Evangeli segons Sant Lluc (Lc. 1,1-24,53)[2199]

1 Pròleg.— 1Ja que molts han intentat de compondre una narració dels fets que s’han esdevingut enmig de nosaltres, 2tal com ens van ensenyar els qui des del principi en foren testimonis oculars i ara són ministres de la paraula, 3m’ha semblat també a mi, que des de fa temps he procurat de seguir-ho tot amb exactitud, d’escriure-t’ho per ordre, excel·lentíssim Teòfil, 4perquè vegis com són de sòlids els ensenyaments en què has estat instruït.

Joan i Jesús. Anunci, naixement i primers anys (Lc. 1,5-2,52)

Un àngel anuncia el naixement de Joan.— 5Hi havia en temps d’Herodes, rei de la Judea, un sacerdot que es deia Zacaries, del torn d’Abies[2200], el qual tenia per muller una descendent d’Aharon, que es deia Elisabet. 6Tots dos eren justos a la presència de Déu i seguien, irreprotxables, tots els preceptes i les observances del Senyor. 7Però no tenien cap fill, perquè Elisabet era estèril[2201], i tots dos eren ja d’edat avançada.

8Mentre complia davant Déu l’ofici sacerdotal, durant el torn de la seva classe, 9li tocà per sorteig, segons el costum dels sacerdots, d’entrar al santuari del Senyor per oferir l’encens. 10Durant l’hora de l’encens, tota la gent restava a fora pregant. 11Aleshores se li aparegué un àngel del Senyor, dempeus a la dreta de l’altar de l’encens. 12Zacaries, en veure’l, es torbà, i el temor s’apoderà d’ell. 13Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat; Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs Joan; 14tu n’estaràs content i ho celebraràs, i molts s’alegraran del seu naixement. 15Serà gran als ulls del Senyor, no beurà vi ni altres begudes fermentades[2202], i serà ple de l’Esperit Sant des del ventre de la mare; 16convertirà molts dels fills d’Israel al Senyor, el seu Déu; [2203] 17li anirà al davant amb l’esperit i el poder d’Elies per convertir els cors dels pares envers els falls, i perquè els descreguts tinguin sentiments de justos, a fi de preparar al Senyor un poble ben disposat». 18Llavors Zacaries digué a l’àngel: «¿I com ho sabré, això? Perquè jo ja sóc vell, i la meva dona també és d’edat avançada». 19L’àngel li va respondre: «Jo sóc Gabriel, l’assistent de Déu, i he estat enviat per parlar-te i anunciar-te aquest missatge joiós; 20mira, et quedaràs mut sense poder parlar, fins al dia que això passarà, ja que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu temps».

21Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que trigués tant dintre el santuari. 22Quan va sortir, no els podia parlar, i conegueren que havia tingut una visió al santuari; però ell només els feia senyes. S’havia tornat mut.

23Un cop complerts els dies del seu ministeri, se’n va anar a casa seva. 24Passats aquests dies, Elisabet; la seva dona, va quedar embarassada, i durant cinc mesos s’estava amagada. I deia: 25«Ves com ha obrat amb mi el Senyor, quan ha decidit de posar terme al meu oprobi entre els homes».

Un àngel anuncia el naixement de Jesús.— 26Al sisè mes, l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, 27a una noia verge, promesa amb un home que es deia Josep, de la casa de David, i la verge es deia Maria. 28Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». 29Ella es va torbar d’aquestes paraules, i pensava què podia significar aquesta salutació. 30Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria, que has trobat gràcia a la presència de Déu; 31concebràs i tindràs un fill, i li posaràs Jesús. [2204] 32Serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, 33regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regne no tindrà fi». 34Però Maria digué a l’àngel: «¿I com és farà això, si jo no conec home?»[2205] 35L’àngel li va respondre: «L’Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això, el nadó serà sant, serà anomenat Fill de Déu[2206]. 36I mira, Elisabet, la teva parenta, també ha concebut un fill a les seves velleses, i ja es troba al sisè mes, ella que era tinguda per estèril; [2207] 37que a Déu res no és impossible». 38Maria digué aleshores: «Vet aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula». I l’àngel es va retirar.

La mare de Jesús visita la mare de Joan.— 39Aquells mateixos dies, Maria se n’anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, 40va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant; 42i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! 43¿I d’on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? 44Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l’infant m’ha saltat d’alegria al ventre. 45I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor. [2208] 46Maria digué llavors:

«La meva ànima magnifica el Senyor,
47i el meu esperit celebra el Déu que em salva,
[2209] 48perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara, totes les generacions em diran benaurada,
[2210] 49perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és Sant,
[2211] 50i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació.
[2212] 51Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
[2213] 52derroca els poderosos del soli i exalça els humils.
[2214] 53Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res.
[2215] 54Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares;
[2216] 55s’ha recordat del seu amor a Abraham, i a la seva descendència per sempre».

56Maria es quedà amb ella uns tres mesos, i se’n tornà després a casa seva.

Naixement de Joan.— 57Mentrestant, arribà a Elisabet el temps del part, i va tenir un fill. 58Els seus veïns i parents sentiren dir com el Senyor havia estat esplèndid i bo amb ella, i la felicitaven.

Circumcisió i profecies. 59El dia vuitè anaren a circumcidar l’infant, i li volien posar el non del seu pare, Zacaries. 60Però hi va intervenir la seva mare dient «De cap manera, sinó que s’ha de dir Joan». 61Ells li deien: «Si no hi ha ningú de la teva parentela que porti aquest nom!» 62I feien senyes al seu pare com volia que es digués. 63Ell va demanar unes tauletes i hi va escriure: «Joan és el seu nom». I tots van quedar meravellats. 64A l’instant, se li obrí de nou la boca, se li destravà la llengua, i parlava beneint Déu. 65Tots els veïns van quedar atemorits, i per tota la muntanya de la Judea es parlava d’aquestes coses; 66i els qui ho sentien reflexionaven en el seu cor, i deien: «¿Què deurà ser aquest noi?» Efectivament, la mà del Senyor era amb ell. 67Aleshores Zacaries, el seu pare, quedà ple de l’Esperit Sant, i va profetitzar:

[2217] 68«Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel!
Ha visitat el seu poble i l’ha redimit.
[2218] 69Fa que s’aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
70com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.
[2219] 71Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
[2220] 72mogut per l’amor que el fa fidel als nostres pares,
i pel record de l’aliança santa
[2221] 73que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, 74sense por,
lliures dels enemics,
li donem culte,
75amb santedat i justícia, tota la vida.
[2222] 76I a tu, infant,
et diran profeta de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor,
a preparar els seus camins.
77Faràs saber al poble que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats,
78per l’amor entranyable del nostre Déu.
Perquè ens estima, ens visitarà un sol que ve del cel,
[2223] 79per il·luminar els qui viuen
a la fosca, a les ombres de la mort,
i guiarà els nostres passos per camins de pau».

Primers anys de Joan. 80El noi, doncs, creixia i s’enfortia en el seu esperit, i s’estava als deserts[2224] fins al dia de la seva manifestació a Israel.

2 Naixement de Jesús i anunci a uns pastors. 1Per aquells dies, sortí un edicte del Cèsar August que fessin el cens de tot el món. 2Aquest cens fou fet abans que el del governador de la Síria, Quirini[2225]. 3I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva població. 4També Josep va pujar de la Galilea, del poble de Natzaret, a la Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, ja que era de la casa i la família de David, 5per empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava embarassada. 6Mentre eren allà, se li van complir els dies del part, 7i va infantar el seu fill primogènit[2226]; l’embolcallà i l’ajagué en una menjadora, perquè no tenien lloc a l’hostal.

8Hi havia a la mateixa contraria uns pastors que vivien al ras i vetllaven de nit guardant el seu ramat. 9Se’ls aparegué un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà amb la seva llum, i es van espantar molt. 10Però l’àngel els digué: «No tingueu por: us anuncio una gran alegria, que ho serà per a tot el poble: 11avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Crist Senyor[2227]. 12Això us servirà de senyal: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora». 13I de sobte s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient: 14«Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra, pau a la humanitat que ell estima».

15Quan els àngels els deixaren i se n’anaren cap al cel, els pastors es deien els uns als altres: «Arribem-nos fins a Bet-Lèhem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.» 16Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria, Josep i l’infant ajagut a la menjadora. 17En veure-ho, van fer saber allò que els havien dit sobre aquest nen; 18i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors. 19Maria, per la seva banda, conservava tots aquests records i els meditava en el seu cor. 20Després els pastors se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot allò que havien sentit i vist, tal com els havia estat anunciat.

Circumcisió.— 21Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar-lo, li posaren el non de Jesús, nom que havia dit l’àngel abans que fos concebut en el si matern.

Presentació al temple i profecies.— 22Quan arribà el dia de la purificació[2228] d’ells, segons la Llei de Moisès, el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, 23tal com està escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor[2229], 24i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins[2230].

25Hi havia a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i pietós, que esperava el consol d’Israel, i l’Esperit Sant estava en ell. 26L’Esperit Sant, doncs, li havia revelat que no moriria sense haver vist abans el Messies del Senyor. 27Impulsat per l’Esperit, va anar al temple, i, quan els pares dugueren l’infant Jesús per complir el que sobre ell prescrivia la Llei, 28el prengué en braços i beneí Déu dient:

29«Ara, Senyor, ja podeu deixar marxar en pau el vostre servent,
segons la vostra paraula;
[2231] 30perquè els meus ulls han vist la vostra salvació,
31que heu disposat davant de tots els pobles,
[2232] 32llum que es revelarà als pagans
i serà glòria del vostre poble d’Israel».

33El seu pare i la seva mare es meravellaven de les coses que deien d’ell, 34i Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: «Mira, aquest és destinat a ser causa que molts caiguin o s’aixequin a Israel, i com a senyera que trobarà contradicció 35—i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima— perquè així es descobreixin els pensaments de molts cors».

36Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser, d’edat molt avançada, que després de soltera havia viscut set anys amb el seu marit, 37i havia quedat viuda fins a l’edat de vuitanta-quatre anys, la qual no es movia del temple servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38A la mateixa hora, doncs, es presentà ella i lloava Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem[2233].

Primers anys de Jesús. 39Un cop hagueren complert tot allò que calia segons la Llei del Senyor, se’n tornaren a la Galilea, al seu poble de Natzaret[2234]. 40I l’infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment, i la gràcia de Déu era en ell.

Jesús a casa del seu Pare.— 41Els seus pares anaven cada any a Jerusalem per la festa de Pasqua. 42Quan tenia dotze anys, hi pujaren com era el costum de la festa, 43i, passats els dies, quan se’n tornaven, l’infant Jesús es quedà a Jerusalem sense que se n’adonessin els seus pares. 44Creguts que era a la caravana, arribaren al terme de la jornada, i el buscaven entre els parents i coneguts. 45Com que no el trobaren, se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. 46I, al cap de tres dies, el trobaren al temple, assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes. 47Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48En veure’l, es quedaren sorpresos, i la seva mare li digué «Fill, ¿per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo t’estem buscant amb ànsia». 49Ell els va dir: «¿Com és que em buscàveu? ¿No sabíeu que jo he d’estar a casa[2235] del meu Pare?» 50Però ells no comprengueren allò que els deia[2236].

Anys de joventut.— 51Després baixà amb ells, anà a Natzaret i els era obedient. I la seva mare ho conservava tot en el seu cor. [2237] 52Quant a Jesús, progressava en enteniment, creixia i augmentava en gràcia tant davant de Déu com davant dels homes.

Joan predica i bateja. Jesús, ple de l’Esperit Sant (Lc. 3,1-4,13)

3 El Profeta de l’Altíssim li prepara el camí. 1L’any quinzè de l’imperi de Tiberi Cèsar[2238], quan Ponç Pilat governava la Judea, Herodes era tetrarca de la Galilea, Felip, el seu germà, tetrarca de la Iturea i de la regió Traconítida, i Lisànies, tetrarca de l’Abilina, [2239] 2sota el pontificat d’Anàs i de Caifàs, Déu concedí el do de la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, al desert. 3I anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per a remissió dels pecats, [2240] 4tal com està escrit en el llibre d’oracles del profeta Isaïes: Veu d’un que crida en el desert: Prepareu la ruta del Senyor, aplaneu-li els camins; 5Tota vall serà aixecada, tot serrat o turó serà abaixat, els llocs pendents es convertiran en plana, i els escabrosos, en camins anivellats, 6i tothom veurà la salvació de Déu.

7Deia, doncs, a la gent que acudia a fer-se batejar per ell: «Cria d’escurçons! ¿Qui us ha ensenyat a fugir de la ira que s’acosta? 8Feu, doncs, fruits propis de la conversió, i no comenceu a dir en el vostre interior: “Tenim per pare Abraham”; perquè jo us dic que Déu pot fer sortir fills a Abraham d’aquestes pedres. 9Ja la destral és posada a l’arrel dels arbres: tot arbre que no fa bon fruit és tallat i llençat al foc».

10La gent li preguntava: «Doncs, ¿què hem de fer?» 11Ell els responia: «Qui tingui dues túniques, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que faci el mateix». 12Hi anaven també publicans a fer-se batejar, i li deien: «Mestre, què hem de fer?» 13I ell els deia: «No exigiu més del que està prescrit». 14També uns soldats[2241] li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?» I els responia: «No maltracteu ningú ni feu falles denúncies, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».

15Però com que el poble estava en expectació i tots pensaven interiorment si Joan no fóra el Messies, 16Joan va dir a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve aquell qui és més fort que jo, de qui no sóc digne de deslligar la corretja de les sandàlies; ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 17A la mà té la pala per a ventar l’era i aplegar el blat al graner; la palla, en canvi, la cremarà al foc que no s’apaga». 18I encara evangelitzava el poble amb moltes altres exhortacions.

[2242] 19Però el tetrarca Herodes, que ell havia reptat a causa d’Herodies, la muller del seu germà, i per tantes maldats com Herodes havia comès, 20a totes les altres afegí encara aquesta: que va tancar Joan a la presó[2243].

Déu revela el seu Fill en el baptisme.— [2244] 21Quan tot el poble fou batejat, i fou batejat també Jesús, mentre pregava[2245], s’obrí el cel [2246] 22i davallà sobre ell l’Esperit Sant en figura corporal, com una coloma, i una veu vingué del cel: «Tu ets el meu fill, l’estimat; en tu tinc posada la meva complaença».

Ascendència humana de Jesús.— [2247] 23Quan Jesús va començar tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d’Elí, 24fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josep, 25fill de Mataties, fill d’Amós, fill de Nahum, fill d’Eslí, fill de Naggai, 26fill de Maat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, 27fill de Johanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de Nerí, 28fill de Melquí, fill d’Addí, fill de Cosam, fill d’Elmadam, fill d’Er, 29fill de Jesús, fill d’Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, 30fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josep, fill de Jonam, fill d’Eliaquim, 31fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, fill de David, 32fill de Jesè, fill d’Obed, fill de Bóoz, fill de Salé, fill de Nahason, 33fill d’Amminadab, fill d’Admín, fill d’Arní, fill d’Hesron, fill de Fares, fill de Judà, 34fill de Jacob, fill d’Isaac, fill d’Abraham, fill de Taré, fill de Nahor, 35fill de Serug, fill de Ragau, fill de Fàleg, fill d’Éber, fill de Salé, 36fill de Cainan, fill d’Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Làmec, 37fill de Matusala, fill d’Henoc, fill de Jàred, fill de Mahalaleel, fill de Cainan, 38fill d’Enós, fill de Set, fill d’Adam, fill de Déu[2248].

4 El diable tempta el Fill de Déu.— [2249] 1Jesús, ple de l’Esperit Sant, es retirà al desert, 2on el diable el temptà durant quaranta dies. No va menjar res aquells dies i, un cop passats, va tenir fam. 3Aleshores el diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». [2250] 4Jesús li va respondre: «Està escrit: L’home no viu sols de pa».

5Llavors el diable se l’endugué amunt, li mostrà en un instant tots els reialmes del món 6i li digué: «Et donaré tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes, perquè m’ha estat donat a mi, i ho dono a qui vull; 7si tu, doncs, et prosternes al meu davant, tot serà teu». [2251] 8Jesús li replicà: «Està escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte».

9El dugué aleshores a Jerusalem, el posà sobre el pinacle del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, llança’t daltabaix; [2252] 10perquè està escrit: Donarà ordre als seus àngels que et guardin, 11i et duran a les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra». [2253] 12Però Jesús li replicà: «Ha estat dit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu». 13I, acabades totes les temptacions, el diable s’allunyà d’ell fins a una altra oportunitat.

Jesús a la Galilea (Lc. 4,14-9,50)

[2254] 14Aleshores Jesús, amb el poder de l’Esperit, tornà a la Galilea, i la seva anomenada corregué per tota la regió. 15I ensenyava a les seves sinagogues, amb lloança de tothom.

Jesús, tret de Natzaret. [2255] 16Anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte entrà, segons el seu costum, a la sinagoga, i es va aixecar a llegir. 17Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: [2256] 18L’Esperit del Senyor és sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar el missatge joiós als desventurats, a anunciar als captius la llibertat i als cecs el recobrament de la vista; a posar en llibertat els oprimits, 19i proclamar un any de gràcia del Senyor. 20Plegà el volum, el va donar al servidor i s’assegué. Els ulls de tots, a la sinagoga, eren fits en ell. 21Aleshores començà a dir-los: «Avui s’ha complert aquesta escriptura que acabeu de sentir». [2257] 22I tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca.

I deien: «¿No és fill de Josep, aquest?» 23Ell els respongué: «Segurament que em direu aquell proverbi: “Metge, cura’t a tu mateix”. Tot el que hem sentit dir que ha passat a Cafarnaüm, fes-ho també aquí, a la teva pàtria». 24I afegí: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut a la seva pàtria. 25Però també us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel en temps d’Elies, quan el cel es va tancar per tres anys i sis mesos, i va sobrevenir una gran fam per tot el país, [2258] 26i a cap d’elles no fou enviat Elies, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. 27I hi havia molts leprosos a Israel en temps del profeta Eliseu, i cap d’ells no fou purificat sinó el sirià Naiman». 28En sentir això, tots es van indignar a la sinagoga 29i, aixecant-se, l’empenyeren fora de la ciutat, i el dugueren fins a un sortint de la muntanya, damunt la qual era edificat el poble, per estimbar-lo; 30ell, però, passant per entremig d’ells, se’n va anar.

A Cafarnaüm. Doctrina i poder sobre els dimonis. [2259] 31Aleshores baixà a Cafarnaüm, població de la Galilea. I els dissabtes els ensenyava. 32I s’admiraven de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.

33Hi havia a la sinagoga un home posseït per l’esperit d’un dimoni impur, i va cridar amb veu forta: 34«Ah! ¿Per què et fiques en nosaltres, Jesús Natzarè? ¿Has vingut per perdre’ns? Sé qui ets, tu: el Sant de Déu». 35però Jesús el va comminar: «Calla, i surt d’ell!» Aleshores el dimoni el llançà al mig, i sortí d’ell sense fer-li cap mal. 36Un gran estupor es va apoderar de tothom, i es deien entre ells: «¿Quina paraula és aquesta, que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits impurs, i surten?» 37I la seva fama es propagava per tots els indrets de la regió.

Guaricions i expulsió de dimonis.— [2260] 38Sortint de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó patia una forta febre, i el van pregar per ella. 39Se li acostà, comminà la febre, i la febre la va deixar; a l’instant es va llevar i els servia.

40Així que es va pondre el sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, els duien a ell, i ell els imposava les mans un per un, i els guaria. 41També de molts sortien dimonis, cridant i dient: «Tu ets el Fill de Déu!» Però ell els reprenia i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

Jesús va per tota la Galilea.— [2261] 42Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc desert. La gent el buscaven, i arribaren fins a ell, i el retenien perquè no marxés d’entre ells. 43Però ell els digué: «També haig d’anunciar el missatge joiós del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat». 44I anava predicant per les sinagogues de la Judea[2262].

5 Pesca extraordinària i primers deixebles.— 1En una ocasió en què la gent se li tirava al damunt per escoltar la paraula de Déu, i ell es trobava a la vora del llac de Guenesaret, 2veié dues barques parades a la vora del llac; els pescadors n’havien baixat i esbaldien les xarxes. 3Pujà en una de les barques, que era de Simó, i li pregà que s’apartés una mica de terra i, assegut, de la barca estant ensenyava les multituds. 4Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira llac endins, i caleu les xarxes per pescar». 5Simó li respongué: «Mestre, tota la nit que ens hi hem escarrassat, i no hem agafat res; però, perquè vós ho dieu, calaré les xarxes». 6I, bon punt ho hagueren fet, agafaren una quantitat tan gran de peixos, que les xarxes se’ls esquinçaven. 7Aleshores feren senyal als companys de l’altra barca que hi anessin a ajudar-los; hi anaren, i ompliren les dues barques, fins a punt d’enfonsar-se. 8En veure-ho Simó Pere, es llançà als genolls de Jesús dient: «Aparteu-vos de mi, Senyor, que sóc un pecador». 9Un gran estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui eren amb ell, per la pesca que havien fet, [2263] 10i semblantment també de Jaume i de Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por; d’ara endavant seràs pescador d’homes». 11I, tornades les barques en terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Purificació d’un leprós. [2264] 12Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra; aquest, en veure Jesús, es prosternà de cara a terra i el pregà dient: «Senyor, si ho voleu, podeu purificar-me». 13Ell estengué la mà i el tocà dient: «Ho vull, sigues purificat». I a l’instant li desaparegué la lepra. 14Però li ordenà «No ho diguis a ningú, sinó vés, presenta’t al sacerdot, i fes l’ofrena per la teva purificació tal com va ordenar Moisès, perquè en tinguin una prova».

15La seva anomenada s’escampava cada vegada més, i s’aplegaven grans multituds per sentir-lo i fer-se curar de les malalties; 16però ell es retirava als llocs deserts i pregava.

Jesús perdona els pecats d’un paralític i el guareix. Discussió.— [2265] 17Un dia que ell ensenyava, hi havia també asseguts alguns fariseus i mestres de la Llei, que hi havien anat de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; i un poder del Senyor el movia a curar. 18Uns homes duien en una llitera un home que era paralític, i buscaven d’introduir-lo per posar-lo davant d’ell. 19No trobant com fer-ho a causa de la gentada, pujaren al terrat i per entre les rajoles el baixaren amb la llitera i tot, al mig, davant de Jesús. 20En veure la fe d’ells digué: «Home, et són perdonats els pecats». 21Els escribes i els fariseus començaren a pensar: «¿Qui és aquest que diu blasfèmies? ¿Qui pot perdonar els pecats, sinó únicament Déu?» 22Jesús, que els coneixia els pensaments, els respongué: «¿Què penseu en els vostres cors? 23¿Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina?” 24Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l’home té potestat a la terra de perdonar els pecats» —digué al paralític: «T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa». 25I a l’instant s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia, i se’n va anar a casa seva glorificant Déu. 26L’admiració es va apoderar de tothom, i glorificaven Déu i deien plens de temor: «Hem vist coses meravelloses, avui».

Un publicà segueix Jesús. Discussió.— 27Després d’això, sortí i es fixà en un publicà, que es deia Leví, assegut al lloc de recaptar els impostos, i li digué: «Segueix-me». 28Aquest ho va deixar tot, s’aixecà i el va seguir. 29Després Leví li féu un gran banquet a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. 30Els fariseus i els seus escribes, murmurant, deien als deixebles: «¿Com és que mengeu i beveu amb els publicans i pecadors?» 31Jesús els respongué: «No són els bous els qui tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. 32No he vingut pas a cridar justos, sinó pecadors perquè es converteixin».

Discussió sobre el dejuni.— 33Ells li digueren aleshores: «Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, i els dels fariseus també; en canvi, els teus mengen i beuen». 34Jesús els digué: «¿És que podeu fer dejunar els qui prenen part a les festes de noces, mentre l’espòs és amb ells?

35Prou vindran uns altres dies i, quan els serà pres l’espòs, llavors dejunaran, aquells dies».

36I els deia també una paràbola: «Ningú no arrenca un tros d’un vestit nou per apedaçar-ne un de vell; altrament esquinçaria el nou, i el pedaç del nou no s’adiria al vell.

37I ningú no tira vi nou en bots vells; altrament el vi nou rebentarà els bots, es vessarà i els bots es faran malbé; 38el vi nou s’ha de tirar en bots nous. 39I ningú, després de beure vi vell, no en vol de nou, perquè diu: «El vell és millor».

6 Discussió sobre l’observança del repòs.— [2266] 1Un dissabte que passava per uns sembrats, els seus deixebles arrencaven espigues i se les menjaven esgranant-les amb les mans. 2Uns fariseus digueren: «¿Per què feu el que no es pot fer en dissabte?» 3Jesús els respongué: «¿No heu llegit allò que va fer David quan tenia fam, ell i els qui anaven amb ell? 4¿Com va entrar a la casa de Déu, va prendre els pans presentats, en va menjar i en va donar als qui anaven amb ell, quan no en podien menjar sinó únicament els sacerdots?» 5I els deia: «El Fill de l’home és senyor del dissabte».

Discussió sobre una guarició en dissabte. Consell contra Jesús.— 6Un altre dissabte va entrar a la sinagoga, i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. 7Els escribes i els fariseus vigilaven Jesús a veure si guaria en dissabte, per trobar de què acusar-lo. 8Però ell, que sabia els seus pensaments, digué a l’home que tenia la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t al mig». S’aixecà i s’hi posà. 9Aleshores Jesús els digué: «Us pregunto ¿és lícit en dissabte de treure un mal o de deixar-lo estar? ¿De salvar una vida o de deixar-la perdre?» 10I mirant-se’ls tots al voltant, digué a l’home: «Estén la mà». Ell ho va fer, i li quedà restablerta la mà. 11Però ells, delirant, es parlaven l’un a l’altre què podrien fer contra Jesús.

Elecció dels dotze.— [2267] 12Aquells dies se n’anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. 13Quan es féu de dia va cridar els seus deixebles i n’escollí dotze d’entre ells, que anomenà apòstols: 14Simó, el qual anomenà també Pere, Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15Mateu, Tomàs, Jaume d’Alfeu, Simó, anomenat Zelador, 16Judes de Jaume i Judes Iscariot, que fou el traïdor.

La multitud s’acosta a Jesús.— [2268] 17Baixant amb ells, s’aturà en un indret pla, amb bon nombre dels deixebles i una gran multitud del poble de tota la Judea, de Jerusalem i del litoral de Tir i de Sidó, 18que havien vingut per sentir-lo i fer-se curar de les seves malalties; i els turmentats dels esperits impurs eren curats; 19i tota la multitud buscava de tocar-lo, perquè sortia d’ell un poder que els curava tots.

Proclama del Regne de Déu. Les benaventurances. [2269] 20Aleshores ell, alçant els ulls en direcció als deixebles, digué[2270]:

«Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. 21Feliços els qui ara patiu fam, perquè sereu saciats.

Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.

22Sereu feliços quan us odiaran els homes i us bandejaran us insultaran i proscriuran el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l’home. 23Alegreu-vos, aquell dia, i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Així és com els seus pares tractaven els profetes.

Amenaces.— 24Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu el vostre consol!

25Ai de vosaltres, els qui ara esteu saciats, perquè patireu fam!

Ai, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu!

26Ai, quan tothom dirà bé de vosaltres, perquè així és com els seus pares tractaven els falsos profetes!

Fer bé i estimar els enemics.— [2271] 27Però jo us dic, a vosaltres que m’escolteu: estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ultratgen. 29A qui et pega en una galta, para-li també l’altra, i a qui et pren el mantell, no li neguis tampoc la túnica. 30Dóna a tothom qui et demani, i a aquell qui et pren allò que és teu, no li ho reclamis. 31I tal com voleu que els altres us tractin, tracteu-los també vosaltres igualment a ells. 32Que, si estimeu els qui us estimen, quin mèrit teniu? Perquè fins els pecadors estimem els qui els estimen. 33I, si feu bé als qui us fan bé, quin mèrit teniu? També ho fan els pecadors. 34I, si presteu a aquells de qui espereu rebre, quin mèrit teniu? També els pecadors presten als pecadors per rebre’n tant per tant. 35Més aviat, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar-ne res, i serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que ell és bo amb els desagraïts i els dolents. 36Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare és misericordiós. 37No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; absoleu, i sereu absolts. 38Doneu, i us donaran: abocaran a la vostra falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada, a vessar; perquè amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats també vosaltres».

Correcció humil del germà.— [2272] 39I els digué encara una paràbola: «¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos en un clot? 40No és el deixeble més que el mestre; un cop instruït, tot deixeble podrà arribar a ser com el seu mestre. 41¿Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que hi ha al teu propi ull? 42¿Com pots dir al teu germà: “Germà, deixa que et tregui la brossa de l’ull”, quan tu mateix no veus la biga del teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga de l’ull, i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l’ull del teu germà. [2273] 43No hi ha arbre bo que faci fruit dolent, ni arbre dolent que faci bon fruit. 44Perquè cada arbre es coneix pel propi fruit; que no cullen pas figues dels cards ni veremen raïms de les bardisses. [2274] 45L’home bo, del bon tresor del seu cor treu allò que és bo; i el dolent del mal tresor treu allò que és dolent; perquè del que sobreïx del cor parla la seva boca».

Conclusió. Complir amb els fets.— [2275] 46¿Per què em dieu «Senyor, Senyor», i no feu el que dic?

[2276] 47Tot aquell qui ve a mi i escolta les meves paraules i les compleix, us ensenyaré a qui és semblant. 48És semblant a un home que edificava una casa. Va cavar, va enfondir i va posar els fonaments damunt la roca; en venir la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, i no la pogué somoure, perquè era ben edificada. 49En canvi, el qui escolta les meves paraules, però no les compleix, és semblant a un home que va edificar la casa sobre la terra, sense fonaments; la va envestir el riu, i de seguida va caure, i fou gran la ruïna d’aquella casa».

7Guariment del servent d’un centurió.— [2277] 1Quan acabà de parlar al poble, va entrar a Cafarnaüm. 2Un criat d’un centurió, que aquest s’estimava molt, estava malalt a punt de morir. 3Havent sentit parlar de Jesús, li va enviar alguns ancians dels jueus demanant-li que vingués a salvar el seu criat. 4Presentats a Jesús, el pregaven insistentment dient-li: «Mereix que li concediu això, 5perquè estima el nostre poble, i ell mateix ens ha construït la sinagoga». 6Jesús anava amb ells. I quan ja no era gaire lluny de la casa, el centurió envià uns amics a dir-li: Senyor, no us molesteu; no sóc digne que entreu a casa meva. 7Per això, no m’he cregut digne, jo mateix, de venir a trobar-vos; però digueu-ho de paraula, i que el meu criat es posi bo. 8Perquè també jo, que no sóc més que un subordinat, tinc soldats sota meu, i dic a aquest: «Vés», i se’n va; i a un altre: «Vine», i ve; i al meu criat: «Fes això», i ho fa». 9En sentir això, Jesús l’admirà i, girant-se a la multitud que el seguia, exclamà: «Us dic que ni a Israel no he trobat tanta fe». 10En tornar a casa, els enviats trobaren el criat restablert.

Resurrecció del fill d’una viuda.— 11Després se n’anà en un poble anomenat Naín, i l’acompanyaven els deixebles i una gran multitud. 12Quan s’acostaven a la porta del poble, se n’enduien un mort, fill únic de la seva mare, que era viuda, i anava amb ella molta gent del poble. 13En veure-la el Senyor[2278], se’n va compadir i li digué: «No ploris». 14S’hi acostà, va tocar el fèretre, i els qui el portaven s’aturaren; aleshores digué: «Jove, t’ho mano: aixeca’t!» [2279] 15I el mort s’assegué i es posà a parlar; i el va donar a la seva mare. 16Tots van agafar por i glorificaven Déu dient: «Un gran profeta[2280] ha sorgit entre nosaltres», i també: «Déu ha visitat el seu poble». 17Aquesta fama corregué per tota la Judea i per tota la regió del voltant.

Les obres de Jesús revelen qui és.— [2281] 18Els deixebles de Joan li comunicaren totes aquestes coses. Ell en va cridar dos 19i els envià al Senyor a dir-li: «¿Sou vós el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» 20Arribats a ell aquests homes, li digueren: «Joan Baptista ens envia a dir-vos: “¿Sou vós el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”». 21Aquella mateixa hora, en va curar molts de malalties, sofrences i esperits malignes, i féu la gràcia de veure-hi a molts cecs. [2282] 22I els respongué: «Aneu a contar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos són purificats, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desventurats reben l’anunci del missatge joiós; 23i sortós aquell qui no s’escandalitzarà de mi».

Joan és el precursor del Messies.— 24Quan els missatgers de Joan se n’hagueren anat, es posà a parlar de Joan a la gent: «¿Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya agitada pel vent? 25Doncs, ¿què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit amb robes delicades? Fixeu-vos que els qui duen vestits sumptuosos i viuen amb luxe estan als palaus dels reis. 26Doncs, què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us dic, i més que un profeta. [2283] 27Aquest és de qui està escrit: Jo envio al teu davant el meu missatger perquè prepari el camí davant teu. 28Us dic que entre els nascuts de dona no hi ha cap profeta més gran que Joan; però el més petit al Regne de Déu és més gran que ell».

Joan i Jesús, criticats pels seus contemporanis. [2284] 29Tot el poble el va escoltar, com també els publicans, i van reconèixer la justícia del designi de Déu rebent el baptisme de Joan. 30En canvi, els fariseus i els mestres de la Llei, que no es feren batejar per ell, van frustrar en ells mateixos el designi de Déu 31«¿A qui, doncs, compararé els homes d’aquesta generació? A qui són semblants? 32Són semblants a aquells nois que, asseguts a la plaça, criden els uns als altres: “Us hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat complantes, i no heu plorat”. 33Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni veu vi, i dieu: “Té el dimoni”. 34Ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Vet aquí un golut i un bevedor de vi, un amic de publicans i pecadors”. 35Però la saviesa ha estat justificada per tots els seus fills»[2285].

Pecadora perdonada.— 36Un fariseu el va invitar a menjar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es posà a taula. 37Una dona pecadora que hi havia al poble, quan va saber que era a taula a casa del fariseu, dugué un vas d’alabastre amb perfum 38i, posant-se-li al darrera, tocant als peus, plorant, començà a banyar-li els peus amb les llàgrimes, i amb els seus cabells els hi eixugava, i els hi besava i ungia amb el perfum. 39En veure-ho el fariseu que l’havia invitat, es digué dintre seu: «Aquest, si fos profeta, sabria qui o quina mena de dona és la qui el toca, perquè és una pecadora». 40Jesús li féu: «Simó, tinc una cosa a dir-te.» Ell li contestà: «Digueu, Mestre». 41«Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta. 42Com que no tenien amb què pagar, els ho va condonar a tots dos. ¿Quin d’ells, doncs, l’estimarà més?» 43Simó li respongué: «Suposo que aquell a qui ha condonat més». Ell li va dir: «Has jutjat rectament». 44I, girant-se vers la dona, digué a Simó: «¿Veus aquesta dona? He entrat a casa teva, i no m’has donat aigua per als peus; en canvi, ella m’ha banyat els peus amb les llàgrimes i me’ls ha eixugats amb els cabells. 45No m’has besat; ella, en canvi, des que ha entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46No m’has ungit el cap amb oli; en canvi, ella m’ha ungit els peus amb perfum. 47T’asseguro que és per això, perquè ha estimat molt, que li són perdonats els seus molts pecats; en canvi, aquell a qui poc li és perdonat, poc estima». 48I digué a la dona: «Et són perdonats els pecats». 49Els qui eren a taula amb ell començaren a dir-se interiorment: «¿Qui és aquest que fins perdona pecats?» 50I digué encara a la dona: «La teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau».

8 Els deixebles i les dones que acompanyaven Jesús.— [2286] 1Després d’això, anava per viles i pobles predicant i anunciant el missatge joiós del Regne de Déu, i l’acompanyaven els dotze 2i algunes dones que havien estat guarides de mals esperits i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis, 3Joana, muller de Cusa, administrador d’Herodes, Susanna i moltes d’altres, les quals els mantenien amb els seus béns.

Jesús ensenya amb paràboles. El sembrador.— [2287] 4Reunida una gran gentada dels qui acudien a ell de totes les poblacions, els digué en paràbola: 5«Heus aquí que va sortir el sembrador a sembrar la seva llavor. I, tot sembrant, una part caigué arran del camí, fou trepitjada, i els ocells se la van menjar tota. 6Una altra part va caure sobre la roca i, un cop nascuda, es va assecar per manca de saó. 7Una altra part caigué enmig dels cards, i els cards que hi creixien barrejats la van ofegar. 8Una altra part va caure en terra bona i, un cop nascuda, va donar fruit centuplicat». I, dit això, clamava: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

Jesús revela als deixebles el misteri del Regne. 9Els deixebles li preguntaren què significava aquella paràbola. [2288] 10Ell els digué: «A vosaltres, us ha estat donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no comprenguin.

Explicació: la predicació del Regne dóna fruit segons les disposicions del cor.— 11La paràbola és així: La llavor és la paraula de Déu. 12Els d’arran del camí són els qui, després d’haver escoltat, ve el diable i se’ls enduu la paraula del cor, no fos cas que creguessin i se salvessin. 13Els de sobre la roca són els qui, quan escolten, reben amb goig la paraula, però no tenen arrels; creuen un moment, i a l’hora de la temptació es fan enrera. 14La que va caure entre els cards, aquests són els qui escolten; però, quan se’n van, són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a donar fruit madur. 15I la de la terra bona, aquests són els qui amb cor bo, després d’escoltar la paraula, la retenen i donen fruit amb perseverança.

El secret del Regne ha de ser conegut.— [2289] 16Ningú, després d’haver encès una llàntia, no l’amaga amb un atuell, ni la posa sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. 17No hi ha res d’ocult que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i venir a la llum. 18Mireu, doncs, com escolteu; perquè a qui tingui, li serà donat, i a qui no tingui, fins allò que es creu tenir li serà pres».

Els germans de Jesús són els qui practiquen la paraula de Déu.— [2290] 19Anaren a trobar-lo la seva mare i els seus germans, i no se li podien acostar a causa de la gentada. 20Li van comunicar: «La vostra mare i els vostres germans són a fora, que us volen veure». 21Ell els respongué: «La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la practiquen».

La tempesta obeeix el manament de Jesús.— [2291] 22Un dia pujà en una barca amb els deixebles i els digué: «Passem a l’altra banda del llac». I es feren endins. 23Mentre navegaven, s’adormí. Va caure aleshores sobre el llac un temporal de vent, i se’ls omplia la barca i es trobaven en perill. 24Se li acostaren i el despertaren dient-li: «Mentre, Mestre, estem perduts!» Ell es despertà, reptà el vent i les onades de l’aigua, i es van calmar, i es féu bonança. 25Llavors els digué: «¿On és la vostra fe?» Espantats, es meravellaren i es deien els uns als altres: «¿Qui és, doncs, aquest que fins dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?»

Jesús allibera un endimoniat.— 26Navegaren fins a la regió dels guerasens, que es troba enfront de la Galilea. 27Així que baixà en terra, li anà a l’encontre un home de la població que tenia dimonis; de molt temps que ni duia vestit ni vivia en cap casa, sinó als sepulcres. 28En veure Jesús, se li llançà als peus xisclant i digué amb grans crits «¿Per què et fiques en mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et prego que no em turmentis». 29Perquè manava a l’esperit impur que sortís de l’home. Feia molt de temps que s’havia apoderat d’ell, i encara que el guardaven lligat amb cadenes i grillons, trencava els lligams, i el dimoni l’empenyia cap als deserts. 30Jesús li preguntà: «¿Quin és el teu nom?» Li contestà: «Legió»; perquè havien entrat en ell molts dimonis. 31I li pregaven que no els manés d’anar-se’n a l’abisme[2292]. 32Hi havia allí un bon ramat de porcs pasturant a la muntanya; li van pregar que els permetés d’entrar-hi, i els ho va permetre. 33Els dimonis sortiren aleshores de l’home, van entrar en els porcs, i el ramat es precipità pel pendís fins al llac, i s’ofegà. 34Quan els qui els pasturaven veieren el que havia passat, van fugir i portaren la nova a la població, i als camps. 35Sortiren a veure què havia passat; anaren cap a Jesús, i trobaren l’home de qui havien sortit els dimonis, vestit i en el seu seny, assegut als peus de Jesús, i s’espantaren. 36Els qui ho havien vist els contaren com havia estat guarit l’endimoniat, 37i tota la gent de la regió dels guerasens demanaren a Jesús que s’allunyés, perquè estaven dominats d’un gran temor. Ell pujà en una barca i se’n tornà. 38L’home de qui havien sortit els dimonis li demanava que l’admetés amb ell; Jesús, però, el va acomiadar dient-li: 39«Torna-te’n a casa i explica tot el que Déu t’ha fet». I se’n va anar per tot el poble publicant tot allò que Jesús li havia fet.

Guariment d’una dona i resurrecció d’una nena. 40En tornar Jesús, el va rebre la multitud, ja que tothom l’esperava. 41Es presentà un home, que es deia Jaire, el qual era cap de sinagoga, i, prosternant-se als peus de Jesús, li demanava que entrés a casa seva, 42perquè tenia una filla única, d’uns dotze anys, que es moria.

Mentre hi anava, les multituds el premsaven. 43Una dona que tenia pèrdues de sang feia dotze anys, i havia despès tots els seus béns en metges, sense que cap d’ells l’hagués poguda curar, 44se li atansà per darrera i li tocà la borla del mantell; i a l’instant se li parà l’hemorràgia. 45Però Jesús digué: «¿Qui és el qui m’ha tocat?» Com que tothom ho negava, Pere i els qui eren amb ell digueren: «Mestre, les multituds us envolten i estrenyen». 46Però Jesús replicà: «M’ha tocat algú, perquè jo he sentit que un poder sortia de mi». 47La dona, veient-se descoberta, hi anà tota tremolosa, es prostrà i contà davant tot el poble per quina raó l’havia tocat, i com a l’instant havia quedat curada. 48Ell li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau».

49Encara ell parlava, que en vingué un de casa del cap de sinagoga a dir-li: «La teva filla ha mort; no amoïnis més el Mestre». 50Jesús, que ho va sentir, li respongué: «No temis; tan sols tingues fe, i se salvarà». 51Arribat a la casa, no deixà entrar ningú amb ell sinó Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la noia. 52Tots ploraven i la planyien. Però els digué: «No ploreu, que no és pas morta, sinó que dorm». 53I es reien d’ell, sabent que era morta. 54Però Jesús, agafant-la de la mà, digué en veu alta: «Noia, aixeca’t!» 55I va recobrar la vida i es va aixecar a l’instant, i ell ordenà que li donessin menjar. 56Els seus pares quedaren meravellats; però ell els manà que no diguessin a ningú el que havia passat.

9 Missió dels dotze. Recomanacions.— [2293] 1Va convocar després els dotze i els donà poder i autoritat sobre tots els dimonis i per a guarir malalties, 2i els envià a predicar el Regne de Déu i a guarir. 3Els digué: «No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni tingueu dues túniques. 4A qualsevol casa que entreu, quedeu-vos-hi fins que marxeu. 5I aquells qui no us rebin, sortiu d’aquella població i espolseu-vos-en la pols dels peus en testimoniatge contra ells». [2294] 6Van partir, doncs, i corrien pels pobles anunciant el missatge joiós i guarint pertot arreu.

Opinió d’Herodes sobre Jesús.— [2295] 7El tetrarca Herodes tingué esment de tot allò que passava, i estava perplex, ja que alguns deien: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; 8d’altres: «Elies ha aparegut»; i d’altres: «Un dels antics profetes ha ressuscitat». 9Però Herodes digué: «Joan, jo l’he fet decapitar; ¿qui és, doncs, aquest de qui sento dir semblants coses?» I buscava de veure’l.

Amb cinc pans, Jesús alimenta cinc mil homes. [2296] 10A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús tot allò que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una població anomenada Bet-Saida. 11Però les multituds se’n van adonar i el seguiren. Ell els acollí, i els parlava del Regne de Déu i curava els qui en tenien necessitat. 12Però el dia començava a declinar, i se li acostaren els dotze i li digueren: «Acomiadeu la gent perquè vagin a les viles i els pobles del voltant a allotjar-se, i trobin queviures, que aquí som en lloc despoblat». 13Ell els va contestar: «Doneu-los de menjar vosaltres». Li digueren: «No tenim més que cinc pans i dos peixos; llevat que nosaltres mateixos anem a comprar menjar per a tota aquesta gentada». 14Perquè eren uns cinc mil homes. Llavors digué als deixebles: «Feu-los seure per colles d’uns cinquanta». 15Ho compliren així, i els van fer seure tots. 16Prengué llavors els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent. 17Tothom va menjar i es va saciar, i recolliren allò que els havia sobrat: dotze cistelles de bocins.

Pere reconeix que Jesús és el Messies.— [2297] 18Jesús es trobava pregant en la soledat, i eren amb ell els deixebles; i els preguntà: «¿Qui diu la gent que sóc, jo?» 19Ells respongueren: «Joan Baptista; d’altres, Elies, i d’altres, que un dels antics profetes ha ressuscitat» 20Ell els demanà: «I vosaltres, qui dieu que sóc, jo?». Pere va respondre: «El Messies[2298] de Déu».

El Messies ha de sofrir.— 21Però ells els manà severament que no ho diguessin a ningú, 22i afegí: «Cal que el Fill de l’home pateixi molt i sigui rebutjat dels ancians, dels grans sacerdots i dels escribes, sigui mort i ressusciti el tercer dia».

Els qui segueixen Jesús han d’estar disposats a morir.— [2299] 23I deia a tothom: «Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i que em segueixi. 24Aquell qui vulgui salvar la vida, la perdrà; però el qui perdí la vida per causa meva, aquest la salvarà. 25Perquè, ¿què en treu un home, de guanyar tot el món, si es perd o es perjudica a si mateix? 26Qui s’avergonyeixi de mi i de les meves paraules, d’ell s’avergonyirà el Fill de l’home, quan vingui en la seva glòria i la del Pare i dels sants àngels.

27Us asseguro que n’hi ha alguns dels aquí presents que no moriran fins que vegin el Regne de Déu».

Déu fa conèixer el seu Fill en la transfiguració.— [2300] 28Uns vuit dies després d’aquests col·loquis, prengué amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29I mentre pregava, l’aspecte del seu rostre es transformà, i el seu vestit es tornà blanc i resplendent. 30Dos homes conversaren amb ell; eren Moisès i Elies, 31que, apareguts gloriosos, parlaven del seu traspàs que havia d’acomplir a Jerusalem[2301]. 32Pere i els qui eren amb ell estaven carregats de son; en desvetllar-se, veieren la seva glòria i els dos homes que es trobaven amb ell. 33Quan aquests ja se’n separaven, Pere digué a Jesús: Mestre, dóna bo d’estar-nos aquí; hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia el que es deia. 34Mentre anava dient això, aparegué un núvol que va cobrir-los, i s’espantaren, en entrar dins el núvol. 35I del núvol va sortir una veu que deia: «Aquest és el meu fill, l’elegit[2302]; escolteu-lo». 36Quan s’hagué fet sentir la veu, trobaren Jesús tot sol. Ells van callar: no van contar a ningú, aleshores, res del que havien vist.

Guarició d’un endimoniat.— 37L’endemà, en baixar ells de la muntanya, li sortí a l’encontre molta gent. 38Un home d’entre ells exclamà: «Mentre, us prego que us fixeu en el meu fill, que és l’únic que tinc; 39l’esperit l’agafa, i tot d’una crida, li provoca convulsions, li fa treure bromera, i amb prou feines si el deixa després d’haver-lo capolat. 40He demanat als vostres deixebles que l’expulsessin, però no han pogut». [2303] 41Jesús va respondre: «O gent descreguda i pervertida! ¿Fins quan hauré d’estar entre vosaltres i us hauré de suportar? Porta aquí el teu fill». 42Encara anava venint, que el dimoni el tirà per terra, enmig de convulsions. Però Jesús va comminar l’esperit impur, guarí l’infant i el tornà al seu pare. 43I tothom es meravellà de la grandesa de Déu.

Jesús torna a anunciar la passió.— Com que tothom s’admirava de totes les coses que feia: digué als seus deixebles: 44«Vosaltres conserveu a les vostres orelles aquestes paraules: El Fill de l’home ha de ser posat a les mans dels homes». 45Però ells no entenien aquesta predicció; els era velada perquè no la comprenguessin, i temien d’interrogar-lo referent a ella.

El més petit és el més gran.— [2304] 46Se’ls va acudir el pensament de qui podia ser el més gran d’entre ells. 47Però Jesús, que els coneixia els pensaments més recòndits, prengué un infant, se’l posà vora seu, 48i els digué: «El qui acull aquest infant en non meu, a mi m’acull, i el qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat; perquè és el més petit d’entre tots vosaltres que és gran.

Els qui fan bé en nom del Crist.— [2305] 49Aleshores Joan digué: «Mestre, n’hem vist un que expulsava dimonis en nom vostre, i li ho hem prohibit, perquè no ve amb nosaltres». 50Però Jesús els digué: «No li ho prohibiu, que el qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres».

Fent camí cap a Jerusalem (Lc. 9,51-19,27)

Mansuetud de Jesús pels samaritans que no el reben.— 51En complir-se els dies en què havia de ser endut d’aquest món, decidí d’encaminar-se a Jerusalem, 52i va enviar missatgers davant seu. Ells marxaren i entraren en un poble dels samaritans per preparar-li allotjament; 53però no el van rebre, perquè es dirigia a Jerusalem[2306]. 54En veure-ho els deixebles Jaume i Joan, digueren: «Senyor, ¿voleu que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?» 55Però ell es va girar i els va renyar. 56I se’n van anar cap a un altre poble.

Disposicions necessàries per a seguir Jesús.— [2307] 57Mentre feien camí, un li digué: «Us seguiré onsevulla que aneu». 58Jesús li va respondre: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius; el Fill de l’home, en canvi, no té on reposar el cap».

59I digué a un altre: «Segueix-me». Però ell li respongué: «Deixeu primer que me’n vagi fins que hagi enterrat el meu pare». 60Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». 61Un altre li va dir: «Us seguiré, Senyor; però abans deixeu-me acomiadar dels de casa meva». 62Però Jesús li va respondre: «Ningú que, tenint posada la mà a l’arada, miri enrera, no és bo per al Regne de Déu»[2308].

10Missió de setanta-dos deixebles. Recomanacions.— 1Després d’aquests fets, el Senyor en va designar encara uns altres setanta-dos, i els envià de dos en dos davant seu a tota població i localitat on ell havia d’anar. [2309] 2I els digué: «Hi ha molt a segar, i els segadors són pocs; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu; jo us envio com anyells en mig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no saludeu ningú pel camí[2310]. 5A qualsevol casa que entreu, digueu primer: “Pau en aquesta casa”. 6I, si hi ha allí algú digne de pau, la vostra pau reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres. 7Poseu en aquella casa, i mengeu i beveu del que tinguin, que l’obrer prou mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8I a qualsevol població que entreu, i us rebin, mengeu el que us presentin, 9curen els malalts que hi hagi i digueu-los: “El Regne de Déu ja és prop vostre”. 10Però a qualsevol població que entreu i no us rebin, sortiu a les places i digueu 11“Fins la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, us l’espolsem; però sapigueu que el Regne de Déu ja és a prop”. 12Us asseguro que, aquell dia, serà més suportable la sort de Sodoma que no pas la d’aquella població.

Amenaces als pobles impenitents.— [2311] 13Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Bet-Saida! Que, si a Tir i a Sidó s’haguessin obrat els miracles que s’han obrat entre vosaltres, ja faria temps que, asseguts amb sac i cendra, haurien fet penitència. 14Però també serà més suportable la sort de Tir i de Sidó en el judici, que no pas la vostra. [2312] 15I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que t’alçaràs fins al cel? Fins a l’abisme t’enfonsaràs! [2313] 16Qui a vosaltres us escolta, a mi m’escolta; qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi; i qui no fa cas de mi, tampoc no en fa del qui m’ha enviat».

Joia dels setanta-dos, en tornar de la missió.— 17Van tornar els setanta-dos, plens d’alegria, dient: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten en nom vostre». 18I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp[2314]. 19Mireu, us he donat la potestat de caminar per damunt de serps i d’escorpins[2315], i contra tot el poder de l’enemic, i res no us farà mal. 20Amb tot, no us alegren perquè els esperits se us sotmeten, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms són inscrits al cel».

Joia de Jesús per les decisions del Pare.— [2316] 21Aquella mateixa hora, s’entusiasmà en l’Esperit Sant i digué: «Us dono gràcies, Pare, Senyor del cal i de la terra, perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, perquè així us ha plagut a vós. 22El meu Pare m’ho ha donat tot, i ningú no coneix qui és el Fill sinó el Pare, ni qui és el Pare sinó el Fill i aquell a qui el Fill el vol revelar». [2317] 23I, girant-se cap als deixebles, els digué a part: «Sortosos els ulls que veuen el que veieu. 24Perquè us asseguro que molts profetes i reis van desitjar de veure el que vosaltres veieu, i no ho veieren, i sentir el que sentiu, i no ho sentiren».

Els manaments que duen a la vida eterna.— 25Llavors es va aixecar un mestre de la Llei, i li digué per provar-lo: «Mestre, ¿què haig de fer per aconseguir la vida eterna?» 26Ell li digué: «A la Llei, què hi ha escrit? Què hi llegeixes?» [2318] 27Ell respongué: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima amb tota la força i amb tot l’esperit, i el proïsme com a tu mateix». [2319] 28Li digué: «Has contestat rectament: fes això, i viuràs.» 29Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: «¿I qui és el meu proïsme?»

Qui és el proïsme. El bon samarità.— 30Jesús va reprendre: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure a les mans d’uns lladres, els quals, després d’haver-lo despullat i baldat a cops, se’n van anar deixant-lo mig mort. 31Casualment baixava un sacerdot per aquell camí, el va veure i va passar de llarg per l’altra banda del camí. 32Semblantment, també un levita arribà en aquell indret, el va veure i va passar de llarg per l’altra banda del camí. 33Però un samarità[2320] que anava de viatge arribà prop d’ell, el va veure i se’n va compadir; 34s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; acabat, el muntà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35L’endemà es va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler tot dient-li: “Ocupa-te’n, i les despeses que facis de més, jo, quan torni, te les pagaré”. 36¿Quin d’aquests tres et sembla que va ser proïsme d’aquell qui va caure a les mans dels lladres?» 37Ell va dir: «El qui va fer amb ell obra de misericòrdia». I Jesús li respongué: «Vés, i fes tu igual».

Marta i Maria. La bona porció.— 38Mentre feien camí, va entrar en un poblet, i una dona, que es deia Marta, el va rebre a casa seva. 39Aquesta tenia una germana que es deia Maria, la qual, bo i asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula. 40Marta, en canvi, estava absorbida preparant moltes coses per a obsequiar-lo i, presentant-se, digué: «Senyor, ¿no us fa res que la meva germana em deixi tota sola a servir? Digueu-li, doncs, que m’ajudi». 41Però el Senyor li va respondre: «Marta, Marta, et preocupes i et neguiteges per preparar moltes coses, 42i només poques són necessàries o una de sola. Maria ha escollit la bona porció, que no li serà pas presa».

11 Oració del Senyor. Una vegada que ell es trobava en un cert indret pregant, quan va acabar, un dels seus deixebles li digué: «Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.» [2321] 2I els digué: «Quan pregueu, digueu:

Pare, santifiqueu el vostre nom;
vingui el vostre Regne.
3El nostre pa del dia que ve,
doneu-nos-el cada dia;
4perdoneu-nos els nostres pecats,
perquè també nosaltres perdonem tothom qui ens deu,
i no permeteu que caiguem en la temptació».

Qui demana, obtindrà.— 5I els digué: «¿A qui de vosaltres que tingui un amic, i vagi a trobar-lo a mitjanit, i li digui: «Amic, deixa’m tres pans, 6que un amic meu se m’ha presentat de viatge, i no tinc res per a oferir-li», 7li respondrà aquell de dins estant: «No m’amoïnis; la porta ja és tancada, i els meus fills són amb mi al llit; no puc llevar-me per donar-te’ls?» 8Us asseguro que, encara que no es llevi a donar-los-hi perquè és amic seu, almenys per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot allò que necessiti. [2322] 9I jo us dic: demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. 10Que tot aquell que demana, rep; i qui busca, troba; i a qui truca, li obren.

11¿Quin pare d’entre vosaltres, si el fill li demana pa, li donarà potser una pedra? ¿O bé, un peix, i en cometes d’un peix, li donarà una serp? 12O bé, si demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13Si, doncs, vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare del cel donarà l’Esperit Sant[2323] als qui el preguen!»

El poder de Jesús contra els dimonis és senyal del Regne de Déu.— [2324] 14Una altra vegada, expulsava un dimoni mut; i, així que hagué sortit el dimoni, el mut va parlar. I la gent se’n va meravellar; 15però alguns d’ells digueren: «És per Beelzebul, el príncep dels dimonis, que expulsa els dimonis». 16D’altres, temptant-lo, volien d’ell un senyal del cel. 17Però ell, que els coneixia els pensaments, els digué: «Tot reialme dividit contra si mateix és desolat, i cau casa sobre casa. 18Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, ¿com se sostindrà el seu reialme? Perquè dieu que és per Beelzebul que jo expulso els dimonis. 19I, si jo expulso els dimonis per Beelzebul, ¿els vostres fills per qui els expulsen? Per això, ells mateixos seran els vostres jutges. 20Però, si és pel dit de Déu[2325] que jo expulso els dimonis, vol dir que ha arribat ja a vosaltres el Regne de Déu. 21Quan el qui és valent, ben armat, guarda el seu pati, els seus béns es troben segurs. 22Però, quan en sobrevé un de més valent que ell i el venç, li pren l’armament en què confiava i reparteix les seves despulles. 23Qui no està amb mi, està contra mi, i qui amb mi no recull, escampa.

Futur de la generació dolenta.— 24Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels ermots buscant repòs i, no trobant-ne, diu:

«Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit». 25Hi va i la troba escombrada i en dreçada. 26Llavors se’n va i pren amb ell set altres esperits pitjors que ell, hi entren i s’hi queden; i l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer».

Sortosos els qui guarden la paraula de Déu.— 27Mentre ell deia aquestes coses, alçà la veu una dona d’entre la gent i li digué «Sortós el ventre que us va dur i els pits que vau mamar». 28Però ell digué: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden».

El senyal que donarà Jesús.— 29S’havia reunit encara més gent, i començà a dir: «Aquesta generació és una generació dolenta; demana un senyal, i no li serà donat cap senyal sinó el de Jonàs. 30Perquè, així com Jonàs va ser un senyal per als ninivites[2326], així ho serà també el Fill de l’home per a aquesta generació. 31La reina de Migjorn ressuscitarà en el judici amb els homes d’aquesta generació i els condemnarà; perquè va venir de l’altre cap de la terra per sentir la saviesa de Salomó; i mireu que aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. 32Els ninivites ressuscitaran en el judici amb aquesta generació i la condemnaran, perquè es van convertir per la predicació de Jonàs; i mireu que aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.

La revelació és rebuda segons la disposició de cadascú[2327].— [2328] 33Ningú, després d’haver encès una llàntia, no la posa al soterrani ni sota un atuell, sinó sobre el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. [2329] 34El llum del cos és el teu ull. Quan el teu ull es bo, també tot el cos està il·luminat; però, si és dolent, també el teu cos queda a les fosques. 35Mira, doncs, si la llum que hi ha en tu no és foscor. 36Si, doncs, el teu cos és tot lluminós, sense cap racó opac, estarà tot ell il·luminat, així que el llum t’il·lumini amb la seva resplendor».

Amenaces als fariseus i als escribes.— 37Quan acabà de parlar, un fariseu el va invitar a dinar a casa seva. Hi va entrar i es posà a taula. 38En veure-ho el fariseu, es va estranyar que primer no s’hagués rentat abans de dinar. [2330] 39Però el Senyor li digué: «Mira, vosaltres, els fariseus, purifiqueu la tassa i el plat pel defora, però el vostre[2331] interior és ple de rapacitat i de dolenteria. 40Necis! ¿El qui neteja el defora, no havia netejat també el dedins? 41Més aviat doneu en almoina el de dins[2332], i tot us quedarà pur. 42Però al de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de tots els llegums, i negligiu la justícia i l’amor de Déu! Calia fer això sense deixar de fer allò altre. 43Ai de vosaltres, els fariseus, que us agrada el primer seient a les sinagogues i les salutacions a les places! 44Ai de vosaltres, que sou com els sepulcres que no es veuen[2333], sobre els quals passa la gent sense saber-ho!» 45Un mestre de la Llei digué aleshores: «Mestre, dient això ens injurieu també a nosaltres». 46Però ell li féu: «Ai també de vosaltres, els mestres de la Llei, que carregueu als altres càrregues difícils de portar, i vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit! 47Ai de vosaltres, que construïu els monuments sepulcrals dels profetes, quan són els vostres pares els qui els van matar! 48Per tant, en sou testimonis i assentiu a les obres dels vostres pares, perquè ells els van matar, i vosaltres construïu els seus sepulcres. 49Per això, ha dit la saviesa de Déu: «Jo els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran, 50perquè es demani compte a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, 51des de la sang d’Abel fins a la sang de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari». Sí, us ho asseguro, li’n serà demanat compte, a aquesta generació. 52Ai de vosaltres, els mestres de la Llei, que us heu endut la clau de la ciència! Vosaltres no hi heu entrat, i als qui volien entrar-hi, els ho heu impedit». 53Quan va sortir d’allà, els escribes i els fariseus començaren de tenir-li una malícia terrible i de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, 54insidiant-lo per sorprendre alguna paraula de la seva boca.

12 Confessar sense por la veritat.— [2334] 1Amb aquestes, es va aglomerar la gent a milers i milers, fins al punt de trepitjar-se els uns als altres, i ell començà a dir als seus deixebles «Primer de tot, guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. [2335] 2Perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de revelar, ni res de secret que no s’hagi de saber. 3Per això, tot el que heu dit a les fosques serà sentit a plena llum, i el que us heu parlat a cau d’orella als soterranis serà proclamat dalt dels terrats. 4Però us dic, amics meus, que no tingueu por dels qui maten el cos, i després d’això ja no poden fer res més. 5Us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després d’haver matat, té poder de llançar a la Gehenna; sí, us dic, aquest heu de témer. 6¿No es venen cinc ocells per dos asos? I ni un d’ells no és oblidat davant Déu. 7I fins els cabells del vostre cap, tots són comptats. No temeu; valeu més que no pas molts ocells. 8I us dic: tot aquell qui em reconegui davant dels homes, també el Fill de l’home el reconeixerà davant dels àngels de Déu. 9Però aquell qui em negui davant dels homes serà negat davant dels àngels de Déu. [2336] 10I a tot aquell qui dirà una paraula contra el Fill de l’home, li serà perdonat; però a qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat.

[2337] 11Quan us duguin a les sinagogues, davant els magistrats i les autoritats, no us preocupen de com ni amb què us defensareu o què direu; 12que l’Esperit Sant us ensenyarà en aquella ocasió el que heu de dir».

No buscar la riquesa.— 13Aleshores un de la multitud li va dir: «Mestre, digueu al meu germà que parteixi amb mi l’herència». 14Però ell li féu: «Home, ¿qui m’ha constituït jutge o repartidor sobre vosaltres?» 15I els digué: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni enmig de l’abundància, la vida d’un no li ve pas dels seus béns». 16I els va dir una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. 17I pensava dintre seu: “¿Què faré, perquè no tinc on aplegar els meus fruits?” 18I es va dir: “Faré això: enderrocaré els graners i en construiré de més grans; hi aplegaré tot el meu gra i els meus béns; 19i diré a la meva ànima: 'Ànima, tens molts béns emmagatzemats per a molts anys; reposa, menja, beu, diverteix-te'”. 20però Déu li digué: “Neci! Aquesta mateixa nit et reclamaran l’ànima; i tot el que has acumulat, per a qui serà?” 21Així és el qui recull tresors per a si mateix i no és ric davant de Déu».

Buscar el Regne de Déu confiant en la Providència. 22Després digué als deixebles: «Per això, us dic: no us preocupeu per la vida pensant què menjareu, ni pel cos pensant com us vestireu. [2338] 23Que la vida val més que no pas el menjar, i el cos, més que no pas el vestit. 24Observeu els corbs, que no sembren, ni cullen, ni tenen rebost, ni graner, i Déu els alimenta. Quant més no valeu vosaltres que els ocells! 25¿I qui de vosaltres, per més que es preocupi pot allargar d’un sol moment el temps de la seva vida? 26Si no podeu, doncs, ni la cosa més petita, ¿per què us preocupeu per les altres? 27Observeu els lliris, com no filen ni teixeixen; però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva glòria, no anava pas vestit com un d’ells. 28I, si l’herba que avui és al camp i demà la tiren al forn, Déu la vesteix així, com més a vosaltres, gent de poca fe! 29No busqueu, doncs, què menjareu ni què beureu, ni en passeu ànsia, 30que totes aquestes coses son les que busquen la gent del món; en canvi, el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. 31Busqueu més aviat el seu Regne, i tot això us serà donat de més a més.

L’almoina és l’únic tresor segur.— 32No tinguis por, petit ramat, que ha plagut al vostre Pare de donar-vos el Regne. [2339] 33Veneu el que teniu i feu-ne almoina. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, un tresor indefectible en el cel, on no s’acosta cap lladre, ni cap arna no destrueix; 34perquè allí on és el vostre tresor hi haurà també el vostre cor.

Cal vetllar sempre.— 35Tingueu el cos cenyit[2340], i els vostres llums encesos, [2341] 36i sigueu com aquells qui esperen el seu amo que torni de les noces, perquè quan arribi i truqui puguin obrir-li de seguida. 37Sortosos aquells servents que l’amo, quan arribi, trobi vetllant; us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i anirà a servir-los. 38I, si venia a la segona o a la tercera vetlla de la nit, i els trobava així, sortosos d’ells. [2342] 39Sapigueu això: que, si l’amo hagués sabut a quina hora havia de venir el lladre, hauria vetllat i no s’hauria pas deixat foradar la casa. 40Vosaltres també estigueu a punt, perquè a l’hora menys pensada vindrà el Fill de l’home».

Recompensa dels administradors.— 41Aleshores Pere digué: «Senyor, ¿és a nosaltres que dieu aquesta paràbola, o també a tots?» [2343] 42El Senyor respongué: «¿Qui és, doncs, l’administrador fidel, prudent, que l’amo posarà al cap del seu servei per distribuir al seu temps la ració de menjar? 43Sortós aquell servent que l’amo, quan arribi, trobi fent-ho així: 44us asseguro que el posarà sobre tots els seus béns. 45però, si aquell servent es deia dintre seu: “L’amo triga a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, i a beure, i a embriagar-se, 46vindrà l’amo d’aquell servent el dia que menys s’ho espera i a l’hora que no sap, el castigarà i el destinarà a estar amb els qui no han estat fidels. 47El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat ni ha fet res segons la seva voluntat, rebrà molts assots; 48en canvi, el qui, sense conèixer-la, ha fet coses que mereixen assots, en rebrà pocs. A tot aquell a qui ha estat donat molt, li demanaran molt, i a qui ha estat confiat molt, també li reclamaran més.

Jesús porta un estat de tensió i de divisió.— 49Foc he vingut a calar a la terra[2344], i com desitjo que ja sigui encès! 50Haig de rebre un baptisme[2345], i com em sento el cor oprimit fins que s’acompleixi! [2346] 51¿Us penseu que he vingut a donar la pau a la terra? De cap manera, us dic, sinó la divisió. Perquè des d’ara n’hi haurà cinc de dividits en una casa: tres contra dos i dos contra tres; [2347] 53es dividiran pare contra fill, i fill contra pare, mare contra filla, i filla contra mare, sogra contra nora, i nora contra sogra».

És urgent de convertir-se.— [2348] 54I deia també a les multituds: «Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: “Ve pluja”; i així passa. 55I quan bufa el migjorn, dieu: “Farà calor”; i en fa. 56Hipòcrites! Sabeu reconèixer l’aspecte de la terra i del cel, i aquests temps d’ara, doncs, ¿com és que no el reconeixeu? 57¿Per què no judiqueu per vosaltres mateixos allò que és just?»

Convé de fer les paus abans de presentar-se al jutge.— [2349] 58Així, quan vas amb el qui et reclama un deute a trobar un magistrat, procura desfer-te d’ell pel camí, no sigui que et faci comparèixer per força davant del jutge, i el jutge et posi a les mans de l’agutzil, i l’agutzil et fiqui a la presó. 59T’asseguro que no en sortiràs que no hagis pagat fins a l’últim cèntim.»

13 Les desgràcies són un avís de Déu.— 1Per aquell mateix temps, es presentaren uns que li contaren el fet d’aquells galileus, la sang dels quals Pilat havia barrejat amb la de les víctimes d’ells. 2I els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus havien estat més pecadors que tots els altres galileus, perquè van patir tot això? 3De cap manera, us dic; i, si no us convertiu, tots morireu igualment. 4O aquells divuit sobre els quals va caure la torre a Siloè i els va matar, ¿us penseu que havien estat més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5No, us dic; i, si no us convertiu, tots morireu igualment».[2350]

Una figuera que no feia fruit. Paciència i amenaça. 6I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera[2351] plantada a la seva vinya, i va anar a buscar-hi fruit, però no n’hi va trobar. 7Aleshores va dir al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera, i no n’hi trobo; talla-la; ¿per què no ha de deixar ni treballar la terra?” 8Però ell li va respondre: “Senyor, deixeu-la encara aquest any, fins que hagi cavat al voltant i l’hagi adobada amb fems, 9a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, la tallareu”».

Guarició en dissabte. Discussió.— 10Un dissabte ensenyava en una sinagoga. 11Hi havia una dona que tenia una malaltia feia divuit anys i anava tota encorbada sense poder redreçar-se gens. 12En veure-la Jesús, la va cridar i li digué: «Dona, quedes lliure de la teva malaltia». 13Li va imposar les mans, i ella a l’instant es redreçà i glorificava Déu. 14Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia guarit en dissabte, deia a la multitud: «Hi ha sis dies per a treballar; veniu, doncs, aquests dies a fer-vos curar, i no en dissabte». 15El Senyor li respongué: «Hipòcrites! ¿Cadascun de vosaltres no desferma de l’estable el seu bou o el seu ase en dissabte i el duu a abeurar? 16I aquesta, que és filla d’Abraham, que Satanàs tenia lligada, ja fa divuit anys, ¿no se l’havia de desfer d’aquest lligam en dissabte?» 17Dient ell això, quedaven avergonyits tots els seus adversaris, i tota la gent s’alegrava de tots els prodigis que feia.

El Regne de Déu, petit al principi, gran a la fi. El gra de mostassa i el llevat.— [2352] 18Deia, doncs: «¿A què s’assembla el Regne de Déu i a què el compararé? [2353] 19És com una gra de mostassa, que un home va sembrar al seu hort; va créixer, es va fer arbre, i els ocells s’ajocaren a les seves branques.

20I digué encara: «¿A què compararé el Regne de Déu? 21És semblant al llevat que una dona va amagar dintre tres mesures de farina, fins que va fermentar tota».

Qui són els qui se salven.— 22I anava per vilatges i pobles ensenyant, tot fent camí cap a Jerusalem.

23Un li va dir: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?» Ell els digué: [2354] 24«Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè molts, us dic, intentaran d’entrar-hi, i no podran. [2355] 25Després que el cap de casa s’hagi llevat i hagi tancat la porta, us posareu a trucar de fora estant, dient: “Senyor, obriu-nos”; i us respondrà: “No sé d’on sou, vosaltres”. [2356] 26Aleshores començareu a dir: “Hem menjat i begut davant vostre, i heu ensenyat a les nostres places”. [2357] 27I dirà: “Us dic que no sé d’on sou; aparteu-vos de mi, tots els qui heu fet el mal”. [2358] 28Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes al Regne de Déu, i vosaltres, expulsats a fora. 29I vindrà gent de llevant i de ponent, del nord i del migdia, i s’asseuran a taula al Regne de Déu. [2359] 30Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers».

Jesús continua el seu camí sense por d’Herodes.— 31Aquella mateixa hora, se li acostaren alguns fariseus tot dient-li: «Sortiu i aneu-vos-en d’aquí, que Herodes us vol matar». 32I els respongué: «Aneu i digueu a aquella guineu: Expulso dimonis i faig guaricions avui i demà, i el tercer dia acabo[2360]. 33Però avui, demà i demà passat haig de fer camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

La fi de Jerusalem.— [2361] 34Jerusalem, Jerusalem, la qui mata els profetes i apedrega els qui li han estat enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, talment com una lloca aplega la llocada sota les ales, i no ho heu volgut! [2362] 35Doncs, bé: la vostra casa us és abandonada. Us asseguro que no em veureu més fins que vingui el temps que digueu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!»

14 Guarició en dissabte.— 1Un dissabte que va anar a menjar a casa d’un dels principals fariseus, aquests l’estaven observant. 2Es donava el cas que un hidròpic s’estava al seu davant. 3Prenent Jesús la paraula, va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: «És lícit de curar en dissabte, o no?» 4Però ells van callar. Aleshores el va prendre, el guarí i l’acomiadà. [2363] 5I els digué: «¿Qui de vosaltres, que tingui un fill o un bou que li caigui en un pou, no l’en traurà tot seguit en dissabte?» 6I no pogueren contestar a això.

Qui s’humilia serà exaltat.— 7Llavors digué als convidats una paràbola, observant com s’escollien els millors llocs:[2364] 8«Quan algú et convidi a noces, no et posis al primer lloc, no fos cas que n’hagués convidat un de més honorable que tu, 9i vingués el qui us ha invitat a tu i a ell, i et digués: “Cedeix-li el lloc”, i aleshores, tot avergonyit, haguessis d’anar a ocupar el darrer lloc. 10Al contrari: quan et convidin, vés a posar-te al darrer lloc, perquè quan vingui el qui t’ha convidat, et digui: “Amic, puja més amunt”; llavors seràs honorat davant de tots els altres comensals. [2365] 11Perquè tot aquell qui s’exalta a si mateix serà humiliat, i el qui s’humilia a si mateix serà exaltat».

Fer bé als qui no poden recompensar.— 12I digué també al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics, no sigui que ells també et tornin a convidar, i en tinguis ja la recompensa. 13Al contrari: quan facis un convit, crida-hi pobres, esguerrats, coixos, cecs; 14i seràs sortós perquè no te’n poden recompensar, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos».

Els convidats al Regne de Déu.— 15En sentir això un dels comensals, li digué: «Sortós d’aquell qui menjarà al Regne de Déu». [2366] 16Ell li contestà: «Un home feia un gran sopar, i va invitar-hi molta gent. 17A l’hora del sopar va enviar el seu servent a dir als convidats: “Veniu, que ja tot és a punt”. 18Però tots igualment començaren d’excusar-se. El primer li digué: “He comprat un camp, i haig d’anar-lo a veure; et prego que em vulguis excusar”. 19Un altre li va dir: “He comprat cinc parelles de bous, i me’n vaig a provar-los; et prego que em vulguis excusar”. 20I un altre li digué: “M’he casat, i per això no puc venir”. 21De retorn, el servent va contar-ho al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, va dir al seu servent: “Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat, i fes entrar aquí els pobres, esguerrats, cecs i coixos”. 22El servent li digué: “Senyor, s’ha fet tal com heu ordenat, i encara hi ha lloc”. 23Llavors l’amo va dir al servent: “Surt pels camins i per les tanques, i obliga a entrar perquè s’ompli la meva casa; 24us asseguro que cap dels qui havien estat convidats no tastarà el meu sopar”».

Per a seguir Jesús cal renunciar a tot.— 25Anaven amb ell grans multituds, i, girant-se, els digué: [2367] 26«Si algú ve a mi i no menysprea el seu pare, la seva mare, la seva muller, els seus fills, els seus germans, les seves germanes i, fins i tot, la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27Qui no porta la seva creu i no segueix al meu darrera, no pot ser deixeble meu.

28¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer per calcular-ne les despeses i veure si té amb què acabar-la? 29No fos cas que, després d’haver posat els fonaments i no podent acabar-la, tots els qui ho veiessin comencessin a burlar-se d’ell 30dient: «Aquest home va començar a construir, i no ha pogut acabar».

31O bé, ¿quin rei que va a la guerra per lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a deliberar si és prou fort per a fer front amb deu mil homes al que ve contra ell amb vint mil? 32I, si veu que no, quan aquell encara és lluny, li tramet una ambaixada per demanar-li la pau. 33Així, doncs, qualsevol de vosaltres que no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

Els deixebles són com la sal.— [2368] 34Bona és la sal; però, si la mateixa sal es torna insípida, ¿amb què serà adobada? 35No és útil ni per a la terra ni per al femer; la llencen fora. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

15 Censures del fariseus. 1Tots els publicans i els pecadors se li acostaven per escoltar-lo. 2I els fariseus i els escribes murmuraven: «Aquest acull pecadors i menja amb ells».

L’ovella retrobada.— 3Aleshores els digué aquesta paràbola: [2369] 4«¿Qui d’entre vosaltres que té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i se’n va darrera la perduda fins que la troba? 5I quan la troba, se la posa sobre les espatlles, tot joiós, 6i, arribant a casa, crida els amics i veïns i els diu: “Alegreu-vos amb mi, que he trobat l’ovella que havia perdut”. 7Us asseguro que així hi haurà més joia al cel per un sol pecador que es converteix, que no pas per noranta-nou justos que no tenen necessitat de conversió.

La dracma retrobada.— 8O bé, ¿quina dona que té deu dracmes[2370], si en perd una, no encén el llum i escombra la casa, i busca amb diligència fins que la troba? 9I quan la troba, crida les amigues i veïnes i els diu: “Alegreu-vos amb mi, que he trobat la dracma que havia perdut”. 10Així, us dic, hi ha joia entre els àngels de Déu per un pecador que es converteix».

El fill retrobat. Descontentament del germà.— 11I digué encara: «Un home tenia dos fills. 12El més jove d’ells va dir al pare: “Pare, doneu-me la part que em toca del patrimoni”. I els va repartir els béns. 13Al cap de pocs dies, el fill més jove, ho aplegà tot, se’n va anar en un país llunyà i hi va malversar el seu patrimoni vivint dissolutament. 14Quan s’ho havia malgastat tot, hi hagué una gran fam en aquell país, i ell va començar a passar necessitat. 15Es va llogar, doncs, a un dels habitants d’aquell país, que el va enviar als seus camps a pasturar porcs. 16Tenia ganes d’omplir-se el ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. 17Llavors, tornant en si mateix, digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, i jo aquí em moro de fam! 18M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré 'Pare: he pecat contra el cel i contra vós; 19ja no sóc digne de ser anomenat fill vostre; tracteu-me com un dels vostres jornalers'”. 20Es va aixecar, doncs, i se’n va anar a trobar el seu pare. Encara era un tros lluny, que el seu pare el va veure, se’n va compadir i, corrents, se li va tirar al coll, i el besava. 21Llavors el seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra vós; ja no sóc digne de ser anomenat fill vostre”. 22Però el pare va dir als seus criats: “De pressa, porteu la roba millor i vestiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i calçat als peus; 23porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho, 24perquè aquest fill meu era mort, i ha tornat a la vida; s’havia perdut, i ha estat retrobat”. I es posaren a celebrar-ho. 25El fill gran era al camp; de retorn, quan s’acostava a la casa, va sentir música i cant de dansa, 26i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27Ell li digué: “El teu germà ha tornat, i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l’ha recobrat amb bona salut”. 28Aleshores es va omplir d’indignació, i no volia entrar. El seu pare va sortir a pregar-lo. 29Però ell va respondre al seu pare: “Tants anys que fa que us serveixo, sense haver desobeït mai cap dels vostres manaments, i mai no m’heu donat ni un cabrit per fer festa amb els meus amics; 30en canvi, quan ha vingut aquest fill vostre, que ha devorat els vostres béns amb dones públiques, heu matat per a ell el vedell gras”. 31Però ell li contestà: “Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que és meu és teu; 32en canvi, calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort, i ha tornat a la vida; s’havia perdut, i ha estat retrobat”».

16 L’almoina, ús hàbil del diner.— 1Deia també als deixebles: «Hi havia un home ric que tenia un administrador, i l’hi van denunciar com a malversador dels seus béns. 2El va cridar i li digué: “¿Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè ja no podràs administrar més els meus béns”. 3L’administrador es va dir dintre seu: “¿Què faré, ja que el meu amo em treu l’administració? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, me’n dono vergonya. 4Ja sé què faré perquè, quan m’hagin tret de l’administració, em rebin a casa seva”. 5Va cridar un per un els deutors del seu amo, i digué al primer: “Quant deus al meu amo?” 6Va respondre: “Cent barralons d’oli”. Li va dir: “Pren el teu albarà i seu, de pressa: escriu cinquanta”. 7Després digué a un altre: “I tu, ¿quant deus?” Li contestà: “Cent cargues de blat”. Li diu: “Pren el teu albarà i escriu vuitanta”. 8I el Senyor[2371] va lloar l’administrador falsari: “Ha obrat amb prudència, perquè els fills d’aquest món, en les relacions amb els seus semblants, són més prudents que no els fills de la llum. 9Ara, doncs, jo us dic: feu-vos amics amb el diner enganyós perquè, quan falti, us rebin a les estances eternes[2372]. 10Qui és fidel en el poc, també és fidel en el molt, i qui és infidel en el poc, també és infidel en el molt[2373]. 11Si, doncs, en el diner enganyós no heu estat fidels, l’autèntic, ¿qui us el fiarà? 12I, si no heu estat fidels en allò que és d’un altre, allò que és vostre, ¿qui us ho donarà? [2374] 13Cap criat no pot servir dos senyors; perquè, o estimarà l’un i no l’altre, o bé farà cas de l’un i no de l’altre. No podeu servir Déu i el diner”».

La justícia dels homes i la de Déu.— 14Els fariseus, que eren amants del diner, sentien totes aquestes coses i es mofaven d’ell. 15I els digué: «Vosaltres sou els qui us feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix els vostres cors; perquè allò que és excel·lent entre els homes és detestable als ulls de Déu».

[2375] 16La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciat el Regne de Déu, i cadascú s’esforça per entrar-hi.

[2376] 17És més fàcil que passi el cel i la terra, que no pas que caigui una sola titlla de la Llei.

[2377] 18Tot aquell qui repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri, i el qui es casa amb una de repudiada pel marit, comet adulteri.

La sort final d’un ric i la del pobre Llàtzer.— 19Hi havia un home ric que vestia de porpra i lli finíssim i banquetejava cada dia esplèndidament. 20Un pobre, que es deia Llàtzer, jeia al seu portal, cobert de nafres, 21desitjant de saciar-se del que queia de la taula del ric; fins els gossos venien a llepar-li les nafres. 22El pobre, doncs, va morir, i fou portat pels àngels al si d’Abraham[2378]; va morir també el ric, i el van sepultar. 23A la regió dels morts[2379], enmig dels turments, va alçar els ulls i va veure Abraham des de lluny, i Llàtzer al seu si. 24Llavors va cridar: «Pare Abraham, tingueu compassió de mi, i envieu Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del dit i em refresqui la llengua, que pateixo terriblement en aquestes flames». 25Abraham va respondre: «Fill, recorda’t que ja vas rebre els teus béns durant la teva vida, i Llàtzer, en canvi, els seus mals; ara, doncs, ell troba aquí el consol, i tu, en canvi, pateixes. 26A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha un gran abisme, de manera que els qui volen passar d’ací a vosaltres no poden, ni d’aquí travessar cap a nosaltres». 27Llavors digué: «Us prego, doncs, pare, que l’envieu a casa del meu pare, 28on tinc cinc germans, perquè els adverteixi a fi que no vinguin també ells en aquest lloc de turment». 29I Abraham li féu: «Tenen Moisès i els Profetes; que els escoltin». 30Ell va respondre: «No, pare Abraham, que, si algú procedent d’entre els morts va a trobar-los, es convertiran». 31Però Abraham digué: «Si no escolten Moisès i els Profetes, ni que ressusciti algú d’entre els morts no es convenceran».

17 Gravetat de l’escàndol.— [2380] 1Després digué als seus deixebles: «És inevitable que vinguin els escàndols; però ai d’aquell per causa del qual vénen! 2Més li valdria que li posessin una roda de molí al coll i el tiressin al mar, abans d’escandalitzar un d’aquests petits. [2381] 3Vetlleu sobre vosaltres mateixos!

Correcció i perdó del pecador.— Si el teu germà peca, repta’l; i, si se’n penedeix, perdona’l. 4I, si set vegades el dia peca contra tu[2382] i set vegades retorna a tu dient: «Me’n penedeixo», el perdonaràs».

Poder de la fe.— 5Els apòstols digueren al Senyor: «Augmenteu-nos la fe». [2383] 6El Senyor va respondre: «Si teníeu fe com una gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”; i us obeiria.

No gloriar-se d’haver complert els deures[2384].— 7¿Qui de vosaltres que tingui un criat a llaurar o pasturar, li dirà, quan torni del camp: “Passa de seguida i seu a taula”, 8i no li dirà més aviat: “Prepara’m el sopar, cenyeix-te per servir-me fins que hagi menjat i begut, i després menjaràs i beuràs tu?” 9¿Ha de tenir potser agraïment al criat perquè ha fet allò que li ha manat? 10Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que us ha estat manat, digueu: “Som uns criats inútils; hem fet tan sols el que havíem de fer”».

De deu guarits, un de sol dóna gràcies a Déu. 11Tot anant a Jerusalem, passava per entre la Samaria i la Galilea. 12En entrar en un poble, li anaven a l’encontre deu leprosos, que es pararen un tros lluny[2385] 13i digueren cridant: «Jesús, Mestre, tingueu compassió de nosaltres!» 14En veure’ls, els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentre hi anaven, van quedar purificats. 15Un d’ells, veient que havia estat guarit, tornà enrera glorificant Déu amb grans crits, 16i es prosternà de cara a terra als seus peus donant-li gràcies; i aquest era un samarità. 17Jesús digué: «¿No han estat purificats tots deu? I els altres nou, on són? 18¿No se n’ha trobat cap que tornés per donar glòria a Déu sinó aquest estranger?» 19I li va dir: «Aixeca’t, vés; la teva fe t’ha salvat».

El moment del Regne de Déu no es pot determinar per endavant.— 20Interrogat pels fariseus sobre quan vindria el Regne de Déu, els va respondre «El Regne de Déu no ve pas en un moment previsible, 21ni diran: “Mireu-lo aquí”, o “allà”, perquè el Regne de Déu és enmig de vosaltres»[2386].

El Fill de l’home, en el seu dia, serà vist de tot arreu.— [2387] 22I digué als deixebles: «Vindrà temps que desitjareu veure un sol dia del Fill de l’home, i no el veureu, 23i us diran: “Mireu-lo allà”, o “mireu-lo aquí”. No hi aneu, no el seguiu. 24perquè com el llampec, quan esclata, resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home en el seu dia. 25Però primer ha de patir molt i ha de ser rebutjat d’aquesta generació».

Molts seran sorpresos.— [2388] 26Com va passar en temps de Noè, així serà també els dies del Fill de l’home. 27Menjaven, bevien, prenien muller, prenien marit, fins al dia que Noè va entrar a l’arca; i vingué el diluvi i els exterminà tots. 28Igualment com va passar en temps de Lot: menjaven, bevien, compraven, venien, plantaven, construïen; 29però el dia que Lot va sortir de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i els va exterminar tots. 30De la mateixa manera serà el dia que el Fill de l’home es reveli.

Caldrà abandonar-ho tot. [2389] 31Aquell dia, qui sigui al terrat i tingui els seus estris dintre casa, que no baixi pas a agafar-los; i el qui sigui al camp, igualment que no es giri pas enrera. 32Recordeu-vos de la dona de Lot. [2390] 33El qui busqui de salvar la vida, la perdrà; i el qui la perdí, la conservarà.

Els escollits es reuniran al voltant d’ell.— [2391] 34Us asseguro que aquella nit n’hi haurà dos en un mateix llit: l’un serà pres i l’altre, deixat; 35n’hi haurà dues molent juntes: l’una serà presa i l’altra, deixada». [2392] 37Li digueren: «¿On, Senyor?» Ell els respongué: «Onsevulla que hi hagi el cos, allí s’apleguen els voltors».

18 Déu escolta els qui clamen a ell[2393].— 1Després els va contar una paràbola de com els calia pregar sempre sense defallir: 2«Hi havia un jutge en una ciutat, que no temia Déu ni respectava els homes. 3Hi havia també en aquella ciutat una viuda que l’anava a trobar i li deia: “Feu-me justícia contra el meu adversari”. 4Durant un quant temps no ho volia; però després es va dir dintre seu: “Encara que no temo Déu ni respecto els homes, 5amb tot, per la molèstia que cm dóna aquesta viuda, li faré justícia; si no, no pararà de venir a amoïnar-me”. 6I el Senyor afegí: “Fixeu-vos què diu el jutge injust. 7¿I Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell nit i dia mentre es fa esperar pacientment? 8Us dic que els farà justícia ben de pressa. Però, quan vingui el Fill de l’home, trobarà fe a la terra?”»[2394]

Un publicà humil, més just que un fariseu.— 9També va explicar aquesta paràbola a uns que es refiaven d’ells mateixos, creient que eren justos, i menyspreaven els altres: 10«Dos homes van pujar al temple a pregar, l’un fariseu, i l’altre, publicà. 11El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «O Déu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, rapaços, injustos, adúlters, ni tampoc com aquest publicà; 12dejuno dues vegades la setmana, pago el delme de tot allò que posseeixo». 13El publicà, en canvi, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: [2395] 14«O Déu, tingueu pietat de mi, pecador!» Us asseguro que aquest va baixar justificat a casa seva, i no l’altre; perquè tot aquell qui s’exalta, serà humiliat, i el qui s’humilia, serà exaltat».

Només entrarà al Regne de Déu el qui el rebi com un infant.— [2396] 15Li presentaven també els infantons perquè els toqués. En veure-ho els deixebles, els reptaven. 16Però Jesús els va cridar dient: «Deixeu que els infants vinguin a mi i no els ho prohibiu, que el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17Us ho asseguro: qui no rebi el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas».

Els rics difícilment entraran al Regne de Déu. 18Un cert personatge li va preguntar: «Mestre bo, ¿què haig de fer por posseir la vida eterna?» 19Jesús li contestà: «¿Per què em dius bo? Ningú no es bo sinó únicament Déu. 20Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no llevis fals testimoni, honra el pare i la mare». 21Ell li respongué: «Tot això, ho he guardat des de la joventut». 22En sentir això, Jesús li digué: «Encara et falta una cosa: ven tot allò que tens, i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix me». 23Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric. 24En veure’l Jesús, digué: «Que n’és, de difícil, que entrin al Regne de Déu els qui tenen riqueses! 25És més fàcil que passi un camell pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». 26Els qui ho sentien li digueren: «Doncs, aleshores, qui pot salvar-se?» 27Ell respongué: «allò que és impossible als homes és possible a Déu».

Recompensa dels qui ho deixen tot per seguir Jesús. 28Llavors Pere digué: «Mireu, nosaltres hem deixat les nostres coses i us hem seguit». 29Ell els va dir: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, o muller, o germans, o pares, o fills, a causa del Regne de Déu, 30que no rebi molt més en el temps present, i la vida eterna en el temps futur».

Jesús puja a Jerusalem per morir i ressuscitar.— [2397] 31Després va prendre amb ell els dotze i els digué «Mireu, ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que han escrit els profetes sobre el Fill de l’home: 32serà posat a les mans dels estrangers, i serà escarnit, injuriat i escopit, 33i, després d’haver-lo assotat, el mataran, i el tercer dia ressuscitarà». 34Però ells no comprengueren res d’aquestes coses; el sentit d’aquesta predicció els era amagat, i no entenien allò que els deia.

Guarició d’un cec.— [2398] 35Quan s’apropava a Jericó, un cec seia vora el camí demanant almoina. 36En sentir passar la gent, preguntava què era allò. 37Li van dir: «És Jesús de Natzaret que passa». 38Aleshores va cridar: «Jesús, Fill de David, tingueu compassió de mi!» 39Els qui anaven davant el reptaven perquè callés; però ell cridava molt més encara: «Fill de David, tingueu compassió de mi!» 40Jesús es va aturar i manà que l’hi duguessin. Quan fou a prop, li preguntà: 41¿què vols que et faci?» Ell li va respondre: «Senyor, que hi vegi!» 42Jesús li digué: «Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat». 43A l’instant hi veié, i el seguia glorificant Déu. I tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu.

19 Conversió de Zaqueu.— 1Entrà a Jericó, de pas. 2Vet aquí, però, que hi havia un home, que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric. 3Intentava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la multitud, perquè era baix d’estatura. 4Corrent endavant, s’enfilà en un sicòmor[2399] per veure’l, perquè havia de passar per allí. 5Quan va arribar en aquell indret, Jesús alçà la vista i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui haig de posar a casa teva». 6Baixà de pressa i el va rebre tot content. 7En veure-ho, tots murmuraven dient: «Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador!» 8Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: «Mireu, Senyor: la meitat dels meus béns, la dono als pobres, i a tots aquells a qui he defraudat res, els ho restitueixo quatre vegades més». 9Jesús li digué: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest és fill d’Abraham; 10que el Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allà que s’havia perdut».

Tornant com a Rei, el Senyor demana comptes als seus funcionaris i condemna els rebels[2400].— 11Encara ells escoltaven tot això, que hi afegí una paràbola, ja que era prop de Jerusalem, i ells es pensaven que de seguida s’havia de manifestar el Regne de Déu. [2401] 12Digué, doncs: «Un noble va partir cap a una terra llunyana per rebre la investidura reial i tornar[2402]. [2403] 13Va cridar deu funcionaris seus, els donà deu mines i els digué: “Negocieu-hi fins que torni”. 14Però els seus ciutadans[2404] l’odiaven, i van enviar una ambaixada darrera seu dient: “No volem que aquest regni damunt nostre”. 15Quan va tornar, investit ja de la dignitat reial, féu cridar aquells funcionaris als quals havia donat els diners, per saber com hi havien negociat. 16Es presentà el primer i va dir: “Senyor, la vostra mina n’ha produïdes deu”. 17Li digué: “Bé, bon servent; ja que has estat fidel en molt poca cosa, tingues potestat sobre deu ciutats”. 18Va venir el segon i digué “La vostra mina, Senyor, n’ha produïdes cinc”. 19Va dir també a aquest: “Tu també governa cinc ciutats”. 20I l’altre va venir i digué: “Senyor, teniu la vostra mina, que he conservat guardada en un mocador; 21perquè tenia por de vós, que sou un home sever: preneu allò que no heu posat, i colliu allò que no heu sembrat”. 22Li diu: “Per la teva boca et judico, mal servent. ¿Sabies que sóc un home sever, que prenc allò que no he posat i cullo allò que no he sembrat? 23Doncs, ¿per què no has posat els meus diners al banc? A la tornada jo els hauria cobrats amb l’interès”. 24I digué als presents: “Preneu-li la mina, i doneu-la al qui en té deu”. 25Li van respondre: “Senyor, ja té deu mines”. [2405] 26Us dic que a tot aquell qui té, li serà donat; en canvi, a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres. 27Quant a aquests meus enemics que no van voler que regnés damunt, d’ells, porteu-los aquí, i degolleu-los davant meu».

Jesús a Jerusalem (Lc. 19,28-21,38)

Entrada de Jesús com a Rei.— 28I, dit això, anava al davant pujant cap a Jerusalem.

[2406] 29Quan fou a la vora de Bet-Fagué i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles 30dient-los: «Aneu al poble d’enfront vostre i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai; desfermeu-lo i porteu-me’l». 31I, si algú us pregunta: «Per què el desfermeu?», digueu que el Senyor el necessita». 32Van marxar, doncs, els enviats, i ho trobaren tal com els havia dit. 33Mentre desfermaven el pollí, els seus amos els digueren: «¿Per què desfermeu el pollí?» 34Ells contestaren: «El Senyor el necessita». 35El van dur a Jesús, tiraren damunt del pollí els mantells i van fer-hi muntar Jesús; 36i, mentre avançava, estenien els propis vestits pel camí. 37Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles començaren alegres a lloar Déu amb gran clamoreig per tots els prodigis que havien vist, [2407] 38dient: «Beneït el qui ve, el Rei, en nom del Senyor! Pau al cel i glòria a les altures!» 39Alguns dels fariseus d’entre la multitud li digueren: «Mestre, renyeu els vostres deixebles». 10I va respondre: «Us asseguro que, si aquests callen, cridaran les pedres».

Plany sobre Jerusalem. 41Quan fou a prop i veié la ciutat, va plorar per ella 42i deia: «Si haguessis conegut en aquest dia, tu també, allò que duu a la pau! En canvi, ha estat amagat als teus ulls. [2408] 43Perquè vindran dies damunt teu, i els teus enemics faran al teu voltant un mur de tanca, i t’encerclaran i t’estrenyeran per tots costats, [2409] 44i et rebatran a terra a tu i els teus fills que hi ha dintre teu, i no deixaran en tu pedra sobre pedra, perquè no has reconegut el temps en què eres visitada».

Jesús treu del temple els negociants.— [2410] 45Llavors va entrar al temple i es posà a expulsar els qui venien tot dient-los: 46«Està escrit: La meva casa serà casa d’oració; vosaltres, en canvi, n’heu fet una cova de lladres».

Jesús ensenya.— 47Ensenyava cada dia al temple; però els grans sacerdots i els escribes, amb els principals del poble, buscaven de perdre’l, 48i no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell escoltant-lo.

20 L’autoritat de Jesús. [2411] 1Un d’aquells dies, mentre ell ensenyava el poble al temple i anunciava el missatge joiós, es presentaren els grans sacerdots i els escribes amb els ancians 2i li demanaren: «Digue’ns amb quina autoritat fas aquestes coses, i qui és el qui t’ha donat aquesta autoritat». 3Els va respondre: «Jo, també us preguntaré una cosa; contesteu-me: 4el baptisme de Joan, era del cel o dels homes?» 5Ells cavil·laven dintre seu i es deien: «Si diem: “Del cel”, dirà: “¿Per què no el vau creure?” 6I si diem: “Dels homes”, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta». 7I respongueren que no sabien d’on era. 8Llavors Jesús els digué: «Doncs, jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig aquestes coses».

Els vinyaters rebels.— [2412] 9Aleshores es posà a explicar al poble aquesta paràbola: «Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar del país per una llarga temporada. 10Al seu temps, va enviar als vinyaters un dels seus homes perquè li donessin la part corresponent dels fruits de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11Va tornar a enviar-los un altre dels seus homes; i aquest també, després d’apallissar-lo i d’ultratjar-lo, el van despatxar amb les mans buides. 12Encara va tornar a enviar-los en un tercer, i també aquest, el van ferir i el van treure fora. 13Aleshores digué l’amo de la vinya: “Què faré? Els enviaré el meu fill estimat; potser a ell, el respectaran”. 14En veure’l els vinyaters, es digueren entre ells “Aquest és l’hereu; matem-lo per poder-nos quedar l’heretat”. 15I el tragueren fora de la vinya i el van matar. ¿Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? 16Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres». En sentir-ho, digueren: “Déu no ho vulgui”. [2413] 17Però ell, mirant-se’ls, els digué: “¿Què vol dir, doncs, allò que està escrit: La pedra que els constructors havien rebutjat ha acabat al cim de l’edifici?” 18Tothom qui caigui sobre aquesta pedra s’hi estavellarà; i aquell sobre qui caigui, el farà pols».

19Els escribes i els fariseus volien agafar-lo en aquell moment, però temeren el poble; havien comprès que havia dit per a ells la paràbola.

Els drets del Cèsar i els de Déu.— 20Es quedaren, doncs, a l’aguait i li enviaren uns emissaris que, fingint-se homes de bé, poguessin atrapar-lo en alguna paraula i lliurar-lo a l’autoritat i al poder del governador. 21Aleshores li van preguntar: «Mestre, sabem que parleu i ensenyeu rectament, i no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu en veritat el camí de Déu: 22¿Ens és lícit de pagar tribut al Cèsar, o no?» 23Ell, però, que s’havia adonat de la seva intriga, els digué: 24«Ensenyeu-me un denari. ¿De qui és la imatge i la inscripció que té?» Li respongueren: «Del Cèsar». 25Llavors els replicà: «Doncs, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu». 26Així no pogueren agafar-se en cap paraula davant del poble i, admirats de la seva resposta, van callar.

La resurrecció dels morts.— 27Es presentaren aleshores alguns saduceus, els quals neguen l’existència de la resurrecció, i li preguntaren: [2414] 28«Mestre, Moisès ens va prescriure que, si el germà d’un moria tenint muller i sense fills, el seu germà prengués la muller per donar descendència al seu germà. 29Hi havia, doncs, set germans; el primer va prendre muller, i va morir sense fills. 30El segon 31i el tercer la van prendre; i semblantment també tots set no van deixar fills, i van morir; 32finalment va morir també la dona. 33Ara bé: la dona, en la resurrecció, ¿de quins d’ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per muller». 34Jesús els contestà: «La gent d’aquest món prenen muller o marit, 35però els qui són considerats dignes d’assolir l’altre món i la resurrecció dels morts no prenen muller o marit; 36perquè no poden morir, ja que són com àngels, i són fills de Déu, com a fills de la resurrecció[2415]. [2416] 37I que els morts ressusciten, també Moisès ho deixa entendre en el passatge de la bardissa, quan diu que el Senyor es el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, 38perquè no és pas un Déu de morts, sinó de vius, ja que tots per a ell viuen». 39Alguns escribes llavors li contestaren: «Mestre, heu parlat bé». 40Perquè ja no gosaven preguntar-li res més.

El Messies, Senyor de David.— [2417] 41Aleshores els digué: «¿Com és que diuen que el Messies és fill de David? [2418] 42Perquè David mateix diu en el llibre dels Salms: El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta 43mentre poso els teus enemics per escambell dels teus peus. 44Si David, doncs, l’anomena Senyor, ¿com pot ser fill seu?»

Vanitat i falsedat dels escribes.— [2419] 45I, sentint-ho tot el poble, digué als seus deixebles: 46«Guardeu-vos dels escribes, que es complauen a passejar-se amb llargues vestidures, i s’agraden de les salutacions a les places, dels primers seients a les sinagogues i dels primers llocs als convits; 47que devoren les cases de les viudes i amb intenció fingida fan llargues oracions; aquests sofriran una condemna més severa».

21 Ofrena d’una viuda pobra.— [2420] 1Després, alçant la vista, veié com els rics tiraven les seves ofrenes al tresor; 2va veure també una viuda pobra que hi tirava dues peces menudes, 3i digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra hi ha tirat més que tothom; 4perquè tots aquests han tirat a les ofrenes d’allò que els sobra; en canvi, ella, de la seva indigència hi ha tirat tot el que tenia per a viure».

Jesús profetitza la destrucció del temple.— [2421] 5Parlant alguns sobre el temple, de com era construït amb pedres magnífiques i decorat amb ofrenes votives, digué: 6«Tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda». 7Llavors li van preguntar: «Mestre, ¿quan passarà, doncs, això, i quin serà el senyal, que això estarà a punt d’acomplir-se?»

Senyals que no són encara la fi.— [2422] 8Ell els digué: «Mireu de no deixar-vos enganyar; que molts vindran valent-se del meu nom i diran: “Sóc jo”, i “El temps ha arribat”. No aneu darrera d’ells. [2423] 9Quan sentireu guerres i revoltes, no us esglaieu; això ha de passar primer, però la fi no vindrà de seguida». [2424] 10Aleshores els deia: «Un poble s’alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne; 11hi haurà grans terratrèmols, i a diversos llocs, fams i pestes, fets espantosos i grans senyals del cel.

Anunci de les persecucions.— 12Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons, us duran davant dels reis i governadors per causa del meu nom, 13i us serà ocasió de donar testimoniatge. 14Feu-vos, doncs, el propòsit de no preocupar-vos de la vostra defensa, 15que jo us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no podrà resistir ni contradir. 16Sereu lliurats fins pels pares i germans, parents i amics, i fins en mataran alguns de vosaltres, 17i tothom us avorrirà per causa del meu nom. 18Però ni un cabell del vostre cap no es perdrà. 19Amb la vostra paciència constant, conservareu les vostres vides.

La gran desgràcia de Jerusalem. 20Però quan veureu Jerusalem encerclada per les legions, aleshores sapigueu que s’acosta la seva desolació. 21Llavors, els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes; els qui es trobin dintre la ciutat, que en surtin, i els qui en siguin fora, que no hi entrin; 22perquè aquells dies seran dies de càstig, en compliment de tot allò que està escrit. 23Ai de les qui estiguin embarassades i de les qui criïn aquells dies! Perquè hi haurà una gran calamitat sobre la terra i indignació contra aquest poble; 24cauran a fil d’espasa, seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels estrangers, fins que acabin els temps dels estrangers[2425].

Adveniment gloriós del Fill de l’home.— [2426] 25Després hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles, i a la terra, angoixa dels pobles, esmaperduts pels bramuls del mar i de les onades, [2427] 26i la gent es morirà de terror i d’ansietat per les coses que sobrevindran al món, ja que els exèrcits del cel seran sacsejats i abatuts. [2428] 27Aleshores veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28Quan aquestes coses comencin a passar, redreceu-vos i alceu el cap, que s’acosta la vostra redempció».

29I els digué una paràbola «Mireu la figuera i tots els arbres: 30així que broten, us adoneu, en veure’ls, que l’estiu ja és a prop; 31així també vosaltres, quan veureu que passen aquestes coses, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32Us asseguro que no passarà aquesta generació que tot no s’hagi esdevingut. 33El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Cal estar sempre a punt. [2429] 34Vetlleu per vosaltres mateixos, no sigui que els vostres cors s’afeixuguin amb la cràpula, l’embriaguesa i les preocupacions de la vida, i sobtadament us trobeu a sobre aquell dia [2430] 35com un llaç, perquè es llançarà damunt de tots els qui habiten la superfície de tota la terra. 36Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment per poder defugir totes aquestes coses que han de venir, i mantenir-vos ferms a la presència del Fill de l’home».

Darrers dies de Jesús.— 37De dia ensenyava al temple, però després sortia per passar les nits a la muntanya anomenada de les Oliveres; 38i tot el poble, de bon matí, anava al temple per escoltar-lo.

El Fill de l’home, sofrent i triomfant (Lc. 22,1-24,53)

22 Consell dels sanedrites i traïció de Judes. [2431] 1S’acostava la festa dels Àzims, anomenada Pasqua. 2I els grans sacerdots i els escribes buscaven com podrien fer-lo desaparèixer, perquè temien el poble. [2432] 3Aleshores Satanàs entrà dins de Judes, anomenat Iscariot, que era del nombre dels dotze. 4I se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els oficials[2433] del temple sobre com els el posaria a les mans. 5Ells se’n van alegrar, i convingueren de donar-li diners. 6S’hi va comprometre, i buscava una avinentesa de posar-los-el a les mans d’amagat de la multitud.

Preparació del sopar pasqual.— 7Va arribar, doncs, el dia dels Àzims, en què s’havia d’immolar l’anyell pasqual; 8i envià Pere i Joan tot dient: «Aneu a preparar-nos l’anyell pasqual per menjar-lo». 9Ells li digueren: «¿On voleu que el preparem?» 10Els contestà: «Mireu, entrant a la ciutat, us trobareu amb un home que porta una gerra d’aigua; seguiu-lo a la casa on entri, 11i direu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: '¿On és l’estança on podré menjar l’anyell pasqual amb els meus deixebles?'” 12I ell us mostrarà a dalt una gran sala amb estores i coixins; prepareu-ho allí». 13Se’n van anar, i ho trobaren tal com els havia dit; i van preparar el sopar de Pasqua.

Paraules de comiat durant el sopar.— 14Quan va arribar l’hora, es posà a taula, i els apòstols amb ell. 15I els digué: «Desitjava ardentment de menjar aquest sopar de Pasqua amb vosaltres abans de patir; 16perquè us asseguro que no el menjaré ja més fins que s’acompleixi en el Regne de Déu». 17Prengué llavors una copa i, després de dir l’acció de gràcies, afegí: «Preneu-la i repartiu-la entre vosaltres[2434], [2435] 18perquè us asseguro que des d’ara no beuré ja del fruit del cep fins que vingui el Regne de Déu».

L’eucaristia.— [2436] 19Després prengué pa, va dir l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: «Això és el meu cos, que és lliurat[2437] per vosaltres. Feu això en recordança meva». [2438] 20Semblantment la copa, després de sopar, dient: «Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres. [2439] 21Amb tot, la mà del qui em traeix és amb mi damunt la taula. 22El Fill de l’home, sí, fa el seu camí, segons que està decretat; però al d’aquell pel qual és traït!» 23Llavors començaren a preguntar-se els una als altres qui podia ser el qui havia de fer això.

El més gran ha de ser el servidor de tots.— 24Es va originar també rivalitat[2440] entre ells sobre quin d’ells havia de ser tingut per més gran. [2441] 25Però ell els digué: «Els reis de les nacions en disposen com a amos, i els qui les dominen s’anomenen benefactors. 26Però vosaltres no heu de ser pas així, sinó que el més gran d’entre vosaltres es faci com el més jove, i el qui mana, com el qui serveix. [2442] 27Perquè, ¿qui és més gran: el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No és el qui seu a taula? Doncs, jo sóc enmig de vosaltres com el qui serveix.

Recompensa dels deixebles.— 28Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en les meves proves; 29i així com el meu Pare ha disposat de la dignitat reial a favor meu, així també jo en disposo a favor vostre, [2443] 30de manera que mengeu i begueu a la meva taula en el meu Regne i segueu en trons regint les dotze tribus d’Israel.

Jesús prediu la negació i la conversió de Pere.— 31Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat; 32jo, però, he pregat per tu perquè no de falleixi la teva fe; i tu, un cop convertit, confirma els teus germans. [2444] 33Ell li va dir: «Senyor, estic disposat d’anar amb vós a la presó i fins a la mort». 34Però Jesús li respongué: «T’asseguro, Pere, que no cantarà avui el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes».

És l’hora de la prova. 35I els va dir: «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró, ni calçat, ¿que us va mancar res?» Ells li contestaren: «No res». 36Els digué: «Ara, en canvi, el qui tingui bossa, que la prengui, i semblantment el sarró; i qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa[2445]. [2446] 37Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Fou comptat entre malfactors; ja que la meva missió arriba al seu terme». 38Ells digueren: «Senyor, aquí hi ha dues espases». Ell els respongué: «Ja n’hi ha prou».

Jesús accepta la voluntat del Pare. Pregària i angoixa.— [2447] 39Aleshores va sortir i se n’anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres, i el seguiren també els deixebles. 40Arribat al lloc, els digué: «Pregueu per no caure en cap temptació». 41Després s’apartà d’ells cosa d’un tret de pedra i, de genolls, pregava: 42«Pare, si ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat, sinó la vostra». 43Llavors se li aparegué un àngel del cel que el confortava. 44Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la suor se li tornà com gotes de sang que corrien fins a terra. 45S’aixecà de l’oració, anà cap als deixebles i els trobà adormits de la tristesa, 46i els digué: «¿Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu per no caure en cap temptació».

Jesús és pres.— 47Encara ell parlava, que es presentà una colla, i l’anomenat Judes, un dels dotze, els anava al davant, i s’acostà a Jesús per besar-lo. 48Jesús li digué: «Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home?» 49En veure els del seu voltant el que anava a passar, digueren: «Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?» 50I un d’ells va ferir un servent del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. 51Però Jesús digué: «Deixeu fer fins això». I, tocant-li l’orella, el va curar. 52Després Jesús digué als qui havien vingut contra ell, grans sacerdots, oficials del temple i ancians: «¿Com per un lladre heu sortit amb espases i garrots? 53Quan cada dia era amb vosaltres al temple no vau estendre les mans contra mi; però aquesta és la vostra hora i el poder de les tenebres».

Negacions de Pere.— [2448] 54El van agafar, doncs, se l’endugueren i l’introduïren a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. 55Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56En veure’l una criada assegut a la vora del foc, i després d’haver-se’l mirat bé, exclamà: «Aquest també hi era, amb ell». 57Però ell ho negà: «No el conec, dona». 58Poc temps després, un altre, veient-lo, digué: «Tu també ets d’ells». Però Pere respongué: «No en sóc, home». 59I, passat cosa d’una hora, un altre va insistir: «Ben cert, aquest també hi era, amb ell, perquè és galileu». 60Però Pere va replicar: «Home, no sé pas què vols dir». A l’instant, encara ell parlava, va cantar un gall. 61El Senyor, girant-se, es va mirar Pere, i Pere es recordà de les paraules del Senyor, de com li havia dit: «Abans que canti el gall avui, em negaràs tres vegades». 62I sortí a fora i plorà amargament.

Burles dels guardes.— [2449] 63Els qui el guardaven en feien mofa i el maltractaven; 64li cobrien la cara i li preguntaven: «Au, profetitza! Qui és el qui t’ha pegat?» 65I proferien contra ell moltes altres injúries.

Jesús es declara Messies i Fill de Déu.— 66Quan fou de dia es reuní el consell dels ancians del poble, grans sacerdots i escribes, i el conduïren al seu tribunal[2450]; i li digueren: [2451] 67«Si tu ets el Messies, digue’ns-ho». Ell els va respondre: «Si us ho dic, no ho creureu; 68i si us pregunto, no em respondreu. [2452] 69Però des d’ara el Fill de l’home seurà a la dreta del poder de Déu». 70Aleshores tots digueren: «Així, doncs, tu ets el Fill de Déu?» Ell els va dir: «Vosaltres mateixos ho dieu: jo el sóc». 71Llavors digueren: «¿Quina necessitat tenim ja de cap declaració? Nosaltres mateixos ho hem sentit de la seva boca».

23 Davant de Pilat, Jesús declara que és Rei. [2453] 1Aleshores s’aixecà tota l’assemblea, i el dugueren a Pilat. 2I començaren a acusar-lo: «Hem trobat aquest revoltant el nostre poble, prohibint de pagar tributs al Cèsar i dient que ell és el Messies Rei». [2454] 3Pilat el va interrogar: «¿Tu ets el rei dels jueus?» Ell li respongué: «Tu mateix ho dius». 4Pilat digué aleshores als grans sacerdots i a les multituds: «No trobo cap delicte en aquest home». 5Però ells insistien: «Revolta el poble ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí».

Herodes menysprea Jesús.— 6En sentir-ho Pilat, preguntà si l’home era galileu 7i, assabentat que era de la jurisdicció d’Herodes, que es trobava també aquells dies a Jerusalem, l’hi va enviar. 8En veure Jesús, Herodes es va alegrar molt, ja que des de feia força temps desitjava de veure’l, perquè en sentia parlar, i esperava veure-li fer algun miracle. 9El va interrogar, doncs, llargament, però ell no li contestà res. 10Hi eren presents els grans sacerdots i els escribes, que l’acusaven amb vehemència. 11Herodes, juntament amb la seva guàrdia, el va menysprear i, després de posar-li per burla un vestit llampant, el va remetre a Pilat. 12I aquell dia Herodes i Pilat es feren amics, ja que abans estaven renyits.

Pilat intenta inútilment d’alliberar Jesús. La sentència.— 13Pilat va convocar els grans sacerdots, els magistrats i el poble, 14i els digué: «M’heu presentat aquest home com a subversor del poble; jo he examinat la causa davant vostre, i no li he trobat cap dels delictes de què l’acuseu. 15Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no se li ha pogut provar res que mereixi la mort. 16El castigaré, doncs, i el deixaré anar». [2455] [2456] 1718Però tots alhora es posaren a cridar: «Fora aquest, deixa’ns anar Barrabàs!» 19El qual havia estat ficat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per homicidi. 20Pilat tornà a parlar-los amb ganes de deixar lliure Jesús: 21Però ells cridaven: «Crucifica’l, crucifica’l!» 22Ell, per tercera vegada, els digué: «¿Però quin mal ha fet, aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort; el castigaré, doncs, i el deixaré anar». 23Però ells insistien amb grans crits demanant que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava fent més forta. 24Aleshores Pilat decidí de satisfer la seva petició. 25Va deixar anar, com ells demanaven, aquell qui per revolta i homicidi havia estat ficat a la presó; Jesús, en canvi, va lliurar-lo a la voluntat d’ells.

Plany de les dones i profecia.— 26Quan se l’enduien, van agafar un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu per portar-la darrera de Jesús. 27El seguia una gran multitud de poble i de dones, que donaven mostres de dol i el planyien. 28Jesús, girant-se envers elles, els digué[2457]: «Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills, 29perquè vénen dies en què diran: “Sortoses les estèrils i els ventres que no han infantat, i els pits que no han criat”. [2458] 30Aleshores començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!” I als turons: “Colgueu-nos!” 31Perquè, si fan això al tronc verd, ¿què serà del sec?» 32Duien també juntament amb ell dos malfactors perquè fossin executats.

Crucifixió.— [2459] 33Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, allà el crucificaren, i també els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. [2460] 34Jesús deia: «Pare, perdoneu-los, que no saben pas el que fan». I es repartiren els seus vestits, i s’ho feren a la sort.

Burles del poble i dels soldats.— [2461] 35El poble era allà, mirant-s’ho. També els magistrats se’n burlaven dient: «Va salvar-ne d’altres; que se salvi a si mateix, si ell és el Messies de Déu, l’Elegit!» [2462] 36L’escarnien també els soldats, que se li acostaven per oferir-li vinagre i li deien: 37«Si tu ets rei dels jueus, salva’t a tu mateix». [2463] 38Hi havia també un rètol damunt d’ell: «Aquest és el rei dels jueus».

Conversió d’un lladre. [2464] 39Un dels malfactors penjats a la creu l’insultava dient: «¿No ets tu el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!» 40Però l’altre el renyava: «¿Tu tampoc no tems Déu, tu que et trobes en un mateix suplici? 41I encara nosaltres amb justícia, ja que rebem el que mereixen els nostres actes; aquest, en canvi, no ha fet res de mal». 42I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne». 43I li respongué: «Et prometo que avui seràs amb mi al paradís»[2465].

Mort de Jesús.— [2466] 44Era ja cap al migdia, quan, tapat el sol, les tenebres s’estengueren sobre tota la terra fins a les tres de la tarda, [2467] 45i el vel del temple s’esquinçà pel mig. [2468] 46Jesús, fent un gran clam, digué: «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!» I, havent dit això, va expirar.

47En veure el centurió el que havia passat, glorificava Déu dient: «Veritablement aquest home era just». 48I tota la gent que havien assistit en aquest espectacle, en veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. [2469] 49Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de la Galilea s’estaven a distància i ho contemplaven.

Sepultura de Jesús.— 50Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home bo i just, 51que no havia consentit ni a la resolució ni als actes d’ells, natural d’Arimatea, població dels jueus, el qual esperava el Regne de Déu. 52Aquest es presentà a Pilat i li demanà el cos de Jesús; 53el va baixar, l’embolcallà amb un llençol i el diposità en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54Era el dia de la Preparació, i apuntava el dissabte[2470]. 55Seguien les dones que havien vingut amb ell des de la Galilea, i veieren el sepulcre i com hi havia estat dipositat el seu cos. 56Després se’n tornaren i prepararen perfums i ungüents. I el dissabte observaren el repòs, segons el precepte.

24 Dos àngels anuncien la resurrecció.— [2471] 1El diumenge, molt de matí, anaren al sepulcre portant els perfums que havien preparat, 2i van trobar la pedra apartada del sepulcre. 3Hi entraren, però no hi trobaren el cos del Senyor Jesús. 4Estaven perplexes d’això, quan se’ls presentaren dos homes amb vestidures resplendents. 5Mentre elles, espantades, abaixaven la cara a terra, els digueren: «¿Per què busqueu entre els morts aquell qui és viu? 6No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu-vos de com us va parlar quan encara era a la Galilea: 7“El Fill de l’home, deia, ha de ser posat a les mans dels pecadors i crucificat, i ha de ressuscitar el tercer dia”». 8I es van recordar de les seves paraules.

Dubte dels apòstols. Pere comprova que al sepulcre no hi ha el cos. 9En tornar del sepulcre anunciaren totes aquestes coses als onze i a tots els altres. 10Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume; també les altres que anaven amb elles deien als apòstols les mateixes coses. [2472] 11Però a ells, aquestes paraules els van semblar un deliri; i no se les creien. [2473] 12Amb tot, Pere s’aixecà i va córrer cap al sepulcre, es va inclinar i veié només les mortalles; i se’n tornà cap a casa, admirat del que havia succeït.

Jesús s’apareix camí d’Emaús.— [2474] 13El mateix dia, dos dels deixebles s’encaminaven cap a un poblet, seixanta estadis lluny de Jerusalem, anomenat Emaús. 14I conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15Mentre conversaven i discutien, el mateix Jesús se’ls ajuntà, i caminava amb ells, 16però un poder secret els retenia els ulls perquè no el reconeguessin. 17I els digué «¿Quina conversa és aquesta que teniu tot caminant?» I s’aturaren amb un posat tot trist. 18Un d’ells, que es deia Cleofàs, li respongué: «¿Tu ets l’únic foraster a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?» 19Els digué: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en obres i en doctrina, davant de Déu i de tot el poble; 20com els grans sacerdots i els nostres magistrats el van lliurar perquè fos condemnat a mort, i el van crucificar. 21Nosaltres esperàvem que ell seria el qui redimiria Israel; però, amb tot això, ja és el tercer dia d’ençà que han passat aquestes coses. 22És veritat que algunes dones d’entre els nostres ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre 23i, no trobant el seu cos, han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, que diuen que viu. 24Llavors alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist». 25Ell els digué: «O necis i irresoluts de cor per a creure tot el que van anunciar els profetes! 26¿No calia potser que el Messies patís tot això i entrés així a la seva glòria?» 27I, començant per Moisès i tots els profetes, els va interpretar el que es referia a ell en totes les Escriptures. 28Mentrestant, arribaven al poble on anaven, i ell va fer veure que anava més enllà. 29Però van forçar-lo dient-li: «Quedeu-vos amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar». Va entrar, doncs, per quedar-se amb ells. 30I quan es posà amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà[2475]. 31Llavors se’ls obriren els ulls, i el reconegueren, però ell se’ls féu invisible. 32I es van dir l’un a l’altre: «¿No és veritat que teníem el cor tot ardent quan ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?» 33I van aixecar-se aquell mateix moment, se’n tornaren a Jerusalem i trobaren reunits els onze i els seus companys, 34que deien: «Realment, el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó». 35I també ells els contaren allò que els havia passat pel camí i com l’havien reconegut en la fracció del pa.

Jesús s’apareix als apòstols.— [2476] 36Mentre parlaven d’això, es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres!» 37Espaordits i plens d’esglai, es pensaven que veien un esperit. 36I els digué: «¿Per què us contorbeu i per què us vénen al cor aquests pensaments? 39Mireu-me les mans i els peus, que sóc jo mateix; palpeu-me i mireu, que un esperit no té carn ni ossos com veieu que tinc jo». 40Dient això, els mostrà les mans i els peus. 41Però com que, de l’alegria, encara no s’ho acabaven de creure i estaven tots meravellats, llavors els digué: «¿Teniu aquí res per a menjar?[2477]» 42Ells li donaren un tros de peix a la brasa; 43el prengué i se’l menjà davant d’ells.

Jesús explica el sentit de la passió i promet l’Esperit Sant.— 44Aleshores els digué: «Això és el que jo us deia quan encara era amb vosaltres: que calia que es complís tot el que hi ha escrit de mi a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salms». 45Llavors els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin les Escriptures. 46I els digué: «Així estava escrit que el Messies patís i ressuscités d’entre els morts el tercer dia, 47i que fos predicada en nom seu la conversió per a remissió dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. 48Vosaltres en son testimonis. 49I jo enviaré damunt vostre la promesa del meu Pare; vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força de dalt».

Ascensió de Jesús.— [2478] 50Després se’ls endugué fins a prop de Betània i, tot alçant les mans, els beneí. 51I mentre els beneïa, se separà d’ells, i era endut cap al cel[2479]. 52Ells el van adorar prosternats, i retornaren a Jerusalem amb gran alegria. 53I contínuament eren al temple beneint Déu.