Una nit horrorosa

De tant en tant, en Gurney tenia un somni tan trist que li feia mal, un somni que semblava el nucli mateix de la tristesa. Mentre somiava, veia amb una claredat inexplicable amb paraules que la font de la tristesa era la pèrdua, i que la pèrdua més gran era la pèrdua de l’amor.

En la versió més recent del somni, poc més que una estampa, el seu pare anava vestit amb la roba de feina que portava quaranta anys enrere i semblava el mateix en tots els sentits. La jaqueta beix i els pantalons grisos anodins, les pigues descolorides als reversos de les mans grans, el front amb entrades, la mirada burleta en uns ulls que sempre semblaven concentrats en una altra cosa, l’indici subtil d’una inquietud per fugir, per trobar-se en qualsevol indret que no fos on era, el fet estrany que digués tan poc però fos capaç de transmetre tanta insatisfacció amb el silenci. Totes aquestes imatges enterrades van emergir en una escena que va durar menys d’un minut. En Gurney hi apareixia de nen, mirant implorador la figura distant, suplicant-li que no se n’anés, amb llàgrimes calentes que li queien cara avall en la intensitat del somni —cosa que no li havia passat mai en presència del seu pare; no recordava una sola expressió d’emoció forta entre tots dos—, fins que es despertava de sobte, amb la cara encara humida, el cor ferit.

Va sentir l’impuls de despertar la Madeleine, explicar-li el somni, deixar que el veiés plorar. Però això no tenia res a veure amb ella. La seva dona a penes havia conegut el pare d’en Gurney. I els somnis, al cap i a la fi, no eren més que somnis. En última instància, no significaven res. El que va fer va ser preguntar-se quin dia era. Era dijous. Aquest pensament va engegar la transformació ràpida i pràctica del paisatge mental a què en Gurney s’havia acostumat a confiar per escombrar els residus d’una nit inquietant i substituir-los per la realitat de les coses que calia fer a la llum del dia. Dijous. Dijous havia de dedicar-lo a viatjar fins al Bronx; a un lloc no gaire lluny del barri on havia crescut.