Evangeli segons Sant Marc (Mc. 1,1-16,20)[2079]

1 La predicació de Joan, principi de l’evangeli. [2080] 1Principi de l’evangeli de Jesús, el Crist, Fill de Déu. [2081] 2Com està escrit en el profeta Isaïes: Jo envio al meu davant el meu missatger, que et prepara el camí. [2082] 3Veu d’un que crida en el desert: Prepareu la ruta del Senyor, aplaneu-li els camins. 4Aparegué Joan Baptista al desert predicant un baptisme de conversió per a remissió dels pecats. 5Hi acudien tota la Judea i tots els de Jerusalem, i es feien batejar per ell al riu Jordà tot confessant els seus pecats. 6Joan vestia una peça de pèl de camell, i menjava llagostes i mel silvestre. 7I predicava: «Darrera meu ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne d’ajupir-me a deslligar-li la corretja de les sandàlies. 8Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

Déu revela el seu Fill en el baptisme.— 9Aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de la Galilea, i fou batejat per Joan en el Jordà. 10Tot seguit, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava, i l’Esperit, com una coloma que baixava cap a ell. [2083] 11I vingué del cel una veu: «Tu ets el meu Fill, l’estimat; en tu tinc posada la meva complaença».

Jesús és temptat.— 12Després, l’Esperit l’empeny cap al desert. 13Al desert va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre les feres, i els àngels el servien.

Jesús proclama l’evangeli a la Galilea (Mc. 1,14-7,23)

14Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a la Galilea proclamant l’evangeli de Déu, i deia: 15«S’ha complert el temps, i és a prop el Regne de Déu; convertiu-vos i creieu en el missatge joiós».

Primers deixebles.— 15Vorejant el llac de la Galilea, veié Simó i Andreu, el germà de Simó, que tiraven la xarxa a l’aigua, perquè eren pescadors; 17i Jesús els digué: «Seguiu-me, i us faré ser pescadors d’homes». 18Ells, al moment, abandonaren les xarxes i el seguiren. 19Caminant un xic més enllà, va veure Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, també ells a la barca, preparant les xarxes; 20i a l’instant els cridà. Ells deixaren el seu pare, Zebedeu, a la barca amb els jornalers, i se n’anaren darrera seu.

Doctrina nova i poder sobre els dimonis.— [2084] 21Aleshores van a Cafarnaüm, i de seguida, en dissabte, entrava a la sinagoga, i ensenyava. 22I es meravellaven de la seva doctrina; perquè els ensenyada com qui té autoritat, i no com els escribes.

23Justament hi havia a la seva sinagoga un home posseït d’un esperit impur, i va cridar: 24«¿Per què et fiques en nosaltres, Jesús Natzarè? Has vingut per perdre’ns? Sé qui ets tu, el Sant de Déu»[2085]. 25Però Jesús el va comminar: «Calla, i surt d’ell!» 26L’esperit impur, sacsejant-lo violentament i fent un gran xiscle, va sortir d’ell.

27Tots quedaren esbalaïts, talment, que es preguntaven entre ells: «Què és això? Una doctrina nova ensenyada amb potestat; a més, dóna ordres als esperits impurs, i l’obeeixen». 28De seguida es va estendre arreu la seva fama per tota la regió de la Galilea.

Guaricions i expulsió de dimonis.— [2086] 29Seguidament sortiren de la sinagoga i anaren a la casa de Simó i Andreu, amb Jaume i Joan. 30La sogra de Simó jeia amb febre, i de seguida li parlaren d’ella. 31Aleshores l’aixecà, tot prenent-li la mà, i la va deixar la febre; i els servia.

32Cap al vespre, un cop post el sol, li dugueren tots els malalts i endimoniats; 33i tota la població es trobava aplegada davant de la porta. 34Va curar molts malalts de diverses malalties; expulsà molts dimonis, i no els deixava parlar; perquè el coneixien.

Jesús va per tota la Galilea.— [2087] 35De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, va sortir i se n’anà en un lloc desert, i allí pregava. 36Simó i els qui eren amb ell sortiren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren: «Tothom us busca». 38Ell els digué: «Anem en altres llocs, als pobles veïns, per predicar-hi també, que per això he vingut». 39I anà per tota la Galilea predicant a les sinagogues i expulsant els dimonis.

Purificació d’un leprós. [2088] 40Se li presentà llavors un leprós que, suplicant i de genolls, li digué: «Si voleu, podeu purificar-me». 41Compadit, estengué la mà, el tocà i li digué: «Ho vull, sigues purificat». 42I a l’instant li desaparegué la lepra, i va quedar purificat. 43Aleshores l’advertí severament[2089] i l’acomiadà de seguida 44tot dient-li: «Mira, no diguis res a ningú, sinó vés, presenta’t al sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès, perquè en tinguin una prova». 45Però ell, així que se n’anà, començà a proclamar-ho en veu alta i a divulgar el fet, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament a cap vilatge, sinó que es quedava fora, en llocs deserts; i anaven cap a ell de tot arreu.

2Jesús perdona els pecats d’un paralític i el guareix. Discussió.— [2090] 1Uns dies després, entrà novament a Cafarnaüm, i va córrer la veu que era a casa. 2S’hi va aplegar tanta gent, que ja no cabien ni al davant de la porta; i els parlava. 3Es presentaren aleshores uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. 4No podent presentar-l’hi a causa de la gentada, descobriren el sostre[2091] a l’indret on ell era, van fer un forat i baixaren la llitera on jeia el paralític. 5En veure Jesús la fe d’ells, diu al paralític: «Fill, et són perdonats els pecats». 6Hi havia asseguts allí alguns escribes que pensaven interiorment: 7«¿Com és que parla així, aquest? Blasfema! ¿Qui pot perdonar els pecats sinó únicament Déu?» 8Coneixent Jesús a l’instant en el seu esperit que pensaven així dintre seu, els diu: «¿Per què penseu aquestes coses en els vostres cors? 9¿Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina?” 10Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l’home té potestat a la terra de per donar els pecats» —diu al paralític—: 11«T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa». 12I s’alçà, prengué tot seguit la seva llitera i se n’anà a la vista de tothom, talment, que tots se n’admiraven i glorificaven Déu dient: «No hem vist mai una cosa semblant!»

Un publicà segueix Jesús. Discussió.— 13Va sortir un altre cop a la vora del llac, i tota la gent anava cap a ell, i els ensenyava. 14Tot passant, veié Leví, el fill d’Alfeu, assegut al lloc de recaptar els impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s’aixecà i el va seguir. 15Després s’assegué a taula a casa d’ell, i molts publicans i pecadors seien també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè eren molts, i el seguien.

16En veure els escribes de la secta dels fariseus que menjava amb els pecadors i els publicans, deien als seus deixebles: «¿Com és que menja amb els publicans i els pecadors?» 17Jesús, que ho va sentir, els digué: «No són pas els qui estan bons que tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors».

Discussió sobre el dejuni.— 18Els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven. Hi van, doncs, i li diuen «¿Com és que els deixebles de Joan i els dels fariseus dejunen, i, en canvi, els teus deixebles no ho fan?» 19Jesús els respongué: «¿És que poden dejunar els qui prenen part a les festes de noces, mentre l’espòs és amb ells? Mentre tenen l’espòs amb ells, no poden pas dejunar. 20Ja vindrà dia que els serà pres l’espòs, i llavors dejunaran, aquell dia. 21Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense batanar; altrament, l’afegit nou s’enduria part del vell, i es faria un esquinç pitjor. 22I ningú no tira vi nou en bots vells; altrament, el vi rebentarà els bots, i es faran malbé el vi i els bots; millor, vi nou en bots nous».

Discussió sobre l’observança del repòs.— 23Un dissabte que ell passava pels sembrats, els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. 24Els fariseus li digueren: «Mira, ¿per què fan en dissabte el que no és permès de fer?» 25I els va respondre: «¿No heu llegit mai què va fer David quan es va veure en necessitat i tenia fam, ell i els qui anaven amb ell? 26¿Coral va entrar a la casa de Déu, en temps d’Abiatar, el gran sacerdot, i es va menjar els pans presentats, que no poden menjar sinó els sacerdots, i en va donar també als qui anaven amb ell?» 27I els deia: «El dissabte ha estat fet per a l’home, i no pas l’home per al dissabte. 28Per això, el Fill de l’home és senyor també del dissabte».

3 Discussió sobre una guarició en dissabte. Consell contra Jesús.— [2092] 1Entrà novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la ma seca, 2i l’espiaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar. 3I diu a l’home que tenia la mà paralitzada: «Posa’t aquí al mig». 4I els demana: «¿És lícit en dissabte de treure un mal o de deixar-lo estar? ¿De salvar una vida o de deixar-la perdre?» Però ells callaven. 5I mirant-se’ls al voltant amb ira, entristit per l’enduriment dels seus cors, diu a l’home: «Estén la mà». La va estendre, i la mà li quedà sana. 6Així que sortiren, els fariseus, en consell amb els herodians[2093], prengueren una decisió contra ell sobre la manera de perdre’l.

Gent de tot arreu s’aplega al voltant de Jesús.— [2094] 7Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i una gran gentada de la Galilea el va seguir. També de la Judea, 8de Jerusalem, de la Idumea, de dellà el Jordà i dels encontorns de Tir i de Sidó, una gran gentada, sentint dir el que feia, anà cap a ell. 9I digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca, a causa de la gentada, a fi que no el maseguessin; 10perquè n’havia guarits molts, talment, que tots els qui tenien mals se li llançaven al damunt per tocar-lo. 11I els esperits impurs, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!» 12Però ell els comminava enèrgicament que no el descobrissin.

Elecció dels dotze.— [2095] 13Després pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i anaren cap a ell. [2096] 14I en va designar dotze perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar 15amb poder d’expulsar els dimonis. 16Va designar, doncs, els dotze: Simó, al qual donà el nom de Pere, 17Jaume, el fill de Zebedeu, i Joan, el germà de Jaume, els quals anomenà Boanergues, és a dir, fills del tro; 18Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, el fill d’Alfeu, Tadeu, Simó, el Cananeu, 19i Judes Iscariot, que el va trair.

Els parents de Jesús i els escribes parlen malament d’ell.— 20Tornà a casa, i s’hi congregà novament la multitud, fins al punt que no podien ni menjar. 21En sentir-ho els seus, sortiren per endur-se’l, perquè deien[2097]: «Ha perdut el seny». [2098] 22Els escribes, que havien baixat de Jerusalem, deien: «Està posseït de Beelzebul»; i encara: «És pel príncep del dimonis que expulsa els dimonis».

Resposta de Jesús als escribes.— 23Aleshores els cridà i els deia en paràboles: «¿Com pot Satanàs expulsar Satanàs? 24Si un reialme està dividit contra si mateix, no es pot sostenir, aquell reialme; 25i, si una casa està dividida contra si mateixa, no es pot sostenir, aquella casa. 26Si, doncs, Satanàs s’ha alçat contra si mateix i s’ha dividit, no es pot sostenir: ha arribat a la seva fi. 27però ningú no por entrar a casa d’un home valent i arrabassar-li els béns, si primer no el lliga; només aleshores li saquejarà la casa.

28Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les injúries que hagin proferit; 29però el qui injuria l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és reu de pecat etern». 30És que ells deien: «Té un esperit impur».

Resposta als parents.— [2099] 31Llavors arribaren la seva mare i els seus germans, i de fora estant el feren cridar. 32La gent seia al seu vol tant i li deien: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us busquen». 33Ell els respongué: «¿Qui és la meva mare i els meus germans?» 34I, mirant entorn seu els qui seien al seu voltant, digué: «Heus aquí la meva mare i els meus germans; 35el qui faci la voluntat de Déu, aquest m’és germà, germana i mare».

4 Jesús ensenya en paràboles. El sembrador. [2100] 1Novament començà a ensenyar vota el llac. Una gran gentada s’aplegà al seu voltant, de manera que ell pujà en una barca i s’hi assegué, en el llac; i tota la multitud s’estava en terra, vora el llac. 2Els ensenyava moltes coses en paràboles, i els deia en el seu ensenyament: 3«Escolteu: heus aquí que va sortir el sembrador a sembrar. 4I, tot sembrant, una part va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. 5Una altra part va caure en lloc rocós, on no tenia gaire terra, i de seguida va germinar per falta de gruix de terra; 6però, en sortir el sol, com que no tenia arrels, amb la xardor es va assecar. 7Una altra part va caure entre cards, i els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. 8D’altres llavors van caure a la terra bona, i van pujar i créixer, i donaren fruit: unes trenta, d’altres seixanta, d’altres cent per u». 9I deia: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

Jesús revela als apòstols el misteri del Regne.— 10Quan es va quedar sol, els qui eren al seu voltant amb els apòstols li preguntaren sobre les paràboles; 11i els deia: «A vosaltres us ha estat donat el misteri del Regne de Déu; en canvi, per a aquells de fora tot és en paràboles, 12perquè tot mirant, no hi vegin; tot escoltant, no comprenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats»[2101].

Explicació: la predicació del Regne dóna fruit segons les disposicions del cor.— 13I els digué «¿No enteneu aquesta paràbola? Doncs, ¿com entendreu cap paràbola? 14El sembrador sembra la paraula. 15Hi ha els d’arran del camí, on és sembrada la paraula, però, així que l’han sentida, de seguida ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. 16Hi ha igualment els qui la reben en lloc rocós, els quals, quan han sentit la paraula, tot seguit l’acullen amb goig, 17però no tenen arrels en ells mateixos, sinó que són d’un moment: així que es presenta una tribulació o una persecució per causa de la paraula, de seguida sucumbeixen. 18Altres són els qui la reben entre cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19però les preocupacions del món, la seducció de la riquesa i les cobejances de les altres coses els envaeixen i ofeguen la paraula, que resulta infructuosa. 20També hi ha aquells qui l’han rebuda en terra bona, els quals escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: l’un trenta, l’altre seixanta, l’altre cent per u».

El secret del Regne ha de ser conegut.— [2102] 21I els deia: «¿És que es porta la llàntia per posar-la sota el mesuró o sota el llit? ¿No és per posar-la sobre el portallànties? 22No hi ha res d’ocult que no hagi de ser descobert, ni res de secret que no hagi de venir a la llum. 23Si algú té orelles per a escoltar, que escolti». 24I els deia: «Miren el que escolteu. Amb la mesura amb què mesuren, se us mesurarà, i encara se us hi afegirà. 25Perquè a aquell qui té, li serà donat, i al qui no té, fins allò que té li serà pres».

Jesús estarà absent fins a l’hora de la sega.— 26I deia: «El Regne de Déu és com quan un home tira la llavor a la terra: 27dorm i es lleva, nit i dia, i la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com». 28De per si mateixa, la terra produeix primer un bri, després una espiga, després blat granat a l’espiga. [2103] 29I, així que el fruit ho permet, de seguida hi allarga la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».

El Regne de Déu al principi i al terme.— [2104] 30I deia: «¿A què compararem el Regne de Déu, o amb quina Paràbola el proposarem? 31És com un gra de mostassa que, quan la sembren a la terra, és la més petita de totes les llavors de la terra; [2105] 32però, un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i fa branques tan grans que els ocells poden ajocar-s’hi sota cobert».

Conclusió.— 33Amb moltes paràboles d’aquestes els proposava la paraula, segons que eren capaços d’entendre, 34i no els parlava sense paràboles; però, en privat, ho explicava tot als seus deixebles.

La tempesta obeeix el manament de Jesús.— 35Aquell mateix dia, arribat ja el vespre, els digué: «Passem a l’altra riba». 36Deixaren la multitud, i se l’endugueren tal com es trobava a la barca; i hi havia altres barques amb ell. 37Llavors es va aixecar un fort temporal de vent, i les onades es llançaven sobre la barca, fins al punt que aquesta ja s’omplia. 38I ell era a popa, dormint sobre un coixí. El despertaren i li digueren: «Mestre, ¿no us fa res que ens perdem?» 39Aleshores es va despertar, va reptar el vent i digué al llac: «Calla, silenci!» Llavors va parar el vent i es féu una gran bonança. 40I els digué: «¿Per què teniu por? ¿Encara no teniu fe?» 41Aleshores van sentir un gran temor, i es deien entre ells: «¿Qui és, doncs, aquest, que fins el vent i el llac l’obeeixen?»

5 Jesús allibera un endimoniat.— [2106] 1Arribaren a l’altra banda del llac, a la regió dels guerasens. 2I, així que sortí de la barca, li anà a l’encontre, venint dels sepulcres, un home posseït d’un esperit impur, 3que tenia el seu estatge en els sepulcres, i ja ningú no el podia subjectar ni amb una cadena, 4perquè havia estat moltes vegades subjectat amb grillons i cadenes, i havia trencat les cadenes i trossejat els grillons, i ningú no el podia domar. 5Contínuament, nit i dia, anava pels sepulcres i les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6Veient Jesús de lluny estant, corregué i es prosternà davant d’ell 7i, cridant amb veu forta, digué: «¿Per què et fiques en mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!» 8Perquè Jesús li deia: «Surt, esperit impur, d’aquest home!» 9I li preguntava: «¿Quin és el teu nom?» Li diu: «El meu nom és Legió, perquè som molts». 10I li pregava insistentment que no els expulsés fora del país. 11Hi havia allí, per la muntanya, un gran ramat de porcs, pasturant. 12I li pregaren: «Envia’ns als porcs perquè hi entrem». 13I els ho va permetre. Aleshores els esperits impurs sortiren i entraren en els porcs, i el ramat es precipità pel pendís fins al llac, cosa de dos mil, i s’ofegaren en el llac. 14Els qui els pasturaven van fugir i portaren la nova a la població i als camps, i anaren a veure què havia passat. 15Arribaren a Jesús, i veieren l’endimoniat, assegut, vestit i en el seu seny, ell que havia tingut la legió, i s’espantaren. 16Els qui ho havien vist els contaren què havia passat a l’endimoniat i el fet dels porcs. 17I es posaren a pregar-li que s’allunyés del seu terme. 18Quan pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava d’anar amb ell. 19Però no li ho permeté, sinó que li va dir: «Vés a casa teva, amb els teus, i conta’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com ha tingut misericòrdia de tu». 20Se n’anà, doncs, i es posà a publicar per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom se’n meravellava.

Guariment d’una dona i resurrecció d’una nena.— 21Després que Jesús hagué travessat amb la barca a l’altra riba, novament s’aplegà entorn seu una gran gentada, i era a la vora del llac. 22Arriba aleshores un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, en veure’l, es deixa caure als seus peus 23i li demana instantment: «La meva filleta està a les acaballes; veniu a imposar-li les mans, perquè se salvi i visqui». 24I se n’anà amb ell. El seguia una gran gentada, que l’estrenyia. 25Llavors una dona que patia pèrdues de sang feia dotze anys, 26que havia sofert molt de nombrosos metges i havia despès tot el que tenia, sense cap profit, sinó que anava de mal en pitjor, 27va sentir el que deien sobre Jesús. Es presentà, doncs, entre la multitud pel darrera i li tocà el mantell, 28perquè es deia: «Si li toco tan sols els vestits, estic salvada». 29I a l’instant se li estroncà l’hemorràgia, i sentí en el seu cos que estava guarida del seu mal. 30També a l’instant Jesús sentí en si mateix el poder que d’ell havia sortit i, girant-se enmig de la multitud, digué: «¿Qui m’ha tocat els vestits?» 31Els seus deixebles li contestaren: «¿Veieu que la multitud us estreny, i dieu: ¿Qui m’ha tocat?» 32Però ell mirava al voltant per veure la qui ho havia fet. 33Aleshores la dona, plena de por i tremolosa, sabent el que li havia passat, hi anà, es prosternà davant d’ell i li va dir tota la veritat. 34Però ell li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau, i queda lliure del teu mal».

35Encara ell parlava, que vénen de casa del cap de sinagoga a dir-li: «La teva filla s’ha mort; ¿per què amoïnes encara el Mestre?» 36Però Jesús, que havia sentit també el que anunciaven, diu al cap de sinagoga: «No temis, tingues fe només». 37I no permeté que ningú l’acompanyés sinó Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38Arriben a casa del cap de sinagoga, i veu aldarull i gent que plorava i feia grans planys, 39i, entrant, els diu: «¿Per què aquest aldarull i aquests plors? La noia no és pas morta, sinó que dorm». 40I es reien d’ell. Però ell, després de treure tothom, pren el pare i la mare de la noia i els qui l’acompanyaven, i entra on era la noia. 41I, agafant-la de la mà, li diu: «Talita qum», que vol dir: «Noia, t’ho mano, aixeca’t!» 42I a l’instant s’aixecà la noia i es posà a caminar; perquè tenia dotze anys. I quedaren tots meravellats. 43Els recomanà molt que ningú no ho sabés, i digué que li donessin de menjar.

6 Els de Natzaret no creuen en Jesús.— [2107] 1En sortir d’allí, se n’anà a la seva pàtria, acompanyat dels deixebles. 2Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga, i la major part, sentint-lo, es meravellaven i deien: «¿D’on li ve, a aquest, tot això, i què és aquesta saviesa que li ha estat donada i aquests miracles que fa amb les seves mans? 3¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume i de Josep, de Judes i de Simó? ¿No estan les seves germanes aquí entre nosaltres?» I s’escandalitzaven d’ell. 4Jesús els deia: «Cap profeta no és deshonorat sinó a la seva pàtria, entre els seus parents i a casa seva». 5I no pogué fer allí cap miracle[2108], llevat que guarí uns quants malalts imposant-los les mans. [2109] 6I s’admirava[2110] de la seva incredulitat.

Missió dels dotze. Recomanacions.— Recorria els pobles dels encontorns ensenyant. 7Cridà llavors els dotze i, donant-los potestat sobre els esperits impurs, començà a enviar-los de dos en dos; 8i els manà: «No us emporteu res per al camí, llevat tan sols del bastó; ni pa, ni sarró, ni diners a la faixa, 9calçats només amb sandàlies, i no us poseu dues túniques». 10I els deia: «A qualsevol lloc que entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que en marxeu. 11I, si algun lloc no us rebia ni us escoltaven, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus en testimoniatge contra ells». [2111] 12Aleshores partiren, i predicaren que es convertissin; 13expulsaven molts dimonis, ungien amb oli molts malalts[2112] i els curaven.

Opinió d’Herodes sobre Jesús. Joan és decapitat. [2113] 14En tingué esment el rei Herodes, perquè s’havia fet famós el seu nom, i deien «Joan Baptista ha ressuscitat d’entre els molts, i per això el poder de fer miracles obra en ell». 15Però d’altres deien: «És Elies». I d’altres, encara: «Un profeta, com un dels profetes». 16Però Herodes, sentint això, deia: «El qui vaig decapitar, Joan, ha ressuscitat». 17Efectivament, Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Felip, amb la qual s’havia casat. 18És que Joan deia a Herodes: «No t’és lícit de tenir la dona del teu germà». 19Herodies l’odiava i volia fer-lo matar, però no podia, 20perquè Herodes respectava Joan, sabent que era un home just i sant, i l’emparava; després d’escoltar-lo es quedava molt perplex, encara que l’escoltava de bon grat. 21Arribat un dia avinent, quan Herodes en el seu natalici feia un banquet als seus magnats, oficials i principals de la Galilea, 22entrà la filla de l’esmentada Herodies, va dansar i va plaure a Herodes i als comensals. Llavors el rei digué a la noia: «Demana’m el que vulguis, i t’ho donaré». 23I li jurà: «Qualsevol cosa que em demanis, t’ho donaré, encara que sigui la meitat del meu reialme». 24Aleshores ella sortí i digué a la seva mare: «¿què demanaré? » Ella va respondre: «El cap de Joan Baptista». 25Entrà tot seguit adelerada a la presència del rei i li demanà: «Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista». 26El rei es posà tot trist, però a causa del jurament i dels comensals no volgué contrariar-la. 27A l’instant el rei envià un guarda, i li ordenà que dugués el seu cap. Hi va anar, el decapità a la presó, 28i dugué el seu cap en una safata; després el donà a la noia, i aquesta el donà a la seva mare. 29En saber-ho els seus deixebles, hi anaven, s’endugueren el seu cos i el posaren en un sepulcre.

Retorn dels apòstols.— [2114] 30Els apòstols tornaren a reunir-se amb Jesús i li contaren tot el que havien fet i ensenyat. 31I els digué «Ara vosaltres veniu en un lloc despoblat, tots sols, i reposeu un xic». Eren molts, efectivament, els qui anaven i venien, i ni de menjar no els vagava.

Amb cinc pans, Jesús alimenta cinc mil homes. 32Partiren, doncs, en la barca tots sols cap a un lloc despoblat. 33Però els veieren marxar, i molts ho saberen, i, a peu, de totes les poblacions van córrer també cap allà i hi arribaren primer que ells. [2115] 34En desembarcar, veié una gran gentada i se n’apiadà, perquè eren com ovelles sense pastor, i es posà a instruir-los llargament. 35Quan ja s’havia fet tard, se li acostaren els deixebles, i li deien: «El lloc és despoblat, i ja és tard, 36acomiadeu-los perquè vagin a les cases i als vilatges del voltant a comprar-se quelcom de menjar». 37Però ell els respongué «Doneu-los de menjar vosaltres». Li diuen: «¿Hem d’anar a comprar dos-cents denaris de pa per donar-los de menjar?» 38Ell els diu: «Quants pans veniu?» Aneu a veure-ho». Se n’assabenten, i li diuen: «Cinc, i dos peixos». 39Aleshores els manà que els fessin seure tots per colles sobre l’herba verda. 40I s’assegueren en quadres de cent i de cinquanta. 41Prengué llavors els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i els donava als deixebles perquè els en servissin, i repartí els dos peixos entre tots. 42Tots van menjar i se’n van saciar, 43i recolliren els bocins: dotze cistelles plenes, com també dels peixos. 44I a menjar els pans eren cinc mil homes.

Jesús camina sobre l’aigua.— 45Tot seguit manà als deixebles que pugessin a la barca i comencessin a passar cap a Bet-Saida, mentre ell acomiadava la multitud. 46I, després d’acomiadar-los, se n’anà a la muntanya a pregar. 47Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i ell tot sol en terra. 48Veient-los que patien per avançar, perquè el vent els era contrari, vora la quarta vetlla de la nit, es dirigí cap a ells caminant sobre el llac, i volia passar-los de llarg. 49Ells, en veure’l caminant sobre el llac, es pensaren que era una fantasma, i es posaren a cridar: 50tots efectivament el veieren i es van esverar. Però ell tot seguit els digué: «Estigueu tranquils! Sóc jo, no tingueu por». 51Pujà amb ells a la barca, i el vent es va calmar. I encara es quedaren molt més meravellats en el seu interior. 52És que no havien comprès el fet dels pans: tenien l’enteniment ofuscat.

Miracles a Guenesaret. 53Feta la travessia, tocaren terra a Guenesaret i van atracar. 54Així que sortiren de la barca i el reconegueren, 55van recórrer tota aquella contrada, i començaren a dur-li els malalts en lliteres allí on sentien dir que era. 56I a tot arreu on anava, pobles, vilatges o camps, posaren els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar encara que només fos la borla del seu mantell; i tots els qui el tocaven quedaven curats.

7 Discussió sobre la tradició dels fariseus.— [2116] 1Llavors s’aplegaren entorn seu els fariseus i alguns escribes que venien de Jerusalem, 2i veieren alguns dels seus deixebles que menjaven amb les mans impures[2117], això és, sense rentar 3—perquè el fariseus i tots els jueus, si no s’han rentat les mans amb un grapat d’aigua, no mengen, mantenint la tradició dels ancians, 4i, quan vénen del mercat, no mengen, si no s’han ruixat, i hi ha moltes altres coses que mantenen per tradició: ficar dintre l’aigua copes, gerres i atuells d’aram—; 5li preguntaren, doncs, els fariseus i els escribes: «¿Con és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels ancians, sinó que mengen amb les mans impures?» [2118] 6Ell els respongué: «Bé va profetitzar Isaïes de vosaltres, hipòcrites, tal com està escrit: Aquest poble m’honra de llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. 7La religió que amb mi observen es nul·la, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. 8Abandonant el manament de Déu, manteniu la tradició dels homes». 9I els deia: «Polidament deixeu de banda el manament de Déu per implantar la vostra tradició. [2119] 10Perquè Moisès va dir: Honra el pare i la mare, i: Qui maleeixi el pare o la mare, serà condemnat a mort. 11Però vosaltres dieu: “Si un diu al pare o a la mare: Sigui 'corban', això és, ofrena, tot allò que de mi podria aprofitar-vos”, 12ja no li és permès de fer res més pel pare o la mare, 13i anul·leu així la paraula de Déu amb la tradició que us aneu transmetent; i de coses per l’estil, en feu moltes».

L’autèntica puresa.— 14I, tornant a cridar la multitud, els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho: 15no hi ha res al defora de l’home que, entrant en ell, pugui embrutar-lo, sinó que és allò que surt de l’home el que l’embruta. 16Si algú té orelles per a escoltar, que escolti». 17Quan va entrar a casa, després de deixar la gent, els deixebles li preguntaren sobre aquell proverbi. 18I els digué: «¿Així també vosaltres sou incapaços d’entendre? ¿No compreneu que tot allò que de fora entra en l’home no pot embrutar-lo, 19perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a l’excusat?» Amb la qual cosa declarava purs tots els aliments. 20I afegia: «El que surt de l’home, això l’embruta; 21perquè de dintre el cor dels homes provenen els pensaments dolents: fornicacions, furts, homicidis, 22adulteris, avarícies, maldats, engany, impuresa, enveja, injúries, orgull, insensatesa; 23totes aquestes coses dolentes provenen de dins i embruten l’home».

Jesús s’allunya de la Galilea i prepara els deixebles (Mc. 7,24-10,52)

Jesús escolta la pregària d’una estrangera.— 24Partí d’allí i se n’anà al terme de Tir. Va entrar en una casa, i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut, 25perquè tot seguit en va sentir parlar una dona que tenia una filleta posseïda d’un esperit impur, i vingué a prosternar-se-li als peus. 26Aquesta dona era pagana, sirofenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla. 27Ell li deia «Deixa primer que se saciïn els fills, que no està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als cadells». 28Ella li respongué: «Sí, Senyor, també els cadells sota la taula mengen de les engrunes dels fills». 29Aleshores ell li digué: «Per això que has dit, vés, el dimoni ha sortit de la teva filla». 30Se’n va anar a casa seva, i va trobar la noia ajaguda al llit, i que el dimoni n’havia sortit.

Guarició d’un sord que a penes parlava.— 31Aleshores partí novament dels termes de Tir, i se n’anà per Sidó al llac de la Galilea, dintre el territori de la Decàpolis. 32Li portaren un sord que parlava amb dificultat i li pregaren que li imposés la mà. 33Se l’endugué fora de la multitud, a part, li posà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua, 34i, mirant al cel, sospirà i li digué: «Effatà, això és, “obre’t”». 35I se li van obrir les orelles i se li va desfer el lligam de la llengua, i parlava normalment. 36Aleshores els manà que no ho diguessin a ningú; però com més els ho manava, més ho proclamaven. 37I es meravellaven fora mida, i deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que parlin els que no podien».

8 Amb set pans, Jesús alimenta quatre mil homes.— [2120] 1Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada, i no tenien res per a menjar; va cridar els deixebles i els digué: 2«Em fa compassió la gent, perquè ja fa tres dies que no se separen de mi, i no tenen res per a menjar; 3i, si els deixo marxar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; alguns d’ells han vingut de lluny». 4Els deixebles li respongueren: «¿Com se’ls podrà saciar de pa, aquí en despoblat?» 5I els preguntà: «Quants pans teniu?» Li digueren: «Set». 6Llavors féu ajeure la gent a terra; i, prenent els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i els donà als deixebles perquè els servissin; i els van servir a la gent. 7També tenien uns quants peixets; i, un cop beneïts, digué que també els servissin. 8Van menjar i se’n van saciar, i recolliren les sobres dels bocins: set paneres. 9Eren uns quatre mil. I els va acomiadar. 10Tot seguit va pujar a la barca amb els deixebles, i anà a la regió de Dalmanuta.

Jesús nega un senyal del cel als qui el tempten.— 11Sortiren els fariseus, i començaren a discutir amb ell i a demanar-li, per temptar-lo, un senyal del cel. 12Ell, exhalant un profund sospir, digué: «¿Per què demana un senyal, aquesta generació? Us asseguro que no serà donat cap senyal a aquesta generació». 13I, deixant-los, s’embarcà novament i se n’anà a l’altra riba.

Cal guardar-se dels fariseus i d’Herodes.— 14S’oblidaren de prendre pans, i només tenien un pa a la barca. 15I els recomanava: «Vigileu, guardeu-vos del llevat dels fariseus i del llevat d’Herodes». 16Discutien entre ells que no tenien pans. 17Ell, adonant-se’n, els digué: «Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no hi caieu ni ho enteneu? ¿Que teniu l’enteniment ofuscat? [2121] 18¿Tenint ulls no hi veieu, i tenint orelles no hi sentiu? ¿No us en recordeu, 19de quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes, i de quantes cistelles plenes de bocins vau recollir?» Li digueren: «Dotze». 20I llavors dels set per als quatre mil, ¿quantes paneres plenes de bocins vau recollir?» Li digueren: «Set». 21I els digué: «¿Encara no ho enteneu?»

Guarició d’un cec.— 22Arribaren a Bet-Saida. Li van portar un cec i li pregaren que el toqués. 23Aleshores prengué el cec de la mà, se l’endugué fora del poble i, després d’escopir-li als ulls i d’haver-li imposat les mans, li preguntà: «¿Veus res?» 24Ell, començant de veure-hi, digué: «Veig els homes, perquè uns que caminen, els veig com arbres». 25Després li imposà una altra vegada les mans damunt dels ulls, i començà de veure-hi distintament, i quedà restablert, i veia clar fins de lluny totes les coses. 26I el va enviar a casa seva dient-li: «Ni entris tan sols al poble».

Pere reconeix que Jesús és el Messies.— [2122] 27Jesús se n’anà amb els seus deixebles als pobles de Cesarea de Felip, i pel camí els preguntava: «¿Qui diuen la gent que sóc, jo?» 28Ells li respongueren: «Joan Baptista; d’altres, Elies, i d’altres, un dels profetes». 29Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui diuen que sóc, jo?» Pere li va respondre: «Vós sou el Messies». 30I els va manar severament que no diguessin això d’ell a ningú.

El Messies, per voler de Déu, ha de sofrir.— 31Llavors començà a ensenyar-los com calia que el Fill de l’home patís molt i fos rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels escribes, i, després de tres dies, ressuscités. 32I els ho deia ben clarament. Aleshores Pere, pensant-se afavorir-lo, es posà a reprendre’l. 33Però ell, girant-se i veient els deixebles, va renyar Pere i li digué: «Vés-te’n del meu davant, Satanàs!, que els teus sentiments no són els de Déu, sinó els dels homes».

Els qui segueixen Jesús han d’estar disposats a morir.— [2123] 34Llavors cridà la multitud juntament amb els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35Perquè aquell qui vulgui salvar la vida, la perdrà, i el qui perdi la vida per causa meva i de l’evangeli, la salvarà. 36¿Què en treu, l’home, de guanyar tot el món i de perdre la vida? 37O ¿què pot donar, l’home, a canvi de la vida? 38Perquè qui s’avergonyeixi de mi i de les meves paraules enmig d’aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fil de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la glòria del seu Pare amb els sants àngels».

9 1I els deia: «Us asseguro que n’hi ha alguns dels aquí presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el Regne de Déu».

Déu fa conèixer el seu Fill en la transfiguració. [2124] 2Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume, i Joan, i se’ls endugué tots sols dalt d’una muntanya alta. I es va transfigurar davant d’ells: 3els seus vestits es tornaren resplendents, tots blancs, com cap blanquejador a la terra no pot blanquejar d’una manera semblant. 4I se’ls aparegué Elies amb Moisès, que conversaven amb Jesús. 5Pere aleshores digué a Jesús: «Mestre, dóna bo d’estar-nos aquí; hi farem tres cabanes: una per a vós, una per a Moisès i una per a Elies». 6És que no sabia el que es deia, perquè estaven espantats. [2125] 7Aleshores aparegué un núvol que va cobrir-los, i es va sentir una veu des del núvol: «Aquest és el meu Fill, l’estimat; escolteu-lo». 8De sobte, mirant a l’entorn, ja no veieren ningú amb ells sinó Jesús tot sol. 9Mentre baixaven de la muntanya, els manà que no contessin a ningú el que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. 10Ells observaren el manament, tot demanant-se entre ells què volia dir: «Fins que hagués ressuscitat d’entre els morts».

Joan Baptista, presagi dels sofriments de Jesús. 11I li preguntaren: «¿Per què diuen els escribes que Elies ha de venir primer?» [2126] 12Ell els digué: «Cert que Elies, venint primer, ha de restablir-ho tot; però ¿com és que està escrit del Fill de l’home, que ha de patir molt i ser menyspreat? 13Amb tot, jo us dic que Elies ja ha vingut, i li han fet tot el que han volgut, tal com està escrit d’ell».

Guarició d’un endimoniat.— 14Quan es van ajuntar amb els deixebles veieren una gran gentada al seu voltant i escribes que discutien amb ells. 15Així que el veié tota la multitud, es quedaren sorpresos i corregueren a saludar-lo. 16I els preguntà: «¿què discutíeu amb ells?» 17Un de la multitud li respongué: «Mestre, us he portat el meu fill, que té un esperit mut; 18i quan se n’apodera, el tira per terra, i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. Ho he dit als vostres deixebles perquè l’expulsessin, però no han pogut». [2127] 19Ell els respongué: «O gent descreguda. ¿Fins quan hauré d’estar entre vosaltres? ¿Fins quan us hauré de sofrir? Porteu-me’l». 20I l’hi portaren. Així que el veié, l’esperit el sacsejà amb convulsions, caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21I va preguntar al seu pare: «¿Quant de temps fa que li passa, això?» Li contestà: «Des de petit. 22I sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per perdre’l; però, si hi podeu res, tingueu compassió de nosaltres i ajudeu-nos». 23Jesús li replicà: «això de si podeu…! Tot és possible al qui té fe». 24A l’instant exclamà el pare del minyó: «Crec! Ajudeu la meva manca de fe!» 25Veient Jesús que afluïa la gent, va comminar l’esperit impur dient-li: «Esperit mut i sord, jo t’ho mano, surt d’ell i no hi tornis més». 26I enmig de xiscles i grans convulsions va sortir; i va quedar com mort, de manera que la majoria de la gent deien: «S’ha mort». 27Però Jesús, tot prenent-lo de la mà, el va aixecar, i es va posar dret. 28Un cop a casa, els deixebles li preguntaren en privat: «¿Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?» 29I els digué: «Aquesta mena no es pot fer sortir amb res més, si no és per l’oració».

Jesús torna a anunciar la passió.— 30En partir d’allà, passaven per la Galilea, i no volia que ho sabés ningú. 31Perquè instruïa els seus deixebles, i els deia «El Fill de l’home serà posat a les mans dels homes, i el faran morir, i, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà». 32Però ells no entenien el que deia, i temien d’interrogar-lo.

El primer s’ha de fer servidor de tots.— [2128] 33Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «¿Què discutíeu pel camí?» 34Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit entre ells sobre qui era el més gran. [2129] 35Aleshores, asseient-se, va cridar els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, es farà el darrer de tots i el servidor de tots».

Els qui fan bé en nom del Crist.— 36Prengué aleshores un infant, el posà enmig d’ells i, tot abraçant-lo, els va dir: 37«El qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull; i el qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó aquell qui m’ha enviat».

[2130] 38Joan li digué: «Mestre, n’hem vist un que expulsava dimonis en nom vostre, i que no ve amb nosaltres, i li ho volíem prohibir, perquè no venia amb nosaltres». 39Però Jesús digué: «No li ho prohibiu, que no hi ha ningú que faci un miracle en nom meu i pugui de seguida parlar malament de mi. 40Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres[2131].

[2132] 41Qui us doni de beure un vas d’aigua en el meu nom, perquè sou del Crist, us asseguro que no perdrà la seva recompensa.

Valor dels petits i gravetat de l’escàndol.— 42I, si algú ha de fer caure un d’aquests petits que creuen, més li valdria que li posessin una mola d’ase al voltant del coll i el llencessin al mar. 43Si la mà t’és ocasió de pecat, talla-te-la; més et val d’entrar manc a la vida, que no pas d’anar amb totes dues mans a la Gehenna, al foc inextingible. [2133] 4445I, si el peu t’és ocasió de pecat, talla-te’l; més et val d’entrar coix a la vida, que no pas de ser tirat amb tots dos peus a la Gehenna. [2134] 4647I, si l’ull t’és ocasió de pecat, llença’l; més et val d’entrar borni al Regne de Deu, que no pas de ser tirat amb tots dos ulls a la Gehenna, [2135] 48on el seu corc no mor i el foc no s’apaga. 49Perquè tothom serà salat amb foc[2136].

50Bona és la sal; però, si la sal es torna insípida, amb què l’adobareu?[2137] Tingueu sal en vosaltres, i viviu en pau els uns amb els altres».

10Jesús se’n va a la Perea.— [2138] 1En sortir d’allí, se n’anà a la regió de la Judea i a l’altra banda del Jordà, i una altra vegada anaven al seu voltant les multituds, i, tal com solia, els ensenyava.

El matrimoni és indissoluble.— 2Se li acostaren aleshores uns fariseus i li preguntaren, per provar-lo, si és lícit a un home de repudiar la muller. 3Ell els respongué: ¿Què us va ordenar Moisès?» 4Ells li digueren: «Moisès va permetre d’escriure una carta de divorci i així repudiar». 5Jesús els respongué: «Per la vostra duresa de cor us va escriure aquesta prescripció; [2139] 6però al principi de la creació els va fer home i dona. [2140] 7Per això, l’home deixarà el pare i la mare, 8i tots dos seran una sola carn. Així, ja no són dos, sinó una sola carn. 9El que Déu, doncs, va unir, que l’home no ho separi». 10Un cop a casa, els deixebles l’interrogaren novament sobre això. 11I els digué: «El que repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra aquella; 12i, si una dona abandona el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

El Regne de Déu és dels qui són com els infants. 13Li presentaven uns infants perquè els toqués, però els deixebles els reptaven. 14En veure-ho Jesús, es va disgustar i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi, no els ho prohibiu, que el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15Us asseguro que qui no rebi el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas». 16I els abraçava i els beneïa imposant-los les mans.

Els rics difícilment entraran al Regne de Déu.— 17Quan es posava en camí, un corregiré cap a ell i, agenollat, li demanava: «Mestre bo, ¿què haig de fer per posseir la vida eterna?» 18Jesús li digué: «¿Per què em dius bo? Ningú no és bo sinó únicament Déu. [2141] 19Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no llevis fals testimoni, no facis cap frau, honra el pare i la mare». 20Ell li digué: «Mestre, tot això, ho he guardat des de la meva joventut». 21Aleshores Jesús se’l mirà i el va estimar; i li digué: «Una sola cosa et falta: vés, ven tot el que tens, i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me». 22Però ell, apesarat per aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23Aleshores Jesús, mirant al seu voltant, digué als deixebles: «Que difícilment entraran al Regne de Déu els qui tenen riqueses!» 24Els deixebles quedaren consternats de les seves paraules. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu! 25És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». 26Ells es quedaren encara més impressionats, i es deien els uns als altres: «Aleshores, qui pot salvar-se?» 27Jesús, mirant-se’ls, digué: «Als homes és impossible, però no a Déu, que a Déu tot és possible».

Recompensa dels qui ho deixen tot per seguir Jesús.— 28Pere aleshores li digué: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i us hem seguit». 29Jesús va respondre: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, o germans, o germanes, o mare, o pare, o fills, o camps, per causa meva i de l’evangeli, 30que no rebi cent vegades més ara, en aquest temps, en cases, germans, germanes, mares, fills i camps, amb persecucions, i, en el temps futur, la vida eterna. 31Però molts passaran a ser de primers, darrers, i de darrers, primers».

Jesús puja a Jerusalem per morir i ressuscitar.— 32Feien camí tot pujant a Jerusalem; Jesús els anava al davant, i ells n’estaven admirats i el seguien amb por. Llavors prengué una altra vegada amb ell els dotze, i començà a dir-los el que li havia de passar: 33«Miren, ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà posat a les mans dels grans sacerdots i dels escribes; el condemnaran a mort, i el posaran a les mans dels estrangers, 34i l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà».

Al Regne del Crist, el primer ha de ser l’esclau de tots.— 35Llavors se li acosten Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, i li diuen «Mestre, voldríem que ens féssiu el que us demanarem». 36«Ell els digué: “Què voleu que us faci?”». 37Li respongueren: «Concediu-nos de seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra, a la vostra glòria». 38Jesús els respongué: «No saben pas el que demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo haig de beure o ser batejats amb el baptisme[2142] amb què jo haig de ser batejat?» 39Li digueren: «Podem». Jesús els va dir: «El calze que jo haig de beure, prou el beureu, i amb el baptisme amb què haig de ser batejat, també hi sereu batejats; 40però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no és cosa meva de concedir-ho, sinó que és per a aquells a qui ha estat destinat». 41En sentir-ho tots deu, s’indignaren contra Jaume i Joan. 42Però Jesús els va cridar i els digué: «Ja sabeu que els qui són tinguts per governants de les nacions en disposen com a amos, i els seus magnats les tenen sota el seu poder. 43No ha de ser així entre vosaltres; sinó que el qui vulgui arribar a ser gran entre vosaltres que es faci servent vostre, 44i el qui vulgui ser el primer entre vosaltres que es faci esclau de tots; [2143] 45com també el Fill de l’home ha vingut no pas a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per una multitud».

Guarició d’un cec.— 46Arribaren a Jericó. I quan sortia de Jericó amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec captaire, seia vora el camí. 47En sentir que era Jesús de Natzaret, es posà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingueu compassió de mi!» 48Molts el reptaven perquè callés; però ell encara cridava molt més: «Fill de David, tingueu compassió de mi!» 49Jesús es va aturar i digué: «Crideu-lo». Crideu el cec i li diuen: «Coratge! Aixeca’t, que et crida». 50Ell, llençant el mantell i aixecant-se amb un salt, anà cap a Jesús. 51Aleshores Jesús li adreçà la paraula: «¿Què vols que et faci?» El cec li va respondre: «Mestre, que hi vegi!» 52Jesús li digué: «Vés, la teva fe t’ha salvat». I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.

Jesús a Jerusalem (Mc. 11,1-13,37)

11 Jesús entra com a Rei.— [2144] 1Quan s’acostaven a Jerusalem, a Bet-Fagué i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles 2i els digué: «Aneu al poble d’enfront vostre i, així que hi entren, trobareu un pollí fermat, sobre el qual ningú no ha muntat mai; desfermeu-lo i porteu-lo. 3I, si algú us deia: “¿Per què feu això?”, digueu: “El Senyor el necessita, i de seguida el tornarà aquí”». 4Se n’anaren i trobaren un pollí fermat en un portal, a fora, al carrer, i el van desfermar. 5Alguns dels qui eren allí els dugueren: «¿Què feu, que desfermeu el pollí?» 6Però ells els van respondre tal com Jesús els havia dit; i els van deixar fer. 7Aleshores dugueren a Jesús el pollí, li tiraren al damunt els seus mantells, i va muntar-hi. 8Molts estengueren pel camí els seus mantells; d’altres, ramatge que tallaven dels camps. [2145] 9I els qui anaven davant i els qui seguien cridaven: «Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10Beneït el regne que ve del nostre pare David! Hosanna a les altures!»

11I va entrar a Jerusalem, al temple, i, després d’haver donat una mirada tot al voltant, com que ja era tard, va marxar cap a Betània amb els dotze.

Jesús profetitza contra una figuera que no té fruit.— 12L’endemà, quan sortien de Betània, tenia gana. 13En veure de lluny una figuera que ja tenia fulles, hi anà per si hi trobava res i, en arribar-hi, no hi trobà sinó fulles, perquè llavors no era temps de figues. 14Aleshores li digué: «Que mai més ningú no mengi fruit de tu». I els deixebles ho sentien.

Jesús treu del temple els negociants.— 15Van arribar a Jerusalem. Entrà al recinte del temple, i es posà a expulsar els qui venien i compraven al temple, i va bolcar les taules dels canvistes i les cadires dels qui venien coloms, 16i no permetia que ningú traginés res passant pel recinte del temple. [2146] 17I els ensenyava: «¿No està escrit: La meva casa serà anomenada casa d’oració per a tots els pobles? Vosaltres, en canvi, n’heu fet una cova de lladres». 18Ho van sentir els grans sacerdots i els escribes, i buscaven com podrien eliminar-lo, perquè el temien, veient que tota la gent estava meravellada de la seva doctrina. 19I, així que es feia fosc, sortia de la ciutat.

La figuera seca. Poder de la fe.— 20Al matí, tot passant, veieren que la figuera s’havia assecat de soca-rel. 21Pere, recordant-se’n, li digué: «Mestre, mireu, la figuera que vau maleir s’ha assecat». 22Jesús els respongué: «Tingueu fe en Déu. 23Us asseguro que, si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, i no dubta en el seu cor, sinó que creu que allò que diu es realitzarà, ho obtindrà. 24Per això, us dic: tot allò que pregueu i demaneu, creieu que ja ho teniu concedit, i ho tindreu. 25I, quan pregueu, perdoneu, si teniu res contra algú, perquè també el vostre Pare del cel us perdoni els vostres mancaments». [2147] 26

L’autoritat de Jesús.— 27Arribaren de nou a Jerusalem. I mentre anava pel temple, se li presentaren els grans sacerdots, els escribes i els ancians, 28i li digueren: «¿Amb quina autoritat fas aquestes coses? ¿Qui t’ha donat aquesta autoritat per a fer això?» 29Jesús els respongué: «Jo us preguntaré una cosa; contesteu-me, i us diré amb quina autoritat faig això. 30El baptisme de Joan, ¿era del cel o dels homes? Contesteu-me». 31Però ells reflexionaren dintre seu: «Si diem: “Del cel”, dirà: “Doncs, ¿per què no el vau creure?” 32Però ¿direm: “Dels homes”?» Temien la gent, perquè tothom tenia Joan per un autèntic profeta. 33I contestaren a Jesús: «No ho sabem». Aleshores Jesús els digué: «Doncs, jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig aquestes coses».

12 Els vinyaters rebels[2148]. [2149] 1I es posà a parlar-los en paràboles: Un home va plantar una vinya; la va voltar d’una tanca, hi va fer un cup i hi educà una torre; després la va arrendar a uns vinyaters, i se’n va anar del país. 2Al seu temps, va enviar un dels seus homes per cobrar dels vinyaters la part corresponent dels fruits de la vinya. 3Però el van agafar, el van apallissar i l’aviaren amb les mans buides. 4Llavors els envià un altre dels seus homes; i a aquest, també, li van obrir el cap i el van ultratjar. 5En va enviar un altre; i aquest, el van matar; i molts d’altres: els uns, els van apallissar, i els altres, els van matar. 6Encara en tenia un: el seu fill estimat; també els el va enviar, a l’últim, dient-se: «El meu fill, el respectaran». 7Però aquells vinyaters es digueren entre ells: «Aquest és l’hereu; som-hi, matem-lo, i l’herència serà nostra». 8I el van agafar, el van matar i el van treure fora de la vinya. 9¿Què farà, doncs, l’amo de la vinya? Vindrà, farà morir els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. [2150] 10¿No heu llegit aquesta escriptura: La pedra que els constructors havien rebutjat, ha acabat al cim de l’edifici; 11és el Senyor qui ho ha fet, i és cosa admirable als nostres ulls?» 12I el volien agafar, però van tenir por de la gent; havien comprès que era per ells que havia dit la paràbola. Aleshores el van deixar i se n’anaren.

Els drets del Cèsar i els de Déu.— 13Llavors li envien alguns dels fariseus i dels herodians per agafar-lo per sorpresa en alguna paraula. 14Hi van, doncs, i li diuen: «Mestre, sabem que dieu la veritat sense preocupar-vos de ningú, ja que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu de debò el camí de Déu: ¿És lícit o no de pagar tribut al Cèsar? ¿Hem de pagar o no hem de pagar?» 15Però ell, que sabia la seva hipocresia, els digué: «¿Per què em tempteu? Porteu-me un denari perquè el vegi». 16Ells l’hi portaren. I els digué: «¿De qui és aquesta imatge i la inscripció?» Li respongueren: «Del Cèsar». 17Jesús els replicà: «El que és del Cèsar, doneu-ho al Cèsar, i el que és de Déu, a Déu». I quedaven admirats d’ell.

La resurrecció dels morts.— 18Hi anaren uns saduceus, els quals neguen l’existència de la resurrecció, i li preguntaven: [2151] 19«Mestre, Moisès ens va prescriure que, si el germà d’un moria, i deixava la muller sense fills, el seu germà prengués la muller per donar descendència al seu germà. 20Hi havia set germans; el primer va prendre muller i, en morir, no va deixar descendència. 21També el segon la va prendre i va morir sense deixar descendència; i semblantment el tercer; 22i cap dels set no va deixar descendència. Després de tots va morir també la dona. 23En la resurrecció, quan ressuscitaran, ¿de quin d’ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per muller». 24Jesús els va dir: «¿No és perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu que aneu equivocats? 25Perquè, quan han ressuscitat d’entre els morts, ningú no pren muller o marit, sinó que són com àngels en el cel; [2152] 26i pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la bardissa, com li va parlar Déu, dient: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? 27 No és pas Déu de morts, sinó Déu de vius. Aneu molt errats».

Els dos manaments més grans.— 28Llavors se li acostà un dels escribes, que els havia sentits discutir, i, veient que els havia respost encertadament, li preguntà: «¿Quin és el primer manament de tots?» [2153] 29Jesús contestà: «El primer és: Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, és l’únic Senyor; 30i estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot l’esperit i amb tota la teva força. [2154] 31El segon és aquest: Estima el teu proïsme com a tu mateix. Més gran que aquests no hi ha cap altre manament». [2155] 32L’escriba li digué: «Molt bé, Mestre, amb raó heu dit que ell és un de sol, i que no n’hi ha d’altre fora d’ell; [2156] 33i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb tota la força, i estimar el proïsme com a si mateix és millor que tots els holocaustos i sacrificis». 34Veient Jesús que havia respost assenyadament, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú ja no s’atrevia a interrogar-lo més.

El Messies, Senyor de David.— 35Jesús deia, ensenyant al temple: «¿Com és que els escribes diuen que el Messies és fill de David? [2157] 36David mateix ha dit, mogut per l’Esperit Sant: El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta mentre poso els teus enemics sota els teus peus. 37David mateix l’anomena Senyor; ¿d’on ve, doncs, que sigui fill seu?» I la massa del poble l’escoltava amb gust.

Vanitat i falsedat dels escribes.— [2158] 38En el seu ensenyament deia: «Guardeu-vos dels escribes. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, de ser saludats a les places 39i d’ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs als convits; [2159] 40devoren les cases de les viudes i amb intenció fingida fan llargues oracions; aquests sofriran una condemna més severa».

Ofrena d’una viuda pobra.— [2160] 41Es trobava assegut davant la sala del tresor, i mirava com la gent hi tirava diners; i molts rics hi tiraven molt. 42S’hi presentà una viuda pobra i va tirar-hi dues peces menudes, que fan un quadrant[2161]. 43Llavors va cridar els deixebles, i els digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra hi ha tirat més que tots els qui tiren al tresor; 44perquè tots hi han tirat d’allò que els sobra; ella, en canvi, de la seva indigència, hi ha tirat tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure».

13 Jesús profetitza la destrucció del temple.— [2162] 1Quan ell sortia del temple, un dels seus deixebles li digué: «Mentre, mireu quines pedres i quines construccions!» 2Jesús li féu «¿Veus aquestes construccions tan grans? No en quedarà aquí pedra sobre pedra que no sigui destruïda».

3Mentre es trobava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: 4«Digueu-nos quan passarà això i quin serà el senyal de quan tot això serà a punt d’acomplir-se».

Senyals que no són encara la fi.— 5Aleshores Jesús començà a dir-los: «Mireu que ningú no us enganyi. 6Molts vindran valent-se del meu nom i diran: “Sóc jo”, i enganyaran molta gent. [2163] 7I quan sentireu guerres i rumors de guerres, no us alarmeu; això ha de passar, però encara no és la fi. [2164] 8Un poble s’alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne, hi haurà terratrèmols a diversos llocs, hi haurà fams; aquestes coses són el començament dels dolors.

Anunci de les persecucions.— 9Vetlleu per vosaltres mateixos; us posaran a les mans dels sanedrins i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant dels governadors i dels reis per causa meva, per donar testimoniatge davant d’ells. 10Cal primer que el missatge joiós sigui proclamar a tots els pobles. 11I quan us duguin per posar-vos a les seves mans, no us preocupen de què direu: digueu el que us sigui donat en aquella hora, perquè no sereu vosaltres els qui parlareu, sinó l’Esperit Sant. [2165] 12Un germà lliurarà el seu germà a la mort, i un pare, el seu fill, i els fills s’insubordinaran contra els pares i els mataran. 13I tothom us avorrirà per causa del meu nom; però el qui haurà perseverat pacientment fins a la fi, aquest és el qui se salvarà.

La gran desgràcia de Jerusalem.— [2166] 14Quan veureu l’abominació de la desolació establerta allà on no deu —el qui ho llegeix, que ho entengui—, llavors els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes; 15i el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri pas a endur-se res de casa seva; 16i el qui sigui al camp, que no torni pas enrera per endur-se el mantell. 17Ai de les qui estiguin embarassades i de les qui criïn aquells dies! 18Pregueu que no s’escaigui a l’hivern. [2167] 19Perquè aquells dies seran d’unes desgràcies tals, com no n’hi ha hagudes mai de semblants des del principi de la creació que Déu va crear, fins ara, ni n’hi haurà. 20I, si el Senyor no hagués escurçat aquells dies, no se salvaria ningú; però per causa dels elegits que va escollir ha escurçat aquells dies.

Falsos Messies.— 21Si llavors algú us diu: “Mireu, aquí hi ha el Messies; mireu, és allà”; no us ho cregueu. [2168] 22Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes i faran senyals i prodigis capaços d’enganyar, si fos possible, fins els elegits; 23però vosaltres vigileu: us ho dic per endavant.

Adveniment gloriós del Fill de l’home.— [2169] 24Aquells dies, després d’aquella desgràcia, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, 25les estrelles aniran caient del cel i els exèrcits del cel seran sacsejats i abatuts. [2170] 26I aleshores veuran el Fill de l’home, venint entre núvols amb gran poder i majestat. [2171] 27Llavors enviarà els àngels i reunirà els seus elegits dels quatre vents, dura extrem de la terra a l’extrem del cel.

28Apreneu de la figuera aquesta paràbola: Quan la seva branca ja es torna tendra, i les fulles broten, coneixeu que l’estiu és a prop; 29així també vosaltres, quan veureu que passen aquestes coses, sapigueu que és a prop, a les portes. 30Us asseguro que no passarà aquesta generació, que tot això no s’hagi realitzat. 31El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

32Pel que fa al dia o a l’hora, ningú no els sap, ni els àngels del cel, ni el Fill, sinó el Pare.

Cal estar sempre a punt. [2172] 33Vigileu, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. [2173] 34Com l’home que se’n va de viatge, i ha deixat la seva casa, després de donar facultats als servents, a cada un la seva tasca, i ha manat al porter que vetlli. 35Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si al vespre o a mitjanit, o al cant del gall o a la matinada; 36no fos cas que, venint sobtadament, us trobés dormint. 37I el que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: vetlleu!»

El fill de l’home, sofrent i triomfant (Mc. 14,1-16,20)

14 Consell dels sanedrites contra Jesús. [2174] 1Al cap de dos dies s’esqueia la Pasqua i els Àzims. I els grans sacerdots i els escribes buscaven com podrien apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo, 2perquè deien: «No pas durant la festa, no fos cas que es produís un avalot del poble».

Unció profètica. Traïció de Judes.— 3Trobant-se, doncs, Jesús a Betània, a casa de Simó el leprós, mentre era a taula, comparegué una dona que duia un vas d’alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu, va trencar el vas i li vessà damunt del cap. 4Alguns s’ho prenien malament entre ells: «¿Per què s’ha malgastat així el perfum? 5S’hauria pogut vendre aquest perfum per més de tres-cents denaris, i donar-ho als pobres». I s’indignaven contra ella. 6Però Jesús digué: «Deixeu-la; ¿per què l’amoïneu? Ha fet amb mi una obra bona. 7De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i quan voldreu els podreu fer bé; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 8Ha fet el que ha pogut; s’ha avançat a ungir el meu cos per a la sepultura. 9Us asseguro que quan l’evangeli serà proclamat per tot el món, també es dirà això que ha fet, en recordança d’ella». 10Llavors Judes Iscariot, un dels dotze, anà a trobar els grans sacerdots per posar-lo a les seves mans. 11Ells, en sentir-ho, se n’alegraren i prometeren de donar-li diners. I buscava com podria fer-ho oportunament.

Preparació del sopar pasqual.— 12El primer dia dels Àzims, quan s’immolava l’anyell pasqual, li diuen els deixebles: «¿On voleu que anem a fer els preparatius perquè pugueu menjar l’anyell pasqual?» 13Aleshores envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu a la ciutat, i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua; seguiu-lo, 14i allà on entri, digueu a l’amo de la casa: «El Mestre diu: “¿On és la meva estança, on podré menjar l’anyell pasqual amb els meus deixebles?” 15I ell us mostrarà a dalt una gran sala a punt, amb estores i coixins; i allà prepareu-nos-ho». 16Els deixebles sortiren i anaren a la ciutat, ho van trobar tal com els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció.— 17Arribat el vespre, hi anà amb els dotze. [2175] 18I, mentre eren a taula, tot menjant, Jesús digué: «Us asseguro que un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi». 19Ells es posaren tots tristos i començaren a dir-li un per un: «No seré pas jo?» 20Ell els respongué: «És un dels dotze que suca amb mi al plat. 21El Fill de l’home se’n va, tal com d’ell està escrit; però ai d’aquell pel qual el Fill de l’home és traït! Més li valia que no hagués nascut, aquest home».

L’eucaristia.— 22I, mentre menjaven, prengué pa, digué la benedicció, el partí i els el donà dient: «Preneu, això és el meu cos». 23Després prengué una copa i, dita l’acció de gràcies, els la passà, i en begueren tots. [2176] 24I els va dir: «Això es la meva sang de l’aliança, que serà vessada per una multitud. 25De debò us dic que ja no beuré més del fruit del cep fins al dia que el begui nou al Regne de Déu».

Jesús prediu la dispersió dels deixebles i la negació de Pere.— 26I, després de l’himne, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. [2177] 27Aleshores Jesús els digué: «Tots us escandalitzareu, perquè està escrit: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles; 28però, un cop ressuscitat, us precediré a la Galilea». 29Pere li va dir «Encara que tots s’escandalitzin, jo, no». 30Jesús li féu: «Doncs, jo et dic que tu avui, aquesta mateixa nit, abans que el gall canti dues vegades, me’n negaràs tres». 31Però ell encara insistia més: «Ni que em calgui morir amb vós, no us negaré». D’una manera semblant parlaven tots.

Jesús prega i accepta la voluntat del Pare.— 32Arribaren en una propietat, anomenada Guetsemaní, i digué als deixebles: «Quedeu-vos aquí mentre prego». 33Aleshores prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, [2178] 34i els digué: «Em moro de tristor. Quedeu-vos aquí i vetlleu». 35S’avançà un tros, es deixà caure en terra, i pregava que, si era possible, passés lluny d’ell aquella hora. 36I deia: «Abbà[2179], Pare, tot us és possible; allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu». 37Llavors hi va i els troba dormint; i diu a Pere: «Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38Vetlleu i pregueu, per no caure en cap temptació; l’esperit prou està a punt, però la carn és feble». 39Se n’anà encara i pregà dient les mateixes paraules. 40En tornar, els trobà dormint, perquè els pesaven els ulls; i no sabien què contestar-li. 41Hi va per tercera vegada i els diu: «Dormiu ara i reposeu. Ja és massa tard. Ha arribat l’hora, el Fill de l’home és posat a les mans dels pecadors. 42Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí».

Jesús és pres, i els deixebles l’abandonen.— 43Tot seguit, encara ell parlava, es presenta Judes, un dels dotze, i amb ell una colla amb espases i garrots, de part dels grans sacerdots, dels escribes i dels ancians. 44El traïdor els havia donat aquest senyal: «Aquell qui jo besaré, és ell; agafeu-lo i endueu-vos-el ben segur». 45I, així que arribà, se li acostà dient-li: «Mestre!» I el besà. 46Ells li posaren les mans al damunt i l’agafaren. 47Però un dels presents es tragué l’espasa, va ferir el criat del gran sacerdot i li tallà l’orella. 48Jesús els digué: «¿Com per un lladre heu sortit amb espases i garrots a agafar-me? 49Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant, i no em vau agafar; és, però, perquè es compleixin les Escriptures». 50Aleshores tots l’abandonaren i fugiren. 51Un cert jove[2180] el seguia, embolcallat amb un llençol sobre el cos nu, i el van agafar; 52però ell, deixant el llençol, va fugir tot nu.

Jesús es declara Messies i Fill de Déu.— 53Llavors dugueren Jesús al gran sacerdot, i es reuniren tots els grans sacerdots, els ancians i els escribes. 54Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del gran sacerdot i, assegut amb els criats, s’escalfava vora el foc. 55Els grans sacerdots i tot el sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, i no la trobaven; 56perquè molts declaraven en fals contra ell, però les declaracions no concordaven. 57Alguns s’aixecaren per declarar en fals contra ell, i deien: 58«Nosaltres hem sentit que deia: “Jo destruiré aquest temple, fet de mà d’home, i en tres dies n’edificaré un altre no fet de mà d’home”». 59I ni així no concordaven les declaracions. 60Llavors el gran sacerdot es posà al mig i va interrogar Jesús: «¿No contestes res? ¿Què és això que aquests testifiquen contra tu?» 61Però Jesús callava i no responia res. Novament el va interrogar el gran sacerdot i li digué: «¿Ets tu el Messies, el Fill del Beneït?[2181]» [2182] 62Jesús respongué: «Jo el sóc, i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Poder i venint sobre els núvols del cel». 63Aleshores el gran sacerdot, esquinçant-se els vestits, digué: «¿Quina necessitat tenim encara de testimonis? 64¿Heu sentit la blasfèmia? ¿Què us en sembla?» I tots ells sentenciaren que era reu de mort.

65Llavors alguns començaren a escopir-li i a tapar-li la cara i a donar-li cops de puny i a dir-li: «Profetitza!» I els criats li pegaven bufetades.

Negacions de Pere.— 66Mentre Pere era a baix al pati, es presentà una de les criades del gran sacerdot 67i, en veure Pere, que s’escalfava, se’l mirà bé i li va dir: «Tu també hi eres amb el Natzarè, amb Jesús». 68Però ell ho negà: «No sé ni entenc què vols dir». Aleshores va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. 69La criada, que el va veure, començà a dir una altra negada als presents: «Aquest és un d’ells». 70Però ell tornà a negar-ho. Poc temps després, els presents tornaven a dir a Pere: «Certament que ets un d’ells, perquè ets galileu». 71Però ell es posà a maleir i a jurar: «Jo no conec aquest home que dieu!» 72I a l’instant, per segona negada, va cantar un gall. Llavors Pere es va recordar de les paraules que Jesús li havia dit: «Abans que canti el gall dues vegades, me’n negaràs tres». I va esclatar en plors.

15 Condemna legal a la reunió del sanedrí. [2183] 1Tot seguit, de bon matí, els grans sacerdots tingueren consell amb els ancians, els escribes i tot el sanedrí. I, després d’haver lligat Jesús, el dugueren i el posaren a les mans de Pilat.

Jesús, davant de Pilat, es declara Rei.— 2Pilat el va interrogar: «¿Tu ets el rei dels jueus?» Ell li respongué: «Tu mateix ho dius». 3I els grans sacerdots l’acusaven de moltes coses. 4Pilat el va interrogar novament: «¿No contestes res? Mira de quantes coses t’acusen». 5Però Jesús ja no va respondre res, de manera que Pilat n’estava tot estranyat.

Barrabàs, preferit a Jesús. La sentència.— 6Cada festa els concedia la llibertat d’un pres, el que demanaven. 7N’hi havia un, que es deia Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que en el disturbi havien comès un homicidi. 8Pujà la multitud i començà a demanar el que els solia concedir. 9Pilat els respongué: «¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?» 10Perquè sabia que els grans sacerdots l’hi havien portat per enveja. 11Però els grans sacerdots excitaren la multitud perquè més aviat els deixés lliure Barrabàs. 12 Pilat tornà a parlar-los i els digué: «¿Què en faré, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?» 13Però ells cridaren una altra vegada: «Crucifica’l!» 14I Pilat els deia: «¿Quin mal ha fet?» Però ells cridaren encara més «Crucifica’l!» 15Aleshores Pilat, volent acontentar la multitud, els va deixar anar Barrabàs i va lliurar Jesús, un cop assotat, perquè el crucifiquessin.

Burles dels soldats.— 16Els soldats se l’endugueren a dins el pati, això és, al pretori, i convocaren tota la cohort. 17Llavors el vestiren de porpra i li cenyiren una corona teixida d’espines; 18i començaren a saludar-lo: «Salve, rei dels jueus!» 19I li pegaven al cap amb una canya, li escopien, i agenollats, li feien acatament.

Crucifixió.— 20Acabada la burla, li van treure la porpra i li posaren el seu vestit. Aleshores el conduïren fora per crucificar-lo, 21i van obligar a portar la creu un que passava, un tal Simó de Cirena, el pare d’Alexandre i de Rufus[2184], que venia del camp. 22I el dugueren al lloc del Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera. 23I li donaven vi mirrat, però no en prengué. [2185] 24Aleshores el van crucificar, i es repartiren els seus vestits fent-se’ls a la sort, a veure què treia cada un. 25Era cap a les nou quan el crucificaren. 26El rètol de la causa de la seva condemna era escrit així: «El rei dels jueus». 27Amb ell crucificaren dos lladres, l’un a la dret a i l’altre a l’esquerra. [2186] 28

Burles de la gent i dels sacerdots.— [2187] 29Els qui passaven l’insultaven, movent el cap i dient: «Au, tu que destrueixes el temple i el reconstrueixes en tres dies, 30salva’t a tu mateix baixant de la creu!» 31També els grans sacerdots, burlant-se’n entre ells amb els escribes, deien: «Va salvar-ne d’altres, i a si mateix no es pot salvar; 32el Messies, el rei d’Israel, que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem». També els qui estaven crucificats amb ell l’injuriaven.

Mort de Jesús.— 33A migdia, les tenebres s’estengueren sobre tota la terra fins a les tres de la tarda. [2188] 34I allà a les tres, Jesús va exclamar amb veu forta: «Eloi, Eloi, lamà sabactani?» Que vol dir: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?» 35En sentir-ho alguns dels presents, deien: «Mireu, crida Elies». [2189] 36Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d’una canya i li donava de beure dient: «Deixeu, vejam si ve Elies a baixar-lo». 37Aleshores Jesús, llançant un gran clam, va expirar. 38Llavors el vel del temple s’esquinçà en dos de dalt a baix. 39El centurió apostat davant d’ell, en veure la manera com havia expirat digué: «Veritablement, aquest home era Fill de Déu».

40Hi havia també unes dones que miraven de lluny estant, entre les quals hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé[2190], 41les quals, quan era a la Galilea, el seguien i el servien, i moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Sepultura de Jesús.— 42Ja cap al vespre, com que era dia de la Preparació, és a dir, vigília del dissabte, 43vingué Josep d’Arimatea, membre honorable del sanedrí, que esperava també el Regne de Déu, entrà ardidament a veure Pilat i li demanà el cos de Jesús. 44Pilat s’estranyà que ja fos mort; féu cridar el centurió i li preguntà si ja havia mort. 45Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. 46Aquest va comprar un llençol, baixà el cos, l’embolcallà amb el llençol, el diposità en un sepulcre tallat a la roca i féu rodolar una pedra a la porta del sepulcre. 47Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

16 Un àngel anuncia la resurrecció.— [2191] 1Passat el dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé compraren perfums per anar a ungir-lo. 2Molt de matí, el diumenge, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3I es deien entre ells: «¿Qui ens farà rodolar la pedra de la porta del sepulcre?» 4Van mirar, i van veure que havien fet rodolar la pedra; era realment molt grossa. 5Entraren llavors al sepulcre i veieren un jove assegut a la dreta, vestit amb vesta blanca, i es van esglaiar. 6Però ell els digué «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat; ha ressuscitat, no és aquí; mireu el lloc on el van posar. 7Però aneu, digueu als seus deixebles i a Pere que us precedeix a la Galilea; allà el veureu, tal com us va dir». 8Sortiren i van fugir del sepulcre, perquè el tremolor i l’esglai s’havien apoderat d’elles, i no digueren res a ningú, perquè tenien por…[2192]

Aparicions de Jesús.— [2193] 9Un cop ressuscitat, de bon matí, el diumenge, s’aparegué primerament a Maria Magdalena, de qui havia expulsat set dimonis. 10Ella anà a comunicar-ho als qui havien conviscut amb ell, que estaven afligits i ploraven. [2194] 11Però, en sentir que vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.

[2195] 12Després d’això, s’aparegué en una figura diversa a dos d’ells que feien camí i anaven cap al camp. 13Aquests tornaren a anunciar-ho als altres; però tampoc no els van creure.

Jesús envia els apòstols a tot el món.— [2196] 14Finalment s’aparegué als onze, mentre eren a taula, i els reprotxà la seva incredulitat i la seva duresa de cor, perquè no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat d’entre els morts. [2197] 15I els digué: «Aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura. 16El qui creurà i serà batejat, se salvarà; però el qui no creurà, es condemnarà. 17Els senyals que acompanyaran els qui creuran seran aquests: en nom meu expulsaran dimonis, parlaran noves llengües, 18agafaran serpents amb les mans i, si beuen cap metzina, no els farà mal; imposaran les mans sobre els malalts, i es posaran bons».

Glòria de Jesús i predicació de l’evangeli.— [2198] 19Així, doncs, el Senyor Jesús, després d’haver-los parlat, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20Ells se n’anaren a predicar a tot arreu, i el Senyor hi cooperava i confirmava la paraula amb els miracles que l’acompanyaven.