Epístola de Sant Judes (Jud. 1-25)[3478]
Salutació.— 1Judes, servent de Jesucrist, germà de Jaume, als cridats, estimats per Déu Pare i guardats per Jesucrist: [3479] 2que us siguin atorgades abundosament bondat, pau i caritat.
Motiu de l’epístola.— 3Estimats, jo que tenia un gran desig d’escriure-us sobre la nostra salvació comuna, m’he vist obligat a escriure-us exhortant-vos a combatre per la fe que ha estat donada als sants una vegada per sempre. [3480] 4Perquè s’han introduït alguns homes, que ja fa temps que han estat designats amb aquesta sentència: impius, que trasmuden la gràcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l’únic Amo i Senyor nostre, Jesucrist.
Casos de prevaricació i els seus càstigs.— [3481] 5Us vull recordar a vosaltres, que ho heu après tot d’una vegada per sempre, que el Senyor, després d’haver salvat el poble de la terra d’Egipte, féu perdre els qui no creien; 6i que els àngels que no conservaren la pròpia dignitat, sinó que deixaren la pròpia mansió, els té guardats amb lligams eterns, al fons de les tenebres, per al judici del gran dia[3482]. [3483] 7Així també Sodoma i Gomorra i les ciutats del seu entorn, que, de la mateix a manera que ells, fornicaren i anaren darrera la carn d’altres, són proposades com a exemple i sofreixen la pena d’un foc etern. 8Semblantment, també aquests somiadors maculen la carn, menyspreen la dignitat del Senyor, injurien les glòries[3484]. 9L’arcàngel Miquel, però, quan pledejava amb el diable[3485] i disputava sobre el cos de Moisès, no s’atreví a donar contra ell una sentència injuriosa, sinó que digué: «Que el Senyor et reprengui».
Descripció dels impius. [3486] 10Aquests, però, injurien allò que no saben, i es perden en les coses que coneixen per instint, com les bèsties sense raó. [3487] 11Ai d’ells! Perquè han seguit pel camí de Caín, s’han deixat anar, seduïts per la paga de Balaam, i s’han perdut amb la revolta de Coré. 12Aquests són els esculls en els vostres àpats de germanor; banquetegen sense vergonya peixant-se a ells mateixos; núvols sense aigua, enduts pels vents; arbres de tardor, sense fruits, dues vegades morts[3488], desarrelats; 13ones encrespades de la mar, que escumegen la pròpia vergonya; astres errants, a qui és reservada la foscor de les tenebres per sempre. 14D’ells ja profetitzà Henoc[3489], el setè després d’Adam, quan digué: «El Senyor ha vingut amb les seves santes miríades 15a fer un judici contra tothom, a reprendre tots els impius per totes les obres d’impietat que han comès, i per totes les paraules dures que els pecadors impius han proferit contra ell». [3490] 16Són murmuradors queixosos, que van darrera les pròpies passions, i la seva boca diu paraules inflades; adulen les persones per interès.
Recomanacions: caritat, unitat i zel.— [3491] 17Però vosaltres, estimats, recordeu-vos d’allò que van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist [3492] 18quan us deien: «A la fi del temps hi haurà mofetes que viuran segons les seves passions impius». 19Són els qui causen divisions; homes de vida animal que no tenen esperit. 20Vosaltres, però, estimats, edificant-vos damunt la vostra fe santíssima, pregant en l’Esperit Sant, 21manteniu-vos en l’amor de Déu i espereu la bondat de nostre Senyor Jesucrist que duu a la vida eterna. 22Els qui vacil·len, mireu de convèncer-los, 23salveu-los arrencant-los del foc; dels altres, apiadeu-vos-en amb temor odiant fins la túnica maculada per la carn.
Doxologia.— 24Al qui pot guardar-vos d’ensopegar i presentar-vos íntegres, exultants, davant la seva glòria, 25a l’únic Déu, salvador nostre per Jesucrist nostre Senyor, glòria, majestat, força i poder abans de tot el temps, ara i en tots els temps. Amén.