Actes dels apòstols (Ac. 1,1-28,31)[2647]

1 Pròleg.— 1El primer llibre[2648], vaig fer-lo, o Teòfil, sobre totes les coses que Jesús començà a fer i ensenyar, 2fins al dia en què, després d’haver donat instruccions als apòstols que, per l’Esperit Sant, s’havia escollit[2649], fou endut al cel.

Darreres instruccions i ascensió de Jesús.— 3A ells també es presentà vivent amb moltes proves, després de la seva passió: se’ls aparegué durant quaranta dies, i els parlava del Regne de Déu. 4I, mentre menjava amb ells, els ordenà que no s’allunyessin de Jerusalem, sinó que hi esperessin la promesa del Pare, «que heu sentit de mi; 5perquè Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb Esperit Sant d’aquí a no gaires dies»[2650]. 6Els qui s’havien reunit, doncs, li preguntaven: «Senyor, ¿que potser restablireu ara el regne d’Israel?» 7Però ell els digué: «No és cosa vostra de conèixer els temps o moments oportuns que el Pare ha fixat amb la seva pròpia potestat; 8però amb la vinguda de l’Esperit Sant damunt vostre, rebreu una força, i em sereu testimonis a Jerusalem, a tota la Judea i la Samaria, i de cap a cap de la terra». 9Un cop hagué dit això, a vista d’ells, s’enlairà, i un núvol el sostragué als seus ulls[2651]. 10S’estaven mirant encara fixament al cel, mentre ell se n’anava, que se’ls presentaren dos homes[2652] amb vestidures blanques, 11i els digueren: «Galileus, ¿per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu contemplat anant-se’n cap al cel»[2653].

Els deixebles del Senyor en oració.— 12Aleshores se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de l’Olivar, que és a prop de Jerusalem, distant la jornada que es pot fer en dissabte[2654]. 13Així que entraren, van pujar a la cambra alta, on residien Pere, Joan, Jaume i Andreu, Felip i Tomàs, Bartomeu i Mateu, Jaume d’Alfeu i Simó el Zelador i Judes de Jaume. 14Tots aquests s’aplicaven unànimement a l’oració, amb les dones i Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.

Elecció de Maties[2655].— 15Aquells dies, Pere es va aixecar enmig dels germans —hi havia allí reunida una multitud de vora cent vint persones— i digué: 16«Germans: calia que es complís l’Escriptura on l’Esperit Sant havia parlat per boca de David sobre Judes, el qual es féu guia dels qui van agafar Jesús; 17ell, que havia estat comptat entre nosaltres i havia obtingut la possessió d’aquest ministeri. 18Aquest, doncs, va adquirir un camp amb la paga del crim, es va tirar de cap, es va obrir pel mig i se li van escampar les entranyes. 19La cosa fou coneguda de tots els habitants de Jerusalem, talment, que aquell camp ha estat anomenat en la seva llengua Haqueldamà, això és, Camp de Sang. [2656] 20Perquè està escrit al llibre dels Salms: Que quedi abandonada la seva cleda i no hi hagi ningú que hi habiti; i encara: Que el ministeri que li era confiat, el rebi un altre. 21Cal, doncs, que dels homes que ens van acompanyar durant tot el temps que el Senyor Jesús va viure entre nosaltres, 22començant des del baptisme de Joan fins al dia en què fou endut d’entre nosaltres cap al cel, un d’aquests sigui amb nosaltres testimoni de la seva resurrecció». 23I en presentaren dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, per sobrenom Just, i Maties. 24I van pregar així: «Vós, Senyor, que coneixeu el cor de tothom, mostreu quin d’aquests dos heu escollit 25perquè ocupi el lloc d’aquest ministeri i apostolat, que Judes va abandonar per anar-se’n al lloc que li corresponia». 26Van fer-ho a la sort, i aquesta recaigué sobre Maties; i fou comptat amb els onze apòstols.

L’església de Jerusalem (Ac. 2,1-8,3)

2 La vinguda de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta.— 1En complir-se el dia de la Pentecosta[2657], es trobaven tots plegats en un mateix lloc. 2I tot d’una se sentí del cel una remor com d’una ventada impetuosa que es girés, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts[2658]. 3Els aparegueren unes llengües com de foc, que es destriaren i es posaren sobre cada un d’ells. 4Tots foren aleshores omplerts de l’Esperit Sant, i començaren a parlar en altres llengües, segons que l’Esperit els donava d’expressar-se. 5A Jerusalem, hi havia jueus que hi residien, homes piadosos de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. 6Així que es féu aquella remor, s’aplegà la multitud i es produí una confusió entre ells, perquè cadascun els sentia parlar en la pròpia llengua. 7Esbalaïts i meravellats, deien: «¿No són galileus, tots aquests qui parlen? 8Doncs, ¿com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra pròpia llengua materna? 9Parts, medes i elamites, els qui habiten la Mesopotàmia, la Judea i la Capadòcia, el Pont i l’Àsia, 10la Frígia i la Pamfília, l’Egipte i les contrades de la Líbia de prop de Cirena, i els vinguts de Roma, 11jueus i prosèlits[2659], cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres llengües les grandeses de Déu». 12I esbalaïts tots i perplexos, es deien l’un a l’altre: «¿Què vol dir, això?» 13D’altres, però, rient-se’n, deien: «És que estan plens de most!»

Discurs de Pere.— 14Aleshores Pere, dret amb els onze, alçà la veu i els digué «Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: tingueu això per ben entès i escolten bé les meves paraules. 15No és pas que aquests estiguin embriacs, com vosaltres suposeu, quan és tot just mig matí[2660]; 16sinó que això és el que va dir el profeta [2661] 17S’esdevindrà que, als últims dies, diu Déu, abocaré el meu Esperit sobre tothom, i els seus fills i les seves filles profetitzaran, els joves veuran visions, i els vells tindran somnis. 18Cert, sobre els meus servents i les meves serventes abocaré el meu Esperit. 19Faré prodigis dalt del cel i senyals a baix a la terra. 20El sol es canviarà en tenebres, i la lluna, en sang, abans que vingui el gran dia del Senyor. 21I tot aquell qui invocarà el nom del Senyor se salvarà. 22Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret, home acreditat per Déu davant vostre amb miracles, prodigis i senyals que Déu va obrar per mitjà d’ell enmig vostre, com vosaltres mateixos ja sabeu, 23a aquest, lliurat segons el designi determinat i la presciència de Déu, van donar mort clavant-lo a la creu per mans d’infidels. [2662] 24Però Déu l’ha ressuscitat, desfent els lligams aflictius del reialme de la mort, perquè era impossible que fos retingut pres per ell. [2663] 25David, en efecte, diu d’ell: Veia el Senyor constantment davant meu, ja que ell és a la meva dreta perquè no trontolli. 26Per això, s’ha alegrat el meu cos i ha exultat la meva llengua, i fins i tot la meva carn reposarà esperançada, 27perquè no abandonaren la meva ànima al reialme de la mort, ni permetreu que el vostre sant experimenti la corrupció. 28M’heu fet conèixer camins de vida, m’omplireu de joia amb la vostra faç. 29Germans, permeteu que us digui clarament, respecte al patriarca David, que va morir i fou enterrat, i el seu sepulcre és encara avui[2664] entre nosaltres. [2665] 30Profeta, doncs, com era, i sabent que Déu li havia promès amb jurament que faria seure al seu tron un dels seus descendents, [2666] 31en visió profètica va parlar de la resurrecció del Crist, que ni fou abandonat entre els morts, ni la seva carn va experimentar la corrupció. 32Aquest Jesús, Déu l’ha ressuscitat: tots vosaltres en sou testimonis. 33Exaltat, doncs, per la dreta de Déu[2667], i després de rebre del Pare l’Esperit Sant promès, l’ha abocat amb profusió; això és el que vosaltres veieu i sentiu. [2668] 34David certament no va pujar al cel, sinó que ell mateix diu: El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta, 35mentre poso els teus enemics per escambell dels teus peus. 36Que sàpiga, doncs, de cert tota la casa d’Israel que Déu l’ha constituït Senyor i Crist, aquest Jesús que vosaltres vau crucificar».

Efectes del discurs: tres mil són batejats.— 37En sentir això, quedaren corferits, i digueren a Pere i als altres apòstols: «¿Què hem de fer, germans?» 38Pere els respongué: «Penediu-vos i feu-vos batejar cada un de vosaltres en el nom de Jesús, el Crist, perquè us siguin perdonats els pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant[2669]. 39Que per a vosaltres és la promesa, i per als vostres fills, i per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor[2670], Déu nostre». 40Amb moltes altres paraules encara donava testimoniatge, i els exhortava: «Salveu-vos fugint d’aquesta generació pervertida!» 41Els qui acolliren, doncs, la seva paraula foren batejats, i aquell dia s’aplegaren prop de tres mil persones.

Vida dels primers cristians.— 42I prenien part amb assiduïtat en l’ensenyament dels apòstols, en la distribució d’almoines, en la fracció del pa[2671] i en les pregàries. 43De tothom es va apoderar el respecte; i els apòstols feien molts prodigis i senyals. 44Tots els creients vivien units i tenien les coses en comú. 45Venien les propietats i els béns, i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascun. 46Cada dia assistien unànimement al temple, i a casa partien el pa i prenien l’aliment amb joia i simplicitat de cor, 47lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I el Senyor augmentava cada dia el nombre dels salvats i els reunia junts.

3 Guarició d’un coix de naixement.— 1Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de l’oració de les tres de la tarda[2672]. 2Hi portaven un home, impossibilitat des del ventre de la seva mare, i el posaven cada dia a la porta del temple anomenada Bonica perquè demanés almoina als qui entraven al temple. 3Ell, en veure Pere i Joan que anaven a entrar al temple, els demanà almoina. 4Pere, guaitant-se’l de fit a fit, juntament amb Joan, li digué: «Mira’ns». 5I ell se’ls mirava fix, esperant que en rebria alguna cosa. 6Pere digué aleshores: «De plata i d’or, no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en nom de Jesucrist de Natzaret, camina!» 7I agafant-lo per la mà dreta, l’aixecà; i a l’instant se li afermaren les plantes dels peus i els turmells, 8i d’un salt es posà dret, i caminava; i entrà amb ells al temple caminant, saltant i lloant Déu. 9Tot el poble el va veure que caminava i lloava Déu. 10I el reconeixien, que era el mateix que seia a la porta Bonica del temple demanant almoina, i quedaren plens d’estupor i d’admiració pel que li havia passat. 11Com que ell no deixava Pere i Joan, tot el poble, fora de si, va córrer rera d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó.

Pere parla al poble.— 12En veure-ho Pere, es va adreçar al poble: «Israelites, ¿per què us meravelleu d’això i ens mireu així, com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o santedat? [2673] 13El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares ha glorificat el seu Servent Jesús, que vosaltres davant de Pilat vau lliurar i negar, quan ell tenia decidit de deixar-lo en llibertat. 14Però vosaltres vau negar el Sant i el Just i vau demanar que us fos concedit un homicida, 15mentre que vau donar mort a l’autor de la vida; però Déu el va ressuscitar d’entre els morts, i nosaltres en som testimonis. 16Per la fe en el seu nom, el seu mateix nom ha restablert aquest que vosaltres veieu i coneixeu, i la fe que obra per ell és la que li ha donat de poder-se valer així davant de tots vosaltres. 17I ara, germans, ja sé que vau obrar per ignorància, com també les vostres autoritats. 18Però Déu ha complert així allò que havia predit per boca de tots els profetes, que el seu Messies sofriria passió. 19Penediu-vos, doncs, i convertiu-vos perquè siguin esborrats els vostres pecats, 20a fi que vinguin de part del Senyor els temps de consolació, i enviï el Messies que us ha estat destinat, Jesús, 21que el cel ha d’acollir fins als temps de la restauració de totes les coses, els quals Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes. [2674] 22Moisès, en efecte, va dir: El Senyor Déu us suscitarà d’entre els vostres germans un profeta com jo; l’escoltareu en tot allò que us dirà; 23i tot el qui no escoltarà aquell profeta serà exterminat del poble. 24I encara tots els profetes des de Samuel, i els qui han vingut després, tants com han parlat, han anunciat aquests dies. [2675] 25Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va establir amb els vostres pares quan digué a Abraham: En la seva posteritat seran beneïdes totes les famílies de la terra. 26Primerament a vosaltres, Déu, després de ressuscitar el seu Servent, l’ha enviat per beneir-vos, si cadascun es converteix de les seves iniquitats».

4 Empresonament i judici de Pere i Joan.— 1Encara parlaven ells al poble, que se’ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus, 2molestats perquè ensenyaven el poble i anunciaven en la persona de Jesús la resurrecció dels morts[2676]. 3Els agafaren i els ficaren a la presó fins l’endemà, perquè ja era tard. 4Molts dels qui havien sentit aquelles paraules van creure, i el nombre dels homes arribà a prop de cinc mil. 5L’endemà, que es reuniren els seus magistrats, els ancians i els escribes a Jerusalem, 6entre ells Anàs, el gran sacerdot, Caifàs, Joan, Alexandre i tots els qui eren de llinatge pontifical, 7els van col·locar al mig i els preguntaren «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet això, vosaltres?»

Discurs de Pere al sanedrí.— 8Llavors, Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué Magistrats del poble i ancians: 9ja que avui ens fan un interrogatori sobre una bona obra feta a un malalt per saber en virtut de qui ha estat guarit aquest, 10sapigueu tots vosaltres i tot el poble d’Israel que és en el nom de Jesucrist de Natzaret, que vosaltres vau crucificar, que Déu va ressuscitar d’entre els morts, que és en virtut d’ell que aquest es troba sa davant vostre. [2677] 11Aquest és la pedra rebutjada per vosaltres, els constructors, que ha acabat al cim de la l’edifici. 12I en ningú més no hi ha la salvació, ja que no hi ha cap altre nom sota el cel, donat als homes, en el qual hàgim de salvar-nos». 13Veient que Pere i Joan parlaven amb tanta valentia, i sabent que eren homes sense cultura ni instrucció, se’n meravellaven. D’altra banda, reconeixien que havien estat amb Jesús, 14i, veient amb ells l’home que havia estat guarit, no podien contradir-los en res. 15Aleshores els feren sortir fora del sanedrí, i deliberaren així entre ells: 16«Què els farem, a aquests homes? Perquè és cosa evident a tots els habitants de Jerusalem, que han fet un miracle notori, i no ho podem pas negar. 17Però, perquè no s’escampi més entre el poble, comminem-los amb amenaces que no parlin més a ningú en aquest nom». 18Els cridaren i els van ordenar que de cap manera no parlessin ni ensenyessin en el nom de Jesús. 19Però Pere i Joan els van respondre: «Si és just davant de Déu d’escoltar-vos a vosaltres més que no pas d’escoltar Déu, judiqueu-ho vosaltres mateixos; 20nosaltres no podem deixar de dir allò que hem vist i sentit». 21Amb tot, després d’haver tornat a amenaçar-los, els deixaren anar, sense que trobessin la manera de castigar-los, a causa del poble, ja que tothom glorificava Déu pel que havia passat. 22Perquè l’home en qui s’havia fet el miracle de la guarició tenia més de quaranta anys.

Oració dels fidels.— 23Un cop lliures, se n’anaren a trobar els seus i els contaren tot allò que els grans sacerdots i els ancians els havien dit. [2678] 24En sentir-ho, elevaren unànimement la veu envers Déu i digueren: «Senyor, vós que heu fet el cel i la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, [2679] 25que per l’Esperit Sant heu dit per boca del nostre pare David, servent vostre: ¿Per què s’han avalotat les nacions, i els pobles han meditat projectes vans? 26S’han presentat els reis de la terra, i els prínceps s’han aliat contra el Senyor i contra el seu Crist[2680]. 27Perquè veritablement es van aliar en aquesta ciutat contra el vostre sant Servent Jesús, que vau ungir, Herodes i Ponç Pilat amb els pagans i el poble d’Israel, 28per fer tot allò que la vostra mà i la vostra voluntat havien determinat que es fes. 29I ara, Senyor, mireu les seves amenaces i doneu als vostres servents de proclamar amb tota valentia la vostra paraula, 30esteneu la vostra mà perquè es facin guaricions, miracles i prodigis pel nom del vostre sant Servent Jesús». 31Així que hagueren pregat, tremolà el lloc on es trobaven reunits, i tots foren omplerts de l’Esperit Sant, i proclamaven amb valentia la paraula de Déu.

Els primers cristians són «un sol cor i una sola ànima».— 32La multitud dels creients no tenia sinó un sol cor i una sola ànima, i ni un d’ells no deia que fos seu res d’allò que li pertanyia, sinó que tot els era comú. 33I amb gran poder de miracles els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús, i eren molt ben vistos tots ells. 34Tampoc no hi havia cap pobre entre ells, perquè tots els qui eren propietaris de terres o cases se les venien, duien el producte de les vendes 35i el dipositaven als peus dels apòstols; llavors era distribuït a cadascú, segons el que necessitava.

Bernabé dóna els seus béns.— 36Així Josep, anomenat pels apòstols amb el sobrenom de Bernabé, que vol dir «Fill de consolació», levita, xipriota de naixement, 37que tenia un camp, el va vendre, dugué els diners i els diposità als peus dels apòstols.

5 Ananies i Safira són castigats per frau i mentida.— 1Un home que es deia Ananies, amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat, 2es va reservar una part de la suma rebuda, d’acord amb la seva muller, i en dugué una altra part, que diposità als peus dels apòstols. 3Però Pere digué: «Ananies, ¿com és que Satanàs t’ha omplert el cor fins a mentir a l’Esperit Sant[2681], i reservar-te part dels diners de la venda del camp? 4¿Per ventura no eres lliure de quedar-te’l i, un cop venut, no podies disposar-ne com volies? ¿Com és que has concebut en el teu cor aquesta acció? No has mentit als homes, sinó a Déu». 5En sentir Ananies aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. I un gran temor s’apoderà de tots els qui ho sentien dir. 6Aleshores els joves l’amortallaren, se l’endugueren i l’enterraren. 7Al cap d’unes tres hores, la seva muller, sense saber el que havia passat, hi va anar. 8Pere li va preguntar: «Digue’m ¿és per tant, que heu venut el camp?» Ella digué: «Sí, per tant». 9Aleshores Pere li fa: «¿Com és que us heu convingut per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els peus dels qui han enterrat el teu marit arriben a la porta i se t’enduran a tu». 10I a l’instant caigué als seus peus i expirà. Entraren els joves i la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. 11Un gran temor s’apoderà llavors de tota l’Església[2682] i de tots els qui sentien contar aquestes coses.

Miracles dels apòstols i creixement de la comunitat.— 12Per les mans dels apòstols es feien molts miracles i prodigis en el poble…[2683] I tots es reunien de comú acord al pòrtic de Salomó. 13Però dels altres, ningú no gosava ajuntar-se amb ells, encara que el poble els enaltia. 14I cada vegada més augmentava per al Senyor el nombre de creients, multituds d’homes i dones, 15…talment, que fins treien els malalts a les places i els posaven en lliteres i baiards per tal que, quan Pere passés, almenys la seva ombra en cobrís algun. 16També hi afluïa la multitud de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i gent turmentada per esperits impurs, i tots ells eren curats.

Segon arrest dels apòstols i alliberament miraculós.— 17Aleshores el gran sacerdot i tots els seus, que formaven la secta dels saduceus, s’ompliren de gelosia; 18agafaren els apòstols i els ficaren a la presó pública. 19Però un àngel del Senyor, de nit, obrí les portes de la presó i, tot fent-los sortir, digué: 20«Aneu i, drets al temple, parleu al poble i prediqueu tot allò que es refereix a la Vida». 21Després de sentir això, entraren al temple a trenc d’alba i ensenyaven. Quan el gran sacerdot arribà amb els seus, convocaren el sanedrí i tot el senat dels israelites, i els feren anar a buscar a la presó per fer-los comparèixer. 22Però, quan hi arribaren els guardes, no els trobaren a la presó; se’n tornaren i en donaren compte dient: 23«La presó, l’hem trobada tancada amb tota seguretat, i els sentinelles, drets davant de les portes; però hem obert i no hem trobat ningú a dins». 24Quan sentiren aquestes paraules, tant l’oficial de la guàrdia del temple com els grans sacerdots pensaven, tots perplexos, què podia ser allò. 25Llavors va arribar algú que els anuncià: «Mireu, els homes que vau ficar a la presó són al temple i ensenyen el poble». 26Aleshores hi anà l’oficial amb els guardes i els féu venir, però sense violència, perquè temien el poble, que no fossin apedregats. 27Se’ls endugueren, doncs, i els presentaren al sanedrí, i el gran sacerdot els interrogà: 28«Us vam manar formalment que no ensenyéssiu en aquest nom, i heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina, i voleu fer recaure damunt nostre la sang d’aquest home». 29Pere i els apòstols respongueren: «Cal obeir Déu abans que els homes. [2684] 30El Déu dels nostres pares va ressuscitar Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo al patíbul. 31Aquest, Déu l’ha exaltat amb la seva dreta, com a príncep i salvador per donar a Israel la conversió i el perdó dels pecats. 32I nosaltres som testimonis d’aquestes coses, i també l’Esperit Sant, que Déu ha donat als qui l’obeeixen». 33Ells, sentint això, es corsecaven de ràbia i volien matar-los.

Intervenció de Gamaliel. 34S’aixecà, però, al sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel[2685], mestre de la Llei, honorat de tot el poble, ordenà que fessin sortir un moment aquells homes 35i digué: «Israelites, tingueu en compte què aneu a fer amb aquests homes. 36Perquè aquests darrers temps[2686] es va alçar Teudàs dient que era qui sap qui, i se li va ajuntar un nombre de prop de quatre-cents homes: a ell, el van matar, i tots els qui se l’havien cregut van ser dispersats i reduïts al no res. 37Després d’aquest es va alçar Judes el Galileu, els dies de l’empadronament, i va arrossegar gent del poble rera seu; també aquest va morir, i tots els qui se l’havien cregut van ser desbandats. 38I ara us dic: desenteneu-vos d’aquests homes i deixeu-los estar; perquè, si aquesta empresa o aquesta obra és dels homes, es desfarà; 39però, si és de Déu, no els podreu pas desfer; i mireu fins i tot que no us trobéssiu lluitant contra Déu!» I s’hi avingueren. 40Aleshores cridaren els apòstols, i després d’haver-los pegat, els ordenaren que no parlessin en el nom de Jesús i els deixaren anar. 41Ells, doncs, se n’anaren tots joiosos de davant el sanedrí, perquè els havien considerat dignes de ser ultratjats a causa del nom». [2687]42I cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar el missatge joiós del Messies Jesús.

6 Institució de set diaques.— 1Per aquells dies, quan anava creixent el nombre dels deixebles[2688], s’originà una murmuració dels hel·lenistes[2689] contra els hebreus, perquè les viudes d’aquells eren desateses en la distribució diària de les almoines. 2Els dotze convocaren aleshores tota l’assemblea dels deixebles i els digueren: «No està bé que nosaltres deixem la paraula de Déu per dedicar-nos a distribuir almoines a les taules[2690]. 3Per tant, germans, escolliu d’entre vosaltres set homes de bona reputació, plens d’Esperit i de seny, i els constituirem en aquest ofici; 4i nosaltres continuarem dedicats a l’oració i al ministeri de la paraula». 5La proposta va plaure a tota l’assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i d’Esperit Sant, amb Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit antioquè[2691]; 6els presentaren als apòstols, i aquests, després d’haver pregat, els imposaren les mans[2692]. 7La paraula de Déu creixia, i es multiplicava a desdir el nombre dels deixebles a Jerusalem; i molts sacerdots acceptaven la fe.

Judici contra Esteve.— 8Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans miracles en el poble. 9Però van sorgir alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts[2693], dels cireneus, dels alexandrins i dels de Cilícia i Àsia, que disputaven amb Esteve; 10però no podien resistir la saviesa i l’Esperit amb què parlava. 11Llavors subornaren uns homes, que diguessin: «I,’hem sentit que deia paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu». 12Van excitar així el poble, els ancians i els escribes, hi anaren d’improvís, se n’apoderaren i el dugueren al sanedrí. 13i van presentar falsos testimonis que deien: «Aquest home no para de dir paraules contra el lloc sant i la Llei. 14Li hem sentit dir que Jesús, aquest Natzarè, destruirà aquest lloc, i canviarà els costums que ens va transmetre Moisès». 15Tots els qui seien al sanedrí, el miraren aleshores fixament i veieren el seu rostre com el rostre d’un àngel.

7Discurs d’Esteve.— 1Llavors el gran sacerdot preguntà: «¿Són realment així, aquestes coses que diuen?» 2Ell respongué: «Germans i pares, escolteu: el Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, quan era a la Mesopotàmia, abans que habités a Haran, [2694] 3i li digué: “Surt del teu país i de la teva parentela, i vinc a la terra que et mostraré”. 4Llavors va sortir de la terra dels caldeus i va habitar a Haran. D’allí, un cop mort el seu pare, Déu el va traslladar en aquesta terra on ara habiteu vosaltres.

[2695] 5I no li va donar en ella cap heretat, ni el lloc d’una petjada; però va prometre de donar-la en possessió a ell i a la seva descendència després d’ell, tot i que no tenia cap fill. [2696] 6I Déu va parlar així: Que la seva descendència habitaria en terra estrangera, i que l’esclavitzarien i la vexarien durant quatre-cents anys. 7I la nació que serviran com a esclaus, jo la jutjaré, digué Déu, i després d’això, sortiran i em serviran en a quest lloc. [2697] 8Li donà l’aliança de la circumcisió, i així va engendrar Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; i Isaac, Jacob; i Jacob, els dotze patriarques. [2698] 9Els patriarques, gelosos de Josep, el van vendre amb destinació a l’Egipte; però Déu era amb ell, [2699] 10el va deslliurar de totes les seves tribulacions i li va donar gràcia i saviesa davant del Faraó, rei d’Egipte, el qual el va constituir governador sobre l’Egipte i sobre tota la seva casa. [2700] 11Aleshores va venir una fam i una gran tribulació sobre tot l’Egipte i Canaan, i els nostres pares no trobaven queviures. [2701] 12Però, quan Jacob va saber que hi havia blat a l’Egipte, hi va enviar els nostres pares una primera vegada. [2702] 13I a la segona, Josep es va donar a conèixer als seus germans; i es va descobrir al Faraó el llinatge de Josep. [2703] 14Llavors Josep féu cridar Jacob, el seu pare, i tota la seva parentela, de setanta-cinc persones. [2704] 15Jacob va baixar a l’Egipte, van morir ell i els nostres pares, [2705] 16i foren traslladats a Siquem i dipositats al sepulcre que va comprar Abraham a preu de plata als fills d’Hemor, a Siquem.

17A mesura que s’acostava el temps de la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble va créixer i es va multiplicar a l’Egipte, [2706] 18fins que un nou rei que no coneixia Josep, arribà al poder a l’Egipte. [2707] 19Aquest, obrant amb astúcia envers el nostre llinatge, va maltractar els nostres pares fins a fer-los deixar abandonats els seus nadons perquè no visquessin. [2708] 20Per aquell temps va néixer Moisès, que era agradable a Déu; fou criat durant tres mesos a casa del seu pare; [2709] 21i, en ser abandonat, el va recollir la filla del Faraó i se’l va criar com a fill. 22Moisès fou educat en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les seves paraules i els seus fets. [2710] 23Quan complia l’edat de quaranta anys li va venir el desig de visitar els seus germans, els israelites. [2711] 24En veure’n un que era i celebraven l’obra de les seves mans. [2724] 42Aleshores Déu se’ls va girar i els va deixar que donessin culte a l’estelada, tal com està escrit al llibre dels Profetes: ¿Que potser m’heu ofert víctimes i sacrificis durant quaranta anys al desert, casa d’Israel? [2725] 43I us heu endut el tabernacle de Móloc i l’estrella del déu Remfam, les figures que heu fet per adorar-les; doncs, jo us transportaré més enllà de Babilònia.

[2726] 44Els nostres pares, al desert, tenien el tabernacle del testimoniatge com havia prescrit el qui deia a Moisès de fer-lo segons el model que havia vist. 45Els nostres pares, després de rebre’l, també el van introduir amb Josuè en la possessió dels pobles, que Déu va expulsar de davant dels nostres pares, fins als dies de David; [2727] 46aquest va trobar gràcia davant de Déu, i va demanar de trobar una mansió per al Déu de Jacob. [2728] 47Però fou Salomó qui li va edificar una casa. 48Encara que l’Altíssim no habita en construccions fetes per mans d’homes, segons diu el profeta: [2729] 49El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. ¿Quina casa m’edificareu?, diu el Senyor, o ¿quin serà el lloc del meu repòs? 50¿No és la meva mà, que ha fet totes aquestes coses?

[2730] 51Indòmits de coll i incircumcisos de cor i d’orelles; vosaltres sempre feu oposició a l’Esperit Sant; així com els vostres pares, així sou també vosaltres! 52¿Quin dels profetes no van perseguir els vostres pares? Van matar aquells qui predeien l’adveniment del Just, del qual vosaltres us heu fet ara traïdors i assassins; 53vosaltres, que heu rebut la Llei per manament d’àngels, i no l’heu guardada».

Martiri d’Esteve.— 54Sentint això, es corsecaven de ràbia i cruixien de dents contra ell. 55Ell, però, ple de l’Esperit Sant, mirant fixament el cel, veié la glòria de Déu i Jesús dret a la destra de Déu, 56i digué: «Veig obert el cel i el Fill de l’home dret a la destra de Déu». 57Llavors, cridant amb veu forta, es taparen les orelles i s’abraonaren tots plegats contra ell, 58el tragueren fora de la ciutat i l’apedregaven. Els testimonis deixaren els mantells als peus d’un jove que es deia Saule[2731]. 59I apedregaven Esteve, mentre ell pregava i deia: «Senyor Jesús, rebeu el meu esperit!» 60I, agenollat, clamà amb veu forta: «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat!» I, havent dit això, s’adormí.

8 1I Saule consentia en la seva mort.

Persecució a Jerusalem. Aquell dia, començà una gran persecució contra l’església de Jerusalem; tots es dispersaren per les contrades de la Judea i la Samaria, llevat dels apòstols. 2Uns homes piadosos enterraren Esteve i feren una gran manifestació de dol per ell. 3Quant a Saule, feia estralls a l’església; entrava per les cases, arrossegava homes i dones, i els duia a la presó.

Expansió de l’església fora de Jerusalem (Ac. 8,4-12,25)

El diaca Felip evangelitza la Samaria.— 4Els qui s’havien dispersat anaven pertot arreu anunciant el missatge joiós de l’evangeli. 5Felip[2732] va baixar a la província de la Samaria, i els predicava el Messies. 6I les multituds s’interessaven unànimement pel que deia Felip, en sentir dir o veure els miracles que feia. 7De molts possessos, en efecte, sortien els esperits impurs fent grans xiscles, i molts paralítics i coixos foren guarits. 8Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella província.

Simó el Mag.— 9Hi havia, però, a la província, ja d’abans, un home que es deia Simó, que practicava la màgia i embadocava els samaritans dient que ell era algú d’important; 10del més petit al més gran, tothom se l’escoltava, i deien: «Aquest és la Potència de Déu, la que es diu Gran»[2733]. 11I se l’escoltaven perquè de molt de temps que els tenia embadocats amb fetilleries. 12Però, quan hagueren cregut Felip, que evangelitzava sobre el Regne de Déu i el nom de Jesucrist, homes i dones es feien batejar. 13Fins el mateix Simó també va creure i, un cop batejat, anava constantment amb Felip i, en veure els prodigis i els grans miracles que es feien, quedava tot meravellat. 14Quan els apòstols que eren a Jerusalem van sentir que la Samaria havia rebut la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan; 15aquests hi baixaren i pregaren per ells perquè rebessin l’Esperit Sant; 16ja que encara no havia vingut sobre cap d’ells, sinó que només eren batejats en el nom del Senyor Jesús. 17Llavors els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant[2734]. 18Quan Simó veié que per la imposició de les mans dels apòstols era donat l’Esperit, els oferí diners[2735] 19tot dient: «Doneu-me a mi també aquest poder perquè aquell a qui imposi les mans rebi l’Esperit Sant». 20Però Pere replicà: «Que el teu diner se’n vagi amb tu a la perdició, perquè has cregut que el do de Déu es pot adquirir amb diners. [2736] 21Tu no tens part ni sort en aquesta gràcia, perquè el teu cor no és recte davant de Déu. 22Penedeix-te, doncs, d’aquesta teva maldat i prega el Senyor, a veure si et serà perdonat aquest intent del teu cor. [2737] 23Perquè et veig amb amargor de fel i amb lligams d’iniquitat». 24Simó respongué: «Pregueu vosaltres per mi al Senyor que no em sobrevingui res del que heu dit». 25Ells, aleshores, després d’haver testimoniat i predicat la paraula del Senyor, de tornada cap a Jerusalem, anaven evangelitzant molts poblets dels samaritans.

Felip adoctrina i bateja un eunuc etíop.— 26Un àngel del Senyor parlà a Felip: «Vés cap a migjorn, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza: és desert». 27I se n’hi anà. Un etíop, eunuc, funcionari de Candaca[2738], reina dels etíops, que estava al cap de tots els seus tresors, havia vingut a adorar a Jerusalem, 28i se’n tornava assegut dalt del seu carro, tot llegint el profeta Isaïes. 29L’Esperit digué a Felip: «Avança’t i ajunta’t en aquest carro». 30Felip hi va córrer, el sentí que llegia el profeta Isaïes i li digué: «¿Ho entens, això que llegeixes?» 31Ell li contestà: «¿I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?» I pregà Felip que pugés i segués amb ell. [2739] 32El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou conduït a l’escorxador; i com un anyell mut davant de qui l’esquila, així no obre la boca. 33En la humiliació li fou denegada la justícia; la seva descendència, ¿qui la contarà? Perquè és llevada de la terra la seva vida. 34L’eunuc s’adreçà a Felip i li digué: «T’ho prego; de qui diu això, el profeta? ¿D’ell mateix o bé d’un altre?» 35Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquesta escriptura, li anuncià el missatge joiós de Jesús. 36Mentre feien camí arribaren en un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc digué: «Aquí hi ha aigua; ¿què impedeix que sigui batejat?» [2740] 3738I féu aturar el carro; baixaren tots dos a l’aigua, Felip i l’eunuc, i el va batejar. 39Així que hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor arrabassà Felip, i l’eunuc no el veié més. I va seguir el seu camí tot joiós. 40Felip es trobà a Azot i evangelitzava totes les poblacions per on passava, fins a arribar a Cesarea.

9 Visió i conversió de Saule.— 1Aleshores Saule, respirant encara violències i morts contra els deixebles del Senyor, es presentà al gran sacerdot 2i li demanà cartes dirigides a les sinagogues de Damasc per tal que, si en trobava alguns, tant homes com dones, que fossin del Camí[2741], els pogués dur detinguts a Jerusalem. 3Mentre feia camí i s’acostava a Damasc, tot d’una fulgurà entorn seu una llum del cel, 4i, caigut en terra, va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?» 5Digué: «Qui sou, Senyor?» I ell: «Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes[2742]. 6Però aixeca’t, entra a la ciutat, i et diran què has de fer». 7Els seus companys de camí s’havien aturat, muts d’estupor; prou sentien la veu, però no veien ningú. 8Saule s’aixecà de terra i, tot i tenir els ulls oberts, no veia res. I, duent-lo de la mà, el van entrar a Damasc. 9Va estar tres dies que no hi veia, i no va menjar ni beure.

Intervenció d’Ananies. 10Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies, i el Senyor li digué en visió: «Ananies!» Ell respongué: «Aquí em teniu, Senyor». 11El Senyor continuà: «Vés al carrer anomenat Recte, i busca a casa de Judes un que es diu Saule de Tars, que està pregant, 12i ha vist un home que es diu Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista». 13Ananies respongué: «Senyor, he sentit contar a molts, d’aquest home, quants de mals no ha fet als vostres sants[2743] a Jerusalem; 14i aquí té facultat dels grans sacerdots per a agafar tots els qui invoquen el vostre nom». 15Però el Senyor li digué: «Vés, que aquest m’és un instrument escollit per a portar el meu nom davant dels pagans i dels reis, com també dels israelites. 16I jo li faré veure tot allò que haurà de patir pel meu nom». 17Aleshores Ananies se n’anà, entrà a la casa, i tot imposant-li les mans, digué: «Saule, germà, el Senyor, aquell Jesús que se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’ha enviat perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant». 18A l’instant li caigueren dels ulls com unes escates, i recobrà la vista; s’aixecà, i fou batejat. 19Després prengué aliment i cobrà forces.

Saule predica a Damasc. Va passar alguns dies amb els deixebles que eren a Damasc. 20I ja es posà a predicar Jesús a les sinagogues, proclamant que aquest és el Fill de Déu. 21Tots els qui el sentien quedaven meravellats i deien: «¿No és aquest el qui a Jerusalem perseguia aferrissadament els qui invoquen aquest nom, i que ha vingut aquí precisament per dur-los detinguts als grans sacerdots?» 22Saule, però, s’enardia cada vegada més i confonia els jueus que vivien a Damasc demostrant que aquest és el Messies. 23Al cap d’un quant temps, els jueus es concertaren per matar-lo; 24però el seu complot arribà a coneixement de Saule. Nit i dia vigilaven les portes de la ciutat per poder-lo matar. 25Però els seus deixebles, de nit, el prengueren i el baixaren per la muralla despenjant-lo en un cove.

Saule a Jerusalem.— 26Arribat a Jerusalem, intentava d’ajuntar-se als deixebles, però tots se’n recelaven, perquè no creien que fos deixeble. 27Llavors Bernabé el prengué, el va dur als apòstols i els contà com pel camí havia vist el Senyor i li havia parlat, i com a Damasc havia predicat ardidament en el nom de Jesús. 28I feia vida amb ells a Jerusalem predicant amb valentia en el nom del Senyor. 29També parlava i discutia amb els hel·lenistes; però ells intentaven de matar-lo. 30En saber-ho els germans, el conduïren a Cesarea i l’enviaren a Tars.

Estat general de l’Església.— 31Les esglésies, doncs, fruïen de pau per tota la Judea, la Galilea i la Samaria; s’edificaven i progressaven en el temor del Senyor i en la consolació de l’Esperit Sant.

Pere guareix un paralític a Lidda.— 32Pere, que les recorria totes, baixà també a visitar els sants que vivien a Lidda. 33Allà trobà un home que es deia Enees, que jeia en una llitera des de feia vuit anys, paralític. 34Pere li digué: «Enees, Jesucrist et posa bo: lleva’t i fes-te tu mateix el llit». I a l’instant es va llevar. 35Tots els habitants de Lidda i de la plana de Saron el veieren i es convertiren al Senyor.

Pere ressuscita Tabita a Jafa.— 36A Jafa hi havia una deixebla anomenada Tabita, que vol dir Gasela, plena de bones obres i d’almoines que feia. 37Per aquells dies, es posà malalta i morí; i, un cop rentada, la posaren en una cambra alta. 38Com que Lidda és prop de Jafa, els deixebles van sentir que Pere hi era, i li van enviar dos homes a pregar-li: «No triguis d’arribar-te fins a nosaltres». 39Pere se n’anà amb ells. Així que arribà, el dugueren a la cambra alta, i se li presentaren totes les viudes plorant i mostrant-li les túniques i els mantells que Gasela feia quan era amb elles. 40Pere féu fora tothom i, agenollat, va pregar: i, girant-se vers el cos, digué: «Tabita, aixeca’t!» Ella obrí els ulls i, en veure Pere, s’assegué. 41Ell li donà la mà i va aixecar-la. Aleshores va cridar els sants i les viudes, i els la presentà viva. 42El fet fou conegut de tot Jafa, i molts cregueren en el Senyor. 43I es va quedar molts dies a Jafa, a casa d’un tal Simó, un blanquer.

10 Visió i conversió del centurió Corneli.— 1Hi havia a Cesarea un cert home, que es deia Corneli, centurió de la cohort anomenada itàlica, 2piadós i que donava culte a Déu[2744] amb tota la seva família, feia moltes almoines al poble i pregava Déu constantment. 3Veié amb claredat en una visió, cap a mitja tarda, un àngel de Déu que entrava a casa d’ell i li deia: «Corneli!» 4Ell, mirant-lo fixament i amb por, digué: «Què hi ha, Senyor?» Li contestà: «Les teves pregàries i almoines han pujat davant Déu per tenir-les presents. 5Envia, doncs, homes a Jafa i fes venir un tal Simó, que té per sobrenom Pere. 6Aquest s’allotja a casa d’un tal Simó, un blanquer, que té la casa vora el mar». 7Quan hagué sortit l’àngel que li parlava, cridà dos criats i un soldat piadós dels que li eren més addictes 8i, després d’haver-los-ho explicat tot, els envià a Jafa.

Visió i intervenció de Pere.— 9L’endemà, mentre ells feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar, cap al migdia. 10Tenia gana i volia menjar. Mentre li’n preparaven, li vingué un èxtasi: 11veié obert el cel i que en davallava un cert objecte com un gran llençol, penjat per les quatre puntes cap a la terra, 12que contenia tota mena de quadrúpedes i rèptils i d’ocells. 13I li vingué una veu: «Aixeca’t, Pere; mata i menja». 14Pere digué: «De cap manera, Senyor; mai no he menjat res de profà ni d’impur». 15La veu se li va adreçar per segona vegada: «El que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per profà». 16Això passà tres vegades, i tot seguit aquell objecte se’n tornà cap al cel. 17Mentre Pere estava tot perplex sobre què podria significar aquella visió que havia tingut, els homes tramesos per Corneli, després de demanar per la casa de Simó, es presentaren a la porta 18i, cridant, preguntaven si Simó, per sobrenom Pere, s’allotjava allí. 19Mentre Pere reflexionava sobre la visió, l’Esperit li digué: «Hi ha uns homes que et busquen. 20Baixa, doncs, i vés amb ells sense cap escrúpol, que jo els he enviats». 21Pere va baixar a trobar els homes i digué: «Aquí em teniu, jo sóc el qui busqueu; ¿quin és el motiu per què sou aquí?» 22Ells van respondre: «El centurió Corneli, home just i que dóna culte a Déu, ben acreditat de tota la nació dels jueus, va rebre indicació d’un sant àngel de fer-te anar a casa seva i d’escoltar allò que tu li diràs». 23Aleshores els féu entrar i els donà hospitalitat. L’endemà es va llevar i va marxar amb ells, i alguns dels germans de Jafa l’acompanyaren.

Pere a casa de Corneli. 24L’endemà arribà a Cesarea. Corneli, que havia convocat els seus parents i amics íntims, ja els esperava. 25Al moment que Pere entrava, Corneli sortí a rebre’l i, deixant-se-li caure als peus, es prosternà. 26Però Pere l’aixecà dient-li: «Alça’t, que jo també sóc un home». 27Tot conversant amb ell, entrà i trobà molta gent reunida, 28i els digué: «Vosaltres sabeu que no és permès a un jueu de fer-se amb un estranger o d’entrar a casa seva; però Déu m’ha ensenyat de no dir profà ni impur cap home. 29Per això, quan m’han enviat a buscar, he vingut sense discutir. Pregunto, doncs, ¿per quin motiu m’heu enviat a buscar?» 30Corneli digué: «Fa quatre dies, en aquesta hora, feia la pregària de la tarda a casa meva, i se’m va presentar un home al davant amb vestidura resplendent 31i va dir: «Corneli, ha estat escoltada la teva pregària, i les teves almoines han estat recordades davant Déu. 32Envia, doncs, algú a Jafa a fer cridar Simó, per sobrenom Pere, que s’allotja a casa del blanquer Simó, vora el mar». 33Tot seguit t’he fet anar a buscar, i tu has fet bé de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí a la presència de Déu per escoltar tot allò que t’ha ordenat el Senyor.

Discurs de Pere.— [2745] 34Aleshores Pere digué: «Veritablement veig que Déu no fa pas accepció de persones, 35sinó que de qualsevol nació que sigui, aquell qui el tem i obra la justícia li és agradable. [2746] 36Ell va enviar la paraula als israelites anunciant la pau per Jesucrist. Aquest és Senyor de tots. 37Vosaltres coneixeu la paraula que s’ha difós per tota la Judea, començant per la Galilea, després del baptisme que va predicar Joan: [2747] 38Jesús de Natzaret; com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, que va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell. 39I nosaltres som testimonis de tot allò que va fer a la terra dels jueus i a Jerusalem. El van matar penjant-lo al patíbul. 40Déu el va ressuscitar el tercer dia i li va concedir que s’aparegués, 41no pas a tot el poble, sinó a uns testimonis escollits abans per Déu, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després d’haver ressuscitat d’entre els morts. 42I ens va ordenar que prediquéssim al poble i testifiquéssim que ell és el qui ha estat fet per Déu jutge de vius i de morts. 43Referint-se a ell, tots els profetes donen testimoniatge que tot el qui creu en ell obté pel seu nom la remissió dels pecats».

Els pagans reben l’Esperit Sant i són batejats. 44Encara Pere anava dient aquestes paraules, que l’Esperit Sant davallà sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. 45I els creients circumcidats que havien vingut amb Pere es meravellaven que fins i tot sobre els pagans fos abocat amb profusió el do de l’Esperit Sant; 46perquè els sentien parlar en llengües i glorificar Déu. Aleshores Pere digué: 47«¿Pot algú refusar l’aigua i no permetre que siguin batejats aquests, que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?» 48I manà que fossin batejats en el nom de Jesucrist. Llavors li pregaren que s’hi quedés alguns dies.

11 Jerusalem, Pere explica i justifica els fets de Cesarea.— 1Els apòstols i els germans que eren a la Judea van sentir dir que també els pagans havien rebut la paraula de Déu. 2I quan Pere pujà a Jerusalem, els circumcidats discutien amb ell 3dient: «Has entrat a casa d’incircumcisos i has menjat amb ells. 4Llavors Pere els ho exposà punt per punt: 5«Jo em trobava a la ciutat de Jafa pregant, i vaig tenir en èxtasi una visió d’un cert objecte com un gran llençol que davallava, penjat del cel per les quatre puntes, i va venir fins a mi. 6Mirant-ho amb atenció, m’hi vaig fixar bé, i vaig veure-hi els quadrúpedes, les feres i els rèptils, i els ocells. 7I vaig sentir també una veu que em deia: “Aixeca’t, Pere, mata i menja”. 8Però jo vaig dir: “De cap manera, Senyor; mai res de profà ni d’impur no ha entrat a la meva boca”. 9I per segona vegada va respondre la veu des del cel: “Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per profà”. 10Això va passar fins a tres vegades, i novament fou retirat tot cap al cel. 11A l’instant, es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats a mi des de Cesarea. 12I l’Esperit em va dir que anés amb ells sense cap escrúpol. Van venir també amb mi aquests sis germans, i vam entrar a casa d’aquell home. 13I ell ens va contar com havia vist que l’àngel se li havia presentat a casa seva i li deia: “Envia algú a Jafa per fer venir Simó, de sobrenom Pere, 14que et dirà coses per les quals et salvaràs tu i tots els de casa teva”. 15I, quan jo començava a parlar, l’Esperit Sant va venir damunt d’ells, igual que sobre nosaltres a la primeria. 16Aleshores vaig recordar-me de les paraules del Senyor, com ell deia “Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb Esperit Sant”. 17Si Déu, doncs, els atorgava el mateix do que a nosaltres, pel fet d’haver cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a posar impediments a Déu?» 18En sentir aquestes paraules, s’apaivagaren i glorificaren Déu dient: «Així, doncs, també als pagans Déu ha atorgat la conversió per a obtenir la vida».

Inicis de l’església d’Antioquia.— 19Els dispersats per la persecució originada amb motiu d’Esteve arribaren fins a la Fenícia, Xipre i Antioquia[2748], sense predicar a ningú la paraula, fora dels jueus. 20Hi havia, però, entre ells alguns xipriotes i cireneus, que, vinguts a Antioquia, predicaven també als grecs[2749] i els anunciaven el missatge joiós del Senyor Jesús[2750]. 21La mà del Senyor era amb ells, i foren un gran nombre els qui van creure i es convertiren al Senyor. 22La notícia arribà a oïda de l’església que era a Jerusalem, i enviaren Bernabé fins a Antioquia; 23així que hi va arribar i va veure la gràcia de Déu, s’alegrà, i exhortava tothom a perseverar en el Senyor amb cor ferm; 24perquè era un home bo, ple d’Esperit Sant i de fe. I una nombrosa multitud fou adquirida per al Senyor. 25Aleshores se’n va anar a Tars a buscar Saule 26i, així que el trobà, se l’endugué a Antioquia. Durant tat un any estigueren plegats a l’església, i ensenyaren força gent; i fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van ser anomenats cristians.

Bernabé i Saule a Jerusalem.— 27Per aquells dies, baixaren profetes[2751] de Jerusalem a Antioquia. 28Un d’ells, que es deia Àgab, començà a profetitzar per l’Esperit que hi havia d’haver una gran fam per tota la terra, la qual vingué en temps de Claudi[2752]. 29Els deixebles, doncs, cadascun segons els propis recursos, determinaren d’enviar alguna cosa per ajudar els germans que vivien a la Judea; 30i així van fer-ho, adreçant-ho als ancians[2753] per mitjà de Bernabé i de Saule.

12 Persecució d’Herodes Agripa. Mort de Jaume. Arrest de Pere i alliberament miraculós.— 1Per aquell temps, el rei Herodes[2754] agafà alguns de l’església per fer-los mal. 2Féu morir Jaume, el germà de Joan, a espasa. 3Veient que això agradava als jueus, féu, a més, agafar Pere. Eren els dies dels Àzims[2755]. 4El va agafar, doncs, i el va ficar a la presó tot confiant-lo a quatre esquadres de soldats perquè el guardessin, pensant de fer-lo comparèixer davant del poble després de Pasqua. 5Pere era custodiat a la presó; però l’església feia intensament oració a Déu per ell. 6Quan Herodes anava a fer-lo comparèixer, aquella mateixa nit, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i sentinelles davant la porta guardaven la presó. 7Tot d’una es presentà un àngel del Senyor, i una llum resplendí a l’estança. Tocà Pere al costat i el desvetllà tot dient-li: «Aixeca’t de pressa!» I li caigueren les cadenes de les mans. 8Llavors l’àngel li digué: «Cenyeix-te i calça’t les sandàlies!» Així ho féu. I li va dir: «Posa’t el mantell i segueix-me». 9Va sortir, i el seguia; i no sabia que era de debò el que feia l’àngel, sinó que es pensava que tenia una visió. 10Van passar la primera guàrdia i la segona, i arribaren a la porta de ferro que mena a la ciutat; se’ls obrí tota sola, sortiren, anaren fins a la primera cantonada, i tot seguit l’àngel el va deixar. 11Aleshores Pere tornà en si i digué: «Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot allò que esperava el poble dels jueus». 12Conscient ja de si mateix, se n’anà a la casa de Maria, la mare de Joan, per sobrenom Marc[2756], on hi havia molta gent reunida que pregava. 13En trucar ell a la porta de l’entrada, hi anà a obrir una minyona que es deia Roda. 14Quan reconegué la veu de Pere, d’alegria no va obrir la porta, sinó que entrà corrents a anunciar que Pere era a l’entrada. 15Ells li digueren: «T’has tornat boja!» Però ella mantenia que era de debò. Ells deien: «Deu ser el seu àngel». 16Pere continuava trucant. Aleshores van obrir, el van veure i en quedaren meravellats. 17Ell els féu senyal amb la mà que callessin i els contà com el Senyor l’havia alliberat de la presó, i els va dir: «Comuniqueu-ho a Jaume i als germans». Aleshores va marxar i se n’anà en un altre indret. 18Quan fou de dia, hi hagué no poc torbament entre els soldats sobre què s’havia fet de Pere. 19Herodes el féu buscar i, com que no el trobaren, va processar els guardes i els féu executar. Després va baixar de la Judea a Cesarea i s’hi va quedar.

Mort d’Herodes.— 20S’havia enutjat contra els de Tir i de Sidó. Aquests, de comú acord, se li presentaren i, després de guanyar-se Blast, mestre de cambra del rei, demanaven la pau, perquè la seva regió es proveïa de la del rei. 21El dia assenyalat, Herodes, abillat amb vestidures reials, assegut a l’estrada, els adreçava una al·locució. 22I el poble clamava: «És la veu d’un déu i no pas d’un home!» 23Però a l’instant un àngel del Senyor el colpí perquè no havia donat la glòria a Déu; esdevingué pastura dels cucs i va expirar.

Bernabé i Saule tornen a Antioquia.— 24La paraula del Senyor creixia i es difonia. 25Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió, se’n tornaren de Jerusalem tot prenent amb ells Joan, per sobrenom Marc.

Primer viatge missional de sant Pau. Concili de Jerusalem (Ac. 13,1-15,35)

13 Bernabé i Saule emprenen el primer viatge.— 1Hi havia a l’església d’Antioquia profetes i mestres: Bernabé i Simeó, anomenat Níger, Lluci el Cireneu, Manaén, company d’infantesa del tetrarca Herodes, i Saule. 2Mentre celebraven el culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, l’Esperit Sant digué: «Separeu-me Bernabé i Saule per a l’obra a què els he cridats». 3Aleshores celebraren un dejuni amb pregàries i els imposaren les mans[2757]; i així els van acomiadar.

A Xipre. El mag Elimes.— 4Ells, enviats per l’Esperit Sant, baixaren a Selèucia, i d’allí navegaren cap a Xipre. 5Arribats a Salamina, anunciaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. Tenien també Joan per auxiliar. 6Després de travessar tota l’illa fins a Pafos, trobaren un mag, un fals profeta jueu, anomenat Barjesús, 7que estava amb el procònsol Sergi Pau, home prudent. Aquest féu cridar Bernabé i Saule, desitjant d’escoltar la paraula de Déu. 8Però Elimes, el mag, que així traduïen el seu nom, els feia oposició buscant de decantar de la fe el procònsol. 9Però Saule, anomenat també Pau, ple de l’Esperit Sant, mirant-lo de fit a fit, digué: 10«Oh ple de tota mena d’engany i d’astúcia, fill del diable, enemic de tota justícia! ¿No pararàs de tòrcer els camins del Senyor, que són rectes? 11Ara, doncs, mira: la mà del Senyor ve damunt teu, i quedaràs cec, sense veure el sol fins a un cert temps». I a l’instant caigueren damunt seu foscor i tenebres, i buscava al seu voltant qui li donés la mà. 12Aleshores el procònsol, veient allò que havia passat, va creure, meravellat de la doctrina del Senyor.

A Antioquia de Pisídia. 13Pau i els qui anaven amb ell es feren a la mar des de Pafos i anaren a Perga de Pamfília. Joan, però, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. 14Ells, passant per Perga, arribaren a Antioquia de Pisídia; entraren a la sinagoga en dissabte i s’assegueren. 15Després de la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els feren dir: «Germans, si teniu cap mot d’exhortació per al poble, parleu».

Discurs de Pau als jueus. 16Aleshores Pau va aixecar-se i, ferit senyal amb la mà, digué: «Israelites i els qui doneu culte a Déu, escolteu: [2758] 17el Déu d’aquest poble d’Israel va elegir els nostres pares i va exaltar el poble durant el seu exili en terra d’Egipte, i els en va treure amb la força del seu braç. [2759] 18Durant quaranta anys els va suportar al desert. [2760] 19I després de destruir set nacions en terra de Canaan, els en va repartir el territori 20per uns quatre-cents cinquanta anys. Després els va donar jutges fins al profeta Samuel. 21Acabat, van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quis, de la tribu de Benjamí, durant quaranta anys. [2761] 22Després d’haver-lo rebutjat, els va donar per rei David, a favor del qual testimonià dient: He trobat David, el fill de Jesè, home segons el meu cor, que farà en tot la meva voluntat. 23És de la seva descendència que Déu, segons la promesa, ha suscitat a Israel un salvador, Jesús, 24després que Joan, abans de la vinguda d’ell, va predicar un baptisme de conversió a tot el poble d’Israel. 25Quan Joan acabava la seva carrera deia: “El qui vosaltres creieu que sóc, jo no el sóc pas; però darrera meu ve aquell del qual no sóc digne de deslligar el calçat dels peus”. 26Germans, fills del llinatge d’Abraham, i els qui d’entre vosaltres doneu culte a Déu: a nosaltres s’adreça aquest missatge de salvació. 27És cert que els habitants de Jerusalem i els seus principals el van desconèixer a ell com també les paraules dels Profetes que són llegides cada dissabte, i les van complir condemnant-lo. 28I, sense trobar en ell cap causa de mort, van demanar a Pilat que el fes morir. 29Quan hagueren complert tot allò que d’ell estava escrit, el van baixar del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. 30Però Déu el ressuscità d’entre els morts. 31I el van veure durant molts dies els qui havien pujat amb ell des de la Galilea a Jerusalem, els quals són ara els seus testimonis davant del poble. 32I nosaltres us anunciem el missatge joiós que la promesa feta als pares, 33Déu l’ha complerta per als nostres fills ressuscitant Jesús, tal com està escrit al salm primer[2762]: Tu ets el meu Fill, jo avui t’he engendrat. [2763] 34I que el va ressuscitar d’entre els morts per no tornar mai més a la corrupció, així ho digué: Us donaré les coses santes, promeses a David amb fidelitat. [2764] 35Per això, diu també en un altre indret: No deixareu que el vostre sant experimenti la corrupció. 36Perquè David, després d’haver complert en el seu temps la voluntat del Senyor, va morir, es va ajuntar als seus pares i va experimentar la corrupció. 37Però aquell qui Déu va ressuscitar no va experimentar la corrupció. 38Sapigueu, doncs, germans, que per aquest us és anunciada la remissió dels pecats, i que de tot allò de què no poguéreu ser justificats per la Llei de Moisès, 39tot aquell qui creu n’és per ell justificat. 40Mireu, doncs, que no passi allò que ha estat dit en els Profetes: [2765] 41Vegeu, menyspreadors, astoreu-vos i desapareixeu; que faig una obra en els vostres dies, una obra que no creuríeu, si algú us la contava». 42En sortir ells, els pregaven que el dissabte següent els parlessin encara d’aquestes coses. 43I, dissolta l’assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits devots seguiren Pau i Bernabé; i aquests, conversant amb ells, els persuadiren de perseverar en la gràcia de Déu.

Final de la missió a Antioquia. Els predicadors s’adrecen als pagans.— 44El dissabte següent, gairebé tota la població s’aplegà per escoltar la paraula de Déu. 45Els jueus, en veure les multituds, s’ompliren de gelosia, i contradirem amb blasfèmies les coses que deia Pau, 46Llavors Pau i Bernabé digueren ardidament: «Era a vosaltres que calia predicar-vos primer la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i vosaltres mateixos no us considereu dignes de la vida eterna, ens girem cap als pagans. [2766] 47Així ens ho ha manat el Senyor: T’he posat com a llum de les nacions, destinat a dur la salvació fins a la fi de la terra».

48En sentir això els pagans, s’alegraren i glorificaven la paraula del Senyor; i tots els qui eren destinats a la vida eterna van creure. 49La paraula del Senyor s’expandia per tota la regió. 50Però els jueus excitaren les dones devotes distingides i els prohoms de la ciutat, promogueren una persecució contra Pau i Bernabé i els feren fora del seu territori. 51Aquests s’espolsaren la pols dels peus contra ells i se n’anaren a Iconi. 52I els deixebles s’omplien de joia i de l’Esperit Sant.

14 Evangelització d’Iconi.— 1A Iconi, entraren igualment a la sinagoga dels jueus, i parlaven d’una tal manera, que una gran multitud de jueus i grecs van creure. 2Però els jueus que no havien cregut excitaren i maldisposaren els cors dels pagans contra els germans. 3Amb tot, s’hi van aturar bastant de temps, i parlaven amb valentia del Senyor, que corroborava la seva paraula de gràcia atorgant que es fessin senyals i prodigis per mitjà d’ells. 4Però la gent de la ciutat es dividí: els uns estaven pels jueus, i els altres, pels apòstols. 5I, com que es va produir un alçament de pagans i de jueus amb els propis caps per ultratjar-los i apedregar-los, 6ells, en saber-ho, fugiren a les poblacions de Licaònia, Listra i Derba i dels encontorns, 7i allí predicaven l’evangeli.

Pau guareix un coix a Listra.— 8A Listra, un home baldat dels peus, coix des del ventre de la mare, que mai no havia caminat, s’estava assegut 9i escoltava Pau que parlava; aquest se’l mirà i, veient que tenia fe per a poder posar-se bo, 10digué amb veu forta: «Posa’t dret sobre els peus!» Ell féu un salt i començà a caminar. 11Les multituds, en veure el que Pau havia fet, alçaren una cridòria dient en licaoni: «Els déus, fets semblants als homes, han baixat a nosaltres!» 12I Bernabé, l’anomenaren Júpiter, i Pau, Mercuri, perquè era ell el qui portava la paraula. 13El sacerdot del Júpiter que hi ha davant la ciutat dugué toros i garlandes davant les portes, i anava a fer un sacrifici juntament amb la multitud. 14Però, quan se n’adonaren els apòstols Bernabé i Pau, s’esquinçaren els vestits i es llançaren enmig de la gent cridant: [2767] 15«Per què feu això? Nosaltres també som homes passibles com vosaltres, i precisament us prediquem que us convertiu d’aquests ídols que no són res al Déu vivent, que va fer el cel, la terra i el mar, i tot allò que hi ha en ells; 16en les generacions passades va permetre a totes les nacions de seguir els propis camins; 17encara que no va deixar de donar testimoniatge de si mateix fent el bé, concedint-vos des del cel pluges i estacions fructíferes, saciant d’aliment i d’alegria els vostres cors». 18Dient això, amb prou feines van poder calmar les multituds perquè no els oferissin sacrificis.

Pau és apedregat.— 19Arribaren, però, d’Antioquia i d’Iconi uns jueus, que convenceren la gent, i apedregaren Pau i l’arrossegaven fora de la població, creient-se que era mort. 20Però els deixebles el rodejaren, i ell s’aixecà i entrà a la població. L’endemà va marxar amb Bernabé cap a Derba. 21Després d’haver evangelitzat aquella població i d’haver fet bastants deixebles, se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia; 22i confirmaven els cors dels deixebles exhortant-los a perseverar en la fe i dient que, per moltes tribulacions hem d’entrar al Regne de Déu. 23Els van designar ancians a cada església i, després d’haver pregat amb dejunis, els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut.

Retorn a Antioquia.— 24Aleshores travessaren la Pisídia i anaren a la Pamfília; 25i, després d’haver anunciat la paraula a Perga, baixaren a Atàlia. 26D’allí feren vela cap a Antioquia, des d’on havien estat confiats a la gràcia de Déu per a l’obra que acabaven d’acomplir. 27Un cop arribats, i reunida l’església, contaren tot allò que Déu havia fet amb ells, i com havia obert als pagans la porta de la fe. 28I passaren força temps amb els deixebles.

15 Qüestió sobre la circumcisió.— 1Alguns que havien baixat de la Judea ensenyaven als germans «Si no us circumcideu segons la usança de Moisès, no us podreu salvar». 2Com que es produí una dissensió i una disputa no pas petita de Pau i Bernabé contra ells, decidiren que Pau, Bernabé i alguns altres pugessin a Jerusalem a trobar els apòstols i els ancians per tractar la qüestió. 3Acomiadats, doncs, per l’església, travessaren la Fenícia i la Samaria, bo i explicant la conversió dels pagans, i causaven una gran alegria a tots els germans. 4Arribats a Jerusalem, foren rebuts per l’església, els apòstols i els ancians, i contaren tot allò que Déu havia fet amb ells. 5Però s’aixecaren alguns de la secta dels fariseus que havien cregut i deien: «Cal circumcidar-los i manar-los que observin la Llei de Moisès».

Concili de Jerusalem. Discurs de Pere. 6Aleshores es reuniren els apòstols i els ancians per examinar la qüestió. 7Com que la discussió s’anava fent molt forta, Pere es va aixecar i els digué: «Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè per la meva boca els pagans sentissin la paraula de l’evangeli i creguessin. 8I Déu, coneixedor dels cors, ha testimoniat a favor d’ells donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres; 9i cap diferència no ha fet entre nosaltres i ells, després d’haver purificat els seus cors per la fe. 10Ara, doncs, ¿per què tempteu Déu volent imposar al coll dels deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem pogut portar? 11Creiem, en canvi, que és per la gràcia del Senyor Jesús que ens salvarem tant nosaltres com ells». 12Aleshores tota l’assemblea va callar, i escoltaven com Bernabé i Pau contaven tots els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d’ells entre els pagans.

Discurs de Jaume.— 13Quan ells hagueren acabat, Jaume[2768] prengué la paraula: «Germans, escolteu-me: 14Simeó ha contat com Déu va començar per procurar-se d’entre els pagans un poble per al seu nom. 15Amb això concorden les paraules dels profetes, tal com està escrit: 16Després d’això, tornaré i reconstruiré la tenda caiguda de David, en reconstruiré les ruïnes i la redreçaré. 17Perquè busquis el Senyor la resta dels homes, i totes les nacions sobre les quals és invocat el meu nom, diu el Senyor que fa aquestes coses, 18conegudes des de l’eternitat. 19Per això, sóc del parer de no importunar aquells pagans que es converteixen a Déu, 20sinó només d’escriure’ls que s’abstinguin de les contaminacions dels ídols, de la fornicació, d’animals ofegats i de la sang[2769]. 21Perquè de temps antic Moisès té a cada ciutat gent que el prediquen a les sinagogues, on el llegeixen cada dissabte».

El decret apostòlic.— 22Llavors els apòstols i els ancians, amb tota l’assemblea, decidiren d’enviar a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé, alguns escollits d’entre ells: Judes, anomenat Barsabàs, i Siles[2770], homes principals entre els germans; 23i hi enviaren per mitjà d’ells el següent escrit: «Els apòstols i els germans ancians saluden els germans no jueus que viuen a Antioquia, Síria i Cilícia. 24Havent sabut que alguns vinguts d’entre nosaltres, als quals res no havíem manat, us han pertorbat amb les seves paraules i han trasbalsat les vostres ànimes, 25hem decidit de comú acord d’enviar-vos uns homes escollits juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, 26homes que han exposat les pròpies vides pel nom del nostre Senyor Jesucrist. 27Enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran això mateix de paraula. 28Perquè l’Esperit Sant ha decidit, juntament amb nosaltres, de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes obligacions: 29abstenir-vos de carns immolades als ídols, de sang, d’animals ofegats i de fornicació; de les quals coses fareu bé de guardar-vos. Estigueu bons».

30Ells, aleshores, un cop acomiadats, baixaren a Antioquia, reuniren tota l’assemblea i donaren la carta. 31En llegir-la, s’alegraren d’aquesta consolació. 32Judes i Siles, que també eren profetes, amb un llarg discurs exhortaren els germans i els enfortiren. 33Passat un cert temps, foren acomiadats en pau pels germans vers aquells qui els havien enviats. [2771] 3435Però Pau i Bernabé es quedaren a Antioquia ensenyant i predicant amb molts d’altres la paraula del Senyor.

Segon i tercer viatge de sant Pau (Ac. 15,36-21,14)

Separació de Pau i Bernabé.— 36Al cap d’alguns dies, Pau va dir a Bernabé «Tornem-nos-en a veure com van els germans a cada una de les poblacions on vam predicar la paraula del Senyor». 37Bernabé volia també endur-se amb ells Joan, l’anomenat Marc; 38però Pau trobava que no se l’havien d’endur, ja que se’ls havia separat des de Pamfília i no els havia acompanyats en l’obra. 39Aleshores es va originar una tibantor, fins al punt que es van separar l’un de l’altre. Bernabé va prendre Marc i féu vela cap a Xipre. 40Pau s’escollí Siles i va partir, encomanat pels germans a la gràcia del Senyor. 41I va recórrer la Síria i la Cilícia tot consolidant les esglésies.

16 Timoteu, company de Pau.— 1També s’arribà fins a Derba i Listra. Hi havia allí un deixeble que es deia Timoteu[2772], fill d’una jueva creient i de pare grec, 2que tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi. 3Pau volgué que aquest partís amb ell; el prengué i el circumcidà a causa dels jueus que es trobaven en aquelles contrades, ja que tots sabien que el seu pare era grec. 4Quan passaven per les poblacions els comunicaven les disposicions decretades pels apòstols i els ancians de Jerusalem perquè les observessin. 5I les esglésies es confirmaven en la fe i creixien en nombre cada dia.

Per les terres de la Frígia i de la Galàcia.— 6Recorregueren la Frígia i la regió de la Galàcia, perquè l’Esperit Sant els havia impedit de predicar la paraula a l’Àsia. 7Arribats a la Mísia, intentaren d’anar a la Bitínia, però l’Esperit de Jesús no els ho permeté. 8Aleshores, passant de llarg la Mísia, baixaren a Troas. 9A la nit, Pau tingué una visió: hi havia un macedoni que li pregava: «Vine a la Macedònia i ajuda’ns». 10Després d’aquesta visió buscàrem[2773] tot seguit de partir cap a la Macedònia, deduint que Déu ens havia cridat a evangelitzar-los.

Missió a Europa: Filips. 11Ens férem a la mar des de Troas, i anàrem de dret a Samotràcia, l’endemà a Neàpolis, 12i d’allí a Filips, colònia que és una ciutat principal d’aquell districte de la Macedònia. I ens quedàrem en aquesta ciutat a passar-hi alguns dies. 13El dissabte sortírem fora la porta, a la vora d’un riu, on suposàvem que hi havia el lloc de pregària; ens hi vam asseure, i parlàvem a les dones que s’hi havien aplegat. 14Una dona que es deia Lídia, venedora de porpra de la ciutat de Tiatira, que donava culte a Déu, escoltava, i el Senyor li va obrir el cor perquè fes cas de les coses que Pau deia. 15Un cop fou batejada, com també els seus familiars, ens pregà: «Si em teniu per fidel del Senyor, veniu i poseu a casa meva». I ens hi va obligar.

Pau expulsa d’una noia un esperit pitó.— 16Quan anàvem al lloc de pregària, ens trobà una criada que tenia un esperit pitó[2774] i, fent d’endevinaire, reportava molt de guany als seus amos. 17La criada ens seguia a Pau i a nosaltres cridant: «Aquests homes són servidors del Déu altíssim que us anuncien el camí de salvació». 18I feia això durant molts dies. A la fi, Pau, cansat, es girà i digué a l’esperit: «Et mano en nom de Jesucrist que surtis d’ella». I en sortí al mateix instant.

Pau i Siles, empresonats. 19Veient, però, els seus amos que s’era esvaïda l’esperança del seu guany, agafaren Pau i Siles i els arrossegaren a la plaça, davant dels magistrats; 20els presentaren als pretors i digueren: «Aquests homes, que són jueus, pertorben la nostra ciutat 21i prediquen costums que a nosaltres, romans, no ens és lícit d’acceptar ni de practicar». 22També la gent es reuní contra ells, i els pretors els esquinçaren els vestits i ordenaren que els assotessin. 23Després d’haver-los donat molts d’assots, els ficaren a la presó i manaren a l’escarceller que els guardés amb molt de compte. 24Ell, havent rebut una ordre tan seriosa, els ficà a la presó de més endins i els fermà els peus al cep.

Són alliberats prodigiosament.— 25Cap a la mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. 26De sobte, es féu un terratrèmol tan gran, que foren somoguts els fonaments de la presó; a l’instant, s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tots. 27L’escarceller es despertà i, en veure obertes les portes de la presó, es tragué l’espasa i anava a matar-se, creient que els presos havien fugit. 28Però Pau li cridà amb veu forta: «No et facis cap mal, que tots som aquí!» 29L’escarceller demanà llum, entrà d’una revolada i, tot tremolós, es llançà als peus de Pau i Siles. 30Els dugué fora i va dir: «Senyors, ¿què haig de fer per salvar-me?» 31Ells digueren: «Creu en el Senyor Jesús i et salvaràs, tu i la teva família». 32I li anunciaren la paraula de Déu juntament amb tots els de casa seva. 33Aquella mateixa hora de la nit els prengué, els rentà les nafres, i foren batejats immediatament, ell i tots els seus. 34Després els féu pujar a casa seva, els parà taula i s’alegrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.

35Quan es féu de dia, els pretors enviaren els lictors[2775] a dir: «Deixeu anar aquells homes». 36L’escarceller trameté aquestes paraules a Pau: «Els pretors han enviat a dir que us deixem anar; sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau». 37Però Pau els digué: «Ens han assotat públicament sense jutjar-nos, tot i ser ciutadans romans, ens han ficat a la presó, ¿i ara ens en treuen d’amagat? Això, no: que vinguin ells mateixos i ens en treguin». 38Els lictors comunicaren aquestes paraules als pretors. Aquests tingueren por, en sentir que eren romans. 39Llavors anaren a excusar-se; els tragueren i els pregaren que marxessin de la ciutat. 40En sortir de la presó, entraren a casa de Lídia i, després d’haver vist i consolat els germans, partiren.

17 A Tessalònica.— 1Després de passar per Amfípolis i Apol·lònia arribaren a Tessalònica, on hi havia una sinagoga dels jueus. 2Pau, segons el seu costum, hi va entrar, i durant tres dissabtes discutí amb ells valent-se de les Escriptures, 3explicant i sostenint que el Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts, i que el Messies és aquest, «Jesús, el qui jo us anuncio». 4Alguns d’ells es convenceren i foren guanyats per Pau i Siles, com també un bon nombre de grecs devots i no poques dones distingides. 5Però els jueus, engelosits, aplegaren alguns mals homes de carrer, els amotinaren i avalotaren la ciutat; es presentaren a casa de Jasó, i els buscaven per conduir-los davant del poble. 6Com que no els hi van trobar, arrossegaren Jasó i alguns germans davant els politarques[2776] tot cridant: «Aquests, que han trasbalsat tot el món, han vingut també aquí, 7i Jasó els ha rebuts; i tots ells obren contra els decrets del Cèsar dient que hi ha un altre rei, que és Jesús». 8Amb això torbaren el poble i els politarques que ho sentien. 9Però, després d’exigir una fiança de Jasó i dels altres, els deixaren anar.

A Bérea.— 10Immediatament, els germans feren partir Pau i Siles, de nit, cap a Bérea i, així que van arribar, se n’anaren a la sinagoga dels jueus. 11Aquests eren de més bon natural que els de Tessalònica; reberen la paraula amb tot interès, i cercaven cada dia en les Escriptures si les coses eren d’aquesta manera. 12Així, molts d’ells van creure, i d’entre els grecs, bon nombre de dones distingides, com també d’homes. 13Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Bérea la paraula de Déu, hi anaren ells també i excitaren i avalotaren la multitud. 14Llavors, immediatament, els germans feren partir Pau en direcció al mar, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà. 15Els qui acompanyaven Pau el conduïren fins a Atenes, i se’n tornaren amb l’ordre per a Siles i Timoteu d’ajuntar-se-li al més aviat possible.

Pau a Atenes.— 16Mentre Pau els esperava a Atenes, se li revoltava l’esperit veient la ciutat plena d’ídols. 17Discutia a la sinagoga amb els jueus i els devots, i a la plaça, cada dia, amb els qui s’hi trobaven. 18Alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell. Uns deien: «¿Què deu voler dir, aquest xerraire?» D’altres: «Sembla un predicador de divinitats estrangeres». Perquè predicava Jesús i la resurrecció[2777]. 19Aleshores se l’endugueren i el portaren a l’Areòpag[2778] tot dient: «¿Podríem saber quina nova doctrina és aquesta que ensenyes? 20Perquè ens fas arribar coses estranyes a les nostres orelles; volem, doncs, saber què volen dir, aquestes coses». 21En efecte: tots els atenesos i els estrangers que vivien a la ciutat per a res no estaven més a punt que per a dir o escoltar les últimes novetats.

Discurs de Pau a l’Areòpag.— 22Aleshores Pau, dret al mig de l’Areòpag, digué: «Atenesos, en tot us veig molt religiosos. 23Perquè, tot passant i contemplant els vostres llocs de culte, fins he trobat un altar on hi havia escrit: “Al déu desconegut”. Doncs, bé: el que venereu sense conèixer, jo us l’anuncio. 24El Déu que ha fet el món i tot allò que en ell hi ha, ell, que és Senyor de cel i terra, no habita pas en temples fets amb les mans. 25Ni és servit per mans humanes, com si tingués necessitat de res, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26Ell va fer d’un de sol tot el llinatge dels homes perquè habitessin damunt tota la superfície de la terra, i va fixar els temps determinats i els límits del lloc on han d’habitar, 27a fi que cerquin Déu per veure si realment a les palpentes l’endevinen i el troben, que no és pas lluny de cadascun de nosaltres; 28ja que en ell vivim, ens movem i som, tal com ho han dit també alguns dels vostres poetes[2779]: Perquè som fins i tot del seu llinatge. 29Essent, doncs llinatge de Déu, no hem pas de creure que la divinitat sigui semblant a l’or, la plata o la pedra, modelats per l’art o l’enginy de l’home. 30Així Déu, no fent cas de les aberracions dels temps passats, fa saber ara als homes que tots arreu s’han de convertir, 31perquè ha fixat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat, i n’ha donat garantia a tothom havent-lo ressuscitat d’entre els morts».

Reaccions i fruits de la predicació.— 32Però, així que sentiren parlar de la resurrecció dels morts, uns es posaren a riure, i d’altres digueren: «Sobre això ja t’escoltarem un altre dia». 33Així sortí Pau d’enmig d’ells. 34Alguns homes, amb tot, se li ajuntaren i cregueren, entre els quals hi havia també Dionís l’Areopagita i una dona que es deia Dàmaris, i d’altres amb ells.

18 Pau a Corint.— 1Després d’això, va marxar d’Atenes i se n’anà a Corint. 2Hi va trobar un jueu que es deia Aquila, originari del Pont, arribat tot just d’Itàlia, amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi[2780] havia decretat que tots els jueus se n’anessin de Roma. Se’ls va ajuntar 3i, com que era del mateix ofici[2781], s’estava a casa d’ells, i treballaven; l’ofici que tenien era de fabricar tendes. 4Cada dissabte discutia a la sinagoga i convencia jueus i grecs. 5Quan Siles i Timoteu hagueren tornat de la Macedònia, Pau es donà plenament a la paraula testificant als jueus que Jesús era el Messies. 6Però, com que ells li feien oposició i blasfemaven, espolsant-se els vestits, els digué: «Que la vostra sang recaigui sobre el vostre cap! Des d’ara, sense culpa, aniré als pagans». 7I, sortint d’allí, es va traslladar a casa d’un que donava culte a Déu, anomenat Tici Just, que tenia la casa al costat de la sinagoga. 8Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, quan els sentien, creien i es feien batejar. 9El Senyor, de nit, digué a Pau en una visió: «No tinguis por, parla i no callis; 10que jo sóc amb tu, i ningú no et tocarà per fer-te mal; perquè tinc un poble molt nombrós en aquesta ciutat». 11S’hi establí, doncs, durant un any i sis mesos, i ensenyava entre ells la paraula de Déu.

Pau davant el procònsol Gal·lió.— 12Mentre Gal·lió[2782] era procònsol de l’Acaia, els jueus, de comú acord, s’alçaren contra Pau i el conduïren davant el tribunal 13tot dient: «Aquest persuadeix la gent d’adorar Déu d’una manera contrària a la Llei». 14Encara Pau no havia obert la boca, que Gal·lió digué als jueus: «Si es tractés d’alguna injustícia o d’algun crim, jueus, us atendria com cal. 15Però, com que es tracta de qüestions de mots, noms i coses de la vostra pròpia Llei, ja us ho fareu vosaltres mateixos. D’això, no en vull ser jutge». 16I els tragué del tribunal. 17Llavors tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i l’apallissaven davant del tribunal. I a Gal·lió, tant se li’n donava.

Retorn a Antioquia.— 18Pau, després d’haver-se quedat encara bastants dies, s’acomiadà dels germans i es féu a la mar cap a la Síria, i amb ell, Priscil·la i Aquila. A Cencrees es féu rapar el cap, perquè tenia un vot[2783]. 19Arribaren a Efès, i allí els deixà. Va entrar a la sinagoga i discutia amb els jueus. 20Ells li demanaren que s’hi quedés més temps, però no hi va accedir, 21sinó que se’n va acomiadar tot dient: «Tornaré a vosaltres una altra vegada, si Déu vol». I se n’anà d’Efès. 22Desembarcà a Cesarea i, després de pujar i saludar l’església, va baixar a Antioquia.

Començ del tercer viatge de Pau.— 23Després d’haver-hi passat algun temps, se n’anà, va recórrer successivament la regió de la Galàcia i de la Frígia, i va enfortir tots els deixebles.

Predicació d’Apol·lo.— 24Un jueu que es deia Apol·lo, alexandrí d’origen, home eloqüent, versat en les Escriptures, arribà a Efès. 25Havia estat instruït en el Camí del Senyor, i amb fervor d’esperit predicava i ensenyava amb exactitud les coses referents a Jesús, tot i conèixer només el baptisme de Joan. 26Aquest, doncs, es posà a parlar, ardidament a la sinagoga. Priscil·la i Aquila, que el van sentir, se l’endugueren amb ells i li exposaren més exactament el camí de Déu. 27Com que ell volia passar a l’Acaia, els germans l’hi encoratjaren, i escriviren als deixebles que el rebessin; un cop arribat, fou de gran profit per la gràcia als qui havien cregut. 28Perquè refutava vigorosament els jueus en públic demostrant per les Escriptures que Jesús és el Messies.

19 Pau bateja a Efès dotze deixebles de Joan.— 1Mentre Apol·lo era a Corint, Pau, després d’haver travessat les altes contrades, anà a Efès; hi trobà uns deixebles 2i els digué: «Ja vau rebre l’Esperit Sant, quan vau creure?» Ells li respongueren: «Però, si ni tan sols no hem sentit dir que existeixi un Esperit Sant»[2784]. 3Ell digué: «Doncs, amb què heu estat batejats?» Respongueren: «Amb el baptisme de Joan». 4Pau els digué llavors: «Joan batejava amb un baptisme de conversió dient al poble que creguessin en el qui venia després d’ell, és a dir, en Jesús». 5Després de sentir això, foren batejats en el nom del Senyor Jesús, 6I, després que Pau ells hagué imposat les mans, vingué l’Esperit Sant damunt d’ells, i parlaven llengües i profetitzaven. 7Entre tots eren uns dotze, aquests homes.

Fundació de l’església d’Efès.— 8Llavors va entrar a la sinagoga, i durant tres mesos hi va parlar coratjosament discutint i convencent sobre el Regne de Déu. 9Però, com que alguns s’obstinaven i no creien, i malparlaven del Camí davant de la gent, s’apartà d’ells, va separar-ne els deixebles, i cada dia predicava a l’escola d’un tal Tirà. 10Això durà dos anys, de manera que tots els habitants de l’Àsia, tant jueus com grecs, van sentir la paraula del Senyor. 11Déu feia miracles extraordinaris per mans de Pau, 12talment que s’aplicaven als malalts els mocadors i cinyells que havien tocat el seu cos, i les malalties els deixaven, i sortien d’ells els mals esperits.

Uns exorcistes jueus.— 13També alguns jueus, exorcistes ambulants, provaren d’invocar el nom del Senyor Jesús sobre ells qui tenien els mals esperits, i deien: «Us conjuro pel Jesús que Pau predica». 14Hi havia set fills d’un tal Esceva, gran sacerdot jueu, que ho feien així. 15Però el mal esperit els respongué: «Conec Jesús i sé qui és Pau; però vosaltres, qui sou?» 16I, abraonant-se damunt d’ells l’home que tenia el mal esperit, s’apoderà d’uns i d’altres, i els va vèncer d’una tal manera, que van fugir d’aquella casa nus i malferits. 17Això, ho van saber tots els jueus i grecs que vivien a Efès; el temor es va emparar de tots ells, i reconeixien la grandesa del nom del Senyor Jesús. 18Molts dels qui havien cregut hi anaven per confessar i revelar les seves pràctiques. 19Bastants dels qui havien exercit les arts màgiques aplegaren els llibres i els cremaren davant de tothom. En calcularen el preu, i resultà de cinquanta mil peces de plata. 20Així, pel poder del Senyor, la paraula creixia i s’enfortia vigorosament.

Projectes de viatges.— 21Després d’aquests fets, Pau es proposà en l’Esperit d’anar a Jerusalem passant per la Macedònia i l’Acaia. Deia: «Després d’haver estat allí, em cal també veure Roma. 22Envià llavors a la Macedònia dos dels seus auxiliars, Timoteu i Erast, i ell es quedà algun temps a l’Àsia.

Avalot dels argenters d’Efès.— 23Per aquell temps, es va produir un gran aldarull per causa del Camí. 24Un tal Demetri, argenter, que feia temples d’Artemis[2785] de plata i proporcionava considerable guany als artífexs, 25els va reunir, com també els obrers d’oficis similars, i els digué: «Companys, ja sabeu que d’aquesta indústria ens ve el benestar. 26També veieu i sentiu dir que no solament a Efès, sinó gairebé a tota l’Àsia aquest Pau ha persuadit i ha fet canviar molta gent dient que no són déus els que són fets amb les mans, 27i no solament hi ha perill que aquesta professió caigui en descrèdit, sinó també que el temple de la gran deessa Artemis sigui tingut per no res, i es vegi privada del seu prestigi aquella que veneren tota l’Àsia i el món sencer». 28En sentir això, plens d’indignació, es posaren a cridar: «Gran és l’Artemis dels efesis!» 29La ciutat s’omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre, bo i arrossegant amb ells els macedonis Caius i Aristarc, companys de viatge de Pau. 30Pau volia presentar-se enmig del poble, però els deixebles no li ho permeteren. 31Fins alguns asiarques[2786] que li eren amics li feren pregar que no s’exposés anant al teatre. 32Uns, doncs, cridaven una cosa, d’altres, una altra, ja que l’assemblea es trobava en plena confusió, i la majoria ni sabien per quin motiu s’havien reunit. 33D’entre la multitud van fer sortir Alexandre, que els jueus empenyien cap enfora. Alexandre, fent senyal amb la mà, volia explicar-se davant del poble. 34Però, quan s’adonaren que era jueu, es va fer de tots una sola veu i es posaren a cridar durant prop de dues hores: «Gran és l’Artemis dels efesis!» 35Llavors el canceller va calmar la multitud i digué: «Efesis, ¿qui ha que no sàpiga que la ciutat d’Efès és la guardiana del temple de la gran Artemis i de la imatge caiguda del cel? 36Com que això, doncs, és innegable, convé que us calmeu i no feu res temeràriament. 37Perquè heu dut aquí aquests homes que no són sacrílegs ni blasfemen contra la nostra deessa. 38Per tant, si Demetri i els artífexs que van amb ell tenen res a dir contra algú, ja hi ha audiències i procònsols: que s’hi acusin els uns als altres. 39I, si teniu cap altra reclamació a fer, serà resolta a l’assemblea legal. 40Perquè realment ens exposem a ser acusats de sedició per l’assemblea d’avui, ja que no hi ha cap motiu que ens permeti de justificar aquest tumult». 41I, dit això, va dissoldre l’assemblea.

40 Retorn del tercer viatge.— 1Un cop apaivagat l’avalot, Pau va fer anar a buscar els deixebles, els va exhortar i, després d’acomiadar-se’n, partí per anar a la Macedònia. 2Després d’haver recorregut aquelles contrades i d’haver-los exhortats llargament, se n’anà a Grècia; 3hi passà tres mesos, i, com que els jueus li tramaven una emboscada quan anava a embarcar-se cap a Síria, fou de parer de tornar per la Macedònia. 4L’acompanyaven Sópatros, fill de Pirre, de Bérea; Aristarc i Segon, de Tessalònica, Caius de Derba, i Timoteu, i els de l’Àsia, Tíquic i Tròfim. 5Aquests s’avançaren i ens esperaren a Troas. 6Nosaltres, després dels dies dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips, i al cap de cinc dies els aconseguírem a Troas, on ens vam aturar set dies.

Pau ressuscita un minyó a Troas.— 7El diumenge, ens trobàvem reunits per a la fracció del pa. Pau, que havia de marxar l’endemà, els parlava, i va prolongar la predicació fins a mitjanit. 8A la cambra on érem reunits hi havia molts llums. 9Un minyó que es deia Eutic seia a la finestra, afeixugat per un son profund; com que Pau s’allargava en el seu discurs, endut pel son, va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren mort. 10Pau va baixar, s’hi posà al damunt i, tot abraçant-lo, digué: «No us inquieteu, que la seva ànima és en ell». 11Va pujar a dalt, va partir i menjar el pa i, després d’haver conversat força estona fins a trenc d’alba, se n’anà. 12Llavors dugueren el minyó viu, i en tingueren un bon consol.

Itinerari de Troas a Milet.— 13Nosaltres, avançant-nos amb la nau, vam navegar cap a Assos, des d’on havíem de tornar a prendre Pau, ja que així ho havia ordenat; ell, en canvi, hi havia d’anar per terra. 14Quan ens va retrobar a Assos, el prenguérem amb nosaltres i anàrem a Mitilena. 15Navegant des d’allí, l’endemà arribàrem davant de Quios; l’endemà passat atracàrem a Samos, i l’endemà passat l’altre arribàrem a Milet. 16Pau havia decidit de passar de llarg Efès per no perdre temps a l’Àsia: tenia pressa per trobar-se a Jerusalem, si li era possible, el dia de la Pentecosta.

Mots de comiat als ancians d’Efès.— 17Des de Milet envià a buscar a Efès els ancians de l’església. 18Quan foren amb ell, els digué: «Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del primer dia que vaig venir a l’Àsia, 19servint el Senyor amb tota humilitat, enmig de llàgrimes i de proves que em van ocasionar les insídies d els jueus; 20com no he escatimat de predicar-vos i d’ensenyar-vos, en públic i per les cases, res que us fos de profit, 21intimant jueus i grecs que es convertissin a Déu i creguessin en el nostre Senyor Jesús. 22I ara, obligat per l’Esperit, me’n vaig a Jerusalem, sense saber què m’hi ha de passar, 23si no és que a cada ciutat l’Esperit Sant m’adverteix que m’esperen cadenes i sofriments. 24Però en cap estima no tinc la meva vida, mentre acompleixi la meva carrera i el ministeri que vaig rebre del Senyor Jesús de proclamar l’evangeli de la gràcia de Déu. 25I ara sé que ja no em veurà més cap de vosaltres, entre els quals he passat un temps predicant el Regne. 26Per això, us testifico el dia d’avui que sóc innocent de la sang de tots. 27Ja que no m’he estat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. 28Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, en el qual l’Esperit Sant us ha constituït superintendents perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la pròpia sang. 29Sé que després de la meva partença s’introduiran enmig de vosaltres llops rapaços que no planyeran el ramat, 30i que d’entre vosaltres mateixos sorgiran homes que ensenyaran coses perverses per arrossegar els deixebles rera d’ells. 31Per tant, vigileu, recordant que durant tres anys no he parat, nit i dia, d’exhortar-vos amb llàgrimes a cada un de vosaltres. 32Ara us encomano al Senyor i a la seva paraula de gràcia, a ell que té poder d’edificar i de donar-vos l’heretatge entre tots els santificats. 33De ningú no he desitjat plata, ni or, ni vestit. 34Vosaltres mateixos sabeu que a les meves necessitats i a les dels qui anaven amb mi, hi han proveït aquestes mans. 35En tot us he ensenyat que és treballant així com cal fer-se càrrec dels febles, recordant les paraules del Senyor Jesús, quan ell mateix va dir: “Fa més feliç donar que rebre”[2787]. 36Després d’haver dit això, es posà de genolls i pregà amb tots ells. 37Hi hagué grans plors de part de tots, i es tiraven al coll de Pau i el besaven, 38afligits sobretot per les paraules que els havia dit, que ja no el veurien més. I l’acompanyaren fins a la nau.

21 Itinerari de Milet a Cesarea.— 1Així que ens haguérem separat d’ells, ens férem a la mar i, navegant de dret, arribàrem a l’illa de Cos, l’endemà a Rodes i, d’allí, a Pàtara. 2Vam trobar una nau que feia la travessia a Fenícia, hi pujàrem i ens férem a la mar. 3Arribats a les envistes de Xipre, deixant-la a l’esquerra, vam navegar cap a Síria i abordàrem a Tir, perquè la nau hi havia de deixar la càrrega. 4Com que hi vam trobar els deixebles, ens hi deturàrem set dies; i ells, moguts per l’Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem. 5Passats aquests dies, partírem acompanyats de tots ells amb les mullers i els fills fins a fora la ciutat; i, agenollats a la vora del mar, vam pregar, 6ens vam acomiadar els uns dels altres i pujàrem a la nau; i ells se’n tornaren a casa seva. Nosaltres, continuant la navegació des de Tir, arribàrem a Ptolemaida, vam saludar els germans i ens quedàrem un dia amb ells.

8L’endemà partírem i arriaren Cesarea; vam anar a casa de l’evangelista Felip, que era un dels set, i hi vam posar. 9Aquest tenia quatre filles, solteres, que profetitzaven. 10Ens hi vam quedar bastants dies, i mentrestant baixà de la Judea un profeta que es deia Àgab. 11Ens va venir a trobar, i prenent el cenyidor de Pau, es lligà els peus i les mans, i digué: “Això diu l’Esperit Sant: L’home a qui pertany aquest cenyidor, els jueus el lligaran així a Jerusalem i el posaran a les mans dels pagans”. 12En sentir això, nosaltres i els del lloc li pregàvem que no pugés a Jerusalem. 13Aleshores Pau respongué: “¿Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom del Senyor Jesús, estic disposat no solament a ser lligat, sinó fins i tot a morir a Jerusalem”. 14I com que no es deixava convèncer, vam deixar d’insistir tot dient: “Que es faci la voluntat del Senyor”».

Pau, «el pres del Crist» (Ac. 21,15-28,31)

Arribada de Pau a Jerusalem.— 15Passats aquests dies, un cop fets els preparatius, pujàrem a Jerusalem. 16Alguns deixebles vingueren també amb nosaltres de Cesarea i ens van acompanyar a casa d’un tal Mnasó, de Xipre, antic deixeble, on havíem de posar. 17Arribats a Jerusalem, els germans ens van rebre de gust. 18L’endemà, Pau va venir amb nosaltres a casa de Jaume, on es reuniren tots els ancians. 19Després d’haver-los saludats, els contà una per una les coses que Déu havia fet entre els pagans per mitjà del seu ministeri. 20En sentir-ho ells, glorificaven Déu; després li digueren: «Tu veus, germà, quants milers i milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són zeladors de la Llei. 21Però han sentit dir de tu que ensenyes a apostatar de Moisès tots els jueus que viuen entre els pagans dient-los que no circumcidin els seus fills ni segueix en les usances. 22Què fem, doncs? Certament, ells sabran que has vingut. 23Fes, doncs, això que et diem: tenim quatre homes que tenen fet un vot. 24Pren-los i purifica’t amb ells, i paga per ells perquè es rapin el cap; i tothom veurà que no hi ha res de tot el que havien contat de tu, sinó que tu també et portes com un practicant de la Llei. 25Pel que fa als pagans que han cregut, ja els vam escriure que s’abstinguin de carns immolades als ídols, de sang, d’animals ofegats i de fornicació». 26Llavors Pau prengué els homes, i l’endemà, purificat amb ells, entrà al temple per anunciar el terme dels dies de la purificació, en què s’havia de presentar l’ofrena per cadascun d’ells.

Motí contra Pau. És arrestat.— 27Quan anaven a complir-se els set dies, els jueus de l’Àsia, que el van veure al temple, amotinaren tot el poble i l’agafaren 28bo i cridant: «Israelites, ajudeu-nos! Aquest és l’home que arreu ensenya tothom contra el poble, la Llei i aquest lloc, i fins ha introduït pagans al temple i ha profanat aquest lloc sant!» 29Perquè abans havien vist l’efesi Tròfim a la ciutat amb ell, i es pensaven que Pau l’havia introduït al temple. 30Tota la ciutat es va agitar, i el poble hi va córrer. S’apoderaren de Pau, l’arrossegaren fora del temple, i tot seguit van tancar les portes. 31Mentre intentaven de matar-lo, va arribar al tribú de la cohort l’avís que tot Jerusalem estava en confusió. 32Ell, prenent de seguida soldats i centurions, baixà corrents cap als amotinats. Aquests, en veure el tribú i els soldats, van parar de donar cops a Pau. 33Aleshores el tribu s’acostà, l’agafà i manà que el lliguessin amb dues cadenes, i preguntava qui era i què havia fet. 34Però enmig de la multitud, els uns cridaven una cosa, els altres, una altra. No podent saber res de cert a causa de l’aldarull, va manar que el conduïssin a la caserna. 35Quan va arribar als esglaons, hagué de ser portat pels soldats a causa de la violència de la turba. 36Perquè el poble seguia en massa cridant: «Mata’l!» 37Quan anaven a entrar-lo a la caserna, Pau digué al tribú: «¿M’és permès de dir-te una cosa?» Ell digué: «Saps grec? 38¿No ets, per tant, l’egipci que aquests dies passats va amotinar i es va endur al desert els quatre mil sicaris?[2788]» 39Pau replicà: Jo sóc jueu de Tars, ciutadà d’una ciutat de Cilícia no pas desconeguda. Et demano que em deixis parlar al poble». 40El tribú li ho permeté, i Pau, dret dalt dels esglaons, féu senyal al poble amb la mà. Hi hagué un gran silenci, i aleshores els adreçà la paraula en llengua hebrea:

22 Discurs de Pau al poble.— 1«Germans i pares: escolteu aquesta meva defensa davant vostre». 2Quan sentiren que se’ls adreçava en llengua hebrea feren més silenci. I continuà: 3«Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel segons l’estricta observança de la Llei paterna, zelador de Déu, com tots vosaltres ho sou avui. 4Jo perseguia a mort aquest Camí, agafant i ficant a la presó homes i dones, 5com fins el gran sacerdot n’és testimoni i tot el sanedrí. D’ells fins i tot havia rebut cartes per als germans de Damasc, i me n’hi anava per endur-me presos a Jerusalem els qui allà hi havia, perquè fossin castigats. 6Però em va passar que, quan hi anava i m’acostava a Damasc, cap al migdia, de sobte, va esclatar del cel una gran llum al meu voltant. 7Aleshores vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia “Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?” 8Jo vaig respondre: “Qui sou, Senyor?” I em va dir: “Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes”. 9Els qui venien amb mi van veure també la llum, però no van entendre les paraules del qui em parlava. 10Llavors vaig dir: “¿Què haig de fer, Senyor?” I el Senyor em va dir: “Aixeca’t, vés a Damasc, i allí et diran tot el que se’t mana que facis”. 11I com que no hi veia a causa de l’esclat d’aquella llum, vaig arribar a Damasc conduït de la mà dels qui m’acompanyaven. 12I un tal Ananies, home venerable segons la Llei, ben reputat de tots els habitants jueus, 13em va venir a trobar i, davant meu, em va dir: “Germà Saule, recobra la vista”. I, en aquell moment, vaig veure’l. 14I ell va dir: “El Déu dels nostres pares et va predestinar perquè coneguessis la seva voluntat i veiessis el just, i escoltessis la veu de la seva boca, 15ja que li has de ser testimoni davant de tots els homes d’allò que has vist i sentit. 16I ara, què esperes? Aixeca’t, bateja’t i renta’t dels teus pecats, invocant el seu nom”. 17Quan vaig tornar a Jerusalem, em va passar que, mentre pregava al temple, vaig entrar en èxtasi, 18i el vaig veure que em deia: “Cuita, surt de pressa de Jerusalem, perquè no acceptaran pas el teu testimoniatge sobre mi”. 19Jo vaig dir: “Senyor, ells saben que jo empresonava i assotava per les sinagogues els qui creien en vós, 20i que quan era vessada la sang del vostre testimoni Esteve, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els vestits dels qui el mataven”. 21I em va dir: “Vés, que jo t’enviaré a pobles llunyans”».

Reacció adversa del poble.— 22L’havien anat escoltant fins en aquests mots, però llavors alçaren la veu «Fora de la terra un tal home, que no és digne de viure!» 23I com que ells cridaven i llençaven els mantells i tiraven pols enlaire, 24el tribú manà que l’entressin a la caserna, i digué que l’interroguessin amb assots a fi de saber per quin motiu cridaven així contra ell. 25Quan l’hagueren estirat amb les corretges, Pau digué al centurió allí present: «¿Us és permès d’assotar un romà, i un que no ha estat sentenciat?» 26Quan el centurió sentí això, s’adreçà al tribú i li ho va advertir: «¿Què vas a fer? Aquest home és romà». 27Hi anà llavors el tribú i li va dir: «Digue’m: ets romà, tu?» Ell contestà: «Sí». 28El tribú continuà: «Jo vaig adquirir aquesta ciutadania amb una forta suma». Pau replicà: «Doncs, jo la tinc ja de naixement». 29Els qui estaven a punt d’assotar-lo s’apartaren d’ell de seguida, i també el tribú va agafar por en saber que era romà i que l’havia fet lligar.

Pau compareix davant el Sanedrí.— 30L’endemà, volent saber del cert de què l’acusaven els jueus, el féu deslligar i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el sanedrí; féu baixar Pau, i el posà davant d’ells. 23 1Pau, mirant de fit a fit el sanedrí, digué «Germans, jo m’he portat amb tota bona consciència davant Déu fins al dia d’avui». 2Però el gran sacerdot Ananies[2789] ordenà als qui el custodiaven que li peguessin a la boca. 3Llavors Pau li digué: «A tu, t’ha de pegar Déu, paret emblanquinada! ¿Tu seus per jutjar-me segons la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin?» 4Els qui el custodiaven li digueren: «¿El gran sacerdot de Déu insultes?» 5Pau respongué: «No sabia, germans, que fos gran sacerdot; perquè està escrit: No maleiràs el cap del teu poble». 6Pau, coneixent que hi havia un partit de saduceus i un altre de fariseus, clamà enmig del sanedrí: «Germans, jo sóc fariseu, fill de fariseus; és per raó de l’esperança en la resurrecció dels morts que em judiquen». 7Al moment que hagué dit això, s’originà una disputa entre els fariseus i els saduceus, i l’assemblea es dividí. 8Perquè els saduceus no admeten la resurrecció, ni l’existència d’àngels, o esperits, mentre que els fariseus professen la creença en totes tres coses. 9Aleshores es produí una gran cridòria; alguns escribes del partit dels fariseus s’aixecaren i pugnaven dient: «No trobem res de mal en aquest home; ¿i si un esperit o un àngel li hagués parlat?» 10I com que s’armava una forta disputa i el tribú temia que no trossegessin Pau, ordenà a la tropa que baixés a treure’l d’enmig d’ells i el conduís a la caserna.

11L’endemà a la nit, se li aparegué el Senyor i li digué «Coratge! Que així com has donat testimoniatge de mi a Jerusalem, així et cal fer-ho també a Roma».

Complot dels jueus contra Pau.— 12Quan fou de dia, els jueus feren un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure que no haguessin matat Pau. 13I eren més de quaranta els qui havien fet aquesta conjuració. 14Aquests van anar a trobar els grans sacerdots i els ancians i els digueren: «Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que hàgim matat Pau. 15Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el sanedrí, doneu entenent al tribú que us el faci baixar davant vostre com per examinar amb més atenció el seu cas; nosaltres estem a punt per a matar-lo abans que ell no hagi arribat».

16Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l’emboscada; se n’anà a la caserna, hi entrà i ho contà a Pau. 17Pau cridà un dels centurions i li digué: «Acompanya aquest minyó al tribú, que té una cosa a comunicar-li». 18El centurió el prengué, el portà al tribú i li digué: «El pres Pau m’ha fet cridar i m’ha pregat que et dugués aquest jove, que té una cosa a dir-te». 19El tribú el prengué de la mà i, retirant-se a part, va preguntar-li: «¿Què és el que tens a comunicar-me?» 20Ell digué: «Els jueus s’han concertat per demanar-te que demà facis baixar Pau davant del sanedrí, com si haguessin d’indagar més exactament alguna cosa sobre ell. 21Tu, doncs, no te’ls creguis; més de quaranta homes d’entre ells li preparen una emboscada, i s’han compromès sota jurament a no menjar ni beure que no l’hagin matat; i ara estan a punt esperant el teu assentiment». 22El tribú aleshores acomiadà el jove recomanant-li que no digués a ningú que li havia descobert això.

De Jerusalem és portat a Cesarea.— 23Llavors féu cridar dos dels centurions i els digué: «Tingueu preparats dos-cents soldats per a anar a Cesarea i setanta de cavall i dos-cents llancers, des de les nou de la nit. 24I que hi hagi cavalcadures a punt per a fer-hi muntar Pau i portar-lo amb seguretat al governador Fèlix». 25I va escriure una carta en aquests termes: 26«Claudi Lisies saluda el molt excel·lent governador Fèlix. 27Aquest home havia estat agafat pels jueus, i ja estaven a punt de matar-lo, quan hi vaig acudir amb la tropa i el vaig alliberar, en saber que era romà. 28Volent conèixer el motiu pel qual l’acusaven, el vaig fer baixar davant el sanedrí. 29He trobat que l’acusaven sobre qüestions de la Llei d’ells, però que no tenia cap càrrec mereixedor de mort o de presó. 30Com que m’han avisat que hi hauria una emboscada contra aquest home, te l’he enviat tot seguit, i he advertit també als acusadors que diguin davant teu el que tinguin contra ell».

Dos anys de captivitat a Cesarea.— 31Els soldats, tal com els havien ordenat, prengueren Pau i el conduïren de nit a Antipatrís. 32L’endemà, van deixar que se n’anessin amb ells els de cavall, i se’n tornaren a la caserna. 33Arribats els de cavall a Cesarea, donaren la carta al governador i li presentaren també Pau. 34Després d’haver-la llegida, preguntà de quina província era i, quan va saber que era de Cilícia, li digué: 35«T’escoltaré quan hauran vingut també els teus acusadors». I ordenà que fos custodiat al pretori d’Herodes.

24 Pau davant de Fèlix. 1Cinc dies després, el gran sacerdot Ananies baixà amb alguns ancians i amb un tal Tèrtul, advocat, els quals van deposar davant el governador contra Pau. 2Citat aquest, Tèrtul començà l’acusació dient: «Que gràcies a tu gaudim de molta pau i de les millores fetes per la teva providència en bé d’aquesta nació, 3en tot i per tot ho reconeixem, excel·lentíssim Fèlix, amb tota mena d’accions de gràcies. 4Però, per no entretenir-te massa et, prego que ens escoltis breument amb la teva benevolència. 5Hem trobat aquesta pesta d’home, que promou discòrdies entre tots els jueus que hi ha pel món, i és capdavanter de la secta dels natzarens, 6i que fins el temple va intentar de profanar; nosaltres aleshores vam agafar-lo[2790]. 8Interrogant-lo, tu mateix podràs conèixer per ell totes aquestes coses de què l’acusem». 9Els jueus també s’hi adherien afirmant que era així.

Autodefensa de Pau.— 10Aleshores Pau, un cop el governador li hagué fet senyal de parlar, va respondre «Sabent que de molts anys ençà ets jutge d’aquesta nació, confiadament faré la meva defensa. 11Tu pots saber que no fa més de dotze dies que vaig pujar a adorar a Jerusalem. 12I que ni al temple, ni a les sinagogues, ni per la ciutat no m’han trobat discutint amb ningú o fent avalotar la gent. 13Ni poden provar-te les coses de què ara m’acusen. 14Et confesso, però, això: que segons el Camí que ells anomenen heretgia serveixo el Déu dels pares, creient en tot allò que és segons la Llei i en tot allò que hi ha escrit en els Profetes; 15tenint en Déu l’esperança que ells mateixos també tenen: que hi haurà resurrecció de justos i d’injustos. 16Per això, jo també m’esforço a tenir sempre una consciència irreprotxable davant de Déu i davant dels homes. 17Al cap de molts anys, he vingut per fer almoines al meu poble i sacrificis; 18és així que uns jueus de l’Àsia em van trobar purificat al temple, i no pas enmig de la gent ni de cap avalot; 19ells haurien hagut de comparèixer davant teu i acusar-me, si res tenien contra mi. 20O bé que aquests mateixos diguin quin delicte em van trobar quan jo era davant del sanedrí, 21si no és aquell crit que vaig fer enmig d’ells: “És per raó de la resurrecció dels morts que jo sóc jutjat avui per vosaltres”».

22Fèlix, que coneixia força bé les coses referents al Camí, els diferí la causa dient: «Quan baixi el tribú Lisies, decidiré el vostre afer». 23I ordenà al centurió que el custodiessin, però tenint-li consideració i sense impedir a cap dels seus d’assistir-lo.

24Alguns dies després, es presentà Fèlix amb la seva muller Drusil·la[2791], que era jueva; féu anar a cercar Pau i l’escoltà sobre la fe en Jesús, el Messies. 25Però, quan parlà sobre la justícia, la continència i el judici futur, Fèlix, esglaiat, respongué: «Per ara, vés-te’n; quan tingui ocasió ja et faré cridar». 26Ell esperava al mateix temps que Pau li donaria diners; per això, molt sovint el feia anar a buscar i conversava amb ell. 27Passats dos anys, Fèlix va rebre per successor Porci Festus[2792]; però, volent congraciar-se els jueus, Fèlix deixà Pau a la presó.

25 Pau davant de Festus. Apel·la al Cèsar. 1Quan Festus arribà a la província, al cap de tres dies va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2Els grans sacerdots i els principals dels jueus se li presentaren acusant Pau 3i, com demanant-li sana gràcia, li pregaven contra ell que el fes venir a Jerusalem, mentre ells li preparaven una emboscada per matar-lo pel camí. 4Però Festus respongué que Pau era custodiat a Cesarea, i que ell mateix se n’hi havia d’anar aviat. 5«Que els principals de vosaltres, doncs, baixin amb mi —digué— i, si aquest home és culpable d’alguna cosa, que l’acusin». 6I, després d’haver passat entre ells no més de vuit o deu dies, baixà a Cesarea, i l’endemà s’assegué al tribunal i ordenà que duguessin Pau. 7Així que aquest va comparèixer, el voltaren els jueus que havien baixat de Jerusalem, i presentaren contra ell moltes i greus acusacions que no podien provar, 8mentre Pau es defensava: «No he faltat gens ni contra la Llei dels jueus, ni contra el temple, ni contra el Cèsar». 9Però Festus, volent congraciar-se els jueus, respongué a Pau: «¿Vols pujar a Jerusalem i ser jutjat allà de tot això davant meu?» 10Però Pau digué: «Em trobo davant del tribunal del Cèsar, on haig de ser jutjat. Als jueus, no els he fet cap tort, com tu mateix saps molt bé. 11Per tant, si sóc reu d’algun delicte o he comès alguna falta que mereixi la mort, no refuso de morir; però, si no hi ha res d’això de què aquests m’acusen, ningú no pot posar-me a les seves mans: apel·lo al Cèsar». 12Llavors Festus, després de deliberar amb el consell, va respondre: «Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs».

Festus parla de Pau al rei Agripa.— 13Passats alguns dies, el rei Agripa[2793] i Bernica arribaren a Cesarea per saludar Festus. 14Com que s’hi van entretenir molts dies, Festus exposà així al rei el cas de Pau: «Hi ha un home, deixat pres per Fèlix; 15quan jo era a Jerusalem se’m presentaren els grans sacerdots i els ancians dels jueus demanant contra ell una condemna. 16Jo els vaig respondre que no és costum dels romans de lliurar cap home abans que l’acusat tingui acarats els acusadors i que trobi avinentesa de defensar-se de l’acusació. 17Ells, aleshores, em van acompanyar fins aquí, i sense cap dilació l’endemà em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que duguessin aquest home. 18Els acusadors que eren presents no van adduir contra ell cap acusació dels delictes que jo sospitava; 19només tenien contra ell algunes qüestions sobre la pròpia religió i sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que vivia. 20Trobant-me indecís en aquest assumpte, li vaig dir si volia anar a Jerusalem i ser jutjat allí sobre això. 21Però com que Pau va reclamar que el seu cas es reservés a la decisió de l’August[2794], vaig ordenar que fos custodiat fins que el pugui enviar al Cèsar». 22Llavors Agripa digué a Festus: «Jo també voldria sentir aquest home». Ell li digué: «Demà el sentiràs».

23L’endemà, doncs, Agripa i Bernica hi anaren amb gran pompa, entraren a la sala d’audiència amb els tribuns i els personatges més importants de la ciutat i, a una ordre de Festus, Pau fou introduït. 24Aleshores Festus digué: «Rei Agripa i tots els aquí presents amb nosaltres: vegeu aquest home contra el qual tota l’assemblea dels jueus se m’ha adreçat, tant a Jerusalem com aquí, cridant que ja no havia de viure més. 25Jo, però, he comprovat que no havia fet res que mereixi la mort; amb tot, com que ell ha apel·lat a l’August, he decidit d’enviar-l’hi. 26Sobre ell no tinc res de cert per a escriure al Senyor[2795]; per això, l’he fet comparèixer davant vostre, i sobretot davant teu, rei Agripa, a fi que, després de l’interrogatori, sàpiga què haig d’escriure. 27Perquè em sembla absurd d’enviar un 28pres sense indicar els càrrecs que hi ha contra ell».

26 Pau davant d’Agripa. 1Agripa digué a Pau «T’és permès de parlar a favor teu». Aleshores Pau, estenent la mà, féu la seva defensa: 2«Em tinc per sortós, rei Agripa, d’haver de defensar-me avui davant teu de totes les coses de què m’acusen els jueus, 3perquè ets un gran coneixedor de tots els costums i les qüestions dels jueus; per això, et prego que m’escoltis pacientment. 4Doncs, bé: la meva vida, d’ençà de la meva joventut, passada des del començament en el si de la meva nació i a Jerusalem, tots els jueus la saben. 5Em coneixen ja des del principi, si en volen donar testimoniatge, i saben que he viscut segons la secta més rigorosa de la nostra religió: com a fariseu. 6I ara em sotmeten a judici per l’esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares, 7promesa que esperen atènyer les nostres dotze tribus servint-lo amb diligència nit i dia. Per aquesta esperança, o rei, m’acusen els jueus. 8¿Què trobeu d’increïble que Déu ressusciti els morts? 9Jo, doncs, em vaig creure obligat a combatre per tots els mitjans el nom de Jesús de Natzaret. 10I així ho vaig fer a Jerusalem; molts dels sants, els vaig tancar a la presó, amb facultats rebudes dels grans sacerdots; i, quan els mataven, jo hi aportava el meu vot. 11Els castigava sovint per totes les sinagogues i els obligava a blasfemar i, ple d’ira contra ells a més no poder, els perseguia fins i tot a les ciutats de fora. 12Així, tot anant a Damasc amb plens poders i missió dels grans sacerdots, 13al migdia, o rei, vaig veure pel camí una llum vinguda del cel i més brillant que el sol, que resplendia entorn meu i dels qui anaven amb mi. 14Tots vam caure a terra, i vaig sentir una veu que em deia en llengua hebrea: “Saule, Saule, ¿per què em persegueixes? Dura cosa t’és de reguitnar contra l’esperó”. 15Jo vaig dir: “¿Qui sou, Senyor?” I el Senyor va dir: “Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 16Però aixeca’t, posa’t dret; que m’he aparegut a tu per fer-te ministre i testimoni d’allò que de mi has vist i d’allò que de mi veuràs. [2796] 17I et deslliuraré del poble i de les nacions, a les quals t’envio [2797] 18perquè els obris els ulls, a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del poder de Satanàs a Déu; perquè obtinguin la remissió dels pecats i l’heretatge amb els qui han estat santificats per la fe en mi”. 19Així, rei Agripa, no vaig ser infidel a la visió celestial; 20al contrari, als de Damasc primer, després a Jerusalem, a tota la regió de la Judea i als pagans, els predicava que es penedissin i es convertissin a Déu fent obres dignes de la conversió. 21Per aquesta raó, els jueus em van agafar al temple i intentaven de matar-me. 22Auxiliat, doncs, amb l’ajut de Déu, em sostinc fins al dia d’avui, donant testimoniatge a petits i grans, sense dir res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que vindria: 23que el Messies havia de patir; que, ressuscitat el primer d’entre els morts, havia d’anunciar la llum al poble i als pagans».

Interrupció de Festus i Agripa. Resposta de Pau. 24Mentre ell parlava així en defensa seva, Festus cridà: «Ets boig, Pau! Les moltes lletres et fan perdre el cap». 25Però Pau li digué: «No sóc boig, excel·lentíssim Festus, sinó que dic paraules de veritat i de seny. 26Que prou està informat d’aquestes coses el rei, a qui parlo amb tanta confiança, perquè no crec que ignori cap d’aquestes coses; no és pas en un racó que ha passat això. 27¿Creus, rei Agripa, en els profetes? Ja sé que hi creus». 28Agripa digué llavors a Pau: «Per poc que em convences de fer-me cristià!» 29I Pau: «Tant de bo volgués Déu que per poc o per molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m’escolten, esdevinguessin tals com jo sóc, però sense aquestes cadenes!»

30El rei s’aixecà, i també el governador, Bernica i tots els qui seien amb ells. 31Bo i anant-se’n parlaven entre ells «Aquest home no ha fet res que mereixi la mort o la presó». 32I Agripa digué a Festus: «Se l’hauria pogut deixar anar, si no hagués apel·lat al Cèsar».

27 De Cesarea a Bells Ports.— 1Quan fou decidit que ens embarquéssim cap a Itàlia, posaren Pau i alguns altres presos a les mans d’un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta. 2Vam pujar en una nau adramitina que estava a punt de navegar cap a les costes de l’Àsia i ens férem a la mar; venia amb nosaltres Aristarc, macedoni de Tessalònica. 3L’endemà, arribàrem a Sidó; i Juli, usant amb Pau d’un tracte humanitari, li permeté d’anar a veure els seus amics i de rebre’n els serveis. 4D’allà ens vam fer a la mar i navegàrem a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris; 5travessàrem el mar de la Cilícia i de la Pamfília, i arribàrem a Mira de la Lícia. 6Allà va trobar el centurió una nau alexandrina que navegava cap a Itàlia, i ens hi féu pujar. 7Durant molts dies navegàrem lentament i vam arribar amb treballs enfront de Cnidos; el vent no ens era favorable, i navegàrem a sotavent de Creta, per Salmó. 8La vam costejar amb treballs, i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, prop del qual hi havia la població de Lasea.

9Havia transcorregut bastant de temps, i la navegació ja es feia perillosa, perquè fins havia passat ja el dejuni[2798]. Pau els advertia: 10«Companys, em fa l’efecte que la navegació es farà amb perill i greu perjudici no solament de la càrrega i de la nau, sinó també de les nostres vides». 11Però el centurió feia més cas del pilot i del patró que no pas de les paraules de Pau. 12D’altra banda, el port no era apropiat per a hivernar-hi. La majoria, doncs, foren del parer de salpar d’allí per veure si podíem atènyer Fènix, port de Creta que mira en direcció del sud-oest i del nord-oest, per passar-hi l’hivern. 13Es va girar aleshores brisa de migjorn, i, creient que ja podien assolir el seu propòsit, llevaren àncores i costejaren Creta de prop.

Tempesta i naufragi.— 14Però no gaire temps després, es precipità sobre l’illa un vent huracanat que s’anomena euraquiló; 15la nau fou arrossegada i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16Aleshores passàrem rabent a recer d’una illa anomenada Cauda, i amb prou feines ens poguérem apoderar del bot. 17Un cop hissat, empraren cables per a cintrar la nau; acabat, per por d’anar a parar contra la Sirte[2799], arriaren l’ormeig i anaven a la deriva. 18Però, com que érem furiosament sacsejats pel temporal, l’endemà van alleugerir la nau. 19El tercer dia, amb les pròpies mans llençaren els ormeigs de la nau. 20Durant molts dies no apareixien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal; així, s’esvaïa ja tota esperança de salvar-nos.

21Ja feia dies que no havien menjat; llavors Pau, dret enmig d’ells, digué: «Més valia, companys, que m’haguéssiu cregut, i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquest perill i aquesta pèrdua. 22Ara, però, us exhorto a tenir coratge, perquè no es perdrà cap vida, sinó només la nau. 23Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i el qual adoro, 24i m’ha dit: “No tinguis por, Pau; cal que et presentis davant del Cèsar; mira, Déu t’ha fet gràcia de tots els qui naveguen amb tu”. 25Per tant, animeu-vos, companys, que tinc fe en Déu que serà així tal com m’ha estat dit. 26Hem d’anar a parar en alguna illa».

27A la catorzena nit d’anar a la deriva per l’Adriàtic, entorn de mitjanit els mariners sospitaren que se’ls acostava alguna terra. 28Van calar la sonda, i hi trobaren vint braces; un poc més enllà, van calar novament la sonda, i hi trobaren quinze braces. 29Tement aleshores que no anéssim a parar contra uns esculls, van tirar quatre àncores des de popa, i frisaven perquè es fes de dia. 30Els mariners intentaven de fugir de la nau, i arriaven el bot al mar amb el pretext d’anar a estirar les àncores de proa. 31Pau digué aleshores al centurió i als soldats: «Si aquests no es queden a la nau, vosaltres no us podeu salvar». 32Llavors els soldats tallaren les cordes del bot i el deixaren caure. 33Mentre s’anava fent de dia, Pau exhortava tothom a prendre aliment: «Avui ja fa catorze dies que, tot esperant, esteu dejuns, sense prendre res. 34Per tant, us recomano que prengueu aliment, perquè us convé per a poder-vos salvar. Que no es perdrà ni un cabell del cap de ni un de vosaltres». 35Havent dit això, prengué pa, donà gràcies a Déu davant de tots, el partí i es posà a menjar. 36Aleshores tots, encoratjats, prengueren també aliment. 37En conjunt, érem a la nau dues-centes setanta-sis persones. 38Un cop satisfets, alleugeriren la nau tirant el blat al mar. 39Quan fou de dia, no reconeixien la terra; però albiraven un golf que tenia platja, on resolgueren d’empènyer la nau, si podien. 40Van soltar les àncores, que abandonaren al mar, i afluixaren els lligams dels timons; hissaren al vent la vela del trinquet, i feren proa cap a la platja. 41Però van ensopegar contra un banc entre dues mars, i van amorrar-hi la nau; i la proa, clavada, restava immòbil, mentre la popa es desfeia per la violència de les onades. 42Els soldats foren del parer de matar els presos, de por que algun, nedant, no s’escapés. 43Però el centurió, que volia salvar Pau, no els permeté d’executar aquell propòsit, i ordenà que els qui sabien de nedar es tiressin primer i guanyessin la costa, 44i els altres, qui sobre taulons, qui sobre desferres de la nau. I així tots arribaren bé en terra.

28 A l’illa de Malta.— 1Un cop salvats, vam saber que l’illa s’anomenava Malta. 2Els indígenes ens tractaren amb una humanitat poc corrent: van encendre una foguera i ens acolliren a tots a causa de la pluja que queia i del fred. 3Pau havia aplegat un manat de branques seques, i, en tirar-lo al foc, un escurçó que fugia per efecte de l’escalfor se li agafà a la mà. 4Quan els indígenes veieren la bèstia penjant-li de la mà, es deien els uns als altres: «De segur que aquest home és un assassí; després d’haver-se salvat del mar, la justícia[2800] no el deixa viure». 5Però ell es va espolsar la bèstia sobre el foc, i no en va sofrir cap dany. 6Ells esperaven que s’inflaria o que cauria mort sobtadament. Però, després d’esperar molt, veient que no li passava res de nou, canviaren de parer i deien que era un déu.

7Als encontorns d’aquell lloc, tenia unes propietats el principal de l’illa, que es deia Publi, el qual ens acollí i ens albergà amicalment tres dies. 8Justament el pare de Publi feia llit, atacat de febres i de disenteria; Pau l’anà a veure, va pregar, li va imposar les mans i el posà bo. 9Després d’aquest fet, els altres de l’illa que estaven malalts també hi anaven i eren curats. 10Tots ells ens complimentaren amb molts d’honors i, quan partírem, ens van proveir de tot allò necessari.

De Malta a Roma.— 11Al cap de tres mesos, ens férem a la mar en una nau alexandrina que havia hivernat a l’illa, que duia per insígnia els Diòscurs. 12Vam atracar a Siracusa i ens hi aturàrem tres dies. 13D’allà, costejant, vam atènyer Règium; un dia després es girà migjorn, i el segon dia arribàrem a Putèoli, 14on vam trobar uns germans que ens pregaren que ens quedéssim amb ells set dies. I així arribàrem a Roma. 15Els germans d’allí, que van tenir notícia de nosaltres, ens sortiren a rebre fins al Fòrum d’Appi i Tres-Tavernes. Pau, en veure’ls, donà gràcies a Déu i s’animà. 16Quan haguérem entrat a Roma, fou permès a Pau de viure en privat, amb el soldat que el custodiava.

Entrevista amb els jueus de Roma.— 17Al cap de tres dies convocà els principals d’entre els jueus i, quan foren reunits, els digué: «Jo, germans, sense haver fet res contra el poble ni contra els costums dels pares, des de Jerusalem he estat lliurat pres als romans. 18Aquests, després d’haver-me interrogat, volien deixar-me anar, perquè no hi havia en mi cap causa de mort. 19Però, com que els jueus s’hi oposaven, em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, no pas perquè tingués res de què acusar la meva nació. 20Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos; perquè és per l’esperança d’Israel que porto aquesta cadena». 21Ells li digueren: «Nosaltres ni hem rebut de la Judea cap carta sobre tu, ni cap dels germans que han arribat no ens ha contat ni ens ha dit de tu res de mal. 22Però desitjaríem sentir de tu mateix el que penses; perquè, sobre aquesta secta, sabem prou que a tot arreu la contradiuen». 23Li van assenyalar dia, i l’anaren a trobar en major nombre al seu domicili. En l’exposició que els feia donava testimoniatge del Regne de Déu, i els persuadia sobre Jesús per la Llei de Moisès i pels Profetes, del matí al vespre. 24Uns es deixaven convèncer pel que deia, però d’altres no creien. 25Quan, desavinguts entre ells, se separaven, Pau no digué sinó una sola cosa: «Bé va parlar l’Esperit Sant als nostres pares, per mitjà del profeta Isaïes, [2801] 26quan digué: Vés a trobar aquest poble i digues: Escoltareu atentament, i no comprendreu; mirareu fixament, i no hi veureu. 27Perquè s’ha endurit el cor d’aquest poble, han escoltat amb orelles mal disposades, i han aclucat els ulls; no fos cas que hi veiessin amb els ulls, hi sentissin amb les orelles, comprenguessin amb el cor, i es convertissin, i jo els guarís. 28Sapigueu, doncs, que aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; i ells sí, que escoltaran».

Dos anys a Roma.— [2802] 2930Va quedar-se dos anys sencers al domicili que s’havia llogat, i rebia tots els qui acudien a ell, 31predicava el Regne de Déu i ensenyava allò que es refereix al Senyor Jesucrist amb tota ardidesa, sense cap impediment[2803].