Rut (Rt. 1,1-4,22)[255]

Noemí torna amb Rut a Bet-Lèhem (Rt. 1,1-1,22)

1 1Durant el temps dels Jutges hi va haver una fam al país. Un home de Bet-Lèhem de Judà se’n va anar a viure als camps de Moab amb la seva dona i els seus dos fills. 2Ell es deia Elimèlec, la dona, Noemí, i els fills, Mahalon i Quèlion[256]. Eren d’Efrata de Bet-Lèhem de Judà. Arribats als camps de Moab, s’hi van establir. 3Quan Elimèlec, el marit de Noemí, es va morir, va quedar ella amb els seus dos fills. 4Ells es van casar amb dues dones moabites; l’una es deia Orfà, i l’altra, Rut. I van viure allà uns deu anys. 5Després es van morir tots dos, Mahalon i Quelion. La dona va sobreviure als seus fills i al marit. 6Llavors ella, assabentada als camps de Moab que Jahvè havia visitat el seu poble i li donava pa, es va disposar a tornar-se’n dels camps de Moab amb les seves dues nores.

7Va sortir, doncs, del lloc on s’estava amb les seves dues nores i van emprendre el camí de retorn al país de Judà. 8Noemí va dir a les seves dues nores: «Torneu-vos-en cadascuna a casa de la vostra mare. Que Jahvè sigui amb vosaltres tan bo com vosaltres ho heu estat amb els qui ja són morts i amb mi mateixa. 9Que Jahvè us concedeixi a totes dues de trobar un bon recer a casa d’un marit». Llavors les va besar. Elles es van posar a sanglotar 10i li deien: «Tornarem amb tu al teu poble». 11Però Noemí els feia: «Torneu-vos-en, filles meves. ¿Per què heu de venir amb mi? Potser tinc d’altres fills a les entranyes que poguessin ser marits vostres? 12Torneu-vos-en, filles meves. Jo sóc massa vella per a ser d’un home. I, si digués: “Encara tinc esperances de poder passar la nit amb un home i tenir fills”, 13¿esperaríeu que fossin grans i us estaríeu de casar-vos? No filles meves. Prou greu em sap per vosaltres que la mà de Jahvè s’hagi girat contra mi». 14Elles es van posar a sanglotar més fort encara. Llavors Orfà va besar la seva sogra, i se’n tornà al seu poble, mentre que Rut no es volgué moure del seu costat. 15Ella li deia: «Mira, la teva cunyada se n’ha tornat al seu poble i al seu déu. Segueix la teva cunyada». 16Però Rut li responia:

«No m’obliguis a abandonar-te
i a allunyar-me del teu costat;
on vagis tu, hi aniré jo;
viuré on visquis tu;
el teu poble serà el meu poble
i el teu Déu serà el meu Déu[257]. 17On moris tu, moriré jo,
i allà vull ser enterrada.
Que Jahvè em faci tal cosa i tal altra[258],
si a tu i a mi ens separés altra cosa que la mort».

18Veient que s’obstinava a anar amb ella, Noemí va deixar de fer-li reflexions. 19Caminaren juntes fins arribar a Bet-Lèhem. A la seva arribada, tota la ciutat es va interessar per elles, i es preguntaven: «¿Aquesta és Noemí?» 20Però ella els deia:

«No m’anomeneu Noemí. Digueu-me Mara[259],
perquè Saddai m’ha ben amargat.
21Plena vaig marxar,
i Jahvè em fa tornar buida.
¿Per què m’anomeneu Noemí,
quan Jahvè ha testimoniat contra meu
i m’ha fet desgraciada?»

22Així va ser el retorn de Noemí amb Rut, la seva nora moabita, venint dels camps de Moab. Havien arribat a Bet-Lèhem al començament de la sega de l’ordi.

Rut espigola al camp de Bóoz (Rt. 2,1-2,23)

2 1Noemí tenia un parent per part del seu marit, un home molt important del clan d’Elimèlec, que es deia Bóoz[260]. 2Rut, la moabita, digué a Noemí: «Me’n vaig al camp, a espigolar darrera algú que m’ho permeti»[261]. Ella li respongué: «Vés, filla meva». 3Se n’hi va anar i espigolava pel camp darrera els segadors. Per atzar es va escaure que el camp era propietat de Bóoz, del clan d’Elimèlec. 4Bóoz va arribar de Bet-Lèhem i va saludar els segadors: «Que Jahvè sigui amb vosaltres». Ells li respongueren: «Que Jahvè et beneeixi». 5Llavors Bóoz va preguntar al mosso encarregat dels segadors: «¿De qui és aquesta noia?» 6El mosso li va contestar: «És una noia moabita que ha vingut dels camps de Moab amb Noemí. 7Ha demanat si podia espigolar i recollir entre les garbes darrera els segadors, i d’ençà que ha vingut que és a la feina, des del matí fins ara, sense descansar un sol moment al camp».

8Llavors Bóoz va dir a Rut: «Em sents, filla meva? No vagis a cap altre camp a espigolar, no te’n vagis d’aquí. Queda’t amb les meves criades. 9Fixa’t a quin tros seguen, i segueix-les. He ordenat als mossos que no et molestin. Quan tinguis set, vés on hi ha els càntirs i beu del que et donin els mossos». 10Ella es va prosternar de cara a terra i li va dir: «¿Com és que he trobat gràcia als teus ulls i que t’interesses per mi, que sóc una estrangera?» 11Bóoz li va respondre «M’han contat fil per randa tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit: com has abandonat el pare, la mare i el país on vas néixer, per venir en un poble que fins ara no coneixies. 12que Jahvè recompensi la teva acció; que sigui ben plena la paga que et reserva Jahvè, Déu d’Israel, sota les ales del qual has vingut a abrigar-te». 13Ella li va dir: «Que trobi gràcia als teus ulls, senyor meu. Les teves paraules m’han omplert de confiança, a mi, la teva serventa, que no arribo a ser com una de les teves criades».

14A l’hora de menjar, Bóoz li va dir: «Acosta’t, que menjaràs del nostre pa i sucaràs el teu mos dins el vinagre». Ella es va asseure al costat dels segadors. Va menjar del gra torrat fins que en va tenir prou, i encara se’n va guardar. 15Quan s’alçà per anar a espigolar, Bóoz va donar aquestes ordres als mossos: «Que espigoli fins i tot entre les garbes. No l’escridasseu. 16Al contrari, feu caure expressament algunes espigues de les garbes i abandoneu-les perquè ella les reculli. No la renyeu».

17Fins al vespre va estar espigolant pel camp. Acabat, va batre el que havia recollit; feia mitja quartera d’ordi. 18S’ho va endur cap a casa, i va ensenyar a la seva sogra el que havia espigolat. També va treure el gra torrat que es guardava, i l’hi va donar. 19La seva sogra va preguntar: «On has estat espigolant avui? Beneït sigui el qui t’ha tingut tanta consideració». Ella li va explicar: «L’home amb qui he treballat avui es diu Bóoz». 20Noemí va exclamar: «Sigui beneït de Jahvè; mai no deixa de ser bondadós amb vius i morts». Llavors Noemí li va declarar: «Aquest és un parent nostre, dels qui tenen sobre nosaltres el dret de rescat»[262]. 21Rut, la moabita, va afegir: «A més, m’ha dit: “Queda’t amb els meus mossos fins que acabin tota la sega”». 22Noemí va dir a la seva nora: «Molt bé, filla meva, vés amb els seus mossos, que així no t’exposaràs que et maltractin en un altre camp». 23Es va ajuntar, doncs, al personal de Bóoz per espigolar fins que acabaren la sega de l’ordi i del blat. Però vivia amb la seva sogra.

Bóoz es compromet a rescatar Rut (Rt. 3,1-3,18)

3 1Noemí va dir a la seva nora: «Fill a meva, ¿no trobes que em toca a mi de procurar millorar-te la situació? 2Ara bé, ¿no és parent nostre aquest Bóoz, amb les criades del qual has estat? Mira, aquest vespre ell venta a l’era de l’ordi. 3Renta’t, doncs, perfuma’t, vesteix-te i baixa a l’era. No et deixis veure d’ell fins que no hagi acabat de menjar i de beure. 4Un cop sigui al seu jaç i t’hagis fixat on dorm, hi vas, li descobreixes els peus i t’hi ajeus[263]. Ell ja t’indicarà què has de fer». 5Ella li respongué: «Faré tot el que em dius». 6Va baixar a l’era i va fer tot el que la seva sogra li havia menat. 7Bóoz, que havia menjat i begut i estava satisfet, se n’anà a jeure vora la pila de gra. Ella, doncs, s’hi acostà a poc a poc, li descobrí els peus, i s’hi ajagué. 8A mitjanit, l’home va tenir un espant: en tombar-se va veure una dona ajaguda ran dels seus peus. 9Li diu: «Qui ets tu?» Ella va respondre: «Sóc Rut, la teva serventa. Desplega la teva flassada damunt la teva serventa, perquè el meu rescat depèn de tu». 10Llavors ell li diu: «Que Jahvè et beneeixi, filla meva! Aquesta bona obra que ara fas és millor que la primera, perquè no vas darrera de cap jove, ni pobre ni ric. 11Per tant, no tinguis por. Faré per tu tot el que demanis, perquè tothom a la porta de la ciutat sap que ets una dona com cal. 12Ara bé, és cert que el dret del teu rescat recau damunt meu, però encara tens un altre parent més pròxim que jo. 13Aquesta nit, queda’t aquí. Però demà al matí, si ell accedeix de bon grat al seu dret, que et rescati ell. Si ell no ho vol fer, et rescataré jo. T’ho juro pel Déu viu. Ara descansa fins al matí».

14Va estar jaient als seus peus fins a la matinada. Bóoz es va alçar quan encara ningú no podia distingir el del seu costat, perquè pensava: «Que ningú no sàpiga que aquesta dona ha vingut a l’era». 15Llavors li va dir: «Acosta el mantell que portes». Ella l’hi va parar, i ell l’hi va omplir de sis mesures d’ordi. Les hi va carregar, i se’n va anar a la ciutat. 16Arribada a casa de la seva sogra, aquesta li diu: «¿Com t’ha anat, filla meva?» Llavors li va contar tot el que l’home havia fet per ella. 17I li va dir: «M’ha donat aquestes sis mesures d’ordi, mentre deia: “No tornis a la teva sogra amb les mans buides”». 18Aquella li va respondre: «Queda’t aquí, filla meva, fins que sàpigues com acabarà l’afer. Segur que aquest home no quedarà tranquil, si no ho acaba tot avui mateix».

Rut, muller de Bóoz (Rt. 4,1-4,12)

4 1Bóoz va pujar a la porta de la ciutat, i s’estava allí assegut. Quan va veure aquell parent de qui havia parlat, va cridar-lo «Acosta’t, seu aquí». Ell s’acostà i es va asseure. 2Després va cridar deu homes d’entre els vells del poble i també els va dir: «Seieu». I així ho feren. 3Llavors va dir a l’home que tenia el dret de rescat: «Noemí, la qui ha tornat dels camps de Moab, es disposa a vendre la part del camp que pertanyia al nostre germà Elimèlec. 4Jo he cregut convenient d’informar-te’n, pensant: Millor serà que l’adquireixis en presència de testimonis i dels vells de la ciutat. És el cas que, si vols rescatar-la tu, estàs en el teu dret. Si no la vols rescatar, declara-m’ho perquè ho sàpiga. De fet, el dret, el tens tu; jo vinc darrera teu». L’altre va respondre: «La rescato jo». 5Bóoz va continuar: «El dia que adquireixis el camp de mans de Noemí, adquiriràs també Rut, la moabita, muller del difunt[264], per tal de restablir el nom del difunt en la seva propietat». 6El qui tenia el dret de rescat va respondre: «Rescata-la tu en lloc meu. Jo no puc fer-ho, perquè això podria perjudicar la meva pròpia herència. Més val que tu et quedis amb el meu dret. No puc rescatar-la».

7Antigament, a Israel, quan es tractava de rescat, com també en cas de permuta i per donar valor a una transacció, hi havia el costum de treure’s el calçat i donar-lo a l’altre. Això, a Israel, tenia el valor d’un atestat[265]. 8Per això, aquell parent, en dir a Bóoz: «Adquireix-la tu», li va passar el calçat. 9Llavors Bóoz va dir als ancians i a tota la gent: «Avui vosaltres sou testimonis que he adquirit de mans de Noemí tot el que era propietat d’Elimèlec i tot el que pertanyia a Quelion i a Mahalon. 10Igualment, he adquirit com a esposa meva la moabita Rut, muller de Mahalon, per restablir el nom del difunt en la seva propietat, perquè el nom del difunt no desaparegui ni d’entre els seus germans ni de la porta de la seva ciutat. Vosaltres, avui, en sou testimonis». 11Tota la gent que hi havia a la porta i els ancians van dir: «En som testimonis. I que Jahvè faci amb la dona que entra a casa teva com va fer amb Raquel i amb Lia, que entre totes dues van edificar la casa d’Israel. Sigues poderós a Efrata, fes-te famós a Bet-Lèhem. 12I que per la descendència que Jahvè et doni d’aquesta jove, la teva casa sigui com la casa de Fares, que Tamar va infantar a Judà»[266].

Descendència de Rut (Rt. 4,13-4,17)

13Així Bóoz va prendre Rut per esposa. Se li va ajuntar, Jahvè la va fer fecunda, i va tenir un fill. 14Les dones deien a Noemí: «Lloat sigui Jahvè, que no t’ha deixat avui sense qui et rescatés. El seu nom serà pronunciat a Israel[267]. 15Per a tu, serà un confort i un sosteniment de la teva vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu és més bona que set fills». 16Noemí prenia l’infant i se’l posava a la falda. Li feia de mainadera. 17Les veïnes parlaven del nen que havia tingut Noemí. Van ser elles que li van posar el nom d’Obed, el qual, amb el temps, va ser pare de Jesè, el pare de David[268].

Genealogia de David (Rt. 4,18-4,22)[269]

18La descendència de Fares va ser aquesta: Fares engendrà Hesron, 19Hesron engendrà Ram, Ram engendrà Amminadab, 20Amminadab engendrà Nahason, Nahason engendrà Salmon, 21Salmon engendrà Bóoz, Bóoz engendrà Obed, 22Obed engendrà Jesè, i Jesè engendrà David.