Nahum (Na. 1,1-3,19c)[1717]

1 Títol.— 1Oracle sobre Nínive. Llibre de la visió de Nahum, d’Elcós.

Salm alfabètic

Àlef

3Lent en la ira és Jahvè,
gran en la força i no deixa impune.

Bet

En l’huracà, en la tempesta, fa el seu camí;
els núvols són la polseguera que aixeca amb els peus.

Guímel

4Fa un crit contra el mar i l’asseca,
n’estronca tots els corrents;

Dàlet

Basan i el Carmel es moren de set,
la brosta del Líban es mustiga.

He

5Les muntanyes tremolen davant d’ell,
els puigs en trontollen.

Uau

La terra s’acota davant d’ell,
s’acota el món i tots els qui l’habiten.

Zain

6Qui es manté ferm davant el seu furor?
Qui aguanta davant la seva ira ardent?

Het

La seva còlera s’aboca com el foc,
i les roques s’ensulsien davant d’ella.

Tet

7En temps de setge, Jahvè val més
que no pas una fortalesa;

Iod

i té cura dels qui confien en ell,
8quan la riuada es tira a sobre.

Caf

Fa net amb els seus adversaris,
arria cap a les tenebres els seus enemics.

Làmed

9cEl tràngol no s’aixeca dues vegades,
9bperquè ell actua fins a fer net del tot.

Mem

9a¿Quina idea us feu de Jahvè,
2Déu gelós, capaç d’entrar en còlera?

Nun

Jahvè es venja dels seus contraris,
guarda rancúnia als seus enemics.
10bPer a el, són simples bardisses entrelligassades,
10bPer a el, són simples bardisses entrelligassades,

Sàmec

12btants com són, cauen estassats,

Ain

passen 10dcom la palla seca…

Pròxim alliberament de Judà

12Així parla Jahvè:
Quan s’haurà complert el dia de la teva humiliació,
ja no t’humiliaré mai més;
13rompré els tellols del teu jou,
trencaré els teus eixanguers.
14bja no perdràs més, en consideració
que, fins ara, eres de ben poc pes.
2 1Aquí tens els peus del missatger,
del nunci de la pau!
Celebra les teves festes, Judà,
compleix les teves prometences,
ja que no continuarà pas més
passant per tu Belial (està totalment suprimit).
3Perquè torna la ufana de Jacob
i el cep d’Israel;
uns pillards n’havien pillat,
n’havien fet malbé els sarments.

Assur, la cova dels lleons, serà destruït

1 10cAi, malesa plena de lleons,
11és de tu que n’ha sortit
el qui tramà el mal contra Jahvè,
que tingué un projecte de Belial!
14Jahvè ha donat ordre sobre tu:
«Suprimiré de la casa del teu pare
imatges esculpides i foses,
devastaré el teu sepulcre».
2 2El destructor ha pujat davant teu,
munta la guàrdia,
vigila el camí, cenyeix-te fort,
posa en tensió totes les forces!
4L’escut dels seus paladins vermelleja,
les seves espases són com foc;
els homes de la tropa van vestits de porpra
el dia que els posa en línia.
Els carros de guerra i els cavalls
fan retrunyir 5els carrers,
es posen furiosos,
arrenquen a córrer per les places.
A primera vista, semblen torxes,
van brunzents com llampecs;
6els seus generals són virils,
es llancen en la seva marxa.
Cuiten ardits cap a la muralla,
l’abric és aparellat,
7les portes dels rius són obertes,
hi ha pànic al palau.
8La comitiva va cap a l’exili,
ells i els seus esclaus són deportats,
tot sanglotant com colomes
i donant-se cops al pit.
9Nínive és com un dipòsit
d’on l’aigua s’escapa;
els diuen: «Atureu-vos, atureu-vos!»,
però no es gira ningú.
10Roben la plata, roben l’or,
un tresor sense fi;
no perden el temps a pesar
els objectes d’algun valor.
11Pillatge, saqueig, barreig
i cor desmaiat.
A tothom li tremolen els genolls
i se li enrampa la cintura (totes les cares es muden).
12¿On és el cau dels lleons,
la cova dels lleons joves,
on entrava el cadell del lleó,
i ningú no l’inquietava?
13El lleó lacerava per als seus petits,
escanyava per a les seves lleones,
omplia els seus forats de preses,
els seus caus, de rapinyes.
14Aquí em tens contra tu, oracle de Jahvè,
el Déu-Sabaot.
Faré pujar amunt, convertida en fumera,
la malesa dels lleons joves.
L’espasa et devorarà, suprimiré
de la terra les teves rapinyes,
i no se sentirà més la veu
de les teves lleones.

La ruïna de Nínive

3 1Ai de Nínive, la ciutat sanguinària,
tota mentidera,
plena de matança i de pillatge,
de rapinya inacabable!
2Escolta: fuets i xerric de rodes,
cavalls que galopen,
carros de guerra que boten,
3cavallers que fan arborar el cavall.
Flames d’espases, llampecs de venables,
víctimes en massa,
munts de morts, sense fi;
ensopeguen amb cadàvers.
4Per tantes prostitucions de la bella,
l’experta en embruixos;
la qui ensarronava nacions amb les seves prostitucions,
i clans, amb els seus embruixos.
5Aquí em tens contra tu, oracle de Jahvè.
T’arromangaré les faldilles (fins a la cara),
faré veure a les nacions la teva nuesa,
i als regnes, la teva ignomínia.
6Tiraré immundícies sobre teu (et deshonraré),
et donaré en espectacle.
7Aleshores, qualsevol que et vegi
fugirà lluny de tu;
dirà: «Nínive està devastada,
qui se’n condoldrà?
¿On podria cercar per a ella
algú que la consoli?»

L’exemple de Tebes

¿Valdries tu més que No-Amon,
situada vora els Nils?
L’aigua al seu voltant li feia d’antemural,
i l’aigua era la seva muralla.
9La seva potència eren l’Etiopia
i els egipcis, sense fi;
Fut i els libis eren els seus auxiliars.
10Així i tot, li tocà l’exili,
se n’anà en captivitat;
els seus infants foren també esclafats
al cap de tots els carrers.
Es van fer a sorts
tots els seus notables,
tots els seus magnats foren també
carregats de cadenes.
11Tu seràs també rompuda,
et sentiràs defallir;
tu també hauràs de buscar
refugi contra l’enemic.

Inutilitat dels preparatius de Nínive

12Totes les teves fortaleses són figues
i fruita primerenca;
si les sacsegen, cauen
a la boca de qui les vol menjar.
13Mira, el teu poble enmig teu
eren com dones per a l’enemic;
les portes del teu país són obertes,
el foc ha devorat els teus forrellats.
14Fes provisió d’aigua per al setge,
reforça les teves fortaleses,
entra en el fang, trepitja l’argila,
agafa el motlle de fer maons.
15Allà el foc et devorarà, et suprimirà,
l’espasa et devorarà,
19ala teva ferida no tindrà cura,
el teu cop serà mortal.
15cQue tu ets nombrosa com el saltamartí,
16abundant com la llagosta;
que els teus carros són com la saltarel·la estarrufada:
17(els teus funcionaria són
com la llagosta, i els teus
escribes, com la saltarel·la).
El que posa sobre les tanques
un dia de fred:
el sol es lleva, i ell fuig
no se sap cap a on.
Com 18han dormit els teus pastors, Assur,
com han badat els teus generals!
El teu poble s’ha dispersat per les muntanyes,
no el pot aplegar ningú!
19cTots els qui senten parlar de la teva ruïna
piquen de mans de tan contents,
perquè, ¿sobre qui no ha passat
sense treva la teva dolenteria?