Isaïes (Is. 1,1-66,24)[1393]

Primera part del llibre d’Isaïes (Is. 1,1-39,8)

Primera secció (Is. 1,1-12,6)

1 Títol.— 1Visió[1394] d’Isaïes, fill d’Amós (que va percebre sobre Judà i Jerusalem, el temps d’Ozies, de Joatam, d’Acaz i d’Ezequies, reis de Judà).

Contra el poble infidel

2Sentiu, cels; escolta, terra, que Jahvè parla:

«He engendrat fills i els he enaltits,
però ells m’han estat infidels!
3Un bou coneix el qui el té,
i fase la menjadora del seu amo;
és Israel que no coneix,
és el meu poble que no entén res».

El càstig de Judà

4Ah, gent pecadora,
poble carregat de culpa,
malvats de mena,
banda de facinerosos!
Han abandonat Jahvè,
han renegat el Sant d’Israel
(s’hi han girat d’esquena!)
5¿On us podran pegar encara,
quan tornen a desobeir?
Tot el cap està malalt,
i tot el cor, defallit.
6De la planta dels peus fins al cap,
no té una part sana;
no hi ha sinó contusió i bonys
i lesió acabada de fer!
No els han curats ni embenats,
ni l’han amorosida amb oli!
7El vostre país és un desert,
les vostres ciutats són incendiades;
les vostres terres, davant vostre
us les devoren estrangers!
8La filla de Sió[1395] ha quedat
com una borja a la vinya,
com un rafal en el camp de cogombres,
com una torre de guàrdia.
[1396] 9Si Jahvè-Sabaot
no ens hagués deixat cap supervivent,
hauríem acabat com Sodoma,
seríem igual que Gomorra.

Contra la hipocresia

10Sentiu la paraula de Jahvè, prohoms de Sodoma; escolta la llei del nostre Déu, poble de Gomorra:

11«Què m’importen els vostres molts sacrificis?,
diu Jahvè.
Estic tip d’holocaustos de moltons
i de greix de bons vedells;
la sang dels bous joves, dels anyells
i dels bocs no em diu res[1397].
12Quan veniu a veure la meva cara,
qui exigeix això de la vostra mà?
13No ho féssiu més, de posar els peus als meus atris,
ni de presentar ofrenes;
cosa vana és de cremar perfums,
una abominació per a mi!
Llunes noves i dissabtes
i convocar aplecs…
No puc suportar
dejuni i repòs del treball.
14Les vostres llunes noves i els vostres aplecs,
els odia la meva ànima;
se m’han tornat una càrrega,
estic cansat de portar-la.
15Quan esteneu les vostres mans,
em tapo els ulls per no veure-us!
I ni que multipliqueu les pregàries,
tampoc no us escolto.
Teniu les mans plenes de sang;
16renteu-vos, purifiqueu-vos!
Traieu-me de davant dels ulls
la dolenteria de les vostres mans.
Deixeu de fer el mal,
17apreneu a fer el bé,
cerqueu el dret,
socorreu l’oprimit.
Feu justícia a l’orfe,
defenseu la viuda.

Oferiment de perdó

18Veniu, doncs, i discutim-ho,
diu Jahvè.
Si els vostres pecats són com l’escarlata,
seran blancs com la neu;
si vermellegen com la porpra,
seran com la llana.
19Si voleu i escolteu,
menjareu els béns de la terra;
20però, si no voleu i feu el rebec,
tastareu l’espasa,
que la boca de Jahvè ha parlat».

Lamentació sobre Jerusalem

21Ah, com s’ha tornat una prostituta
la ciutat fidel,
Sió, que estava plena del dret,
la justícia s’hi allotjava!
22La teva plata s’ha tornat escòries,
el teu vi està rebaixat.
23Els teus prínceps són uns rebels,
companys de lladres.
Tots són partidaris dels suborns
i corren darrera les propines.
A l’orfe, no li fan justícia,
la causa de la viuda no arriba fins a ells,
24Per això, oracle del Senyor,
Jahvè-Sabaot, el Fort d’Israel:
«Ai, em consolaré dels meus adversaris,
em venjaré dels meus enemics!
25Giraré la mà contra tu,
purificaré al foc les teves escòries
i separaré tot el teu plom.
26Tornaré els teus governants com de primer,
els teus consellers com al principi.
Llavors et diran «Ciutat-de-la-Justícia,
La-Vila-fidel».

27Sió serà redimida pel dret, i els seus convertits, per la justícia. 28En canvi, els infidels i pecadors seran estavellats alhora, i desapareixeran els qui abandonen Jahvè.

La fi dels adoradors dels ídols

29Sí, us avergonyireu dels terebints
que havíeu apreciat,
i us ruboritzareu dels jardins
que havíeu preferit[1398].
30Sí, sereu com un terebint
de fulla pansida,
i com un jardí
que no veu més l’aigua.
31El fort es convertirà en esca,
i la seva obra, en guspira;
s’encendran tots dos alhora,
i no hi haurà qui ho apagui.

2 Nou títol.— 1La paraula que va percebre Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem.

Exaltació de Sió als temps messiànics

2I s’esdevindrà als darrers temps:[1399]
La muntanya de Jahvè, amb el temple del nostre Déu,
serà ferma al cap de les muntanyes, i s’elevarà més alta que els puigs.
Totes les nacions[1400] afluiran cap a ella,
3hi aniran tants de pobles, tot dient:
«Som-hi, pugem a la muntanya de Jahvè,
al temple del Déu de Jacob,
perquè ens instrueixi en els seus camins,
i seguim les seves rutes;
ja que de Sió surt instrucció,
de Jerusalem surt la paraula de Jahvè».
4Ell farà de jutge entre les nacions
i d’àrbitre per a tants de pobles.
Amb les seves espases forjaran relles,
i falçs amb les seves llances.
Les nacions no alçaran l’espasa l’una contra l’altra,
ni aprendran més a fer la guerra.
5Casa de Jacob, caminem a la llum de Jahvè!

Anunci del judici de Jahvè

6Sí, has repudiat el teu poble,
la casa de Jacob,
perquè són plens d’endevins de l’Orient,
fan el fetiller com els filisteus
i tenen fills de fora en abundància.
7Tenen la terra plena de plata i d’or,
els seus tresors són sense fi;
tenen la terra plena de cavalls,
els seus carros són sense fi;
8tenen la terra plena d’ídols,
… … … … … … … …
es prosternen davant l’obra de les seves mans,
davant el que han fet els seus dits.
9El mortal s’ha humiliat i l’home s’ha abaixat,
però tu no els has de perdonar
[1401] 10Fiqueu-vos dins les roques,
amagueu-vos a la pols
davant el terror de Jahvè
i l’esclat de la seva majestat,
quan s’aixeca per fer tremolar la terra.
11Llavors s’humilia l’altivesa del mortal,
llavors s’abaixa l’orgull de l’home;
i d’excels, n’és Jahvè sol, aquell dia.
12Perquè hi ha un dia per a Jahvè-Sabaot
contra tot el que és soberg i elevat,
contra tot el que s’alça i s’empina;
13contra tots els cedres del Líban
i contra totes les alzines de Basan;
14contra totes les muntanyes elevades
i contra tots els puigs que s’alcen;
15contra totes les torres altes
i contra tota muralla escarpada;
16contra totes les naus de Tarsís
i contra totes les barques preades.
17Llavors s’humilia l’altivesa del mortal,
llavors s’abaixa l’orgull de l’home;
i d’excels, n’és Jahvè sol, aquell dia.
18Però els ídols són com la nit que passa…
19Es fiquen dins les balmes de les roques
i als forats de la pols,
davant el terror de Jahvè
i l’esclat de la seva majestat,
quan s’aixeca per fer tremolar la terra.
20Aquell dia, l’home llençarà els seus ídols de plata i els seus ídols d’or,
que s’havia fet per adorar-los, als talps i als muriacs,
21per ficar-se a les clivelles de les roques,
a les esquerdes de les penyes,
davant el terror de Jahvè
i l’esclat de la seva majestat,
quan s’aixeca per fer tremolar la terra.
22Deixeu-vos estar de l’home,
que té al nas una alenada divina,
però s’ha de considerar una bèstia.

L’anarquia a Jerusalem i a Judà

3 1Perquè, vet aquí, que el Senyor,
Jahvè dels exèrcits,
retirarà de Jerusalem i de Judà
tota mena de puntals:
2paladí i home de gerra,
jutge i profeta, endeví i vell,
3capità de cinquanta i notable,
conseller, savi i entès en encanteris.
4Aleshores els donaré minyons com a prínceps,
i les berganteries predominaran entre ells.
5El poble es veurà molestat,
un home per un altre home,
i cada un pel seu company.
Es desvergonyiran el minyó amb el vell
i el plebeu amb el noble.
6Quan s’arrapi l’un al seu
germà a casa del seu pare:
«Tu tens mantell! Has de ser-nos el qui mani,
pren a les mans aquesta ruïna!»;
7li farà ell, aquell dia:
«No sóc cap metge!
I a casa meva no hi ha pa
ni hi ha mantell.
No em poseu a manar el poble!»
8Sí, Jerusalem ensopega,
Judà cau,
perquè la seva llengua i els seus actes estan contra Jahvè,
provoquen els ulls de la seva glòria.
9La seva parcialitat testimonia contra ells,
deixen veure el seu pecat, no dissimulen.

10Ai de la seva ànima, ja que han ordit un mal pla contra ells mateixos, dient: «Lliguem el just, perquè ens és carregós». Per això, menjaran el fruit de les seves obres. 11Ai de l’impiu, malament la passarà, d’acord amb les obres de les seves mans.

Contra els magistrats indignes

12Poble meu, els teus exactors t’espolien,
et dominen els usurers.
Poble meu, els teus guies et fan perdre,
embrollen la senda dels teus peus.
13Jahvè ja està a punt per al procés,
es posa dret per jutjar el seu poble;
14Jahvè entra en judici
amb els ancians i els prínceps del seu poble;
«Sou vosaltres que heu brostejat la vinya,
a casa vostra hi ha les despulles del pobre!
15¿Què teniu, que esclafeu el meu poble
i moleu la cara dels pobres?»
Oracle del Senyor, Jahvè-Sabaot.

Invectiva contra les dones

16Jahvè ha dit:
«Per tal com són tan orgulloses
les filles de Sió,
que van amb el coll estirat
i mirant de cua d’ull,
que caminen amb passos menuts,
fent dringar els anells dels peus:
17el Senyor farà tinyós el crani de les filles de Sió
i Jahvè els descobrirà les vergonyes».

18Aquell dia, el Senyor farà desaparèixer la magnificència d’esclaves, sols i llunetes, 19d’arracades, braçalets i vels, 20de còfies, cadenetes i cinturons, de túniques perfumades i amulets, 21de tumbagues i anells del nas, 22de vestits preciosos i mantells, de xals i escarselles, 23de robes transparents i llenços de lli finíssims, de benes i mantellines. 24I s’esdevindrà que

en comptes de perfums hi haurà pudor;
en comptes del cinturó, una corda;
en comptes de trenes, un cap pelat;
en comptes de roba sumptuosa, un sac;
un estigma en comptes de bellesa!

Les viudes de Sió

25Els teus homes cauran per l’espasa;
els teus paladins, a la batalla.
26Gemegaran les seves portes, estaran de dol,
i, deshabitada, s’asseurà a terra.
4 1Aleshores set dones s’arraparan
a un sol home, aquell dia, dient:
«Ja ens farem nosaltres la vida
i ens vestirem nosaltres mateixes!
Només que puguem portar el teu nom!
Treu-nos el nostre oprobi!»[1402]

La vida de la resta sagrada.— 2Aquell dia, allò que Jahvè farà germinar serà per a l’esplendor i la glòria, i el fruit de la terra serà per a l’orgull i la magnificència dels supervivents d’Israel. 3I al qui quedarà a Sió i al qui serà deixat a Jerusalem, li diran sant; a tot el qui estarà inscrit per fruir de la vida a Jerusalem[1403], 4quan el Senyor haurà rentat la brutícia de les filles de Sió i haurà esbaldit la sang de Jerusalem d’enmig d’ella, amb l’alenada del judici i l’alenada de l’escombrada[1404]. 5Jahvè crearà sobre tota la muntanya de Sió i sobre les seves assemblees un núvol, de dia, i fum i la brillantor del foc que flameja, de nit; ja que sobre tota glòria hi ha un dosser. 6Serà una tenda per a fer ombra contra la calor, i per a servir de refugi i de recer contra la gropada i la pluja.

Cant de la vinya

5 [1405] 1Vull cantar per al meu amat
un cant del meu amic sobre la seva vinya.
L’amat tenia una vinya en un fèrtil coster.
2La cavà i en tragué les pedres,
hi plantà ceps escollits.
Enmig hi edificà una torre,
i hi va cavar també un cup.
I esperava que fes raïms,
però féu agrassots.
3Ara, doncs, habitant de Jerusalem
i home de Judà,
sigueu jutges, us ho demano,
entre jo i la meva vinya!
4¿Què podia fer per la meva vinya,
que no hagi fet?
¿Per què n’esperava raïms,
i ha fet agrassots?
5Doncs, ara us ensenyaré
què faré amb la meva vinya:
treure-li la tanca,
perquè el bestiar se la mengi;
tirar-li a terra la paret,
perquè el bestiar la trepitgi.
6La deixaré llesta per al saqueig,
prou de podar-la o magencar-la;
hi creixeran esbarzers i cards!
I donaré ordres als núvols
que no ploguin sobre ella!
7Sí, la vinya de Jahvè-Sabaot
és la casa d’Israel,
i l’home de Judà
n’és el plançó preferit!
N’esperava el dret,
i no es veu més que abusos;
n’esperava justícia,
i no es veu més que injustícies![1406]

Amenaces contra les classes altes[1407]

8Ai dels qui fan tocar casa amb casa,
que acosten camp a camp,
fins que ja no quedi espai,
i habitin sols enmig del país!
9He sentit amb les meves orelles
Jahvè-Sabaot:
«Moltes cases, ho juro,
seran assolades;
les grans i bones
no tindran qui les habiti!
10Ja que deu jovades de vinya
faran una sola bóta,
i un sac de llavor
farà una mesura».

11Ai dels qui, llevant-se de bon matí,
corren darrera la beguda;
que, atardant-se de part de vespre,
el vi els posa encesos!
12Se’n va en cítara i arpa, timbal i flauta
i vi, el seu banquet;
i no reparen què fa Jahvè,
no veuen l’obra de les seves mans!
13Per això, el meu poble va a l’exili
per falta de ciència;
la seva noblesa, morta de fam,
i la seva massa, seca de set!

14Per això el país dels morts eixampla la gola
i bada una boca desmesurada,
perquè hi baixi la seva esplendor i el seu tumult,
la seva bullícia i el qui hi fa festa.
15(El mortal s’ha humiliat, l’home s’ha abaixat,
i els ulls dels superbs s’abaixaran.
16Jahvè-Sabaot s’exalça amb el judici,
el Déu sant es revela tal amb la justícia.)
17Els anyells pasturaran com al seu pasturatge
en els castells d’ella;
les ruïnes dels exterminats,
se les menjaran els cabrits.

18Ai dels qui estiren la falta amb cordes llargues,
i, com amb tirants de carro, el pecat!
19Els qui diuen: «Que cuiti, que faci aviat la seva obra,
que la puguem veure!
Que s’acosti, que vingui el consell del Sant d’Israel,
que el volem conèixer!»

20Ai dels qui diuen del mal bé i del bé mal,
que canvien les tenebres en llum
i la llum en tenebres,
que canvien en dolç el que és amarg
i en amarg el que és dolç!
21Ai dels qui es creuen ser uns savis
i es tenen per intel·ligents!

22Ai dels valents per a beure vi,
dels asos per a mesclar begudes,
23que, per suborns, absolen el culpable
i neguen la raó a qui la té!
24Per això, com la llengua de foc devora la palla
i el fenc desapareix en la flama,
l’arrel d’ells serà com la podridura,
i el seu tany pujarà com la pols;
perquè han rebutjat la llei de Jahvè-Sabaot,
han menyspreat la paraula del Sant d’Israel.

La còlera de Jahvè

25Per això, Jahvè s’inflamà d’ira contra el seu poble
i estengué la mà contra ell;
li pegà, que s’estremiren les muntanyes
els cossos jeien com escombraries pes mig dels carrers.
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa[1408].

La invasió assíria

26Però alça bandera per a una nació llunyana,
li fa un xiulet des de la fi de la terra,
i heus-la aquí, de pressa, corrents, que arriba;
27en ella no hi ha ningú cansat ni que ensopegui,
i no s’ha obert el cinturó dels lloms,
ni s’ha descordat la corretja de les sandàlies.
28Les seves fletxes són esmolades;
tots els seus arcs, ben tibants.
Els cascos dels seus cavalls són com sílex;
les rodes dels carros, com l’huracà.
29Té el rugit com el d’un lleó,
rugeix com un lleó jove,
fa un ronc i clava l’urpa a la presa,
la posa en un lloc segur, i ningú no la toca.

30Farà un ronc contra ell, aquell dia, com la roncor del mar; i, si es mira a la terra, vet aquí: tenebres, tràngol; i la llum s’haurà enfosquit amb la negra nuvolada.

6 Vocació d’Isaïes.— 1L’any que morí el rei Ozies, vaig veure[1409] el Senyor assegut en un tron elevat i excels, amb el ròssec del seu mantell que omplia el santuari. 2Uns serafins[1410] que estaven davant d’ell tenien cadascun sis ales; dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. [1411] 3I es cridaven l’un a l’altre aquestes paraules:

«Sant, sant, sant és Jahvè-Sabaot,
és la seva glòria que omple tota la terra».

4Aleshores els muntants de les llindes oscil·laren per la veu del qui cridava, i el temple s’omplí de fum. 5I vaig dir:

«Ai de mi, perquè haig de callar,
perquè sóc un home de llavis impurs
i visc enmig d’un poble de llavis impurs;
perquè els meus ulls han vist el Rei, Jahvè-Sabaot!»

6Aleshores volà cap a mi un dels serafins, tenint a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de sobre l’altar. 7Em tocà la boca i digué:

«Quan això toca els teus llavis,
la teva culpa és esborrada
i el teu pecat queda expiat».

8Llavors vaig sentir la veu del Senyor que deia: «¿Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?» Jo vaig dir: «Aquí em teniu, envieu-m’hi a mi!» [1412] 9Digué:

«Vés, digues a aquest poble:
«Escolteu bé, però sense entendre;
mireu bé, però sense conèixer».
[1413] 10Fes insensible el cor d’aquest poble,
torna’l dur d’orella i tapa-li els ulls,
perquè no hi vegi amb els ulls,
no hi senti amb les orelles,
que el seu cor no comprengui,
que no es converteixi i es curi!»

11I vaig dir: «¿Fins quan, Senyor?» Respongué:

«Fins que estigui tot desert:
les ciutats, sense habitants,
les cases, sense cap home,
les terres, fetes un erm;
12fins que Jahvè hagi portat lluny els homes,
i quedi un gran buit al país!
13I, si encara en subsistís un desè,
tornaria a ser perquè el brostegin,
com l’alzina i com el terebint
que, quan els tallen, hi queda la soca.
La seva soca és una llavor santa».

7 Missatge per a Acaz. 1En temps d’Acaz, fill de Joatam, fill d’Ozies, rei de Judà, Rasín, rei d’Aram, pujà amb Faquè, fill de Romelies, rei d’Israel, contra Jerusalem per assetjar-la; però no la va poder prendre.

2Comunicaren a la casa de David aquesta noticia: «Aram s’ha aliat amb Efraïm». I el cor del rei i el cor del poble s’agitaren com s’agiten els arbres del bosc per la ventada. 3Aleshores Jahvè digué a Isaïes: «Vés a trobar Acaz, tu i el teu fill Saar-Jassub[1414], al capdavall del canal de la piscina superior, sobre el camp del Bataner, 4i li diràs: «Calma’t, estigues tranquil! No tinguis por! Que el teu cor no defalleixi per culpa d’aquestes dues cues de tió[1415] que treuen fum (per la ira ardent de Rasín, d’Aram i del fill de Romelies), 5veient que Aram s’ha proposat de fer-te mal, i diu: 6Pugem contra Judà i desunim-lo, obrim-nos-hi una bretxa i posem-hi per rei el fill de Tabel!»[1416] 7Així parla el Senyor Jahvè:

«No durarà ni continuarà
8que la capital d’Aram sigui Damasc,
i el cap de Damasc, Rasín (d’aquí a seixanta-cinc anys
Efraïm, esclafat, deixarà de ser un poble)[1417];
9que la capital d’Efraïm sigui Samaria,
i el cap de Samaria, el fill de Romelies.
Si no teniu fe, no us tindreu ferm!»

El senyal de l’Emmanuel.— 10Jahvè digué de nou a Acaz: 11«Demana a Jahvè, el teu Déu, un prodigi per senyal; tria-te’l tan avall com vulguis, fins al país dels morts, o tan amunt com vulguis, fins dalt del cel». 12Acaz va respondre: «No en vull demanar cap, no vull temptar Jahvè». 13Aleshores digué: «Escolteu, doncs, casa de David: ¿No en teniu prou de fer-vos pesats als homes, que fins us feu pesats al meu Déu? 14Per això, el Senyor mateix us donarà un senyal: Quan la jove[1418] que està embarassada tindrà un fill, li posarà Emmanuel[1419]. 15Nata i mel menjarà[1420], tan bon punt sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. (16Perquè, abans que el noi sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, serà abandonat el país, els dos reis del qual et faran basarda.) 17Jahvè farà venir sobre tu, sobre el teu poble i sobre la casa del teu pare uns dies com no n’havien vingut d’ençà del dia que Efraïm se separà de Judà (el rei d’Assur).

18Aquell dia, Jahvè farà un xiulet a les mosques que hi ha a la fi dels Nils d’Egipte i a les abelles del país d’Assur[1421], 19perquè totes vinguin a posar-se a les fondalades dels barrancs i a les escletxes de les roques, sobre totes les bardisses i tots els abeuradors.

20Aquell dia, el Senyor afaitarà, amb la navalla llogada dellà el Riu[1422] (amb el rei d’Assur), el cap i el pèl dels peus[1423], i la barba i tot traurà[1424].

21Aquell dia, cadascú criarà una vedella i dues ovelles; 22i de tanta llet com faran, tot el qui quedarà dintre el país menjarà nata i mel.

23Aquell dia, tot lloc on hi havia mil ceps per valor de mil peces de plata, serà per als esbarzers i els cards. 24Hi entraran amb arc i fletxes, perquè els esbarzers i els cards hauran envaït tot el país. 25I a totes les muntanyes que són cavades amb l’aixada, no hi podran anar per por dels esbarzers i dels cards, de manera que servirà per a aviar-hi els bous i perquè ho trepitgin les ovelles.

8 Naixement d’un fill d’Isaïes.— 1Jahvè em digué: «Pren un gran full de papirus i escriu-hi amb caràcters indelebles: “A Maher-salal-has-baz”[1425]. 2Després vaig trobar-me uns testimonis dignes de fe: el sacerdot Uries i Zacaries, fill de Jerebequies.

3M’havia acostat a la profetessa[1426], que estava embarassada i va tenir un fill; aleshores Jahvè em digué: “Posa-li el nom de 'Maher-salalhas-baz'[1427], 4perquè abans que el noi sàpiga dir 'papa' i 'mama', les riqueses de Damasc i el botí de Samaria seran duts davant el rei d’Assur”».

Siloè i l’Eufrat

5Jahvè continuà parlant-me encara:
6Com que aquest poble ha menyspreat
les aigües de Siloè, les que van quietes,
se sentirà esvair amb Rasín i el fill de Romelies.
7Per això, el Senyor farà pujar contra ells
les aigües del Riu, les poderoses i abundants
(el rei d’Assur i tota la seva glòria).
Desbordarà fora del seu llit
i anirà sobre totes les seves ribes;
8regolfarà sobre Judà, inundant i submergint,
arribarà fins al coll,
i les seves ales desplegades ocuparan
tota l’amplària del teu país, Emmanuel![1428]

Déu és amb nosaltres

9Sapigueu-ho, pobles, i desmaieu!
Escolteu, tots els de llunyanes terres!
Cenyiu-vos, i desmaieu!
10Delibereu a fons, que fracassarà!
Parleu de la cosa, que no reeixirà!
Perquè Déu és amb nosaltres!

Sobre el criteri recte

11Perquè així em digué Jahvè, quan la mà em tenia fort i ell m’advertí que no anés pel camí d’aquest poble:

12«No n’heu de dir embolic,
de tot el que en diu embolic aquest poble.
I el que li fa por, no us ha de fer por,
ni us heu d’espantar!
13Jahvè-Sabaot, a ell heu de tenir per embolic,
ell ha de ser la vostra por i el vostre espant![1429]
14Es tornarà motiu d’embolic, pedra d’escàndol
i roc que fa ensopegar
per a les dues cases d’Israel,
filat i parany per als habitants de Jerusalem.
15I molts d’entre ells ensopegaran,
cauran i es trencaran,
s’agafaran al parany, i els capturaran».

Espero en ell!— 16Enrotllo el testimoniatge, segello l’ensenyament amb els meus deixebles 17i estaré a l’expectativa de Jahvè que amaga la seva cara a la casa de Jacob, i esperaré en ell. 18Mira, jo i els fills que Jahvè m’ha donat som, a Israel, senyals i presagis de la part de Jahvè-Sabaot que resideix a la muntanya de Sió.

Avís contra la superstició.— 19I quan us diguin: «Consulteu els esperits i els endevins, els qui fan xiu-xiu o barbotegen!— no consulta cada poble els seus déus, pels vius els morts?» 20Per la llei i el testimoniatge! Si un no ho diu així, no tindrà pas aurora! 21Passarà, segons ells, aclaparat i famolenc. I quan tindrà fam, s’enfurismarà i maleirà el seu rei i el seu Déu i es girarà cap a dalt 22i mirarà a terra. I no hi haurà sinó angoixa i tenebres, fosca, la tribulació i la nit profunda del qui ha estat expulsat.

El gran alliberament.— [1430] 23Sí, no quedarà a les fosques la terra que està oprimida. Així com en el passat Jahvè deshonrà la plana de Saron i les muntanyes de Galaad, el país de Zabuló i el país de Neftalí, temps a venir honrarà la ruta del mar, l’altra banda del Jordà, el districte dels pagans.

9 [1431] 1El poble que va a les fosques
veu una gran llum;
sobre els habitants del país a l’ombra
la llum resplendeix.
2Heu multiplicat la gent,
sí, heu fet gran l’alegria;
s’alegren a la vostra presència
com s’alegren a la sega,
tot igual com fan festa
quan es parteixen el botí.
3Perquè el jou que portava a sobre,
els tellols de la seva espatlla
i l’agullada del qui l’arriava,
els trenqueu com al dia de Madian.
4Perquè tota bota
que pica amb retruc
i tot mantell
rebolcat en la sang
seran cremats,
devorats pel foc:
5«Perquè ens és nat un infant,
un fill ens ha estat donat,
que porta la insígnia de príncep
sobre l’espatlla.
I li ha posat aquests noms:
Conseller-prodigiós, Heroi-diví,
Pare-per sempre, Príncep-de-la-pau…»
6El principat serà potent,
i la pau no tindrà fi
per al tron de David
i els seus altres reis;
sí, l’establirà i el mantindrà
amb el dret i la justícia,
des d’ara i per sempre.
El zel de Jahvè-Sabaot farà tot això.

El càstig de Jahvè

7El Senyor envià una paraula contra Jacob,
i va caure sobre Israel.
8En tingué coneixença tot el poble,
Efraïm i els habitants de Samaria;
però digueren amb orgull
i amb arrogància de cor:
9«Si cauen maons, edificarem amb carreus;
si tallen els sicòmors, els substituirem amb cedres».
10Jahvè, doncs, féu la lleva dels seus adversaris,
agullonà els seus enemics:
11Aram a l’est i els filisteus a l’oest,
que van devorar Israel a boca plena.
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!
12però el poble no tornà al qui li donava els cops,
no buscà Jahvè-Sabaot.
13Aleshores Jahvè tallà d’Israel cap i cua,
palma i jonc en un dia!

14L’ancià i el notable eren el cap; el profeta, mestre de mentida, era la cua. 15Els guies d’aquest poble el van esgarriar, i els qui eren guiats es van perdre.

16Per això, no va plànyer els seus joves,
ni tingué pietat dels seus orfes i les seves viudes,
perquè tots, uns pagans, feien el mal,
i tota boca parlava d’una manera inconvenient.
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!
17Sí, la impietat cremava com un foc
que devora els esbarzers i els cards,
que incendia la malesa del bosc,
d’on puja en remolins la columna de fum.
18Per la còlera de Jahvè-Sabaot es corbà el país,
el poble es tornà com si fos de caníbals.
19Un tallava a dreta i es quedava amb fam,
menjava a esquerra i no s’atipava;
cadascun es menjava la carn del seu proïsme,
18cningú no s’apiadava del seu germà:
20Manasés a Efraïm i Efraïm a Manasés,
tots dos a l’una contra Judà!
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!

Contra els legisladors egoistes

101Ai dels legisladors de legislacions iniqües,
dels escrivans de rescriptes tirànics,
2amb què aparten del judici els humils
i roben els drets dels pobres del meu poble.
Sí, les viudes són la seva presa,
i fan dels orfes el seu botí!
3però, ¿què fareu el dia del càstig,
en la tronada que ve de lluny?
¿Cap a qui fugireu perquè us socorri,
on abandonareu les vostres riqueses?
4Es corba Beltis, Osiris és abatut,
cacen entre els morts!
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!

Contra un rei d’Assíria

5Ai d’Assur, bastó de la meva ira
i vara del meu furor!
6Jo l’envio contra una nació que fa el pagà,
o l’encarrego d’un poble que em té irritat,
perquè el saquegi i en faci el seu botí,
perquè el trepitgi com fang dels carrers.
7I ell no s’imagina pas que sigui així,
ni s’ho pensa pas així el seu cor;
perquè tot el que es proposa és destruir,
suprimir nacions no menudes.
8Ja que diu:
«¿No són els meus prínceps alhora reis?
9¿No és Calané com Carquemís?
¿O Hemat, no és com Arpad?[1432] ¿O Samaria, com Damasc?

10Com la meva mà ha arribat als regnes dels ídols, bé que fossin més rics en estàtues que no pas Jerusalem i Samaria; 11¿potser com he tractat Samaria i els seus ídols, no tractaré també Jerusalem i les seves imatges?

12Quan el Senyor haurà enllestit tota la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, castigarà el fruit del cor orgullós del rei d’Assur i l’arrogant altivesa dels seus ulls.

13Ja que ha dit:
«Amb la força de la meva mà ho he fet
i amb la meva saviesa: sí, sóc intel·ligent!
He fet recular les fronteres dels pobles;
i he saquejat els seus tresors;
he enderrocat, com un campió, els qui seien al tron.
14La meva mà ha abastat, com un niu,
les riqueses dels pobles
i, com qui arreplega ous abandonats,
he arreplegat tota la terra.
Ningú no hi ha hagut que batés les ales,
que obrís el bec i piulés».

15¿Fanfarroneja la destral contra el qui hi talla, o s’estarrufa la serra contra el qui la maneja? Com si el bastó dirigís el qui l’eleva! Com si la vara elevés una cosa que no és fusta!

El foc de càstig de la part de Jahvè.— 16Per això, el Senyor, Jahvè-Sabaot, enviarà contra els seus grassos la magresa; i sota la seva glòria s’arborarà un incendi, com s’arborà un foc. 17La llum d’Israel es tornarà un foc, i el seu Sant, una flama que cremarà i devorarà els seus esbarzers i els seus cards en un sol dia. 18I la glòria del seu bosc i del seu jardí, la farà tornar escanyolida des del coll fins a la cintura; serà com la consumpció d’un tísic. 19Els arbres que quedaran del seu bosc seran tan fàcils de comptar, que un noi en podrà portar la nota.

Una resta es convertirà. 20Aquell dia, la resta d’Israel i els escàpols de la casa de Jacob pararan de recolzar sobre el qui els pegava; recolzaran sobre Jahvè, el Sant d’Israel, amb fidelitat. 21Una resta, la resta de Jacob, tornarà al Déu fort. [1433] 22Perquè, ni que el teu poble, o Israel, fos com l’arena del mar, no en tornarà més que una resta: està resolt l’extermini, que farà sobreabundar la justícia! 23Ja que el Senyor, Jahvè-Sabaot, acomplirà enmig de tota la terra l’extermini resolt.

Consolació per a Sió.— 24Per aquest motiu, així parla el Senyor, Jahvè-Sabaot: «Poble meu que habites Sió, no tinguis por d’Assur que et pega cops de bastó i aixeca contra tu la seva vara, a la manera d’Egipte. 25Perquè encara una mica, molt poc de temps, i el meu furor s’haurà acabat i la meva ira s’haurà esbravat del tot.

26Aleshores Jahvè-Sabaot agitarà sobre ell un fuet, com quan va pegar a Madian a la roca d’Oreb, i el mar la seva vara, que aixecarà a la manera d’Egipte.

27Aquell dia, el seu feix et lliscarà de sobre l’espatlla i el seu jou et desapareixerà de sobre el coll.

L’Invasor

Puja del costat de Remmon,
28arriba sobre Aiat,
passa per Magron,
deixa a Macmàs la seva impedimenta;
29desfilen en el congost,
a Gabé bivaquegen!
Ramà queda esglaiada,
fuig Gabaà de Saül!
30Xiscla fort, Bat-Gabim;
Laisà, presta atenció,
respon-li, Anatot!
31Medemenà s’escapa,
es dispersen els habitants de Gabim.
32Avui mateix, s’atura a Nob,
agita la mà contra la muntanya de la filla de Sió,
el puig de Jerusalem.

El regne pacífic del fill de Jesè.— 33Vet aquí el Senyor, Jahvè-Sabaot, que esbranca la corona amb una violència terrible, i els cimals elevats són tallats, i els alterosos s’abaixen. 34Amb el ferro fan artigues del bosc baix, i el Líban cau amb la serra.

11 1Sortirà un tany de la soca de Jesè,
brotarà[1434] un plançó de les seves arrels.
2L’esperit de Jahvè reposarà sobre ell,
l’esperit de saviesa i d’intel·ligència,
l’esperit de consell i de força,
l’esperit de ciència i de temor de Jahvè.
3No jutjarà segons les aparences
ni es decidirà segons el que senti dir;
4jutjarà els humils amb justícia,
sentenciarà amb raó sobre els pobres del país[1435].
Però pegarà al violent amb el bastó de la seva boca,
amb el buf dels seus llavis farà morir l’impiu.
5La justícia serà la cingla dels seus ronyons;
la lleialtat, el cinturó dels seus lloms.
6Llavors el llop habitarà amb l’anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit;
vedell i lleó jove pasturaran junts,
els podrà menar un noi petit.
7La vaca i l’óssa es faran amigues,
les seves cries jauran plegades,
i el lleó menjarà palla com un bou.
8L’infantó jugarà sobre el forat de l’àspid,
el deslletat estirarà la mà cap al cau del basilisc.

9La gent no seran dolents ni faran el mal sobre tota la meva muntanya santa; perquè el país estarà ple de la coneixença de Jahvè[1436], com les aigües cobreixen el mar.

El Messies, doctor de les nacions.— 10Aquell dia, els pagans vindran a consultar l’arrel de Jesè, que estarà dreta com a senyal per a convocar als pobles; i el lloc on descansarà serà una glòria.

Alliberament i retorn dels exiliats. 11Aquell dia, el Senyor alçarà de nou la mà per rescatar la resta del seu poble, que haurà quedat d’Assur, d’Egipte, de Patrós, de Cus, d’Elam, de Senaar, d’Hemat i de les illes del mar. 12Alçarà bandera per a les nacions, i reunirà els expulsats d’Israel i recollirà les disperses de Judà, dels quatre cantons de la terra. 13Aleshores cedirà la gelosia d’Efraïm, i els adversaris de Judà seran suprimits; Efraïm no tindrà gelosia de Judà, i Judà no serà hostil a Efraïm. 14Volaran per sobre l’espatlla dels filisteus cap al mar, plegats saquejaran els fills de l’orient; estendran el seu domini sobre Edom i Moab, i els fills d’Ammon estaran sota la seva obediència. 15Aleshores Jahvè assecarà el golf del mar d’Egipte, agitarà la mà contra el Riu i el dividirà en set braços, de manera que s’hi podrà caminar amb sandàlies. 16Aleshores hi haurà una ruta per a la resta del seu poble, que haurà quedat d’Assur, com n’hi va haver una per a Israel, el dia que va pujar del país d’Egipte.

Dos himnes d’acció de gràcies

12 1Aquell dia diràs:
«Us dono gràcies, Jahvè,
perquè, estant irritat contra mi,
s’ha aplacat la vostra ira
i m’heu consolat.
2Mira, en Déu hi ha la meva salvació,
confio, no m’espanto;
perquè Jahvè és la meva força i el meu cant,
ell m’ha estat la salvació».
3Tots contents pouareu aigua a les fonts de la salvació.
4Aquell dia direu:
Doneu gràcies a Jahvè, crideu-lo pel nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes,
recordeu que el seu nom és sublim!
5Canteu Jahvè, perquè ha fet coses glorioses.
Que això es publiqui per tota la terra!
6Crideu de goig i d’alegria,
habitants de Sió,
perquè és gran enmig de vosaltres
el Sant d’Israel».

Segona secció (Is. 13,1-23,18)

Contra les nacions estrangeres[1437]

13 1Oracle sobre Babilònia,
que va percebre Isaïes, fill d’Amós.
2Sobre una muntanya nua alceu bandera,
llanceu un crit en la seva direcció[1438],
agiteu la mà perquè vinguin
a les portes dels nobles[1439].
3«Sóc jo que he donat ordres, per la meva ira,
als meus sants guerrers;
he fet un crit fort als meus paladins,
als meus arrogants triomfadors».
4Escolta: un tumult sobre les muntanyes,
com d’una gentada immensa.
Escolta: un renou de reialmes,
de nacions aliades:
és Jahvè-Sabaot que passa revista
a l’exèrcit per a la batalla.
5Vénen d’un país llunyà,
de l’extrem del cel,
Jahvè i els instruments de la seva còlera,
per assolar tota la terra.
6Lamenteu-vos, perquè és a prop el dia de Jahvè,
ve com una devastació de Saddai!
7Per això, totes les mans penjaran lànguides
… … … … … … … …
i tot cor d’home es fondrà,
8s’esglaiaran…
Els agafaran espasmes i dolors,
es retorceran com la qui va de part,
es miraran de fit a fit l’un a l’altre,
les galtes se’ls posaran enceses.
9El dia de Jahvè ve, implacable,
furor, ira ardent,
per fer de la terra un desert
i exterminar-ne els pecadors.
10Ja que el cel i els seus Orions
no faran resplendir la seva llum;
el sol s’enfosquirà, així que surti,
la lluna no farà brillar la seva llum.
11«Castigaré el món per la seva dolenteria
i els impius per la seva maldat;
posaré fi a l’orgull dels presumptuosos
i humiliaré l’arrogància dels tirans.
12Tornaré els homes més rars que l’or fi,
i els mortals, més rars que l’or d’Ofir».
13Per això, el cel s’estremirà,
la terra es mourà del seu lloc
per la còlera de Jahvè-Sabaot,
el dia de la seva ira ardent.
14Aleshores, com una gasela esfereïda,
com ovelles que ningú no aplega,
cadascú girarà cua cap al seu poble,
fugirà cap a la seva pàtria.
15Tots els qui atrapin, els degollaran;
tots els sorpresos cauran per l’espasa,
16i els seus infants seran esclafats
davant mateix dels seus ulls.
Les seves cases seran saquejades,
les seves dones seran violades.
17Vet aquí que vaig a suscitar
contra ells els medes,
que no tenen cap estima per la plata
i que no aprecien l’or.
18Tots els nois seran destrossats
i les noies seran esclafades.
No tindran compassió del fruit de les entranyes,
el seu ull no s’apiadarà dels fills.
19Babilònia, la perla dels reialmes,
el joiell, orgull dels caldeus,
serà com Sodoma i Gomorra
que Déu va destruir.
20No serà mai més habitada,
ni poblada en els segles a venir.
L’àrab no hi plantarà la seva tenda,
ni servirà de pleta als pastors.
21Serà la pleta dels animals del desert,
els mussols n’ompliran les cases,
els estruços hi habitaran,
els sàtirs hi dansaran.
22Les hienes viuran en els seus castells;
els xacals, en els seus palaus luxosos.
Està a punt d’arribar la seva hora,
el seu dia no trigarà.

14 1Sí, Jahvè tindrà compassió de Jacob, tornarà a elegir Israel, i els instal·larà a la seva pàtria. L’estranger se’ls ajuntarà i s’associarà amb la casa de Jacob. 2Uns pobles els agafaran per portar-los cap al seu lloc d’origen; i la casa d’Israel se’ls apropiarà sobre la terra de Jahvè per esclaus i esclaves. Faran captius aquells qui els havien fet captius i dominaran els seus opressors. 3El dia que Jahvè t’haurà donat repòs, després de les teves penes, dels teus turments i de la dura servitud a què fores sotmès, 4entonaràs aquesta sàtira sobre el rei de Babilònia:[1440]

Com ha desaparegut l’opressor!
Com ha acabat la vexació!
5Jahvè ha trencat la vara dels impius,
el bastó dels qui dominen,
6que pegava rabiosament als pobles,
pegava sense parar;
que perseguia amb ira les nacions,
perseguia sense pietat.
7Tota la terra reposa, tranquil·la,
esclaten en crits de joia;
8els xiprers s’alegren sorollosament de tu,
els cedres del Líban:
«D’ençà que jeus, no puja
ningú més a tallar-nos».
9Sota terra, el país dels morts s’avalota per tu,
et surt a l’encontre;
en honor teu desperta les ombres,
tots els capitans de la terra;
fa aixecar dels seus trons
tots els reis de les nacions.
10Tots es posen a parlar per dir-te:
«També tu ets dèbil com nosaltres,
semblant en tot al que nosaltres som!»
11Han precipitat al país dels morts la teva pompa,
la música de les teves arpes;
sota teu, com un jaç s’estenen els cucs,
i per sobre et cobreixen.
12Ah, com has caigut del cel,
Helel, fill de l’aurora![1441]
Com t’han abatut a terra,
tu que desfeies nacions!
13I ets tu que deies dintre teu:
«Escalaré els cels;
dalt dels estels poderosos
erigiré el meu tron.
Seuré a la muntanya de l’assemblea,
al capdamunt del Safon.
14Pujaré a l’esquena d’un núvol,
seré l’igual de l’Altíssim».
15Oh, al país dels morts has hagut de baixar,
al capdavall de l’abisme!
16Els qui et veuen et consideren,
et miren amb atenció:
«¿És aquest l’home que feia tremolar la terra,
que feia trontollar els regnes,
17que posava el món com un desert
i arrasava les ciutats;
que no obria mai la presó als seus captius
per deixar-los anar a casa seva?
18Tos els reis de les nacions,
tots reposen amb honor,
cadascun a la seva tomba.
19Tu ets llençat del teu sepulcre
com un avortó abominable,
horror dels morts, traspassats per l’espasa,
que baixen a les pedres de la fossa.
Com una carronya trepitjada,
20no t’uniràs amb ells al sepulcre,
perquè has arruïnat la teva pàtria,
has matat el teu poble.
No ha de ser mai més anomenada
la descendència del malfactor:
21prepareu la matança dels seus fills
per culpa del seu pare;
que no s’aixequin més per conquerir la terra
i omplir la superfície del món!

Contra Babilònia.— 22M’aixecaré contra ells, oracle de Jahvè-Sabaot, i suprimiré de Babilònia el nom i la resta. Ni descendència ni posteritat, oracle de Jahvè! 23La transformaré en domini de l’eriçó, en aiguamoll. L’escombraré amb l’escombra destructora, oracle de Jahvè-Sabaot.

Plans de Jahvè contra Assíria.— 24Jahvè-Sabaot ha jurat això: «Cert! El que he pensat serà un fet, el que he decidit es realitzarà: 25trencar Assur en el meu país, esclafar-lo sobre les meves muntanyes. El seu jou els lliscarà del coll, el seu feix els lliscarà de l’espatlla». 26Aquesta és la decisió presa contra tota la terra, la mà estesa contra totes les nacions. 27Si Jahvè-Sabaot ho ha determinat, qui ho desbaratarà? Si estén la mà, qui l’obligarà a retirar-la?

Contra els filisteus.— 28L’any de la mort del rei Acaz, hi hagué aquest oracle: 29No t’alegris, Filistea tota sencera, que s’hagi trencat el bastó que et pegava; perquè de la soca de la serp sortirà un basilisc, i el seu fruit serà un drac volador. 30Però els humils pasturaran als seus prats i els pobres hi descansaran en seguretat, mentre que faré morir de fam el teu llinatge i mataré el que de tu queda. 31Lamenta’t, porta! Crida, ciutat! Tremola, Filistea tota sencera! Perquè del nord ve una fumera i ningú no deserta en els seus batallons, 32I ¿què ha de respondre el meu poble als missatgers del pagà quan vindran? «Que Jahvè ha fundat Sió, i que els desvalguts del seu poble s’hi refugien».

Contra Moab

15 1Oracle sobre Moab. Sí, devastada de nit, Ar-Moab fou destruïda! Sí, devastada de nit, Quir-Moab fou destruïda! 2La burgesia de Dibon ha pujat a les altures a plorar; per Nebó i per Medabà, Moab es lamenta. Tots els caps són rasurats; totes les barbes, afaitades; 3pels seus carrers es posen el sac, es planyen sobre els terrats. A les seves places, tots es lamenten, es desfan en plors. 4Hesebon i Elealé llancen crits, se les sent fins a Jahas. Per això, els lloms de Moab se li rompen; té l’ànima tota trista, 5a Moab, el cor li fa crits els seus fugitius són fins a Segor (Eglat-Selisià). Ah, la costa de Luhit, la pugen plorant. Ah, al camí d’Horonaim, hi ressona el crit del desastre. 6Ah, les aigües de Nemrim són un lloc desolat, perquè l’herba és seca, s’ha pansit la gespa, el verd no existeix!

7Per això, el que han pogut recollir del seu i les seves reserves, s’ho emporten enllà del torrent dels Salzes. 8Perquè el clamor fa la volta al territori de Moab; fins a Eglaim ressonen els seus laments, els seus laments fins a Beer-Elim. 9Ja que les aigües de Dimon són plenes de sang, perquè imposaré a Dimon un escreix de mals, un lleó per als qui se salvin de Moab i per als supervivents del país.

Els moabites es refugien a Judà

16 1Envieu l’anyell del sobirà del país
des de Selà, pel desert,
a la muntanya de la filla de Sió.
2Té: com ocells que s’escapen,
una piada feta fugir,
són les filles de Moab
als guals de l’Arnon.
3Dóna un consell,
exerceix d’àrbitre,
estén la teva ombra com la de la nit
en ple migdia.
Amaga els qui s’han dispersat,
no traeixis els fugitius.
4Deixa viure a casa teva
els dispersats de Moab;
fes-te tu el seu asil
contra el devastador.

Quan l’opressor haurà desaparegut, quan el devastador s’haurà acabat, quan l’ocupant haurà deixat el país, 5aleshores el tron serà a fermat en l’amor i hi seurà en la fidelitat, a la tenda de David, un governant tan preocupat del dret com zelós de la justícia.

Lamentació sobre Moab

6Coneixem l’orgull de Moab,
el molt orgullós,
el seu urc, el seu orgull, la seva arrogància;
les seves pretensions són inconsistents.
7Per això, Moab es lamenta de Moab,
tot ell es lamenta;
pels pastissos de raïm de Quir-Harèset,
gemeguen tots abatuts.
8Ja que les vinyes d’Hesebon són músties,
els ceps de Sabamà;
a amos de nacions feien caure a terra
els seus raïms vermells.
Arribaven fins a Jazer,
es perdien en el desert;
les seves sarments s’estenien,
passaven el mar.
9Per això, em desfaig en plors com ho fa Jazer
pels ceps de Sabamà;
et ruixo amb les meves llàgrimes,
Hesebon i Elealé,
perquè sobre els teus fruits i la teva verema
ha caigut el crit de guerra.
10L’alegria i l’exultació
han desaparegut dels vergers;
a les vinyes, cap més cant
ni crit de joia!
El trepitjador no trepitja vi als cups,
el crit del veremador ha cessat.
11Per això, les meves entranyes ressonen
per Moab com una cítara
i, dins de mi, per Quir-Heres…

12I ni que es presenti, que es fatigui sobre els llocs alts, i vingui a pregar en el seu santuari, Moab no podrà res.

13Aquesta és la paraula que Jahvè pronuncià, fa temps, sobre Moab. 14Però ara Jahvè ha parlat: Dintre tres anys, com els anys de mercenari, la noblesa de Moab, amb tota la seva nombrosa població, serà poca cosa, i el que en quedarà serà una minoria feble, insignificant.

17 Contra Damasc.— 1Oracle sobre Damasc. Damasc deixarà de ser una ciutat i es convertirà en un munt de ruïnes, 2abandonades per sempre; les seves ciutats serviran per als ramats, que hi jauran sense que ningú els inquieti. 3Efraïm perdrà el seu baluard, i Damasc, la seva reialesa; la resta d’Aram serà tractada com la glòria dels israelites, oracle de Jahvè-Sabaot.

4Aquell dia, la glòria de Jacob declinarà; de gras es tornarà magre. 5Com quan el segador agafa d’un braçat les tiges i la seva mà talla les espigues; com quan un espigola a la vall de Rafaïm: 6no hi queden sinó espigolalles; o com en eixonar olives: dues o tres baies a la punta del cimal, quatre o cinc a les branques de l’arbre, oracle de Jahvè, Déu d’Israel.

La fi de la idolatria.— 7Aquell dia, l’home girarà la mirada cap al seu Creador, i els seus ulls veuran el Sant d’Israel. 8No mirarà més cap als altars, obra de les seves mans, i no veurà més el que han fet els seus dits, ni el s troncs sagrats o les esteles del sol.

Israel, castigat per la seva apostasia.— 9Aquell dia, les teves ciutats fortes seran abandonades, com ho foren les dels amorreus i dels heveus davant els israelites. Serà una desolació. 10Perquè has oblidat el teu Déu victoriós i no t’has recordat de la Roca de la teva força. Per això, ja pots plantar plantes d’Adonis i colgar murgons d’un estranger; 11el dia que plantes, fer-ho créixer i, al matí que colgues, treure flor: la collita haurà desaparegut el dia de la malaltia i del dolor incurable!

La destrucció dels assiris

12Oh, remor de pobles nombrosos,
remor com la remor del mar,
bramul de nacions que bramulen
com bramulen les grans aigües!
13però els amenaça, i fugen lluny,
perseguits, com boll de les muntanyes, pel vent,
com un remolí de pols, per l’huracà.
14A l’hora de vespre, era un espant;
abans del matí, ja no es veuen!
Aquesta és la part dels qui ens saquejaven,
la sort dels nostres espoliadors.

Oracle contra Assíria

18 1Oh, país on brunzen unes ales
de l’altra banda dels rius de Cus,
2tu que envies missatgers per mar[1442],
en barques de papirus sobre les aigües!
Aneu, missatgers ràpids,
cap a la gent alta i brunyida[1443],
el poble temut pertot arreu,
nació forta i victoriosa
d’un país solcat de rius.
3Tots els qui habiteu el món
i els qui pobleu la terra,
quan alcin bandera sobre les muntanyes, vegeu;
quan toquin el corn, escolteu!
4Perquè així m’ha parlat Jahvè:
«Des d’on sóc, ho contemplaré, impassible,
com la calor de Sah[1444] sobre la llum,
com un núvol de rosada el dia de la sega».
5Ja que, abans de la verema, a la fi de la floració,
quan la flor es torna raïm que madura,
tallarà els circells amb la podadora,
traurà, esqueixarà els pàmpols.
6Tots plegats seran abandonats
als voltors de les muntanyes
i a les bèsties de la terra;
els voltors hi passaran festiu a sobre,
i totes les bèsties de la terra, l’hivern.

7Aquell temps, seran portades ofrenes a Jahvè-Sabaot de la part del poble alt i brunyit, del poble temut pertot arreu, la nació forta i victoriosa d’un país solcat de rius, cap al lloc on resideix el nom de Jahvè-Sabaot, la muntanya de Sió.

19 Oracle contra l’Egipte.— 1Mira: Jahvè, muntat sobre un núvol lleuger, ve a l’Egipte. Els ídols de l’Egipte tremolen davant d’ell i els egipcis senten defallir el seu cor. 2Atiaré els egipcis l’un contra l’altre, i combatran germà contra germà, amic contra amic, ciutat contra ciutat, regne contra regne. 3L’Egipte podrà el cap, i faré que es begui el seny: consultaran ídols i encantadors, nigromants i endevins. 4Lliuraré els egipcis a les mans d’un senyor dur, i un rei despòtic els dominarà, oracle del Senyor, Jahvè-Sabaot. 5L’aigua desapareixerà del mar, i el riu s’eixugarà i quedarà sec; 6els canals pudiran, els Nils d’Egipte baixaran i s’estroncaran. Les canyes i els joncs s’eixarreiran, 7les herbes de les vores del totes les plantes del Nil s’assecaran, desapareixeran, no seran més. 8Els pescadors gemegaran, tots els qui tiren l’ham al Nil estaran desolats; els qui estenen la xarxa sobre l’aigua quedaran consternats. 9Els qui treballen el lli estaran moixos, cardadores i teixidors es tornaran grocs. 10Tots els qui teixeixen cauran en l’abatiment; tots els obrers, en la tristor. 11Folls de debò són els prínceps de Tanis[1445]; els més savis consellers del Faraó són un consell estúpid. ¿Com goseu dir al Faraó: «Sóc fill de savis, fill de reis de l’orient»? 12On són els teus savis? Que t’anunciïn, dones, i que et facin conèixer allò que Jahvè-Sabaot ha decidit sobre l’Egipte! 13Són boigs, els prínceps de Tanis, els prínceps de Memfis s’enganyen; els caps de les seves províncies fan divagar l’Egipte. 14És Jahvè que ha vessat enmig d’ell un esperit de vertigen, i fan divagar l’Egipte en totes les seves empreses, com divaga un embriac que vomita. 15I a l’Egipte, ja no li pot sortir bé res del que fan el cap i la cua, la palma i el jonc.

Judà, terror de l’Egipte. 16Aquell dia, l’Egipte serà com les dones: tremolarà ple de terror veient com s’aixeca la mà que Jahvè-Sabaot agitarà contra ell. 17El territori de Judà es tornarà el terror de l’Egipte. Sempre que algú l’hi farà pensar, li vindran tremolins, a causa del designi format contra ell per Jahvè-Sabaot.

Conversió de l’Egipte.— 18Aquell dia, al país d’Egipte hi haurà cinc ciutats que parlaran la llengua de Canaan i juraran per Jahvè-Sabaot «Ciutat del sol» es dirà l’una.

19Aquell dia, al mig del país d’Egipte hi haurà un altar de Jahvè, i prop de la seva frontera, una estela de Jahvè. 20Seran, al país d’Egipte, senyals i testimonis de Jahvè-Sabaot. Quan clamaran a Jahvè davant l’opressor, els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà. 21Jahvè es farà conèixer als egipcis; i ells, aquell dia, reconeixent Jahvè, li donaran culte amb sacrificis i ofrenes. Faran prometences a Jahvè i les compliran. 22Aleshores, si Jahvè ha donat algun cop dur als egipcis, els curarà. I ells es convertiran a Jahvè, que es deixarà tocar el cor i els curarà.

El camí entre Assur i Egipte.— 23Aquell dia, hi haurà una ruta que anirà de l’Egipte cap a Assur. Els assiris vindran a l’Egipte i els egipcis a Assur. L’Egipte servirà amb Assur.

24Aquell dia, Israel serà el tercer amb l’Egipte i Assur, una benedicció al mig de la terra, 25que Jahvè-Sabaot beneirà dient: «Beneïts siguin el meu poble d’Egipte; Assur, l’obra de les meves mans, i Israel, el meu heretatge».

20 Predicció de la conquesta d’Egipte.— 1L’any que el Tartan[1446] vingué a Asdod[1447], enviat per Sargon, rei d’Assur, que assaltà Asdod i la prengué, 2aquell temps, Jahvè parlà pel ministeri d’Isaïes, fill d’Amós: «Vés, deslliga’t el sac que portes a la cintura i treu-te les sandàlies que tens als peus». Ho va fer així, i anava nu i descalç. 3Aleshores Jahvè va dir: «Tal com el meu servent Isaïes ha anat nu i descalç, durant tres anys, per servir de senyal i de presagi tocant a l’Egipte i a Cus, 4així també el rei d’Assur emmenarà els captius de l’Egipte i els deportats de Cus, joves i vells, nus i descalços i amb les natges descobertes» (la nuesa de l’Egipte). 5Estaran consternats i moixos per culpa de Cus, amb qui comptaven, i de l’Egipte, del qual es gloriaven. 6I els habitants d’aquest litoral diran, aquell dia: «Vet aquí el que li ha passat a aquell en qui confiàvem i en qui anàvem a refugiar-nos en busca d’ajut per salvar-nos davant el rei d’Assur! I com podrem escapar, nosaltres?»

Caiguda de Babilònia

21 1Oracle «desert del mar».
Com uns terbolins
arremolinant-se al Nègueb,
ve del desert,
la terra paorosa.
2Una visió sinistra
m’ha estat revelada:
El rapinyador rapinya,
el devastador devasta.
Puja, Elam;
assetja, Mèdia!
Ara jo posaré fi
a tot orgull!»
3Per això, els meus lloms
senten esgarrifances;
m’han agafat uns dolors
com els del part;
estic trasbalsat de sentir-hi,
estic esbalaït de veure-hi.
4La meva ment desvaria,
l’esglai m’atordeix;
el capvespre que esperava amb tanta ànsia,
me l’ha convertit en un terror.
5Hom para la taula,
estén les catifes (menja, beu):
«Aixequeu-vos, capitans,
greixeu l’escut!»
6Perquè, així m’ha parlat el Senyor:
«Vés, aposta el guaita,
que anunciï allò que veu!
7Si veu cavalleria,
cavallers de dos en dos,
homes muntats sobre ases,
homes muntats sobre camells,
que faci atenció,
una gran atenció».
8El guaita cridà: «Vegeu,
a la talaia, Senyor,
m’estic tot el dia;
al meu lloc munto la guàrdia
totes les nits».
[1448] 9I té: ve la cavalleria,
cavallers de dos en dos.
Prenen la paraula i diuen:
«Ha caigut, ha caigut, Babilònia!,
i totes les imatges dels seus déus,
les ha trencades a terra!»
10Tu, trillat meu,
ventat a la meva era,
allò que he sentit
de Jahvè-Sabaot,
el Déu d’Israel,
jo us ho anuncio.

Resposta als edomites

11Oracle «Duma».
Em criden des de Seïr:
«Vigilant, quina hora és de la nit?»
12El vigilant ha dit:
«El matí ha vingut,
ja ha passat la nit.
Si voleu, pregunteu,
torneu a venir!»

Oracle sobre les tribus àrabs

13Oracle «a l’estepa».
A la brossa, a l’estepa passeu la nit,
caravanes dels dedanites.
14Porteu aigua a l’encontre del qui té set,
habitants del país de Temà;
amb el pa que necessita, presenteu-vos al fugitiu.
15Perquè han fugit davant les espases,
davant l’espasa afilada,
davant l’arc tibant,
davant l’aferrissament del combat.

16Perquè el Senyor m’ha dit: «Encara un any com els anys de mercenari, i s’haurà fet net de tota la glòria de Quedar. 17I del nombre dels arquers, entre els paladins dels fills de Quedar, no en quedarà gairebé res, ja que Jahvè, Déu d’Israel, ha parlat».

El pecat de Jerusalem

22 1Oracle «vall de visió».
¿Què et passa, que hagis pujat
tota sencera als terrats,
2o plena de tumult, ciutat renouera,
vila joiosa?
Les teves víctimes no ho són de l’espasa,
ni són tampoc uns morts a la guerra.
3Tots els teus oficials han fugit a l’una,
s’han escapat ben lluny;
tots els teus guerrers han estat fets presoners alhora,
fets presoners sense tirar una fletxa.
4Per això, dic: Aparteu de mi la mirada,
deixeu-me plorar amargament,
no insistiu a consolar-me
de l’estrall de la falla del meu poble.
5Perquè un dia de pànic, derrota i esclafament
té el Senyor, Jahvè-Sabaot!
A la vall de la visió hi ha hagut soroll,
soroll i clamor contra la muntanya.
6Elam ha agafat el buirac,
Quir ha desenfundat l’escut.

7Les teves valls més bones són plenes de carros, els cavallers es despleguen contra la porta; 8farà descórrer la cortina de Judà. I podràs contemplar, aquell dia, l’arsenal de la casa del Bosc. 9Vau veure les bretxes de la casa de David com s’havien fets grans, i vau recollir l’aigua de la piscina inferior. 10Comptàreu les cases de Jerusalem, i en tiràreu a terra, per consolidar la muralla. 11Féreu un dipòsit entre les dues muralles per recollir l’aigua de la piscina vella. Però no heu mirat el qui ho ha fet, ni heu vist el qui temes ha que ho havia format.

12El Senyor, Jahvè-Sabaot,
exhortava, aquell dia,
a plorar i a lamentar-se,
a rapar-se i a cenyir-se de sac.
[1449] 13I té: xerinola i alegria,
matar bous i degollar ovelles,
menjar carn i beure vi:
«Mengem i beguem,
que demà morirem!»
14Jahvè-Sabaot m’ho ha revelat a l’orella:
«No se us perdonarà aquesta culpa que no sigueu morts,
diu el Senyor, Jahvè-Sabaot».

Contra Sobnà

16Així parla el Senyor, Jahvè-Sabaot:
Vés a trobar aquest primer funcionari
(contra Sobnà, majordom del palau)
16que es talla un sepulcre a l’altura,
que es buida una cambra a la roca:
«Què tens aquí i qui hi tens, tu,
per a tallar-t’hi un sepulcre?
17Vet aquí que Jahvè et llençarà amb fúria,
a tu, l’home, i et farà rodar a rodolons,
18et cabdellarà igual que un cabdell,
com una bala sobre un vast terreny!
És allà que tu moriràs
i allà que serà el teu sepulcre gloriós,
tu, la ignomínia del palau del teu senyor!»

19Et deposaré del teu càrrec i et privaré de la teva posició. 20I aquell dia, cridaré el meu servent Eliaquim, fill d’Helquies, 21i el revestiré de la teva túnica, el cenyiré amb el teu faixí, li remetré els teus poders, i ell serà un pare per als habitants de Jerusalem i la casa de Judà. [1450] 22Posaré la clau de la casa de David sobre la seva espatlla; si obre, ningú no tancarà; si tanca, ningú no obrirà. 23L’enfonsaré com un clau en un punt sòlid, i es tornarà un tron de glòria per a la casa del seu pare. 24Però s’hi penjarà tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella des de les copes fins a les gerres. 25Aquell dia, oracle de Jahvè-Sabaot, cedirà el clau enfonsat en un punt sòlid. S’arrencarà i caurà. I la càrrega que portava serà suprimida, ja que Jahvè ha parlat.

Sobre Tir i Sidó

23 1Oracle sobre Tir.
Lamenteu-vos, naus de Tarsís,
perquè la vostra fortalesa està destruïda!
És venint del país de Quetim
que han rebut la notícia.
2Estan tristos, els habitants de la costa,
el mercader de Sidó que travessa el mar,
els viatjants del qual 3són sobre les grans aigües.
El gra del Nil era la seva collita;
la seva riquesa, el comerç de les nacions.
4Dóna-te’n vergonya, Sidó,
perquè el mar ha dit:
«No he tingut dolors de part ni he infantat,
no he criat joves, ni he pujat donzelles.
5(Quan arriba la notícia sobre Tir,
els egipcis ja tremolen així que ho senten.)
6Passeu a Tarsís, lamenteu-vos,
habitants de la costa!
7¿És aquesta la vostra ciutat joiosa,
la d’origen antic,
que els seus passos portaven al lluny
per establir-s’hi?
8¿Qui ha decretat això contra Tir,
la distribuïdora de corones,
els traficants de la qual eren prínceps,
els seus negociants eren els honrats del país?
9És Jahvè-Sabaot qui ho ha decretat
per profanar l’orgull,
per degradar tot dignatari,
tots els honrats del país.
10Ploreu, naus de Tarsís,
el port ja no existeix!
11Ha estès la mà sobre el mar,
ha commogut els reialmes;
Jahvè ha ordenat la destrucció
de les fortaleses de Canaan.
12No tornaràs a exultar més,
deshonrada filla de Sidó;
aixeca’t, passa a Quetim,
tampoc allà no tindràs repòs.

13(Vet aquí els caldeus, aquest és el poble, no fou Assur; el fundà per als habitants del desert; han erigit les seves torres, han arrasat els seus castells, n’han fet una ruïna.)

14Lamenteu-vos, naus de Tarsís,
perquè la vostra fortalesa està destruïda!

Eclipsi de Tir.— 15Aquell dia, passarà que Tir quedarà oblidada durant setanta anys com els dies d’un sol rei. Al cap de setanta anys, serà per a Tir com en la cançó de la prostituta:

16Pren la cítara,
recorre la ciutat,
prostituta oblidada.
Toca tan bé com sàpigues,
canta, canta força,
perquè pensin en tu!

17Al cap de setanta anys, Jahvè visitarà Tir, que tornarà a rebre el preu de la seva prostitució. Es prostituirà a tots els reialmes del món, sobre la faç de la terra. 18Però el seu salari i el seu guany seran consagrats a Jahvè; no seran tresorejats ni acumulats, sinó que el seu guany serà per als qui habiten davant Jahvè perquè tinguin menjar en abundància i un vestit que faci goig.

Tercera secció (Is. 24,1-27,13)

Apocalipsi

El judici[1451]

24 1Vet aquí que Jahvè
devasta la terra i l’assola,
desfigura la seva superfície i en dispersa els habitants.
2Tant serà el laic, com el sacerdot;
l’esclau, com el senyor;
la minyona, com la mestressa;
el comprador, com el venedor;
el manllevador, com el prestador;
el creditor, com el deutor.
3Serà devastada, devastada la terra;
serà pillada, pillada,
com ho ha decretat Jahvè.
4La terra està de dol, llangueix;
el món es candeix, llangueix;
el cel amb la terra llangueix.
5La terra ha estat degradada
sota els peus dels seus habitants,
perquè han transgredit les lleis,
han violat el precepte,
han romput l’aliança eterna.
6Per això, la maledicció devora la terra,
i els qui hi habiten en toquen les conseqüències.
Per això, cremen els habitants de la terra,
i dels homes, en queden molt pocs.
7El vi està de dol, el cep llangueix,
tots els cors alegres gemeguen.
8La xerinola dels tamborins ha cessat,
la gatzara dels platxeriosos s’ha interromput,
la xerinola de les cítares ha cessat.
9Ja no beuen vi tot cantant,
el licor és amarg per als qui en bevien.
10La ciutat caòtica està sense muralles,
l’entrada de cada casa és tancada.
11Pels carrers s’exclamen que no hi ha vi,
tota alegria ha desaparegut,
la joia ha deixat el país.
12La desolació s’ha quedat a la ciutat,
la porta ha estat feta estelles.
13(Perquè les coses aniran així sobre la terra,
enmig del pobles, com quan eixonen olives,
com quan bagoten, la verema feta.)
14Guaita, eleven la veu, cridant d’alegria,
del costat del mar aclamen la majestat de Jahvè:
15«Per això, a les regions de la llum glorifiqueu Jahvè;
a les illes del mar, el nom
de Jahvè, Déu d’Israel».

16De l’extrem de la terra hem sentit himnes: «Honor al just!» Però jo dic: Pobre de mi, pobre de mi, al de mi! Els rapinyadors rapinyen, els rapinyadors s’aferrissen a rapinyar. 17Feredat, fossa, fi lat per a tu, habitant de la terra! 18I passarà que qui fuig de la feredat cau a la fossa, i qui puja de la fossa s’agafa al filat. Ja que les comportes d’allà dalt s’han obert, i els fonaments de la terra trontollen. 19La terra salta en fragments, la terra cruix i s’esquerda, la terra se somou, vacil·la; 20la terra tituba com un embriac i es gronxa com una hamaca; les seves culpes li pesen tant, que cau sense que es pugui tornar a aixecar. 21I succeirà, aquell dia, que Jahvè castigarà l’exèrcit de dalt, allà dalt, i els reis de la terra, sobre la terra. 22Seran menats captius cap a la fossa, reclosos a la presó, i passats molts de dies, castigats. 23La lluna es ruboritzarà, el sol empal·lidirà, ja que Jahvè-Sabaot regnarà sobre la muntanya de Sió i a Jerusalem, i la seva glòria resplendirà davant els seus ancians.

Pregària d’acció de gràcies

25 1Jahvè, vós sou el meu Déu,
us glorifico i celebro el vostre nom;
perquè heu executat designis meravellosos,
formats de molt de temps, fidels, exactes;
2perquè heu fet de la fortalesa un munt de pedres;
de la ciutat fortificada, una ruïna.
La ciutadella dels insolents ja no és cap ciutat,
no serà mai més reconstruïda.
3Per això, us glorifica un poble bàrbar,
la ciutat dels pagans;
els tirans us tenen por.
Vós heu estat un refugi per a l’humil,
un refugi per al pobre en l’infortuni,
un aixopluc contra la pluja,
una ombra contra la calor.

(Perquè el buf dels tirans és com la pluja d’hivern, 5com la calor sobre una terra seca. Sufoqueu l’avalot dels insolents, com es calma la calor a l’ombra d’un núvol; humilieu els cants triomfals dels tirans.)

Festí messiànic

6Jahvè-Sabaot prepararà
per a tots els pobles, sobre aquesta muntanya,
un festí de carns amb greix, un festí de vins rancis,
de carns amb greix i sucoses, de vins rancis filtrats.
7Farà desaparèixer sobre aquesta muntanya
el vel de dol que tapa tots els pobles
i el sudari que embolcalla totes les nacions;
[1452] 8farà desaparèixer per sempre la Mort!
El Senyor Jahvè eixugarà
les llàgrimes de cada cara;
traurà l’oprobi del seu poble
de damunt de tota la terra,
perquè Jahvè ha parlat.

La protecció de Sió

9Aquell dia diran:
«Vet aquí el nostre Déu,
aquell de qui esperàvem
que ens salvés
(aquest és Jahvè, en qui esperàvem).
Celebrem-ho, alegrem-nos
que ens hagi salvat».
10Ja que la mà de Jahvè
reposarà sobre aquesta muntanya;
però Moab serà capolat on es trobi,
com es capola la palla
a la bassa d’un femer.
11I, si allà dins estén les mans,
com les estén el nedador per nedar,
li impedirà l’intent de surar
junt amb els esforços de les seves mans.
12Les teves muralles fortes i elevades,
les ha acotades, les ha abaixades,
les ha fetes tocar a terra, fins a la pols.

Cant de victòria

26 1Aquell dia, cantaran
aquest càntic a la terra de Judà:
«Tenim una ciutat-fortalesa,
les muralles i baluard
fan que s’estigui segur.
2Obriu les portes!
que entri la nació justa,
la que guarda la fidelitat!
3L’home de caràcter ferm,
el conserveu en pau,
perquè confia en vós.
4Confieu sempre en Jahvè,
perquè Jahvè és la roca eterna.
5Ell ha fet ajupir
els qui habitaven a l’altura;
ha fet abaixar fins a terra
la ciutat construïda dalt d’un puig;
l’ha feta tocar a la pols,
6la trepitgen els peus del pobre,
els passos de l’humil».
7La ruta del just és dreta,
vós aplaneu el camí del just.
8Sí, en el camí dels vostres judicis
us esperem, Jahvè;
el vostre nom i la vostra memòria
són l’aspiració de l’ànima.
9La meva ànima us desitja de nit,
em deleixo íntimament per vós.
Perquè així que els vostres
judicis apareguin sobre la terra,
els habitants del món aprendran la justícia.
10Si es concedeix gràcia a l’impiu,
no aprèn la justícia;
a la terra del bé fa el mal,
no veu la majestat de Jahvè.
11Jahvè, la vostra mà està alçada,
però ells no la veuen:
que la vegin i quedin confosos!
El vostre zel per aquest poble,
el foc preparat per als vostres enemics,
que els devori, 12Jahvè!
Doneu-nos la pau, a nosaltres,
que també tot allò que hem fet,
sou vós que ens ho heu fet!
13Jahvè, Déu nostre,
d’altres senyors fora de vós
s’han fet els nostres amos;
només en vós hi ha la nostra salvació,
nosaltres celebrem el vostre nom.
14Els morts no tornaran a la vida,
les ombres no ressuscitaran;
per això, els heu castigats i exterminats,
n’heu fet perdre tot record.
15Heu fet créixer la nació, us heu fet gloriós,
heu eixamplat els límits del país.
16Jahvè, en la tribulació han recorregut a vós,
el càstig en fou el mitjà més eficaç.
17Com una dona embarassada, a punt d’infantar,
que es cargola, crida en els seus dolors,
així hem estat davant vostre, Jahvè:
18havíem concebut, ens cargolàrem
(igual com si paríssim vent);
no hem pas fet la felicitat del país,
ni han nascut habitants del món!
19Els vostres morts tornaran a la vida,
(els seus cadàvers ressuscitaran);
es despertaran, cridaran de joia,
els qui habiten en tombes a la pols;
ja que la vostra rosada és la dels camps,
i el país de les Ombres s’assecarà.

Invitació al poble.— 20Vés, poble meu, entra a la teva cambra i tanca la porta darrera teu. Amaga’t només un instant, el temps que passi la còlera. 21Perquè vet aquí que Jahve sortirà del seu lloc per castigar pels seus crims els habitants de la terra. La terra deixarà veure la sang que havia begut i no cobrirà més els cossos dels qui havien estat matats.

27 1Aquell dia, Jahvè castigarà amb la seva espasa dura, gran i forta, Leviatan, la serp fugissera, Leviatan, la serp tortuosa, i matarà el drac que hi ha al mar.

La vinya de Jahvè

2Aquell dia:
La vinya deliciosa, canteu-la!
3Jo, Jahvè, sóc el qui la guardo,
a cada instant la rego
de por que no li caiguin les fulles;
nit i dia la guardo,
4no tinc cap recer.
Oh, si hi hagués espines,
cards en una terra de sal,
que m’hi llançaria sobre,
els cremaria tots,
5si no s’acollien a la meva protecció
i no feien les paus amb mi;
la pau, l’han de fer amb mi!

Dies a venir, Jacob posarà arrels, Israel traurà flors i rebrots i omplirà de fruits la superfície del món.

Lliçó del tracte envers Israel

7¿Li ha pegat com ha pegat als qui li pegaven,
o l’ha matat com ha matat el qui el matava?
8Empenyent-lo, expulsant-lo, l’ha combatut,
traient-lo fora amb el seu buf, el dia de vent de llevant.
9Així és com fou expiada la falta de Jacob,
i aquest és tot el fruit d’haver-li tret el pecat:
tractar totes les pedres d’altar
com les pedres calcàries que un redueix a pols!
Els troncs sagrats i les esteles
del sol no han de quedar drets!

10Perquè la ciutat forta és una solitud, una mansió desemparada, abandonada com el desert; allà pastura el vedell, allà s’ajeu i esbrosta les rames. 11Quan les branques les trenquen, les dones vénen a calar-hi foc; perquè no és cap poble intel·ligent, el qui l’ha fet no en té compassió i el qui l’ha format no se n’apiada.

El retorn dels exiliats. 12Aquell dia, Jahvè farà la batuda des del curs del Riu fins al torrent d’Egipte, i vosaltres sereu collits un a un, fills d’Israel. 13Aquell dia, tocaran el gran corn, i vindran els qui estaven perduts al país d’Assur i els dispersats al país d’Egipte, i adoraran Jahvè sobre la muntanya santa, a Jerusalem.

Quarta secció (Is. 28,1-39,8)

I. Oracles del temps d’Ezequies

Anunci de la ruïna de Samaria

28 1Ai de la corona superba dels embriacs d’Efraïm,
flor pansida del seu ornament magnífic
que domina la vall grassa dels tombats pel vi!
2El Senyor té a punt un fort, un poderós
com un desfet de pedregada, un torb devastador,
com un desfet d’aigües grosses, inundants,
que tira a terra amb violència.
3Sota els peus seran trepitjades
la corona superba dels embriacs d’Efraïm
4i la flor pansida del seu ornament magnífic
que domina la vall grassa.
Serà com una figa-flor, d’abans de la collita,
que aquell qui la veu l’abasta:
encara no la té a la mà, que se l’empassa.

Jahvè, glòria del poble. 5Aquell dia, Jahvè-Sabaot es convertirà en una corona ornamental i una diadema magnífica per a la resta del seu poble, 6en un esperit de justícia per al qui seu al tribunal, i en valentia per als qui rebaten els assaltants cap a la porta.

Contra els embriacs de Jerusalem

Aquests i tot fan tentines de tant de vi,
tituben de tanta de beguda;
els sacerdots i els profetes
fan tentines de tanta de beguda,
caminen sense esma de tant de vi,
tituben de tanta de beguda,
fan tentines tenint visions,
els roda el cap donant sentències.
8Sí, totes les taules són plenes de vòmits repugnants,
no hi queda ni un pam de net!
9¿A qui vol ensenyar la ciència,
a qui vol explicar audicions?
¿A criatures que acaben de deslletar,
a infantons que deixen la mamella?
10Ja que: «Sav la sav, sav la sav,
cav la cav, cav la cav,
zeher xam, zeher xam».
[1453] 11Sí, amb uns llavis escarnidors
i en una altra llengua,
parlarà a aquest poble
12el qui els havia dit:
«Això és el repòs!
deixeu reposar el cansat!
Això és la calma!» Però no han volgut escoltar.
13Serà, doncs, per a ells
la paraula de Jahvè:
«Sav la sav, sav la sav,
cav la cav, cav la cav,
zeher xam, zeher xam»,
a fi que caminen
i que caiguin d’esquena,
que es trenquin, s’agafin al filat
i quedin presos.

El pacte amb la mort

14Per això, escolteu la paraula de Jahvè,
els qui us ho prenen fent broma,
que dominen sobre aquest poble
que es troba a Jerusalem!
15Sí, vosaltres dieu: «Hem clos
un pacte amb la Mort,
hem fet un conveni
amb el món de sota terra;
la gran riuada, quan passi,
no ens entrarà a casa,
perquè ens hem fet de la mentida un refugi,
i de la falsedat, un aixopluc».
[1454] 16Per això, així parla
el Senyor Jahvè:
«Mireu, posaré a Sió una pedra,
pedra de granit, angular,
preciosa, fonamental:
Qui té fe no trontolla.
17Prendré el dret com a llença
i la justícia com a nivell.
La pedra escombrarà el refugi de la mentida
i l’aigua s’emportarà el vostre aixopluc;
18el vostre pacte amb la Mort serà anul·lat,
el conveni amb el món de sota terra no tindrà valor.
Quan la gran riuada passarà,
li servireu perquè us trepitgi.
19Cada vegada que passi,
se us endurà.
Passarà un matí darrera l’altre,
el dia i la nit;
serà un pur esglai
de comprendre audicions.
20El llit serà massa curt per a estirar-s’hi;
la manta, massa estreta per a acotxar-se.
21Sí, com al mont Farasim, Jahvè s’aixecarà;
com a la vall de Gabaon, es posarà en fúria,
per acomplir la seva obra, estranya obra!
per fer la seva tasca, bàrbara tasca!
22Ara, doncs, deixeu-vos estar de bromes,
de por que s’estrenyin els vostres lligams,
ja que he sentit una sentència d’extermini
que ve del Senyor, Jahvè-Sabaot (contra tota la terra).

La paràbola del cultivador

23Escolteu i sentiu la meva veu,
feu atenció i sentiu la meva paraula!
24¿Llaura cada dia el llaurador,
mantorna i rascla la seva terra?
25¿No és veritat que, un cop aplanada,
hi escampa l’anet i sembra el comí,
després posa el blat i l’ordi
i l’espelta de les vores?
26L’ha instruït d’una manera adequada,
és el seu Déu que l’ensenya.
27Ja que no s’ha d’aixafar l’anet amb el trill,
no es fa girar la roda del carro sobre el comí,
sinó que l’anet és batut amb la vara,
i el comí, amb les batolles.
28Trinxen el forment? No,
no és indefinidament que l’aixafen;
després de fer-hi passar la roda del carro,
el venten sense trinxar-lo.
29Això ve també de Jahvè-Sabaot,
que es mostra d’un consell admirable
i fa que l’èxit sigui gran.

Sobre Ariel

29 1Ai, Ariel, Ariel[1455],
ciutat on acampà David!
Que l’any s’afegeixi a l’any,
que les festes acompleixin el seu cicle;
2aleshores envestiré Ariel,
i hi haurà planys i gemecs.
Seràs per a mi com un Ariel,
[1456] 3acamparé contra tu com David,
t’envoltaré d’estacades,
aixecaré contra tu atrinxeraments.
4Baix, des de la terra parlaràs;
fondo, de la pols vindrà la teva paraula.
La teva veu muntarà de terra com la d’un esperit;
de la pols, la teva paraula, con: un xiu-xiu.
5Com la polseguera fina serà
la multitud dels teus enemics,
i com el boll que vola,
la multitud dels tirans.
I de sobre, d’improvís,
6seràs visitada per Jahvè-Sabaot
amb tro, terrabastall, gran soroll,
huracà, tempesta i flama d’un foc que devora.

7Serà com un somni, visió de nit, la multitud de tots els pagans en guerra contra Ariel, i tots els atrinxeraments, els treballs de setge i els qui l’envesteixen. 8I passarà com quan el qui té fam somia que menja: es desperta amb l’estómac buit; i com quan el qui té set somia que beu: es desperta cansat, amb la gorja seca. Així serà la multitud de tots els pagans en guerra contra la muntanya de Sió.

Actitud del poble davant l’amenaça

9Quedeu-vos estupefactes, veient visions,
abaixeu la mirada, enlluernats!
Estigueu ebris, però no de vi;
titubeu, però no de tanta beguda!
[1457] 10Perquè Jahvè ha vessat sobre vosaltres
un esperit d’ensopiment;
ha tancat els vostres ulls (els profetes),
ha cobert amb un vel els vostres caps (els vidents).

11La visió de tot això ha estat per a vosaltres com les paraules d’un llibre segellat, que donen a un que sap de lletra, dient-li: «Llegeix això!»; però diu: «No puc, perquè el llibre està segellat». 12O bé, donen el llibre a un que no sap de lletra, dient-li: «Llegeix això!»; però diu: «No sé de lletra».

Degeneració del culte

[1458] 13El Senyor ha dit:
«Ja que aquest poble
se m’acosta de paraula
i m’honra de llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi,
i la religió que amb mi observen és nul·la,
són preceptes humans, lliçons apreses,
[1459] 14per això, continuaré
prodigant-li els meus prodigis extraordinaris.
La saviesa dels seus savis s’hi perdrà,
la intel·ligència dels seus intel·ligents s’eclipsarà.

Contra els polítics intrigants

15Ai dels qui s’amaguen de Jahvè
per dissimular els seus projectes,
que maquinen les seves intrigues a l’ombra
i diuen: «Qui ens veu? Qui ens coneix?»

Transformació de la natura als temps messiànics. 16Quina perversitat! ¿Tindran el terrissaire per argila, si l’obra diu del qui l’ha feta: «No m’ha fet», i la terrissa diu del seu terrissaire: «No hi entén»? 17D’aquí a poc, molt poc de temps, ¿no es convertirà el Líban en un jardí, i el jardí serà tingut por un bosc? 18Aleshores els sords, aquell dia, sentiran les paraules d’un llibre, i els ulls dels cecs, sortits del foscant i de les tenebres, hi veuran. 19Els desvalguts tindran en Jahvè més i més alegria, els pobres de la terra faran festa en el Sant d’Israel. 20Perquè el tirà s’haurà fos, el descregut ja no hi serà i tots els malèfics hauran estat suprimits: 21els qui amb la seva paraula acusen un home, paren llaços al jutge a la porta i abusivament fan perdre la seva causa al qui té raó. 22Per això, així parla Jahvè, Déu de la casa de Jacob, el qui va rescatar Abraham: «D’ara endavant, Jacob no es posarà pàl·lid ni s’avergonyirà; 23sinó que quan veuran l’obra de les meves mans enmig d’ells, santificaran el meu nom, santificaran el Sant de Jacob i temeran el Déu d’Israel. 24Els esperits esgarriats aprendran la saviesa i els murmuradors es deixaran instruir.

Contra l’ambaixada a l’Egipte

301Ai dels fills que es rebel·len,
oracle de Jahvè.
fabricant ídols de fusta,
i no amb la meva autorització,
emmotllant imatges de fosa,
i no per inspiració meva,
de manera que acumulen
pecat sobre pecat!
2Van pel camí de l’Egipte
sense consultar la meva boca,
per refugiar-se sota la protecció del Faraó
i arrecerar-se a l’ombra de l’Egipte.
3Però la protecció del Faraó serà la vostra vergonya,
i el recer a l’ombra
de l’Egipte, el vostre oprobi,
4ni que els seus oficials siguin a Tanis
i els seus emissaris arribin a Anusis[1460].

5A tothom fa quedar malament el poble inútil, poble que no procura ni ajut ni socors, sinó vergonya i oprobi.

La impotència de l’Egipte

6Oracle sobre les bèsties de càrrega.
Al país hi ha angoixa i aclaparament;
entre ells hi ha el lleó i la lleona,
l’escurçó i el drac que vola.
Sobre l’esquena dels ases porten les seves riqueses,
i sobre el gep dels camells, els seus tresors
(cap al poble inútil, 7l’Egipte);
la vanitat i la presumpció hi ajuden.
Per això, li dono el nom de «Ràhab[1461]-el-rediviu».
8Ara vés, escriu-ho (sobre una taula amb ells)
i registra-ho en un document,
perquè el dia de demà serveixi
de testimoniatge etern.
9Ja que són un poble rebel,
uns falsos fills
que no volen escoltar la llei de Jahvè.
10Els quals diuen als vidents:
«No tingueu visions»,
i als profetes: «No ens profetitzeu la veritat.
Parleu-nos de coses falagueres,
tingueu visions il·lusòries!
11Aparteu-vos del camí,
desvieu-vos de la ruta,
acabeu davant de nosaltres
amb el vostre Sant d’Israel!»
12Per això, així parla el Sant d’Israel:
«Ja que no voleu saber res
d’aquesta paraula,
i us fieu del que és tortuós i fals
per buscar-hi el vostre puntal,
13aquesta falta serà per a vosaltres
com un esvoranc que cau, fa panxa,
en una muralla molt alta,
que d’improvís i d’un sol cop
ve que s’esbaldrega,
14com es trenca una gerra de terrissa,
feta miques sense pietat,
de manera que, entre els bocins,
no es troba cap test per a prendre foc
de la llar o treure aigua de la cisterna».

La veritable política

15Perquè, així havia parlat el Senyor,
Jahvè, el Sant d’Israel:
«No fent res i estan quiets,
obtindreu la victòria;
en una confiança tranquil·la
trobareu la vostra força.
Però no ho heu volgut
16i heu dit: «No!
Fugirem a cavall!»
—Bé, ja fugireu!
I: «Sobre uns carros ràpids!»
—Bé, també aniran ràpids els qui us perseguiran!
17(Cada miler a l’amenaça d’un de sol)
a l’amenaça de cinc, fugireu
fins que en quedin tan pocs
com el pal al cim d’una muntanya,
com la bandera sobre un puig.

Sió serà alliberada.— 18Per això, Jahvè frisa per compadir-vos, està a punt d’apiadar-se de vosaltres; ja que Jahvè és un Déu just. Feliços tots els qui esperen en ell. 19Perquè, poble de Sió que habites a Jerusalem, no ploraràs més. Es compadirà de tu; així que et senti, et respondrà. 20El Senyor us donarà el pa de l’angoixa i l’aigua de la restricció. El teu Mestre ja no s’amagarà més, i els teus ulls veuran el teu Mestre. 21Les teves orelles sentiran que diuen darrera teu unes paraules: «Aquest és el camí, seguiu-lo», tant si aneu a la dreta com a l’esquerra. 22Faràs impures les xapes de plata dels teus ídols i el revestiment d’or de les teves estàtues. Els llençaràs com una cosa immunda. «Fora d’aquí!», els diràs. 23Ell et donarà la pluja per a la teva llavor, que hauràs sembrat a terra, i el pa que procurarà la terra serà suculent i substanciós. El teu bestiar pasturarà, aquell dia, en vastes pastures. 24Els bous i els ases que treballen la terra menjaran farratge salat, ventat amb pala i forca. 25Sobre tota muntanya alta i sobre tot puig elevat, hi haurà recs que portaran aigua, el dia de la gran matança, quan cauran les torres. 26Aleshores la llum de la lluna serà com la llum del sol, i la llum del sol serà set vegades més forta (com la llum de set dies), el dia que Jahvè embenarà la ferida del seu poble i curarà les macadures dels seus cops.

Destrucció d’Assur

27Vet aquí que el nom de Jahvè ve de lluny,
ardent és la seva ira, s’alça feixuga la nuvolada.
Té els llavis tots plens de furor,
la seva llengua és com un foc que devora.
28El seu alè és com un torrent inundant,
que arriba fins al coll.
Ve a garbellar els pobles amb el garbell nefast,
a posar el mos de la seva brida a les maixelles dels pagans.
29Per a vosaltres hi haurà els cants,
com a la nit que celebreu la festa;
l’alegria dels cors serà
com la del qui camina al so de la flauta
tot venint a la muntanya de Jahvè,
prop de la Roca d’Israel.
30Jahvè farà sentir la seva veu majestuosa,
mostrarà el seu braç que es deixa caure
amb furor d’ira i flama de foc devorador,
amb tempestat, xàfec i pedres de calamarsa.
31Ja que, a la veu de Jahvè, Assur desmaiarà,
serà fustigat amb el bastó.
32Cada passada de vara del càstig
que Jahvè li infligirà,
es farà entre timbals i cítares.
33Que el Tófet[1462] ja està aparellat des d’ahir
(ell també per a Móloc),
està preparat fondo i ample,
hi abunden la palla i la llenya.
L’alè de Jahvè, com un torrent de sofre, hi calarà foc.

Ineficàcia de l’ajut humà

31 1Ai dels qui baixen a l’Egipte
a buscar-hi ajut,
i que posen la seva esperança en cavalls,
que posen la seva confiança en el nombre de carros
i en una cavalleria important,
però no miren cap al Sant d’Israel
i no consulten Jahvè!
2Tanmateix és savi, ell també,
i no ha retirat les seves paraules;
s’aixecarà contra la casa dels malfactors
i contra l’ajuda de la gent malèfica.
3Com que l’egipci és un home i no pas un déu,
que els seus cavalls són carn i no pas esperit,
quan Jahvè estendrà la mà ensopegarà el qui ajuda,
i caurà l’ajudat
i tots plegats desapareixeran.

Jahvè salvarà Jerusalem

4Perquè, així m’ha parlat Jahvè:
«Com un lleó o un lleó jove
rondina sobre la seva presa,
i com es reuneix contra ell
tota la colla dels pastors
sense que es deixi intimidar
pels seus crits,
ni acovardir-se pel seu avalot,
així Jahvè-Sabaot baixarà a lluitar
sobre el mont Sió i sobre el seu puig.
5Com ocells que volen…
Així Jahvè-Sabaot protegirà Jerusalem,
la protegirà, la salvarà,
la planyerà, la deslliurarà.

6Torneu a aquell de qui s’han separat tan profundament els israelites. 7Ja que, aquell dia, cadascú llençarà els seus ídols de plata i els seus ídols d’or, que us heu fabricat amb les vostres mans pecadores.

8Assur caurà per l’espasa d’un que no és home,
el devorarà l’espasa d’un que no és mortal.
Haurà de fugir davant l’espasa,
i als seus joves guerrers els tocarà de servir.
9En el seu terror, abandonarà la seva roca,
i els seus prínceps, esporuguits, desertaran la bandera.
Oracle de Jahvè, que té un foc a Sió
i una fornal a Jerusalem.

Govern just de l’esdevenidor

32 1I Vet aquí que el rei
regnarà segons la justícia,
i els funcionaris exerciran les seves funcions.
2Cadascun serà com un recer contra el vent,
com un aixopluc contra la pluja,
com un rec d’aigua en un camp de secà,
com l’ombra d’un penyal sobre una terra eixarreïda.
3Aleshores no estaran tancats els ulls dels qui hi veuen,
les orelles dels qui hi senten estaran atentes;
4la ment dels eixelebrats s’aplicarà a considerar,
parlarà correntment la llengua dels qui quequegen
5al beneit, ja no li diran noble,
ni tractaran el trapella com un personatge important.
6Perquè el beneit diu beneiteries
i la seva ment té pensades malèfiques
amb vista a fer el pagà
i a dir sobre Jahvè paraules extravagants,
per deixar l’afamat amb el ventre buit
i negar de beure al qui té set.
7El que és el trapella, les seves trapelleries són dolentes,
ell maquina intrigues
per perdre els humils amb raons falses,
en treure el pobre del tribunal;
8mentre que el noble no té sinó designis nobles
i obra amb tota noblesa.

Contra les dones frívoles

9Dones massa tranquil·les (aixequeu-vos),
sentiu la meva veu;
filles massa confiades,
escolteu la meva paraula.
10D’aquí a poc més d’un any
tremolareu, massa confiades,
perquè s’haurà acabat de veremar,
no vindrà més la collita.
11Estremiu-vos, massa tranquil·les,
tremoleu, massa confiades,
despulleu-vos i quedeu nues,
cenyiu-vos els lloms,
12doneu-vos copa als pits!
Pels camps riallers,
pel cep fruitós,
13per la terra del meu pobre,
on creixen espines i cards,
sí, per totes les cases joioses,
la ciutat alegre.
14Ja que el torricó està desert;
la ciutat bulliciosa, abandonada.
Ófel i Bàhan[1463] es convertiran
en cavernes per sempre,
joia dels ases salvatges,
pastura dels ramats.

Renovació.— 15Fins que vessi sobre nosaltres l’esperit vingut de dalt. Aleshores el desert es convertirà en un jardí, i el jardí serà tingut per un bosc. 16El dret residirà al desert, i la justícia habitarà al jardí. 17El resultat de la justícia serà la pau; el fruit del dret, la tranquil·litat i la seguretat per sempre. 18El meu poble habitarà en recintes de pau, en residències segures, en llocs de repòs tranquils. 19El bosc serà abatut i la ciutat serà abaixada. 20Feliços, sembrareu a la vora de tot arreu on hi haurà aigua i deixareu lliure el peu del bou i de l’ase.

La destrucció de l’enemic

33 1Ah, devastador que no ets devastat,
rapinyador que encara no han rapinyat!
Quan en tindràs prou de devastar, seràs devastat;
quan deixaràs de rapinyar et rapinyaran a tu.
2Jahvè, perdoneu-nos, esperem en vós!
Sigueu el seu braç, cada matí;
sí, la nostra salvació al temps de tràngol.
3En sentir l’aldarull, els pobles fugen;
davant la vostra intervenció es dispersen les nacions,
4i en fan un botí com en fan les llagostes,
s’hi tiren al damunt com s’hi tiren les saltarel·les.
5Jahvè resideix en un lloc elevat, és inaccessible;
ha omplert Sió de dret i de justícia.
6La teva durada serà segura;
les riqueses que salven són la saviesa i la ciència,
el temor de Jahvè és el seu tresor.

Intervenció de Jahvè i conseqüències

7Mira, els d’Ariel s’exclamen pels carrers,
els missatgers de pau ploren amargament.
8Les rutes són desertes,
ja no hi ha més vianants.
Ha violat el tractat, ha menyspreat els testimonis,
no té consideració per ningú.
9La terra està de dol, llangueix;
el Líban, tot moix, s’asseca,
Saron sembla una estepa,
el Basan i el Carmel estan pelats.
10«Ara m’aixeco, diu Jahvè,
ara em dreço tan alt com sóc.
11Heu concebut fenc i infanteu palla,
el vostre alè és un foc que us devora.
12Els pobles seran reduïts a calç,
espines tallades, cremades al foc.
13Escolteu, els de lluny, això que he fet;
sapigueu, els de prop, quina és la meva força.
14A Sió, els pecadors estan esfereïts,
els impius han agafat basarda:
«¿Qui de nosaltres podrà estar-se al foc que devora[1464],
qui de nosaltres podrà estar-se a les flames eternes?»
15El qui es comporta amb justícia i parla lleialment,
que no accepta els guanys abusius,
que aparta la mà dels regals corromputs,
que es tapa les orelles per no escoltar propostes sanguinàries
i acluca els ulls per no veure el mal.
16Qui obra així residirà ben amunt,
una fortalesa bastida a la roca serà el seu refugi,
tindrà el pa de franc i l’aigua assegurada.
17Els teus ulls contemplaran el rei en la seva bellesa,
veuran un país immens.
18La teva ment pensarà en el temps del terror:
¿On és el qui comptava, on és el qui pesava,
on és el prefecte amb els col·lectors de taxes?
19No veuràs més el poble brutal,
el poble de llenguatge inintel·ligible,
que balbuceja una llengua sense sentit.
20Contempla Sió, ciutat de les nostres festes.
Els teus ulls veuran Jerusalem,
estatge tranquil, tenda que no desparen;
les seves estaques no són arrencades,
cap de les seves cordes no és rompuda.
21És allà que tenim un Jahvè majestuós,
confluència de rius, d’amples Nils;
no hi passa cap flota de rems,
ni el solca cap nau soberga.
22Perquè Jahvè és el nostre jutge,
Jahvè és el nostre legislador,
Jahvè és el nostre rei, que ens ha de salvar.
23(Les teves cordes s’han afluixat,
no aguanten el suport de la seva asta,
no despleguen la bandera.)
Aleshores es partiran un botí enorme,
els coixos es lliuraran al pillatge.
24Cap resident no dirà més: «Estic malalt»;
el poble que hi habita serà absolt de pecat.

III. Escatologia

El judici sobre Edom

34 1Acosteu-vos, nacions, per escoltar;
pobles, estigueu atents.
Que ho senti la terra i el que l’emplena,
el món i tot allò que produeix.
2Perquè Jahvè s’ha enutjat contra tots els pagans,
s’ha irritat contra tot el seu exèrcit.
Els ha votats a la destrucció,
els ha lliurats al carnatge.
3Les seves víctimes quedaran exposades,
els seus cadàvers faran pudor,
les muntanyes regalaran de sang,
[1465] 4tots els puigs es dissoldran.
Els cecs s’enrotllaran com un llibre
i tot el seu exèrcit es pansirà
com es panseixen els pàmpols,
com les fulles pansides de la figuera.
5Perquè la seva espasa apareix al cel;
vet aquí que s’abat sobre Edom,
sobre el poble que ell ha votat al càstig.
6L’espasa de Jahvè és plena de sang,
impregnada de greix,
de la sang d’anyells i de bocs,
del greix dels ronyons de moltons.
Ja que Jahvè té un sacrifici a Bosrà,
una gran hecatombe al país d’Edom.
7Els pobles cauen com búfals,
com bous joves, un poble de campions.
La seva terra s’embriaga de sang,
la seva pols s’impregna de greix.
8Perquè és el dia de la venjança de Jahvè,
l’any de la revenja del defensor de Sió.
9Els seus torrents es convertiran en pega,
la seva pols serà de sofre;
el seu país es tornarà de pega,
cremarà 10de nit i de dia.
No s’apagarà eternament,
el seu fum s’alçarà sense interrupció;
quedarà desert per sempre més,
ja que no hi passarà ningú.
11El pelicà i l’eriçó se’n faran els amos,
el mussol i el corb l’habitaran;
Jahvè estendrà sobre ell la llença del caos
i la plomada del buit.
12Els sàtirs en faran la seva estada,
els seus nobles hauran desaparegut
no s’hi proclamaran més reis,
tots els seus prínceps s’hauran fos.
13Als seus castells creixeran esbarzers;
espines i cards, a les seves fortaleses.
Serà un parc per als xacals,
una cort per als estruços.
14Les genetes hi toparan amb les hienes
i un sàtir es tossarà amb l’altre;
només Lilit[1466] estarà allí quieta,
hi trobarà un lloc de repòs.
15La serp hi niarà, pondrà,
covarà i farà sortir de l’ou;
només els voltors es reuniran allí,
s’hi cridaran l’un a l’altre.
16Consulteu el llibre de Jahvè:
no en manca ni un de sol!
Ja que és la boca de Jahvè que ha donat l’ordre,
i és el seu esperit que els reuneix.
17Ell mateix els ho ha fet a sorts,
la seva mà els l’ha repartit amb el cordill.
En seran els amos eternament
i hi habitaran sense interrupció.
35 1S’alegraran el desert i la terra àrida;
l’estepa, celebrant-ho, florirà.
Com el safrà, 2traurà flor,
ho celebrarà i cridarà de joia.
Li serà donada la glòria del Líban,
l’esplendor del Carmel i de Saron;
ells veuran la glòria de Jahvè,
l’esplendor del nostre Déu.
3Enfortiu les mans que es deixen anar,
afermeu els genolls que es dobleguen.
4Digueu als cors atribolats:
«Coratge, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
ve acomplint la venjança;
la paga de Déu arriba,
és ell mateix que us ve a salvar».
[1467] 5Llavors es desclouran els ulls dels cecs,
les orelles dels sords s’obriran,
6el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de joia.
Perquè brollarà l’aigua en el desert,
correran torrents a l’estepa.
7La terra eixarreïda es convertirà en un estany,
i el país de la set, en sortidors d’aigua.
Al pare de xacals i de hienes
tindran el jaç els vostres ramats;
la cort dels estruços es convertirà
en forres de canyes i de papirus.
8Hi haurà allí una ruta pura,
que en diran la via sacra;
cap impur no hi passarà,
els insensats no hi divagaran.
9Allí no hi haurà cap lleó,
el més feroç dels animals no hi pujarà;
per sobre d’ella aniran els redimits,
10els rescatats de Jahvè tornaran.
Vindran a Sió fent crits de joia,
una alegria eterna coronarà els seus caps;
aconseguiran goig i alegria,
les penes i els gemecs hauran fugit.

Apèndix

36 La invasió de Senaquerib.— 1L’any catorzè del rei Ezequies, Senaquerib, rei d’Assur, pujà contra totes les ciutats fortes de Judà i se n’apoderà. 2De Laquís, el rei d’Assur envià cap al rei Ezequies, a Jerusalem, el coper major amb un important cos de tropes. El coper major prengué posició prop del canal de la piscina superior, pel camí del camp del Bataner. 3El majordom de palau, Eliaquim, fill d’Helquies, el secretari Sobnà i l’herald Joahè, fill d’Asaf, sortiren per trobar-se amb ell. 4El coper major els va dir: «Digueu a Ezequies: Així parla el gran rei, el rei d’Assur: «¿Què és aquesta confiança que alimentes? 5¿T’has pensat que una paraula dels llavis equival, per a la guerra, al consell i la valentia? Ara, ¿en què confies, perquè t’hagis rebel·lat contra mi? 6Et fies del sosteniment d’aquella canya trencada —l’Egipte— que penetra i forada la mà del qui s’hi apuntala. Així és el Faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien. 7Em direu, potser: “És en Jahvè, el nostre Déu, que tenim confiança”; però ¿no és ell a qui Ezequies ha suprimit els llocs alts i els altars, dient a Judà i a Jerusalem: “És davant d’aquest altar que us prosternareu?” 8Bé, doncs, fes ara una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assur: jo et donaré dos mil cavalls, si tu pots trobar homes per a muntar-hi. 9¿Com faries recular un de sol dels més petits servidors del meu senyor? Però tu t’has fiat de l’Egipte per tenir carros i cavallers! 10I ara, ¿és sense la voluntat de Jahvè que he pujat contra aquest país per devastar-lo? És Jahvè que m’ha dit: “Puja contra aquest país i devasta’l!”»

11Eliaquim (Sobnà i Joahè) digué al coper major: «Fes el favor de parlar als teus servidors en arameu, perquè nosaltres l’entenem; però no ens parlis en jueu, podent-ho sentir el poble que hi ha sobre les muralles». 12Aleshores el coper major digué: «¿És al teu senyor o tu que el meu senyor m’ha enviat a dir aquestes coses? ¿No es més aviat a aquells homes que estan asseguts sobre les muralles, condemnats a menjar els seus excrements i a beure els seus orins amb vosaltres?»

13Aleshores el coper major es posà dret i va cridar fort, en llengua jueva: «Escolteu les paraules del gran rei, el rei d’Assur! 14Així parlà el rei: «Que Ezequies no us enganyi! No us podrà salvar! 15Que Ezequies no mantingui la vostra confiança en Jahvè, dient: “De segur Jahvè ens deslliurarà; aquesta ciutat no caurà a les mans del rei d’Assur”. 16No escolteu Ezequies, perquè així parla el rei d’Assur: “Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cadascun de vosaltres menjarà el fruit de la seva vinya i de la seva figuera i beurà l’aigua de la seva cisterna, 17fins que jo vingui i us emmeni cap a un país com el vostre, un país de blat i de most, un país de pa i de vinyes”. 18Que Ezequies no us enganyi dient: “Jahvè ens deslliurarà”. Els déus de les nacions, ¿han deslliurat de debò cada un el seu país de les mans dels reis d’Assur? 19¿On són els déus d’Hemat i d’Arpad. ¿On són els déus de Sefarvaim? ¿On són els déus del país de Samaria? ¿Han deslliurat Samaria de les meves mans? 20Entre tots els déus d’aquests països, ¿quins han deslliurat el seu país de la meva mà, perquè Jahvè pugui també deslliurar Jerusalem?»

21Van callar i no li van tornar resposta, perquè tal era l’ordre del rei: «No respongueu», havia dit. 22El majordom de palau, Eliaquim, fill d’Helquies, el secretari Sobnà i l’herald Joahè, fill d’Asaf, vingueren a Ezequies, amb els vestits esquinçats, i li reportaren les paraules del coper major.

37 Recurs a Isaïes.— 1Quan el rei Ezequies ho sentí, s’esquinçà els vestits, es cobrí d’un sac i entrà al temple de Jahvè. 2I envià el majordom de palau, Eliaquim, el secretari Sobnà i els ancians entre els sacerdots, coberts de sacs, prop del profeta Isaïes, fill d’Amós, 3Li digueren: «Així parla Ezequies: Avui és un dia d’angoixa, de càstig i de repudiació. Els fills han arribat a terme, i manca la força per a donar a llum. 4Vejam si Jahvè, el teu Déu, sent les paraules del coper major, que el rei d’Assur, el seu senyor, ha enviat a insultar el Déu vivent, i Jahvè, el teu Déu, castiga les paraules que ha sentit. Adreça-li una súplica a favor de la resta que subsisteix encara.

5Quan els servidors del rei Ezequies hagueren vingut a Isaïes, 6aquest els digué: «Direu al vostre senyor: Així parla Jahvè: No tinguis por de les paraules que has sentit, de les blasfèmies que els mossos del rei d’Assur han llançat contra mi. 7Vet aquí que el suggestionaré: sentirà uns rumors que el faran tornar al seu país, on el faré caure per l’espasa».

8El coper major se’n tornà i va trobar el rei d’Assur a Lebnà que atacava. El coper major, en efecte, havia sentit dir que se n’havia anat de Laquís, 9perquè havia rebut aquesta notícia referent a Tarhaca, rei de Cus: «Ha sortit per fer-te la guerra». I així que ho va sentir, (cont. al v 37)

Segona narració dels mateixos fets.— Envià missatgers a Ezequies per dir-li 10«Així parlareu a Ezequies, rei de Judà: Que el teu Déu en qui confies no t’enganyi, dient: “Jerusalem no caurà a les mans del rei d’Assur”. 11Prou hauràs sentit dir allò que els reis d’Assur han fet a tots els països, votant-los a l’extermini; i tu, et salvaries? 12De què els valgueren els déus de les nacions que els meus pares han exterminat a Gozan, Haran, Rèsef, i els edenites que eren a Tel Basar? 13¿On són el rei d’Hemat, el rei d’Arpad (un rei per ciutat), de Sefarvaim, d’Hanà, d’Avà?»

14Ezequies agafà la carta de mà dels missatgers i la llegí. Després pujà al temple de Jahvè i la desplegà davant d’ell. 15Aleshores Ezequies féu aquesta pregària en presència de Jahvè: 16«Jahvè-Sabaot, Déu d’Israel, que seieu sobre els querubins, sou vós que sou l’únic Déu de tots els regnes de la terra, sou vós que heu fet el cel i la terra. 17Decanteu l’orella, Jahvè, i sentiu-hi. Obriu els ulls, Jahvè, i vegeu-hi. Sentiu les paraules de Senaquerib, que ha enviat a dir insults al Déu vivent. 18És veritat, Jahvè, que els reis d’Assur han votat a l’extermini totes les nacions i els seus països; 19que han tirat al foc els seus déus, perquè no eren déus, sinó l’obra de mans d’homes, fusta i pedra, i que els han fet malbé. 20Però ara, Jahvè, Déu nostre, salveu-nos de la seva mà, i que tots els regnes de la terra sàpiguen que vós sou l’únic Déu, Jahvè».

21Aleshores Isaïes, fill d’Amós, envià a dir a Ezequies: «Així parla Jahvè, Déu d’Israel. Ja que m’has adreçat una pregària a causa de Senaquerib, rei d’Assur, (cont. al v 33)

Humiliació del rei assiri.— 22Aquesta és l’amenaça que Jahvè ha proferit contra ell:

Et menysprea, es riu de tu
la verge, filla de Sió;
mou el cap darrera teu,
la filla de Jerusalem.
23¿Qui has insultat i blasfemat?
¿Contra qui has pujat de to,
i has mirat altivament?
Contra el Sant d’Israel!
24Per mà dels teus servidors has insultat
el Senyor, i has dit:
«Amb el carro jo he pujat
a la muntanya excelsa,
a l’extrem del Líban.
He tallat el seu alt arbrat de cedres,
els seus xiprers més bells.
He arribat al seu últim racó,
al seu parc forestal.
25Sóc jo que he excavat i he begut
aigua que tenia un altre amo,
he eixugat sota la planta dels meus peus
tots els corrents de muntanya».
26No ho has sentit? Fa temps
que jo preparava això;
els dies antics en vaig formar el designi,
és ara que ho realitzo.
El teu destí fou de reduir a munts de ruïnes
unes ciutats fortificades.
27I la mà dels seus habitants, ha quedat curta,
ells s’han colltorçat i s’han pansit,
s’han tornat com plantes del camp,
com un verd tendre,
com herba sobre les teulades,
cremada abans que creixés.
Veig quan t’aixeques 28i quan t’asseus;
tu surts o entres, i jo ho sé.
Ha arribat a mi el teu arravatament,
29tinc a les orelles la teva fressa.
Però et posaré la meva anella al nas
i la meva mordassa als llavis,
per fer-te tornar pel camí
per on has vingut.

El senyal d’Ezequies.— 30I això et servirà de senyal: Enguany menjareu el que produeixin els grans caiguts i, l’any que ve, el que produeixi la terra sense sembrar-la; però el tercer any, sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne el fruit! 31La resta que sobreviurà de la casa de Judà farà arrels per sota i llevarà fruit a dalt. 32Ja que de Jerusalem sortirà una resta, i supervivents de la muntanya de Sió. El zel de Jahvè-Sabaot farà això.

(ve del v 21) 33per això, així parla Jahvè sobre el rei d’Assur: «No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa, no presentarà escut, ni farà cap rampa contra ella. 34Pel camí que ha vingut, se’n tornarà; no entrarà pas en aquesta ciutat, oracle de Jahvè. 35Protegiré aquesta ciutat i la salvaré a causa de mi i del meu servent David».

Hecatombe dels assiris. 36L’àngel de Jahvè va sortir i va matar en el campament dels assiris cent vuitanta-cinc mil homes. El matí, a l’hora de llevar-se, no hi havia més que cadàvers.

(ve del v 9) 37llevà el seu camp i se n’anà. Senaquerib, rei d’Assur, se’n tornà i es quedà a Nínive. 38Un dia que estava prosternat en el temple de Nesroc, el seu déu, els seus fills Adramèlec i Saràsar li clavaren el punyal i s’escaparen al país d’Ararat. El seu fill Asar-Hadon va ser rei en lloc d’ell.

33 Malaltia i curació d’Ezequies.— 1Per aquells dies, Ezequies agafà una malaltia mortal. El profeta Isaïes, fill d’Amós, anà a dir-li: «Així parla Jahvè: Posa ordre a casa teva, perquè moriràs, no viuràs més». 2Ezequies es girà de cara a la paret i féu aquesta pregària a Jahvè: 3«Ah, Jahvè, vulgueu recordar-vos que m’he conduït fidelment i en tota probitat de cor davant vostre, i que he fet el que vós trobeu ben fet». I va esclatar en un gran plor.

4Aleshores la paraula de Jahvè es féu sentir a Isaïes: 5«Torna-hi, digues a Ezequies: Així parla Jahvè, Déu del teu pare David: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes. Mira: et curaré; dintre de tres dies, pujaràs al temple de Jahvè. I afegiré quinze anys a la teva vida. 6(Et deslliuraré a tu i aquesta ciutat de la mà del rei d’Assur, i protegiré aquesta ciutat».)

21Isaïes digué: «Que portin un pa de figues, que l’apliquin sobre l’úlcera, i viurà». 22Ezequies digué: «¿Quin és el senyal que pujaré al temple de Jahvè?» 7Isaïes respongué: «Això serà per a tu, de la part de Jahvè, el senyal que ell farà el que ha dit: 8vet aquí que faré recular l’ombra deu graus dels que el sol ja ha baixat sobre els graus d’Acaz». I el sol va recular deu graus, dels que ja havia baixat.

Càntic d’Ezequies[1468].— 9Miktam d’Ezequies, rei de Judà, de quan estigué malalt i es curà de la seva malaltia.

10Jo em vaig dir mentre plorava:
«Ja acabo el curs dels meus dies;
m’han consignat al país dels morts
pels anys que em quedaven de vida.
11Deia: Ja no veuré mai més Jahvè
sobre la terra dels vius,
ja no contemplaré mai més ningú
d’entre els habitants del món.
12La meva cabana, arrencada, és emportada lluny de mi
com la tenda dels pastors;
com un teixidor, ha enrotllat la meva vida
per tallar-me de l’ordit.
Del dia a la nit estic a mercè del dolor,
13faig uns crits fins al matí;
com un lleó, així xemica ell
tots els meus ossos.
14Com una oreneta xerrotejo,
parrupo com un colom;
els ulls se m’han debilitat, oh Excels!
Jahvè, ocupeu-vos de mi, garantiu-me!
15¿Què he de parlar i li he de dir
perquè ell pugui fer?
Em prosternaré tots els meus anys
per l’amargor de la meva ànima.
16Senyor, és per a vós que viurà el meu cor
i que viurà el meu esperit,
Em curareu i em tornareu la vida,
17el meu mal es canviarà en salut.
Sou vós que heu preservat la meva ànima
de la fossa del no res,
ja que us heu tirat a l’esquena
tots els meus pecats!
18Perquè el país dels morts no us lloa,
la Mort no us celebra,
els qui baixen al pou no esperen
en la vostra fidelitat.
19El qui viu, el qui viu, ell sol us lloa,
igual que jo avui;
el pare fa conèixer als fills
la vostra fidelitat.
20Oh Jahvè, salveu-me!
I farem ressonar les nostres arpes
tots els dies de la nostra vida
davant el temple de Jahvè».

39 Ambaixada babilònica.— 1Aquell temps, Marduc-Baladan, fill de Baladan, rei de Babilònia, envià lletres i un present a Ezequies, perquè havia sentit dir que havia estat malalt i que s’havia curat. 2Ezequies se n’alegrà i ensenyà als missatgers el seu tresor, la plata, l’or, els aromàtics, l’oli bo, el seu arsenal i tot el que hi havia als seus magatzems. No hi hagué res que Ezequies no els deixés veure al palau i en tot el seu domini.

3Aleshores el profeta Isaïes anà a trobar el rei Ezequies i li preguntà: «¿Què ha dit aquesta gent i d’on t’han vingut?» Ezequies respongué: «Han vingut d’un país de lluny, de Babilònia». 4Tornà a fer: «¿Què han vist al teu palau?» Ezequies respongué: «Han vist tot el que tinc al palau; als meus magatzems no hi ha res que no els hagi ensenyat».

5Aleshores Isaïes digué a Ezequies: «Escolta la paraula de Jahvè-Sabaot! 6Vet aquí que vindran dies que tot el que tens al palau, tot el que han aplegat els teus pares fins al dia d’avui, serà emportat a Babilònia. No en quedarà res, diu Jahvè. 7Entre els fills que sortiran de tu, dels qui engendraràs, en prendran per a ser eunucs al palau del rei de Babilònia».

8Ezequies digué a Isaïes: «És una paraula favorable de Jahvè, que anuncies». És que pensava: «Hi haurà pau i seguretat mentre jo visqui».

Segona part del llibre d’Isaïes (Is. 40,1-55,13)

Llibre de la consolació d’Israel (Is. 40,1-41,29)

Preludi[1469]

40 1Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu.
2Parleu amorosament a Jerusalem
i digueu-li
que se li, ha acabat d’anar a jove,
que la seva culpa és expiada,
que ha rebut de la mà de Jahvè el doble
per tots els seus pecats.
[1470] 3Escolta! Un que crida: «Obriu al desert
el camí de Jahvè, traceu una ruta dreta a l’estepa
per al nostre Déu».
4tota vall serà terraplanada,
totes les muntanyes i els puigs seran abaixats;
el terreny desigual es tornarà una recta,
la garrotxa serà una plana.

5(Aleshores la glòria de Jahvè es revelarà i tot ésser de carn veurà la seva faç. Perquè la boca de Jahvè ha parlat.)

Anunci de la bona nova

9Pugeu en una muntanya alta,
missatgers que anuncieu a Sió la bona nova.
Alceu ben forta la veu,
missatgers que anuncieu la bona nova a Jerusalem.
Crideu fort, sense por,
digueu a les ciutats de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu!»
10El Senyor Jahvè ve en força,
el seu braç li ho sotmet tot.
El preu de la seva victòria l’acompanya
i els seus trofeus el precedeixen.
11Com un pastor, pasturarà el seu ramat,
l’aplegarà amb el seu braç;
portarà els anyells sobre el pit,
conduirà les ovelles que crien.

La immutabilitat de la paraula divina

6Escolta! Un que diu «Crida!»
I dic: «Què haig de cridar?»
«Tot ésser de carn és com herba,
tan delicat com la flor del camp.
[1471] 7L’herba s’asseca, la flor es panseix,
quan els passa a sobre l’alè de Jahvè.
(Tanmateix el poble és herba!)
8L’herba s’asseca, la flor es panseix,
però la paraula del nostre Déu dura eternament».

La gran superioritat divina

12¿Qui ha mesurat amb la mà el mar
i ha pres la dimensió del cel a pams,
ha aforat amb un picotí la pols de la terra,
ha pesat les muntanyes amb el canastró
i els puigs amb les balances?
[1472] 13¿Qui ha dirigit l’esperit de Jahvè
i l’ha instruït en qualitat de conseller?
14¿Amb qui ha deliberat, perquè li faci comprendre
i li ensenyi la via del dret
(li ensenyi la ciència)
i li faci conèixer el camí de la intel·ligència?
15Les nacions són com una gota des d’un núvol,
i valen tant com boirina sobre les balances.
Aixeca illes com un gra d’arena.
16El Líban no és prou per a fer foc,
i els seus animals no basten per als holocaustos.

Absurditat de la idolatria.— 17Totes les nacions són com no res davant d’ell; les considera unes cartes blanques. 18¿Com qui us voldríeu imaginar Déu i quina imatge us en podríeu formar? 19Un artesà fon l’estàtua, un orfebre la recobreix d’or. 41 6L’un ajuda l’altre i diu al seu company: «Coratge!» L’artesà anima l’orfebre, l’afinador de martell, el qui pica amb mall; diu de la soldadura: «Està bé!», i la reforça amb claus perquè no bellugui. 40 20El qui erigeix una figura, tria fusta que no es corqui, busca un artesà hàbil per a instal·lar una estàtua que no bellugui.

Jahvè, l’incomparable

21¿Que no ho sabeu, que no ho sentiu?
¿No us fou revelat des del principi?
¿Que no ho heu comprès des de la fundació de la terra?
22El qui seu sobre el cercle de la terra,
des d’on els qui l’habiten semblen llagostes,
el qui estén els cels com una vela,
que els desplega com una tenda per habitar-hi!
23El qui redueix els prínceps a no res,
que anorrea els governants de la terra,
24a penes són plantats, a penes són sembrats,
a penes el seu tronc ha posat arrels a la terra,
que bufa sobre ells, i s’assequen,
i la tempesta se’ls emporta com palla.
25¿Com qui cm podríeu imaginar
i jo li seria igual, diu el Sant?
26Alceu els ulls enlaire i vegeu:
Qui els ha creats, aquells?
El qui fa sortir el seu ben comptat exèrcit,
tots els crida pel seu nom;
el ric en vigor i de força intensa;
ni un no li ha fet mai falla.

Aquestes veritats són motius de confiança

27¿Per què has de dir, Jacob,
per què has d’afirmar, Israel:
«El meu destí és amagat a Jahvè,
el meu dret passa desapercebut al meu Déu?»
28I ara, ¿que no ho saps tu,
o que no ho has sentit dir mai?
Jahvè és el Déu etern
que crea la terra d’un cap a l’altre!
Ell no es fatiga ni es cansa
i la seva intel·ligència és insondable.
29Dóna la força al qui està fatigat,
reconforta el qui defalleix.
30Els nois poden fatigar-se i cansar-se,
els joves poden ensopegar i caure;
31però els qui esperen en Jahvè renoven les seves forces,
els creixen ales com a les àguiles.
(Corren sense cansament i caminen sense fatiga.)

La vocació de Cir

41 1En silenci avanceu cap a mi, illes,
que els pobles es presentin i vinguin!
Que s’acostin per parlar, compareguem junts al judici.
2¿Qui ha suscitat de l’orient
aquell qui, a cada pas, es topa amb la victòria?
Davant d’ell lliura les nacions
i subjuga tot de reis.
La seva espasa els redueix a pols,
el seu arc els dispersa com boll.
3Els persegueix, passa incòlume,
ràpid com si ni toqués de peus a terra.
4Qui ho ha realitzat i ho ha fet?
El qui crida les generacions des de l’origen,
jo, Jahvè, que sóc el primer
i seré també amb els darrers!
5(Les illes ho veieren i tingueren por,
tremolà la terra d’un cap a l’altre.)

Déu és amb Israel

8Però tu, Israel, el meu servent,
Jacob, el qui jo he elegit,
llinatge d’Abraham, el meu amic!
9Tu, que jo he pres del capdavall de la terra,
que he cridat d’un racó del món,
i t’he dit: «Ets el meu servent,
t’he escollit i no t’he rebutjat».
10No tinguis por, que jo estic amb tu;
no miris amb ànsia, que jo sóc el teu Déu.
Jo et dono vigor i t’ajudo,
et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
11Sí, es veuran avergonyits i confosos
tots els qui treien foc contra tu;
seran anorreats i es perdran
aquells qui et buscaven raons.
12Els cercaràs sense trobar-los,
els teus adversaris.
Seran anorreats, reduïts a no res,
els qui et faran la guerra.
13Perquè jo, Jahvè, el teu Déu,
t’agafo fort per la mà dreta,
el qui et dic: «No tinguis por»,
sóc jo que t’ajudo.
14No tinguis por, Jacob, pobre verm;
Israel, miserable cuc.
Sóc jo que t’ajudo, oracle de Jahvè!
El Sant d’Israel és el teu redemptor.
15Vet aquí que faig de tu un trill nou,
un trill tot ple de dents;
trillaràs, capolaràs les muntanyes,
posaràs els puigs com boll.
16Els ventaràs, i el vent se’ls emportarà,
el torb els dispersarà.
però tu t’alegraràs en Jahvè,
et gloriaràs en el Sant d’Israel.

Prodigis del nou èxode

17Els mísers i els pobres busquen aigua, i res!
La llengua se’ls resseca de set.
Jo, Jahvè, els escoltaré,
jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.
18Sobre els rasos obriré rius,
i fonts al mig de les valls.
Transformaré el deserten un estany,
i la terra àrida, en sortidors d’aigua.
19Al desert, hi posaré cedres,
acàcies, murtra i oliveres.
A l’estepa plantaré ginebres,
i tot de plàtans i avets.
20Perquè vegin i sàpiguen,
s’adonin i comprenguin tots
que la mà de Jahvè ha fet això,
que el Sant d’Israel ho ha creat.

Jahvè és l’únic Déu

23Presenteu la vostra defensa,
diu Jahvè; adduïu els vostres arguments,
diu el rei de Jacob.
22Que s’avancin per anunciar-nos
allò que s’acosta.
Anuncieu com va ser el passat,
perquè hi fem atenció.
O proclameu les coses que han de venir,
perquè en sapiguem l’èxit.
23Anuncieu el que passarà més tard,
perquè sapiguem que sou déus.
Feu una cosa o una altra, bé o malament,
perquè en quedem tots admirats.
24Vet aquí que vosaltres no son res,
són inexistents les vostres obres
(escollir-vos és abominable).

Jahvè ha predit la victòria de Cir

25Jo l’he suscitat del nord, i arriba;
l’he cridat de llevant pel seu nom.
Ha trepitjat els sàtrapes com fang,
com el terrissaire pasta amb els peus l’argila.
26¿Qui ho havia anunciat des del principi, perquè ho reconeguem;
de fa molt de temps, perquè diguem: «Just»?
Ningú no ho havia anunciat, ni proclamat,
ningú no havia sentit les vostres paraules.
27Jo vaig posar a Sió uns que ho anunciessin,
vaig donar a Jerusalem un missatger de bones noves.
28Però aquells no tenen cap home;
d’entre ells no hi ha qui doni consells,
perquè pugui preguntar-los i em responguin.
29«Vet aquí que tots ells no són res!»
Són inexistents les seves obres;
vent i buidor, les seves imatges foses.

Primer cant del Servent de Jahvè (Is. 42,1-48,22)

Presentació del Servent de Jahvè

42 1Aquí teniu el meu Servent[1473], que tant estimo,
el meu elegit, en qui em complac íntimament.
He posat sobre ell el meu esperit,
portarà lluny el dret[1474] a les nacions.
2No cridarà ni pujarà de to,
no farà sentir la seva veu pels carrers.
3No trencarà la canya esquerdada,
ni apagarà el ble que s’acaba.
Amb fidelitat portarà lluny el dret,
4no desmaiarà ni es deixarà abatre
que no hagi implantat el dret sobre la terra
i les illes esperin la seva llei.

Destí del Servent

5Així parla el Déu, Jahvè
que ha creat el cel i l’ha estès,
que ha consolidat la terra i l’omple amb la seva vegetació,
que dóna l’alè al poble que l’habita
i l’esperit als qui hi caminen:
6«Jo, Jahvè, t’he cridat per a la deslliurança,
t’he agafat fort per la mà,
t’he format i t’he designat com a aliança del poble,
com a llum de les nacions,
7per obrir els ulls que no hi veuen,
per fer sortir de la presó els captius,
del calabós els qui viuen en tenebres.

Jahvè, únic Déu veritable

8Jo sóc Jahvè, aquest és el meu nom;
no cediré la meva glòria a un altre
ni el meu honor a cap dels ídols.
9Els primers anuncis són un fet;
ara, doncs, jo en faig altres de nous;
abans que apunti, ja us proclamo la cosa».

Himne de victòria

10Canteu a Jahvè un càntic nou,
lloeu-lo des de la fi de la terra.
Que el celebri el mar amb tot el que conté,
les illes i els qui les poblen!
11Que alcin la veu el desert i les seves ciutats,
els campaments on habita Quedar!
Que cridin joiosos els habitants de Selà,
que aclamin des del cim de les muntanyes!
12(Que donin glòria a Jahvè i publiquin la seva lloança per les illes.)
13Jahvè entrarà en campanya com un paladí,
s’enardirà com un home de guerra,
farà l’alarit, un gran xiscle,
es portarà com un heroi contra els seus enemics.

Fi de la inacció de Jahvè

14De fa segles que estava silenciós,
que callava, que em contenia.
Gemegaré com aquella que infanta,
em sufocaré i esbufegaré.
15Ressecaré muntanyes i puigs,
faré que se’n mustigui tota l’herba,
convertiré els rius en estepes
i eixugaré les llacunes.
16Faré anar els cecs pel camí,
els guiaré per sendes desconegudes,
canviaré davant d’ells les tenebres en llum
i la garrotxa en una plana.
Aquestes són les coses;
les faré sense desdir-me’n.
17Recularan, tots avergonyits,
els qui confien en els ídols,
els qui diuen a les imatges foses:
«Vosaltres sou els nostres déus».

La ceguesa del poble.— 18Sords, escolteu! Cecs, mireu i vegeu! 19¿Qui és cec sinó el meu servent, i qui és sord com el missatger que envio? ¿Qui és cec com el familiar, i sord com el Servent de Jahvè? 20Has vist moltes coses, sense fer-hi atenció. Tenen les orelles obertes, sense sentir-hi. 21Jahvè volia, per raó de la seva justícia, exaltar i magnificar la seva Llei. 22Però ell és un poble pillat i saquejat. Tots foren encadenats en els calabossos i soterrats en les presons. Els espoliaren, i ningú no els deslliurava; els saquejaren, i ningú no deia: «Torna-ho!» 23¿Qui d’entre vosaltres escolta això, qui hi presta atenció per sentir-hi amb vista a l’esdevenidor? 24¿Qui ha lliurat Jacob a l’espoliador i Israel als pillards? No és Jahvè? Havíem pecat contra ell, no havíem volgut seguir els seus camins, ni escoltar la seva Llei. 25Per això, va vessar sobre ell la seva ira i els furors de la guerra. Aquesta ira el voltà de flames, i no la va reconèixer; el cremà, i no hi va posar atenció.

Alliberament d’Israel

43 1I ara, així parla Jahvè,
el teu creador, Jacob,
el qui t’ha format, Israel:
«No temis, perquè jo et redimeixo,
et crido pel teu nom, ets meu!
2Si et sorprèn un aiguat, estaré amb tu;
si passes pels rius, no et cobriran;
si travesses el foc, no t’hi cremaràs,
i la flama no et farà cap mal.
3Perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu,
el Sant d’Israel, el teu salvador.
Pel teu rescat, dono l’Egipte;
Cus i Sabà, en compensació teva.
4Pel preu que tens als meus ulls,
perquè vals molt i jo t’estimo,
dono homes a canvi teu
i pobles en rescat de la teva vida.
5(No temis, jo estic amb tu!)
Faré venir d’orient els del teu poble
i t’aplegaré d’occident.
6Al nord, li diré: «Torna’ls»,
i al sud: «No te’ls quedis.
Fes venir els meus fills de lluny
i les meves filles del capdavall de la terra,
7tots els qui porten el meu nom
i que jo he creat per a la meva glòria
(que jo he format i he fet)».

Israel, testimoni de Jahvè

8Que comparegui el poble cec i que té ulls,
els sords que tenen orelles!
9Totes les nacions s’han aplegat juntes
i els pobles s’han reunit.
Qui d’entre ells ha predit això?
O que proclamin coses passades,
que presentin els seus testimonis perquè els justifiquin,
que ho sentin i diguin: «És veritat!»
10Vosaltres, oracle de Jahvè, sou els meus testimonis,
i els servidors que m’he elegit
perquè ho sàpiguen i em creguin
i tinguin ben entès que sóc jo.
Abans de mi cap déu no fou format
i no n’hi haurà cap després de mi.
11Sóc jo que sóc Jahvè,
i no hi ha cap altre salvador sinó jo.
12Jo ho vaig revelar, jo he salvat, jo he proclamat,
quan entre vosaltres no n’hi havia cap d’estranger,
i vosaltres, oracle de Jahvè, me’n sou testimonis.
Jo sóc Déu 13des de l’eternitat,
també des d’avui jo ho sóc.
No hi ha ningú que em prengui res de les mans.
Quan faig una cosa, qui la destorba?»

Babilònia serà destruïda

14Així parla Jahvè,
el vostre Redemptor, el Sant d’Israel:
«Per vosaltres, faré anar cap a Babilònia,
i enfonsaré totes les seves barques,
amb els caldeus refugiats a les naus.
15Jo sóc Jahvè, el vostre Rei.

Els prodigis del nou èxode

16Així parla Jahvè,
que féu un camí a través del mar,
una senda al mig d’aigües formidables;
17que féu sortir carros i cavalls
amb un exèrcit formidable:
s’ajeuen per no aixecar-se més,
s’apaguen, consumits com un ble!
18«No us recordeu més d’un altre temps,
no penseu més en les coses passades,
19Vet aquí que faré una cosa nova,
que ja apunta, ¿no us n’adoneu?
Sí, posaré un camí al desert i rius a la solitud.
20Les bèsties salvatges em donaran glòria,
els xacals i els estruços.
(Ja que donaré aigua al desert,
rius a la solitud,
perquè begui el meu poble escollit;
21el poble que m’he format
contarà les meves glòries.)

Gratuïtat de l’alliberament

22Jacob, no ets pas tu que m’has invocat;
menys encara tu t’has fatigat per mi, Israel!
23No m’has portat en holocaust les teves ovelles,
no m’has honrat amb els teus sacrificis.
No t’he imposat un servei d’ofrenes,
no t’he fatigat amb un tribut d’encens.
24No m’has comprat amb diner canya aromàtica,
no m’has embafat amb el greix dels teus sacrificis.
No has fet sinó asservir-me amb els teus pecats,
fatigar-me amb les teves culpes.
25Sóc jo, sóc jo aquell qui esborro
les teves infidelitats per l’amor de mi mateix
(i no em recordo dels teus pecats).
26Recorda-m’ho, discutim junts,
conta-ho per justificar-te!
27El teu primer pare va pecar,
els teus intèrprets m’han estat infidels;
28i jo he apunyalat els prínceps del santuari.
He lliurat Jacob a l’extermini
i Israel als escarnis».

Restauració gloriosa d’Israel

44 1I ara, escolta, Jacob, servent meu,
Israel, que jo he elegit.
2Així parla Jahvè, que t’ha fet,
que t’ha format al si de la mare, que t’ajuda:
«No temis, Jacob, servent meu,
Jessurun, que jo he elegit.
3Que abocaré aigua sobre el sòl assedegat,
rierols sobre la terra seca.
Abocaré el meu esperit sobre el teu llinatge,
la meva benedicció sobre la teva posteritat.
4I creixeran com l’herba entre rieres,
com l’àlber a la vora d’aigua corrent.
5Un dirà: «Jo sóc de Jahvè»,
un altre es posarà el nom de Jacob.
Un altre s’escriurà sobre la mà: «De Jahvè»
i rebrà el sobrenom d’«Israel».

Monoteisme absolut

6Així parla Jahvè, el rei d’Israel,
i el seu redemptor, Jahvè dels exèrcits:
«Jo sóc el primer i el darrer;
fora de mi, no hi ha cap déu.
7Qui és com jo? Que s’alci i parli,
que faci un anunci i me’n doni les proves!
Qui ha proclamat de sempre el que havia de passar?
Que ens reveli les coses venidores!
8No us deixeu espantar, no tingueu por:
¿no t’ho he proclamat i anunciat de temps?
Vosaltres sou els meus testimonis: ¿hi ha un altre Déu
o una altra Roca fora de mi?»

Sàtira contra la idolatria

9Tots els escultors d’ídols no són res i els objectes de la seva devoció són inútils. Els seus testimonis no hi veuen ni s’adonen de res, per a la seva confusió. 10¿Qui esculpeix un déu i fon una estàtua, per no servir de res? 11Tots els seus conjurs seran confosos, i els encanteris que vénen dels homes. Que s’apleguin tots per comparèixer. Es veuran plens d’espant i de vergonya a la vegada.

12El mestre ferrer treballa a la fornal i forja la seva obra a cops de martell; la treballa amb el braç vigorós; té fam i està extenuat; no beu aigua i està exhaust. 13El mestre fuster pren mides, la dibuixa amb mangra, la treballa amb el cisell i segueix el dibuix amb el compàs; la fa conforme a les proporcions humanes, com un home modèlic, perquè habiti un temple. 14S’havia tallat un cedre, o havia pres un roure, o s’havia deixat enrobustir una alzina entre els arbres del bosc; havia plantat un pi, que la pluja havia fet créixer, 15perquè servís als homes per a fer foc. I n’agafa i s’escalfa; en part l’encén i hi cou el pa; en part en fabrica una estàtua i es prosterna davant d’ella. 16En crema al foc una meitat, sobre les brases rosteix la carn, després menja el rostit i s’atipa. També s’escalfa i diu: «Ah, estic calent, veig la flama». 17Amb el que queda fa el seu déu, el seu ídol davant el qual es prosterna, l’adora i suplica, dient: «Salva’m, que ets el meu déu!»

18No saben i no comprenen. Els seus ulls estan tancats a tota visió, i el seu cor a tota raó. 19No reflexionen, no tenen coneixement ni la intel·ligència de dir-se: «N’he cremat la meitat al foc, sobre les brases he fet coure el pa, he rostit la carn que he menjat, i del que queda en faré una cosa abominable! Em prosternaré davant un tros de fusta!»

20L’amador de cendra, el cor enganyat, s’extravia. No salvarà la vida i no dirà: «El que tinc a la mà, no és una mentida?»

Exhortació

21Recorda’t d’aquestes coses, Jacob,
i que ets el meu testimoni, Israel.
Jo t’he format, tu ets el meu servent,
Israel, jo no t’oblidaré!
22He dissipat com un núvol les teves infidelitats,
i els teus pecats, com la boira.
Torna a mi, perquè t’he redimit.

Efusió lírica

23Cels, clamen joiosos, perquè Jahvè ho ha fet;
celebren-ho, profunditats de la terra;
esclateu, muntanyes, en crits d’alegria,
i tu, bosc, amb tots els teus arbres.
Perquè Jahvè ha redimit Jacob
i ha manifestat la seva glòria a Israel.

Cir, ministre de Jahvè

24Així parla Jahvè, el teu redemptor,
el qui t’ha format al si de la mare:
«Sóc jo, Jahvè, que ho he fet tot,
tot sol he desplegat els cels,
he consolidat la terra, i qui m’hi ajudava?
25Sóc jo que desbarato els senyals dels mags
i torno boigs els endevins;
que provoco el trastorn dels savis
i faig folla la seva ciència;
que confirmo la paraula dels meus servidors
i compleixo els plans dels meus missatgers.
26Sóc jo que dic de Jerusalem: «Que sigui habitada»,
28ci del temple: «Que sigui restaurat»,
i de les ciutats de Judà: «Seran reconstruïdes»;
les seves ruïnes, jo les aixecaré.
27Sóc jo que dic a l’oceà: «Eixuga’t!»
i estronco els seus corrents.
28Sóc jo que dic de Cir: «Et faig el meu pastor»,
i ell acompleix tot el que vull.

Cir, l’ungit de Jahvè

45 1Així parla el Déu, Jahvè,
a Cir, el seu ungit,
que he agafat fort per la mà dreta
per sotmetre davant d’ell les nacions,
per obrir davant d’ell els batents
perquè no trobi les portes tancades:
2«Sóc jo que vaig davant teu
aplanant els camins.
Faig trossos les portes de bronze,
trenco els barrots de ferro.
3Et dono els tresors amagats
i les riqueses ocultes,
perquè sàpigues que jo sóc Jahvè,
que el qui et crida pel teu nom és el Déu d’Israel.
4A causa del meu servent Jacob
i d’Israel, el meu elegit,
t’he cridat pel teu nom, un nom d’honor,
sense que em coneguessis.
5Jo, Jahvè, i ningú més,
no cap altre déu, fora de mi.
Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes,
1ehe deixat els reis desarmats;
perquè sàpiguen de llevant fins a ponent
que, fora de mi, no n’hi ha cap
—jo, Jahvè, i ningú més—
7que formi la llum i creï les tenebres,
que faci el benestar i provoqui la desgràcia;
sóc jo, Jahvè, que faig tot això.

Una altra efusió lírica

8Cels, degoteu des de dalt
i que l’alliberament caigui a raig fet dels núvols!
Que la terra s’obri perquè floreixi la victòria,
i faci germinar alhora la deslliurança.
Jo, Jahvè, ho he creat».

Contra els murmuradors. 9Ai del qui discuteix amb el qui l’ha format, test entre testos de terra! ¿Diu l’argila al qui l’ha modelada: «¿Què fas, si no pots?» 10Ai del qui diu a un pare: «Per què engendres?», i a una dona: «Per què infantes?»

Poder sobirà de Jahvè

11Així parla Jahvè,
el Sant d’Israel i el qui l’ha format:
«Feu-me encàrrecs sobre les coses que han de passar,
doneu-me ordres de com les haig d’executar!
12Sóc jo que he fet la terra,
que he creat els homes que hi habiten.
Amb les meves mans he desplegat els cels,
dono ordres a tot el seu exèrcit.
13Sóc jo que l’he suscitat per a la deslliurança,
i aplano tots els seus camins.
Ell reconstruirà la meva ciutat
i repatriarà els meus deportats,
sense rescat ni indemnització,
diu Jahvè-Sabaot».

La conversió dels pagans

14Així parla Jahvè-Sabaot:
«Els agricultors de l’Egipte i els comerciants de Cus,
i els sabaïtes, gent de talla,
passaran a tu i seran teus,
t’aniran al darrera.
Davant teu es prosternaran,
et suplicaran:
«Déu no és més que en tu, i és sense igual,
no hi ha cap altre déu!
15Realment, tens amb tu un Déu amagat,
un Déu victoriós!
16Han estat confosos, ben humiliats,
tots els seus adversaris;
tot se’n va en humiliacions
per als qui fabriquen els ídols.
17Gràcies a Jahvè, Israel ha estat victoriós,
amb una victòria eterna.
Vosaltres no sereu confosos ni humiliats
en tots els segles que vindran».

Jahvè serà el Déu universal

18Perquè així parla Jahvè, el creador del cel,
és ell que és Déu;
ell ha format la terra i l’ha feta,
és ell que l’ha fixada;
no l’ha pas creada caòtica,
l’ha feta bona per a habitar-hi:
«Jo sóc Jahvè, i ningú més,
no hi ha cap altre déu!
19No he parlat en secret,
en un lloc d’un país tenebrós.
No he dit als descendents de Jacob:
«Cerqueu-me en el caos!»
Jo, Jahvè, parlo amb justesa,
m’expresso en llenguatge planer.
20Reuniu-vos i veniu, acosteu-vos tots plegats,
supervivents de les nacions!
No tenen pas coneixement, els qui porten
el seu ídol de fusta,
i que imploren un déu
que no dóna la victòria.
21Exposeu, presenteu les vostres proves,
tingueu consell tots plegats!
¿Qui havia anunciat això per endavant,
qui ho havia predit amb temps?
¿No sóc jo, Jahvè, i ningú més,
cap altre déu, sinó jo?
De déu que deslliuri victoriós,
no n’hi ha cap fora de mi,
22Gireu-vos cap a mi, i sereu salvats,
d’un cap a l’altre de la terra,
perquè jo sóc Déu, i ningú més.
[1475] 23Juro per mi mateix,
la veritat em surt de la boca,
és una paraula irrevocable:
Davant meu tothom doblegarà el genoll,
per mi jurarà tota llengua i dirà:
24«Jahvè és l’únic que em dóna
la força que deslliura!
Cap a ell vindran, avergonyits,
tots els qui s’hi barallen.
25Per Jahvè serà brillantment victoriosa
tota la descendència d’Israel!»

Caiguda dels déus de Babilònia

46 1Bel es vincla! Nebó[1476] es corba!
Els seus ídols, han de portar-los els animals,
són posats a sobre, carregats a bèsties cansades.
2Es corben, es vinclen tots;
incapaços de salvar la càrrega,
han d’anar ells mateixos a captivitat.

Contrast entre Jahvè i els déus babilònics

3Escolteu-me, casa de Jacob,
tots els qui queden de la casa d’Israel,
vosaltres que heu estat portats des de la naixença,
que jo m’he carregat des del si de la mare.
4Fins a la vellesa, jo seré el mateix;
fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré.
Jo us he portat, jo us portaré,
jo us sostindré, jo us salvaré.

Contra la idolatria.— 5¿A qui em podríeu comparar i assimilar, amb qui em confrontaríeu, que siguem iguals? 6Els qui aboquen or de la bossa i pesen plata a les balances, lloguen un orfebre perquè en faci un déu que adoren, davant el qual es prosternen. 7Se’l carreguen a l’espatlla, el transporten i el posen al seu seti; i es té dret, no es mou del seu lloc. Per més que un el cridi, no respon, no el socorre en la seva tribulació. 8Recordeu-vos d’això i tingueu seny; reflexioneu-hi, apòstates!

Jahvè és l’amo de l’esdevenidor

9Recordeu-vos de coses passades temps ha…
perquè jo sóc Déu, i ningú més,
un Déu que no té igual!
10Anuncio, de primer, el que ha de venir;
per endavant, el que no s’ha fet!
Dic: «El meu designi prevaldrà»,
i faig tot el que vull.
11Crido de l’orient l’ocell de presa[1477];
d’una terra llunyana, l’home del destí.
Com ho he dit, ho duré a terme;
com ho he projectat, ho executaré».

Proximitat de l’alliberament

12Escolteu-me, els qui us desanimeu,
que desconfieu de la deslliurança:
13He fet acostar la meva deslliurança, no és lluny,
la meva victòria no trigarà.
Establiré la meva victòria a Sió,
i la meva glòria a Israel.

La caiguda de Babilònia

47 1A baix, seu a la pols, verge de Babilònia!
Seu a terra, destronada,
filla dels caldeus!
Que ja no et diran mai més
la dolça, la delicada.
2Agafa la mola i mol farina,
ensenya la teva cabellera,
arromanga’t la roba, ensenya la cuixa,
travessa els rius!
3(La teva nuesa serà descoberta, fins se’t veuran les vergonyes.)
«Prendré venjança, implacable»,
diu 4el nostre Redemptor,
de nom Jahvè-Sabaot,
el Sant d’Israel.
5Seu en silenci, sumeix-te en les tenebres,
filla dels caldeus.
Que ja no et diran mai més
sobirana dels regnes.
6Jo estava irritat contra el meu poble,
havia profanat el meu heretatge.
Els havia lliurats entre les teves mans,
i tu t’has mostrat sense pietat.
Sobre el vell has fet pesar molt fort el teu jou.
[1478] 7Et deies: «Eternament seré,
senyora en el tron».
No t’has preocupat de res d’això,
no has pensat com podia acabar tot.
8Ara, doncs, escolta això, voluptuosa,
tu que vius tan refiada
i et dius a tu mateixa:
«Jo, i cap altra que jo!
No em quedaré mai viuda,
no perdré els meus fills!»
9Aquestes dues coses et vindran
d’un sol cop, en un dia!
La pèrdua dels fills, la viduïtat
vindran de ple sobre teu!
Malgrat les teves moltes bruixeries
i el poder dels teus sortilegis.
10Confiaves en la teva dolenteria,
et deies: «No em veu ningú».
És la teva saviesa i la teva ciència
que t’han extraviat.
Et deies a tu mateixa:
«Jo, i cap altra que jo!»
11Però vindrà sobre teu un mal
que no sabràs conjurar;
caurà sobre teu un desastre
que no podràs esquivar;
vindrà sobre teu d’improvís
una catàstrofe imprevisible.
12Fes-te avant amb els teus sortilegis,
amb les teves moltes bruixeries,
amb què et fatigues des de jove.
Potser podràs treure’n profit?
Potser faràs tremolar?
13T’has escarrassat amb els teus molts consellers!
Que es presentin, dones, que et salvin
els qui fan la carta del cel,
que observen els estels
i prediuen per les noves llunes
allò que t’ha de passar!
14Vet aquí que són com la palla
que el foc ha cremat!
No salven la pròpia vida
del poder de la flama!
(No hi ha brasa per a escalfar-se,
un foc per a seure-hi al davant.)
15Així s’hauran tornat per a tu els teus encantaires,
pels quals t’has fatigat des de jove!
Cadascú haurà tirat vacil·lant pel seu camí
no hi haurà pas ningú que et salvi.

Admonicions a Israel abans de l’alliberament

48 1Escolteu això, casa de Jacob,
vosaltres que porteu el nom d’Israel
i que heu sortit de les entranyes de Judà!
Vosaltres que jureu pel nom de Jahvè
i que invoqueu el Déu d’Israel
—¿no en bona fe i amo tota raó?—,
2ja que preneu nom de la ciutat santa
i recolzeu sobre el Déu d’Israel,
que es diu Jahvè-Sabaot!
3Jo havia anunciat de fa temps el que ha passat,
havia sortit de la meva boca i ho havia proclamat;
de sobte he actuat, i s’ha complert.
4Ja que sabia que tu ets tossut,
que el teu coll és una barra de ferro,
que el teu front és de bronze.
5Et vaig, doncs, anunciar per endavant les coses;
abans de realitzar-se, t’ho vaig fer saber,
perquè no diguessis: «És el meu ídol que ho ha fet;
la meva estàtua, la meva fosa que ho ha ordenat!»
6Vosaltres ho heu sentit, i ho heu conegut,
ho heu vist, i no en donareu testimoniatge?
Des d’ara jo et faig sentir unes coses noves,
secretes i desconegudes.
7És ara que són creades i no de fa temps;
però tu no n’havies sentit parlar abans,
perquè no poguessis dir: «Ja ho sabia».
8No, tu no n’havies sentit parlar mai,
tu no en tenies cap notícia;
jo no te n’havia comunicat res per endavant,
perquè sabia quin traïdor no ets
i que des del si de la mare et diuen apòstata.
9A causa del meu nom, diferia la meva ira,
a causa del meu honor la contenia, no et suprimia.
10Vet aquí que t’he purificat, però no has donat plata,
t’he provat al gresol de l’aflicció.
11És a causa del meu nom que ho faré,
(perquè com n’és, de profanat!)
no cediré la meva glòria a un altre.

Cir, instrument de Jahvè

12Escolta’m, Jacob,
Israel, que jo he cridat:
Sóc jo que sóc el primer
i que sóc també el darrer.
13La meva mà ha fundat la terra,
la meva dreta ha estès els cels.
Només que jo els faci un crit,
ja els tinc tots aquí.
14Reuniu-vos tots i escolteu:
Qui, doncs, ha predit això?
El meu amic farà el que jo vull
contra Babilònia i el poble dels caldeus.
15Sóc jo, sóc jo que he parlat i l’he cridat,
que l’he fet venir i que he fet reeixir les seves empreses.
16(Acosteu-vos a mi, escolteu això.)
Des del principi, no he parlat d’amagat;
des que passen aquestes coses, jo sóc allí
(i ara, m’ha enviat, el Senyor Jahvè i el seu esperit).

Jahvè, guia d’Israel.— 17Així parla Jahvè, el teu Redemptor, el Sant d’Israel: Jo, Jahvè, el teu Déu, t’ensenyo el que és saludable, et faig caminar pel camí que has de seguir. 18Ah, si haguessis estat atent als meus manaments! Com un riu hauria estat el teu benestar, i la teva felicitat, com les ones del mar! 19Com l’arena seria el teu poble, i com els seus grans, els qui han sortit de tu! El teu nom no hauria estat mai suprimit ni esborrat davant meu!

Invitació a sortir de Babilònia

20Sortiu de Babilònia! Fugiu dels caldeus!
Amb crits de joia anuncieu i proclameu això,
divulgueu-ho fins a la fi de la terra,
digueu: «Jahvè ha redimit el seu servent Jacob!»
21Els ha fets anar pels deserts sense patir set;
de la roca, ha fet brollar aigua per al seu poble;
ha badat la roca, i l’aigua ha rajat.
22(No hi ha pau per als impius, diu Jahvè.)

Segon cant del Servent de Jahvè (Is. 49,1-50,3)

49 1Escolteu-me, illes,
estigueu atents, pobles de lluny!
Jahvè m’ha cridat des del si de la mare,
des del ventre matern ha pronunciat el meu nom.
2Ha fet de la meva boca una espasa esmolada,
m’ha amagat a l’ombra de la seva mà.
Ha fet de mi una fletxa penetrant,
em guarda dins el seu buirac.
3M’ha dit: «Tu ets el meu servent (Israel),
en tu jo em glorificaré».
5efI vaig ser honrat als ulls de Jahvè,
el meu Déu era la meva força.
4Mentre jo em deia: «Em fatigo en va,
és per no res que gasto les meves forces»,
de fet, tenia la meva vindicació prop de Jahvè,
la meva recompensa, prop del meu Déu.
5I ara ha dit Jahvè,
que m’ha format al si de la mare perquè fos servent seu,
perquè li fes tornar Jacob,
perquè Israel li sigui recollit:
[1479] 6«És massa poc que siguis el meu servent
per a restaurar les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d’Israel.
Jo faré de tu la llum de les nacions,
perquè la meva salvació arribi a la fi de la terra».

El retorn meravellós dels israelites

7Així parla Jahvè,
el Redemptor d’Israel, el seu Sant,
al menyspreat de cor, que les nacions abominen,
a l’esclau dels tirans:
«Quan ho vegin, els reis s’aixecaran,
els prínceps es prosternaran,
a causa de Jahvè, que és fidel,
del Sant d’Israel que t’ha elegit.
[1480] 8(Així parla Jahvè.)
Al temps del favor t’escoltaré,
el dia de la victòria t’ajudaré
(t’he format i t’he destinat a ser aliança del poble)
a restaurar el país,
a repartir propietats devastades,
9a dir als presoners: «Sortiu!»,
i als qui estan a les tenebres: «Mostreu-vos!»
A la vora de tots els camins pasturaran,
a tots els rasos tindran el pasturatge.
[1481] 10No patiran més ni fam ni set,
no es veuran exposats al vent càlid ni al sol,
perquè aquell qui se’n compadeix els guiarà
i els conduirà cap allà on brolla l’aigua.
11De totes les muntanyes faré camins,
serà alçat el nivell de les seves rutes.
12Mireu: els uns vénen de lluny;
d’altres, del nord i de l’occident;
d’altres, del país de Sinim![1482]
13Cels, clameu joiosos; celebra-ho, terra;
esclateu, muntanyes, en crits d’alegria!
Ja que Jahvè consola el seu poble
i es compadeix dels seus afligits!

Contra la pusil·lanimitat i la poca fe de molts

14I Sió ha dit: «Jahvè m’ha abandonat,
el meu Senyor m’ha oblidat!»
15¿És que una dona pot oblidar el seu infantó,
la qui està embarassada, el fill del seu ventre?
Però, ni que se’n trobés una que l’oblidés,
jo no t’oblidaré mai a tu!
16T’he gravat sobre les palmes de les mans,
tinc sempre les teves muralles al davant.
17Els teus reconstructors vénen corrents,
els teus destructors i assoladors se’n van.
18(Dóna un cop d’ull al voltant i veges:
tots s’han reunit, vénen a tu.)
19aJa que les teves ruïnes i devastacions,
la teva terra assolada,
18ctotes les vivifico jo,
el teu Redemptor, Jahvè.
Et revestiràs de totes com d’un ornament,
te’n cenyiràs com una núvia.
19cPerquè ara resultaràs estreta per als qui hi habitin,
mentre que els teus destructors estaran lluny.
20Una altra vegada es diran, sentint-ho tu,
els fills que creies perduts:
«L’indret és massa estret per a mi,
fes-te enllà, perquè hi càpiga».
21I tu et diràs a tu mateixa:
«Qui m’ha infantat tots aquests?
Perquè jo no tenia fills i era estèril;
aquests, doncs, qui els ha pujats?
Si jo havia quedat tota sola,
aquests, dones, qui son?»

Repatriació dels jueus dispersos

22Així parla el Senyor Jahvè:
«Faré senyal amb la mà a les nacions,
hissaré la meva bandera cap als pobles,
que portaran els teus fills al braç
i es carregaran les teves filles a l’espatlla.
23Els reis et faran de mainaderes,
i les seves princeses, de dides.
De cara a terra, es prosternaran davant teu,
lleparan la pols dels teus peus.
I sabràs que jo sóc Jahvè;
els qui esperen en mi no seran confosos.

Certesa de l’alliberament

24¿Prenen a l’heroi la seva presa,
o s’evadeixen els presoners d’un tirà?
25Perquè, així parla Jahvè:
«Ni que prenguin a l’heroi els presoners
i s’evadeixi la presa d’un tirà:
contra els teus adversaris, sóc jo que et defensaré;
els teus fills, sóc jo que els salvaré!
26Al teus opressors, els faré menjar la pròpia carn,
s’embriagaran de la seva sang com d’un vi novell.
I tothom sabrà que jo, Jahvè, sóc el teu salvador,
i que el teu redemptor és el Fort de Jacob».

Es confirma la promesa de restauració

50 1Així parla Jahvè:
«¿On és l’acta de repudi de la vostra mare, amb que jo l’hagi repudiada?
O bé, ¿quin és aquell dels meus prestadors
al qual jo us hagi venut?
És per les vostres culpes que heu estat venuts,
per les vostres infidelitats,
que la vostra mare ha estat repudiada.
2¿Per què vaig venir, i no vaig trobar ningú,
vaig cridar, i ningú no em respongué?
La meva mà, ¿era massa curta per a redimir,
no tenia la força de salvar?
Amb un crit meu eixugo el mar,
converteixo els rius en deserts;
els seus peixos es podreixen sense aigua,
les seves bèsties es moren de set.
3Revesteixo els cels de negre,
els cobreixo amb el sac.

Tercer cant del Servent de Jahvè (Is. 50,4-52,12)

4El Senyor Jahvè m’ha donat
la llengua d’un deixeble,
perquè sàpiga reconfortar
el cansat amb la paraula.
5El Senyor Jahvè m’ha obert l’orella,
4edesperta matí per matí;
em desperta l’orella,
perquè escolti com un deixeble.
5bI jo no m’he resistit,
no m’he fet enrera.
6He parat l’esquena als qui em pegaven,
i la galta als qui m’arrencaven la barba;
no he sostret la cara
als qui m’insultaven i m’escopien.
Però el Senyor Jahvè m’ajuda,
per això, no em sento dels ultratges.
Per això, m’he endurit la cara com un roc
i sé que no seré confós.
8És a prop el meu vindicador,
qui gosa intentar-me un procés?
Si és així, posem-nos tots drets!
Qui és el meu adversari al judici?
Que se m’acosti!
[1483] 9Si el Senyor Jahvè m’ajuda,
qui és que em vol condemnar?
Tots es desfan com un vestit,
l’arna se’ls menja!

Exhortació als fidels.— 10Qui de vosaltres tem Jahvè, que escolti la veu del seu Servent. El qui camina en les tenebres sense que li aparegui cap claror, que confiï en el nom de Jahvè i es recolzi en el seu Déu. 11Però tots vosaltres que enceneu foc, que prepareu projectils inflamats, aneu a les flames del vostre foc i entre els projectils que heu abrandat! És la meva mà que us tractarà així: us ajaureu en els turments!

La salvació és a prop

51 1Escolteu-me, els qui anheleu la deslliurança,
els qui cerqueu Jahvè.
Mireu la roca d’on us han tallat,
la cavitat d’on fóreu extrets.
2Mireu Abraham, el vostre pare,
i Sara, que us ha infantat.
Perquè era sol quan jo el vaig cridar,
però el vaig beneir i multiplicar.
3Sí, Jahvè té pietat de Sió,
té pietat de les seves ruïnes.
Convertirà el seu deserten un Edèn;
la seva estepa, en un jardí de Jahvè.
S’hi sentiran crits d’entusiasme i de joia,
acció de gràcies i so de música.

Universalitat de la veritable religió

4Fes-me atenció, poble meu,
i acosta’m l’orella.
Perquè de mi sortirà la llei
i el dret per a il·luminar els pobles.
De sobte, 5s’acostarà la meva deslliurança,
es produirà la meva victòria.
Els meus braços jutjaran els pobles,
les illes esperaran en mi
(comptaran amb el meu braç).
6Alceu els ulls cap al cel
i mireu a baix cap a la terra.
Els cels s’han esquinçat com el fum,
i la terra, com un vestit!
El món es desfarà,
i els seus habitants moriran com mosquits.
Però la meva victòria serà eterna,
i la meva deslliurança no tindrà fi.

Eternitat de la veritable religió

7Escolteu-me, els qui coneixeu el dret,
poble que portes la meva llei al cor!
No tingueu por de les injúries dels homes,
ni feu massa cas dels seus insults.
8Ja que l’arna se’ls menjarà com un vestit,
com llana se’ls menjarà la tinya.
Però la meva deslliurança serà eterna,
la meva victòria durarà per sempre més.

Impaciència per la intervenció de Jahvè

9Desperta’t, desperta’t, vesteix-te de força,
braç de Jahvè,
desperta’t com en temps passats,
com en les generacions antigues!
¿No ets tu que vas partir Ràhab,
que vas traspassar el Drac?
10¿No ets tu que vas eixugar el mar,
les aigües del gran oceà,
que vas fer del fons del mar un camí
perquè passessin els redimits?
11(Els rescatats de Jahvè tornaran,
vindran a Sió, fent crits de joia.
Una alegria eterna coronarà els seus caps,
aconseguiran goig i alegria;
les penes i els gemecs hauran fugit.)

Jahvè és un consolador totpoderós.— 12Sóc jo que et consolo. ¿Com és possible que tu tinguis por de l’home mortal i del fill de l’home destinat a ser com l’herba? 13¿I que oblidis Jahvè que t’ha fet, que ha estès els cels i que ha fundat la terra; que no paris de tremolar tot el dia davant la còlera de l’opressor? Així que intenta destruir, ¿on és la còlera de l’opressor? 14El captiu està a punt de ser alliberat; no morirà en la fossa ni li mancarà el pa. 15Jo sóc Jahvè, el teu Déu, que agito el mar i faig bramular les seves ones; el meu nom és Jahvè-Sabaot! 16He posat les meves paraules a la teva boca i a l’ombra de la meva mà t’he amagat, per estendre els cels, fundar la terra i dir a Sió: «Tu ets el meu poble».

La humiliació de Jerusalem toca a la fi

17Desvetlla’t, desvetlla’t,
aixeca’t, Jerusalem,
tu que has begut de la mà de Jahvè
la copa de la seva còlera!
El calze del vertigen,
tu l’has begut, l’has buidat.
18(Ja no té per a guiar-la
cap dels fills que havia infantat,
no té per a agafar-la per la mà
cap dels fills que havia pujat.)
19Aquests dos mals han caigut sobre teu;
qui se’n condol?
Devastació i ruïna, fam i espasa;
qui et consola?
20Els teus fills jeuen sense forces
(a la cantonada de tots els carrers),
com un antílop a la xarxa,
tots plens de la còlera de Jahvè,
de les amenaces del teu Déu.
21Per això, escolta ara, desgraciada,
borratxa, i no pas de vi.
22Així parla el teu Senyor Jahvè,
el teu Déu que defensa el seu poble:
Jo retiro de la teva mà
la copa del vertigen;
el calze de la meva còlera,
no el tornaràs a beure més.
23El posaré a la mà dels teus torturadors,
a la mà dels teus opressors,
que et deien, a tu mateixa:
«Ajupa’t, perquè passem per sobre!»
I tu deixaves que la teva esquena fos com la terra,
com un carrer que trepitja la gent que passa!
52 [1484] 1Desperta’t, desperta’t,
vesteix-te de la teva força, Sió!
Vesteix-te amb les robes més esplèndides,
Jerusalem, ciutat santa!
No vindrà més a tu cap arrogant,
incircumcís o impur.
2Treu-te la pols, aixeca’t,
captiva Jerusalem!
Desferma’t els lligams del coll,
captiva filla de Sió!»

3Perquè així parla Jahvè: «Heu estat venuts de franc i sereu rescatats sense diner. 4Ja que així parla el Senyor Jahvè: «El meu poble davallà, en altre temps, a l’Egipte per viure-hi com estranger; després, Assur l’oprimí violentament. [1485] 5Però ara, què hi faig jo aquí?, oracle de Jahvè. Perquè s’han apoderat del meu poble sense pagar res; els seus dominadors llancen crits de triomf, oracle de Jahvè, i, tot el dia, el meu nom és blasfemat sense parar. 6Per això, el meu poble coneixerà el meu nom, aquell dia; que jo sóc el qui parla, aquí sóc jo!»

La bona nova

[1486] 7Que en són, de bells, sobre les muntanyes
els peus del missatger de bones noves
que proclama el benestar,
que anuncia la felicitat,
que proclama la victòria,
que diu: «Filla de Sió,
el teu Déu regna!»
8Tots els teus guaites alcen la veu,
criden de joia a l’una,
perquè, apinyats, es rabegen en Jahvè,
veient com torna a Sió.
9Esclateu totes en crits de joia,
ruïnes de Jerusalem!
Que Jahvè ha consolat el seu poble,
ha redimit Jerusalem!
10Jahvè ha arromangat el seu braç sant
a la vista de totes les nacions,
i d’un cap a l’altre de la terra veuran
la victòria del nostre Déu.
[1487] 11Fora, fora, sortiu d’allí,
no toqueu res d’impur!
Sortiu d’enmig d’ella, purifiqueu-vos,
portadors dels vasos de Jahvè!
12Que no sortireu pas amb presses,
no us n’anireu fugint,
que al davant vostre hi anirà Jahvè,
el Déu d’Israel tancarà la marxa.

Quart cant del Servent de Jahvè (Is. 52,13-55,13)

Introducció

13Mira, el meu Servent prosperarà,
s’elevarà, serà exaltat, posat molt alt.
14Així com molts quedaren esbalaïts en veure’l
perquè, de tan desfigurat que estava,
ja no tenia ni aspecte d’home,
ni era humana la seva forma;
[1488] 15així nacions riques en quedaran admirades,
els reis es taparan la boca davant d’ell,
ja que veuran el que no els havia estat contat
i observaran una cosa inaudita.

El cant

53 [1489] 1Qui ho pot creure, allò que hem sentit!
I el braç de Jahvè, a qui ha estat revelat!
2Davant d’ell havia crescut com un rebrot
i com l’arrel en una terra àrida.
No tenia forma ni encants perquè ens fes enveja,
ni aspecte perquè el poguéssim apreciar.
3El més menyspreable i estúpid dels homes,
un home de dolors i fet a la malaltia;
i com un davant de qui amaguen la cara,
el teníem per un no res menyspreable.
[1490] 4Tanmateix eren les nostres malalties, que suportava;
els nostres dolors, que s’havia carregat.
I nosaltres que el preníem per un castigat,
per un que Déu toca i humilia!
[1491] 5Però, com que fou traspassat per les nostres infidelitats,
capolat per les nostres culpes,
el càstig que ens torna la pau queia sobre ell,
i és gràcies a les seves nafres que som curats.
6Tots anàvem errants, com ovelles,
cadascú seguia el seu camí,
mentre Jahvè feia recaure sobre ell
la pena de totes les nostres faltes.
7Maltractat, ell s’humiliava, no obria la boca,
com un anyell conduït a l’escorxador,
com una ovella muda davant els esquiladors.
8Per coerció i amb judici ha estat arrabassat,
i qui es preocupa del seu destí?
Ja que ha estat tallat de la terra dels vivents,
pel crim del seu poble fou ferit per nosaltres.
[1492] 9Li han posat el sepulcre entre impius
i el túmul entre malfactors,
tot i que no havia fet cap tort,
ni deia mentides la seva boca.
10Però Jahvè ha volgut capolar-lo amb la sofrença.
Si ofereix la seva vida en expiació,
veurà una descendència, que veurà molts anys,
i el designi de Jahvè reeixirà a les seves mans.
11Després de les proves de la seva ànima,
veurà la llum, se sadollarà amb la seva ciència.
Just, el meu Servent en justificarà molts,
i portarà les seves culpes.
[1493] 12Per això, tindrà la seva part entre els grans
i amb els poderosos es partirà el botí.
Per tal com ell mateix s’ha lliurat a la mort
i ha estat comptat entre els infidels,
mentre que ell portava els pecats de molts
i intercedia pels infidels.

Fecunditat de Jerusalem

54 [1494] 1Crida d’alegria, estèril, que no infantaves;
esclata en crits de joia, tu que no paries!
Ja que són més els fills de la qui viu sola,
que els fills de la maridada, diu Jahvè.
2Eixampla l’espai de la teva tenda,
desplega sense por les pells que la cobreixen,
allarga les teves cordes, reforça els teus pals,
3perquè esbotzaràs a dreta i a esquerra.
El teu llinatge ocuparà altres nacions
i poblarà ciutats desolades.

L’amor de Jahvè

4No tinguis por, que no seràs confosa,
no siguis pusil·lànime que no hauràs de ruboritzar-te,
ja que oblidaràs la ignomínia de la teva joventut
i no et recordaràs més de l’oprobi de la teva viduïtat.
5Perquè qui t’ho treballarà serà el qui t’ha fet,
que té per nom Jahvè-Sabaot;
qui et redimirà serà el Sant d’Israel,
que es diu el Déu de tota la terra.
6Sí, com una dona postergada i que s’enyora,
Jahvè t’ha cridat.
¿Qui repudia la dona de quan era jove?,
diu el teu Déu.

Reconciliació eterna

7Un curt instant t’havia abandonat,
però amb un gran afecte
et torno el meu favor.
8En un accés de furor, per un instant,
t’havia amagat la meva cara,
però en un amor etern m’he apiadat de tu,
diu el teu redemptor Jahvè.
9Això, per a mi, és com als dies de Noè:
igual com vaig jurar que les aigües de Noè
no submergirien mai més la terra,
així juro de no posar-me furiós contra tu
i de no amenaçar-te mai més.
10Ja que les muntanyes es poden moure
i els puigs poden trontollar,
però el meu amor no es mourà de tu
i el meu pacte d’amistat no trontollarà,
ha dit Jahvè que té compassió de tu.

La Jerusalem nova

11Oh pobra, batuda pels vents, desconsolada,
jo et posaré una base d’antimoni
i uns fonaments de safir.
12Faré els teus merlets, de robins;
les teves portes, de carboncle,
i tot el teu recinte, de pedres precioses.
[1495] 13Tots els teus fills seran instruïts per Jahvè.
Gran serà el benestar dels teus fills.
14Estaràs ben assentada en la deslliurança,
lluny de l’opressió, perquè ja no hauràs de témer,
i del terror, perquè ja no se t’acostarà.
15Si algú t’ataca, no ho farà de part meva;
qui t’atacarà, caurà davant teu.
16Si jo he creat el fargaire,
aquell qui bufa sobre el foc de les brases
i en treu les armes que ha de treballar,
també he creat el destructor que les inutilitza.
17Cap arma forjada contra tu no tindrà sort;
confondràs tota llengua que t’acusi davant els tribunals.
Aquesta és l’herència dels servents de Jahvè,
i la seva victòria ve de mi, oracle de Jahvè.

Invitació a rebre la salvació que ve

55 1Tots els qui teniu set veniu cap a l’aigua,
i el qui no té forces, que mengi!
Veniu, compreu blat sense diner
i, sense pagar, vi i llet!
2¿Per què gasteu el vostre diner en res més que pa,
el fruit dels vostres afanys en allò que no atipa?
Escolteu-me i menjareu coses bones,
us delectareu en plats suculents!
3Decanteu l’orella i veniu a mi,
escolteu-me, i viureu de debò.
Us atorgaré una aliança eterna,
obra del meu amor fidel per David.
4L’he fet testimoni dels pobles,
cap i legislador de les nacions.
5Si tu crides una gent que no coneixes,
una gent que no et coneix correrà cap a tu.
A causa de Jahvè, el teu Déu,
i del Sant d’Israel, que t’haurà fet magnífica.

La salvació ja és a prop

6Busqueu Jahvè, ara que es deixa trobar;
invoqueu-lo, ara que és a prop!
7Que l’impiu abandoni el seu camí,
i l’home malèfic, els seus pensaments.
Que torni a Jahvè, que s’apiadarà d’ell;
al nostre Déu, que perdona amb generositat.
8Ja que els meus pensaments no són els vostres pensaments,
i els meus camins no són els vostres camins, oracle de Jahvè.
9Tant com el cel és més alt que la terra,
així els meus camins són més alts que els vostres camins,
els meus pensaments, més alts que els vostres pensaments.

L’eficàcia de la paraula de Jahvè.— [1496] 10Així com la pluja i la neu baixen del cel i no hi tornen sense haver regat la terra, sense haver-la fecundada i feta germinar, perquè doni la llavor al sembrador i el pa que menja la gent, 11així la paraula que surt de la meva boca no torna a mi de buit, sense haver fet tot el que jo volia i haver reeixit en la seva missió.

12ja que vosaltres sortireu amb alegria
i sereu reconduïts en pau.
Muntanyes i puigs ho celebraran davant vostre amb crits de joia,
i tots els arbres del camp picaran de mans.
13En lloc d’esbarzers creixerà el xiprer,
en lloc d’ortigues creixerà la murtra.
Serà per a Jahvè un monument, un senyal etern, infrangible.

Tercera part del llibre d’Isaïes (Is. 56,1-66,24)

56 Jahvè accepta els estrangers.— 1Així parla Jahvè: «Observeu el dret i practiqueu la justícia, ja que la meva victòria està a punt d’arribar, i la meva deslliurança està a punt de manifestar-se.

2Feliç l’home que ho fa així i el mortal que s’hi manté ferm, observant el dissabte sense profanar-lo i guardant-se de tota mala acció.

3Que l’estranger que s’ha adherit a Jahvè no digui «Certament Jahvè m’exclourà del seu poble». Que l’eunuc no digui tampoc: «Si jo no sóc més que un arbre sec!»

4Perquè així parla Jahvè: «Als eunucs que observen els meus dissabtes, que opten per allò que té el meu favor i es mantenen ferms en la meva aliança, 5jo els donaré en la meva casa i en els meus murs, una estela i un nom que valdrà més que no pas fills i filles: els donaré un nom etern, que no es perdrà mai.

6Quant als estrangers que s’han adherit a Jahvè per ser els seus ministres i per estimar el nom de Jahvè i fer-se els seus servidors: a tothom qui observi el dissabte sense profanar-lo i que es mantingui ferm en la meva aliança, [1497] 7jo els conduiré a la meva muntanya santa i faré que s’alegrin a la meva casa d’oració. Els seus holocaustos i els seus sacrificis seran acceptats sobre el meu altar, ja que la meva casa es dirà casa d’oració per a tots els pobles».

8Oracle del Senyor Jahvè, que aplega els dispersats d’Israel: «N’aplegaré encara d’altres amb aquells qui ja estan aplegats».

Indignitat dels caps del poble

9Totes les bèsties del camp, veniu a devorar,
totes les bèsties del bosc!
10Els seus guaites són tots cecs,
no saben comprendre res!
Tots són uns gossos amb morrió,
que no poden bordar.
Vaguegen, s’estan ajaguts,
els agrada de fer una becaina.
11Però els gossos són voraços i insaciables
(aquests són els pastors, no saben comprendre res),
tots fan el seu camí,
cadascú darrera el seu interès:
12«Veniu! Vaig a cercar vi;
ens emborratxarem amb begudes fortes,
i demà serà com avui,
solemne, una cosa gran».
57 1El just deixa d’existir, i ningú no se’n preocupa.
Els homes piadosos són emportats,
sense que s’hi faci atenció.
Ja que, davant el mal, el just és emportat,
2entra en la pau;
reposen sobre el seu jaç,
els qui seguien el camí dret.

Invectiva contra la conducta idolàtrica d’alguns

3Però vosaltres, feu-vos ençà,
fills de la bruixa,
raça adúltera i prostituïda:
4De qui us burleu?
¿A qui feu ganyotes
i traieu la llengua?
¿No sou vosaltres uns infidels
una raça falsa?
5(Els qui s’exciten prop dels terebints,
sota tot arbre verd,
que immolen infants en els torrents,
entre escletxes de les roques.)

Elegia contra la idolatria

6En els còdols de riera tens la part,
ells són la teva porció.
Els vesses també libacions,
els presentes ofrenes
(d’això, m’en puc consolar?)
7Sobre una muntanya gran i alta
has instal·lat el teu jaç;
és allà també que has pujat
per oferir sacrificis.
8Darrera la porta i els muntants
has instal·lat el teu emblema.
Ja que, lluny de mi, destapes el teu jaç,
hi puges i l’eixamples.
Te n’has comprat d’aquells
amb qui t’agradava de jeure,
has multiplicat les teves prostitucions amb ells
tot mirant l’estela d’emblema fàl·lic.
9Has fet passos cap a Móloc amb oli,
has prodigat els teus perfums;
has enviat els teus missatgers ben lluny,
els has fets baixar fans al país dels morts.
10De tant de caminar, t’has cansat,
i no has pas dit: «Prou!»
Has retrobat el vigor de les teves forces,
per això, no has defallit.
11I ¿qui t’ha fet aprensió i por
perquè m’hagis renegat,
perquè no t’hagis recordat de mi,
ni te n’hagis preocupat?
No és veritat? Jo callava i tancava els ulls,
així, que no et feia por.
12Però sóc jo que denunciaré la teva justícia
i les teves obres.
No et valdran pas, 13quan cridaràs,
no et salvaran, els teus ídols.
A tots, se’ls emportarà el vent,
un buf se’ls endurà.
Però el qui confia en mi, heretarà el país
i posseirà la meva muntanya santa.

Poema de consolació

14I dirà:
Obriu, obriu, aplaneu el camí,
lleveu tot obstacle del camí del meu poble!
15Perquè, així parla el qui és alt i elevat,
que ocupa el tron i té un nom sant:
Excels i sant, jo ocupo el tron,
però estic a prop del contrit i humil,
per revifar l’esperit dels humils,
per revifar els cors contrits.
16Ja que no vull pas discutir sempre
ni persistir a irritar-me,
perquè davant meu sucumbirien l’esperit
i les ànimes que jo he fet.
17Per la seva cupiditat culpable m’havia irritat;
amagant-me, li pegava en la meva irritació.
Rebel, ell seguia el seu camí propi;
18els seus camins, els he vistos!, diu Jahvè.
Però el curaré, el faré descansar,
li donaré ple consol, a ell i als seus afligits,
[1498] 19faré descloure la lloança sobre els seus llavis,
la pau, la pau per al qui
és lluny i el qui és a prop.
20Però els impius són com el mar agitat,
que no pot estar tranquil,
i l’aigua del qual remou fang i llot:
21No hi ha pau, diu el meu Déu, per als impius!

El dejuni

58 1Crida ben fort, sense empatx,
eleva la teva veu com el toc de corn.
Denuncia al meu poble la seva infidelitat,
i els seus pecats a la casa de Jacob.
2Prou em cerquen dia rera dia
i volen conèixer els meus camins,
com gent que practiqués la justícia
sense negligir el dret del seu Déu.
S’informen de mi sobre les lleis justes,
troben gust a estar prop de Déu:
3«¿Per què dejunar, si no ho veieu,
i mortificar-nos, si ho ignoreu?»
Sí, però el dia de dejuni tracteu de negocis
i feu treballar tots els vostres obrers.
4Sí, passeu el dejuni en disputes i baralles
i clavant impiament cops de puny.
No són pas dejunis com els d’avui
que faran sentir a l’altura la vostra veu.
5¿És això un dejuni que sigui del meu gust,
un dia en què l’home es mortifica?
Vinclar el cap com un jonc,
estirar-se sobre el sac i la cendra:
¿és d’això que tu en dius un dejuni,
un dia agradable a Jahvè?
6¿No és aquest el dejuni que jo voldria,
oracle del Senyor Jahvè:
Rompre les cadenes injustes,
desfer els lligams del jou,
deixar anar lliures els oprimits,
trencar qualsevol jou?
7¿No ho és, partir el teu pa amb el qui té fam,
acollir els pobres que no tenen casa?
Si veus algun nu, vesteix-lo, i no fingeixis d’ignorar la teva carn;
8aleshores el teu sol apuntarà com l’aurora,
la teva ferida es cicatritzarà aviat.
La teva justícia anirà al teu davant,
i la glòria de Jahvè darrera teu.
9Aleshores, si crides, Jahvè et respondrà;
si demanes auxili, dirà: «Aquí em tens!»
Si elimines d’enmig teu el jou,
l’assenyalar amb el dit i el parlar malèfic;
10si dónes el teu pa al qui té fam,
si satisfàs l’ànima afligida,
el teu sol brillarà en les tenebres
i el teu foscant serà com el migdia.
11Jahvè et guiarà constantment,
en indrets tòrrids satisfarà la teva gana.
Renovarà les teves forces,
i seràs com un jardí ben regat,
com una font d’aigua inestroncable.
12Edificaràs sobre ruïnes antigues,
construiràs sobre fonaments anteriors.
Et diran Reparador de bretxes,
Restaurador de ruïnes, per a poder habitar.

Sobre el repòs del dissabte

13Si t’abstens de conculcar el dissabte
no tractant els teus negocis el meu dia sant;
si anomenes el dissabte: Deliciós,
Venerable, el dia consagrar a Jahvè;
si el respectes evitant els viatges,
el tractar de negocis i fer el xafarder,
l’aleshores trobaràs en Jahvè les teves delícies,
et faré triomfar de tots els obstacles
i et deixaré gaudir de l’heretatge del teu pare Jacob.
Perquè la boca de Jahvè ha parlat.

Per què es fa esperar tant la salvació

59 1No, la mà de Jahvè
no és massa curta per a salvar,
ni la seva orella massa dura per a sentir-hi.
2Són les vostres culpes que han crear un abisme
entre vosaltres i el vostre Déu,
i els vostres pecats són la causa que la Faç s’amagui
de vosaltres, per no sentir-vos.
3Perquè les vostres mans són brutes de sang,
i els vostres dits, de coses culpables.
Els vostres llavis diuen allò que no és,
i la vostra llengua expressa coses injustes.
4No hi ha ningú que acusi a bon dret,
ningú que pledegi de bona fe.
Confiar en coses vanes i dir allò que no és,
concebre intrigues i engendrar desgràcies!

Dolenteria i inutilitat de les obres dels impius

5Coven ous de basilisc
i teixeixen teles d’aranya.
El qui menja dels seus ous en mor;
esclafats, en surt un àspid.
6De les seves teles, un no se’n pot vestir,
ni cobrir-se amb el que han tramat.
Les seves obres són obres malèfiques;
són actes de brutalitat, els que cometen.
[1499] 7Els seus peus corren al mal,
tenen pressa a vessar sang innocent.
Els seus pensaments són pensaments malèfics,
sobre la seva ruta hi ha estralls i desastres.
8El camí de la pau els és desconegut,
el dret és absent de les seves roderes,
no freqüenten més que pistes tortuoses,
tots els qui hi caminen ignoren la pau.
9Per això, el dret queda lluny de nosaltres,
la justícia no ens aconsegueix.
Esperàvem la llum, i tenim les tenebres;
la claror, i caminem a les fosques.
10Anem, com cecs, palpant la paret,
anem a les palpentes com qui no té ulls.
Ensopeguem a ple migdia,
vivim a les tenebres com els morts.
11Tots esbrameguem com óssos
i parrupem com coloms.
Esperem que es faci justícia, i res;
la victòria queda lluny de nosaltres!
12Sí, les nostres infidelitats a vós són de pes,
i els nostres pecats testimonien contra nosaltres,
ja que les nostres infidelitats ens són presents
i reconeixem les nostres culpes:
13ser infidel i renegar Jahvè,
deixar de seguir el nostre Déu;
parlar de perfídia i de defecció,
empescar-se coses falses!
14El dret, l’han deixat de banda,
i la justícia s’està a distància.
Ja que la bona fe ensopega a plaça
i la rectitud no hi pot entrar.
15De manera que la bona fe s’ha fet fonedissa,
i el qui evita el mal, l’espolien.
Jahvè ho ha vist, i s’ha pres malament
que ja no hi hagués més dret.
16Ha vist que no hi havia ningú,
s’ha estranyat que ningú no intervingués.
Aleshores l’ha socorregut el seu braç,
i és la seva justícia que l’ha sostingut.
[1500] 17S’ha revestit de la deslliurança com d’una cuirassa
i s’ha posat al cap l’elm de la victòria.
Una roba de la venjança és el seu vestit,
i s’ha embolcallat amb la gelosia com d’un mantell.
18Tals els mèrits, tal la paga:
còlera per als seus adversaris,
represàlies contra els seus enemics
(a les illes donarà la paga).
19Veuran a ponent el nom de Jahvè
i a llevant la seva glòria.
Ja que vindrà com un torrent impetuós,
empès per l’alè de Jahvè.

[1501] 20Vindrà de Sió el redemptor i farà recular la infidelitat de Jacob, oracle de Jahvè. 21Quant a mi, això serà la meva aliança amb ells, diu Jahvè. El meu esperit que és sobre teu i les meves paraules que he posat a la teva boca no marxaran de la teva boca, ni de la boca dels teus descendents, ni de la boca dels descendents dels teus descendents, diu Jahvè, d’ara més i per sempre.

La glòria de la Jerusalem futura

60 [1502] 1Aixeca’t, estigues radiant, que ve la teva llum,
i la glòria de Jahvè apunta per a tu!
2Sí, les tenebres cobreixen la terra,
i una fosca nuvolada, les nacions;
però al teu damunt apunta Jahvè
i la seva glòria apareix sobre teu!
[1503] 3Els pagans caminen cap a la teva llum,
i els reis, cap a la teva claror naixent.
4Alça els ulls al voltant i veges:
es reuneixen tots i vénen cap a tu!
Duen els teus fills de lluny
i les teves filles són portades al costat.
[1504] 5Quan ho vegis, estaràs radiant,
el cor se t’eixamplarà d’emoció,
ja que els tresors del mar afluiran cap a tu,
les riqueses dels pagans aniran a parar a casa teva.
6Et cobrirà una onada de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà.
(Vindran tots des de Sabà, portant aromàtics i encens,
i cantant les lloances de Jahvè.)
7Tots els ramats de Quedar s’aplegaran per a tu,
els moltons de Nabaiot estaran al teu servei[1505].
Pujaran per ser acceptats sobre el meu altar,
per donar esclat a la meva casa magnífica.
8¿Qui són aquells qui volen com un núvol,
com coloms cap als seus nierons?
9Oh, els vaixells s’apleguen per a mi
amb les naus de Tarsís al capdavant,
per portar de lluny els teus fills,
amb la seva plata i el seu or,
al nom de Jahvè, el teu Déu,
al Sant d’Israel, que t’haurà fet magnífica.
10Gent de fora construiran les teves muralles,
i els seus reis estaran al teu servei.
Que en la meva indignació t’havia clavat cops,
però en la meva clemència m’he apiadat de tu.
[1506] 11I les teves portes seran sempre obertes,
no les tancaran ni de dia ni de nit,
per fer venir cap a tu les riqueses dels pagans
amb els seus reis per a conduir-les.
12(Perquè la gent i el regne que no et servirà deixarà d’existir,
i els pagans seran ben arruïnats.)
13La glòria del Líban vindrà cap a tu
amb el xiprer, el plàtan i l’avet;
sí, faré magnífic el lloc del meu santuari
i honraré el lloc ora s’assenten els meus peus.
[1507] 14Cap a tu vindran, acotats,
els fills dels teus opressors;
se’t prostraran als peus tots els qui et menyspreaven
i t’anomenaran la Ciutat de Jahvè,
la Sió del Sant d’Israel.
15En comptes de ser abandonada,
odiada i sense gent que hi passi,
jo faré de tu un objecte d’orgull etern,
un motiu de goig per als segles.
16Mamaràs la llet dels pagans,
mamaràs els pits dels reis.
I sabràs que jo, Jahvè, sóc el teu salvador,
que el Fort de Jahvè és el teu redemptor.
17En lloc de bronze, faré venir or;
en lloc de ferro, faré venir plata
(en lloc de fusta, bronze; en lloc de pedres, ferro).
Com a magistratura, instituiré la Pau,
i com a govern, la Justícia.
18No se sentirà més parlar de violència al teu país,
d’estralls i desastres sobre el teu territori.
Posaràs a les teves muralles el nom de «Salvació»,
i a les teves portes, el de «Lloança».
[1508] 19De dia, no tindràs més el sol per llum,
la claror de la lluna ja no t’il·luminarà,
perquè Jahvè serà la teva llum eterna
i el teu Déu serà la teva magnificència.
20No es pondrà més el teu sol,
ni la teva lluna no minvarà,
ja que Jahvè serà la teva llum eterna
i els teus dies de dol s’hauran complert.
21El teu poble no es compondrà més que de justos,
posseirà per sempre el país,
ell, el rebrot de la plantació de Jahvè,
l’obra de les seves mans per a glorificar-se.
22El petit es convertirà en un clan;
el menut, en una nació poderosa.
Jo, Jahvè, el teu Déu,
al seu temps ho realitzaré prestament.

Missió del Profeta

61 [1509] 1L’esperit del Senyor Jahvè és sobre meu,
perquè Jahvè m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a embenar els cors destrossats;
a anunciar als captius la franquícia
i als presos la llibertat;
2a proclamar un any de gràcia de la part de Jahvè,
un dia de venjança per al nostre Déu:
3a donar-los una diadema en lloc de cendra,
l’oli de goig en lloc d’un vestit de dol,
la lloança en lloc del desesper.
Els diran terebints de justícia,
la plantació de Jahvè per a glorificar-se.
4Reconstruiran les ruïnes antigues,
tornaran a aixecar els edificis devastats del passat.
Renovaran les ciutats en ruïnes;
els edificis devastats des de segles,
5els restauraran.
Estrangers duran a pasturar els vostres ramats,
uns bàrbars us serviran de llauradors i vinyaters.
6Però vosaltres sereu anomenats «sacerdots de Jahvè»,
us diran «ministres del nostre Déu».
Us menjareu els recursos de les nacions
i us adornareu amb les seves riqueses,
7ja que la seva confusió havia estat redoblada,
que la ignomínia i les escopinades havien estat la seva part,
per això, al seu país tindran el doble de tot;
per a ells, hi haurà una alegria eterna.
8Perquè jo, Jahvè, estimo el dret,
detesto la rapinya amb injustícia.
Els donaré fidelment la seva recompensa,
i pactaré amb ells una aliança eterna.
9La seva posteritat serà cèlebre entre les nacions,
i la seva descendència, al mig dels pobles.
Tots els qui els vegin reconeixeran
que són un llinatge beneït de Jahvè.

Càntic de joia

10Tindré un gran goig en Jahvè,
la meva ànima farà festa en el meu Déu.
Perquè m’haurà posat els vestits de la victòria,
m’haurà embolcat amb el mantell de la deslliurança,
com un nuvi se cenyeix la diadema,
com la núvia s’abilla amb els seus joiells.
11Perquè com la terra fa sortir els seus gèrmens,
com un jardí fa germinar les seves llavors,
així el Senyor Jahvè farà germinar la deslliurança
i la lloança davant totes les nacions.

Intercessió incessant a favor de Jerusalem

621Per Sió, no callaré;
per Jerusalem, no estaré quiet,
fins que la seva deslliurança no aparegui com una claror,
i la seva victòria, com una torxa que crema.
2Les nacions veuran la teva deslliurança,
i tots els reis, la teva glòria
(i et posaran un nom nou que la boca de Jahvè fixarà).
3Seràs una corona sumptuosa a la mà de Jahvè,
una tiara reial al palmell del teu Déu.

Sió, esposa estimada de Jahvè

4A tu no et diran més «Abandonada»,
ni a la teva terra, «Solitària»;
sinó que t’anomenaran «El meu delit»,
i a la teva terra, «Maridada»;
ja que Jahvè es delectarà en tu
i la teva terra tindrà un marit.
5Perquè com un jove esposa una donzella,
t’esposarà a tu el qui t’haurà reconstruït;
i com el nuvi està content de la núvia,
el teu Déu estarà content de tu.

Els guardes sobre les muralles

6«Sobre les teves muralles, Jerusalem,
he apostat guardes;
en tot el dia i en tota la nit,
ni un moment no callen».
Els qui en feu memòria a Jahvè,
no us doneu treva!
7Ni li doneu tampoc treva
fins que no restauri Jerusalem
i que no l’erigeixi
en glòria enmig de la terra!
8Jahvè ho ha jurat per la seva dreta
i pel seu braç poderós:
«No donaré més el teu blat
en aliment als teus enemics,
ni gent de fora no es beurà més el teu vi,
que tants d’afanys t’ha costat;
9sinó que els qui el seguen el menjaran
i lloaran Jahvè,
i els qui el veremen el beuran
als atris del meu santuari».

Vinguda pròxima de la salvació

10Passeu, passeu les portes!
Traceu dret el camí del poble!
Terrapleneu, terrapleneu la calçada!
Netegeu-la de pedres!
Alceu bandera per als pobles!
11Vet aquí que Jahvè ho ha fet sentir
fins a l’extrem de la terra.
Digueu a la filla de Sió:
Vet aquí que ve el teu Salvador.
El premi de la seva victòria l’acompanya
i els seus trofeus el precedeixen.
12Els anomenaran «Poble sant»,
«Redimits de Jahvè».
I t’anomenaran «Recercada»,
«Ciutat no abandonada».

El dia de la venjança de Jahvè

63 [1510] 1«Qui és aquest que arriba d’Edom,
de Bosrà, amb la roba tacada de porpra?
¿Aquest tan pomposament vestit
que avança tot ple de força?
—Sóc jo, que professo la justícia,
jo, que tinc prou força per a salvar!
2—¿Per què vas vestit de vermell
i portes la roba com un que trepitja al cup?
[1511] 3—Al cup, he trepitjat jo tot sol;
dels pobles, no n’hi havia cap amb mi.
Aleshores els he trepitjats en la meva ira,
els he aixafats en la meva còlera.
M’he esquitxat la roba amb el seu suc
i me n’he tacat tots els vestits.
4Perquè tenia al cor un dia de venjança,
l’any dels meus redimits havia arribat.
5He mirat, i no hi havia qui m’ajudés,
m’ha estranyat que no em sostingués ningú!
Aleshores el meu braç m’ha socorregut
i m’ha sostingut la meva còlera.
6He esclafat els pobles en la meva ira,
els he xemicats en la meva còlera.
He fet rajar per terra el seu suc…

Salm

7Vull celebrar les gràcies de Jahvè,
les proeses de Jahvè,
segons tot allà que ha fet per nosaltres
Jahvè, gran en bondat (per a la casa d’Israel),
que ha fet per nosaltres en la seva misericòrdia
i en la immensitat de les seves gràcies.
8Havia dit: «Verament són el meu poble,
uns fills que no falliran».
I es va fer el seu salvador
9en totes les tribulacions.
No fou ni un missatger ni un àngel,
sinó la seva Faç que els salvà.
En el seu amor i la seva clemència,
ell mateix els va redimir,
se’ls carregà i els portà
tots els dies del passat.
10Però ells es rebel·laren i contristaren
el seu Esperit sant.
Aleshores es tornà el seu enemic,
ell mateix els féu la guerra.
11El meu cor es recorda d’antany,
dels temps antics:
«¿On és el qui retirà del mar
el pastor del seu ramat?
¿On és el qui posà enmig d’ells
el seu Esperit sant;
12que féu anar a la dreta de Moisès
el seu braç gloriós,
que partí les aigües davant d’ells
per fer-se un nom etern,
13que els féu anar per l’oceà
com un cavall pel desert,
sense ensopegar més 14que un animal de càrrega
que baixa a la plana?
Féreu reposar sobre ell, Jahvè, el vostre esperit;
així conduíreu el vostre poble
per fer-vos un nom gloriós…
15Contempleu des del cel i vegeu,
des de la vostra mansió santa i magnífica:
¿On són la vostra gelosia i el vostre valor,
el fremir de les vostres entranyes?
Que no es continguin les vostres misericòrdies,
16ja que vós sou el nostre pare!
Perquè Abraham no en sap res, de nosaltres;
Israel ja no ens reconeix.
Sou vós, Jahvè, que sou el nostre pare,
el nostre redemptor des de sempre (el vostre nom).
17¿Per què, Jahvè, deixeu que errem lluny dels vostres camins,
i que el nostre cor s’endureixi contra el vostre temor?
Torneu, per l’amor dels vostres servents,
de les tribus del vostre heretatge!
18¿Per què uns impius han envaït el vostre temple,
i els nostres enemics han posat els peus al vostre santuari?
19De fa temps, som els qui vós no governeu
i que no porten més el vostre nom.
Ah, si esquincéssiu els cels, si baixéssiu,
si davant vostre es fonguessin les muntanyes,
64 1com el foc ablama la feixina,
com el foc fa bullir l’aigua!
Faríeu conèixer el vostre nom als enemics,
davant vostre tremolarien les nacions,
2quan féssiu inesperadament coses terribles
3i que no se n’ha sentit parlar mai!
Cap orella no ha sentit,
cap ull no ha vist
un Déu, fora de vós,
que salvi el qui en ell confia.
4Vós aneu a l’encontre dels qui practiquen el dret
i es recorden dels vostres camins.
Si us havíeu irritat, és que havíem pecat,
a vós, des de temps, érem infidels.
5Érem, tots nosaltres, com l’impur,
i totes les nostres virtuts, com roba bruta.
Tots ens hem pansit corn les fulles,
i les nostres culpes se’ns han emportat com el vent.
6No hi ha ningú que invoqui el vostre nom,
que reaccioni i es faci fort en vós.
Ja que heu amagat la cara davant nostre
i ens heu fet fondre per les nostres culpes.
7I ara, Jahvè, vós sou el nostre pare,
nosaltres som l’argila, i vós, el nostre terrissaire;
tots som l’obra de les vostres mans.
8No us irriteu massa, Jahvè,
no penseu indefinidament en la culpa.
Oh, vulgueu, si us plau, contemplar-ho,
perquè tots nosaltres som el vostre poble.
9Les vostres ciutats santes són un desert;
Sió és un desert;
Jerusalem, una desolació.
10El nostre temple sant i magnífic,
on us lloaven els nostres pares,
ha estat cremat pel foc;
tot allò que ens estimàvem està fet una ruïna.
11¿Podeu ser insensible a aquestes coses, Jahvè,
podeu callar per humiliar-nos sense mesura?

65 Amenaces i promeses.— [1512] 1Era accessible als qui no em consultaven, m’he deixat trobar pels qui no em cercaven. He dit: «Aquí em teniu, aquí em teniu», a una gent que no invoca el meu nom. 2He desplegat les mans tot el dia cap a un poble rebel i inobedient, que va per un camí que no és bo, darrera les seves fantasies, 3un poble que em provoca contínuament a la cara, sacrificant en els jardins, cremant encens sobre maons[1513], 4seient als sepulcres, passant la nit en cofurnes[1514], menjant carn de porc i posant als seus plats un brou abominable. 5Els qui diuen: «Fuig, no em toques, que et santificaria!» Aquestes coses em fan pujar el fum al nas, un foc que crema tot el dia. 6Mira, està escrit davant meu, no callaré abans d’haver passat comptes 7per les seves culpes i per les culpes dels seus pares, diu Jahvè, d’aquells qui cremaven perfums sobre les muntanyes i m’ultratjaven sobre els puigs. Els mesuraré allò que mereixen i els donaré la paga al seu propi si.

Els bons seran salvats. 8Així parla Jahvè: Quan es troba suc en un raïm, un diu: «No el faces malbé, perquè és una benedicció». Així ho faré jo en consideració als meus servents. No ho destruiré tot. 9I faré sortir de Jacob una descendència, i de Judà, un hereu de les meves muntanyes. Els meus elegits en prendran possessió, i els meus servents hi habitaran. 10El Saron servirà de pasturatge d’ovelles, i la vall d’Acor, de devesa dels bous per al meu poble que m’haurà cercat. 11Però a vosaltres que heu abandonat Jahvè, que heu oblidat la meva muntanya santa, que pareu una taula per a Gad i ompliu una copa per a Mení[1515], 12jo us meno a l’espasa: caureu tots a l’escorxador! Ja que he cridat, i no heu respost, he parlat, i no m’heu escoltat. Heu fet el que jo trobo mal fet, heu escollit allò que no té el meu favor.

Contrast entre bons i dolents.— 13Per això, així parla el Senyor Jahvè: Els meus servents menjaran, i vosaltres patireu set. Els meus servents estaran alegres, i vosaltres estareu moixos. 14Els meus servents cantaran amb el cor feliç, i vosaltres clamareu amb el cor adolorit i us lamentareu de desesperació. 15Deixareu el vostre nom als meus elegits, perquè el pronunciïn en maledicció: «Que el Senyor Jahvè et faça morir!» Però als meus servents, els serà donat un altre nom. 16El qui es beneirà en el país, es beneirà en el Déu de la fidelitat; i el qui jurarà en el país, jurarà pel Déu de la fidelitat, ja que les angoixes passades seran oblidades i s’hauran amagat als meus ulls. [1516] 17Perquè, vet aquí que jo crearé un cel nou i una terra nova, i un no es recordarà més del passat, que ni es presentarà més a la memòria. 18Sinó que estaran contents i faran festa sempre més d’allò que estic a punt de crear. Perquè vet aquí que jo crearé Jerusalem «Festa» i el seu poble «Goig». 19Faré festa per Jerusalem i estaré content del meu poble. No s’hi sentiran més ni sanglots ni crits. 20Allà, ni hi haurà cap infant que no visqui més d’una estació, ni vell que no compleixi els seus dies. Ja que el més jove morirà als cent anys, i el qui pequi serà maleït. 21Edificaran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran el fruit. 22No edificaran perquè un altre hi habiti; no plantaran perquè un altre s’ho mengi. Ja que la durada del meu poble serà la durada dels arbres; i els meus elegits gastaran el que les seves mans hauran fabricat. 23No s’hauran d’afanyar en va, no tindran fills destinats a perdre’ls, perquè ells seran un llinatge beneït de Jahvè, així com també la seva descendència. 24I abans mateix que cridin, jo ja els respondré; encara estaran parlant, que jo ja els hauré escoltats. 25El llop i l’anyell pasturaran en bona harmonia, i el lleó menjarà palla com un bou; però la serp s’alimentarà de pols. La gent no seran dolents ni faran mal sobre tota la meva muntanya santa, ha dit Jahvè.

66 El culte espiritual.— [1517] 1Així ha dit Jahvè: El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus! Quina casa podríeu edificar-me? I quin indret pot ser el lloc del meu repòs? 2Tot això, és la meva mà que ho ha fet, i tot això és meu, oracle de Jahvè. Sobre aquest tinc els ulls posats: sobre el desvalgut i d’esperit abatut, que tremola a la meva paraula!

Contra el sincretisme en el culte.— 3Qui immola un bou, mata un home; qui sacrifica una ovella, trenca el coll a un gos; qui presenta una ofrena, presenta sang de porc; qui fa un memorial d’encens, beneeix maleficis. Igual com ells tenen gust a seguir els seus camins, i es complauen tant en els seus Horrors, 4jo també tindré gust a maltractar-los, faré venir sobre ells el que els fa basarda. Ja que he cridat, i no han escoltat. Han fet el que jo trobo mal fet, han escollit allò que no té el meu favor.

El compliment de les promeses de glòria.— 5Escolteu la paraula de Jahvè els qui tremolen a la seva paraula! Els vostres germans, que us odien, que no us poden veure a causa del meu nom, diuen: «Que Jahvè es glorifiqui, perquè puguem rabejar-nos en la vostra alegria!» Però són ells que quedaran confosos!

6Escolta, ve un tumult de la ciutat; escolta, cap a l’indret del temple; escolta, és Jahvè que dóna als enemics allò que mereixen! 7Abans d’anar de part, ha donat a llum. Abans de venir-li els dolors, ha deslliurat un nen. 8¿Qui ha sentit mai res de semblant, qui ha vist res d’igual? ¿Un país és posat al món en un sol dia? ¿O ha estat una nació infantada d’un sol cop? Perquè, a penes ha sentit els dolors, Sió ha infantat els seus fills! 9Obriria jo el si per no fer néixer?, diu Jahvè. O bé, jo que faig néixer, el tancaria?, diu el teu Déu. 10Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa per ella, tots els qui l’estimeu! Estigueu ben contents amb ella, tots els qui porteu el seu dol! 11Per tal que sigueu alletats i sadollats per la mamella dels seus consols, per tal que xucleu amb delícies els seus pits opulents.

Prosperitat dels bons i càstig dels dolents.— 12Perquè així parla Jahvè: Jo decantaré cap a ella el benestar, com un riu, i, com un torrent desbordant, la glòria de les nacions. Els teus nodrissons seran portats al costat i amanyagats sobre els genolls. 13Com un fill que la seva mare consola, jo també us consolaré així: a Jerusalem sereu consolats. 14Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i els vostres ossos renaixeran com l’herba. La mà de Jahvè es farà conèixer als seus servents, i la seva còlera, als seus enemics. 15Perquè, vet aquí que Jahvè vindrà en el foc, i els seus carros seran com el terbolí, per saldar amb l’incendi la seva ira, i les seves amenaces, amb flames de foc. 16Ja que Jahvè farà justícia de tota la terra amb el foc, i de tot ésser de carn amb la seva espasa. Seran qui-sap-les les víctimes de Jahvè!

Fragment contra els misteris pagans.— 17Els qui se santifiquen i es purifiquen per als misteris en els jardins, darrera d’un que és al mig del grup; que mengen carn de porc, rèptils i rates; les seves accions i els seus pensaments acabaran simultàniament, oracle de Jahvè.

Discurs escatològic.— 18Quant a mi, jo vindré a reunir totes les nacions i llengües. I vindran a veure la meva glòria. 19Faré entre elles un prodigi, i enviaré alguns dels seus supervivents cap a les nacions de Tarsís, Fut, Lud, Mósoc, Ros, Túbal, Javan, les illes llunyanes que no han sentit parlar de mi i no han vist la meva glòria. I anunciaran la meva glòria entre els pagans. 20I de totes les nacions, en ofrena a Jahvè, portaran tots els vostres germans a cavall, en carros, en lliteres, en mules i en dromedaris, sobre la meva muntanya santa, a Jerusalem, diu Jahvè, com els fills d’Israel porten l’ofrena en vasos purs al temple de Jahvè. 21Fins d’alguns d’ells me’n faré sacerdots i levites, diu Jahvè. 22Ja que, així com el cel nou i la terra nova que faré subsistiran davant meu, oracle de Jahvè, així subsistirà el vostre llinatge i el vostre nom.

23De lluna nova a lluna nova i de dissabte a dissabte, tot ésser de carn vindrà a prosternar-se davant la meva faç, diu Jahvè. [1518] 24I quan sortiran, veuran els cadàvers dels homes que em foren infidels. El seu cuc no morirà i el seu foc no s’apagarà; seran l’horror de tot ésser de carn.