalici. La tribuna no havia canviat; en una paret, el quadre que els regalà en Francisco Ventura —les aquarel·les que en Francisco de la Mundeta, al cel sigui, feia igual que l’Urgell—, els dos balancins, l’un amb el cul foradat —com ho haig de fer perquè me l’adobin?—, la taula camilla, el cosidor… El menjador, d’estil Chippendale, amb l’aranya de llàgrimes que parpellegen, les vitrines plenes d’objectes —saps?, ja no tinc gairebé res empenyorat—, la cristalleria de Sèvres, la vaixella de Llemotges, la col·lecció de caixetes —em vaig quedar la de la Judit, la de les flors de tarongina de totes les núvies de la família—, el joc de coberts de plata, les copes que en colpejar-les feien un so musical…, la immensa taula de caoba envernissada amb la fruitera de plata, les cadires de setí estil imperi, el rellotge del besavi, el bufet amb el mirall emmarcat… Les cortines de vellut, de color verd fosc… A la Natàlia, quan les tocava, li feien venir pell de gallina… Les cadires tenien el setí ratat i n’hi havia dues amb la pota trencada, les cortines s’esllenegaven, el rellotge del besavi s’havia aturat, la taula de caoba ballava, un vidre de les vitrines s’havia esquerdat, faltaven llàgrimes de l’aranya i també rajoles al terra. Hi havia passat el temps. Al passadís, la Natàlia va veure l’aplic isabelí i els quadres que representaven la història dels Sants Innocents trets d’una Ilustración Española. Damunt d’una taula de potes modernistes, hi havia la figura que de petita li havia fet tanta por: una dona gran que rentava el cap d’un adolescent. La vella tenia els braços arremangats i els enfonsava dins els rínxols ensabonats de la criatura. La Natàlia quan passava pel davant es tapava els ulls: no volia veure l’estàtua, la cara enrabiada de la vella, els seus ulls desorbitats, els llavis contrets, ni tampoc les ganyotes que feia el nen per a deseixir-se’n. La criatura alçava els braços sense veure res, amb els ulls negats de sabó, i buscava alguna cosa dins del buit on arrapar-se. A la Natàlia, quan era petita, la figura li semblava que era ben bé el món dels grans.

La Patrícia Miralpeix havia arreglat per a la Natàlia la cambra que donava al celobert. Havia buidat la calaixera rococó, la tenia tota plena d’estovalles de combregar i de tapets, emmidonats i amarats de farigola, i li havia dit, pots quedar-te tot el temps que vulguis, em faràs companyia. Quan la tia Patrícia tancà la porta darrere seu, potser et vols canviar, deus estar cansada, la Natàlia va somriure. Somreia encara quan es mirà al mirall de damunt de la calaixera, «te’n vas anar, de tot això, perquè et semblava resclosit i ara hi tornes de pet».

Semblava com si ho haguessin fet a posta, però ni la Patrícia ni la Natàlia no van parlar de la família. La Patrícia coneixia prou bé tot el que havia passat a casa dels Miralpeix quan la Natàlia se n’anà de casa barallada amb el seu pare, no vull burxar ferides, es deia. «Demà, quan dinarà amb en Lluís i la Sílvia ja sabrà les novetats». A la nit, la Patrícia i la Natàlia van sopar plegades. Espinacs, ous passats per aigua, pa integral i préssec en almívar. La Natàlia va haver de falcar dues o tres vegades la taula de caoba perquè el toc-toc de la ballaruga la posava nerviosa. La Natàlia se’n va anar a dormir d’hora, no vols veure la tele?, li va dir la Patrícia, avui fan teatre. Les remors del celobert van durar encara una bona estona. Veus apagades, l’oli que fregia algun tocatardà, l’espetec en tirar la carn a la paella, soroll de batre ous, converses intercalades per algun crit de criatura, i, com a punt final, el terrabastall d’un rentavaixella. Després va venir una curta estona de silenci, i tot seguit, veus llunyanes de la televisió, algun plor, alguna rialla, algun xiscle, el to era baix però remuntava de tant en tant i se sentia una conversa entre un home i una dona. En acabat, el gotellam d’una aixeta mal tancada i l’eixordadissa d’un dipòsit de vàter que es buidava. Per fi, a les dotze de la nit, la Natàlia es va adormir.