Salms (Ps. 1,1-150,6)[813]

Llibre primer (Ps. 1,1-41(40),14)

Salm 1: El camí del just i el de l’injust[814]

1Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al cercle burleta dels descreguts.
2Estima de cor la llei de Jahvè,
la repassa meditant-la nit i dia.
3Serà com un arbre arrelat vora l’aigua,
que fa fruit quan n’és el temps,
i el seu fullatge mai no es marceix;
duu a bon terme tot allò que emprèn.

4No serà aquesta la sort dels injustos,
seran com la palla que el vent escampa.
5Els culpables no resistiran al judici,
cauran els pecadors a l’assemblea dels justos[815].
6Jahvè vetlla els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament.

Salm 2: Els reis de la terra i el Messies[816]

1Per què s’avaloten les nacions,
i els pobles comploten en va?
2Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra Jahvè i el seu Messies[817]:
3«Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

4Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla.
5Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.

6M’ha consagrat a mi com a rei seu
dalt de Sió, muntanya santa.
7Proclamo el decret de Jahvè[818].
M’ha dit: «Ets el meu fill;
avui t’he engendrat. Demana-m’ho,
8i et donaré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.
9Els governaràs amb el ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa».

10I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
11Respecteu Jahvè, sotmeteu-vos-hi,
12veniu tremolant a fer-li homenatge,
no fos que el vostre intent acabés en la desfeta,
si de sobte s’inflamava la seva ira.

Feliços els qui en ell es refugien.

Salm 3: Pregària del matí[819]

1Salm. De David. Quan fugia del seu fill Absalom.

2Quants n’hi ha, Jahvè, que em persegueixen!
Són molts els qui s’alcen contra meu.
3Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi». Cadència. Interludi.[820]

4Jahvè, vós sou l’escut que em protegeix,
als ulls de tots vós sou la meva glòria.
5Quan crido invocant Jahvè,
ell em respon des de la santa muntanya.

C.I.

6Me’n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. Jahvè em sosté.
7No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.

8Alceu-vos, Jahvè,
salveu-me, Déu meu.
Vós pegueu els meus contraris,
i feu saltar les dents dels culpables.

9La salvació ve de Jahvè.
Beneïu el vostre poble.

C.I.

Salm 4: Pregària del vespre[821]

1Del mestre de cant. Amb instruments de corda. Salm. De David.

2Responeu-me quan us invoco,
o Déu, que em feu justícia
M’heu eixamplat el cor en els perills,
compadiu-me i escolteu el meu prec.

3Fins quan, vosaltres, homes,
menyspreareu el qui és la meva glòria
i preferireu el que és no res
fiant-vos d’esperances enganyoses?

C.I.

4Sapigueu que Jahvè
m’ha fet favors admirables;
Jahvè m’escolta
sempre que l’invoco.
5No pequeu, si us veieu insegurs;
reflexioneu de nit i assereneu-vos.

C.I.

6Oferiu sacrificis per obtenir el favor de Déu
i confieu en Jahvè.
7Molts exclamen:
«En qui trobarem el nostre goig?
Que sigui el nostre estendard
la claror de la vostra mirada!»

8La joia que m’heu posat al cor
és més gran que la que ells tenen
quan ha estat bona la collita
de blat i de vi.
9M’adormo en pau,
així que em fico al llit,
i em sento segur,
només en vós, Jahvè.

Salm 5: Pregària del matí[822]

1Del mestre de cant. Al to de «Ha-nehilot»[823] Salm. De David.

2Escolteu, Jahvè, les meves paraules,
acolliu el meu anhel.
3Estigueu atent, defenseu-me,
rei meu i Déu meu.
És a vós que imploro, 4Jahvè,
escolteu el meu clam a trenc d’alba;
us exposo el meu plet de bon matí
i em quedo esperant.

5Vós no sou un Déu que es complagui en la maldat,
no acolliu el dolent a casa vostra;
6els qui viuen obcecats no resisteixen
quan vós els mireu.
Detesteu els amics de males arts,
7extermineu els mentiders;
l’home fals i sanguinari, Jahvè,
vós l’abomineu.
8Però jo, per la vostra gran bondat,
entro a casa vostra
i em prosterno ple de reverència
davant del santuari.

9Guieu-me, Jahvè, vós que sou just,
que hi ha qui em vol mal;
feu-me planer el camí que obriu davant meu.
[824] 10Als seus llavis no hi ha sinceritat,
guarden al cor la intriga;
sota la seva llengua falaguera
hi ha un sepulcre obert.

11O Déu, sentencieu-los. Que fracassin
els plans que es proposen.
Allunyeu-los. Són uns sediciosos
que es revolten contra vós[825].
12Se n’alegraran els qui s’emparen en vós,
ho celebraran per sempre;
protegiu-los, que puguin celebrar-ho,
els qui estimen el vostre nom,
13perquè vós, Jahvè, beneïu el just,
el vostre favor el protegeix.

Salm 6: Oració d’un malalt afligit[826]

Del mestre de cant. Amb instruments de corda. Al to de «Ha-xeminit»[827]. Salm. De David.

2No em repteu, Jahvè, tan durament,
no em corregiu amb tant de rigor.
3Compadiu-vos de mi, que perdo forces.
Guariu-me. Tot jo em consumeixo,
4tot jo estic trasbalsat.
I vós, Jahvè, què espereu?
5Veniu a salvar-me la vida,
allibereu-me per la vostra bondat.
6Entre els morts no hi ha qui us recordi,
qui us pot lloar al país dels morts?
7Estic desfet de tant sofrir,
cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes.
8Els ulls se’m consumeixen de tristesa,
els fa envellir tant de dolor.

9Aparteu-vos de mi, gent malèfica!
Jahvè accepta el meu plor,
10Jahvè escolta la meva súplica
i acull la meva pregària.
11Els enemics, confosos i desfets,
es faran enrera en un instant.

Salm 7: Apel·lació al judici de Déu[828]

1Lamentació. De David. Que cantà a Jahvè a causa de Cus, el benjaminita.

2Jahvè, Déu meu, en vós m’emparo;
salveu-me dels perseguidors, allibereu-me,
3que, si algú, com un lleó, m’arrabassés la vida,
qui la rescataria, qui la salvaria?

4Jahvè, Déu meu, si he fet això que diuen,
si les meves mans hi tenen part,
5si he faltat a la paraula d’amistat,
jo que perdono el qui em vol mal sense motiu,
6que m’atrapi l’enemic que em persegueix,
que em trepitgi per terra
i em colgui a la pols.

C.I.

7Jahvè, alceu-vos decidit,
atureu la fúria dels enemics,
desvetlleu-vos i sortiu a defensar-me
en el judici que vós heu convocat.
8Que s’apleguin les nacions al voltant vostre,
asseieu-vos ben alt per presidir-les.
9Jahvè és el jutge dels pobles.
Feu-me justícia, Jahvè.
Jo no tinc culpa i m’he portat honradament.
[829] 10Ja n’hi ha prou de la malicia dels culpables,
i vós, Déu just,
vós que escruten l’interior dels homes
doneu raó a l’innocent.

11Déu és l’escut que em protegeix,
el salvador dels rectes de cor.
12Déu és un jutge just,
que s’imposa cada dia.

13Si l’injust torna a esmolar l’espasa,
tiba l’arc i l’apunta,
14es tornaran contra ell les armes mortals
i les fletxes enceses que prepara.

15Miren-lo: té a les mans el malefici,
prepara el cop amb malícia, i l’erra.
16Havia cavat una fossa ben fonda,
i acaba caient-hi ell mateix;
17víctima dels propis intents,
recau damunt d’ell la seva malícia.

18Dóno gràcies a Jahvè perquè és just;
canto el nom de l’Altíssim[830].

Salm 8: Himne al Creador[831]

1Del mestre de cant. Al to de «Ha-Guittit»[832]. Salm. De David.

2Jahvè, sobirà nostre, que n’és de gloriós
el vostre nom[833] per tota la terra!

La majestat que teniu dalt del cel
[834] 3els infants més petits ja la canten:
«Heu fet del firmament un baluard
que detura el rebel i l’enemic».

4Quan miro el cel que han creat les vostres mans,
la lluna i els estels que hi heu posat,
[835] 5em dic: «Què és l’home, perquè us en recordeu,
què és un mortal, perquè li doneu autoritat?
6Gairebé l’heu fet igual als àngels[836],
l’heu coronat de glòria i de prestigi,
[837] 7l’heu fet rei de les coses que heu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus:
8ramades de bous i d’ovelles,
fins i tot els animals salvatges,
9l’ocell que vola i els peixos del mar,
tot allò que segueix els camins dels oceans».

10Jahvè, sobirà nostre, que n’és, de gloriós,
el vostre nom per tota la terra!

Salm 9-10 (9): Cant d’acció de gràcies i de pregària contra els opressors[838]

1Del mestre de cant. Al ta de «Mut labben»[839]. Salm. De David.

Àlef

2Us donaré gràcies, Jahvè, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
3saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, o Altíssim,

Bet

4quan els enemics es faran enrera
i cauran vençuts davant vostre.
5Heu defensat el meu plet, jutge justíssim,
assegut al vostre tribunal.

Guímel

6Heu reprimit els descreguts i exterminat l’impiu,
n’heu esborrat els noms per sempre més.
7L’enemic s’ha convertit en ruïnes perpètues,
ja s’ha fos el record de les ciutats arrasades.

He

S’havia rebel·lat. 8Però Jahvè té sempre a punt
el tribunal per al judici.
9Jutjarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.

Uau

10Per al perseguit serà una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.
11Els qui us coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu els qui us busquen.

Zain

12Canteu a Jahvè que té a Sió[840] el palau,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
13veu els crims que reclamen justícia,
no oblida mai el clam de l’indefens.

Het

14Compadiu-vos de mi, Jahvè,
mireu com m’afligeixen els enemics,
i arranqueu-me de les portes de la mort.
15I contaré les vostres lloances,
celebraré la vostra victòria
als portals de la ciutat de Sió.

Tet

16Els pagans s’han enfonsat a la fossa que han fet,
han quedat presos a la trampa que havien parat.
17Jahvè es deixa veure, fa justícia,
l’impiu ha caigut en el propi parany.

C.I.

Iod

18Els impius i descreguts que obliden Déu
es faran enrera fins a la terra dels morts!

Caf

19Però el desvalgut no serà mai oblidat,
ni serà defraudada l’esperança dels pobres.
20Alceu-vos, Jahvè, que els homes no triomfin,
que els descreguts siguin jutjats davant vostre.
21Feu-vos respectar, Jahvè,
que aprenguin que no són sinó homes.

C.I.

Salm 10

Làmed

1¿Com és, Jahvè, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu als moments de la desgràcia?
2L’impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n’apodera amb les intrigues que trama[841].
3L’impiu es glorieja de les seves ambicions,
i, àvid de diners, menysprea Jahvè:
4«La seva ira esclata molt amunt,
Déu no passa comptes, Déu no fa res»[842].
5I tothora la intriga vicia els seus camins.

Mem

Per a ell són massa lluny els vostres judicis,
es riu dels seus rivals.
6Pensa en el cor: «No cauré mai,
per més anys que passin, estaré segur».

Pe

[843] 7Ple de malediccions, d’enganys i violència,
quan parla dissimula conjurs i maleficis.
8Es posa a l’aguait rera l’entrada
per assassinar d’amagat l’innocent;

Ain

els seus ulls espien l’indefens,
9observa d’amagat, com un lleó, entre maleses,
alerta per endur-se el desvalgut,
el captura, i amb el llaç l’arrossega;

Sade

10s’ajup, s’aclofa fins a terra,
l’indefens cau a les seves urpes.
11Pensa en el cor: «Déu se n’oblida,
aparta els ulls i no veu res».

Cof

12Alceu-vos, Jahvè, esteneu la mà,
no us oblideu de l’indefens.
13¿Per què l’impiu no fa cas de Déu,
pensant que no passa comptes?

Reix

14Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences,
per prendre-les a les vostres mans;
a vós s’abandona l’indefens,
vós sou l’ajut dels orfes.

Sin

15Jahvè, desarmeu el dolent,
que respongui de la seva impietat
i que no en quedi rastre.
16Jahvè és rei per sempre més!
Els pagans han desaparegut del país.

Tau

17Heu sentit, Jahvè, el desig de l’indefens;
enfortiu el seu cor, escolteu-lo,
18per fer justícia al pobre i a l’orfe,
que mai més no els faci por l’home que és terra.

Salm 11: Confiança en Déu[844]

1Del mestre de cant. De David.

Estic en mans de Jahvè, ¿com podeu dir-me:
«Ves-te’n errant, ocell, per les muntanyes.
2Mira, els malvats ja tiben l’arc,
tenen la fletxa posada a la corda
per tirar mentre és fosc a l’home bo.
3Què pot fer un just, si els fonaments s’esfondren»?[845]

4Jahvè habita al seu temple,
Jahvè té el seu tron en el cel;
d’allà estant observa tot el món,
des del cel examina tots els homes;
5examina els justos i els culpables,
i abomina els qui volen violències;
6farà ploure brases sobre els culpables,
i hauran de beure foc, sobre i tempesta.
7Perquè Jahvè, que és just, estima la bondat;
els homes rectes el veuran cara a cara[846].

Salm 12 (11): Déu salva el desvalgut[847]

1Del mestre de cant. Al lo de «Ha-xeminit». Salm. De David.

2Salveu-nos, Jahvè, que no queda gent bona,
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
3Tot el que diuen els uns als altres és mentida,
fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals.
4Que Jahvè acabi amb els llavis aduladors
i la llengua que parla amb altivesa.
5Són els qui diuen: «Tenim llengua,
en tenim i ens en valem, qui ens pot manar?»
6Jahvè respon: «Si els desvalguts sofreixen,
i ploren els pobres, ara mateix m’aixeco
a salvar del perill el qui ho demana.»
7L’oracle de Jahvè és de bona llei;
és plata sense escòries, refinada set vegades.
8Vós, Jahvè, ens protegireu,
ens guardareu de tots aquests per sempre.
9Ronden els injustos i no van enlloc,
mentre ell enalteix els homes menyspreats.

Salm 13 (12): Clam del just perseguit i desolat[848]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2Fins quan, Jahvè, seguireu oblidant-me!
Fins quan m’amagareu la mirada!
3Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
tantes penes nit i dia, dins el cor!
Fins quan l’enemic s’alçarà triomfant!
4Jahvè, Déu meu, mireu i defenseu-me.
Ompliu-me els ulls de claror,
que el son de la mort no me’ls acluqui;
5que no digui l’enemic: «L’he vençut»,
ni s’alegri de veure la meva caiguda.

6Jo, sabent que m’estimeu, tinc plena confiança.
El meu cor s’alegra: ja em veig salvat
i canto a Jahvè pels seus favors.

Salm 14 (13): Prescindir de Déu corromp l’home i el perd[849]

1Del mestre de cant. De David.

Els insensats pensen dintre seu:
«Déu no és res».
Són corromputs, és detestable el seu obrar;
ningú no fa el bé.

2Jahvè guaita des del cel
per veure com són els homes,
per observar si n’hi ha cap d’assenyat
que busqui Déu[850].
3S’han desviat,
s’han pervertit tots plegats,
ningú no fa el bé, ni un de sol.

4Aquests malèfics veuran clarament,
i ho proclamaran,
que els qui devoren el meu poble
és pa sagrat que devoren.
5Quin esglai s’apodera d’ells
quan veuen que Déu fa justícia.
6Es reien de la causa del pobre,
i han vist com Déu l’empara.

7Oh! Que vingui de Sió
la salvació d’Israel!
Quan Jahvè renovi
la vida del seu poble,
Jacob s’omplirà de goig,
Israel s’alegrarà.

Salm 15 (14): Comportament de l’hoste de Jahvè[851]

1Salm. De David.

Jahvè, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?
¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
2El qui viu honradament i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa,
3no escampa calúmnies quan parla,
mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels de Jahvè;
no es desdiu de promeses oneroses,
a no fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.

Qui obra així, mai no caurà.

Salm 16 (15): Jahvè és la meva herència i el meu protector[852]

1Miktam[853]. De David.

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
2Jo dic a Jahvè: «Sou el meu Senyor,
ningú com vós no em fa feliç.»
3Però ells estan pels déus de la regió,
pels sobirans que tenen en gran estima.
4Multipliquen els seus ídols,
s’entenen amb altres déus.
Les meves mans no els duran cap ofrena,
no em posaré als llavis els seus noms.
5Jahvè, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió;
6la part que m’ha tocat és deliciosa
i m’encisa la meva heretat[854].
7Beneït sigui Jahvè, que em dóna seny.
Fins a les nits el meu cor m’amonesta.
[855] 8Sempre tinc present Jahvè;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
9El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
10No m’abandoneu enmig dels morts,
ni deixeu caure a la fossa el qui us estima[856].
11M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre.

Salm 17 (16): Oració d’un innocent perseguit[857]

1Pregària. De David.

Escolteu-me, Jahvè, demano justícia,
acolliu el meu clam;
escolteu ben atent la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.
2Sentencieu vós mateix la meva causa,
i mireu qui té raó.
3Veniu de nit a examinar-me el cor,
proveu-me al foc, i no em trobareu fals.
4No se m’ha desfrenat la boca, com la de la gent,
estic atent a la paraula dels vostres llavis.
5Els meus passos no abandonen els camins prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
6Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Jahvè, escolteu el que us demano.
7Ajudeu-me amb l’amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s’arreceren als vostres braços.

8Guardeu-me com la nineta dels ulls,
empareu-me a l’ombra de les vostres ales,
9on no m’abasti l’injust que m’assalta,
i l’odi dels enemics que m’envolten.
10Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.
11Se m’acosten, ja m’envolten,
prenen vistes per tombar-me per terra;
12es deleixen com un lleó per la presa,
que observa, ajupit, des de l’amagatall.
13Alceu-vos, Jahvè! Planteu-los cara,
que la vostra espasa m’alliberi dels injustos,
14que els faci morir la vostra mà, Jahvè,
separeu-los dels vius.
Ompliu-los les entranyes del càstig que els espera;
que els seus fills en quedin saciats,
i en deixin als seus néts les engrunes.
15Però jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n.

Salm 18 (17): Cant d’acció de gràcies després de grans combats[858]

1Del mestre de cant. Del servent de Jahvè, David, que adreçà a Jahvè les paraules d’aquest càntic el dia que Jahvè el deslliurà de les mans de tots els seus enemics i de les mans de Saül. 2 Digué, doncs:

Us estimo, Jahvè! Vós m’enfortiu,
3roca i muralla que em deslliura,
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i força que em salva.
4Rodejat d’adversaris delirants, clamo a Jahvè,
crido auxili enmig dels enemics.

5Les onades de la mort m’envoltaven,
sentia l’esglai dels torrents de Belial[859],
6m’estrenyia amb el seu llaç el regne dels morts,
davant mateix tenia els seus paranys[860].
7En veure’m en perill, clamo a Jahvè,
crido socors al meu Déu,
i des del seu palau escolta el meu clam,
el meu crit li arriba al cor.
8Llavors la terra se somogué i tremolà,
cruixiren els fonaments de les muntanyes,
els sacsejà la seva indignació[861].
9Del seu respir s’alçaren glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases.
10Esberlà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada
11i, endut sobre les ales de l’huracà,
volava, prenent per carrossa un querubí[862].
12Es cobrí de foscor tot al voltant,
el seu pavelló era l’aigua tenebrosa,
13els núvols, davant del seu esclat,
es tornaren calamarsa, brases i foc.
14Jahvè, del cel estant, féu esclatar la tronada,
l’Altíssim féu retrunyir la seva veu,
15i els dispersava tirant les seves fletxes[863],
els desconcertava fulminant els seus llamps;
16llavors aparegué el fons de la mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
en sentir el crit del vostre reny
i el bufec terrible del vostre respir.
17Allargà la mà des de dalt i m’agafà,
em tragué fora de l’aiguat,
18m’alliberà d’enemics poderosos,
d’adversaris, més forts que no pas jo.
19Un mal dia es precipitaren contra mi,
però Jahvè va venir a sostenir-me,
20em va fer sortir a camp obert,
m’alliberà, perquè m’estimava.

21Jahvè em premia la innocència,
i haver guardat les mans pures,
22seguint els camins de Jahvè;
no sóc culpable d’allunyar-me del meu Déu,
23sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no em desvio dels seus decrets.
24Em porto amb ell honradament
i em guardo de tota culpa.
25Així Jahvè em premia la innocència
i haver guardat les mans pures als seus ulls[864].

26Amb el fidel vós sou fidel;
sou honrat amb l’home honrat
27i sou sincer amb el sincer,
però amb l’astut sou sagaç.
28Vós defenseu el poble humiliat
i feu abaixar els ulls dels superbs.

29Vós, Jahvè, em manteniu la llàntia encesa,
Déu meu, claror en les meves nits.
30Fiant-me en vós escometo els enemics,
fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.
31L’ajut de Déu no falla mai,
les promeses de Jahvè són de bona llei;
és escut de tothom qui s’hi empara.
32¿Qui és Déu, fora de Jahvè?
Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?
33És ell qui m’ha armat de valentia;
em fa recórrer un camí sense entrebancs,
34amb peus lleugers com els dels cérvols,
i em manté invencible dalt dels cims;
35m’ensinistra les mans al combat,
i els braços a tensar la ballesta.
36Em doneu el vostre escut, defensa segura,
em sosté la vostra mà,
no escatimeu els vostres favors.
37Em conduïu els passos per camins amples,
i no em flaquegen els peus;
38persegueixo els enemics fins que els tinc a les mans,
i no torno sense haver-los abatut;
39els venço i no poden refer-se,
cauen sota els meus peus.
40M’armeu de valentia per al combat,
doblegueu sota meu els qui resistien,
41feu que fugin davant meu els enemics,
rebutgeu els meus adversaris.
42Criden auxili i no hi acut ningú,
clamen a Jahvè, i no els respon;
43els desfaig com la pols al bat del vent,
els trepitjo com el fang dels carrers.

44M’allibereu dels avalots del poble
i em feu sobirà d’altres nacions.
És vassall meu un poble que no coneixia,
45busquen el meu favor els estrangers,
els mano, i em creuen a l’instant;
46surten tremolant dels seus reductes.

47Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal!
Beneeixo el Déu que em salva,
48el Déu que m’ensenya a fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern.
49Vós m’allibereu dels enemics,
de l’abast dels qui s’alcen contra mi;
vós m’allibereu dels homes violents.
50Per això, us lloaré entre les nacions[865],
cantaré al vostre nom, Jahvè:
51«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l’amor que té al seu Ungit,
a David i al seu llinatge per sempre».

Salm 19 (18): Déu, creador i legislador[866]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2El cel parla de la glòria de Déu[867],
l’estelada anuncia l’obra de les seves mans.
3Els dies, l’un a l’altre, es transmeten el missatge,
l’una a l’altra se’l revelen les nits.
4Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els sentí la veu,
[868] 5la seva crida s’escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
6i el sol en surt, com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta, corre pel camí,
7surt en un extrem del cel,
i se’n va fins a l’altre;
res no s’escapa de la seva escalfor.

8La llei de Jahvè és perfecta,
reconforta l’ànima[869];
és ferm el que Jahvè disposa,
dóna seny als ignorants.
9Els preceptes de Jahvè són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments de Jahvè són transparents,
il·luminen els ulls.
10Venerar Jahvè és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis de Jahvè són ben presos,
tots són justíssims.
11Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel,
regalimant de la bresca.

12El vostre servent està prompte
a guardar-los amatent;
13però ¿qui s’adona de les pròpies errades?
Disculpeu allò que em passa inadvertit.
14Preserveu-me, Jahvè, de l’orgull,
que no s’apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d’una gran culpa.
15I les paraules que em surten dels llavis
i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Jahvè,
penyal meu, redemptor meu![870]

Salm 20 (19): Pregària per la victòria del rei[871]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2Que Jahvè t’escolti el dia del perill,
que t’empari el nom del Déu de Jacob,
3que t’ajudi des del santuari
i et sostingui des de Sió.
4Que tingui presents les teves ofrenes
i es complagui en els teus sacrificis.

C.I.

5Que et concedeixi allò que desitja el teu cor
i dugui a terme tot allò que et proposes.
6Que puguem celebrar la teva victòria
i alçar els estendards al nom del nostre Déu.
Que Jahvè acompleixi tot allò que demanes.

7Ara sé de cert que Jahvè
dóna la victòria al seu Ungit.
Des del cel, on té el santuari, li respon
amb prodigis del seu braç victoriós.
8Uns es fien dels carros, altres dels cavalls;
nosaltres invoquem el nom de Jahvè, el nostre Déu.
9Ells no s’aguanten i cauen,
nosaltres, drets, resistim.
10Doneu al rei la victòria, Jahvè,
escolteu-nos avui que us invoquem!

Salm 21 (20): Acció de gràcies pel rei[872]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2El rei celebra el vostre triomf, Jahvè.
Com se sent feliç per la vostra victòria!
3Heu satisfet el desig del seu cor,
no li heu refusat allò que us demanava.

C.I.

4Sortiu a rebre’l augurant-li felicitat,
li poseu al front una corona d’or.
5Us demanava la vida, i li heu fet la gràcia
d’allargar els seus anys per sempre, sense fi.
6L’ha fet cèlebre la vostra victòria,
l’heu cobert d’honor i majestat;
7sempre es valdran del seu nom per beneir[873],
l’ompliu de goig amb la vostra mirada.
8El rei confia en Jahvè;
l’Altíssim se l’estima, i no té por de caure.

9La seva mà s’apoderarà dels enemics,
s’apoderarà dels adversaris.
10Els faràs cremar com un forn,
el dia que et presentaràs davant del poble[874];
els consumirà la indignació de Jahvè,
el foc els devorarà.
11Esborraràs el seu nom de la terra,
i no quedarà rastre dels seus descendents.
12Ni que ells intentin fer-te mal,
ni que conspirin contra tu, res no podran;
13se’t giraran d’esquena per fugir,
així que prenguis l’arc i apuntis.

14Alceu-vos, Jahvè, amb el vostre poder:
cantarem celebrant la vostra gesta!

Salm 22 (21): Sofrences i esperança del just[875]

1Del mestre de cant. Al to de «Aièlet hassahar»[876]. Salm. De David.

2Déu meu, Déu meu,
per què m’heu abandonat?
No us arriba el meu crit d’auxili,
la pregària que us adreça el meu clam.
3Crido de dia, i no em responeu,
crido de nit, i no me’n feu cas.
4I això que vós teniu el tron al santuari,
esperança d’Israel.
5En vós confiaven els nostres pares,
hi confiaven, i els vau alliberar;
6clamaven, i eren deslliurats,
confiaven, i no els vau defraudar.

7Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent i menyspreat del poble;
[877] 8tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa.
[878] 9«S’ha adreçat a Jahvè; que l’alliberi, doncs;
que el salvi, si tant se l’estima».

10Però sou vós qui em traguereu del si de la mare,
sou vós qui em confiàreu als seus pits;
11acabat de néixer, em van dur a la vostra falda[879],
sou el meu Déu des d’aleshores.
12No us allunyeu, que el perill és a prop,
i no tinc qui m’ajudi.
13M’envolta un ramat de braus,
m’acorralen uns vedells de Basan[880];
14com lleons que rugeixen i destrossen,
baden la boca contra mi.

15Tot jo m’escolo com aigua,
tinc desllorigats els ossos,
el cor, com si fos cera,
se’m fon dins les entranyes,
16tinc eixut com terrissa el paladar,
la llengua se m’hi encasta,
i m’ajaieu a la pols de la mort.
17M’envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors;
m’han lligat les mans i els peus,
18puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets,
[881] 19es reparteixen entre ells els meus vestits,
es fan a la sort la meva roba.

20Almenys vós, Jahvè, no us allunyeu,
força meva, cuiteu a defensar-me.
21Allibereu-me de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos,
22salveu-me de la gola del lleó,
guardeu de les banyes del brau la meva pobra vida.

[882] 23Anunciaré el vostre nom als meus germans,
us lloaré enmig del poble reunit.
24Fidels de Jahvè, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel.
25No ha mirar amb repugnància ni amb menyspreu
el pobre desvalgut;
no l’ha privat de la seva mirada,
i, quan cridava auxili, l’ha escoltat.
26En ell s’inspirarà el meu himne el dia del gran aplec,
davant dels seus fidels oferiré els sacrificis promesos.
27Els humils en menjaran fins a saciar-se,
lloaran Jahvè els qui sincerament el busquen,
i diran: «Visqueu per molts anys».
28Ho tindran present i es convertiran a Jahvè
tots els països de la terra;
es prosternaran davant seu
gent de totes les nacions.
29Perquè la reialesa és de Jahvè,
ell té la sobirania sobre els pobles.
30Fins les cendres de les tombes l’adoraran,
s’agenollaran davant seu els qui dormen a la pols.
Serà per a ell la vida que em dóna,
31els meus descendents li seran fidels.
Parlaran del Senyor a les generacions que 32vindran,
anunciaran els seus favors als qui naixeran després,
i els diran: «Jahvè ha fet tot això».

Salm 23 (22): Felicitat del qui viu a la casa de Déu[883]

1Salm. De David.

[884]Jahvè és el meu pastor, no em manca res:
2em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
3i allà em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.
4Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta.

5Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

3Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa de Jahvè.

Salm 24 (23): Entrada de Jahvè al santuari[885]

1De David. Salm.

[886]És de Jahvè la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
2Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius[887].

3Qui pot pujar a la muntanya de Jahvè?[888]
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
4El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,
que no confia en els déus falsos,
ni jura amb ganes d’enganyar.
5Rebrà benediccions de Jahvè,
rebrà els favors del Déu que salva.
6Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Jahvè,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

C.I.

7Portals, alceu les llindes,
engrandiu-vos, portalades eternes[889],
que ha d’entrar el rei de la glòria!

8Qui és aquest rei de la glòria?
És Jahvè, valent i poderós,
és Jahvè, victoriós en el combat.

9Portals, alceu les llindes,
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!

10Qui és aquest rei de la glòria?
És Jahvè, Déu de l’univers,
és aquest el rei de la glòria.

C.I.

Salm 25 (24): Recull de pregàries[890]

1De David.

Àlef

A vós elevo la meva ànima, Jahvè,
2Déu meu…,

Bet

en vós confio, que no en tingui un desengany,
i no se n’alegrin els enemics.

Guímel

3No s’enduran un desengany els qui esperen en vós,
sinó els qui us abandonen per fiar-se del no-res.

Dàmel

4Feu que conegui, Jahvè, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.

He

5Guieu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu,

Uau

i a cada moment espero en vós,
perquè sé que sou bo, Jahvè.

Zain

6Recordeu-vos, Jahvè, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.

Het

7No us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

Tet

8Jahvè és bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.

Iod

9Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.

Caf

10Tot l’obrar de Jahvè és fruit d’amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.

Làmed

11Per l’amor del vostre nom, Jahvè,
perdoneu la meva culpa, que és molt gran.

Mem

12Qui és el qui venera de debò Jahvè?
Ell li ensenyarà el camí que ha de prendre,

Nun

13Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra.

Sàmec

14Jahvè es fa conèixer íntimament als seus fidels,
els revela la seva aliança.

Ain

15Tinc sempre els ulls posats en Jahvè,
que em treu els peus del parany.

Pe

16Mireu i compadiu-vos de mi,
que em sento sol i desvalgut.

Sade

17Eixampleu-me el cor oprimit,
traieu-me de la meva dissort.

Cof

18Mireu la meva aflicció i les meves penes,
i perdoneu-me tots els pecats.

Reix

19Mireu si en tinc, d’enemics,
si en són, de violents, els seus odis!

Sin

20Guardeu-me la vida i deslliureu-me;
m’he emparat en vós; que no en tingui un desengany!

Tau

21La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en vós tinc posada l’esperança.
22Déu meu, allunyeu d’Israel
els mals que l’afligeixen.

Salm 26 (25): Pregària d’un innocent[891]

1De David.

Feu-me justícia, Jahvè, que sóc innocent.
Confio en Jahvè, no tinc por de caure.
2Examineu-me, Jahvè, i proveu-me,
depureu al foc el meu cor.
3Tinc davant dels ulls el vostre amor
i visc d’acord amb la vostra veritat.
4No m’assec amb la gent supersticiosa,
ni em faig amb els amics de males arts[892];
5detesto les colles dels malèfics,
no m’assec amb els impius.

6Tinc les mans netes de culpa, Jahvè,
quan em rento i giro entorn del vostre altar,
7cantant ben alt l’acció de gràcies
i anunciant les vostres meravelles.
8M’estimo, Jahvè, la casa on habiteu,
l’indret on resideix la vostra glòria.

9No em compteu entre els pecadors,
entre els homes que cometen crims de sang;
10les seves mans són malintencionades
i plenes de favors per subornar.
11La meva vida és més honrada.
Allibereu-me, doncs, i compadiu-vos de mi!
12Els meus peus van pel camí dret;
beneiré Jahvè enmig del poble reunit.

Salm 27 (26): Ferma confiança en Déu[893]

1De David.

Jahvè m’il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
Jahvè és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?
2Quan m’envesteixen homes malvats
per devorar les meves carns,
són ells, els enemics, els meus rivals,
els qui ensopeguen i cauen.
3Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no temeria;
per més que en declaressin la guerra,
jo em sentiria confiat.

4Una sola cosa he demanat a Jahvè,
i la desitjo amb tota l’ànima:
poder viure a la casa de Jahvè
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l’estima de Jahvè
i vetllar pel seu temple.
5Ell m’amaga al seu costat,
en dies de desgràcia;
m’oculta dintre el recer de casa seva,
m’encamina a la roca inaccessible.
6Ara, doncs, s’aixeca el meu cap
sobre els enemics que m’envolten;
a casa d’ell ofereixo sacrificis,
ofereixo aclamacions[894],
himnes i càntics en honor de Jahvè.

7Escolteu el meu clam, Jahvè,
compadiu-vos de mi, responeu-me.
8De part vostra, em diu el cor:
«Busca la meva presència!»
Arribar davant vostre és el que vull;
9Jahvè, no us amagueu.
No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent,
vós que sou el meu ajut.
No em deixeu abandonat,
Déu meu, Salvador meu.
10Si mai m’abandonaven el pare i la mare,
Jahvè em recolliria.

11Ensenyeu-me, Jahvè, la vostra ruta,
conduïu-me per camins planers;
penseu que tinc enemics.
12No em deixeu a mercè d’ells;
es presenten falsos testimonis
urgint la meva condemna.

13N’estic cert, fruiré en aquesta vida
de la bondat que em té Jahvè.
14Espera en Jahvè! Sigues valent!
Que el teu cor no defalleixi!
Espera en Jahvè!

Salm 28 (27): Súplica en la tribulació[895]

1De David.

A vós clamo, Jahvè, que sou el meu penyal;
no feu el sord al meu crit;
si vós no me’n feu cas, seré com un de tants
que s’enfonsen a la terra dels morts.
2Escolteu la meva veu suplicant,
quan us crido auxili,
amb les mana alçades[896]
vers el santuari.

3No em llanceu amb els culpables
ni amb els qui van amb males arts;
parlen amb to d’amic als seus companys,
però coven malicia en el cor.
4El mateix mal que fan als altres,
que caigui damunt d’ells.
5No han entès el gest de Jahvè,
l’obra de les seves mans;
per això, els destruirà sense esperança.

6Beneït sigui Jahvè, que escolta
la meva veu suplicant.
7Jahvè és la muralla que em protegeix;
el meu cor hi confia.
M’ha defensat, i m’he rejovenit tot jo;
vull lloar-lo de tot cor.

8Jahvè és la muralla del seu poble,
dóna la victòria al seu ungit[897].

9Salveu el vostre poble,
beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor,
preneu-los sempre als vostres braços.

Salm 29 (28): Himne a Déu, Senyor en la tempesta[898]

1Salm. De David.

Doneu a Jahvè, fills de Déu[899],
doneu a Jahvè glòria i honor,
2honoreu Jahvè, honoreu el seu nom,
adoreu Jahvè, s’apareix la seva santedat.

3El tro de Jahvè es fa sentir sobre les aigües
—el Déu majestuós fa esclatar la tempesta—,
ve Jahvè sobre les aigües torrencials.
4El tro de Jahvè és potent,
el tro de Jahvè és majestuós.
5El tro de Jahvè estavella els cedres,
Jahvè estavella els cedres del Líban.
6Fa saltar el Líban com un vedell
i el Sarion[900] com la cria dels braus.
7El tro de Jahvè fa espurnejar flames de foc,
8el tro de Jahvè arremolina el desert,
Jahvè arremolina el desert de Cadés.
9El tro de Jahvè arremolina l’alzinar
i escorça les boscúries.
I al seu palau[901] tot canta: «Glòria!»

10Jahvè té el soli en les aigües diluvials[902],
Jahvè seu, rei per sempre.
11Que Jahvè faci poderós el seu poble,
que Jahvè el beneeixi amb el do de la pau![903]

Salm 30 (29): Acció de gràcies després de la malaltia[904]

1Salm. Càntic per a la dedicació del temple. De David.

2Amb quin goig us exalço, Jahvè!
M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,
i no heu permès que se n’alegrin els enemics.
3Jahvè, Déu meu, vaig cridar auxili i em vau guarir.
4Jahvè, m’heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida.

5Canteu a Jahvè, els qui l’estimeu,
enaltiu la seva santedat!

6El seu rigor dura un instant, el seu favor, tota una vida;
Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia.

7Jo pensava, quan em veia segur: «No cauré mai».
8Jahvè, quan m’afavoríeu, m’asseguràveu l’honor i el poder,
en amagar-se la vostra mirada, vaig quedar trasbalsat.

9He clamat a vós, Jahvè, he suplicat al meu Senyor:
10«Què hi guanyareu que perdi la vida i baixi a la fossa?
¿És la pols que us lloarà, que proclamarà que sou fidel?»

11Escolteu, Jahvè, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Jahvè.

12Heu mudat en joia les meves penes,
m’heu tret el dol i m’heu vestit de festa;
13el meu cor us cantarà, no callaré mai més;
Jahvè, Déu meu, us lloaré per sempre.

Salm 31 (30): Pregària en la prova[905]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2En vós, Jahvè, m’emparo,
que no en tingui un desengany.
Allibereu-me, vós que sou bo;
3no trigueu, escolteu i allibereu-me,
sigueu el meu Castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
4Per a mi sou penyal i plaça forta.
Per amor del vostre nom guieu-me i conduïu-me,
5traieu-me del llaç que m’han parat,
vos que em defenseu.

6Confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, m’heu rescatat!
7No estimeu els qui veneren els ídols de no-res,
però jo he confiat en Jahvè.
8Amb quin goig enaltiré el vostre amor!
Heu mirat el meu sofriment,
heu emparat la meva vida en el perill,
9no m’heu deixat caure a les mans de l’enemic,
i és ample el lloc on reposen els meus peus.

10Compadiu-vos de mi, Jahvè. Mireu la meva desgràcia.
De tristor se’m consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
11La meva vida s’esgota en les penes,
els meus anys, en el dolor.
Decau el meu vigor de tant sofrir,
se’m consumeixen les forces.
12Sóc la befa dels enemics,
burla dels veïns,
esglai dels coneguts.
Els qui em veuen pel carrer es decanten de mi,
13els seus cors m’han oblidat com si fos mort,
em tenen per una eina que no és bona per a res.
14Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats;
han fet consell contra mi
i han decidit la meva mort.
15Però jo confio en vós, Jahvè,
us dic: «Sou el meu Déu,
16teniu el meu destí a les vostres mans;
deslliureu-me dels enemics que em persegueixen.
17Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada,
salveu-me, per l’amor que em teniu.
18Que no en tingui un desengany, jo que us invoco;
que quedin decebuts els impius,
en el silenci de la terra dels morts;
19que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant».

20Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s’arreceren en vós
per defensar-se dels homes.
21Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els oculteu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües.

22Beneït sigui Jahvè.
És admirable l’amor que em manifesta
dins la ciutat emmurallada.
23Jo que havia dit tan aviat:
«M’heu allunyat del vostre davant.»
Ben cert, heu escoltat la meva súplica
quan implorava el vostre auxili.

24Estimeu Jahvè, els qui li sou fidels!
Jahvè guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense planye’ls
els qui obren amb orgull.
25Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en Jahvè!

Salm 32 (31): Felicitat del pecador que Déu perdona[906]

1De David. Maskil.[907]

[908]Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat, el seu pecat.
2Feliç l’home a qui Jahvè no té en compte la culpa,
i ja no manté l’engany dintre seu.

3Mentre callava la culpa, era esgotador el meu clam,
se’m consumien les forces;
nit i dia la vostra mà pesava damunt meu,
es fonia el meu vigor com en les secades d’estiu.

C.I.

5M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he dissimulat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat, Jahvè,
m’heu perdonat la culpa comesa[909].

C.I.

6Que us supliquin els fidels
als moments de desgràcia;
per més que els rius es desbordin,
a ells, ni els tocaran.
7En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill;
tothom celebra al voltant meu
el goig de veure’m lliure.

C.I.

8Em dieu: «Jo mateix t’instruiré,
t’ensenyaré el camí que has de seguir,
seré el teu conseller,
i els meus ulls vetllaran sobre tu.
9No siguis com el cavall o la mula,
que es desbocaria sense brida ni regnes:
no t’hi podries acostar».

10Els injustos sofriran moltes penes,
l’amor de Jahvè protegeix tots els qui en ell confien.

11Alegreu-vos, justos, celebreu Jahvè;
homes rectes, aclameu-lo.

Salm 33 (32): Himne al poder i a la providència de Déu[910]

1Justos, aclameu Jahvè,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
2Celebreu Jahvè amb la lira,
acompanyeu amb l’arpa els vostres cants,
3dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l’aclamació![911]
4Perquè la paraula de Jahvè és sincera,
es manté fidel en tot allò que fa;
5estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
6La paraula de Jahvè ha fet el cel,
amb l’alè de la boca ha creat l’estelada;
7com dins un odre, recull l’aigua del mar,
reté l’oceà en el seu llit.

8Que tota la terra veneri Jahvè,
que el temin els habitants del món;
9a una paraula seva, tot començà,
a una ordre d’ell, tot existí.

10Jahvè desfà els plans de les nacions,
tira per terra els propòsits dels pobles;
11però els plans de Jahvè persisteixen,
manté sempre els propòsits del seu cor.
12Feliç, la nació que té Jahvè per Déu,
feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat.

13Jahvè guaita des del cel
observant un per un tots els homes.
14Des del lloc on resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
15ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions.
16No és un gran exèrcit el que salva els reis,
ni per ser valent queda il·lès el soldat;
17els cavalls no valen gens per a guanyar una victòria,
la seva envestida no salva ningú.
18Els ulls de Jahvè vetllen pels qui el veneren,
pels qui esperen en l’amor que els té;
19ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

20Tenim posada l’esperança en Jahvè,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
21És l’alegria del nostre cor,
i confiem en la presència del seu nom.
22Que el vostre amor, Jahvè, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

Salm 34 (33): Protecció divina sobre el just[912]

1De David, quan simulà demència davant d’Abimèlec i, expulsat per ell, se n’anà.[913]

Àlef

2Beneiré Jahvè en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.

Bet

3Tot jo em glorio en Jahvè;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.

Guímel

4Tots amb mi glorifiqueu Jahvè,
exalcem plegats el seu nom.

Dàlet

5He demanat a Jahvè que em guiés;
ell m’ha escoltat, res no m’espanta.

He

6Alceu vers ell la mirada! Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.

Zain

7Quan els pobres invoquen Jahvè,
els escolta i els salva del perill.

Het

8Acampa l’àngel de Jahvè[914]
entorn dels seus fidels, per protegir-los.

Tet

[915] 9Tasteu i veureu que n’és, de bo, Jahvè;
feliç l’home que s’hi refugia!

Iod

10Sants[916] de Jahvè, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.

Caf

11Els rics s’empobriran, passaran fam,
però als qui busquen Jahvè cap bé no els faltarà

Làmed

12Veniu, fills meus, escolten-me;
us ensenyaré com heu de venerar Jahvè.

Mem

13Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?[917]

Nun

14Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.

Sàmec

15Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.

Pe

17Jahvè es gira contra els malfactors
per esborrar-ne de la terra tot record.

Ain

16Els ulls de Jahvè vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili.

Sade

18Així que criden, Jahvè els respon
i els treu de tots els perills.

Cof

19Jahvè és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.

Reix

20Els justos sofreixen molts mals,
però Jahvè sempre els allibera;

Sin

21vetlla per cada un dels seus ossos,
no els podrà trencar ningú.

Tam

22La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just expiaran la seva culpa.
23Jahvè rescata de la mort els seus servents
i no acusarà els qui es refugien en ell.

Salm 35 (34): Oració contra adversaris desagraïts[918]

1De David.

Acuseu Jahvè, els meus acusadors,
combateu contra els qui em combaten;
2preneu l’escut i el broquer[919],
veniu a ajudar-me;
3brandeu la llança i la destral,
detureu els qui em persegueixen,
digueu-me: «Jo et salvaré».

4Que quedin defraudats i avergonyits
els qui em volen la mort;
que reculin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.
5Que siguin com la palla a mercè del vent,
i els tregui a fora l’àngel de Jahvè;
6que trobin fosc i relliscós el camí
quan fugin perseguits per l’àngel.
7No tenien motiu per posar-me paranys,
i obrir-me clots on perdés la vida.
8Que es trobin tot d’una en el desastre,
que s’agafin als paranys que em posaven
i caiguin als clots que han obert.
9I jo m’alegraré del que Jahvè m’ha fet,
ple de goig de veure que em salva.
10Proclamaré amb totes les forces:
«Jahvè, qui és com vós?
Vós defenseu els febles contra els poderosos,
els pobres contra els qui els volen robar».

11Es presenten testimonis malintencionats,
em demanen comptes de coses que ni sé;
12em tornen mal per bé
tothom m’abandona.
13Quan ells estaven malalts, jo em posava de dol,
m’afligia i dejunava,
el meu cor no deixava de pregar,
14com per un germà o per un amic;
anava a tot arreu com si plorés la mare,
trist, amb el cap cot.
15Però ells s’han alegrat quan m’han vist caure,
s’han aplegat contra mi,
m’han fet mal d’amagat,
no paren de destrossar-me;
16es burlen cruelment de mi,
em miren amb odi i estrenyen les dents.

17Fins quan, Senyor, els suportareu?
No els sentiu rugir? Defenseu-me la vida,
defenseu-la dels lleons.
18Us en donaré gràcies enmig del poble reunit,
davant de tothom us lloaré en dies de festa.
[920] 19No he donat cap motiu als enemics;
que no cantin victòria.
Que no es facin senyes l’un a l’altre;
els qui m’odien, m’odien perquè sí.

20Amb gent de pau, parlen sense pau,
rumien com podran enganyar;
21diuen rient-se de mi:
«L’hem vist com s’enfonsava».

22Ho heu vist, Jahvè. No calleu,
no us allunyeu de mi, Senyor!
23Desperteu-vos, desvetlleu-vos,
feu-me justícia.
Déu meu i Senyor meu, defenseu la meva causa.
24Sentencien amb justícia, Déu meu,
que no puguin alegrar-se’n.
25Que no puguin pensar de mi:
«Això és el que volíem»,
que no puguin dir: «No en queda ni rastre».
26Que quedin confosos i decebuts,
els qui celebraven la meva desgràcia.
Que la confusió i la vergonya cobreixin
els qui s’enorgullien de veure’m perdut.
27Que s’alegrin i cantin
els qui desitgen que em feu justícia,
i puguin dir per sempre: «És gran Jahvè,
que vol el bé del seu servent».
28Anunciaré la vostra rectitud
i us lloaré tot el dia.

Salm 36 (35): Impietat del malvat i bonesa de Déu[921]

1Del mestre de cant. Del servent de Jahvè. De David.

2L’injust escolta dintre seu
l’oracle del pecat[922]:
«No tinc cap por de Déu,
ni de la seva mirada».
3Es creu que les seves culpes
no seran descobertes ni blasmades.
4Tot allò que diu és engany i maldat,
renuncia a tenir seny i a fer el bé.
5Rumia tota la nit quin mal farà,
s’obstina a seguir els camins dolents,
no reprova la maldat.
6El vostre amor, Jahvè, s’eleva fins al cel,
la vostra fidelitat arriba fins als núvols.
7La vostra justícia és com les muntanyes més altes,
les vostres decisions són com l’oceà infinit.
Vós, Jahvè, salveu homes i bèsties.
8Que n’és, de preciós, Déu meu, el vostre amor!
Sota les ales empareu els homes,
9els sacieu del bo i millor de casa vostra,
els feu beure al torrent del paradís;
10perquè en vós hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la vostra llum[923],
11Estimeu tothora els qui us coneixen[924],
sou generós amb els rectes de cor.
12Que no se m’acosti el peu de l’orgullós,
que no em faci fugir la mà del malvat.
13Mireu-los per terra, els qui van amb males arts;
al primer cop, no s’han pogut aguantar.

Salm 37 (36): La sort dels bons i la dels dolents[925]

1De David.

Àlef

Que no t’exasperi el goig dels dolents,
no envegis els qui es porten malament.
2S’assecaran ben aviat com l’herba,
es marciran com el verd dels prats.

Bet

3Confia en Jahvè, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país[926].
4Que sigui Jahvè la teva delícia,
i satisfarà els desigs del teu cor.

Guímel

5Encomana a Jahvè els teus camins;
confia en ell, deixa’l fer:
6farà que brilli com la llum el teu dret,
la teva raó, com el sol de migdia.

Dàlet

7Reposa en Jahvè i espera en ell,
que no t’exasperi la prosperitat de l’intrigant.

He

8Calma’t, no t’irritis ni t’exasperis,
que no faries més que mal,
9i els qui fan mal seran exclosos del país,
però el qui espera en Jahvè, el posseirà.

Uau

10Dura tan poc l’injust!
Si mires el seu lloc, ja no l’hi trobes,
11mentre que els humils posseiran el país,
respiraran la pau profundament.

Zain

12El malvat intriga contra el just,
se’l mira amb odi i cruix de dents.
13Però el Senyor se’n riu,
perquè veu com s’acosta la seva hora.

Het

14L’injust desembeina l’espasa i tiba l’arc,
per abatre els pobres i els humils;
vol matar els qui van per bon camí,
15però l’espasa se li clava al cor,
els arcs se li trenquen.

Tet

16És millor ser just no tenint gaires béns,
que ser malvat en l’opulència;
17el braç del malvat serà abatut,
el del just, el sostindrà Jahvè.

Iod

18Jahvè vetlla per la vida dels honrats,
posseiran eternament la seva herència;
19recolliran en anys de secada,
en temps de fam no els faltarà l’aliment.

Caf

20Els malvats s’encaminen a la ruïna,
…els enemics de Jahvè
s’assecaran com la ufana de l’estepa,
s’esvairan com el fum.

Làmed

21L’injust ha de manllevar i no pot tornar;
el just, en canvi, presta generosament.
22Els qui Jahvè beneeix posseiran el país,
els qui maleeix, en seran exclosos.

Mem

23Els passos de l’home són do de Jahvè,
que vetlla per ell i l’assegura pel camí;
24si mai cau, no queda estès a terra,
perquè Jahvè li dóna la mà.

Nun

25Des de jove fins avui, que ja sóc vell,
no he vist encara cap just abandonat,
ni que els seus fills anessin a captar;
26el just dóna a mans plenes cada dia,
per beneir, tothom recorda el seu llinatge.

Sàmec

27Decanta’t del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
28perquè Jahvè estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.

Ain

No quedarà rastre dels perversos,
s’extingirà la descendència dels malvats;
29però els justos posseiran el país,
hi habitaran per sempre més.

Pe

30El just té sempre als llavis la saviesa
i diu la veritat;
31té gravada al cor la llei del seu Déu,
i camina amb pas segur.

Sade

32El malvat espia el just
bo i buscant de portar-lo a la mort;
33però Jahvè no l’abandona al seu poder,
ni permet que els jutges el condemnin.

Cof

34Confia, doncs, en Jahvè,
segueix els seus camins;
t’exaltarà donant-te possessió del país,
i en veuràs exclosos els malvats.

Reix

35He vist un malvat que triomfava,
i prosperava com un cedre frondós;
36però, tornant a passar, ja no hi era,
l’he buscat, i no en quedava ni rastre.

Sin

37Fixa’t en els bons, mira bé els honrats:
l’home de pau té prosperitat;
38però els pecadors desapareixen
i moren sense descendents.

Tau

39És Jahvè qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
40Jahvè els ajuda i els deslliura dels malvats,
els salva, perquè s’hi refugien.

Salm 38 (37): Clam de misericòrdia[927]

1Salm. De David. Per a commemorar.[928]

2No em repteu, Jahvè, tan durament,
ni em corregiu amb tant de rigor.

3Tinc clavades en mi les vostres fletxes,
la vostra mà s’ha descarregat damunt meu.
4Heu estat amb mi tan sever
que no em queda en tot el cos res de sa;
són tants els meus pecats,
que els meus ossos no troben repòs.
5Les culpes em cobreixen el cap,
com una càrrega pesada em dobleguen.
6Són tantes les meves nicieses,
que se’m tornen repugnants les ferides.
7Camino prostrat i entristit,
vaig de dol tot el dia;
8tinc tot el cos ardent de febre,
no hi queda res de sa.
9Estic esgotat i desfet,
el meu plany és més fort que el rugit del lleó.
10Senyor meu, els meus anhels són davant vostre,
no us passen per alt els meus sospirs.
11El cor em palpita, les forces m’abandonen
i se m’apaga la llum dels ulls.
12Fins els meus amics s’aparten de mi,
els meus parents es mantenen a distància[929].
13Els qui em volen la mort paren els seus llaços,
els qui es proposen fer-me mal parlen de perdre’m
i tot el dia rumien traïcions.

14Però jo faig el sord, no escolto res,
no bado boca com si fos mut,
15faig com si no hi sentís,
com si no tingués res per a replicar.
16Jahvè, Déu meu, jo espero en vós,
no em deixareu sense resposta.
17Aquest és el meu desig: «Que no puguin celebrar-ho.
Si el peu em fallava, com se n’alegrarien!»
18Perquè em veig a punt de caure,
no puc oblidar el meu dolor;
19confesso la meva culpa,
el meu pecat em turmenta.
20Són molts els qui em combaten perquè sí,
són legió els qui m’odien sense motiu;
21els qui em tornen mal per bé
m’acusen del bé que he buscat.

22No m’abandoneu, Jahvè,
Déu meu, no us allunyeu;
23cuiteu a defensar-me,
Senyor, salvador meu.

Salm 39 (38): Brevetat de la vida i esperança en Déu[930]

1Del mestre de cant. D’Iditum.[931] Salm. De David.

2M’he dit a mi mateix: «Vigilaré
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre vegi davant meu un injust».
3M’he quedat silenciós,
silenciós inútilment;
el meu turment s’exacerbava,
4el cor em cremava dins el pit,
a força de pensar-hi s’abrandava un foc,
fins que ha parlat la meva llengua.
5Jahvè, feu-me conèixer la meva fi,
la durada dels meus anys:
sé que passo molt de pressa!
6Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant vostre, és un no-res;
l’home dura tant com un respir.
7L’home passa com les ombres,
les riqueses que acumula són fum,
no sap pas qui les ha d’arreplegar.

8I ara, Senyor, quina esperança em queda?
És en vós en qui confio.
9Allibereu-me de totes les faltes,
no m’exposeu a les burles dels insensats.
10Em quedo mut. Com puc badar la boca,
si sou vós qui ho heu fet?
11Desvieu de mi els vostres cops,
defalleixo sota una mà tan rigorosa.
12Vós eduqueu els homes castigant les culpes
i consumiu els seus tresors com faria l’arna;
l’home es desfà com el fum.

C.I.

13Escolteu, Jahvè, la meva pregària,
estigueu atent al meu crit d’auxili,
no feu el sord als meus plors,
perquè per a vós no sóc sinó un vianant,
un foraster com els meus pares.
14Aparteu de mi la mirada, que m’assereni,
abans d’anar-me’n d’aquesta vida.

Salm 40 (39): Acció de gràcies i clam de socors[932]

1Del mestre de cant. De David. Salm.

2Tenia posada l’esperança en Jahvè,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.
3M’ha tret fora del fang,
del llot on em moria,
m’ha posat els peus sobre la roca,
i m’hi sento segur.
4M’ha posat als llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu;
tots els qui ho han vist, se n’admiren,
i confien més en Jahvè.
5Feliç l’home que té posada en Jahvè
la seva confiança
i no busca l’ajut dels idòlatres,
que es refien d’esperances enganyoses.

6Com heu pensat en nosaltres,
Jahvè, Déu meu!
Quantes meravelles heu fet a favor nostre,
Déu incomparable!
Si les volia anunciar públicament,
no les podria ni comptar.

7Però vós no voleu oblacions ni sacrificis[933],
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació;
8per això us dic:
«Com està escrit de mi en el llibre[934],
9Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor»[935].

10Anuncio amb goig la salvació
davant del poble en dia de gran festa.
No puc deixar d’anunciar-la;
ho sabeu prou, Jahvè.
11No m’he callat la vostra salvació
dins del cor;
he fet conèixer el vostre ajut fidel,
la lleialtat del vostre amor,
davant del poble en dia de gran festa.

12I vós, Jahvè, no em refuseu
la vostra bondat;
que el vostre amor fidel
em guardi sempre.
13Són tants els mals que m’envolten
que no es poden comptar.
Moltes culpes em cauen damunt,
i mai no me n’havia adonat;
són més que cabells no tinc al cap
i em fallen les forces.

14Jahvè, digneu-vos a ajudar-me,
no tardeu a defensar-me, Jahvè!
15Que quedin defraudats i avergonyits,
els qui em volen la mort.
Que reculin plens de confusió
els qui desitgen fer-me mal.
16Que quedin muts de vergonya,
els qui em deien: «T’està bé».
17Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran, Jahvè».
18Ara sóc un pobre desvalgut,
però Jahvè pensa en mi.
Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu.
Déu meu, no trigueu més.

Salm 41 (40): Plany i oració d’un malalt[936]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2Feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut;
en temps difícils Jahvè el salvarà,
3el guardarà i el farà viure feliç a la terra,
no el deixarà a mercè dels enemics.
4Jahvè el sostindrà en el dolor,
fins a treure’l del llit on jeia malalt.

5Jo clamo: «Jahvè, compadiu-vos de mi.
He pecat contra vós, salveu-me la vida».
6Els meus enemics parlen de mi i em volen mal:
«Quan es morirà? Que s’esborri el seu nom!»
7Si algun en ve per visitar-me, fingeix,
ve a buscar males notícies per divulgar-les a fora.
8Els qui m’odien murmuren entre ells,
fan sobre meu presagis dolents:
9«El seu mal no té remei;
ja és al llit, i no se n’alçarà.»
10Fins l’amic millor[937], en qui confiava,
que menjava amb mi, compartint el meu pa,
m’ha traït el primer.
11Però vós, Jahvè, compadiu-vos de mi,
restabliu-me, i faré justícia.
12En això he conegut que m’estimàveu:
que el meu enemic no pot cantar victòria.
13Però a mi, em conserveu sense culpa
i em tindreu per sempre davant vostre.

14Beneït sigui Jahvè, Déu d’Israel,
des de sempre i per sempre. Amén, amén[938].

Llibre segon (Ps. 42-43 (41-42),1-72(71),20)

Salm 42-43 (41-42): La set de Déu present al temple[939]

1Del mestre de cant. Maskil. Dels fills de Coré.[940]

2Com la cérvola es deleix
per l’aigua viva,
també em deleixo jo
per vós, Déu meu.
3Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m’és vida;
quan podré veure
Déu cara a cara?[941]

4Les llàgrimes són el meu pa
de nit i de dia,
i sento dir cada moment:
«On és el teu Déu?»
5Esplaio el meu cor apenat
recordant com en altres temps
venia amb colles d’amics
cap a la casa de Déu,
enmig d’un aplec festiu,
amb crits d’alegria i de lloança.

6Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu. El tornaré a lloar,
Salvador meu 7i Déu meu!

Quan em sento aclaparat,
em recordo de vós,
des del país del Jordà i de l’Hermon,
des de la muntanya de Missar[942].

8Un cop de mar en crida un altre
al bramul del vostre temporal;
tots els rompents de les onades
han passat per damunt meu.
9Que Jahvè confirmi cada dia
l’amor que em té.
I cada nit cantaré la lloança
del Déu que m’és vida.

10Dic a Déu, la meva roca:
«Per què us oblideu de mi?
Per què haig d’anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l’enemic?»
11Veient la ferida del meu cor
l’adversari m’escarneix,
i sento dir a cada moment:
«On és el teu Déu?»

12Per què aquesta tristor, ànima meva?
per què aquest torbament?
Espera en Déu. El tornaré a lloar,
Salvador meu i Déu meu!

(Salm 43)

1Feu-me justícia, defenseu la meva causa
contra la gent que no estima;
allibereu-me, Déu meu, d’aquests homes
perversos i traïdors.
2Déu meu, la muralla que em salva sou vós.
Per què m’abandoneu?
Per què haig d’anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l’enemic?
3Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada,
al lloc on residiu;
i m’acostaré a l’altar de Déu,
4a Déu, que és la meva alegria;
ho celebraré i us lloaré amb la cítara,
Jahvè, Déu meu.

5Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu. El tornaré a lloar,
Salvador meu i Déu meu!

Salm 44 (43): Plany del poble en la derrota[943]

1Del mestre de cant. Dels fills de Coré. Maskil.[944]

2Déu nostre, nosaltres mateixos hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.
3Per implantar-los, desposseireu els nadius,
anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.
4No fou amb l’espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.
5Éreu vós, rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
6Amb vós envestíem els nostres adversaris,
amb el vostre nom dominàvem els nostres agressors.
7Perquè jo no posava la confiança en l’arc,
l’espasa no em donava la victòria;
8vós mateix ens vau salvar dels adversaris,
i vau cobrir els enemics de confusió.
9Nosaltres ens gloriàvem de l’ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

C.I.

10Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat[945];
11ens feu retrocedir davant de l’enemic,
que ens saqueja sense por;
12ens heu fet com anyells per a matar,
ens heu escampat per les nacions;
13heu venut per no res el vostre poble,
no us ha enriquit el seu preu.
14Heu fet de nosaltres l’escarni dels veïns,
la befa i la burla dels passos que ens envolten.
15La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
mouen el cap amb aires de mofa.
16A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls de vergonya
17sentint com m’ultratja l’enemic,
l’enemic que es venja de mi.

18¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?[946]
19El nostre cor no s’ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels vostres camins,
20i vós ens llanceu al desert amb els xacals[947],
sota un mantell de tenebra.
21Si haguéssim oblidat el nostre Déu
i estès les mans per pregar un déu estranger,
22¿és que Déu no se n’hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?
23És per vós que morim cada dia,
i ens tenen com anyells per a matar.

24Desperteu-vos, per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.
25Per què ens amagueu la mirada
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
26Estem prostrats a la pols,
amb tot el cos estenallat a terra.
27Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l’amor que ens tenia, allibereu-nos.

Salm 45 (44): Cant de noces d’un gran rei[948]

1Del mestre de cant. Al to de «Xoixanim».[949] Dels fills de Coré. Maskil. Cant d’amor.

2Un bon auguri em surt del cor,
dedico al rei el meu poema,
la meva llengua és àgil com una ploma d’escrivà.

3«Ets el més bell de tots els homes,
exhalen gràcia els teus llavis,
Déu t’ha beneït per sempre.
4Cenyeix-te l’espasa, valent,
vesteix-te de festa, cavaller victoriós,
5per defensar la veritat,
i la justícia dels indigents.
Seran terribles els trets del teu arc;
el teu braç gloriós, 6amb les fletxes agudes,
encertarà l’enemic, es rendiran els pobles,
cauran acovardits els enemics del rei.

7Que el teu tron, o déu[950], desafiï els segles,
i el teu ceptre reial sigui un ceptre just,
8tu que estimes la justícia i no pas la maldat.
Preferint-te als teus companys, o déu,
el teu Déu t’ha ungit[951] amb perfums de festa;
9la pols de mirra i àloes t’impregna el vestit.

Dels palaus de vori t’alegren les arpes,
10la princesa t’espera enjoiada,
l’esposa et ve a la dreta, vestida amb or d’Ofir[952].

11Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
12el rei està corprès de la teva bellesa.

És el teu senyor; fes-li homenatge.
13La ciutat de Tir ve amb els seus regals,
els pobles més rics busquen el teu favor.

14La princesa arriba tota radiant,
el seu vestit és de brodats d’or,
15guarnida amb brodats és conduïda al rei,
arriba amb el seguici de donzelles amigues;
16Conduïdes enmig de cants de festa,
s’acosten al palau del rei.

17En lloc dels teus pares tindràs els fills;
els nomenaràs governants per tot el país.
18Vull fer perpètua la memòria del teu nom.
Que els pobles et lloïn per sempre més.

Salm 46 (45): Déu fortalesa del seu poble[953]

1Del mestre de cant. Dels fills de Coré. Al to de «Mut».[954] Càntic.

2Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
3No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s’enfonsen dins el mar[955].
4Ja poden bramular i escumejar les onades,
i al seu embat, estremir-se les muntanyes:

Jahvè dels exèrcits és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.

C.I.

5Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada[956] de l’Altíssim.
6Déu hi és al mig, es manté ferma,
Déu la defensa abans que apunti l’alba[957];
7si s’amotinen les nacions i es revolten els reis,
fa esclatar el seu tro, i la terra es desfà.

8Jahvè dels exèrcits és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.

C.I.

9Veniu, contemplen les gestes de Jahvè,
les meravelles que fa a la terra.
10A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i ha trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.
11«Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu;
domino els pobles, domino el món».

12Jahvè dels exèrcits és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.

C.I.

Salm 47 (46): Reialesa universal de Jahvè[958]

1Del mestre de cant. Dels fills de Coré. Salm.

2Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclamen Déu amb entusiasme.
3Jahvè és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
4Sotmet els pobles al nostre guiatge,
posa nacions als nostres peus,
5i per heretat seva, ens pren a nosaltres,
glòria de Jacob, el seu estimat.

C.I.

6Jahvè se’n puja enmig d’aclamacions,
Jahvè se’n puja al so dels corns.
7Canten a Déu, canteu-li,
canten al nostre rei,
8que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
9Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.
10Els prínceps dels pobles s’uneixen
al poble del Déu d’Abraham,
perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots.

Salm 48 (47): Himne a la glòria de Jerusalem[959]

1Càntic. Salm. Dels fills de Coré.

2És gran Jahvè, no ens cansem de lloar-lo
a la ciutat del nostre Deu.
La seva muntanya [960] 3santa és admirable,
és l’encant de tot el món.
La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del rei dels reis;
4Déu sobresurt com un castell
enmig dels seus merlets.
5Uns reis s’havien aliat
per atacar-la junts.
6S’han esverat només de veure-la,
i han fugit desconcertats;
7els ha agafat allà mateix un tremolor,
un dolor, com a la dona quan infanta[961],
8igual que les ventades de llevant
quan estavellen les naus de Tarsís[962].
9Ho havíem sentit dir, i ara ho hem vist:
la ciutat del nostre Déu,
la ciutat de Jahvè dels exèrcits,
Déu la manté ferma per sempre.

C.I.

10Déu nostre, evoquen el record del vostre amor,
enmig del temple;
11sou conegut d’un cap a l’altre de la terra,
sou lloat pertot arreu;
el vostre braç escampa la bondat.
12S’alegra la muntanya de Sió,
estan de festa els pobles de Judà,
i celebren els vostres determinis.
13Recorreu les muralles de Sió;
compteu les seves torres,
14mireu les seves fortificacions,
resseguiu els seus merlets,
i podreu dir després als vostres fills:
15«Aquest és Jahvè,
el nostre Déu per sempre més;
ell és el nostre guia».

Salm 49 (48): L’enigma de la providència[963]

1Del mestre de cant. Al to de «Mut». Dels fills de Coré. Salm.

2Escolteu, tots els pobres del món,
escolteu, habitants de la terra,
3gent noble i gent senzilla,
pobres i rics.
4Us diré unes paraules assenyades,
unes reflexions que he pensat madurament[964].
5El meu cant s’inspira en un enigma,
i l’exposo al so de la lira.

6Per què haig de tenir por en dies dolents,
quan m’envolta el poder dels perversos?
7Vénen refiats perquè es creuen forts
i segurs de la seva gran riquesa.
8¿Quin home podrà mai redimir-se
i pagar a Déu el seu rescat?
9La vida humana no té preu;
no hi valen diners per a adquirir-la,
10per a comprar el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.
11A vista de tothom moren els savis,
moren els ignorants,
i abandonen als altres la fortuna.
12Tindran per casa les tombes,
on s’estaran segles i segles,
ni que els terrenys conservin el seus noms.

13L’home no perdura en els honors,
s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.

14És aquest el camí dels qui vivien confiats,
la fi dels qui parlaven satisfets.

C.I.

15S’apleten com un ramat a la terra dels morts,
i és la mort mateixa el seu pastor;
baixen de dret al sepulcre,
es desfiguren les seves faccions;
la seva casa és la terra dels morts.
16Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts[965],
per a prendre’m amb ell.

C.I.

17No et preocupis, si un home que es fa ric
converteix la seva casa en un palau:
18quan es mori no se l’endurà,
no el seguiran les seves riqueses.
19Ni que en vida se sentís feliç,
afortunat als ulls de tothom,
20es reunirà amb el llinatge dels seus pares,
que no veuran mai més la llum.

21L’home no perdura en els honors,
s’assembla al bestiar, de qui no es parla més.

Salm 50 (49): El veritable culte de Jahvè[966]

1Salm. D’Asaf.[967]

Parla Jahvè, el sobirà dels poderosos,
convoca la terra des de llevant fins a ponent.
2Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.
3Ve el nostre Déu, no callarà.
Un foc devorador li va al davant,
al seu voltant es congria la tempesta[968].
4De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
5«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d’una víctima segellaren l’aliança»[969].

6El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica:

C.I.

7«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc Jahvè, el teu Déu.
8No es pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d’oferir holocaustos[970].
9¿Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
10quan són meus els animals de la selva,
i en tinc milers a les meves muntanyes?
11Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
12Si tenia fam, no t’ho hauré de dir:
és ben meva la terra i tot allò que s’hi mou.
13¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?
[971] 14Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix allò que has promès a l’Altíssim,
15invoca’m en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria».

16I a l’home injust, Déu li diu:
«Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
17tu que no acceptes els avisos,
i tant se te’n dóna d’allò que et mano?
18Si veus un lladre, te’n vas amb ell,
si veus adúlters, t’hi ajuntes;
19obres els llavis per dir mal,
i la teva llengua calumnia.
20T’asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
21¿Haig de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n’acuso, t’ho tiro en cara.

22Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre,
ningú no us salvarà.
23El qui m’ofereix accions de gràcies,
reconeix la meva glòria.
L’home que viu honradament,
veurà la salvació de Déu.

Salm 51 (50): Oració de penitència[972]

1Del mestre de cant. Salm. De David. 2 Quan anà a trobar-lo el profeta Natan després d’haver-se unit amb Bet-Sabé.[973]

3Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;
vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
4renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
5Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat[974].
[975] 6Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el mal que vós desaproveu.
Éreu just quan donàveu la sentència,
irreprensible en el vostre veredicte.
7Vós sabeu que he nascut en la culpa,
que la mare m’engendrà pecador.
8Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre meu m’heu ensenyat a tenir seny.
9Aspergiu-me amb l’hisop[976], que quedi pur;
renteu-me, i seré més blanc que la neu.
10Deixeu-me sentir els crits de festa.
Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols![977]
11Aparteu la mirada dels meus pecats,
esborreu les meves culpes.
12Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
13No em llanceu de la vostra presència,
no em prengueu el vostre esperit sant[978].
14Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que un esperit magnànim em sostingui.
15Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat.
16No em demaneu compte de la sang que he vessat[979],
i aclamaré el vostre perdó,
Déu meu, Déu que em salveu.
17Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança.
18Les víctimes no us satisfan,
si us oferia un holocaust, no me’l voldríeu.
19La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
vós, Déu meu, no el menyspreeu.

20Afavoriu Sió amb la vostra benvolença,
reconstruïu les muralles de Jerusalem.
21Llavors acceptareu els sacrificis,
l’ofrena sencera dels holocaustos,
llavors oferiran vedells al vostre altar.

Salm 52 (51): Càstig de la mala llengua[980]

1Del mestre de cant. Maskil. De David. 2 Quan Doeg, l’idumeu, anà a informar Saül i li diguè: «David ha entrat a la casa d’Ahimèlec».[981]

3¿Per què et glories de ser maliciós,
i et sents valent contra els fidels?
4Sempre premedites males jugades,
tens la llengua com una navalla,
home impostor.
5T’estimes més el mal que el bé,
enganyar que ser honrat;

C.I.

6t’estimes les paraules funestes,
llengua impostora.
7Per això, Déu et derrocarà per sempre,
t’esmicolarà i t’arrasarà la casa,
et desarrelarà d’entre els vius.

C.I.

8Els justos, quan ho vegin,
diran admirant-se’n:
9«Mireu l’home valent:
no buscava en Déu la seva força,
es refiava de la seva riquesa,
jugava segur».

10Però jo, com l’olivera en plena vida[982],
dins la casa de Déu,
confio en el seu amor
per sempre més.
11Sempre us donaré gràcies
pel que vós heu fet;
davant dels vostres fidels proclamaré
la bondat del vostre nom.

Salm 53 (52): Depravació universal[983]

1Del mestre de cant. Al to de «Mahlat». Maskil. De David

2Els insensats pensen dintre seu:
«Déu no és res».
Són corromputs, la seva culpa és detestable,
ni un no fa el bé!
Déu guaita des del cel,
per veure com són els homes,
per observar si n’hi ha cap d’assenyat,
que busqui Déu.

4S’han fet enrera,
s’han pervertit tots plegats,
ni un no fa el bé, ni un de sol.

5Aquests malèfics veuran clarament,
i ho proclamaran,
que els qui devoren el meu poble,
és pa sagrat que devoren,
6Quin esglai s’apodera d’ells!
És inexplicable el seu esglai,
Déu escampa els ossos dels agressors,
quedaran confosos, Déu els abandona.

7Oh! Que vingui de Sió
la salvació d’Israel!
Quan Déu renovi
la vida del seu poble,
Jacob s’omplirà de goig,
Israel s’alegrarà.

Salm 54 (53): Demanda d’auxili contra els enemics[984]

1Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David. 2 Quan els zifeus anaren a dir a Saül: «¿David no s’ha amagat entre nosaltres?»[985]

3Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom!
4Escolteu la meva súplica,
escolteu les meves paraules.
5Mireu com s’aixequen contra mi,
amb quina violència em volen la mort.
No pensen en Déu.

C.I.

6Però és Déu qui m’ajuda,
i fa costat als meus defensors.

7Recaurà sobre els enemics el mal que em volen,
els desarmarà la vostra justícia.

8De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Jahvè, perquè sou bo;
9m’heu alliberat del perill,
i he vist desfets els enemics.

Salm 55 (54): Plany contra uns enemics i un fals amic[986]

1Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David

2Déu meu, escolteu el meu prec,
no us amagueu quan us suplico.
3Escolteu atent i responeu-me,
perdut com vaig, portant arreu el meu dolor.
4Els crits dels enemics, la fúria dels malvats,
em fan delirar;
aboquen damunt meu malediccions
de l’odi que em tenen.

5Sento el cor adolorit dintre meu,
un pànic de mort s’apodera de mi,
6m’agafa por i tremolor d’esgarrifança:
7«Oh, si tingués les ales del colom!
D’una volada aniria a aixoplugar-me.
8Fugiria errant, ben lluny,
i m’estaria al desert.

C.I.

9De pressa buscaria un recer
contra l’huracà».

10El Senyor els desconcerta,
i divideix les seves llengües[987];
veig a la ciutat
violències i discòrdies;
11nit i dia, per les muralles
hi ha qui fa la ronda,
i dins mateix de la ciutat
veig crims i males arts;
12als seus mercats abunden
l’engany i l’avarícia.
13Si fos un enemic el qui m’insulta,
me n’hauria escapat;
si em perseguissin els qui no m’estimen,
me’n podria amagar.
14Però ets tu, el meu company,
el meu amic i confident;
15una dolça intimitat ens unia
anàvem plegats entre la gent
a la casa de Déu.

16Que els arribi la mort de sorpresa,
que baixin vius al país dels morts;
hi ha tanta maldat a casa seva!

17Però jo invoco Déu,
i Jahvè em salvarà.
18Al vespre, al matí, al migdia[988],
li confio el meu dolor,
i ell m’escoltarà.
19Guardarà la meva vida
de tants que combaten contra mi.
20Déu m’escoltarà,
i ell, que regna des de sempre,

C.I.

els humiliarà,
perquè no volen esmenar-se
ni temen Déu.
21Trenquen els tractes de pau,
violen els pactes.

22Els seus llavis parlen amb unció,
però el seu cor és combatiu;
tenen paraules suaus, que llisquen com l’oli,
però són punyals desembeinats.

[989] 23Deixa a les mans de Jahvè el teu destí;
ell et mantindrà
i no permetrà mai de la vida
que sucumbeixi el just.

24Vós, Déu meu, els fareu baixar
a la fossa de la mort[990];
els homes traïdors i sanguinaris
no arribaran a mitja vida.
En canvi, jo confio en vós.

Salm 56 (55): Confiança en Déu en la tribulació[991]

1Del mestre de cant. Al to de «Ionat elim rehoquim»[992]. De David. Miktam. Quan els filisteus l’agafaren a Gat.[993]

2Compadiu-vos de mi, Déu meu,
que els homes ja em tenen a les mans;
no paren de seguir-me tot el dia,
3ja són a la vora,
tothom combat contra mi.

4Quan m’arriba un dia terrible,
jo confio en vós.

5Celebro les promeses de Déu;
confio en ell i no tinc por de res.
Què poden fer-me els homes?

6No paren de parlar i de rumiar,
tots els seus plans van contra mi;
7m’espien des d’un racó per fer-me mal
i em segueixen els passos
buscant el moment per matar-me.

8Sospeseu la seva culpa,
abateu els insolents, Déu meu.
9Heu dut el compte de la meva vida errant,
en el vostre odre m’heu recollit les llàgrimes[994].

10Veuré la retirada dels enemics,
i el dia que us invoqui,
sabré que Déu m’afavoreix.

11Celebro les promeses de Déu;
12confio en ell, no tinc por de res.
Què poden fer-me els homes?

13Mantinc les prometences, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies.
14M’heu alliberat de la mort,
heu guardat el meu peu d’ensopegar,
perquè camini al vostre davant, Déu meu,
a la llum d’aquesta vida.

Salm 57 (56): Pregària confiada enmig de la persecució[995]

1Del mestre de cant. Al to de «Taixhet»[996]. De David. Miktam. Quan fugí de Saül a la cova.[997]

2Compadiu-vos de mi, Déu meu, compadiu-vos de mi!
En vós trobo refugi,
m’acullo a l’ombra de les vostres ales,
fina que passin aquests mals.
3Clamo al Déu Altíssim,
al Déu que tant m’afavoreix.
4M’enviarà des del cel un salvador,
confondrà els perseguidors que ja em tenien a la mà;
Déu em dóna prova d’un amor fidel.

5Estic voltat de lleons,
capaços de devorar-me;
les seves dents són llances i fletxes,
la seva llengua, una espasa esmolada.

6Alceu-vos cel amunt, Déu meu,
i ompliu la terra de la vostra glòria.

7M’havien parat un llaç sota els peus,
i ells mateixos s’hi han agafat;
havien obert un clot davant meu,
i ells mateixos hi han caigut.

C.I.

8El meu cor se sent segur, Déu meu,
se sent segur el meu cor.
Tocaré i cantaré:
9desvetlla’t, cor, inspira’t;
desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l’aurora.
10Us lloaré enmig dels pobles, Senyor,
us cantaré davant de les nacions.
11El vostre amor és gran fins al cel,
la vostra lleialtat arriba fins als núvols.

12Alceu-vos cel amunt, Déu meu,
i ompliu la terra de la vostra glòria.

Salm 58 (57): Déu judica els jutges[998]

1Del mestre de cant. Al to de «Taixhet». De David. Miktam.

2¿Sabeu què és fer justícia, poderosos?
¿Sentencien entre els homes amb raó?
3Conscientment cometeu injustícies,
és la violència, allò que pesa als vostres ulls,
4Els malvats, en néixer, ja es desvien,
els mentiders s’extravien de petits;
5porten verí com les serps,
com l’àspid sord que es tapa les orelles,
6per no sentir el cant del bruixot,
que amb el seu art l’encantaria.

7Déu meu, arranqueu-los les dents de la boca,
trenqueu, Jahvè, els ullals d’aquests lleons!
8Que es fonguin com l’aigua que s’escola,
i s’eixuguin com l’herba trepitjada;
9que siguin com el llimac que es desfà arrossegant-se[999],
com l’avortó que no arriba a veure el sol.
10Abans no facin mata les seves espines,
que l’huracà se’ls endugui com un card[1000].
11El just, veient que feu justícia, ho celebrarà,
la sang dels malvats li tacarà els peus,
12i tothom dirà: «Mireu el just, quina collita!
Ara es veu: Déu és jutge de la terra».

Salm 59 (58): Clam d’auxili contra els enemics[1001]

1Del mestre de cant. Al to de «Taixhet». De David. Miktam. Quan Saül envià a custodiar la casa per matar-lo.[1002]

2Déu meu, allibereu-me dels enemics,
protegiu-me contra els qui m’ataquen,
3deslliureu-me dels qui van amb males arts,
salveu-me dels homes sanguinaris.
4Mireu com m’estan espiant,
com s’apleguen contra mi els poderosos,
sense haver-los fet cap mal, Jahvè,
5i m’escometen sense haver-ho merescut.
Alceu-vos, veniu a veure-ho,
6Jahvè dels exèrcits, Déu d’Israel;
desvetlleu-vos i judiqueu els insolents,
no planyeu aquests traïdors!

C.I.

7Tornen cada vespre,
grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
8Amb quina violència parlen!
els seus llavis semblen punyals
i diuen: «Qui ens pot sentir?»

9Però vós, Jahvè, us en rieu,
us burlen de tots els insolents.
10A vós us miro, ciutadella meva!
Déu és el meu castell.
11Déu, que m’estima, em va al davant,
i em fa veure derrotats els enemics.
12No els maten, que el poble se n’oblidaria.
Dispersen-los, abaten-los amb el vostre poder,
vós que ens escuden, Senyor.
13És un pecat cada paraula dels seus llavis.
Que es tornin contra ells les malediccions
i els seus mots d’orgull i d’injustícia;
14ells criden: «Destruïu, destruïu del tot,
i que no en quedi ni rastre».
I al país d’Israel i per tota la terra
tothom sabrà que és Déu qui domina.

C.I.

15Tornen cada vespre,
grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
16Van d’un lloc a l’altre buscant un os per a rosegar,
i udolen fins que queden satisfets.

17Però jo cantaré la vostra ajuda,
aclamaré el vostre amor així que apunti el dia.
Heu estat per a mi la muralla
on m’he emparat a l’hora del perill.
18Jo us canto, ciutadella meva!
Déu és el meu castell,
és el Déu que m’estima.

Salm 60 (59): Oració després d’una derrota[1003]

1Del mestre de cant. Al to de «Xuixan edut»[1004]. Miktam. De David. Per a ensenyar. 2 Quan va lluitar amb Aram Naharaim i Aram de Sobà, i Joab tornà i va batre Edom, dotze mil homes, a la vall de la Sal.[1005]

3Déu meu, ens heu abandonat i dispersat;
esteu irritat. Però, torneu a reunir-nos.
4Heu sotragat el país i l’heu clivellat;
repareu-li les esquerdes, que s’esfondra!
5El vostre poble n’ha hagut de veure de ben dures,
el trastorna aquest vi que li feu beure[1006].
6Ens heu donat el senyal de desbandada,
ens escapem en veure els arquers.

C.I.

7Salveu els vostres amics,
que el vostre braç ens alliberi, escolteu-nos.

8Déu ha donat un oracle al seu santuari:
«Quina alegria! Repartiré Siquem,
amidaré la vall de Socot,
9Galaad és meu, és meu Manasés,
Efraïm és el casc que em cobreix el cap,
Judà és el meu ceptre.
10Moab és la pica on em rento,
llanço la sandàlia sobre Edom,
crido victòria contra Filistea».

11¿Qui em conduirà a la ciutat forta,
qui em conduirà fins a Edom,
12sinó vós, Déu meu,
vós mateix que ens havíeu abandonat,
i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits?
13Ajudeu-nos contra els enemics;
l’auxili dels homes és inútil!
14Vencerem pel poder de Déu,
ell mateix trepitjarà els enemics.

Salm 61 (60): Oració d’un exiliat[1007]

1Del mestre de cant. Per a instruments de corda. De David.

2Déu meu, escolteu el meu clam,
ateneu la meva súplica;
3us invoco lluny del país
amb el cor desolat.
Porteu-me dalt d’una roca inaccessible,
4vós que sou el meu refugi
i una torre enfront de l’enemic.
5Tant de bo que trobi sempre acolliment a casa vostra,
i que m’empari l’ombra de les vostres ales.

C.I.

6Vós, Déu meu, heu escoltat els meus anhels,
heu concedit l’heretatge als qui us veneren.

7Afegiu nous dies a la vida del rei,
que els seus anys s’allarguin més i més.
8Que regni per sempre a la vostra presència
i el guardi el vostre amor fidel.
9I jo cantaré el vostre nom,
compliré cada dia allò que us havia promès.

Salm 62 (61): Déu, l’única esperança[1008]

1Del mestre de cant. D’Iditun. Salm. De David.

2Tan sols en Déu reposa la meva ànima,
d’ell em ve la salvació.
3Tan sols ell és la roca que em salva,
és el castell on em trobo segur.

4Fins quan us llançareu contra un home
vosaltres, tots junts, per enderrocar-lo,
com una muralla a punt de caure,
com una tàpia que s’esfondra.
5Sols pensen com podran enganyar,
com podran tirar-me a terra;
mentre beneeixen amb la boca,
maleeixen dintre seu.

C.I.

6Reposa només en Déu, ànima meva,
d’ell em ve tota esperança.
7Tan sols ell és la roca que em salva,
és el castell on em trobo segur.

8En Déu tinc la salvació i la glòria,
és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi.

9Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,
desfogueu davant d’ell el vostre cor:
Déu és el nostre refugi.

C.I.

10La gent senzilla són com el fum,
i els nobles són només aparença;
tots plegats a les balances
no pesen més que el vent.
11No us refieu dels diners mal adquirits,
no us il·lusioneu amb béns robats;
si augmentaven les riqueses,
no hi posen el cor.
12Déu ha parlat,
i he entès dues coses:
que de Déu és el poder
13i l’amor és del Senyor;
i que vós pagueu a cadascú
segons les seves obres[1009].

Salm 63 (62): El desig de Déu[1010]

1Salm. De David. Quan era al desert de Judà.[1011]

2Vós, Jahvè, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta, sense una gota d’aigua.
3Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
4L’amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.
5Que us pugui beneir tota la vida
i alçar les mans lloant el vostre nom.
6Saciat del bo i millor,
us lloaré amb la joia als llavis[1012].
7Quan des del llit us recordo,
passo les nits pensant en vós,
8perquè vós m’heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.
9La meva ànima s’ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà.

10Però els qui em volien la mort
baixaran sota terra,
11seran víctimes de l’espasa,
menjar per als xacals.

12El rei celebrarà allò que Déu ha fet,
se’n gloriaran els fidels que juren pel seu nom
quan veuran que callen els seus calumniadors.

Salm 64 (63): Càstig dels difamadors[1013]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2Escolteu, Déu meu, el meu plany,
guardeu-me d’aquests temibles enemics,
3empareu-me contra el complot dels dolents,
contra la conspiració dels qui van amb males arts.
4Esmolen la llengua com espases,
tiren com fletxes paraules verinoses,
5tiren d’amagat contra els innocents,
disparen per sorpresa, no els veu ningú.
6S’animen a fer mal,
calculen com amagaran els seus paranys,
i pensen: «Qui se n’adonarà?»
7Tramen maleses i s’ho amaguen,
és impenetrable el seu interior.

8Però Déu els dispara una fletxa,
i de sobte queden ferits.
9La pròpia llengua els ha fet caure,
tothom qui ho veu es mofa d’ells.
10Tota la gent se n’admira,
proclamen l’obra de Déu
i ponderen les seves meravelles.
11El just celebra l’obra del Senyor,
i en ell troba refugi;
els homes rectes se’n glorien.

Salm 65 (64): Acció de gràcies a la providència de Déu[1014]

1Del mestre de cant. Salm. De David. Càntic.

2Sou digne de lloança,
Déu meu, a Sió;
sou digne que us complim les prometences,
3vós que escolteu les pregàries.
A vós presenten els homes
4les seves culpes.
Quan les nostres faltes ens aclaparen,
vós ens les perdoneu.
5Feliços els qui vós escolliu
per anar a viure als vostres atris.
Ens saciarem dels béns de casa vostra,
dels dons sagrats del vostre temple[1015].

6Déu, salvador nostre, vós ens responeu
amb prodigis de bondat;
sou l’esperança de tots els continents
i de les illes llunyanes;
7amb la vostra força planteu les muntanyes,
cenyit com un valent;
[1016] 8apaivagueu el bramul de la mar,
el bramul de les onades
i els avalots dels pobles.
9Els habitants de la terra s’esglaien
en veure els vostres prodigis;
les portes de l’aurora i del crepuscle
s’omplen de goig[1017].
10Vetlleu per la terra i la regueu[1018],
l’enriquiu a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d’aigua
per preparar els sembrats.
Fecundeu la terra,
11n’amareu els soles, n’aplaneu els terrossos,
l’ablaniu amb els xàfecs,
beneïu allò que hi germina.
12Coroneu l’anyada amb l’abundor que cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
13Aclama joiós l’herbei de l’estepa,
s’engalanen els turons,
14les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
clamen joioses i canten.

Salm 66 (65): Himne d’acció de gràcies[1019]

1Del mestre de cant. Càntic. Salm.

Aclama Déu, tota la terra.
2Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
3Digueu a Déu:
«Que en són d’admirables, les vostres obres!
En veure-us tan gran i poderós,
fins els enemics busquen el vostre favor.
4Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»

C.I.

5Veniu, contempleu les gestes de Déu.
Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes!
6Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
7ell, que sempre governa amb el seu poder.
Els seus ulls vigilen les nacions;
que es guardin els rebels de revoltar-se.

C.I.

8Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança;
9Déu ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.
10Ens heu provat, Déu nostre,
com la plata, ens depuràveu al foc;
11heu fet que caiguéssim al parany;
el feix que ens vau carregar era insuportable,
12cavalcaven damunt nostre,
vam caure dins del foc i dins de l’aigua.
Però a la fi ens deixeu respirar.

13Porto víctimes a casa vostra,
vinc a complir les prometences
14que havien fet els meus llavis
a l’hora del perill.
15Us ofereixo aquestes víctimes escollides,
puja davant vostre el fum dels moltons,
us sacrifico vedells i cabrits.

C.I.

16Veniu, fidels de Déu, escolteu-me,
us contaré el que ha fet per mi.
17Mentre jo l’invocava,
ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies.
18Si el meu cor s’hagués fiat de males arts,
no m’hauria escoltat el Senyor;
19però ara Déu m’ha escoltat,
ha fet cas de les meves súpliques.
20Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
i ni m’ha negat el seu amor.

Salm 67 (66): Invitació universal a la lloança de Déu[1020]

1Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Salm. Càntic.

2Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.

C.I.

3La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.

4Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.

5Que els pobles s’alegrin i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra.

C.I.

6Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.

7La terra ha donat el seu fruit,
Jahvè, el nostre Déu, ens beneeix.
8Que Jahvè ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra.

Salm 68 (67): El triomf de Jahvè i del seu poble[1021]

1Del mestre de cant. De David. Salm. Càntic.

2Déu s’alça: que es dispersin els enemics,
i fugin davant d’ell els qui l’odien.
3Que s’esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.
4Que s’alegrin davant d’ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
5Canteu a Déu, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és Jah;
celebreu davant d’ell el seu triomf.
6Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
7Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix,
però els rebels es queden al desert.
8Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,
quan avançàveu per la solitud,

C.I.

9la terra tremolà i el cel fou generós,
davant de Déu, del Déu del Sinaí,
davant de Déu, del Déu d’Israel.
10Vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
11vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

12El senyor pronuncia un oracle:
«Milers de missatgeres anuncien la victòria:
13Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
al campament reparteixen botí.
14Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata
i l’or refulgia a les seves plomes.»

15Quan l’Omnipotent dispersà els reis,
la muntanya de Salmon quedà blanca de neu.
16Són altíssimes, són escarpades
les muntanyes de Basan.
17Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya
que Déu s’ha triat per residir?
Jahvè hi habitarà per sempre més!
18Són mils de milers les carrosses de Déu;
des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat.
[1022] 19Heu pujat a Merom, hi heu fet captius,
al santuari d’Adam rebeu dons en homenatge,
fins els rebels han d’habitar-hi, Jah, Déu.

20Beneït sigui el Senyor dia rera dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.

C.I.

21Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.
22Déu esberla els caps dels enemics,
dels qui s’obstinen en la seva maldat.
23El Senyor diu: «Fins de Basan els faré tornar,
i ni que fossin al fons de la mar;
24la sang dels enemics et tenyirà els peus,
i els teus gossos la lleparan».

25Veig venir, Déu meu, les processons[1023];
són processons del meu Déu i el meu rei,
camí del lloc sagrat.

26Els cantors obren la comitiva,
la clouen els músics,
al mig les donzelles toquen els tambors.
27«En dies d’aplec beneïu Déu,
beneïu el Senyor, gent d’Israel».
28Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons,
els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí.
29Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
30des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.
31Amenaceu la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros, els Vedells dels Pobles[1024].
En senyal de rendició
pagaran tribut a pes de plata.
Disperseu les nacions que volen la guerra.
32Vindran els magnats de l’Egipte,
l’Etiopia estendrà les mans a Déu.

33Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,

C.I.

34al qui vola amb la carrossa pels cels més llunyans.
Escolteu el seu tro majestuós,
35canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.
36Des del seu lloc sagrat Déu és temible;
és el Déu d’Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Que Déu sigui beneït!

Salm 69 (68): El just sofrent[1025]

1Del mestre de cant. Al to de «Xoixanim». De David.

2Salveu-me, Déu meu! L’aigua em cobreix,
m’estic ofegant;
3he caigut en un fangar sense fons
i no tinc on posar els peus;
em trobo mar endins
i les onades se m’enduen.
4Estic rendit de tant cridar,
tinc el coll adolorit,
els ulls se’m consumeixen
d’esperar el meu Déu.
5Són més que cabells no tinc al cap
els qui m’odien perquè sí;
són més forts que jo mateix
els qui em volen mal sense motiu.
M’obligaran a tornar allò que no he pres?[1026]

6Déu meu, vós sabeu qui sóc jo,
i no desconeixeu les meves culpes.
7Que jo no fracassi, Jahvè dels exèrcits:
els qui esperen en vós quedarien defraudats;
que jo no fracassi, Déu d’Israel:
seria un desengany per als qui us cerquen.
8Per vós he d’aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls, avergonyit;
9els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.
[1027] 10El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults dels qui us ultratgen.
11Si veuen que no menjo i estic trist,
encara m’escarneixen.
12Si vaig de dol, vestit amb un sac negre,
tot són enraonies sobre mi;
13em dediquen sàtires a les places,
i a les tavernes, músiques i cants.
14Us prego, Jahvè,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
15Traieu-me del fang, que no m’enfonsi,
salveu-me del fons de la mar.
16Que no se m’emportin endins les onades,
que el remolí no m’engoleixi
i no clogui com un pou la seva boca.
17El vostre amor, Jahvè, vessa bondat;
mireu-me i responeu-me, vós que estimeu tant.
18No em priveu de la vostra mirada,
cuiteu a respondre, que estic en perill.
19Veniu al meu costat, defenseu-me dels enemics!
20Vós sabeu com m’escarneixen,
vós veieu la vergonya que passo.
No hi ha bàlsam 21capaç d’amorosir
les ferides incurables del meu cor.
He esperat en va qui em compadís,
no trobo ningú que m’aconselli.
22Em tiren fel[1028] al menjar,
i vinagre a la beguda.
[1029] 23Se’ls tornarà un parany la taula sagrada,
i els seran un llaç els convits del temple.
24Se’ls entelaran els ulls, i no hi veuran,
les forces els flaquejaran a cada moment.
25Abocareu el càstig damunt d’ells,
se n’apoderarà el rigor del vostre foc;
[1030] 26els deixareu desolat el campament,
no quedarà ni una ànima a les seves tendes.
27Ja que persegueixen el qui vós heu ferit,
per acabar de maltractar-lo.
28Els tindreu en compte noves culpes,
i mai no se’n veuran absolts;
29els esborrareu del llibre dels vius,
no els podreu inscriure al registre dels justos.
30Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.

31Els meus càntics lloaran el non de Déu,
reconeixeran la grandesa de Jahvè,
32i seran del seu grat més que les víctimes,
més que un toro i un vedell ja fet.
33Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida.»
34Jahvè escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.
35Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot allò que s’hi mou.
36Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents de Déu,
37ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.

Salm 70 (69): Crit d’auxili[1031]

1Del mestre de cant. De David. Per a commemorar.

2Déu meu, veniu a ajudar-me,
no tardeu a defensar-me, Jahvè.
3Que quedin defraudats i avergonyits
els qui em volen la mort.
Que reculin plens de confusió
els qui desitgen fer-me mal.
4Que es retirin i se’n vagin avergonyits
els qui em deien: «T’està bé!»
5Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
puguin dir sempre: «Déu és gran».
6Ara sóc un pobre desvalgut,
no trigueu, Déu meu!
Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu.
Jahvè, no trigueu més.

Salm 71 (70): Pregària confiada d’un ancià perseguit[1032]

1En vos m’emparo, Jahvè,
que no en tingui un desengany!
2Deslliureu-me, vós que sou bo;
traieu-me del perill, escolteu-me i salveu-me,
3sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.

4Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust,
de les grapes malvades del dolent.
5Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Jahvè, des de petit.
6Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós,
tinc posada sempre en vós la confiança.
7Tothom em mirava com un prodigi,
i éreu per a mi un refugi emmurallat.
8La meva boca no es cansava de lloar-vos,
us glorificava tot el dia.
9No em rebutgeu, doncs, al temps de la vellesa,
ara que decau el meu vigor, no m’abandoneu;
10perquè els enemics, que m’espien per matar-me,
diuen, parlant de mi:
11«Perseguiu-lo, Déu l’ha abandonat;
agafeu-lo, que ningú no el defensa!»

12Jahvè, no us allunyeu de mi,
cuiteu a defensar-me, Déu meu.

13Que quedin confosos i avergonyits,
els qui demanen contra mi pena de mort;
que ploguin les befes i els escarnis,
sobre els qui busquen fer-me mal.

14El que és jo, mantindré sempre l’esperança,
i us lloaré més que mai.
15D’un cap a l’altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m’ajudeu;
m’heu salvat tantes vegades;
qui les podria comptar!
16Contaré els vostres prodigis, Senyor,
recordaré l’ajut que no trobo en ningú més.
17M’instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable;
18no m’abandoneu, Déu meu,
ara que sóc vell, amb cabells blancs.
Encara vull proclamar als presents i als qui vindran
el poder del vostre braç,
19el vostre ajut i els vostres prodigis.
Les coses grans que heu fet, Déu meu,
arriben fins al cel.
Déu meu, qui és com vós?
20M’heu fet viure aquests perills,
que eren tants i tan greus;
salveu-me encara la vida,
traieu-me del fons de la terra,
21feu que recobri el meu nom,
torneu-me a consolar.
22Cantaré amb la cítara, Déu meu,
la vostra lleialtat;
us lloaré al so de l’arpa,
Sant d’Israel!
23Plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada,
us aclamaran enmig dels cants;
24d’un cap a l’altre del dia,
diré a tothom el vostre ajut,
perquè han quedat confosos i avergonyits
els qui volien fer-me mal.

Salm 72 (71): El reialme de Messies[1033]

1De Salomó.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret de judicar,
doneu al príncep la vostra rectitud.
2Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els vostres humils.
3Que les muntanyes duguin pau al poble,
que els turons duguin benestar.
4Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres,
que desfaci els opressors.
5Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
6Que faci el bé com la pluja a l’herbei,
com els ruixats assaonen la terra.
7Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
8Que domini des d’un mar a l’altre,
des del gran Riu fins a l’extrem del país[1034].
9Els adversaris li faran homenatge,
els enemics s’abaixaran fins a la pols.
10Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d’Aràbia i de Sabà[1035]
li oferiran presents.
11Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobres.

12Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
13S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort,
14els rescatarà del poder dels violents,
estimant com un tresor la seva vida.

15Que visqui i li doni l’or d’Aràbia,
que preguin per ell tots els dies
i no parin mai de beneir-lo.
16Que els blats abundin al seu país,
i onegin per les muntanyes;
que floreixin i granin com al Líban,
i en cullin com l’herba del camp.

17Que el seu nom es perpetuï,
i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se
es valguin del seu nom;
que se’n valguin tots els pobles de la terra
per augurar-se la felicitat.

18Beneït sigui Jahvè, Déu d’Israel,
l’únic que fa meravelles[1036];
19sigui sempre beneït el seu nom gloriós;
que la seva glòria ompli la terra.
Amén, amén.

20Fi de les pregàries de David, fill de Jesè.[1037]

Llibre tercer (Ps. 73(72),1-89(88),53)

Salm 73 (72): Misteri del mal[1038]

1Salm. D’Asaf.

Que n’és de bo Jahvè per als justos!
Déu és bo per als qui són sincers de cor.

2Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d’enveja que sentia pels injustos,
veient com prosperaven.

4Poden viure sense neguits,
no estan malalts, no passen fam,
5no comparteixen les penes dels homes,
ni els sofriments dels mortals.
6L’orgull és el seu collar;
la violència, el seu vestit;
les ambicions del seu cor traspuen
pels ulls, que els surten de la cara.
8Escarneixen i amenacen de fer mal,
quan es posen altius, amenacen amb la força;
9desafien el cel com si res,
i enraonen de tot a la terra.

10En veure que tot els va bé,
el meu poble els va al darrera
11i diu: «Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l’Altíssim no ho hagi vist?
12Injustos com són,
mireu quantes riqueses acumulen!»

13¿Per què guardo pur el meu cor,
i netes de culpa les mans,
14si a cada instant he de sofrir,
i m’haig de veure castigat tot el dia?
16Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els vostres fills.
16M’esforçava per entendre-ho,
m’hi esforçava inútilment,
17fins que, penetrant els designis de Déu,
he comprès el destí dels injustos.
18A quin camí tan relliscós els heu posat!
Els precipiteu a la ruïna;
19han quedat desolats en un moment,
consumits d’espant, no en queda rastre.
20De l’ombra d’ells en feu tant cas, Senyor,
com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.

21Mentre el meu cor s’exasperava
i se sentia dintre meu irritat,
22jo era incapaç d’entendre-ho,
era estúpid, com les bèsties, davant vostre.
23Però jo mai no em separo de vós.
em doneu la mà,
24em guieu amb el vostre consell,
i després em prendreu a la glòria.[1039]
25Què hi trobo al cel fora de vós?
I, si us tinc a vós, res no desitjo a la terra.
26El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu serà sempre la meva possessió.
27Els qui s’allunyen de vós es perden,
feu desaparèixer els qui us són infidels.
28Per a mi és bo d’estar prop de Déu,
de buscar en el Senyor el meu refugi,
i de contar les vostres gestes
a les places de la ciutat de Sió.

Salm 74 (73): Lamentació després de la profanació del temple[1040]

1Maskil. D’Asaf.

Déu nostre, per què ens teniu abandonats,
i sou tan sever amb el ramat que pastureu?
2Recordeu-vos del poble que us vau fer vostre,
que redimíreu en altre temps per posseir-lo;
recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.
3Acosteu-vos-hi. Tot són ruïnes irreparables,
d’un cap a l’altre l’enemic ha devastat el santuari.
i han hissat els seus estendards en lloc dels nostres.
5A cops de destral han abatut els vostres de l’entrada,
6han estellat les seves portes amb maces i tascons;
7han calat foc al vostre santuari, l’han arrasat,
han profanat el lloc on residia el vostre nom.
8Es deien dintre seu: «Destruïm-lo d’un cop».

Han cremat tot el clos dels aplecs de Déu.
9No veiem estendards nostres, no ens queden profetes,
i ningú de nosaltres no sap quant durarà.

10Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l’opressor?
Gosarà l’enemic menysprear sempre el vostre nom?
11Per què retireu la vostra mà
i la guardeu inactiva sobre el pit?

12Però vos, Déu nostre, heu estat sempre el nostre rei,
i us han fet famós les vostres grans victòries
12amb quin poder dividíreu la mar,
trencàreu els caps dels monstres marins
14Vós esclafàreu el cap de Leviatan,
convidàreu els taurons a devorar-lo;[1041]
15obríreu fonts d’aigua abundosa,
i eixugàreu rius inestroncables.
16El dia és vostre; ho és també la nit;
vós fixàreu les estrelles i el sol,
17i delimitàreu els termes de la terra;
l’estiu i l’hivern, sou vós qui els vau formar.

18Recordeu, Jahvè, que l’enemic us insulta,
que un poble insensat menysprea el vostre nom.
19No doneu a l’esparver la vostra tórtora,
no oblideu per sempre els vostres pobres,[1042]
20Ja és hora que penseu en l’aliança:
les coves del país són caus de violència.
21Que els oprimits no se’n vagin defraudats,
que els pobres desvalguts lloïn el vostre nom.
22Alceu-vos, Déu nostre, defenseu la vostra causa,
recordeu que tot el dia us insulta l’insensat;
23no oblideu que els opressors estan cridant,
que creix l’avalot dels qui s’alcen contra vós.

Salm 75 (74): Déu, jutge suprem[1043]

1Del mestre de cant. Al to de «Taixhet». Salm. D’Asaf. Càntic.

2Us lloem, Déu nostre, us lloem,
i proclamem la glòria del vostre nom,
contant els vostres prodigis.

3«Vindré a judicar i faré justícia
quan jo ho decideixi.
4Trontolla la terra i tots els qui hi habiten,
però jo mantinc ferms els meus pilars.

C.I.

5Dic als insolents: No us insolenteu;
i als descreguts: No planteu cara,
6no alceu tan alt el vostre front,
ni parleu amb aquest gest arrogant.»

Ni de llevant, ni de ponent, ni del desert,
no ve ningú capaç de salvar els homes:
8és Déu l’únic qui en té el govern,
que humilia l’un i exalta l’altre.
9Jahvè té una copa a la mà,[1044]
plena d’un vi fort, adobat amb espècies;
l’aboca fins l’última gota,
perquè en beguin tots els descreguts del país.
10Jo ho celebraré per sempre més,
honraré amb els meus cants el Déu de Jacob.
11S’abaixarà l’altivesa dels descreguts,
però el just alçarà el seu front.

Salm 76 (75): Càntic de triomf[1045]

1Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Salm. D’Asaf. Càntic.

2Déu s’ha fet conèixer a Judà,
a tot Israel és gran la seva anomenada.
3Té a Jerusalem la residència,
ha posat a Sió el seu casal.
4Hi ha fet trossos les fletxes enceses,
l’escut, l’espasa i les altres armes.

C.I.

5Entre els munts de botí que han estat presos
resplendeix el vostre esclat;
6els valents dormen el son de la mort,
ja no poden res els millors combatents.
7Només d’amenaçar-los, Déu de Jacob,
deixeu immòbils els carros i els cavalls.

8Sou temible. Si mai us indigneu,
qui es pot encarar amb vós?
9Del cel estant dicteu la sentència,
i tota la terra s’espanta i emmudeix
10en veure que Déu s’aixeca a fer justícia
i a salvar els humils de la terra.

C.I.

11Les ciutats d’Edom us faran una gran festa,
i els pocs supervivents d’Hemat us reconeixeran.

12Feu prometences a Jahvè, tots els vassalls,
aneu a complir-les, porteu tributs al Déu temible,
13al Déu que abat l’orgull dels prínceps
i es fa respectar dels reis de la terra.

Salm 77 (76): Record del passat d’Israel[1046]

1Del mestre de cant. D’Iditun. D’Asaf. Salm.

2Que pugi a Déu el meu clam,
que pugi a Déu, i que ell m’escolti.

3Us cerco, Senyor, en dies de perill,
i a les nits no em canso d’alçar les mans,
però la meva ànima no troba consol.
4Quan recordo allò que Déu havia fet, sospiro,
em sento defallir sempre que hi penso;

C.I.

5no arribo a aclucar els ulls,
em contorbo tant, que ni goso parlar;
6penso en les èpoques llunyanes,
7recordo els temps de l’antigor,
de nit rumio dintre meu,
i em pregunto a mi mateix:
8«És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,
i ja no ens serà propici mai més?
9¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos,
i ha anul·lat d’ara endavant les seves promeses?
10És que Déu s’ha oblidat de compadir,
i la severitat li endureix el cor?»

C.I.

11I exclamo: «És per això que sofreixo:
la mà de l’Altíssim ja no actua com abans».

12Recordo de nou les gestes de Jah,
tots aquells fets meravellosos;
13repasso dintre meu les vostres obres,
i penso en les vostres proeses.
14Déu meu, era sant el vostre obrar,
quin déu era gran com ho era el nostre?
15Vós, el Déu dels prodigis,
revelàveu als pobles el vostre poder.

16El vostre braç es va rescatar un poble,
la fillada de Jacob i de Josep.

C.I.

17En veure-us, les ones s’arremolinaren,
i tota la mar s’esvalotà;
18els núvols es desferen en aiguats,
van roncar les nuvolades,
i brunzien les vostres fletxes.
19Rodolava el retruny del vostre tro,
els llamps il·luminaven l’univers,
la terra tremolava i trontollava.
20Pel mig de la mar us vau obrir camí,
i l’oceà es convertí en lloc de pas
de les vostres petjades invisibles.
21Vau conduir com un ramat el vostre poble,
sota el guiatge de Moisès i d’Aharon.

Salm 78 (77): Ensenyaments de la història d’Israel[1047]

1Maskil. D’Asaf.

Escolta, poble, el meu ensenyament,
escolta les meves paraules.
[1048] 2Aprèn dels meus llavis aquests records,
t’aclariré el sentit dels fets passats.
3Allò que vam sentir i aprendre,
allò que els pares ens van contar,
4no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho contin als qui vindran.
Són les gestes glorioses de Jahvè,
el seu poder i els seus prodigis.

5Ell va fer un pacte amb el poble de Jacob,
donà una llei als fills d’Israel.
Manà als nostres pares
que ho ensenyessin als seus fills,
6perquè ho conegui el poble que vindrà
i els fills que en naixeran després.
Que ells també ho contin als fills,
perquè posin en Déu la confiança,
no oblidin mai més les obres de Déu
i observin els seus manaments;
8que no es tornin com els seus pares,
gent indòcil i rebel,
gent de cor inconstant,
d’esperit infidel a Déu.

9La gent d’Efraïm són com arquers[1049]
que fugen a l’hora del combat;
10no guarden l’aliança de Déu,
es neguen a seguir la seva llei.
11Han oblidat les seves gestes,
les meravelles que havien vist.

13En terra d’Egipte, a la plana de Tanis,
féu prodigis davant dels seus pares:
13per obrir-los camí partí la mar,
i dreçà les aigües com un dic;
14els guiava de dia amb un núvol,
de nit, amb la resplendor del foc;
15esberlà unes roques al desert
perquè beguessin de les fonts de la terra;
[1050] 16va fer sortir de la pedra un doll d’aigua,
que corria avall com un rierol.
17Però ells seguiren ofenent-lo,
encarant-se al desert contra l’Altíssim;
18en el seu cor posaren Déu a prova,
reclamant-li un menjar al seu gust;
19deien malparlant de Déu:
«Tindrà poder per a parar taula en ple desert?
20Quan va picar la roca,
rajà l’aigua i es va fer un torrent;
però podrà donar-nos pa també,
i proveir de carn el seu poble?»

21Jahvè els va sentir. S’indignà,
i el seu foc s’abrandà contra Israel,
caigué el seu càstig sobre la casa de Jacob,
22que no tenia fe en Déu
i desconfiava que els pogués salvar.

23Però ell donà ordres als núvols
i obrí els batents del cel,
[1051] 24perquè plogués l’aliment del mannà,
el do del seu blat celestial,
25i els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
26Després alçà el vent de llevant,
orientà el garbí amb el seu poder,
27i els va ploure carn com núvols de pols;
milers d’ocells com grans de sorra
28caigueren al bell mig del campament,
a vora mateix de les tendes.
29En menjaren fins a saciar-se;
així va satisfer el seu desig.
30Però abans que aquell desig se’ls calmés,
amb el menjar encara a la boca;
31el càstig caigué damunt d’ells
Déu va fer morir els més forts,
va abatre el jovent d’Israel.

32Després d’això encara van pecar,
i no creien en els seus prodigis;
33per això en un no-res posà fi als seus dies,
la seva vida s’acabà ràpidament.

34Quan els feria, ells el buscaven,
es convertien i tornaven a Déu.
35Es recordaven de Déu, la seva roca,
del Déu Altíssim, el seu redemptor.
36Però no eren més que paraules,
mentida davant d’ell a flor de llavis;
[1052] 37els seus cors no eren sincers,
no eren fidels a l’aliança.
33Ell, tot amor entranyable,
els perdonava la culpa i la vida,
refrenava tothora el seu rigor,
s’aguantava per no ser sever;
39recordava que eren homes mortals,
un alè que no torna, quan se’n va.

40Quantes rebel·lions allà al desert
com l’apenaven en la solitud!
41Posaven Déu a prova un cop i un altre,
entristien així el Sant d’Israel.
42Oblidaven aquella mà
que els havia tret de l’opressió,
i miracles a la plana de Tanis
44es convertiren en sang els seus canals,
i els seus recs, en aigua infecta;
45envià tàvecs que els picaven
i granotes que infestaven el país;
46abandonà les collites als insectes,
a les llagostes, tot el fruit del seu treball;
47amb la pedregada els matà les vinyes,
i els sicòmors amb la calamarsa;
48moria el bestiar, víctima de la pedra,
i els seus ramats, víctimes dels llamps.
49Desencadenà després el seu rigor
d’indignació, de càstig i de desgràcies,
tot un estol d’àngels malèfics;
50donà lliure curs a la severitat,
deixant que la mort els assaltés
i la pesta els consumís.
51Prengué tots els primogènits d’Egipte,
flor de les famílies al país de Cam.
52Tragué fora com un ramat el seu poble,
i els guià com ovelles pel desert.
53Els conduí segurs. Qui els podia fer por?
La mar va sepultar els seus enemics.

54Els introduí al seu clos sagrat,
a la muntanya que el seu braç es conquerí.
55Davant d’ells expulsà els pobles nadius,
els distribuí a la sort l’heretat,
instal·là a casa seva les tribus d’Israel.
56Però posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l’aliança de l’Altíssim,
57l’abandonaren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades;
58l’irritaven als santuaris,
l’engelosien amb els seus ídols.

59Déu s’indignà quan ho veié,
i repudià el poble d’Israel;
60abandonà el temple de Siló,[1053]
el tabernacle del santuari d’Adam,
61i deixà l’arca de la seva glòria
captiva a les mans de l’enemic.
62Indignat contra la seva heretat,
abandonà el poble a mercè de l’espasa;
63el foc consumí tanta joventut,
que ja no se sentien cants de núvia;
64els sacerdots moriren a la guerra,
sense que les viudes en poguessin fer dol.

65Però el Senyor es desvetllà com si s’hagués adormit,
com un guerrer que es refà d’un excés de vi;
66estigmatitzà els enemics amb un mal,
que en portaren per sempre la vergonya.
67Llavors deixà de banda la casa de Josep,
desestimà la tribu d’Efraïm;
68preferí la tribu de Judà,
la muntanya de Sió, que ell tant estima;
69es construí un santuari ferm com el cel,
ferm com la terra sobre els seus fonaments.
70Elegí David, el seu servent,
que vivia entre pletes i ramades,
71i el prengué per pasturar el seu poble,
la seva heretat, la casa d’Israel;
72ell els pasturava amb cor irreprensible,
els guiava amb la prudència de la seva mà.

Salm 79 (78): Complanta sobre la devastació de Jerusalem[1054]

1Salm. D’Araf.

Mireu, Déu meu, els pagans envaeixen la vostra heretat
i profanen el temple sant.
Han convertit Jerusalem en un camp de ruïnes.
2Llencen als ocells per menjar
els cadàvers dels vostres servents,
donen a les bèsties ferotges
la carn dels vostres fidels.
3Als voltants de Jerusalem
corre la sang com aigua,
i ningú no enterra els mort.
4Els nostres veïns ens escarneixen,
som la burla dels pobles que ens envolten.
5Fins quan, Jahvè! ¿Sereu sempre tan sever,
abrandat de gelosia com un incendi?
6Aboqueu aquest rigor
sobre les nacions que no us volen conèixer,
els reialmes que no invoquen el vostre nom,
7que devoren els fills de Jacob
i devasten el seu país.

8No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més, que som orfes de tot.
9Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l’honor del vostre nom;
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom.
10¿per què han de dir els altres pobles:
«On és el seu Déu?»
Vós els demanareu comptes
de la sang que han vessat.
11Que arribi fins a vós el plany dels captius,
i que el vostre braç poderós
alliberi els presos condemnats a mort.
12Torneu als veïns, centuplicat,
l’ultratge que us han fet, Senyor!

13Nosaltres, poble vostre,
ovelles del vostre ramat,
us donarem gràcies per sempre més;
proclamarem les vostres lloances
a cada generació.

Salm 80 (79): Pregària per la restauració d’Israel[1055]

1Del mestre de cant. Al to de «Xoixanim edut». D’Asaf. Salm.

2Pastor d’Israel, escolteu-nos,
vós que guieu com un ramat els fills de Josep.
Vós que teniu querubins per carrossa, resplendiu
3davant d’Efraïm, de Benjamí i de Manasés;
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.

4Déu dels exèrcits, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.

5Jahvè, Déu dels exèrcits,
¿fins quan estareu irritat
mentre us suplica el vostre poble?
6Ha de pastar amb llàgrimes el pa,
ha de beure a glops els seus plors.

7Ens heu deixat a les disputes dels veïns,
els enemics es riuen de nosaltres.

8Déu dels exèrcits, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.

9Un cep[1056] vau portar d’Egipte,
per plantar-lo, expulsàreu els nadius.
10Li havíeu deixat net el terreny,
va arrelar-hi, va omplir tot el país.
11Els seus pàmpols cobriren d’ombra les muntanyes,
amb la ufana dels sarments cobrí els cedres més alts;
12els seus brots van créixer fins al mar,
els seus plançons fins al gran Riu[1057].

13¿Com és que heu derrocat la seva tanca,
perquè l’esfulli qualsevol vianant?
14Hi entren els senglars a devastar-la
i els animals salvatges hi pasturen.

15Déu dels exèrcits,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
16que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta.
17Una mirada vostra d’amenaça,
i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la cremen.

18Que la vostra mà reposi
sobre l’home que serà el vostre braç dret,
el fill de l’home a qui vós doneu la força.
19No ens apartarem mai més de vós,
guardeu-nos vós la vida,
perquè invoquem el vostre nom.

20Jahvè, Déu dels exèrcits, renoveu-nos;
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.

Salm 81 (80): Càntic per a la festa dels tabernacles[1058]

1Del mestre de cant. Al to de «Ha-guittit». D’Asaf.

2Celebreu la festa, honorant Déu, la nostra força,
aclameu el Déu de Jacob.
3Entoneu càntics, tocant els tambors,
les arpes sonores i les cítares.
4A la lluna nova[1059] toqueu els corns,
anunciant la diada de lluna plena.
5Així ho té prescrit Israel,
és festa ritual del Déu de Jacob;
6un precepte que imposà als fills de Josep
quan sortien de la terra d’Egipte.

Sento un parlar que m’és desconegut[1060]:
7«Li he tret el pes de les espatlles,
i els cabassos de les mans[1061].
8Has cridat quan et veies oprimit,
t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós,
t’he provat a les fonts de Meribà[1062].

C.I.

9Escolta, poble meu, el que jo et mano.
Tant de bo m’escoltessis, Israel!
10No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
11Jo sóc Jahvè, el teu Déu,
que t’he tret de la terra d’Egipte;
obre la boca, que jo te l’ompliré»[1063].

12Però el meu poble no escolta la meva veu,
Israel no vol fer cas de mi,
13i els abandono al seu cor obstinat,
al grat dels seus capricis.

14Tant de bo que el meu poble d’Israel
m’escoltés i seguís els meus camins.
15En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la mà contra els qui l’oprimeixen.
16Els enemics de Jahvè se li sotmetrien,
fóra aquest el seu destí per sempre;
17l’alimentaria amb la flor del blat
i amb la mel abundant de les roques.

Salm 82 (81): Déu judica els jutges malvats[1064]

1Salm. D’Asaf.

Déu s’aixeca a l’assemblea divina
per jutjar els qui tenen d’ell l’autoritat:
2«Fins quan sentenciareu contra justícia,
afavorint la causa dels culpables?

C.I.

3Són els febles i els orfes que heu d’afavorir:
feu justícia als pobres desvalguts,
4allibereu els indigents i els febles,
arrenqueu-los de les mans dels injustos»[1065].
5No tenen seny ni enteniment,
caminen a les fosques.
Se somouen els fonaments de la terra
[1066] 6quan jo declaro: «Ni que sigueu déus,
ni que sigueu tots fills de l’Altíssim,
7com qualsevol home, morireu,
com han caigut tants governants.»
8Déu meu, alceu-vos a jutjar la terra,
que tots els pobres són possessió vostra.

Salm 83 (82): Déu, defensor d’Israel[1067]

1Càntic. Salm. D’Asaf.
2Déu meu, no us quedeu així callat,
tan aturat, tan impassible.
3Mireu com s’avaloten els vostres enemics,
com alcen el cap els qui no us volen.
4Preparen un complot contra el vostre poble,
conspiren contra el vostre tresor,
5i diuen: «Hem de destruir-lo,
que no es parli més del nom d’Israel!»
6Conspiren tots alhora,
es lliguen amb pactes contra vós
7els nòmades d’Edom i els ismaelites,
Moab i els hagarens,
8Guebal, Ammon i Amalec,
els filisteus i els ciutadans de Tir;
9fins Assur s’ha aliat amb ells
i fa costat als fills de Lot.

C.I.

10Tracteu-los com Madian, com Sisarà,
com Jabín a la riera de Quison;
11foren exterminats a En-Dor
i serviren de fems a les terres.
12Feu amb els seus nobles com amb Oreb i Zeb,
i amb els seus capitans, com amb Zebé i Salmannà,
13ells que van dir: «Apoderem-nos del territori de Déu.»
14Escampeu-los, Déu meu, com llavor de card,
com fullaraca a mercè del vent;
15perseguiu-los amb la vostra tempesta,
desconcerteu-los amb el vostre huracà,
16com un foc que s’abranda en els boscos,
com un incendi que devora muntanyes.
17Confoneu-los, Jahvè,
fins que busquin el vostre nom.
18S’enduran la confusió d’una desfeta,
desconcertats i avergonyits per sempre,
la i sabran que només vós sou Jahvè,
l’Altíssim sobre tota la terra.

Salm 84 (83): Cants dels pelegrins[1068]

1Del mestre de cant. Al to de «Ha-guittit». Dels fills de Coré. Salm.

2Que n’és, d’amable, el vostre temple,
Jahvè dels exèrcits.
3Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris de Jahvè.
Ple de joia, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m’és vida.
4Fins l’ocell hi ha trobat casa,
l’oreneta s’hi fa un niu
on posar-hi els petitons,
prop dels vostres altars,
Jahvè dels exèrcits,
rei meu i Déu meu.
5Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia!

C.I.

6Feliços els qui s’acullen als vostres murs;
emprenen amb amor el camí.
7Quan passen per valls eixutes,
els són com un oasi,
beneït per les pluges primerenques.
8Entren al primer i al segon mur,
fins a veure Déu a Sió.

9Jahvè dels exèrcits, escolteu la meva súplica,
escolteu, Déu de Jacob.

C.I.

10Déu nostre, mireu amb amor el vostre ungit[1069],
fixeu-vos en el rei que ens protegeix.
11M’estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al llindar de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos.
12Perquè Jahvè, protecció nostra i escut,
ens dóna la gràcia i la glòria;
Jahvè no refusa cap bé
al qui viu honradament.

13Jahvè dels exèrcits,
feliç l’home que confia en vós!

Salm 85 (84): Promesa de pau[1070]

1Del mestre de cant. Dels fills de Coré. Salm.

2Heu afavorit, Jahvè, el vostre país,
i heu renovat el vostre poble;
3heu perdonat als de Jacob totes les culpes,
heu estès un vel sobre els seus pecats;

C.I.

4el vostre enuig s’ha apaivagat,
us heu desdit del vostre rigor.

5Déu, salvador nostre, renoveu-nos,
assereneu-vos i no us enutgeu.
6¿Sereu sempre tan sever amb nosaltres,
i a cada generació mantindreu el rigor?
7¿És que no ens retornareu la vida
perquè el vostre poble trobi en vós l’alegria?
8Jahvè, feu-nos veure el vostre amor,
donant-nos la vostra salvació.

9Jo escolto què diu Jahvè:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l’estimen:
«Que no tornin a ser tan insensats».

10Jahvè és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
11La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la justícia i la pau;
12la fidelitat germinarà de la terra,
i la justícia mirarà des del cel.
13Jahvè donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
14La justícia anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.

Salm 86 (85): Oració confiada en la prova[1071]

1Pregària. De David.

Escolteu, Jahvè, escolteu i responeu-me,
que sóc un pobre desvalgut.
2Guardeu-me la vida, que sóc un fidel vostre.
Salveu el vostre servent que en vós confia.
3Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,
que tot el dia clamo a vós.
4Doneu aquest goig al vostre servent,
que a vós elevo la meva ànima.
5Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en amor per a tothom qui us invoca.
6Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica.
7Us invoco en hores de perill,
i sé que m’escolteu.

8Entre els déus no n’hi ha cap com vós,
no hi ha gestes comparables a les vostres.
[1072] 9Tots els pobles que heu creat
vindran a fer-vos homenatge
i a glorificar el vostre nom.
10Diran: «Sou gran, Jahvè,
són prodigioses les vostres obres,
vós sou l’únic Déu».

11Ensenyeu-me la vostra ruta, Jahvè,
que m’encamini en la vostra veritat,
que el meu cor, tot sencer, veneri el vostre nom.
12Us lloaré amb tota l’ànima, Déu meu,
glorificaré per sempre el vostre nom:
13«Quin amor tan gran em teniu:
m’heu salvat de la terra dels morts».

14Déu meu, s’han alçat contra mi
uns arrogants,
uns insolents que no fan cas de vós
volen la meva mort.

15Vós, Senyor,
Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig,
fidel en l’amor,
16mireu-me, apiadeu-vos de mi.
Doneu el triomf al vostre servent,
la victòria al vostre fill d’esclava.
17Feu-me aquest gest, penyora de favor,
i els qui m’odien veuran, avergonyits,
que tinc en vós, Jahvè, consol i ajuda.

Salm 87 (86): Sió, ciutat de Déu i mare dels pobles[1073]

1Dels fills de Coré. Salm. Càntic.

Jahvè té el palau a la muntanya santa.
2Jahvè estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.

3S’han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos:
4«Compto Egipte i Babilònia
entre els fidels que em coneixen[1074].
A Filistea, a Tir i a Etiopia els dic:
Fills de Sió».
5Diuen d’ella: «És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada:
aquest i aquell altre són fills de Sió».
6Jahvè va escrivint al registre dels pobles:
«Fill de Sió»[1075].

C.I.

7I els cantors i els dansaires responen:
«Ciutadans de Sió».

Salm 88 (87): Clam d’angoixa enmig de la desolació[1076]

1Càntic. Salm. Dels fills de Coré. Del mestre de cant. Al to de «Mahlat leanot». Maskil. D’Heman, l’ezrahita.[1077]

2Jahvè, Déu meu, clamo de dia,
i crido auxili de nit davant vostre.
3Que us arribi la meva súplica,
escolteu atentament el meu plany.

4Són massa els mals que m’afeixuguen,
ja em sento a les portes de la mort;
5tothom em veu amb el peu a la fossa
com un home que ha perdut les forces;
6m’amortallen amb llençols del meu llit,
m’ajeuen a la tomba, com els morts de guerra
que vós no recordeu ni protegiu[1078].
7M’heu deixat al fons del país dels morts,
a la foscor dels abismes;
8el vostre rigor pesa damunt meu,
em cobreixen les vostres onades.

C.I.

9Heu allunyat de mi els meus coneguts,
m’heu fet repugnant per a tothom,
estic reclòs, no puc sortir[1079],
10els ulls se m’esllangueixen de pena.

Jahvè, jo us invoco cada dia,
i alço les mans a vós.

11¿És per als morts que fareu prodigis?
¿S’aixecaran les ombres a lloar-vos?

C.I.

12Als sepulcres, qui parla del vostre amor?
Qui us tindrà per lleial al país de la mort?
13Coneix algú els vostres prodigis al lloc de les tenebres,
la vostra clemència al país de l’oblit?

14Jo us crido auxili, Jahvè,
cada matí us arriba la meva súplica.

15Jahvè, per què m’abandoneu
i m’amagueu la vostra mirada?
16Des d’infant que sóc feble i dissortat,
el pes que suporto m’aclapara,
17el vostre rigor em passa pel damunt,
l’esglai em deixa anorreat,
18tot el dia m’envolta com aigua,
em cobreix per tots costats.
19Heu allunyat de mi veïns i amics,
i la foscor em fa companyia.

Salm 89 (88): La promesa davídica[1080]

1Maskil. D’Etan, l’ezrahita.

2Jahvè, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré
la vostra fidelitat.
3Vós heu dit[1081]: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat ferma en el cel.
4He fet aliança amb els meus elegits,
jurant a David el meu servent:
5T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron».

C.I.

6El cel celebra els vostres prodigis,
Jahvè, l’assemblea dels àngels canta la vostra fidelitat.
7Qui és comparable a Jahvè dalt dels núvols?
Qui és com Jahvè entre els fills de Déu?
8Déu és temible al consell dels àngels,
és majestuós i gran per tots els qui l’envolten.
9Qui és com vós, Jahvè de l’univers!
Sou poderós, tot és fermesa al voltant vostre.
10Domineu l’arrogància de la mar,
i amansiu les onades quan s’encrespen;
11Vau traspassar i esbocinar Rahab[1082],
vau dispersar l’enemic amb el poder del vostre braç.
12Són vostres el cel i la terra;
sou vós qui ha format els continents i tot el que s’hi mou;
13heu creat el nord i el migdia,
el Tabor i l’Hermon[1083] aclamen el vostre nom.
14El vostre braç té forces gegantines,
la vostra mà és poderosa i sublim.
15La justícia i la raó us sostenen el tron,
la lleialtat i l’amor us precedeixen.
16Jahvè, feliç el poble que us aclama.
Caminarà a la llum de la vostra mirada.
17Tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat.

18Ve de vós la glòria del seu poder,
alcem el front perquè vós ens estimeu.
19El nostre rei és del Sant d’Israel,
és de Jahvè l’escut que ens protegeix.

20Vau dir un dia en visió, als vostres fidels[1084]:
«He coronat un home fort,
he posat al tron un jove del meu poble:
21David, el meu servent.
M’he fixat en ell, i l’he ungit amb l’oli sant,
22perquè la meva mà estigui amb ell per sempre,
i el meu braç el faci invencible.
23L’enemic no l’agafarà de sorpresa,
els injustos no li faran mal;
24davant d’ell desfaré els adversaris,
derrotaré aquells qui l’odien.
25El meu amor està amb ell fidelment,
en el meu nom aixeca el front;
26he estès fins al mar el seu poder,
fins a les fonts dels rius el seu domini.
27Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
28I jo en faré el meu primogènit,
l’altíssim[1085] entre els reis de la terra.
29Li mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua;
30no s’extingirà la seva dinastia,
el seu tron durarà com el cel.

31Si els seus fills s’apartaven de la meva llei
i no seguien les meves prescripcions,
32si violaven els meus preceptes
i no guardaven els manaments,
33els demanaré compte de les seves culpes,
castigaré amb flagells els seus pecats;
34però persistiré en el meu amor,
no em desdiré de la meva lleialtat;
35mantindré fermes les promeses,
no trencaré la meva aliança.
36Juro un cop per sempre, per la meva santedat,
de no faltar mai a la paraula donada:
37La dinastia de David es perpetuarà,
el seu tron subsistirà com el sol,
38i es mantindrà davant meu com la lluna.
Serà ferm per sempre dalt dels núvols».

39Però ara, disgustat amb el vostre ungit,
vós l’abandoneu i no en feu cas,
40trenqueu l’aliança amb el vostre servent,
i li tireu per terra la corona;
41derroqueu les seves muralles,
i arraseu les seves fortaleses,
42tots els vianants el saquegen
i els seus veïns es riuen d’ell.
43Sosteniu el braç dels seus adversaris,
ompliu de goig els seus enemics.
44Però a ell li esmusseu l’espasa
i ja no el sosteniu en el combat,
45heu trencat el seu ceptre gloriós,
y l’heu fet caure del tron;
46abreugeu el seu temps de joventut,
i la vergonya li fa de mantell.

C.I.

47¿Fins quan estareu amagat, Jahvè,
i el vostre rigor s’encendrà com el foc?
48Considereu la brevetat de la vida,
la poca cosa dels homes que heu creat.
49Quin home ha viscut, que no hagi de morir,
que s’escapi del poder de la mort?

C.I.

50On són els favors d’abans, Senyor,
que vau jurar a David per la vostra fidelitat?
51Recordeu l’oprobi dels vostres servents,
tot el que hem de suportar dels altres pobles;
52com els vostres enemics us insulten,
com insulten les petjades del vostre Ungit.

53Beneït sigui Jahvè per sempre.
Amén, amén[1086].

Llibre quart (Ps. 90(89),1-106(105),48)

Salm 90 (89): Eternitat de Déu i caducitat de l’home[1087]

1Pregària de Moisès, home de Déu.

Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.
2Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

3Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam!»
4Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
5Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se de dia,
són com l’herba que s’espiga:
6ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s’asseca.

7Com ens ha consumit el vostre rigor!
La vostra duresa ens té trastornats.
8Heu estès davant vostre les culpes que hem comès,
ens traieu els secrets a la llum de la vostra mirada.
9Passem els dies sota la vostra duresa,
consumim els anys com un sospir.
10Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall, són de fatigues inútils,
s’escolen de pressa, i ens en anem volant.
11Qui pot amidar un rigor tan vehement?
Qui pot comprendre tanta severitat?
12Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
13Calmeu-vos, Jahvè, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
14Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem joiosament tota la vida.
15Doneu-nos tants dies d’alegria
com ens n’heu donat d’aflicció,
tants anys de joia com n’hem vist de penes.
16Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.
17Que l’amabilitat del Senyor
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans!

Salm 91 (90): Confiança en la protecció de Déu[1088]

1Tu que vius a recer de l’Altíssim
i passes la nit a l’ombra del Totpoderós,
2digues a Jahvè:
«Sou la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio.»
3Ell et guardarà del parany de l’ocellaire
i del flagell de la pesta;
4t’abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales;
et cobrirà fidelment com un escut.
5No et farà por la basarda de la nit
ni la fletxa que vola de dia,
6ni la pesta que s’esmuny a la fosca,
o l’epidèmia que fa estralls a migdia[1089].
7Ni que en caiguin vora teu un miler
o deu mil al teu costat mateix,
a tu, res no et tocarà.
8Només que obris els ulls,
veuràs com acaben els injustos.
9Quan deies: «M’emparo en Jahvè»,
feies de l’Altíssim el teu refugi.

10No et passarà res de mal,
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,
[1090] 11perquè ha donat ordre als seus àngels
que et guardin en els camins;
12et duran a les palmes de les mans,
perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra,
[1091] 13trepitjaràs lleopards i escurçons,
passaràs sobre lleons i serpents.

14«Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
15Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,
estaré vora d’ell en els perills,
el salvaré, i tothom l’estimarà;
16saciaré el seu desig de llarga vida,
i fruirà de la meva salvació.

Salm 92 (91): Lloança a la justa providència divina[1092]

1Salm. Càntic. Per al dissabte.

2És bo de lloar l’Altíssim,
de cantar al vostre nom, Jahvè,
3de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit, la vostra fidelitat.
4Us canto amb la lira de deu cordes i amb l’arpa,
als acords d’interludis de cítara.
5Jahvè, quin goig em donen les vostres gestes!
Aclamo amb alegria l’obra de les vostres mans.

6Jahvè, que en són, de grans, les vostres obres,
els vostres designis, que en són, de profunds!
7Els ignorants els desconeixen,
els insensats no se n’adonen.
8Ni que els injustos creixin com l’herba,
ni que arribin a florir els amics de males arts,
acabaran, que no se’n parlarà mai més.
9Però vós, Jahvè, sou excels per sempre.
10Els vostres enemics desapareixeran,
seran dispersats els amics de males arts,
11i a mi, com als búfals, m’alceu el front,
m’ungiu amb oli novell;
12puc mirar fit a fit els meus contraris,
en sento parlar sense por.
13Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;
14plantats a la casa de Jahvè,
creixeran als atris del nostre Déu;
15encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d’ufana i de vigor,
16per proclamar que Jahvè és recte,
que la meva roca no coneix la injustícia.

Salm 93 (92): Reialesa de Déu[1093]

[1094] 1Jahvè és rei, va vestit de majestat.
Jahvè va vestit i cenyit de poder.
Manté ferm tot el món, incommovible.

2El vostre soli es manté des del principi,
vós sou, des de sempre.

3Les fonts de l’oceà, Jahvè,
les fonts de l’oceà fan sentir el seu bramul,
les fonts de l’oceà fan sentir el so de l’aigua.

4Més que el bramul dels oceans,
més potent que les onades del mar,
és potent Jahvè a les altures.

5El vostre pacte és irrevocable,
la santedat, Jahvè, escau a casa vostra
al llarg de tots els temps.

Salm 94 (93): El Déu de justícia[1095]

1Déu de justícia, Jahvè,
Déu de justícia, apareixeu-vos resplendent!
2Aixequeu-vos jutge de la terra,
doneu als superbs la paga que mereixen.

3¿Fins quan els injustos, Jahvè,
fins quan els injustos s’alegraran del seu triomf,
4i els amics de males arts es vantaran,
amuntegant paraules insolents?
5Trepitgen el vostre poble, Jahvè,
us oprimeixen l’heretat;
6maten els forasters, els orfes i les viudes,
7i encara diuen després: «Jah no ho veu,
el Déu de Jacob no se n’adona».

8No ho enteneu, ignorants.
Reflexioneu, insensats.
9El qui ha fet l’orella, no hi sentirà?
el qui ha format l’ull, no hi veurà?
10¿Podrà callar, el qui reprèn les nacions?
¿No sabrà res, el qui instrueix els homes?
[1096] 11Jahvè sap què valen els pensaments de l’home:
no s’aguanten més que el fum.

12Feliç l’home que vós eduqueu, Jah,
que instruïu amb la vostra llei;
13el guardeu en pau en dies de desgràcies,
mentre a l’injust ja li caven la fossa.
[1097] 14Jahvè no deixarà el seu poble,
no abandonarà la seva heretat;
15els tribunals donaran sentències justes,
i els homes rectes les aprovaran.

16¿Qui s’alça a favor meu contra els injustos?
¿Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts?
17Si no m’hagués defensat Jahvè,
ja em veia al silenci del sepulcre.
18Quan m’adono que estic a punt de caure,
vós m’aguanteu, per l’amor que em teniu,
19i quan creix el neguit dintre meu,
el vostre consol és la meva delícia.
20¿Us podeu avenir amb un tribunal corromput,
que inventa delictes en nom de la llei?
21Ni que ells atemptin contra la vida del just,
i condemnin a mort l’innocent,
22tinc en Jahvè la muralla on emparar-me,
em refugio en la roca del meu Déu.
23Es tornaran contra ells les seves males arts,
Jahvè, el nostre Déu, els destruirà,
víctimes del mal que havien tramat.

Salm 95 (94): Invitació a la lloança divina[1098]

1Veniu, celebrem Jahvè amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
2presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
3Jahvè és Déu sobirà,
el rei dels reis de tots els déus;
4té a la mà les entranyes de la terra
i són d’ell els cims de les muntanyes;
5seva és la mar, ja que ell l’ha feta,
les seves mans han modelat la terra ferma.

6Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant de Jahvè, que ens ha creat;
[1099] 7ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
8«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
9quan van posar-me a prova els vostres pares
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.
10Disgustat durant quaranta anys,
vaig dir d’aquella generació:
«És un poble de cor esgarriat,
que desconeix els meus camins».
11Per això, indignat, vaig jurar:
«No entraran al meu lloc de repòs».

Salm 96 (95): Jahvè, rei de tots els pobles[1100]

1Canteu a Jahvè un càntic nou,
canteu a Jahvè, arreu de la terra,
2canteu a Jahvè, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
3conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

4Jahvè és gran, és digne de ser lloat,
és més temible que tots els déus;
5perquè els déus dels pobles són no-res,
però Jahvè ha fet el cel.
6Glòria i majestat fan guàrdia davant d’ell,
poder i esplendor l’assisteixen al seu temple.

7Doneu a Jahvè, famílies dels pobles,
doneu a Jahvè honor i majestat,
87tributeu a Jahvè l’honor del seu nom,
entreu als seus atris, portant-li ofrenes.
9Adoreu Jahvè, s’apareix la seva santedat!
Que tremoli davant d’ell tota la terra!

10Digueu a tots els pobles: «Jahvè és rei!»
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles.

11El cel se n’alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
12jubilen els camps, amb tot el que hi ha,
criden de joia els arbres del bosc,
13en veure que ve Jahvè,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el mon amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat.

Salm 97 (96): Jahvè, rei de justícia[1101]

1Jahvè és rei. La terra ho celebra,
se n’alegren totes les illes.

2Foscor i nuvolades vetllen entorn d’ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.
3Davant d’ell avança un foc
i abrasa els enemics tot al voltant.
4Els seus llamps enlluernen tot el món,
i la terra, en veure-ho, s’estremeix.
5Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
6El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.
Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven en falses divinitats,
tots els àngels es prosternen davant d’ell.

8Sió, en sentir-ho, se n’alegra,
estan de festa les viles de Judà,
i celebren els vostres determinis,
9perquè vós sou Jahvè,
l’Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.

10Jahvè estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos.
11La llum apunta per als justos,
i l’alegria per als rectes de cor.
12Justos, celebren festes en honor de Jahvè,
enaltiu el record de la seva santedat!

Salm 98 (97): Jahvè, rei salvador i justicier[1102]

1Salm.

Canteu a Jahvè un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
2Jahvè ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
[1103] 3L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel.
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.

4Aclamen Jahvè arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.
5Canteu a Jahvè les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares,
6aclamen el rei, que és Jahvè,
amb trompetes i tocs de corn.
7Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;
8tots els rius aplaudeixen,
i clamen les muntanyes,
[1104] 9en veure que ve Jahvè
a judicar la terra.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó.

Salm 99 (98): Jahvè, rei sant[1105]

1Jahvè és rei. Els pobles tremolen.
Seu a la carrossa de querubins! La terra trontolla.

2Jahvè és gran a Sió,
és excels davant de tots els pobles,
3Que reconeguin el vostre nom, gran i terrible:
és un nom sant.

4Vós sou el rei que estima la rectitud,
vós heu posat els fonaments del dret,
sou l’autor del dret i la justícia
dins el poble de Jacob.

5Exalceu Jahvè, el nostre Déu,
venereu l’escambell[1106] dels seus peus:
és cosa santa.

6Moisès i Aharon amb els seus sacerdots,
Samuel amb els qui invoquen el seu nom,
invocaven Jahvè, i els responia;
7els parlava en la columna de núvol,
i ells escoltaven l’aliança
i els preceptes que els donava.
8Jahvè, Déu nostre, vós els responíeu,
i éreu per a ells Déu de perdó,
tot i castigar les seves culpes.

9Exalceu Jahvè, el nostre Déu,
venereu la muntanya sagrada:
és sant Jahvè, el nostre Déu!

Salm 100 (99): Invitació a la lloança[1107]

1Salm. Per a l’acció de gràcies.

Aclameu Jahvè, arreu de la terra,
2doneu culte a Jahvè amb cants de festa,
entreu davant d’ell amb crits d’alegria.
3Reconeixeu que Jahvè és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

4Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom:
5«Que n’és, de bo, Jahvè!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles».

Salm 101 (100): Espill d’un monarca perfecte[1108]

1Salm. De David.

Vull celebrar la fidelitat i la justícia.
A vós Jahvè, dedico el meu cant.
2Estudiaré la causa de la gent honrada,
sempre que recorrin a mi.
Portaré les coses de palau
amb honradesa de cor,
3no em proposaré d’aconseguir
cap objectiu innoble.
No sóc amic dels qui obren contra llei,
no hi vull tenir tractes;
4que s’allunyin de mi els cors perversos,
són per a mi uns desconeguts.
5Als qui d’amagat infamen els companys,
els obligo a callar;
m’és insuportable l’home d’ulls altius
i de cor arrogant.
6Poso els ulls en gent fidel del país,
per cridar-los a viure amb mi;
són homes de conducta irreprensible
els qui estan al meu servei.
7No tindran lloc al meu palau
els homes fraudulents;
no es mantindrà a la meva presència
ningú que menteixi.
8No em canso cada dia de fer callar
els injustos del país.
Vull que s’acabin a la ciutat de Jahvè
els qui practiquen el mal.

Salm 102 (101): Pregària en la dissort[1109]

1Pregària d’un afligit quan, sentint-se defallir, aboca el seu plany davant de Jahvè.

2Escolteu, Jahvè, la meva pregària,
que us arribi el meu clam.
3No m’amagueu la vostra mirada
en aquesta hora de perill;
escolteu atent, no trigueu més a respondre’m
ara que us invoco.
4Els meus dies s’esvaeixen com el fum,
es consumeixen com les brases els meus ossos;
5se m’asseca el cor com l’herba segada,
no tinc esma de menjar el meu pa;
6a força de planye’m,
la pell se m’encasta als ossos,
7com les òlibes al desert
i els mussols a les ruïnes,
8com els ocells solitaris als terrats,
passo la nit desvetllat i planyent-me.
9Tot el dia els enemics m’escarneixen
i es valen del meu nom per maleir.
10Menjo cendra com el pa de cada dia,
barrejo amb les llàgrimes la beguda,
11veient amb quina violència
m’heu alçat per rebatre’m a terra.
12Com l’ombra del capvespre la meva vida declina,
i em vaig assecant com l’herba.

13Però vós, Jahvè, regneu eternament,
i es perpetuarà de segle en segle el vostre record;
14tingueu pietat de Sió,
que ja és temps de compadir-la, ja n’és l’hora.
15Els vostres servents estimen aquestes pedres,
els fa llàstima aquesta pols.
16Els estrangers donaran culte al nom de Jahvè,
els reis de tot el món veneraran la seva glòria.
17Quan Jahvè restaurarà Sió,
hi apareixerà la seva glòria,
18escoltarà l’oració dels desvalguts,
farà cas de les seves pregàries.
19Que quedi escrit per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà Jah.
20Jahvè mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat guaita la terra,
21per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort.
22Anunciaran a Sió el nom de Jahvè,
anunciaran la seva lloança a Jerusalem,
23quan s’hi apleguin pobles i reialmes
per donar culte a Jahvè.

24Ell havia esgotat a mig camí les meves forces,
em volia escurçar la vida, 25però li he dit:
«Déu meu, no em prengueu a la meitat dels meus anys,
mentre els vostres s’allarguen pels segles.
26Al principi assentàreu la terra,
i el cel és obra de les vostres mans;
27ells passaran, però vós subsistireu,
tots s’envelliran com un vestit,
i els canviareu com la gent muda de roba;
28però vós sou sempre igual,
els vostres anys no tenen fi».
29Els fills dels vostres servents viuran segurs,
els seus descendents es mantindran a la vostra presència.

Salm 103 (102): Bondat de Jahvè[1110]

1De David.

Beneeix Jahvè, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
2Beneeix Jahvè, ànima meva,
no t’oblidis mai dels seus favors.
3Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
4rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable;
5et corona de felicitat com desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila[1111].
6Jahvè fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.

7Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d’obrar, als fills d’Israel:
[1112] 8«Jahvè és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en amor».
9No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi,
10no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria per les nostres culpes.

11El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
12llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident.
13Com un pare s’apiada dels fills,
Jahvè s’apiada dels fidels,
14perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols.
15La vida de l’home dura com l’herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa una ventada,
16i ni es coneix el lloc on era.
[1113] 17Però l’amor de Jahvè pels seus fidels
és de sempre i dura sempre,
la seva bondat s’estén als fills dels fills,
18si guarden la seva aliança
si es recorden dels preceptes i els compleixen.

19Jahvè té el tron al cel,
governa l’univers amb poder sobirà.
20Beneïu-lo, àngels de Jahvè,
herois poderosos que executeu les seves ordres,
sempre a punt d’obeir els seus manaments.
21Beneïu-lo, estols de Jahvè,
ministres que executeu els seus designis.
22Beneïu-lo, criatures de Jahvè,
a tot arreu on ell és sobirà.

Beneeix Jahvè, ànima meva!

Salm 104 (103): Himne a Jahvè, creador[1114]

1Beneeix Jahvè, ànima meva.
Jahvè, Déu meu, que en sou, de gran!
Aneu vestit d’esplendor i de majestat,
2us embolcalla la llum com un mantell.
Heu estès el cel com una vela,
3i dalt les aigües us heu fet un palau[1115].
Preneu els núvols per carrossa
i avanceu damunt les ales dels vents;
[1116] 4teniu els vents per missatgers,
el foc i les flames per ministres.
5Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
6La cobríreu amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.
7Les amenacen, i fugen a l’instant,
es precipiten en sentir el vostre tro,
8pujant les muntanyes, baixant per les valls,
fins al lloc que els havíeu assignat;
9els fixàreu un límit que no traspassaran,
mai més no cobriran la terra.
10De les fonts en feu brollar torrents,
que s’escolen entre les muntanyes;
11s’hi abeuren els animals feréstecs,
els ases salvatges hi apaguen la set;
12a les seves ribes nien els ocells,
refilen entre les branques.

13Des del vostre palau regueu les muntanyes,
sacien la terra de pluges del cel,
14feu créixer l’herbei per al bestiar
que treballa al servei de l’home.
I ell tren el pa de la terra
15i el vi que li alegra el cor,
l’oli que li ungeix el front
i el pa que li renova les forces.
16S’assaonen els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
17Hi fan niu els ocells,
i, al cim de tot, la cigonya.
18Els cabirols van per l’alta muntanya
als roquissars es refugien les fagines[1117].

19La lluna, que heu creat, assenyala les festes,
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.
20Quan esteneu la fosca, es fa de nit,
i ronden totes les bèsties de la selva;
21els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.
22Quan feu sortir el sol, es retiren
i s’ajacen als seus caus.
23I l’home se’n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.
24Que en són, de variades, Jahvè, les vostres obres,
totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.

25Aquí teniu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s’hi mouen,
des dels més petits fins als més grans.
26Navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan[1118] que vau formar per a jugar-hi.
27Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l’aliment al seu temps;
28els el doneu, i ells l’arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir;
29però, si deixeu de mirar-los, es desconcerten,
si els retireu l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
30Quan envieu el vostre alè[1119], reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

31Glòria a Jahvè per sempre.
Que s’alegri Jahvè contemplant allò que ha fet,
32ell que, si mira la terra, la fa tremolar,
si toca les muntanyes, s’hi aixeca foc i fum.
33Cantaré a Jahvè tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sóc al món.
34Que li sigui agradable aquest poema,
són per a Jahvè aquests cants de joia.
35Que desapareguin de la terra els injustos,
i no hi hagi mes pecadors.

Beneeix Jahvè, ànima meva.
Al·leluia!

Salm 105 (104): Fidelitat de Jahvè al pacte amb Abraham[1120]

1Enaltiu Jahvè, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
2Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,
feu l’elogi de les seves meravelles.
3Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos, els qui busqueu Jahvè.
4Penseu en Jahvè i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
5Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions.
6Descendents d’Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
7ell és Jahvè, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.

[1121] 8Recorda sempre l’aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
9l’aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac,
10que fou confirmat a Jacob com un decret,
a Israel com una aliança perpètua:
11«Et donaré la terra de Canaan,
i serà la teva possessió».

12Encara no es podien comptar,
eren pocs i forasters al país,
13emigraven d’un lloc a un altre
i de reialme en reialme,
14però no permeté que ningú els maltractés
i reprengué uns reis per causa d’ells
15«No toqueu els meus ungits,
no feu cap mal als meus profetes».
16Després cridà la fam al país,
els tragué el pa que els mantenia.
17Havia enviat un home davant d’ells,
Josep, venut com un esclau;
18li fermaren els peus amb grillons,
i passà la vida encadenat,
19fins que es complí la seva predicció,
i l’oracle de Jahvè l’acredità.
20El rei manà que el deslliguessin,
el sobirà dels pobles el posà en llibertat,
21i el nomenà senyor del palau
i administrador de tots els béns,
22perquè instruís els seus nobles com li semblés bé,
i ensenyés la saviesa als ancians.

23Llavors Israel entrà a l’Egipte,
Jacob s’establí al país de Cam[1122].
24Jahvè donà al seu poble una gran fecunditat,
i arribà a ser més nombrós que els enemics;
25però canvià el cor dels egipcis,
que ja no estimaven el seu poble;
26Envià Moisès, el seu servent,
i Aharon, el seu elegit;
27els donà poder de fer prodigis,
de fer miracles al país de Cam.
28Envià tenebres i enfosquí el país,
però no van escoltar les seves paraules.
29Canvià les aigües en sang,
i els peixos es van morir.
30Tot el país s’infestà de granotes,
fins a les cambres reials.
31Ordenà que vinguessin els tàvecs,
i els mosquits per tota la contrada.
32En comptes de pluja els donà pedregades,
foc i flames per tot el país;
33matà els ceps i les figueres,
i destrossà els arbres d’aquelles regions.
34Manà després que vingués la llagosta;
una invasió incalculable,
35que es menjà tot el verd del país,
totes les collites dels camps.
36A tot l’Egipte matà els primogènits,
tota la flor de les seves famílies.
37I tragué el seu poble, carregat d’or i plata,
cap d’ells no ensopegava pel camí.
38Tot l’Egipte celebrà que se n’anessin,
perquè cada dia els tenien més por.
39Estenia un núvol que els fes ombra
i un foc durant la nit perquè els fes llum.
40Quan demanaven menjar els envià guatlles,
i els va saciar amb el pa del cel;
41obrí la roca i en sortí un doll d’aigua,
que va córrer pel desert com un riu.

42És que recordava la promesa santa,
feta a Abraham, el seu servent;
43per això, tragué el seu poble d’elegits,
entre cants de festa i d’alegria.
44Els donà les terres d’altres pobles,
prengueren possessió dels béns d’altra gent,
45perquè hi observin els seus preceptes
i guardin les seves lleis.
Al·leluia!

Salm 106 (105): Infidelitat d’Israel al pacte amb Jahvè[1123]

1Al·leluia!
Enaltiu Jahvè: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
2¿Qui pot contar les proeses de Jahvè
i proclamar les seves lloances?

3Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
4Per l’amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Jahvè,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos;
5que pugueu veure feliços els elegits,
que ens alegrem amb el vostre poble
i ens gloriem amb la vostra heretat.

6Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.
7Els nostres pares a l’Egipte
no van comprendre els vostres prodigis,
i, oblidant el gran amor que ens teniu,
es rebel·laren al mar Roig contra l’Altíssim.
8Però els salvà per amor del seu nom,
perquè fos conegut el seu poder.
9Amenaçà el mar Roig, i quedà eixut,
i van passar per l’oceà com pel desert;
[1124] 10els salvà de les mans de l’enemic,
de l’exèrcit que els perseguia;
11l’aigua cobrí tot l’exèrcit,
ni un sol home en va quedar.
12Llavors cregueren en les promeses
i cantaren les seves lloances.

13Aviat van oblidar les obres de Jahvè,
no van fiar-se dels plans que ell tenia.
14Al desert desitjaren bons menjars
i temptaren Déu en la solitud.
15Ell els concedí allò que demanaven,
però els envià una pesta per la seva intemperància.

16Al campament tingueren enveja de Moisès
i d’Aharon, consagrat a Jahvè;
17però s’obrí la terra per engolir Datan
i sepultar-lo amb la banda d’Abirom[1125];
18s’abrandà un foc contra la seva banda,
una flamarada devorà aquells malvats.

19A l’Horeb[1126] van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
[1127] 20per adorar un ídol de fosa,
l’estàtua d’un animal que viu de l’herba.
21Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l’Egipte,
22meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del mar Roig.
23Déu ja parlava d’exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los[1128].

24Després menysprearen la terra deliciosa,
no cregueren en les promeses;
25murmuraren al campament,
no escoltaren la veu de Jahvè.
26Ell alçà la mà, jurant
que els faria morir al desert,
27que dispersaria els seus fills entre els pobles,
i els escamparia per tots els països.

28També es lligaren a Baal-Fegor[1129],
menjant les víctimes ofertes als déus morts;
29amb pràctiques perverses, irritaren el Senyor,
i una epidèmia es va abatre damunt d’ells.
30Però Finehès s’hi va interposar[1130]
i es va deturar l’epidèmia,
31i li fou tingut en compte, en bé d’ell
i dels seus descendents, per sempre.

32El provocaren també a les fonts de Meribà,
i Moisès hagué de sofrir per culpa d’ells:
33li havien amargat l’esperit,
i van parlar desconsideradament[1131].

34No van exterminar els pobles del país,
tal com Jahvè els ho havia ordenat;
35es van emparentar amb els idòlatres
i es contagiaren dels seus costums.
36Donaren culte als ídols,
caigueren als seus paranys,
37immolant als dimonis
els fills i les filles;
38vessaren així una sang innocent,
—la sang dels seus fills i de les seves filles,
que sacrificaren als ídols cananeus—,
i la sang profanà el país[1132].
39Es deshonraren amb les seves pràctiques,
es prostituïren amb les seves maldats,
40i Jahvè és disgustà amb el seu poble,
avorrí la seva heretat;
41els abandonà a les mans d’estrangers,
i quedaren sotmesos als enemics;
42els forasters els van oprimir
i els van doblegar sota el seu jou.
43Quantes vegades els alliberà Jahvè!
Però ells s’obstinaven en les seves actituds,
i s’enfonsaven en les seves culpes.
44En veure’ls en la desgràcia, en sentir el seu plany,
se’ls mirà compassivament,
45recordà l’aliança que havia fet amb ells,
i pel gran amor que els tenia es va desdir
46i va fer que se n’apiadessin
els qui els retenien captius.

47Salveu-nos, Jahvè, Déu nostre,
aplegueu-nos d’entre les nacions;
en donarem gràcies al vostre nom
i ens gloriarem de lloar-vos[1133].

48Beneït sigui Jahvè, Déu d’Israel,
des de sempre i per sempre.
I tot el poble respon: «Amén»[1134].
Al·leluia!

Llibre Cinquè (Ps. 107(106),1-150,48)

Salm 107 (106): Jahvè salva el seu poble[1135]

1Enaltiu Jahvè. Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
2Que parlin els qui Jahvè ha redimit,
que ha rescatat del poder dels tirans
a i els ha aplegats de tots els països,
de llevant i de ponent,
del nord i del migdia.

4Vagaven pel desert, en plena solitud,
no trobaven cap camí de ciutat habitada,
5patien fam i set,
i els flaquejaven les forces.

6En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d’aquell perill:
7els guià per una pista segura,
fins arribar en un lloc habitat.

8Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
9donà beure a l’assedegat
i sacià de menjar el famolenc.

10D’altres, infeliços, encadenats a les presons,
vivien en un lloc tenebrós,
11perquè no havien cregut les paraules de Déu
i havien menyspreat els avisos de l’Altíssim.
12Defallia, afeixugat, el seu cor,
sucumbien, i ningú no els ajudava.

13En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d’aquell perill:
14trencà les seves cadenes
i els tragué del lloc tenebrós.

15Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
16ha esbotzat portes de bronze
i ha trencat panys d’acer.

17D’altres estaven malalts pels seus pecats,
per les seves culpes es veien ja perduts;
18qualsevol menjar els repugnava,
fins arribar al llindar de la mort.

19En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d’aquell perill:
20envià la seva paraula[1136] per guarir-los,
per alliberar la seva vida del sepulcre.

21Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes,
22que ofereixen sacrificis en acció de gràcies
i, entre aclamacions, contin allò que ha fet.

23Uns comerciants que s’embarcaren
i es feren mar endins,
24foren testimonis de les obres de Jahvè,
dels seus prodigis en alta mar.
25A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
26es veien al cel, es veien al fons,
i, extenuats de mareig, no es tenien drets,
27com després de beure massa,
no hi valia res la seva perícia.

28En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d’aquell perill:
29apaivagà el temporal, i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar,
30i els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.

31Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes,
32que l’exalcin davant del poble reunit,
que el lloïn als consells dels ancians.

33Ell converteix en desert les fonts dels rius,
i els dolls d’aigua en terra seca;
34converteix les terres fèrtils en salines[1137],
per castigar la depravació dels habitants.
35Transforma en estanys els deserts,
en dolls d’aigua, la terra eixuta;
36, la dóna als afamats perquè hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.
37Sembren els camps, planten les vinyes,
i en cullen cada any el fruit.
38Els beneeix, i es multipliquen a desdir,
i no minva el seu bestiar.

39Quan ja no es multipliquen,
sota els cops de penes i desgràcies,
40ell mateix, que desprestigia els nobles,
i els fa errar en un desert sense camí,
41aixeca els pobres de la misèria
i augmenta les famílies com els ramats.
42Els justos se n’alegren en veure-ho,
i tota maldat ha de cloure la boca.
43Que ho meditin els intel·ligents
i comprenguin els favors de Jahvè[1138].

Salm 108 (107): Acció de gràcies i deprecació[1139]

1Càntic. Salm. De David.

2El meu cor se sent segur, Déu meu,
tocaré i cantaré,
cantarà el meu cor.
3Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l’aurora.
4Us lloaré enmig dels pobles, Senyor,
us cantaré davant les nacions.
5El vostre amor és gran, més alt que el cel,
la vostra lleialtat arriba fins als núvols.
6Alceu-vos cel amunt, Déu meu,
i ompliu la terra de la vostra glòria.

7Salveu els vostres amics,
que el vostre braç ens alliberi, escolteu-nos!
8Déu ha donat un oracle al seu santuari:
«Quina alegria! Repartiré Siquem,
amidaré la vall de Socot,
9Galaad és meu, es meu Manasés,
Efraïm és el casc que em cobreix el cap.
Judà és el meu ceptre,
10Moab és la pica on em rento,
llanço la sandàlia sobre Edom,
crido victòria contra Filistea».

11Qui em conduirà a la ciutat forta,
qui em conduirà fins a Edom,
12sinó vós, Déu meu,
vós mateix que ens havíeu abandonat,
i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits?
13Ajudeu-nos contra els enemics;
l’auxili dels homes és inútil.
14Vencerem pel poder de Déu,
ell mateix trepitjarà els enemics.

Salm 109 (108): Pregària del just acusat i maleït[1140]

1Del mestre de cant. De David. Salm.

No calleu, o Déu, a qui dono lloança.
2M’acusen els traïdors i els injustos,
parlen contra mi sense fonament,
3sento paraules d’odi per totes bandes,
em combaten sense motiu.
4Em paguen l’amor acusant-me,
i jo no faig sinó pregar;
5em tornen mal per bé,
odi a canvi d’amor, i diuen:
6«Poseu-lo a les mans d’un injust,
que tingui l’acusador per tota defensa[1141].
7Que surti condemnat en el judici,
i la defensa l’inculpi encara més.
[1142] 8Que duri poc la seva vida
i ocupi un altre els seus càrrecs vacants.
9Que els seus fills li quedin orfes,
i viuda, la seva esposa,
10que se’n vagin a captar com vagabunda,
i els expulsin dels casalots enrunats.
11Que un usurer li embargui tots els béns,
i uns forasters saquegin el fruit dels seus treballs.
12Que ningú no el recordi amb amor,
ni s’apiadi dels seus orfes.
13Que desaparegui la seva descendència,
i en una generació s’esborri el seu nom.
14Que Jahvè recordi les culpes dels seus pares
i no esborri els pecats de la seva mare,
15que els tingui sempre presents,
i no deixi rastre del seu record a la terra,
16ja que és un home que no pensa a fer favors,
i persegueix, amb l’intent de matar-los,
el pobre desvalgut, l’home que sofreix.
17Que sigui maleït, ja que li agrada maleir.
Que ningú no el beneeixi, ja que no vol beneir.
18Portava malediccions com el propi vestit:
dones que li penetrin com aigua a les entranyes
i com oli al moll dels ossos!
19Que el cobreixin com el seu vestit,
com la roba que no es treu del damunt».

20Així m’acusen davant de Jahvè
els qui parlen contra mi i em volen mal.
21Però vós, Jahvè, Déu meu,
obreu amb mi com escau al vostre nom,
allibereu-me per la bondat del vostre amor.
22Perquè sóc un pobre desvalgut,
i el meu cor se sent ferit dintre meu;
23me’n vaig com una ombra del capvespre,
sóc espolsat fora, com la invasió de llagosta.
24De tant dejunar em flaquegen els genolls,
i tinc tot el cos magre i descarnat.
25Sóc el tema de les seves burles,
i em miren amb aires de mofa.

26Defenseu-me, Jahvè, Déu meu,
salveu-me per l’amor que em teniu.
27Que s’adonin que tot és obra de la vostra mà,
i que sou vós, Jahvè, qui heu fet això.
28Ja poden maleir, si vós beneïu.
Que quedin confosos els meus enemics,
i es pugui alegrar el vostre servent.
29Que la confusió sigui el vestit dels meus acusadors,
que els cobreixi la vergonya com un mantell.

30Donaré gràcies a Jahvè tant com pugui,
el lloaré enmig d’una gran gentada,
31perquè s’ha fet el defensor del desvalgut,
i ha salvat dels tribunals la seva vida.

Salm 110 (109): El Messies, rei i sacerdot[1143]

1De David. Salm.

Oracle de Jahvè al meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l’escambell dels teus peus»[1144].

2Que Jahvè estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.
3«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
des del principi jo t’he engendrat».

4Jahvè no es desdiu d’allò que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
com ho fou Melquisedec»[1145].

5El Senyor és al teu costat[1146],
i abat els reis el dia que s’indigna;
6judica els pobles, i els fa presoners,
abat governants arreu de la terra.
7Et fa guia del poble camí del seu país;
així redreçaràs el cap.

Salm 111 (110): Lloança de les obres divines[1147]

1Al·leluia!

Àlef

De tot cor enalteixo Jahvè,

Bet

amb els justos davant de tot el poble.

Guímel

2Les obres de Jahvè són grans,

Dàlet

qui les contempla, les estima.

He

3La seva gesta és esplèndida i gloriosa,

Uau

es manté per sempre la seva bondat.

Zain

4Jahvè, benigne i entranyable,

Het

instituí un memorial dels seus prodigis[1148].

Tet

5Recordant-se per sempre del seu pacte,

Iod

donà un aliment[1149] als qui el veneren.

Caf

6Demostrà la força del seu braç,

Làmed

repartint al seu poble la terra dels nadius.

Mem

7La seva acció és irrevocable i és justa,

Nun

les seves decisions són perpètues

Sàmec

8i assegurades per sempre més;

Ain

ell les compleix fidelment i amb rectitud.

Pe

[1150] 9Disposà de redimir el seu poble,

Sade

deixà establert un pacte per sempre.

Cof

El seu nom és sagrat i venerable.

Reix

10Venerar Jahvè és primícia de saviesa,

Sin

són molt prudents els qui el veneren.

Tam

La lloança de Jahvè dura per sempre.

Salm 112 (111): Elogi del just[1151]

1Al·leluia!

Àlef

Feliç l’home que venera Jahvè

Bet

i estima de cor els seus preceptes.

Guímel

2La seva descendència serà gran al país,

Dàlet

serà beneït el llinatge dels justos.

He

3A casa seva hi ha riquesa i abundància,

Uau

la seva bondat consta per sempre.

Zain

4L’home just, compassiu i benigne,

Het

és llum que apunta en la fosca.

Tet

5Sortós l’home que presta de bon grat,

Iod

que disposa a consciència els seus afers.

Caf

6El just no caurà mai

Làmed

i deixarà un record inesborrable.

Mem

7Viu sense por de males noves,

Nun

se sent ferm confiant en Jahvè,

Sàmec

8té el cor incommovible, res no tem,

Ain

i a la fi veurà vençuts els enemics.

Pe

[1152] 9Reparteix allò que té, ho dóna als pobres,

Sade

la seva bondat consta per sempre,

Cof

pot alçar el front amb dignitat.

Reix

10L’injust, quan ho veu, es consumeix,

Xin

i estreny les dents d’indignació.

Tau

S’esvaeixen les ambiciona de l’injust.

Salm 113 (112): Lloança al nom de Déu[1153]

1Al·leluia!
Servents de Jahvè[1154], lloeu-lo,
lloeu el nom de Jahvè.
2Beneït sigui el nom de Jahvè
ara i per tots els segles.
3Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom de Jahvè.
4Jahvè és excels als ulls de tots els pobres,
la seva glòria s’eleva més enllà del cel.
5Qui és com Jahvè, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
6i des d’allí s’inclina
per veure el cel i la terra.
7Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
8per asseure’l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble.
9La qui vivia estèril a casa seva,
la fa mare feliç, amb els fills.
Al·leluia!

Salm 114 (113 A): Les meravelles de l’èxode[1155]

1Quan els fills d’Israel sortiren d’Egipte,
quan se n’anaren del poble estranger,
2la terra de Judà fou el seu santuari,
el país d’Israel, la seva possessió.
3El mar, en veure’ls, va fugir,
i el Jordà se’n tornà riu amunt;
4les muntanyes saltaren com anyells,
enjogassades com petits de la ramada.
5Què tenies, mar, que vas fugir,
i tu, Jordà, per tornar riu amunt?
6Per què saltàveu, muntanyes, com anyells,
enjogassades com petits de la ramada?
7És davant del Senyor que s’estremí la terra,
davant del Déu de Jacob,
8que converteix les roques en estanys,
la pedra dura en dolls d’aigua viva.

Salm 115 (113 B): Fe en el Déu veritable[1156]

1No ens doneu a nosaltres la glòria,
no ens la doneu, Jahvè;
doneu-la al vostre nom,
perquè vós sou fidel en l’amor.
2Que no puguin dir els altres pobles:
«On és el seu Déu?»
3El nostre Déu és al cel,
i fa tot allò que es proposa.

4Però els ídols d’ells són plata i or,
obra d’homes i res més:
5tenen boca, però no parlen,
tenen ulls, però no hi veuen,
6orelles que no hi senten,
i nas que no olora;
7les seves mans no palpen,
els seus peus no caminen,
ni té veu la seva gorja.
8Seran com ells els qui els fabriquen,
i tots els qui hi tenen confiança.

9La casa d’Israel confia en Jahvè;
ell els protegeix i els ajuda.
10La casa d’Aharon confia en Jahvè;
ell els protegeix i els ajuda.
11Els creients confien en Jahvè;
ell els protegeix i els ajuda.

12Que ens recordi Jahvè i ens beneeixi.
Que beneeixi la casa d’Israel,
que beneeixi la casa d’Aharon,
[1157] 13que beneeixi els qui el veneren,
que els beneeixi tots, petits i grans.
14Que us faci créixer Jahvè,
a vosaltres i els vostres fills.
15Sigueu beneïts de Jahvè,
de Jahvè que ha fet cel i terra.

16Jahvè s’ha reservat el cel
i ha donat la terra als homes.
17No són els morts els qui lloen Jahvè,
ni els qui baixen al silenci del sepulcre.
18Som nosaltres els qui beneïm Jahvè
ara i per tots els segles.
Al·leluia!

Salm 116 (114-115): Càntic d’acció de gràcies[1158]

1Estimo de tot cor Jahvè:
Jahvè ha escoltat la meva súplica,
2ha escoltat el meu clam
així que l’invocava.

3M’encerclaven els llaços de la mort,
tenia davant meu els seus paranys,
i dintre meu l’angoixa i el neguit.
4Vaig invocar el nom de Jahvè:
«Ah, Jahvè, salveu-me la vida».

5Jahvè és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir;
6Jahvè salvaguarda els senzills,
jo era feble i m’ha salvat.
7Recobra la serenor, ànima meva,
mira el que Jahvè t’ha fet.
8Ha alliberat de la mort la meva vida,
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
9Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència de Jahvè.

[1159] 10Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en sóc, de dissortat»,
[1160] 11tot i que deia, veient-me perdut:
«Els homes, tots enganyen».
12¿Com podria retornar a Jahvè
tot el bé que m’ha fet?
13Invocant el seu nom, alçaré la copa[1161]
per celebrar la salvació.
14Compliré les meves prometences,
ho faré davant de tot el poble.

15A Jahvè li doldria
la mort dels qui l’estimen.
16Ah, Jahvè, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.
17Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom;
18Compliré les meves prometences,
ho faré davant de tot el poble,
19als atris de la casa de Jahvè,
al teu bell mig, Jerusalem!
Al·leluia!

Salm 117 (116): Invitació universal a lloar Déu[1162]

[1163] 1Lloeu Jahvè, tots els pobles,
glorifiqueu-lo, totes les nacions.
2És immens el seu amor per nosaltres,
la fidelitat de Jahvè durarà sempre.
Al·leluia!

Salm 118 (117): Himne triomfal d’acció de gràcies[1164]

1Enaltiu Jahvè. Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
2Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
3Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
4Que responguin els qui veneren Jahvè:
perdura eternament el seu amor.

5Enmig del perill vaig clamar a Jahvè,
i em va escoltar i me’n va treure.
[1165] 6Tinc Jahvè a favor meu, res no em fa por,
què em poden fer, els homes?
7Tinc Jahvè a favor meu, ell em defensa,
veuré caure els enemics.
8Més val emparar-se en Jahvè
que posar confiança en els homes.
9Més val emparar-se en Jahvè
que fiar-se dels poderosos.

10Quan totes les nacions m’envoltaven,
invocant Jahvè les he vençudes.
11Quan m’envoltaven i estrenyien el setge:
invocant Jahvè les he vençudes.
12Quan m’envoltaven com un eixam,
i s’arboraven com foc d’argelagues.
invocant Jahvè les he vençudes.
13M’empenyien tan fort, que anava a caure,
però Jahvè m’ha sostingut.
14De Jahvè em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

15Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos:
«La dreta de Jahvè fa proeses,
16la dreta de Jahvè em glorifica,
la dreta de Jahvè fa proeses».

17No moriré, viuré encara,
per contar les proeses de Jahvè.
18Els càstigs de Jah han estat severs,
però no m’ha abandonat a la mort.

19Obriu-me les portes dels justos[1166];
entraré a donar gràcies a Jah.
20Aquest és el portal de Jahvè,
els justos hi poden entrar.
21Gràcies, perquè vós m’heu escoltat
i heu vingut a salvar-me.

22La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici[1167].
23És Jahvè qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
24Avui és el dia en què ha obrat Jahvè,
alegrem-nos i celebrem-lo.
25Ah, Jahvè, doneu-nos la victòria!
Ah, Jahvè, feu que prosperem![1168]

26Beneït el qui ve en nom de Jahvè!
Us beneïm des de la casa de Jahvè!
27Jahvè és Déu. Que ell ens il·lumini!
Porteu els rams, ordeneu la processó
fins a les vores de l’altar[1169].

28Vós sou el meu Déu, us dono gràcies,
us exalço, Déu meu!
29Enaltiu Jahvè. Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

Salm 119 (118): Elogis de la llei divina[1170]

Àlef

1Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la llei de Jahvè[1171].
2Feliços els homes que guarden el seu pacte
i busquen Jahvè amb tot el cor,
3no cometen mai cap mal,
segueixen els seus camins.
4Heu donat els vostres preceptes
perquè siguin observats fidelment.
5Tant de bo els meus camins no es desviïn
de guardar els vostres decrets;
6mai no em veuré decebut,
si tinc davant els vostres manaments.
7El meu cor us lloarà amb sinceritat,
quan aprengui que heu obrat amb justícia.
8Vull guardar els vostres decrets,
no m’abandoneu, no em deixeu sol.

Bet

9Com mantindrà pur, un jove, el seu camí?
Vivint d’acord amb la vostra paraula.
10Us he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m’aparti dels manaments.
11Guardo al fons del cor allò que heu promès,
per no pecar contra vós.
12Sou beneït, Jahvè,
feu que aprengui els vostres decrets.
13Els meus llavis compten una a una
les sentències que vós heu donat.
14Sóc més feliç guardant el pacte
que fruint de grans riqueses.
15Vull considerar els vostres preceptes
i fixar-me en els vostres camins.
16Els vostres decrets són la meva delícia,
no oblidaré mai allò que heu promès.

Guímel

17Feu aquesta gràcia al vostre servidor:
que visqui pensant en la paraula que heu donat.
18Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei.
19Sóc foraster en aquest país,
o m’amagueu els vostres manaments.
20La meva ànima està assedegada
de sentir a cada moment les vostres sentències.
21Amenaceu de maleir els superbs,
que es desvien dels manaments.
22Allunyeu de mi les burles i els menyspreus
perquè jo guardo el vostre pacte.
23Ni que els governants deliberessin contra mi,
jo faria l’elogi dels vostres decrets.
24El vostre pacte fa la meva delícia,
aquests decrets són els meus consellers.

Dàlet

25Em veig sepultat a la pols,
feu-me viure com vàreu prometre.
26Us he exposat els meus camins, i m’heu atès,
feu que aprengui els vostres decrets.
27Feu-me entendre el camí dels preceptes,
i faré l’elogi de les vostres meravelles.
28La meva vida es consumeix de pena;
renoveu-me com em vàreu prometre.
29Aparteu-me dels falsos camins,
doneu-me, Jahvè, la ostra llei.
30He escollit els camins de veritat,
i he admès les vostres sentències.
31Estic enamorat del vostre pacte,
Jahvè, que no em vegi defraudat.
32Correré pels camins dels manaments,
si vós m’eixampleu el cor.

He

33Mostreu-me el camí dels vostres decrets,
que el vull seguir fins al final.
34Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor.
35Guieu-me pel camí dels manaments,
que jo me l’estimo de debò.
36Inclineu el meu cor al vostre pacte,
feu que no em deixi subornar.
37Aparteu els meus ulls dels qui són no-res;
és el vostre camí el que em donarà la vida.
38Compliu amb mi, servent vostre, la promesa
que vau fer per als qui creuen en vós.
39Allunyeu les burles que jo em temo;
sé que són bones les sentències que heu donat.
40Mireu com estimo els vostres preceptes,
doneu-me la vida, vós que sou just.

Uau

41Que vinguin els vostres favors, Jahvè,
salveu-me com havíeu promès;
42que pugui respondre als qui
es burlen de mi: «Confio en la seva paraula».
43No em tragueu dels llavis la promesa que no enganya:
confio en el vostre judici.
44Vull complir sempre la vostra llei,
la vull complir fins al darrer moment,
45vivint amb un cor ample,
jo que medito els vostres preceptes.
46Davant dels reis parlaré del vostre pacte
sense avergonyir-me’n.
47Els manaments fan les meves delícies,
me’ls estimo de debò.
48Alço a vós les mans,
elogiant els vostres decrets.

Zain

49Recordeu la promesa que em vau fer,
i que manté la meva esperança.
50això és el que em conforta en les penes,
la vostra paraula que em promet la vida.
51Quan els superbs es reien tant de mi,
no em decantava de la vostra llei.
52Recordava els judicis eterns,
i aquest record em confortava.
53M’encenc d’indignació,
veient que els injustos abandonen la llei,
54Els vostres decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en un país foraster.
55Jahvè, fins de nit recordo el vostre nom,
i vetllo pensant en la llei.
56M’emprenc com a cosa pròpia
la guarda dels vostres preceptes.

Het

57Jahvè és la meva heretat,
vull estar atent a les vostres paraules:
58Cerco de tot cor el vostre esguard,
compadiu-vos de mi com vau prometre.
59Examino els meus camins,
perquè els meus peus segueixin la llei.
60De pressa, sense torbar-me, avanço
en la guarda dels vostres manaments.
61Els paranys dels justos em volen capturar,
però jo no oblido la vostra llei.
62A mitjanit em llevo a lloar-vos,
perquè són justos els vostres judicis.
63M’uneixo amb els fidels,
que guarden els preceptes.
64Jahvè, la terra és plena del vostre amor;
feu que aprengui els vostres decrets.

Tet

65Heu fet feliç el vostre servent,
com vós, Jahvè, vau prometre.
66Doneu-me coneixement i bon sentit,
que jo tinc fe en els manaments.
67Quan encara no sofria, vivia esgarriat,
però ara tinc presents les promeses.
68Vós sou bo, vós feu el bé;
feu que aprengui els vostres decrets.
69No curen de res, els remeis dels superbs;
jo guardo amb tot el cor els preceptes.
70Els seus cors s’han endurit, són insensibles,
però jo trobo en la llei les meves delícies.
71M’ha fet bé haver sofert tantes penes:
hi aprenc els vostres decrets.
72M’estimo més la llei que surt dels vostres llavis,
que mil monedes d’or o de plata.

Iod

73Les vostres mans m’han fet i m’han creat,
feu-me capaç d’aprendre els manaments.
74Els fidels s’alegraran en veure
que espero allò que heu promès.
75Jahvè, sou just, ho reconec,
i és amb raó que he sofert tantes penes.
76Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
77Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,
la llei farà les meves delícies.
78Que es confonguin els superbs d’oprimir-me injustament;
jo faré l’elogi dels vostres preceptes.
79Es posaran a favor meu els fidels,
els qui coneixen el vostre pacte.
80Si guardo plenament els vostres decrets,
no quedaré confós.

Caf

81Em sento defallir de tant esperar la salvació,
però confio en la vostra paraula.
82Esperant la vostra promesa se’m cansen els ulls,
i exclamo: «Quan vindreu a consolar-me?»
83Fins si em quedava tot ressec,
no oblidaria els vostres decrets.
84Quan de temps viurà el vostre servent?
Quan fareu justícia dels qui em persegueixen?
85M’han posat paranys els superbs
que no viuen segons la vostra llei.
86Tots els vostres manaments són justos;
defenseu-me que em persegueixen injustament.
87Han estat a punt d’esborrar-me de la terra,
però jo no he abandonat els preceptes.
88Per l’amor que em teniu, salveu-me la vida,
i guardaré el vostre pacte.

Làmed

89Les vostres promeses, Jahvè, són eternes,
persistiran com el cel.
90La vostra fidelitat es manté pels segles,
com es manté la terra que vau crear.
91Cel i terra subsisteixen per decisió vostra,
perquè tot l’univers us obeeix.
92Si en la llei no hagués trobat les meves delícies,
m’haurien aclaparat les meves penes.
93Pels vostres preceptes em doneu la vida,
jo mai no els oblidaré.
94Sóc vostre, salveu-me,
que jo medito els preceptes.
95Els injustos esperen l’ocasió de perdre’m,
i jo miro d’entendre el vostre pacte.
96La cosa més perfecta té els seus límits,
però els vostres manaments són immensos.

Mem

97Com estimo la vostra llei!
És la meva conversa tot el dia.
98Els manaments em fan més assenyat que l’enemic,
perquè me’ls he fet meus per sempre.
99Sóc més instruït que tots els mestres,
de tant que medito el vostre pacte.
100La guarda dels preceptes
em fa més assenyat que els ancians.
101No deixo anar els peus pel camí del mal,
vull viure atent a les vostres paraules.
102No he defugit les vostres decisions,
vós me les heu ensenyades.
103Quina dolçor, les vostres promeses!
Quan les repeteixo, són més bones que la mel.
104El seny em ve dels vostres preceptes,
per això m’aparto dels camins enganyosos.

Nun

105La vostra promesa fa llum als meus passos,
és la claror que m’il·lumina el camí.
106Vull complir allò que he jurat:
sostindré que són justes les vostres decisions.
107Que en són, de grans, les penes que sofreixo;
feu que visqui, com ho havíeu promès.
108Accepteu, Jahvè, l’ofrena que us prometo,
i feu que aprengui les vostres decisions.
109La meva vida està sempre en perill,
però no oblido mai la vostra llei.
110Els injustos m’han tirat un llaç,
però no m’he desviat dels preceptes.
111Tindré sempre per herència el vostre pacte,
és l’alegria del meu cor.
112Compliré de cor els vostres decrets,
del tot i per sempre.

Sàmec

113Em desagraden els inconstants,
jo estimo la vostra llei.
114Vós sou l’escut que em protegeix,
la vostra promesa és la meva esperança.
115Allunyeu-vos de mi, els qui voleu fer mal,
que jo vull guardar els manaments del meu Déu.
116Sosteniu-me, com vau prometre, i viuré,
que no vegi defraudada la meva esperança.
117Aguanteu-me vós, i em salvaré,
i els vostres decrets faran les meves delícies.
118Vós desaproveu els qui se n’allunyen,
els enganya el seu pensament.
119Per a vós són escòria els injustos del país,
per això estimo tant el vostre pacte.
120Tot el meu cos s’esborrona de por,
perquè temo els vostres judicis.

Ain

121He obrat segons el dret i la justícia,
no m’abandoneu a les mans dels opressors.
122Assegureu-me que em fareu feliç;
que no m’oprimeixin els superbs.
123Els meus ulls es cansen d’esperar la salvació
i el compliment dels béns promesos.
124Mostreu l’amor que em teniu, a mi, servent vostre,
feu que aprengui els vostres decrets.
125Sóc el vostre servent, feu-me capaç
de conèixer el vostre pacte.
126Ja és hora que intervingueu, Jahvè,
han violat la vostra llei.
127Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot;
128per això m’estimo els preceptes,
i m’aparto dels camins enganyosos.

Pe

129És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
130La vostra paraula, explicada, dóna llum
i l’entenen els senzills.
131Obro els llavis i aspiro amb delit;
m’agraden tant els vostres manaments!
132Mireu-me, compadiu-vos de mi,
vós que us compadiu dels qui estimen el vostre nom.
133Que la vostra promesa guardi els meus passos,
que no siguin mai esclaus de males arts.
134Allibereu-me de les violències dels homes,
que pugui guardar els vostres preceptes.
135Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada,
feu que el vostre servent aprengui els decrets.
136Torrents de llàgrimes em surten dels ulls,
quan penso que no és observada la llei.

Sade

[1172] 137Sou just, Jahvè,
i són justos les vostres decisions.
138Heu establert el pacte amb justícia
i amb tota veritat.
139Em consumeixo d’indignació,
veient com l’enemic oblida allò que heu promès.
140Les vostres promeses són de bona llei,
el vostre servent les estima.
141Per petit i menyspreat que sigui jo,
no m’oblido dels vostres preceptes.
142La vostra justícia serà sempre justa,
serà sempre veritat la vostra llei.
143Quan em trobava en perill i en la desgràcia,
em feien feliç els manaments.
144Els vostres pactes seran sempre justos,
feu-me capaç, d’entendre’ls, i podré viure.

Cof

145Clamo amb tot el cor. Jahvè, escolteu-me,
vull complir els vostres decrets.
146A vós us invoco, salveu-me;
guardaré el vostre pacte.
147Encara no és de dia, ja vinc a implorar-vos,
confiant en les vostres paraules.
148Abans d’hora se’m desvetllen els ulls,
per considerar les meves promeses.
149Vós que m’estimeu, escolteu el meu clam;
doneu-me la vida, Jahvè, com vau decidir.
150Són a prop els meus astuts perseguidors,
ells que estan lluny de la vostra llei.
151Vós sou a la vora, Jahvè,
i es mantenen ferms els vostres manaments:
152jo sé, fa temps, que el vostre pacte,
l’heu assegurat per sempre.

Reix

153Mireu les penes que sofreixo, i deslliureu-me’n,
que jo no m’oblido de la vostra llei.
154Pledegeu la meva causa i defenseu-me,
doneu-me la vida, com vau prometre.
155La salvació és lluny dels injustos,
perquè no mediten els vostres decrets.
156És gran, Jahvè, la vostra pietat,
doneu-me la vida, com vau decidir.
157Ni que siguin tants els enemics que em persegueixen,
no m’he apartat del vostre pacte.
158Em dol de veure els qui han apostat,
sense fer cas de les vostres promeses.
159Com m’estimo els preceptes, Jahvè;
per l’amor que em teniu, doneu-me la vida.
160La vostra promesa és veritat des del principi,
i sempre seran justes les vostres decisions.

Xin

161Quan els governants em perseguien sense motiu,
i el meu cor temia per les vostres promeses,
162la vostra paraula em feia tan feliç,
com un home carregat de botí.
163Avorreixo l’engany, el detesto,
i estimo la vostra llei.
164Set vegades el dia[1173] us faig lloança,
perquè són justes les vostres decisions.
165Tenen molta pau els qui estimen la llei,
res no els farà ensopegar.
166Jahvè, compleixo els manaments,
esperant la vostra salvació.
167El meu cor té present el vostre pacte,
me l’estimo de debò.
168Tinc present el vostre pacte,
i els meus camins són davant vostre.

Tau

169Que us arribi el meu clam,
doneu-me la vida, Jahvè, com vau prometre.
170Deixeu entrar fins a vós la meva súplica,
tal com vau prometre, allibereu-me.
171Tinc a flor de llavis la lloança,
perquè em feu aprendre els vostres decrets.
172La meva llengua canta les vostres promeses,
perquè els vostres manaments són justos.
173Que la vostra mà estigui a punt per ajudar-me;
jo m’estimo els vostres preceptes.
174Anhelo la vostra salvació,
la vostra llei, Jahvè, em farà feliç.
175Que visqui la meva ànima per lloar-vos,
i que el vostre judici em defensi.
176M’havia allunyat com una ovella perduda,
veniu a buscar-me,
que no m’oblido dels manaments.

Salm 120 (119): Oració d’un calumniat[1174]

1Càntic dels pelegrinatges.

Clamo a Jahvè en la meva desgràcia,
i ell em respon.
2Defenseu-me, Jahvè, dels llavis mentiders,
de la llengua impostora.
3Què et donarà Déu a mans plenes,
llengua impostora?
4Les fletxes del guerrer, ben esmolades,
i brases de ginesta[1175].

5Ai de mi, que he de viure a Mósoc[1176],
exiliat als campaments de Quedar.
6Fa massa temps que jo haig de viure
amb els qui no volen pau.
7Jo els parlo de pau i de justícia,
i ells pensen en la guerra.

Salm 121 (120): El guardià d’Israel[1177]

1Càntic dels pelegrinatges.

Alço els ulls a les muntanyes[1178]:
d’on em vindrà l’ajuda?
2L’ajuda em vindrà de Jahvè,
de Jahvè, que ha fet cel i terra.
3Que no et deixi relliscar el peu,
ni s’adormi el qui et guarda.
4El guardià d’Israel mai no s’adorm,
sempre vigila.
5És Jahvè qui et guarda, Jahvè t’empara
al teu costat mateix.
6De dia, el sol no et farà mal,
ni la lluna, de nit[1179].
7Jahvè et guarda de tota desgràcia,
et guarda la vida.
8Jahvè et guarda tots els passos
ara i per tots els segles.

Salm 122 (121): La glòria de Jerusalem[1180]

1Càntic dels pelegrinatges. De David.

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa de Jahvè».
2ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
3Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós;
4és allà que pugen les tribus,
les tribus de Jahvè,
a complir l’aliança d’Israel
a lloar el nom de Jahvè.
5Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David.
6Augureu la pau a Jerusalem:
«Que visquin segurs els qui t’estimen,
7que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets».
8Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me-li dir: «Que hi hagi pau dintre teu!»
9Per la casa de Jahvè, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat.

Salm 123 (122): Confiança en Déu en el menyspreu[1181]

1Càntic dels pelegrinatges.

A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
2Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo,
com l’esclava té els ulls
en les mans de la mestressa,
tenim els ulls en Jahvè, el nostre Déu,
fins que s’apiadi de nosaltres.

3Compadiu-nos, Jahvè, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu dels insolents.

Salm 124 (123): El salvador d’Israel[1182]

1Càntic dels pelegrinatges. De David.

Si Jahvè no hagués estat a favor nostre,
—que respongui el poble d’Israel—,
2si Jahvè no hagués estat a favor nostre,
quan els homes intentaven d’assaltar-nos,
3ens haurien engolit de viu en viu:
tan gran era la fúria que portaven.
4Quan la riuada ens vingué a sobre,
ens hauria passat la inundació
més amunt del coll,
5més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües.
6Beneït sigui Jahvè,
que no ens deixa caure a les seves dents.
7Hem salvat la vida com l’ocell que fuig
del llaç dels caçadors.
S’ha trencat el llaç, i tots hem fugit.

8El nostre auxili és el nom de Jahvè,
de Jahvè que ha fet cel i terra.

Salm 125 (124): Déu, protector dels seus[1183]

1Càntic dels pelegrinatges.

El qui confia en Jahvè mai no caurà.
És com Sió, incommovible, ferm per sempre.
2Jerusalem està envoltada de muntanyes.
És així com Jahvè envolta el seu poble,
ara i per tots els segles.

3El ceptre injust no pesarà més
sobre la terra dels justos,
no fos que els justos donin la ma
als qui fan el mal.

4Jahvè, feu feliços els bons
i els rectes de cor.
5Però als qui es desvien per camins tortuosos,
Jahvè se’ls endurà amb els malfactors.
Pau a Israel!

Salm 126 (125): El retorn de l’exili[1184]

1Càntic dels pelegrinatges.

Quan Jahvè renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni;
2la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.
Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que Jahvè fa a favor d’ells».
3És magnífic el que Jahvè fa a favor nostre;
amb quin goig ho celebrem!

4Renoveu la nostra vida, Jahvè,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
5Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de joia a la sega.
6Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor,
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les garbes.

Salm 127 (126): Vanitat de l’esforç humà sense Déu[1185]

1Càntic dels pelegrinatges. De Salomó.[1186]

Si Jahvè no construeix la casa,
és inútil l’afany dels constructors.
Si Jahvè no guarda la ciutat,
és inútil que vigilin els guardes.
2És inútil que us lleveu tan de matí,
i aneu tan tard a reposar,
per menjar el pa que us guanyeu a dures penes.
Fins quan dormen, Déu el dóna als seus amics.
3La millor herència són els fills, do de Jahvè,
els descendents són la millor recompensa;
4els fills que heu tingut quan éreu joves
són com les fletxes en mans d’un guerrer;
5feliç l’home que se n’omple el buirac:
6si discuteix amb algú davant la gent,
no haurà de retirar-se avergonyit.

Salm 128 (127): Benestar domèstic del fidel de Jahvè[1187]

1Càntic dels pelegrinatges.

Feliç tu, fidel de Jahvè,
que vius seguint els seus camins.
2Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
3La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
entorn de la taula.
4És així com els fidels de Jahvè
seran beneïts.

5Que Jahvè et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem!
6Que puguis veure els fills dels teus fills!
Pau a Israel!

Salm 129 (128): Els enemics d’Israel[1188]

1Càntic dels pelegrinatges.

Quantes vegades, des de jove[1189], m’han combatut!
Que respongui el poble d’Israel:
2Quantes vegades, des de jove, m’han combatut,
i mai no em poden vèncer!
3M’han llaurat tot el cos,
per obrir-hi solcs ben llargs[1190],
4però la justícia de Jahvè ha trencat
les sogues dels injustos[1191].

5Que se’n tornin defraudats i avergonyits
els qui volien mal a Sió,
6i siguin com l’herba dels terrats
que abans d’espigar-se s’asseca;
7no se’n faran cap manat els segadors,
ni cap braçat els qui lliguen les garbes,
8i no diu ningú dels qui passen a la vora:
«Jahvè us ha beneït».

Us beneïm en el nom de Jahvè[1192].

Salm 130 (129): Clam de perdó[1193]

1Càntic dels pelegrinatges.

Des de l’abisme[1194] us crido, Jahvè.
2Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.
3Si teníeu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
4Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.

5Confio en la paraula de Jahvè,
la meva ànima hi confia.
Espera 6Jahvè la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.
Que esperin el matí els sentinelles!
7Israel espera Jahvè,
perquè són de Jahvè l’amor fidel
i la redempció generosa.
[1195] 8És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.

Salm 131 (130): Abandó filial a Déu[1196]

1Càntic dels pelegrinatges. De David.

El meu cor no és ambiciós, Jahvè,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi;
2em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons.

3Israel espera en Jahvè
ara i per tots els segles[1197].

Salm 132 (131): Sió i la descendència de David[1198]

1Càntic dels pelegrinatges.

Jahvè, recordeu-vos de David
i de tot el seu zel,
del jurament que va fer a Jahvè,
2prometent al Poderós de Jacob[1199]:
3«No entraré sota el sostre de casa,
no aniré al llit a descansar,
4no deixaré que se m’adormin els ulls,
que la son m’acluqui les parpelles,
5fins que hauré trobat un lloc per a Jahvè,
un casal per al Poderós de Jacob».

6Hem trobat l’arca a la plana de Jàar,
hem sabut que és al poble d’Efrata[1200].
7Entrem, doncs, a casa seva,
veneren l’escambell dels seus peus[1201].
8Alceu-vos, Jahvè, veniu al lloc on heu de quedar-vos
amb l’arca del vostre poder[1202].
9Que els sacerdots es vesteixin de festa
i esclatin els fidels en crits d’alegria.
10Per amor de David, servent vostre,
no refuseu d’acollir el vostre Ungit.

[1203] 11Jahvè va jurar a David,
va jurar en ferm, no se’n desdirà:
«Al teu tron, hi posaré un fill teu.
12Si els teus fills guarden la meva aliança,
les prescripcions que jo els donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron».

13Jahvè s’estima la ciutat de Sió,
l’ha escollida per fer-hi estada:
14«És aquí on vull quedar-me per sempre,
m’agrada, hi vull residir».
15Li beneiré les provisions, i abundaran,
els seus pobres menjaran fins a saciar-se.
16Vestiré de festa els seus sacerdots,
i els seus fidels esclataren en crits d’alegria.
17Aquí faré germinar el poder de David,
per al meu Ungit tindré una llàntia encesa[1204].
18Vestiré de confusió els seus enemics,
però al front d’ell brillarà la meva diadema».

Salm 133 (132): Concòrdia fraterna[1205]

1Càntic dels pelegrinatges. De David.

Que n’és, de bo i d’agradable,
viure tots junts els germans!
2És com un perfum que ungeix el cap
i s’escampa per la barba,
s’escampa per la barba d’Aharon[1206]
fins al coll dels seus vestits.
3És com la rosada de l’Hermon,
que s’escampa a les muntanyes de Sió.

És aquest aplec el que Jahvè beneeix:
li dóna la vida per sempre.

Salm 134 (133): L’adéu dels pelegrins[1207]

1Càntic dels pelegrinatges.

Beneïu Jahvè, vosaltres, servents de Jahvè,
que us quedeu de nit a casa seva.
2Alceu les mans al santuari,
beneïu Jahvè.
3Que Jahvè et beneeixi des de Sió,
Jahvè que ha fet cel i terra.

Salm 135 (134): Exhortació a la lloança[1208]

1Al·leluia! Lloeu el nom de Jahvè,
lloeu-lo, servents de Jahvè,
2vosaltres que esteu a la casa de Jahvè,
als atris de la casa del nostre Déu!
3Lloeu-lo. Que n’és, de bo, Jahvè!
Canteu al seu nom. Que n’és, d’amable!
4Jahvè s’escollí el poble de Jacob,
els fills d’Israel, per possessió seva.
5Reconec la grandesa de Jahvè,
el nostre Déu és més gran que tots els déus.
6Jahvè fa tot allò que es proposa,
al cel i a la terra,
al mar i al fons dels oceans.

7Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra,
crea els llamps que acompanyen les pluges,
fa sortir els vents dels seus amagatalls.

8És ell qui matà els primogènits dels egipcis,
des dels homes fins a les bèsties:
9Dins les teves fronteres, Egipte,
envià senyals i prodigis
contra el Faraó i contra tots els seus vassalls.
10És ell qui vencé tants de pobles,
i destrona tants de reis:
11Sehon, rei dels amorreus,
Og, rei de Basan, i tots els reialmes de Canaan,
12per donar possessió d’aquelles terres
al seu poble d’Israel.
13El record del vostre nom, Jahvè,
es perpetuarà per totes les generacions.
14Perquè Jahvè fa justícia al seu poble,
i li dol de castigar els seus servents.

15Els ídols dels pagans són plata i or,
obra d’homes, i res més:
16tenen boca, però no parlen,
tenen ulls, però no hi veuen,
17orelles, però no hi senten,
no hi ha gens d’alè a la seva boca.
18Seran com ells els qui els fabriquen
i tots els qui hi tenen confiança.
19Casa d’Israel, beneeix Jahvè,
casa d’Aharon, beneeix Jahvè,
20casa de Leví[1209], beneeix Jahvè,
beneïu-lo, els qui el venereu.

21Sigui beneït Jahvè des de Sió,
ell que té l’estada a Jerusalem.
Al·leluia!

Salm 136 (135): Gran lletania d’acció de gràcies[1210]

1Enaltiu Jahvè: Que n’és, de bo.
Perdura eternament el seu amor.
2Enaltiu el Déu dels déus.
Perdura eternament el seu amor.
3Enaltiu el Senyor dels senyors.
Perdura eternament el seu amor.
4L’únic que fa grans meravelles.
Perdura eternament el seu amor.
5L’admirable creador del cel.
Perdura eternament el seu amor.
6Consolidà la terra sobre l’aigua.
Perdura eternament el seu amor.
7Creador dels dos astres gegants.
Perdura eternament el seu amor.
8El sol, que impera sobre el dia.
Perdura eternament el seu amor.
9La lluna i els estels, que governen la nit.
Perdura eternament el seu amor.
10Prengué als egipcis els primogènits.
Perdura eternament el seu amor.
11Féu sortir Israel d’aquell país.
Perdura eternament el seu amor.
12Amb mà forta i amb braç poderós.
Perdura eternament el seu amor.
13Partí en dos el mar Roig.
Perdura eternament el seu amor.
14Va fer passar Israel pel mig del mar.
Perdura eternament el seu amor.
15Però hi precipità el Faraó amb el seu exèrcit.
Perdura eternament el seu amor.
16Conduí el seu poble pel desert.
Perdura eternament el seu amor.
17Va vèncer reis famosos.
Perdura eternament el seu amor.
18Destronà reis poderosos.
Perdura eternament el seu amor.
19Sehon, rei dels amorreus.
Perdura eternament el seu amor.
20Og, rei de Basan.
Perdura eternament el seu amor.
21Donà possessió d’aquells territoris.
Perdura eternament el seu amor.
22Els donà al seu poble d’Israel.
Perdura eternament el seu amor.
23Quan vam sortir humiliacions, es recordà de nosaltres.
Perdura eternament el seu amor.
24Ens alliberà dels nostres opressors.
Perdura eternament el seu amor.
25És ell qui alimenta tots els vivents.
Perdura eternament el seu amor.
26Enaltiu el Déu del cel[1211].
Perdura eternament el seu amor.

Salm 137 (136): Cant dels exiliats[1212]

1Vora els rius de Babilònia[1213] ens assèiem
tot plorant d’enyorança de Sió.
2Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.
3Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió»,
4¿com podíem cantar cants de Jahvè
en una terra estrangera?
5Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi la mà dreta;
6que se m’encasti la llengua al paladar,
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per inspirar els meus cants de festa.

7Tingueu en compte, Jahvè,
com parlaven els d’Edom
el dia que caigué Jerusalem[1214]:
«Arraseu-la, deien, arraseu-la
amb els fonaments i tot».

8Babilònia, ciutat destructora!
allò que tu vas fer amb nosaltres,
d’altres ho faran amb tu:
9et prendran les criatures
per esclafar-les a la roca[1215].

Salm 138 (137): Himne d’acció de gràcies[1216]

1De David.

Us enalteixo amb tot el cor, Jahvè,
us vull cantar a la presència dels àngels.
2Em prosterno davant del santuari
perquè estimeu i sou fidel, i enalteixo el vostre nom.
Les vostres promeses sobrepassen
allò que havíem sentit de vós.
3Sempre que us invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima.

4En sentir allò que vós heu promès,
tots els reis de la terra us lloaran,
5celebraran que vós obreu així:
«Que n’és, de gran, la glòria de Jahvè:
6Jahvè és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny».

7Si passo entre perills, em guardeu la vida,
detureu amb la mà l’enemic,
la vostra dreta em salva.
8Que Jahvè continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre,
Acabeu la vostra obra, Jahvè.

Salm 139 (138): Déu coneix els qui li són fidels[1217]

1Del mestre de cant. De David.

Heu penetrat els meus secrets, Jahvè, i em coneixeu,
2vós veieu quan m’assec o quan m’aixeco,
descobriu de lluny estant els meus propòsits,
3sabeu bé si camino o si reposo,
us són coneguts tots els meus passos.
4Encara no tinc als llavis una paraula,
que vós, Jahvè, ja la veieu pronunciada.
5M’estrenyeu a banda i banda,
teniu damunt meu la vostra mà.
6És admirable com ho sabeu tot,
és tan admirable, que no ho puc entendre.
7¿On aniria que el vostre esperit no hi fos present?
¿On fugiria que jo no estigués davant vostre?
8Si pujava dalt del cel, vós hi sou,
si m’ajeia als inferns, us hi trobo.
9¿Provaré de prendre les ales de l’aurora
per anar a viure a l’altre extrem del mar?
10També allà m’hi portarien les mans vostres,
també allà m’hi vindrien a buscar.
11¿Diré doncs: «Que m’amaguin les tenebres,
i tingui per llum la negra nit?»
12Però per a vós no són fosques les tenebres,
la nit us és tan clara com el dia,
llum o fosca us són igual.
13Vós heu creat el meu interior,
m’heu teixit a les entranyes de la mare[1218].
14Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable,
és meravellosa la vostra obra. Us era tot jo ben conegut,
15res de meu no us passava per alt,
quan jo m’anava fent secretament,
com un brodat, aquí baix a la terra.
16Els vostres ulls ja veien els meus actes,
tots eren inscrits al vostre llibre;
ja us afiguràveu els meus dies
abans que existís el primer.
17Déu meu, qui pot ponderar els vostres designis,
qui pot comptar-los d’un a un!
18Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra;
i encara, quan m’alcés, em quedaríeu vós.

19Déu meu, si us dignéssiu fer morir l’injust
i allunyar de mi els homes sanguinaris!
20Parlen de vós amb paraules traïdores,
mentre es refien dels qui no són res.
21¿No he d’avorrir els qui us avorreixen
i apartar-me dels qui s’aparten de vós?
22Els avorreixo amb tota l’ànima,
els considero els meus enemics.

23Déu meu, penetreu els meus secrets, per conèixer el meu cor,
examineu-me per saber què desitjo.
24Mireu que no vagi per camins d’idolatria,
guieu-me per camins eterns.

Salm 140 (139): Pregària d’un calumniat i perseguit[1219]

1Del mestre de cant. Salm. De David.

2Jahvè, salveu-me de la gent dolenta,
guardeu-me d’aquests homes violents.
3Porten al cor el desig de fer mal,
provoquen baralles cada dia,
[1220] 4fiblen amb la llengua com les serps,
porten als llavis verí d’escurçó.

C.I.

5Jahvè, protegiu-me contra els injustos,
guardeu-me d’aquests homes violents,
que es proposen de fer-me caure.
6Uns insolents han parat un llaç,
uns perversos han amagat un filat,
m’han posat paranys per tot el camí.

C.I.

7I jo dic a Jahvè: «Vós sou el meu Déu,
escolteu la meva súplica.
8Jahvè, Déu meu, muralla que em defensa,
vós que em protegiu el dia del combat:
9no satisfeu el desig dels injustos,
no afavoriu els seus propòsits».

C.I.

No aixecaran 10el front els qui m’assetgen,
del verí dels seus llavis, ells mateixos en moriran.
11Plouran al seu damunt brases enceses,
cauran als seus paranys i no se n’alçaran;
12no quedarà al país cap malparlat,
els violents cauran en la desgràcia.
13Sé que Jahvè farà justícia als afligits,
sentenciarà a favor dels desvalguts.

14Els justos enaltiran el vostre nom,
els homes honrats viuran sota la vostra mirada

Salm 141 (140): Oració del just en perill[1221]

1Salm. De David.

No trigueu a venir, Jahvè.
Jo us invoco, escolteu el meu clam.
2Que el meu prec pugi davant vostre com l’encens;
alço aquestes mans com l’ofrena del capvespre.
3Jahvè, poseu-me una guarda a la boca,
poseu-me sentinelles a la porta dels llavis,
4no deixeu que el meu cor es decanti a res de mal,
a cometre cap mena d’injustícia.

El pa seductor dels amics de males arts,
no el vull compartir.
5Que em pegui el just, que em reprengui el piadós,
però els perfums dels injustos no m’ungiran el cap.
Continuo pregant ara que els veig desgraciats.
6S’han estimbat els seus governants,
que havien escoltat les meves paraules amables.
7Com una mola de molí trossejada per terra,
els nostres ossos estan escampats
a la boca de la terra dels morts.

8Jahvè, Déu meu, a vós giro els ulls,
en vós em refugio, no em deixeu indefens.
9Guardeu-me del llaç que m’han parat,
dels paranys dels qui van amb males arts.
10Els injustos cauran a les pròpies trampes,
però jo, quan passi, seguiré enllà.

Salm 142 (141): Oració d’un perseguit[1222]

1Maskil. De David, quan era a la cova. Pregària.

2El meu crit implora l’ajut de Jahvè,
el meu crit suplica Jahvè.
3Aboco davant seu el meu plany,
exposo davant d’ell el meu perill.

4El meu esperit està cansat.
Vós sabeu per on camino;
m’han amagat un llaç
al lloc per on passava.
5Miro per veure qui es posa a favor meu;
no trobo ningú que faci cas de mi;
he perdut tota esperança d’escapar-me,
ningú no s’interessa per salvar-me la vida.
6Imploro auxili, Jahvè,
us dic: «Sou el meu refugi,
la meva possessió en aquesta vida.
7Escolteu atentament el meu clam,
perquè he quedat desemparat;
allibereu-me dels qui em persegueixen,
homes més forts que no pas jo.
8Traieu-me de la presó,
i en donaré gràcies, lloant el vostre nom.
Els justos faran corona al meu voltant,
agraint la mercè que m’heu fet».

Salm 143 (142): Pregària penitencial[1223]

1Salm. De David.

Jahvè, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica,
responeu-me, vós que sou bo i fidel.
[1224] 2No vulgueu judicar el vostre servent:
no podríeu absoldre ningú dels qui han viscut.

3L’enemic que em perseguia per matar-me
m’ha trepitjat per terra,
m’ha confinat al país de les tenebres,
igual que els morts de temps immemorial.
4El meu esperit se sent rendit,
està consternat el meu cor.
5Tot evocant el record dels temps antics,
meditant les vostres proeses,
considerant les obres de les vostres mans,
6estenc a vós els braços i us miro,
em sento tot jo com una terra esgotada.

C.I.

7De pressa, Jahvè, responeu-me,
que ja em manca l’alè;
no m’amagueu la vostra mirada,
que m’enfonsaria a la terra dels morts.
8Que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia;
confio en vós.
Feu-me conèixer el camí que haig de seguir,
a vós elevo la meva ànima.
9Allibereu-me de l’enemic, Jahvè,
en vós trobo refugi.
10Ensenyeu-me a fer la vostra voluntat,
vós sou el meu Déu.
Que el vostre esperit em condueixi
per terra plana.
11Jahvè, pel vostre nom, guardeu-me la vida,
vós que sou bo, traieu-me del perill;
12derroteu els enemics, per l’amor que em teniu
venceu els qui em volien la mort,
que sóc servent vostre».

Salm 144 (143): Pregària d’un rei. Prosperitat d’Israel[1225]

1De David.

Beneït sigui Jahvè, la meva roca,
que m’ensinistra els braços per a la lluita
i les mans per al combat;
2és l’amor i la muralla
que em deslliura i em salva,
és l’escut que m’empara.
Ell sotmet el poble al meu govern.

3Jahvè, què és l’home per fixar-vos-hi?
Què som els mortals per ocupar-vos-en?
4L’home s’esvaeix com el fum,
els seus dies es fonen com una ombra.

5Jahvè, esberleu la volta del cel, i baixeu,
toqueu les muntanyes, i que treguin glops de fum;
6desconcerteu-los fulminant els vostres llamps,
disperseu-los tirant les vostres fletxes.
7Allargueu la mà des de dalt i salveu-me,
allibereu-me de l’aiguat
i de les mans dels estrangers,
8que parlen de divinitats que no existeixen
i alcen la dreta jurant per déus falsos.

9Déu meu, us dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
10vós concediu als reis la victòria,
i salveu David, el vostre servent.
11Salveu-me de l’espasa maligna,
allibereu-me de les mans dels estrangers,
que parlen de divinitats que no existeixen
i alcen la dreta jurant per déus falsos.

12Feu pujar els nostres fills com plançons
que es fan grans amb vigor jove;
les nostres filles, com pilastres ben tallades,
com pilastres d’un palau.
13Que les nostres sitges siguin plenes
i puguin proveir de tot;
que es propaguin a milers les ramades
als afores dels nostres pobles,
14i els nostres bous vinguin carregats.
Que no ens rendim a l’enemic,
ni vegem obertes les nostres muralles,
ni sentim a les places el crit d’alarma.

15Feliç el poble que frueix de tot això.
Feliç el poble que té Jahvè per Déu.

Salm 145 (144): Grandesa i bondat de Déu[1226]

1Lloança. De David.

Àlef

Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.

Bet

2Us beneiré dia rera dia,
lloaré per sempre el vostre nom.

Guímel

3Jahvè és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

Dàlet

4Una generació anuncia a l’altra allò que vós heu fet,
li fa la lloança de les vostres promeses.

He

5Ens fan saber la glòria de Jahvè,
i jo celebro els seus prodigis;

Uau

6ells ens parlen de gestes temibles,
i jo conto les grandeses de Jahvè;

Zain

7recorden que és immensa la seva bondat
i aclamen els seus favors.

Het

8Jahvè és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.

Tet

9Jahvè és bo per a tothom,
estima entranyablement tot allò que ha creat.

Iod

10Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;

Caf

11que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència.

Làmed

12Que facin conèixer als homes les gestes de Jahvè,
la magnificència gloriosa del seu regne.

Mem

13El vostre regne s’estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions.

Nun

Totes les obres de Jahvè són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

Sàmec

14Jahvè sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça.

Ain

15Tothom té els ulls en vós mirant-vos esperançat,
i al seu temps els doneu l’aliment.

Pe

16Tan bon punt obriu la mà,
sacieu de bon grat els vivents.

Sade

17Són camins de bondat els de Jahvè,
les seves obres són obres d’amor.

Cof

18Jahvè és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

Reix

19Satisfà el desig dels seus fidels,
escolta el seu crit d’auxili, i els salva.

Xin

20Jahvè guarda els qui l’estimen,
però els injustos desapareixen.

Tau

21Que surtin dels meus llavis lloances a Jahvè,
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Salm 146 (145): Confiança en l’ajut de Déu[1227]

1Al·leluia!
Lloa Jahvè, ànima meva.
2Lloaré Jahvè tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

3No confieu en els homes poderosos,
homes que són terra, incapaços de salvar.
3Quan exhalen l’esperit, tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

4Feliç l’home que troba ajuda en el Déu de Jacob;
espera en Jahvè, el seu Déu,
[1228] 6que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot allò que es mou en aquests llocs.

Jahvè es manté fidel per sempre,
7fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
Jahvè deslliura els presos,
8Jahvè dóna la vista als cecs,
Jahvè redreça els vençuts,
Jahvè estima els justos,
9Jahvè protegeix els forasters,
manté les viudes i els orfes,
i desvia els camins dels injustos.

10Jahvè regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Al·leluia!

Salm 147 (146-147): Himne a Déu totpoderós[1229]

1Al·leluia!
Lloeu Jahvè, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu: és agradós de lloar-lo!

2Jahvè reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel;
3conforta els cors desfets
i embena les ferides.

4Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom.
5És gran, el Senyor, i molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
6Jahvè sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra.

7Canteu accions de gràcies a Jahvè,
acompanyeu amb les cítares els cants.
8El nostre Déu cobreix el cel de nuvolades,
assegura les pluges a la terra,
fa néixer l’herbei a les muntanyes,
les plantes al servei de l’home.
9Dóna l’aliment al bestiar,
a les cries dels corbs que l’hi reclamen.
10No és en la força dels cavalls que es complau Jahvè,
ni en els peus lleugers del guerrer.
11Jahvè es complau en els qui creuen en ell,
en els qui confien en el seu amor.

12Glorifica Jahvè, Jerusalem,
canta lloances al teu Déu, Sió,
13que assegura les teves portes
i beneeix els teus fills dintre teu;
14manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
15Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
16Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada;
17llança el seu glaç com molles de pa,
si les aigües es gelen de tanta fredor,
18dóna una ordre, i les fon tot seguit;
fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.

19Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i les seves decisions.
20No ha obrat pas així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.
Al·leluia!

Salm 148: Lloança de l’univers al seu Creador[1230]

1Al·leluia!
Lloeu Jahvè des del cel, lloeu-lo en les altures,
2lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els seus estols.
3Lloeu-lo, sol i lluna,
lloeu-lo, estrelles lluminoses,
4lloa’l, cel del cel[1231]
amb les aigües de l’espai.

5Que tots lloïn el nom de Jahvè:
a una ordre d’ell, tots foren creats,
6els donà solidesa perpètua,
els imposà lleis que no traspassaran.

7Lloeu Jahvè des de la terra,
monstres marins i tots els oceans;
8llamps i pedra, neu i boira,
huracans, que compliu allò que us mana;
9muntanyes i tots els turons,
arbres fruiters i tots els cedres;
10feres i animals domèstics,
rèptils i ocells alats;
11pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món,
12infants i vells, joves i noies.

13Que tots lloïn el nom de Jahvè,
l’únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra,
14i ha donat al seu poble un gran poder.

Càntic de lloança de tots els qui l’estimen,
dels seus familiars, els fills d’Israel.
Al·leluia!

Salm 149: Cant de triomf[1232]

1Al·leluia!
Canteu a Jahvè un càntic nou,
Canteu les seves lloances davant dels qui l’estimen.
2Se sent feliç Israel del qui l’ha creat,
s’alegren del seu rei els fills de Sió.
3Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els cants amb els tambors i les cítares.
4Perquè Jahvè estima el seu noble,
coronarà de triomf els humils,
5Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig;
6mentre els seus llavis glorifiquen Déu,
tenen a les mans espases de dos talls,
7per fer justícia entre els pobles,
per reprendre i castigar les nacions,
8encadenant els seus reis,
emmanillant els poderosos.
9Executa la sentència que està escrita[1233],
és la glòria reservada als qui l’estimen.
Al·leluia!

Salm 150: Lloança final[1234]

1Al·leluia!
Lloeu Déu al seu santuari,
lloeu-lo al baluard del firmament,
2lloeu-lo per les seves gestes,
lloeu-lo per la seva grandesa.
3Lloeu-lo al so dels corns,
lloeu-lo amb arpes i lires,
4lloeu-lo amb tambors i danses,
lloeu-lo al so de flautes i corda.
5Lloeu-lo amb címbals sonors,
lloeu-lo amb címbals triomfants.
6Que lloï Jahvè tot allò que respira!
Al·leluia!