Primera epístola a Timoteu (1Tm. 1,1-6,21)[3216]

1 Adreça i salutació.— 1Pau, apòstol del Crist Jesús per manament de Déu, Salvador nostre[3217], i del Crist Jesús, esperança nostra, 2a Timoteu, veritable fill en la fe: gràcia, bondat, pau de part de Déu Pare i del Crist Jesús, Senyor nostre.

Missió de Timoteu a Efès.— 3Recorda que, en partir jo cap a la Macedònia, et vaig recomanar de quedar-te a Efès perquè intimessis alguns a no ensenyar doctrines heterodoxes, 4ni a dedicar-se a faules i genealogies interminables[3218], que més aviat fomenten discussions en lloc de servir els designis de Déu, fonamentats en la fe. 5La finalitat d’aquesta intimació és la caritat que prové d’un cor pur, d’una bona consciència i d’una fe sincera; 6perquè alguna se n’han desviat, s’han donat a parlar sense més ni més, 7pretenent de ser mestres de la Llei, quan, de fet, no entenen el que diuen ni el que volen demostrar.

La veritable finalitat de la Llei.— 8Sabem prou que la Llei és bona, si un n’usa legítimament[3219], 9tenint ben present que la Llei no ha estat instituïda per al just, sinó per ala dolents i rebels, els impius i pecadors, els irreligiosos i sacrílega, els parricides i matricides, homicides, 10fornicadors, sodomites, traficants d’homes[3220], mentiders, perjurs, i tot el que hi hagi encara de contraria la sana doctrina, 11segons l’evangeli de la glòria del benaurat Déu que m’ha estat confiat.

Vocació i autoritat de Pau.— 12Dono gràcies al qui m’ha fet fort, al Crist Jesús, Senyor nostre, perquè m’ha considerat digne de confiança en cridar-me a servir-lo, 13a mi que abans era un blasfem, un perseguidor i un ultratjador; però vaig ser compadit perquè obrava per ignorància, quan no tenia fe; 14i la gràcia de nostre Senyor, amb la fe i la caritat que és en el Crist Jesús, ha estat extraordinàriament abundant en mi. 15Aquesta afirmació és certa i del tot digna de crèdit: el Crist Jesús vingué al món per salvar els pecadors, el primer dels quals sóc jo. 16Però he estat compadit precisament perquè en mi, el primer, el Crist Jesús mostrés tota la seva paciència fent de mi un exemple dels qui han de creure en ell per a tenir vida eterna. 17Al Rei dels segles, al Déu únic, immortal, invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

Encoratjament a Timoteu.— 18Aquesta és la recomanació que et faig, Timoteu, fill, d’acord amb les paraules profètiques pronunciades sobre tu[3221]: que les compleixis fent un bon combat, 19en fe i bona consciència; alguns, perquè l’havien rebutjada, naufragaren en la fe. 20Entre aquests hi ha Himeneu[3222] i Alexandre[3223], que he lliurat a Satanàs perquè aprenguin a no blasfemar.

2 Organització de la pregària pública.— 1Recomano, doncs, primer de tot, que es facin pregàries, oracions, súpliques, accions de gràcies per tots els homes, 2pels reis i per tots els constituïts en dignitat a fi que puguem menar una vida tranquil·la i pacífica, en tota pietat i honestedat[3224]. 3Això és bo i agradable a Déu, Salvador nostre, 4que vol que tots els homes se salvin[3225] i arribin a reconèixer la veritat. 5Hi ha un sol Déu, hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, el Crist Jesús home, 6el qual és donà a si mateix en rescat per a tothom: aquest és el testimoniatge donat al moment apropiat[3226]; 7per ell he estat constituït herald i apòstol —dic la veritat, no menteixo—, mestre dels pagans en la fe i en la veritat.

Actitud dels homes en la pregària, i de les dones a l’església.— 8Vull, doncs, que els homes preguin alçant a tot arreu unes mans[3227] pures, sense ira ni discussions. 9Que també les dones, vestides decentment, s’arreglin amb pudor i senzillesa, no amb trenes, ni amb or, o perles o vestits sumptuosos, 10sinó amb bones obres, com escau a dones que fan professió de servir Déu. 11Que la dona aprengui en silenci, amb tota submissió; 12però d’ensenyar, no li ho permeto, ni de dominar l’home, sinó que estigui en silenci. 13Perquè Adam fou format primer, després Heva. 14I no fou pas Adam l’enganyat, sinó que fou la dona qui, seduïda, caigué en una transgressió. 15Amb tot, se salvarà per la maternitat, mentre perseverin amb modèstia en la fe, la caritat i la santedat.

3 Qualitats dels bisbes. 1Aquesta afirmació és certa: si algú aspira a exercir l’episcopat[3228], desitja una noble funció. 2Cal, doncs, que el bisbe sigui irreprensible, marit d’una sola muller[3229], sobri, assenyat, educat, hospitalari, apte per a ensenyar, 3no donat al vi, no combatiu, sinó moderat, pacífic, desinteressat, 4que governi bé la pròpia casa i tingui els fills submisos amb tota dignitat; 5perquè, si un no sap governar la pròpia casa, ¿com podrà tenir cura de l’església de Déu? 6Que no sigui cap neòfit, no fos cas que, ensuperbit, caigués en la mateixa condemnació que el diable. 7Cal també que tingui una bona reputació davant els de fora perquè no caigui en descrèdit i en els paranys del diable.

Qualitats dels diaques. 8Els diaques[3230], també, que siguin dignes, no pas dobles de llengua, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; 9que guardin el misteri de la fe en una consciència pura. 10Aquests, també, que primer sigui examinada la seva vida; després, si són irreprotxables, que exerceixin el diaconat. 11Les dones[3231], també, que siguin dignes, no murmuradores, sòbries, fidels en tot. 12Els diaques, que siguin marits d’una sola dona, que governin bé els propis fills i les pròpies cases. 13Perquè aquells qui exerceixen bé el diaconat es guanyen un grau honorable i poden parlar confiadament sobre la fe en el Crist Jesús.

Grandesa de l’Església, mestra del misteri de la pietat.— 14T’escric aquestes coses amb l’esperança de venir ben aviat; 15però, si trigava, sàpigues com cal comportar-se a la casa de Déu, que és l’Església del Déu vivent, columna i fonament de la veritat. 16Indiscutiblement el misteri de la pietat és gran[3232]: Es féu visible en la carn, fou justificat en l’Esperit, aparegué als àngels, fou predicat als pagans, fou cregut en el món, fou endut a la glòria.

4 Comportament de Timoteu enfront dels falsos mestres.— 1Però l’Esperit diu clarament que als darrers temps alguns apostataran de la fe i es donaran a esperits enganyadors i a doctrines de dimonis, 2amb la hipocresia de gent falsària que tenen marcada al foc la pròpia consciència[3233], 3que prohibeixen el matrimoni i l’ús d’aliments que Déu ha creat perquè els creients i els qui han conegut la veritat els prenguin amb acció de gràcies. 4Perquè tota criatura de Déu és bona, i no s’ha de rebutjar res que sigui pres amb acció de gràcies, 5ja que és santificat per la paraula de Déu i per la pregària. 6Si exposes aquestes coses als germans, seràs un bon servent del Crist Jesús, nodrit amb les paraules de la fe i de la bona doctrina que has seguit fidelment. 7Defuig les faules profanes i els contes de velles. Exercita’t en la pietat. 8L’exercici corporal[3234] és útil per a ben poca cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que té una promesa de vida, de la present i de la futura. 9Aquesta afirmació és certa i del tot digna de crèdit. 10Per això, ens fatiguem i lluitem, perquè tenim posada la nostra esperança en el Déu vivent, que és salvador de tots els homes, sobretot dels creients. 11Proclama i ensenya aquestes coses.

Conducta de Timoteu envers els fidels.— 12Que ningú no pugui menysprear la teva edat jove; al contrari, sigues un model per als creients, en la paraula, en la conducta, en la caritat, en la fe, en la puresa. 13Fins que vingui, aplica’t a la lectura, a l’exhortació, a l’ensenyament. 14No negligeixis el do que hi ha en tu, que et fou donat per una intervenció profètica amb la imposició de mans[3235] del col·legi de preveres. 15Tingue-ho present, viu en aquests pensaments perquè el teu progrés sigui manifest a tothom. 16Vetlla sobre tu mateix i sobre el teu ensenyament, persevera en aquestes disposicions; que, obrant així, et salvaràs a tu mateix i els qui t’escolten.

5 Correcció dels fidels. 1Un ancià, no el renyis, sinó exhorta’l com un pare; els joves, com germans; 2les ancianes, com mares; les joves, com germanes, amb tota puresa.

Actitud envers les viudes.— 3Honora les viudes que ho són veritablement. 4Si una viuda té fills o néts, que aprenguin primer a practicar els deures de pietat envers la pròpia família i a satisfer el deute envers els pares, que això és agradable a Déu. 5La que és viuda de debò i ha quedat tota sola té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. 6Però la que es dóna als plaers, encara que visqui, és morta. 7Adverteix aquestes coses perquè siguin irreprensibles. 8Si una no s’interessa pels seus, sobretot pels de casa seva, pràcticament ha renegat la fe i és pitjor que una infidel.

9Una viuda, per a poder ser inscrita com a tal, que no tingui menys de seixanta anys; que hagi estat muller d’un sol marit, 10ben acreditada per les bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat, rentat els peus als sants, socorregut els afligits, exercit tota mena d’obres bones. 11Les viudes joves, en canvi, descarta-les: quan la passió les fa renyir amb el Crist, volen casar-se, 12i es fan culpables d’haver violat el compromís anterior. 13Al mateix temps, estan ocioses, s’habituen a rondar per les cases, i no sols són ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no deurien. 14Vull, doncs, que les joves es casin[3236], que tinguin fills, que governin la pròpia casa i no donin a l’adversari ocasió de dur-les a difamar; 15que ja algunes s’han girat per anar darrera Satanàs. 16Si alguna creient té viudes[3237], que les assisteixi, i que l’església no en tingui la càrrega a fi que pugui assistir les que són veritablement viudes.

Relacions amb els preveres.— 17Els preveres que exerceixen bé el seu càrrec han de ser doblement honorats[3238], sobretot els qui treballen en la predicació i en l’ensenyament. [3239] 18Diu, en efecte, l’Escriptura: No posis morrió al bou que trilla, i: Digne és l’obrer del seu jornal. 19No admetis cap acusació contra un prevere, si no és amb dos o tres testimonis. 20Els qui pequen, reprèn-los davant de tothom a fi que també els altres temin. 21Et conjuro davant de Déu i del Crist Jesús i dels àngels escollits, que observis aquestes coses, sense prejudicis i sense fer res per favoritisme. 22No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, i així no et faràs còmplice dels pecats d’altri; conserva’t pur. 23No beguis més aigua sola: pren una mica de vi a causa del teu estómac i de les teves freqüents indisposicions. 24Els pecats de certes persones són notoris fins i tot abans del judici, mentre que els d’alguns altres són coneguts després. 25Semblantment, també les bones obres són notòries, i les que no ho són no poden quedar ocultes.

6 Deures dels esclaus envers els amos.— 1Tots els qui estan sotmesos al jou de l’esclavatge, que honorin els propis amos amb tot respecte a fi que no es parli malament del nom de Déu i de la doctrina. 2Els qui tenen amos creients, que no els faltin al respecte amb el pretext que són germans; al contrari, que els serveixin millor encara, ja que els qui reben els seus serveis són creients i estimats.

Això és el que has de recomanar i ensenyar. 3Si algú ensenya doctrines heterodoxes i no s’adhereix a les sanes paraules, les de nostre Senyor Jesucrist, i a la doctrina que és conforme a la pietat, 4és orgullós, tot i no saber res; més aviat pateix del mal de les disputes i els altercats de paraules, d’on neixen antipaties, renyines, injúries, sospites malignes, 5disputes de gent que té l’enteniment malmès i està privada de la veritat, que es creu que la pietat és un negoci. 6I sí, tanmateix és un gran negoci, la pietat, si un s’acontenta amb allò que té; 7perquè res no hem portat al món, i res tampoc no ens en podem endur. 8Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. 9En canvi, els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, en moltes cobejances insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. 10Perquè l’arrel de tots els mals és l’afany de diner, alguns, perquè s’hi han donat, s’han desviat de la fe i s’han torturat a ells mateixos amb molts sofriments.

Exhortació a Timoteu.— 11Tu, però, home de Déu, fuig de tot això; segueix la justícia, la pietat, la fe, la caritat, la paciència, la mansuetud. 12Fes el bon combat de la fe, conquereix la vida eterna, a la qual fores cridat i que vas reconèixer en la bona professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis[3240]. 13Et recomano davant de Déu, que dóna vida a tota cosa, i davant del Crist Jesús, que sota Ponç Pilat féu tan bona professió de la veritat, 14que conservis allò que tens manat, sense màcula, irreprensible, fins a la manifestació[3241] de nostre Senyor Jesucrist, 15la qual farà aparèixer, en el temps apropiat, el benaurat i únic Sobirà, el Rei dels reis i Senyor dels senyors, 16l’únic que posseeix la immortalitat, que habita una llum inaccessible, que cap home no ha vist mai ni pot veure; a qui pertany l’honor i el poder per sempre. Amén.

Recomanació que cal fer als rics.— 17Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertitud de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm; 18que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin amb liberalitat, amb generositat; 19així s’atresoren un bon fonament per a l’esdevenidor a fi d’assolir la vida veritable.

Encara una altra exhortació.— 20O Timoteu, guarda allò que tens confiat, evita les paraules buides i profanes, com també les objeccions de la falsa ciència; 21alguns, perquè l’han professada, s’han apartat de la fe.

Que la gràcia sigui amb vosaltres!