Pròleg

En nom dels meus germans monjos, em plau de presentar aquesta traducció catalana de la Bíblia, en un sol volum.

És el resultat d’un esforç tenaç, seriós, iniciat ja fa molts anys a Montserrat, pel pare Bonaventura Ubach. És alhora el fruit immediat d’un treball d’equip, inspirat per un gran amor a la Paraula de Déu i a la nostra terra.

L’oferim a tots els catalans, creients o no creients, a fi que tots puguem trobar en la Bíblia la llum necessària per a la recerca de la Veritat. Perquè és justament aquesta Paraula «viva, eficaç, més tallant que cap espasa» (Hebreus 4:12), que ens alliberarà de la pretensió de posseir la Veritat i, en canvi, ens emplenarà a tots —creients o no creients— d’un anhel comú de ser posseïts per ella.

La Sagrada Escriptura no és pas un llibre per a homes instal·lats, sinó per a homes que cerquen, que caminen. És la paraula del «Déu amagat» (cf Isaïes 45:15), però que se’ns revela; és, quan la tenim al cor i de veritat, el company de ruta, sempre present, sempre a l’abast.

Déu, en parlar als homes, ha volgut realitzar aquest gest d’acostament d’una manera molt nostra, molt humana. La Bíblia ha estat encarnada en un temes, en un poble i en una cultura, en unes llengües i en unes formes literàries. Per esdevenir plenament humana, aquesta Paraula de Déu, havia d’arrelar en un lloc, més que no pas fer servir un llenguatge impersonal i abstracte.

Aquesta condescendència de Déu demana una resposta, encara que de vegades comporti un esforç, per tal de trobar en aquestes pàgines allò que ell ens hi ha volgut dir. Hem d’acceptar i d’agrair allò que Déu ens dóna i de la manera que ens ho dóna. Les seves iniciatives, que entren en el misteri de la seva donació, és a dir, del seu amor envers l’home, no van mai acompanyades de raons determinants i palpables. Per això, la intervenció de Déu en la historia ha de ser acceptada amb molta simplicitat. I notem que la dificultat d’admetre-la és tant per a l’incrèdul, com per al creient. Homes d’avui, estem marcats per un esperit científic, crític, per al qual és difícil d’entendre i fins d’acollir el do de Déu, tal com ens és donat a la Bíblia.

L’esforç per a donar una resposta a Déu —que al mateix temps serà una resposta vàlida als homes— s’ha de concretar en la gran traça d’escoltar Jesucrist. Això és el que donarà novetat i mordent a la lectura sovintejada de les pàgines de la Bíblia. Tot, en ella, va a buscar i trobar la seva Persona. Si l’Antic Testament és la preparació per a aquest trobament, a través d’una història moguda del Poble de les promeses, el Nou Testament és l’explicació i la realització d’aquest bé de Déu en el misteri del seu Fill, Jesucrist, mort i ressuscitat (cf 2 Corintis 1:20; Romans 8:34), que se’ns manifesta, ens parla i se’ns dóna.

Per arribar a assolir aquesta «saviesa de Déu» (1 Corintis 1:24) —sense menystenir el treball científic, tan necessari per a donar-nos una recta comprensió de la Sagrada Escriptura—, no podem deixar de cercar cor endins una senzillesa i una disponibilitat, que són les condicions indispensables per a escoltar amb fruit la Paraula. D’aquesta senzillesa ens parla l’Evangeli, quan diu que en una ocasió Jesús s’entusiasmà en l’Esperit Sant i digué: «Us dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, perquè així us ha plagut a vós» (Lluc 10:21). La disponibilitat ens exigeix de ser valents. Perquè la Paraula rebuda no pot restar estèril. Demana el compromís de tot allò que som; fins a la persecució i fins a la mort, si cal (cf Joan 15:20; 16:2). És el compromís que el Crist ha realitzat d’una forma insuperable: «Un manament nou us dono: que us estimeu els uns als altres; així com jo us he estimat» (Joan 13:34).

† Cassià M., Abat de Montserrat.

Montserrat, 3 de febrer de 1970.