Jeremies (Jr. 1,1-52,34)[1519]

1 Títol.— 1Paraules[1520] de Jeremies, fill d’Helquies, d’entre els sacerdots que eren a Anatot, en territori de Benjamí. 2La paraula de Jahvè que li fou adreçada en temps de Josies, fill d’Amon, rei de Judà, l’any tretze del seu regnat. 3I ho fou en temps de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, fins a la fi de l’any onze de Sedequies, fill de Josies, rei de Judà, fins a la deportació de Jerusalem, el mes cinquè.

Introducció general (Jr. 1,4-1,19)

Vocació de Jeremies.— 4La paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: 5«Abans de formar-te al ventre de la mare, t’he conegut[1521], i abans que sortissis del si, t’he posat a part; t’he fet profeta de les nacions». 6I vaig dir: «Ah, Senyor Jahvè, si no sé parlar, perquè encara sóc un noi!» 7Però Jahvè respongué: «No diguis: “Sóc un noi”. Perquè aniràs a tots els qui t’enviaré i diràs tot allò que t’ordenaré. 8No tinguis por d’ells, perquè jo estic amb tu per alliberar-te, oracle de Jahvè». 9Aleshores Jahvè, allargà la mà i em tocà la boca. I em digué: «Té, et poso a la boca les meves paraules. 10Avui et dono el poder sobre les nacions i sobre els regnes, per a arrencar i per a enderrocar, per a arruïnar i per a demolir, per a edificar i per a plantar».

11La paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: «què veus, Jeremies?» Vaig respondre: «Una branca d’ametller». 12Aleshores Jahvè em digué: «Ben vist! Ja que vetllo per la meva paraula per acomplir-la».

13Per segona vegada la paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: «Què veus?» Vaig respondre: «Veig una olla que bull, girada de cara al nord». 14Aleshores Jahvè em digué: «Des del nord es desencadenarà el mal sobre tots els habitants del país. 15Perquè vet aquí que cridaré tots els reis del nord, oracle de Jahvè. Vindran i instal·laran cadascun el seu tron a l’entrada de les portes de Jerusalem i tot al voltant de les seves muralles i davant totes les ciutats de Judà; 16i els judicaré per tota la seva dolenteria, perquè m’han abandonat, han cremat perfums a d’altres déus i s’han prosternat davant l’obra de les seves mans. 17I tu, cenyeix-te els lloms, aixeca’t i digue’ls tot allò que jo t’ordenaré. No has de tremolar davant d’ells; si no, seré jo que et faré tremolar davant d’ells!

18Quant a mi, avui jo faig de tu una ciutat fortificada i una muralla de bronze contra tot el país: els reis de Judà, els seus magnats, els seus sacerdots i el poble de la terra. 19Lluitaran contra tu, però no et podran vèncer, perquè jo estic amb tu, oracle de Jahvè, per alliberar-te».

Oracles dels primers temps de Jeremies (Jr. 2,1-6,30)

2 L’apostasia d’Israel.— 1La paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: 2«Vés, crida a les orelles de Jerusalem i digues: “Així parla Jahvè:

'Et tinc en compte l’afecte de quan eres jove,
l’amor de quan eres promesa;
com em seguies al desert,
a la terra que no se sembra.
3Israel era sagrat per a Jahvè,
les primícies de la seva collita:
qualsevol que en mengés la pagava,
un mal venia sobre ell,
oracle de Jahvè'”».

4Escolteu la paraula de Jahvè, casa de Jacob i tots els clans de la casa d’Israel. 5Així parla Jahvè: ¿Què trobaren en mi d’injust els vostres pares, per a allunyar-se de mi, seguir els ídols i adorar-los? 6I no van pas dir: «¿On és Jahvè, que ens féu pujar del país d’Egipte i ens féu anar pel desert, per una terra d’estepes i de barrancs, per una terra d’aridesa i d’ombra, per una terra on no passa cap home i on no habita cap mortal?» 7Després us vaig dur al país de a fertilitat, perquè mengéssiu els seus fruits i els seus béns; però, un cop vinguts, deshonràreu el meu país i convertíreu el meu heretatge en una abominació. 8Els sacerdots no digueren: «On és Jahvè?», i els experts en la llei no em conegueren[1522]. Els pastors em foren infidels i els profetes profetitzaren en nom de Baal, seguiren els Inútils. 9Per això, vull encara fer el vostre procés, oracle de Jahvè, i el procés dels fills dels vostres fills! 10Sí, passeu a les illes de Quetim i vegeu, envieu cap a Quedar i observeu bé, vegeu si s’ha donat res de semblant! 11Ha canviat cap nació de déus? I ells no ho són, de déus! Però el meu poble ha canviat la seva Glòria per la Inutilitat! 12Els cels s’han esgarrifat d’això i s’han esborronat, han quedat tots sangglaçats, oracle de Jahvè. 13Perquè és un doble mal que ha fet el meu poble m’han abandonat a mi, la font d’aigua viva, i s’han excavat cisternes, cisternes esquerdades que no retenen l’aigua.

14I ara, ¿que és cap esclau, Israel,
o un dels qui estan al servei de casa?
¿Per què s’ha convertit en un botí
i han incendiat les seves ciutats?
15Contra ell uns lleons han rugit,
han fet els seus crits,
han reduït la seva terra a desert,
a lloc despoblat.
16Fins els de Nof i de Tahfanhés
et deixen pelat el cap!
17¿No té la culpa d’això que et passa
el fet que hagis abandonat el teu Déu?
18¿Què t’hi va en el camí de l’Egipte,
per beure l’aigua del Nil?
¿Què t’hi va en el camí d’Assur,
per beure l’aigua del Riu?
19El teu mal et corregirà!
Sí, reconeix i veges
que és amarg per a tu,
d’abandonar el teu Déu!
Però el meu terror ja no t’imposa,
oracle de Jahvè,
20perquè fa temps que has trencat el teu jou,
que has romput els teus eixanguers.
Has dit: «No et vull servir!»
Al contrari, sobre tot puig
i sota tot arbre verd
et poses com una prostituta[1523].
21Prou t’havia plantat de raïm negre,
tot de pura llei;
i com te n’has tornat un de degenerat,
un cep bastard!
22Ni que et freguis amb lleixiu
i usis tant de sabó com vulguis,
la teva culpa queda inscrita davant meu,
oracle de Jahvè.
23Com goses dir: «No m’he deshonrat
seguint els baals!»
Veges el teu camí a la Vall,
reconeix el que has fet!
Camella àgil que creua els seus passos
en tots sentits,
24vaca jove habituada al desert,
en el deler de la seva ànima,
aspira l’aire per la passió;
qui la fa tornar?
Tots els qui la volen no cal que es cansin:
la troben, quan va alta.
25Vés alerta que el teu peu no es descalci
i que la teva gorja no es quedi seca!
Però dius: «No hi ha res a fer, no!
Estimo els pagans!»
26Com es queda moix un lladre quan l’atrapen,
així es quedaran moixos
(la casa d’Israel, ells, els seus reis, els seus magnats,
els seus sacerdots i els seus profetes),
27els qui diuen a l’arbre: «Tu ets el meu pare»,
i a la pedra: «Tu m’has infantat».
Perquè és d’esquena que se’m giren
i no pas de cara;
però al temps del seu mal exclamen:
«Aixeca’t, salva’ns!»
28¿On seran, doncs, els teus déus,
que tu t’has fet?
Que s’aixequin, ells, vejam si et salven
al temps del teu mal!
(Ja que els teus déus son tants com les teves ciutats, Judà!)
29¿Per què hauríeu de reclamar contra mi?
Tots sou uns impius,
tots m’heu estat infidels,
oracle de Jahvè.
30Debades he pegat als vostres fills,
no han acceptat la correcció;
l’espasa ha devorat els vostres profetes
com un lleó carnisser.
31(Vosaltres d’aquesta generació, vegeu el que dirà Jahvè!)
¿Hauria estat per a Israel un desert,
o una terra d’una fosca total?
¿Per què el meu poble ha dit: «Som lliures,
no vindrem més cap a tu»?
32¿Oblida una noia el seu adreç,
o la núvia, les seves faixes?
I el meu poble m’ha oblidat durant dies,
no es poden pas comptar!
33Que bé que saps enginyar-te
per captar-te l’amor!
Per això, fins amb les coses pitjors
has familiaritzat els teus camins.
34També a les teves mans es troba
la sang dels innocents;
no l’he trobada en gent que forçava portes,
sinó sobre tots aquests!
35I dius: «Sóc innocent;
la seva ira ja s’ha apartat de mi!»
Vet aquí que escatiré amb tu
la teva afirmació: «No he pecat».
36Quina gran frivolitat no demostres
quan canvies els teus camins!
També quedaràs decebuda de l’Egipte,
com vas quedar-ne d’Assur.
37També d’aquest n’hauràs de sortir
amb les mans al cap,
ja que Jahvè no pot veure aquells de qui et fies,
no tindràs sort amb ells.

Dificultat de la reconciliació

3 1Si un home repudia la seva dona,
i ella, havent-lo deixat,
esdevé dona d’un altre home,
pot tornar encara al primer?
¿No és del tot degradada,
una dona com aquesta?
I tu, que t’has prostituït a molts amants,
hauries de poder tornar a mi? (oracle de Jahvè.)
2Alça els ulls cap als rasos i veges:
on no t’has deixat posseir?
A la vora dels camins seies esperant-los,
com un àrab al desert.
Et degradares amb les teves prostitucions
i amb les teves maldats;
3per culpa dels teus molts amants
quedares presa en un parany.
T’has tornat descarada com una prostituta,
no et vols tornar vermella:
4¿no m’anomenes encara ara
l’amic de quan eres jove?
5¿S’ha de guardar per sempre rancúnia,
o s’ha d’eternitzar la còlera?
Vet aquí que parles i obres,
fas el mal fins a arribar a les coses pitjors.

Comparació entre els pecats d’Israel i els de Judà.— 6Jahvè em digué, en temps del rei Josies: ¿No has vist allò que ha fet l’apòstata Israel? Se’n va anar sobre tota muntanya elevada i sota tot arbre verd i s’hi va prostituir. 7I jo em deia: Després d’haver fet això, tornarà a mi; però no va tornar pas. I ho va veure la deslleial, la seva germana Judà; 8va veure també que havia donat comiat i l’acta, de repudi a l’apòstata Israel, per tots els seus adulteris; però la deslleial, la seva germana Judà, no s’espantà; i se n’anà, ella també, a prostituir-se. 9Sí, amb la lleugeresa de la seva prostitució degradà el país cometent adulteri amb la pedra i la fusta. 10Amb tot, la deslleial, la seva germana Judà, tampoc no tornà a mi de tot cor, sinó fingint, oracle de Jahvè.

11I Jahvè em digué: Comparada amb la deslleial Judà, l’apòstata Israel sembla justa. 12Vés, crida aquestes paraules cap al nord i digues:

Invitació a la conversió

Torna a mi, apòstata Israel,
oracle de Jahvè,
no et miraré amb cara severa,
perquè sóc benigne (oracle de Jahvè).
Jo no guardo rancúnia eterna;
reconeix tan sols la teva culpa,
13ja que has estat tan infidel
a Jahvè, el teu Déu!
Has prodigat els teus favors als pagans
sota tot arbre verd,
i no has escoltat la meva veu,
oracle de Jahvè.

Restauració de Sió.— 14Torneu, fills apòstates, oracle de Jahvè, perquè sóc el vostre amo. Us prendré, un d’una ciutat i dos d’un clan, i els duré a Sió. 15Us donaré uns pastors segons el meu cor, que us pasturin amb coneixement i judici.

El centre cultual del món.— 16Quan, però, us haureu multiplicat i haureu fructificat en el país, aquells dies —oracle de Jahvè— no diran res més de «l’arca de l’aliança de Jahvè»; no se’n preocuparan, no hi pensaran, no l’enyoraran, ni en faran cap més. 17Aquell temps, donaran a Jerusalem el nom de «tron de Jahvè»; tots els pagans s’hi reuniran i no seguiran més les pròpies inclinacions tenaçment dolentes.

Reconciliació de Judà i d’Israel.— 18Aquells dies, la casa de Judà anirà a la casa d’Israel, i vindran plegades del país del nord cap a la terra que vaig donar en herència als seus pares. 19I jo que m’havia dit:

«Amb quin gust et tractaré com un fill!»,
et vaig donar un país envejable,
una herència, perla entre les perles.
Pensava: «Em donaràs el nom del pare
i no et separaràs de mi»;
20però com una dona és infidel al seu company,
així m’has estat infidel tu a mi.

Resposta a la invitació

21Escolta, sobre els rasos se sent
un plor suplicant (dels fills d’Israel),
perquè han torçat el seu camí,
s’han oblidat de Jahvè (el seu Déu)
22—Torneu, fills apòstates, vull guarir la vostra apostasia.
—«Aquí ens teniu, venim a vos,
perquè sou el nostre Déu.
23Ben cert, son un engany els puigs
i el tumult de les muntanyes!
Realment, en Jahvè, el nostre Déu,
hi ha la salvació d’Israel.
24El Baal se’ns ha menjat des de joves
el treball dels nostres pares
(les seves ovelles i els seus bous, els seus fills i les seves filles);
25ajaguem-nos en la nostra confusió,
que ens cobreixi la nostra ignomínia!»
(Ja que hem pecat contra Jahvè,
el nostre Déu,
nosaltres i els nostres pares,
des de la nostra joventut fins avui,
i no hem escoltat la veu de Jahvè,
el nostre Déu.)

Sinceritat en la conversió

4 1Si et converteixes, Israel (oracle de Jahvè),
podràs tornar a mi;
si fas desaparèixer els teus Horrors,
no hauràs de fugir de la meva presència.
(2I, si jures «per la vida de Jahvè» en veritat,
en dret i en justícia, «es beneiran amb ell les nacions»
i amb ell es gloriaran. 3Ja que,
així ha parlat Jahvè a l’home de Judà i als habitants de Jerusalem:
Feu una cavada a fons,
i no sembreu sobre espines!)
4Circumcideu-vos per a mi[1524] i traieu
el prepuci del vostre cor
(home de Judà i habitants de Jerusalem),
perquè la meva còlera no surti com un foc
i cremi inextingible
(per la dolenteria de les vostres accions).

La invasió que ve del nord

5(Anuncieu-ho a Judà, feu-ho sentir a Jerusalem i digueu:)
Soneu el corn al país,
crideu a plena veu (i digueu):
«Reuniu-vos, retirem-nos
a les ciutats fortificades!
6Alceu bandera cap a Sió,
fugiu, no us atureu!»
Ja que ve del nord un mal,
una gran catàstrofe.
7El lleó ha pujat de la seva malesa,
el destructor de nacions
s’ha posat en marxa, ha sortit del seu lloc
per transformar la terra en un desert
(les teves ciutats estaran en ruïnes, sense habitants).
8Per això, cenyiu-vos de sac,
gemegueu i lamenteu-vos:
«No s’ha pas retirat de nosaltres
la ira ardent de Jahvè!»

9Aquell dia, oracle de Jahvè, al rei i als magnats els mancarà el cor, els sacerdots quedaran esglaiats, i s’esveraran els profetes. 10I diran: «Ah, Senyor Jahvè, heu ben enganyat aquest poble i Jerusalem, dient: “Tindreu la pau”, quan l’espasa ha tocat fins a l’ànima!» 11Aquell temps, es dirà d’aquest poble i de Jerusalem:

L’enemic s’acosta

Un vent dels càlids rasos del desert,
camí de la filla del meu poble.
No és per a ventar ni per a porgar;
12és un vent ple que ve per a mi!
(Ara jo mateix pronunciaré sobre ells el judici.)
13Vet aquí que puja com els núvols,
els seus carros semblen un huracà!
Els seus cavalls van més lleugers que les àguiles:
ai de nosaltres, estem perduts!
14(Renta’t de mal el cor, Jerusalem, a fi de ser salvada;
¿fins quan has d’albergar dins el si els teus pensaments funestos?)
15Perquè escolta: des de Dan anuncien
i donen noves de la calamitat;
de la muntanya d’Efraïm 16han avisat…
Vet aquí que vénen panteres
d’un país de lluny
i fan contra les ciutats de Judà
els seus crits tot al voltant.

(17Són contra ella com guardes rurals, perquè s’havia rebel·lat contra mi, oracle de Jahvè. 18La teva conducta i les teves accione t’han valgut tot això; la teva dolenteria és la que tan amargament et toca el cor!)

Trastorn del profeta

19Les meves entranyes, les meves entranyes, tremolo!
Parets del meu cor!
S’avalota contra mi la meva ànima,
el meu cor s’agita!
Perquè escolta: he sentit el corn,
el crit de guerra!
20Ve desastre sobre desastre,
tot el país és devastat!
D’improvís són devastades les meves tendes;
en un no res, els meus pavellons!
21¿Fins quan hauré de veure la bandera
i hauré de sentir el so del corn?

(22Ja que el meu poble és un ximple, no em coneixen; són fills sense reflexió, i no tenen intel·ligència; són savis per a fer el mal, i no saben fer el bé.)

Retorn al caos

23Vaig veure la terra, i era el caos!
Vaig girar-me cap al cel, i la seva llum havia desaparegut!
24Vaig veure les muntanyes, i tremolaven,
i tots els puigs trontollaven!
25Vaig veure… i l’home no hi era!
Tots els ocells havien fugit!
26Vaig veure la terra fèrtil, i era un desert,
totes les seves ciutats estaven assolades davant Jahvè!
(davant la seva ira ardent!
27Perquè, així havia parlat Jahvè:
Tot el país serà una desolació;
però no ho destruiré del tot.
28Per això, la terra es posarà de dol,
i el cel, allà dalt, es vestirà de negre;
ja que he parlat, i no me’n desdic;
ho he resolt, i no torno enrera.)

La desbandada

29Al crit de «cavallers i arquers!»
tot el país arrenca a córrer,
s’endinsen en l’espessor dels boscos
i pugen roques amunt.
Totes les ciutats són abandonades,
no hi queda ningú.
30I tu, una dona malmenada
què faràs?
Ni que et vesteixis de porpra,
que t’adornis amb joiells d’or,
que t’ennegreixis les parpelles,
és en va que et poses bonica!
Els teus amants et desdenyen:
ells van contra la teva vida!
31Ah, he sentit el crit com d’una que va de part,
les queixes com d’una que infanta per primera vegada;
és el crit de la filla de Sió que panteixa,
que estén les mans:
«Ai de mi, que sucumbeixo
sota els cops d’uns que maten!»

Les raons de la invasió

5 1Recorreu els carrers de Jerusalem,
vegeu i coneixeu (busqueu per les places si trobeu un home),
si n’hi ha cap que observi el dret,
que busqui la veritat (i la perdonaré)!
2Si diuen: «Per la vida de Jahvè»,
cometen un perjuri!
És la mentida,
3Jahvè, que volen veure els vostres ulls,
i no la veritat?
Els claveu cops, i no se’n senten (els esclafeu),
no volen escarmentar,
s’han fet una cara més dura que un roc,
no es volen convertir!
4Jo em deia: «Deu ser només el poble baix
que fa ximpleries,
perquè no coneixen el camí de Jahvè,
el dret del seu Déu.
5Aniré, doncs, a trobar els grans
i parlaré amb ells;
ells sí, que coneixen el camí de Jahvè,
el dret del seu Déu!»
Però ells, tots havien trencat el jou,
havien romput els eixanguers!
6Els atacarà el lleó de la selva,
el llop de les estepes!
La pantera els assaltarà, a l’aguait
davant totes les seves ciutats;
tot el qui surti d’elles,
el deixaran fet bocins.

Ulterior justificació del càstig

Sí, les seves infidelitats són moltes,
són tantes les seves apostasies!
7¿Com amb això els podria perdonar,
oracle de Jahvè?
Ja que m’han abandonat i juren
per déus inexistents;
adulteren i a casa de la prostituta
estableixen el seu domicili.
8S’han tornat uns cavalls
que van eixits, lascius;
cada un ahina darrera la dona d’altri
i fan sentir la seva passió.
9¿No he de castigar unes coses així,
oracle de Jahvè,
i a una gent com aquesta,
no li he de donar el que mereix?

Certesa del càstig

10Escaleu les seves terrasses
i feu-hi una destrossa (però no completa),
arrabasseu els seus sarments,
perquè no són de Jahvè!
11Ja que m’han estat ben traïdors (la casa d’Israel i la casa de Judà),
oracle de Jahvè;
12han renegat Jahvè,
i han dit: «Ell no és res!
L’espasa no vindrà sobre nosaltres,
ni veurem la fam.
13I els profetes no són més que vent;
la paraula no és en ells!»
14Per això, així parla Jahvè,
Déu-Sabaot:
Perquè han dit unes paraules semblants,
13caixí els serà fet, a ells:
14cvet aquí que posaré les meves paraules
a la teva boca per foc,
i aquest poble per llenya
que aquell foc devorarà!

Explicació de l’exili.— 15Vet aquí que faré venir sobre vosaltres una nació de lluny, casa d’Israel, oracle de Jahvè. És una nació perenne, una nació secular, una nació que no saps la seva llengua i que no entens què diu. 16El seu buirac és com un sepulcre obert; tots són uns paladins. 17Devorarà la teva sega i el teu pa; devorarà els teus fills i les teves filles; devorarà les teves ovelles i els teus bous; devorarà el teu cep, la teva olivera i la teva figuera. Derruirà les teves ciutats fortificades en que posaves la confiança, per l’espasa. 18Així i tot, ni aquells dies, oracle de Jahvè, no faré amb vosaltres una destrossa completa. 19Però quan direu: «¿Per què Jahvè, el nostre Déu, ens ha fet tot això?», els has de dir: «Com m’heu abandonat a mi i heu servit, en el vostre país, déus exòtics, així heu de servir estrangers en un país que no és el vostre».

El poble estúpid i irreflexiu.— 20Feu aquest anunci a la casa de Jacob i publiqueu-ho a Judà: 21Escolta això, poble extravagant i irreflexiu, que tens ulls i no hi veus, que tens orelles i no hi sents! 22¿No teniu por de mi, no tremoleu davant meu, que he posat la sorra per límit al mar, de manera que bramulen les seves onades, i no el passen, que s’encrespen, i tampoc no poden? 23Però aquest poble té un cor indòcil i rebel; s’han caragirat i se n’han anat. 24No han dit en el seu cor: «Temem Jahvè, el nostre Déu, que dóna la pluja, la de tardor i la de primavera, al seu temps; que ha fixat les setmanes per a la sega i ens les conserva». 25Són les vostres culpes que han trastornat aquest ordre, i són els vostres pecats que us han fet indignes del benestar. 26Ja que hi ha impius entre el meu poble, roben hisendes, paren paranys i agafen homes a la trampa. 27Igual que una cofa plena d’ocells, així les seves cases són plenes de frau; per això s’han fet grans i rics. 28S’engreixen, rumien, diuen dolenteries. Transgredeixen el dret, no respecten el dret de l’orfe, i prosperen; no defensen la causa de la viuda. 29¿No he de castigar unes coses així, i a una gent com aquesta, no li he de donar el que mereix? 30Coses execrables i abominables passen en aquest país: 31els profetes profetitzen amb mentida, els sacerdots es desconsagren ells mateixos, i el meu poble ja està content així. Però ¿què fareu quan vindrà la fi?

L’invasor causarà la ruïna del poble pecador

6 1Fugiu, fills de Benjamí, de dins Jerusalem (soneu el corn a Tecuè i sobre Bet-ha-Càrem aixequeu una alimara),

perquè des del nord s’aboca un mal,
una catàstrofe gran.
2Agradable i amanyagada altura
de la filla de Sió!
3Cap a ella vénen uns pastors
amb els seus ramats.
Hi planten les tendes al voltant,
cada un pastura el seu tros:
4«Comenceu contra ella les hostilitats (aixequem-nos),
pugem-hi al migdia!
Ai de nosaltres! El dia declina,
les ombres s’allarguen!
5Aixequem-nos, pugem-hi de nit,
arrasem-ne els torricons!»

6Perquè, així ha parlat Jahvè-Sabaot: Talleu fusta i feu una rampa contra Jerusalem.

Perquè de la destrucció a fons

Ai de la ciutat traïdora,
tot opressió dintre d’ella!
7Com un pou fa brollar l’aigua,
així ella fa brollar el mal.
Pressions, violència i estralls
és el que s’hi sent;
té sempre a la cara
morats i lesions!
8Corregeix-te, Jerusalem,
perquè no es desixi de tu la meva ànima,
perquè no et redueixi a desert,
a país inhabitat!

L’esmena és improbable

9Així parla Jahvè-Sabaot:
Esgotima com en un cep (la resta d’Israel),
repassa la mà com un veremador
per sobre els pàmpols.
10—¿A qui he de parlar i testimoniar,
perquè ho escoltin?
Sí, la seva orella és incircumcisa,
no poden prestar atenció.
Per a ells la paraula de Jahvè
s’ha tornat un oprobi;
tots es neguen a escoltar-la,
no és del seu grat.
11Però, ple de la còlera de Jahvè,
jo m’he cansat de contenir-la,
haig d’abocar-la sobre l’infant del carrer
i sobre els rotlles de joves!
Tots seran presos: marit i muller,
el noi i l’home carregat d’anys.
12Les cases passaran als qui els fan captius;
els camps, als conqueridors.
(Perquè estendré la mà sobre els habitants del país,
oracle de Jahvè.)
13Ja que, del més petit al més gran,
tothom està amb el guany,
i del profeta fins al sacerdot,
tothom comet frau!
14Curen la fractura del meu poble a la lleugera,
dient: «Pau, pau!», i ¿on és la pau?

15S’han comportat vergonyosament, ja que han fet coses abominables; ni s’avergonyeixen gens, ni coneixen el rubor. Per això, cauran entre els qui cacen, al temps del seu càstig ensopegaran, ha dit Jahvè.

On es trobaria la pau

[1525] 16Així havia parlat Jahvè:
Aposteu-vos al cap dels camins
i pregunteu per les seves sendes,
les sendes seculars!
Sí, vegeu quin camí és el bo, i seguiu-lo,
i trobareu el repòs de la vostra ànima.
Però ells digueren: «No el seguim!»
17Aleshores vaig establir sobre ells sentinelles:
«Atenció al so del corn!»
Però ells digueren: «No hi fem atenció!»

18Per això, escolteu, nacions i els qui pastureu els seus ramats. 19Escolta, terra: Vet aquí que faré venir sobre aquest poble un mal com a fruit dels seus pensaments, ja que no han prestat atenció a les meves paraules i han menyspreat la meva Llei.

20¿Què m’interessen un encens
que ve de Sabà
i una escorça aromàtica de llunyanes terres?

(Els vostres holocaustos i els vostres sacrificis no em diuen res!

21Per això, així parla Jahvè: Posaré entrebancs a aquest poble, i hi ensopegaran pares i fills alhora, veïns i amics desapareixeran.

L’enemic del nord

22Així parla Jahvè: Vet aquí un poble
que ve del nord,
una gran gentada es posa en marxa
des d’un extrem de la terra.
23Té al puny l’arc i la simitarra,
és un cruel,
no plany ni perdona
ni sent pietat.
La seva veu és com el bramul del mar,
i munta cavalls;
forma en ordre de batalla
contra tu, filla de Sió.
24«N’hem sentit la notícia,
ens cauen les mans;
s’ha apoderat de nosaltres l’angoixa,
uns dolors com del part».
25No sortiu fora cap al camp,
no aneu per cap camí,
perquè hi ha l’espasa enemiga,
terror tot al voltant!
26Filla del meu poble, cenyeix-te de sac,
rebolca’t a la cendra,
fes-te un dol com per l’amat,
una lamentació amarga.
(Perquè el devastador vindrà
d’improvís sobre nosaltres.)

El resultat final

27«Et vaig posar d’assajador en el meu poble,
de contrast, per a conèixer,
per a assajar el seu estim,
28tot el valor de la seva llei».
Se’n van en estany, en coure
i en ferro tots ells (són pervertits).

29(El plom és escalfat amb les manxes, un doble foc; en va s’està el refinador refina que refinaràs, ja que els dolents no es purifiquen mai.)

30«Plata de rebuig» és com els diuen,
perquè Jahvè els ha rebutjats.

Profecies més tardanes (Jr. 7,1-25,38)

7 Contra l’excessiva confiança en la presència del temple.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2Estigues a la porta del temple de Jahvè, proclama-hi aquesta paraula i digues: «Escolteu la paraula de Jahvè, tot Judà, els qui entreu per aquestes portes per prosternar-vos davant Jahvè». 3Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Milloreu els vostres camins i les vostres obres, i us deixaré viure en aquest lloc. 4No us fieu de les paraules falses que fan: «És el temple de Jahvè, el temple de Jahvè, el temple de Jahvè!» 5Sinó milloreu realment els vostres camins i les vostres obres! Si de debò us feu justícia entre vosaltres, 6no oprimiu l’estranger, l’orfe i la viuda (no escampeu sang innocent en aquest lloc) i no seguiu d’altres déus, en perjudici vostre, 7aleshores us deixaré viure en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares temps ha i per sempre.

8Vet aquí que vosaltres us fieu d’aquelles paraules falses, inútilment. 9Què! Robar, matar, cometre adulteri, jurar en fals, cremar perfums al Baal, seguir d’altres déus que no coneixeu, 10¿i veniu a presentar-vos davant meu, en aquest temple que porta el meu nom, i dieu: «Estem salvats!», quan feu totes aquestes abominacions? [1526] 11¿Que el teniu per una cova de lladres, aquest temple que porta el meu nom? També jo, si de cas, hi veig, oracle de Jahvè. 12Per què aneu, si no, al meu lloc de Siló, on a la primeria havia fet residir el meu nom, i vegeu el que n’he fet, per la dolenteria del meu poble d’Israel.

13I ara, ja que vosaltres feu tot això, oracle de Jahvè, quan jo us he parlat contínuament i amb insistència, i no heu escoltat, us he cridat i no heu respost, 14faré amb el temple que porta el meu nom, i en el qual vosaltres poseu la vostra confiança, i amb el lloc que vaig donar a vosaltres i als vostres pares, igual com vaig fer amb Siló. 15I us faré marxar de davant meu com vaig fer marxar els vostres germans, tota la raça d’Efraïm.

Contra el culte de la «Reina del Cel».— 16I tu, no intercedeixis per aquest poble i no elevis a favor d’ell cap súplica ni pregària, ni insisteixis davant meu, perquè no t’escoltaré. 17¿Què no ho veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem? 18Els fills, arreplegant la llenya; els pares, encenent el foc; les dones, fonyant la pasta per fer coques per a la Reina del Cel[1527], i vessar libacions a d’altres déus per ofendre’m! 19¿És a mi que ells ofenen?, oracle de Jahvè; ¿no és a ells mateixos, per a la seva pròpia confusió? 20Per això, així parla el Senyor Jahvè: Vet aquí que la meva ira i la meva còlera s’abocaran sobre aquest lloc, sobre l’home, sobre la bèstia, sobre l’arbre del camp i sobre el fruit de la terra; i cremaran sense apagar-se.

El culte sense la fidelitat.— 21Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Ajunteu els vostres holocaustos amb els vostres sacrificis, i mengeu carn! 22Ja que jo no vaig dir ni vaig prescriure res als vostres pares sobre holocaustos i sacrificis, el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte. 23Això és el que els vaig prescriure: Escolteu la meva veu, i seré el vostre Déu, i vosaltres sereu el meu poble; i seguiu tot camí que jo us prescrigui, pel vostre bé. 24Però no van pas escoltar ni van decantar l’orella; van seguir les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, i es van posar d’esquena i no de cara. 25D’ençà del dia que els vostres pares sortiren del país d’Egipte fins avui, us he enviat tots els meus servents, els profetes, cada dia, amb insistència; 26però no m’han escoltat ni han decantat l’orella, sinó que, amb obstinació porfidiosa, han obrat més malament que els seus pares.

Reprovació del poble incorregible.— 27Els diràs totes aquestes paraules, i no t’escoltaran; els cridaràs, i no et respondran. 28Aleshores els diràs:

Aquesta és la gent que no ha escoltat
la veu de Jahvè (el seu Déu),
no han escarmentat, ha desaparegut
la veritat (i ha estat suprimida) de la seva boca.
29Talla’t la cabellera, llença-la
i entona (sobre els rasos) una complanta,
perquè Jahvè ha desdenyat i ha repudiat
la generació de la seva còlera.

Idolatria i sacrificis d’infants.— 30Perquè els fills de Judà han fet el que jo trobo mal fet, oracle de Jahvè. Han instal·lat els seus Horrors[1528] al temple que porta el meu nom, per deshonrar-lo; 31han construït el lloc sacrificial de Tófet, a la vall de Ben-Hennom, per cremar al foc els seus fills i les seves filles, cosa que no he prescrit, ni m’havia passat mai pel cap. 32Per això, vet aquí que vindran dies, oracle de Jahvè, que no es dirà més Tófet i vall de Ben-Hennom, sinó vall de la Matança; però seran enterrats a Tófet sense tomba, 33que els cossos dels d’aquest poble han de servir de pastura als ocells de carronya i a les bèsties salvatges, que ningú no esquivarà. 34I faré plegar de les ciutats de Judà i dels carrers de Jerusalem la veu de goig i la veu d’alegria, la ven d’espòs i la veu d’esposa; perquè el país no serà més que una ruïna.

8 La sort dels morts i dels dispersats.— 1Aquell temps, oracle de Jahvè, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà, els dels seus magnats, els dels sacerdots, els dels profetes i els dels habitants de Jerusalem, 2i els exposaran al sol, la lluna i tota l’estelada, que han venerat i servit, seguit i consultat, davant els quals s’han prosternat; no seran recollits ni tornats a enterrar; serviran de fems sobre terra. 3I la mort valdrà més que la vida per a tots els qui hagin sobreviscut d’aquest clan dolent en tots els llocs on els hauré dispersats, oracle de Jahvè-Sabaot. 4I els diràs: Així parla Jahvè:

Apostasia sense retorn

¿És que quan un cau, no s’aixeca?
¿O que quan es perd, no torna entera?
5¿Per què aquest poble va perdut
d’una manera tan persistent?
S’han arrapat fort al seu error,
no volen tornar enrera.
6He estat atent i he escoltat:
no parlen pas com cal!
Ningú no deplora la seva dolenteria
dient: «què he fet!»
Cada un s’abriva en la seva carrera
com un cavall al combat.
7Fins la cigonya, en el cel,
coneix la seva estació;
la tórtora i l’oreneta observen
el temps en què han de migrar!
(Però el meu poble no coneix el dret de Jahvè).

La ploma mentidera dels escribes

8Com podeu dir: «Som savis,
tenim una Llei!»
Verament, per a la falsedat ha fet
la ploma falsa dels escribes!
9Els savis es confonen, s’atorrollen
i són atrapats;
si desdenyen la paraula de Jahvè,
quina mena de saviesa tenen?

Repetició d’un fragment amenaçador.— 10Per això, donaré les seves dones a d’altres; els seus camps, als conqueridors. Ja que, del més petit al més gran, tothom està amb el guany, i del profeta fins al sacerdot, tothom com et frau! 11Curen la fractura de la filla del meu poble a la lleugera, dient: «Pau, pau!», i no hi ha pau. 12S’han comportat vergonyosament, ja que han fet coses abominables; ni s’avergonyeixen gens, ni coneixen el rubor. Per això, cauran entre els qui cauen, al temps del seu càstig ensopegaran, ha dit Jahvè.

13Fer en ells una collita?, oracle de Jahvè,
no hi ha pas cap raïm al cep,
no hi ha figues a la figuera, les fulles estan mústigues!

Resignació desesperada davant la fi

14«Per què ens estem aquí asseguts?
Reuniu-vos!
Retirem-nos a les ciutats fortificades,
i plorem allí!
Ja que Jahvè, el nostre Déu,
ens fa plorar,
ens fa beure les llàgrimes,
perquè hem pecat contra ell.
Vet aquí 15esperar la pau
(i res de bo, el temps de la cura),
i venir un surt:
16des de Dan s’ha sentit la veu de l’enemic,
el ruflet dels seus cavalls!»
Dels renills sorollosos dels seus corsers,
tot el país tremola;
arriba i devora la terra (i la seva població),
la ciutat i els seus habitants.
17—Sí, vet aquí que enviaré contra vosaltres
serps verinoses,
contra les quals no existeix encanteri,
i us picaran (oracle de Jahvè) fatalment!

El dolor del profeta

18El dolor m’ha sobreprès,
el cor em fa mal.
19Té, escolta! El crit de la filla del meu poble
d’arreu del país:
«¿Que Jahvè no és a Sió,
que no hi és el seu Rei?
(Per què m’han ofès amb els seus ídols,
amb els seus no res exòtics?)
20La sega ha passat, s’ha acabat l’estiu,
i nosaltres no estem salvats!»
21Per la desfeta de la filla del meu poble estic desfet,
porto dol; s’ha apoderat de mi l’espant.
22¿És que no hi ha bàlsam a Galaad,
no hi ha cap metge?
Si no, ¿per què no ha fet cap progrés
la cura de la filla del meu poble?
23Oh, si el meu cap fos aigua,
i el meu ull, una font de llàgrimes,
per a poder plorar dia i nit les víctimes
de la filla del meu poble!

La deslleialtat regnant

9 1Oh, si pogués trobar al desert
un alberg de vianants,
abandonaria el meu poble
i me n’aniria lluny d’ells!
Perquè tots són uns adúlters,
una colla de traïdors
2(tiben la llengua com un arc);
és la mentida i no la veritat,
que preval al país,
ja que passen contínuament
d’una malifeta a l’altra;
a mi, però, no em coneixen,
oracle de Jahvè.
3Guardeu-vos cada un del seu company,
malfieu-vos d’un germà,
perquè tot germà no fa més que dir mal
i tot company és un detractor.
4L’un juga males passades a l’altre,
i no diuen la veritat;
han habituat la llengua a parlar fals,
van de tort, incapaços 5de tornar.
Fan tocar pressió amb pressió,
engany amb engany;
a mi, no em volen pas conèixer,
oracle de Jahvè.
6Per això, així parla Jahvè (-Sabaot):
Vet aquí que els fondré
i els esprovaré,
ja que, com no haig d’apartar els ulls
de la filla del meu poble!
7La seva llengua és una fletxa que mata,
són engany, les paraules de la seva boca;
parla pacífic amb el seu company
i dintre seu li para un parany.
8¿No he de castigar unes coses així,
oracle de Jahvè,
i a una gent com aquesta,
no li haig de donar el que mereix?

Desolació del país

9Per les muntanyes arrencaré
en plors i lamentacions,
i pels pastius del desert
cantaré una complanta.
Perquè estan assolats, ningú no hi passa,
no senten cap veu (del ramat);
de l’ocell al bestiar,
tot ha fugit, se n’ha anat!

10Convertiré Jerusalem en clapers i en un cau de xacals, i les ciutats de Judà, en una desolació, sense cap habitant.

Explicació de la ruïna.— 11¿Qui és l’home tan savi que comprengui això? Aquell a qui la boca de Jahvè ha parlat, que ho indiqui: ¿Per què el país està marcit, s’ha cremat com el desert, que no té qui hi passi?

12I Jahvè ha dit: Perquè han abandonat la Llei que els havia proposat, i no han escoltat la meva veu, o s’han conduït d’acord amb ella, 13sinó que, obeint les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, han seguit els baals que els seus pares els havien fet conèixer. 14Per això, així havia parlat Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Vet aquí que els faré menjar herba amarga i els faré beure aigua emmetzinada. 15I els dispersaré entre les nacions desconegudes d’ells com dels seus pares, i enviaré darrera d’ells l’espasa, fins que no en quedi cap.

Invitació a lamentar-se

16(Així parla Jahvè-Sabaot:)
Considereu-ho, i crideu les ploradores,
feu anar a buscar les artistes,
i que vinguin!
17Que cuitin a entonar una elegia
sobre nosaltres!
Que els ulls se’ns desfacin en llàgrimes,
i les parpelles, en aigua.
18Perquè escolta: un fort plany se sent a Sió:
«Ah, quina devastació, la nostra!
Estem plens de confusió (perquè hem abandonat el país),
que ens han tirat les llars a terra!»

Text de la lamentació

19Escolteu, dones, les meves paraules;
que la vostra orella les aculli,
ensenyeu-les a les vostres filles,
i l’una a l’altra:
20«La mort ens ha pujat per la finestra,
ha entrat als nostres castells,
ha segat l’infant al carrer,
ha tret els joves de les places.
21Ha caigut el cadàver del mortal (com fems)
sobre la faç del camp,
com el manoll de darrera el segador,
que ningú no arreplega».

La saviesa autèntica.— 22Així parla Jahvè: Que el savi no es gloriï de la seva saviesa, que el valent no es gloriï de la seva valentia, que el ric no es gloriï de la seva riquesa. 23Que es gloriï d’això el qui es vol gloriar: de tenir la sort de conèixer-me; perquè jo, Jahvè, sóc qui exerceixo la bondat, el dret i la justícia sobre la terra, ja que és en això que tinc posada la meva complaença, oracle de Jahvè.

La circumcisió.— 24Vet aquí que vénen dies, oracle de Jahvè, en què visitaré tot el qui no està circumcidat més que en la seva carn: 25l’Egipte, Judà, Edom, els fills d’Ammon, Moab i tots els temples-rapades[1529] que viuen al desert; perquè totes les nacions són incircumcises, i tota la casa d’Israel és incircumcisa de cor.

10 Jahvè i els ídols.— 1Escolteu la paraula que us adreça Jahvè, casa d’Israel. 2Així parla Jahvè, el Déu: No aprengueu el camí de les nacions i no us deixeu esfereir pels senyals del col, ja que les nacions en queden esfereïdes 3perquè els estatuts dels pobles són no res.

És fusta que ha tallat del bosc, una obra de les mans del qui treballa amb l’aixa. 4Amb plata i amb or el fa bonic. El fixen amb claus i amb martells, perquè no balli. 5Són com una palmera de cogombrar, i no parlen. Cal que els portin, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no fan mal; i tampoc no poden fer bé.

6No n’hi ha pas cap com vós, Jahvè; gran sou vós, i gran és el vostre nom en poder. 7¿Qui no ha de tenir por de vós, Rei de les nacions? Perquè a vós, sí, que correspon, ja que, entre tots els savis de les nacions i entre tots els seus reis, no n’hi ha pas cap com vós (8tots plegats són estúpids i folls, el cor dels ídols és fusta).

Plata batifullada és importada de Tarsís, i or d’Ufaz; una obra d’escultor i de les mans del fonedor; el seu vestit és de porpra i escarlata; tots són obra d’artistes.

10Però Jahvè (és un Déu de veritat, és un Déu vivent i un rei etern; quan s’irrita, la terra s’estremeix i les nacions no poden sostenir la seva indignació. 11Així els heu de dir: «Els déus que no han fet el cel i la terra, han de desaparèixer de la terra i de sota aquest col!») 12és qui ha fet el món subterrani amb el seu poder, ha establert la terra amb la seva saviesa i amb la seva traça ha estès els cels. 13Al seu tro, s’aboca una massa d’aigua des del cel, i fa muntar vapors del caire del món subterrani; acompanya la pluja amb els llamps i fa sortir el vent dels seus dipòsits. 14Tot mortal es queda estúpid, sense coneixement; tot fonedor es dóna vergonya de l’ídol que ha fos, perquè les seves estàtues són una mentida, els manca l’alè; 15són no res, una obra ridícula, al temps del seu càstig desapareixeran. 16No és pas com elles la «Part de Jacob», ja que ha format l’univers, i Israel és la seva tribu pròpia; es diu Jahvè-Sabaot.

17Plega de terra el teu farcell, tu que seus en el setge. 18Perquè, així parla Jahvè: Vet aquí que faré caure els habitants d’aquest país amb una traveta, i els hostilitzaré perquè em trobin.

Dolor del profeta per la ruïna

19Ai de mi, quina ferida, la meva,
el meu cop tan dolorós!
I jo que em deia que aquest era
un dolor que podria suportar!
20La meva tenda és devastada,
totes les cordes estan rompudes.
Els meus fills m’han deixat, ja no hi són,
no hi ha qui em torni a estendre la tenda,
qui dreci els meus pavellons!
21(Perquè els pastors han
estat uns estúpids i no s’han
preocupat de Jahvè; per això,
no han tingut sort, i tot el
ramat està dispersat.)
22Escolta, una notícia: Vet aquí que ve (amb gran commoció)
del país del nord,
per fer de les ciutats de Judà una desolació,
un cau de xacals!

Oració.— 23Sé, Jahvè, que no és cosa del mortal el seu camí, ni és donat a l’home que fa via de dirigir els seus passos. 24Corregiu-nos, Jahvè, però en una justa mesura; sense irritar-vos, perquè no ens reduïu massa! 25La vostra còlera, aboqueu-la sobre els pagans que no us coneixen i sobre els clans que no invoquen el vostre nom; ja que s’han menjat Jacob, l’han consumit, i li han deixat la llar desolada.

11 Violació de l’aliança. 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2Escolteu les paraules d’aquesta aliança! (Les parlaràs a l’home de Judà i als habitants de Jerusalem 3i els diràs:) Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Maleït sigui l’home que no escolta les paraules d’aquesta aliança, 4que vaig prescriure als vostres pares el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, del forn de ferro, dient: Escolteu la meva veu i conformeu-vos a tot el que us ordeno, i sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu, 5per tal de mantenir el jurament que vaig fer als vostres pares, de donar-los una terra que regala de llet i de mel, com és avui el cas. I vaig respondre i vaig dir: «Sí, Jahvè».

6I Jahvè em digué: Proclama totes aquestes paraules per les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, dient: Escolteu les paraules d’aquesta aliança i observeu-les! (7Perquè solemnement he advertit els vostres pares des del dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte fins avui repetint-ho sense parar: Escolteu la meva veu! 8Però no han escoltat ni han decantat l’orella, sinó que han seguit uns i altres les pròpies inclinacions tenaçment dolentes; i així, he complert contra ells totes les paraules d’aquesta aliança que havia prescrit d’observar.) Però no les observaren.

9Jahvè em digué: Una conspiració existeix entre l’home de Judà i els habitants de Jerusalem: 10han tornat a les malifetes dels seus primers pares que no havien volgut escoltar les meves paraules, i, guaita, han seguit d’altres déus per servir-los; la casa d’Israel i la casa de Judà han romput l’aliança que jo havia conclòs amb els seus pares. 11Per això, així parla Jahvè: Vet aquí que faré venir sobre ells un mal, de què no podran sortir; i, si criden cap a mi, no els escoltaré. 12I si les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem se’n van a cridar cap als déus, als quals cremen perfums, no els podran portar cap socors, al temps del seu mal. 13Perquè, «els teus déus són tants com les teves ciutats, Judà, i heu erigit tants d’altres com carrers té Jerusalem» per cremar perfums a Baal.

14I tu, no intercedeixis per aquest poble, ni elevis a favor d’ell cap súplica ni cap pregària, ja que no vull escoltar, quan m’interpel·laran al temps del seu mal.

Sacrificis inútils

15¿Què hi té el meu amat, a la meva casa,
que hi fa coses de murri?
¿És que els greixos i la carn sagrada
em diuen res?
Així que els mals han passat de sobre teu,
ja estàs tot triomfant!
16D’«olivera fresca, de forma bella»,
t’han donat l’epítet.
S’ha corcat, s’ha podrit en ple vigor,
la seva flor penja,
les seves fulles s’han passat,
són lletges les seves rames!

17Jahvè-Sabaot que t’havia plantat, decretà contra tu una cosa dolenta en consideració a la cosa dolenta que la casa d’Israel i la casa de Judà s’havien fet per ofendre’m cremant perfums a Baal.

Jeremies, perseguit a Anatot

18Jahvè em va advertir,
i jo vaig estar alerta;
aleshores em féreu veure, Jahvè,
les seves maniobres.
19I jo, com un anyell manyac
que duen a immolar,
no sabia que contra mi
tramaven un complot:
«Destruïm l’arbre en ple vigor
i arrabassem-lo,
que no es recordin més del seu nom
a la terra dels vius!»
20O Jahvè-Sabaot, jutge just,
que examineu el cor i la ment:
veuré la venjança que preneu d’ells,
perquè a les vostres mans ho deixo!

21Per això, així ha parlat Jahvè sobre els homes d’Anatot que atempten contra la teva vida, dient: «No profetitzis en nom de Jahvè, si no vols morir de mà nostra!» 22Per això, així ha parlat Jahvè-Sabaot: Vet aquí que passaré comptes amb ells: els joves moriran per l’espasa, els seus fills i les seves filles moriran de fam. 23I no els quedarà ningú; perquè faré venir un mal sobre els homes d’Anatot, l’any que hi passaré comptes.

La prosperitat dels impius

12 1Teniu massa raó, Jahvè, perquè us recrimini res,
només voldria debatre amb vós un punt de justícia:
¿Per què l’empresa dels impius és un èxit
i se la campen tots els qui van de mala fe?
2Els heu plantats, han arrelat,
van bé, lleven fruit i tot;
vós sou a prop de la seva boca,
però lluny del seu cor!
3Vós, Jahvè, prou em coneixeu (em veieu),
heu provat que el meu cor està amb vós:
arrossegueu-los com ovelles per a escorxar
i separeu-los per al dia de la matança!
4¿Fins quan la terra ha de portar dol
i s’ha d’assecar tota l’herba del camp?
Per la dolenteria dels qui hi viuen,
s’han fet fonedissos bèsties i ocells!
(Perquè han dit: «No veurà la nostra fi».)
5—Si corrent amb peons, ja et canses,
¿com rivalitzaries amb cavalls?
I, si tu fuges en un país en pau,
¿com t’ho faries a la jungla del Jordà?
6Perquè fins els teus germans, els propis familiars,
fins ells et traeixen, fins ells;
pel darrera criden a plena veu.
No te’ls creguis, quan et diuen bones paraules!

Queixa de Jahvè

7He abandonat la meva casa,
he repudiat el meu heretatge,
he lliurat l’amor de la meva ànima
a les mans dels seus enemics.
8El meu heretatge se m’ha portat
com un lleó de la selva,
l’ha emprés contra mi a crits;
per això, li tinc quimera.
9Per a mi, el meu heretatge és un ocell bigarrat
amb els voltors que formen rotlle sobre ell.
Som-hi, aplegueu totes les bèsties del camp,
feu-les arribar al menjar!
10Molts de pastors arranen la meva vinya,
aixafen, trepitjant-lo, el meu tros;
redueixen el meu tros preciós
a un desert desolat.
11El deixen fet una desolació, està de dol,
desolat davant meu;
tot el país està desolat,
i ningú no en fa cas.
12Sobre tots els rasos del desert
han vingut els devastadors
(perquè Jahvè té una espasa que devora),
d’un cap a l’altre del país
no hi ha pau per a ningú!

Decepció del poble.— l3Han sembrat blat i han recollit espines, s’han escarrassat sense profit: les vostres collites han quedat seques de la ira ardent de Jahvè.

Judici i salvació dels pobles veïns.— 14Així ha parlat Jahvè sobre tots els meus mals veïns que han tocat l’heretatge que vaig donar al meu poble, a Israel: Vet aquí que els arrencaré de la seva terra, i arrencaré la casa de Judà d’enmig d’ells. 15Però després d’haver-los arrencats, me’n tornaré a compadir i els faré tornar cadascun al seu heretatge i cadascun al seu país. 16I, si aprenen bé les pràctiques religioses del meu poble, jurant amb el meu nom «Per Jahvè vivent», igual com havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aleshores seran incorporats al meu poble. 17Però, si un d’ells no escolta, aleshores arrencaré de debò aquest profà i el faré perdre, oracle de Jahvè.

13 Paràbola de la faixa de lli.— 1Així em parlà Jahvè: Vés, compra’t una faixa de lli i posa-te-la als lloms; però no l’has de ficar a l’aigua! 2I vaig comprar la faixa, segons la paraula de Jahvè, i me la vaig posar als lloms. 3Una segona vegada la paraula de Jahvè m’arribà, dient: 4Agafa la faixa que has comprat, que portes als lloms, i aixeca’t, vés a l’Eufrat i amaga-la allà en un badall de la roca! 5Vaig anar-hi, doncs, i vaig amagar-la a l’Eufrat, com m’havia manat Jahvè. 6Però al cap de molts dies, Jahvè em digué: Aixeca’t, vés a l’Eufrat i agafa-hi la faixa que t’havia manat d’amagar-hi. 7Vaig anar a l’Eufrat, vaig cavar i vaig agafar la faixa del lloc on l’havia amagada. Però la faixa s’havia fet malbé, no servia per a res! 8Aleshores em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 9Així parla Jahvè: Així mateix faré malbé la gran arrogància de Judà i de Jerusalem! 10Aquest mal poble que no vol escoltar les meves paraules i que, seguint les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, corre darrera d’altres déus per servir-los i prosternar-se davant d’ells, que sigui com aquesta faixa que no serveix per a res! 11Ja que, com la faixa s’ajusta a la cintura d’un home, així havia fet jo que se m’ajustés tota la casa d’Israel i tota la casa de Judà, oracle de Jahvè, perquè fos el meu poble, la meva fama, el meu honor i la meva glòria; però no m’han escoltat!

Simbolisme de les gerres de vi.— 12Els diràs, doncs, aquesta paraula: Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Tota gerra s’omple de vi. I, si et diuen: «¿No ho sabem prou que tota gerra s’omple de vi?», 13els diràs: Així parla Jahvè: Vet aquí que ompliré d’embriaguesa tots els habitants d’aquest país, els reis que ocupen el tron de David, els sacerdots i els profetes, i tots els habitants de Jerusalem. 14I els trencaré l’un contra l’altre, pares i fills alhora, oracle de Jahvè; no planyeré, no per donaré ni em sabrà greu de fer-los malbé.

15Sentiu i escolteu,
i prou d’orgull (perquè Jahvè parla)!
16Doneu glòria al vostre Déu
abans que es faci fosc,
abans que els vostres peus no topin
contra muntanyes borroses;
que, mentre vosaltres espereu la llum,
ell no la canviï en ombra,
no la torni una foscor espessa!

Perspectives d’exili

17(I, si no escolteu:)
En el recés, la meva ànima plora
davant tant d’orgull;
els meus ulls es fonen en llàgrimes,
perquè menen captiu el ramat de Jahvè!

La humiliació dels sobirans

18Digueu al rei i a la reina mare:
Asseieu-vos ben baix!
Perquè us ha caigut del cap
la vostra corona magnífica.
19Les ciutats-magatzem són tancades,
no hi ha ningú que obri;
Judà ha estat deportat, tot ell,
deportat sense excepció!

Subjugació del poble

20Aixeca els ulls i veges
aquells qui vénen del nord!
¿On és el ramat que et confiaren,
les teves ovelles magnífiques?
21¿Què diràs quan vegis preposats
sobre tu uns amics,
i aquells als quals t’havies habituat,
sobre tu com a caps? (¿No
t’agafaran uns dolors com
a la dona que va de part?)
22Potser et dius dintre tu mateixa:
«Per què em passa això?»
De tan culpable, t’aixequen les faldilles,
et fan violència als talons!
23¿Pot un etíop canviar de pell,
o una pantera, de ratllat?
Igual tu ets capaç de fer el bé,
habituada com estàs a fer el mal!
24Però et dispersaré, com boll que passa,
al vent del desert;
25aquesta és la teva sort, la part que t’assigno,
oracle de Jahvè. (Perquè
t’has oblidat de mi i has
confiat en la Impostura.)
26Seré jo mateix que t’arregussaré
les faldilles fins a la cara,
i es veurà la ignomínia
27dels teus adulteris,
la infàmia de la teva prostitució!
Sobre els puigs i pels camps
he vist els teus Horrors.
Ai de tu, perquè no et purifiques!
Trigaràs gaire encara?

14 La gran secada.— 1Paraula de Jahvè que fou adreçada a Jeremies a propòsit de la secada.

2Puja el plany de Jerusalem,
Judà està de dol;
totes les seves portes llangueixen
totes moixes, cap a terra!
3Els rics fan anar el poble menut
a buscar aigua;
arriben, no en troben, tornen
amb l’àmfora buida!
4Els qui treballen la terra estan espantats
perquè no plou;
els llauradors, confosos i avergonyits,
s’emboliquen el cap.
5Que també la cérvola en ple camp
cria, i ho abandona (perquè no hi ha verd)!
6Els onagres s’aturen, aspiren aire,
els ulls se’ls entelen.
7Ni que ens acusin les postres culpes,
actueu per amor del vostre nom;
sí, les nostres apostasies són moltes,
hem pecat contra vós!
8O dipòsit d’aigua d’Israel,
que el salvà en temps de secada!
¿Per què seríeu com un pelegrí en el país,
com un vianant que només fa nit?
9¿Que sou com un home sense esma,
incapaç de prestar socors?
No, vós esteu entre nosaltres, Jahvè,
no ens desemparareu!

10Així ha dit Jahvè d’aquest poble: Quin gust no troben a anar i venir! No planyen els seus peus; però no es guanyen pas el favor de Jahvè. Ara es recorda de la seva culpa i castiga els seus pecats.

Jahvè decidit a castigar. 11I Jahvè em digué: No intercedeixis a favor d’aquest poble. 12Si dejunen, no escoltaré les seves súpliques, i, si ofereix holocaustos i oblacions, no els acceptaré; al contrari, amb l’espasa, la fam i la pesta, no en deixaré cap. 13I vaig dir: Ah, Senyor Jahvè, vet aquí que els profetes els diuen: «No veureu l’espasa, ni tindreu gens de fam, sinó que us donaré en aquest lloc una pau ferma». 14Aleshores Jahvè em digué: És fals allò que els profetes anuncien en nom meu! No els he enviats, res no els he manat, no els he pas parlat. Allò que us profetitzen són visions falses, endevinacions vanes, invencions seves. 15Per això, així parla Jahvè sobre els profetes que us profetitzen en nota meu, sense que jo els hagi enviats, i que diuen que, en aquest país, no hi haurà ni espasa ni fam: És per espasa i fam que moriran, aquests profetes! 16I el poble a qui profetitzen serà llençat pels carrers de Jerusalem, víctima de la fam i de l’espasa; i no hi haurà ningú que els enterri, a ells, les seves dones, els seus fills i les seves filles. Així abocaré sobre ells el seu mal. 17Els diràs aquesta paraula:

Plany de Jeremies

Els ulls se’m fonen en llàgrimes
de nit i de dia,
no es poden estar de plorar
per un gran desastre.
És el desastre de la filla del meu poble,
un cop molt dolorós.
18Si surto al camp,
veig víctimes de l’espasa!
Si entro a la ciutat,
veig les tortures de la fam!
Sí, tant el profeta com el sacerdot
van captant pel país.
I no saben…

Pregària per Judà.— 19¿Heu rebutjat de debò Judà, o la vostra ànima ha avorrit Sió? ¿Per què ens heu pegat tant, que no tenim cura? Esperàvem la pau: res de bo! El temps de la cura vet aquí un surt! 20Coneixem, Jahvè, la nostra impietat, la culpa dels nostres pares; sí, hem pecat contra vós. 21Per amor del vostre nom, no lliureu al menyspreu, no deshonreu el vostre tron gloriós; recordeu-vos-en, no trenqueu la vostra aliança amb nosaltres! 22Entre les Vanitats[1530] dels pagans, n’hi ha cap que faci ploure? ¿O és el cel que dóna els ruixats? ¿No sou vós, Jahvè, el nostre Déu, en qui tenim posada l’esperança? Ja que sou vós que feu tot això!

15 La guerra, la fam i la pesta.— 1Jahvè em digué: Ni que es presentessin davant meu Moisès i Samuel, jo no tindria cap simpatia per aquest poble. Treu-me’ls del davant, i que se’n vagin! [1531] 2I, si de cas et diuen: «On hem d’anar?», els respondràs: Així parla Jahvè: Qui és per a la pesta, a la pesta; qui és per a l’espasa, a l’espasa; qui és per a la fam, a la fam; qui és per a la captivitat, a la captivitat! 3Comissionaré contra ells quatre menes de coses, oracle de Jahvè: l’espasa, per a matar; els gossos, per a estiregassar; els ocells de carronya, per a devorar; i les bèsties salvatges, per a destrossar. 4Faré d’ells un objecte de terror per a tots els reialmes de la terra, per culpa de Manasés, fill d’Ezequies, rei de Judà, per allò que va fer a Jerusalem.

La fi de Jerusalem

5¿Qui et té compassió, Jerusalem,
qui es condol de tu?
¿Qui deixa el camí per preguntar
com et trobes?
6Ets tu que m’has rebutjat, oracle de Jahvè,
que t’has fet enrera;
i jo he estès la mà, t’he baldat,
cansat ja de plànyer!
7Els he ventats, amb la força de ventar,
a les portes del món de sota terra;
he deixat sense fills, he destruït el meu poble
perquè no canviaven de conducta.
8Per mi, les seves viudes son qui-sap-les,
més que la sorra del mar;
he fet venir sobre la mare i l’infant
el devastador a ple migdia.
He fet caure sobre ells de sobte
insomni i frisances.
9La mare de set fills es desmaia,
boqueja buscant aire.
El seu sol s’ha post quan encara fa dia,
s’ha quedat moixa i pàl·lida! (I el qui resti d’ells,
el lliuraré a l’espasa davant
els seus enemics, oracle de Jahvè).

Inconvenients de la vocació profètica

10Ai de mi, mare, perquè m’has infantat,
per acusar i encausar tot el país!
No he prestat, ni m’han prestat a mi,
i tothom em maleeix!
11Amén, Jahvè, si de cas he mancat,
si no us he insistit
en temps de desgràcia i de tràngol
a favor de l’enemic.
12¿Que tinc al costat un braç de ferro,
que és de bronze el meu front?

13La teva fortuna i les teves provisions, les lliuraré al pillatge, sense cap preu i per tots els teus pecats i en tots els teus confins 14I faré passar els teus enemics en un país que no coneixes, perquè s’ha encès un foc en la meva ira, cremarà contra vosaltres.)

15Prou que ho sabeu vós, Jahvè,
recordeu-vos de mi i ocupeu-vos-en!
Vengeu-me dels qui em persegueixen,
no sigueu tan pacient!
16Penseu que per vós suporto l’oprobi
de la part dels qui menyspreen la vostra paraula!
No en deixeu cap, i que sigui el meu goig,
l’alegria del meu cor,
el fet de portar jo el vostre nom,
Jahvè, Déu-Sabaot.
17Mai no he pogut seure joiós
en un rotlle dels qui riuen;
per pressió de la vostra mà he hagut de seure sol,
ja que m’havíeu omplert d’indignació.
18¿Per què el meu dolor és continu
i el meu cop, desesperat (no es vol curar)?
Tanmateix sou per a mi un torrent fal·laç,
una aigua de què un no es pot refiar!
19(Per això, així parla Jahvè:)
Si tornes, et deixo tornar;
podràs reprendre el meu servei,
i, si extreus el que és preciós del que és vil,
seràs com la meva boca. (Són
ells que s’hauran de girar cap
a tu, però tu no t’hauràs
pas de girar cap a ells.)
20Aleshores faré de tu, per a aquest poble,
una muralla inexpugnable,
i quan et faran la guerra,
no et podran vèncer.
Perquè jo estic amb tu, per socórrer-te
i per alliberar-te (oracle de Jahvè),
21i et rescataré de la mà dels dolents,
de la grapa dels dèspotes.

16 La vida del profeta com a senyal.— 1La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2No has de prendre dona, ni has de tenir fills ni filles en aquest lloc! 3Perquè, així parla Jahvè sobre els fills i les filles que neixen en aquest lloc, sobre les mares que els infanten i sobre els pares que els engendren en aquest país: 4Moriran de mort virulenta, no els ploraran ni els enterraran, es tornaran fems al damunt de la terra; acabaran per obra de l’espasa i de la fam, i els seus cossos serviran de pastura als ocells de carronya i a les bèsties salvatges.

5Sí, així parla Jahvè: No entris a la casa on estan de dol, no vagis a fer-hi lamentacions ni te’n condolguis; ja que he retirat d’aquest poble la meva pau, l’afecte i la compassió. 6En aquest país, moriran grans i petits; no els enterraran ni els ploraran; per ells, ningú no es farà incisions ni tonsura. 7No partiran el pa amb l’afligit, per consolar-lo d’un mort i no li oferiran la copa de consolació, ni pel seu pare ni per la seva mare.

9Perquè, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Vet aquí que faré plegar d’aquest lloc, a la vostra vista i en els vostres dies, la veu de goig i la veu d’alegria, la veu d’espòs i la veu d’esposa. 10Si, quan anuncies a aquest poble totes aquestes paraules, et diuen: «¿Per què ha proclamat Jahvè contra nosaltres tota aquesta gran desgràcia? ¿Quina és la vostra culpa i quin el pecat que hem comès contra Jahvè, el nostre Déu?» 11Aleshores tu els respondràs: És que els vostres pares m’han abandonat a mi, oracle de Jahvè, i han seguit d’altres déus, els han servits i s’han prosternat davant d’ells, mentre que m’han abandonat a mi i no han observat la meva Llei! 12Vosaltres, per la vostra banda, heu fet encara pitjor que els vostres pares. Sí, mireu com seguiu cadascun les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, sense voler escoltar-me! 13Així us llançaré d’aquest país en un país desconegut de vosaltres i dels vostres pares; i allà, dia i nit, servireu d’altres déus que no tindran llàstima de vosaltres.

El repatriament gloriós. 14Per això, vet aquí que vénen dies, oracle de Jahvè, en què ja no diran més: «Per la vida de Jahvè, que féu pujar els israelites del país d’Egipte», 15sinó: «Per la vida de Jahvè, que féu pujar els israelites del país del nord i de tots els països on els havia escampats». Jo els faré tornar a la terra que havia donat als seus pares.

No tindran escapador.— 16Vet aquí que enviaré a buscar molts pescadors, oracle de Jahvè, que els pescaran; i després, enviaré a buscar molts caçadors, que els caçaran de totes les muntanyes i de tots els puigs i de dins dels badalls de les roques. 17Perquè tinc l’ull sobre els seus camins; no se’m poden amagar, ni la seva culpa pot ocultar-se als meus ulls. 18Així pagaré al doble la seva culpa i el seu pecat, perquè han degradat el meu país amb la carronya dels seus Horrors i han emplenat el meu heretatge de les seves Abominacions.

La conversió dels pagans

19Jahvè, la meva fortalesa i empara,
el meu refugi en dia de tràngol!
Cap a vós vindran els pagans
d’un extrem de la terra i diran:
«Els nostres pares no han posseït més que Mentida,
Vanitat i Inutilitat;
20l’home, ¿ha de fer-se déus,
quan no ho són, de déus?»

21Per això, jo els faré conèixer aquesta vegada, els faré conèixer la meva mà i el meu poder, i sabran que el meu nom és Jahvè.

El pecat de Judà

17 1El pecat de Judà és escrit
amb una ploma de ferro,
amb una punta de diamant és gravat
sobre la taula del seu cor,
i sobre els corns dels seus altars
2(quan els seus fills es recorden dels seus altars
i dels seus troncs sagrats),
sobre tot arbre verd
i sobre els puigs elevats,
3les muntanyes que es troben en plena campanya.
La teva fortuna i les teves provisions,
les lliuraré al pillatge,
com a preu pels teus pecats
en tot el teu territori.
4(T’hauràs de desprendre de
l’heretatge que t’havia donat.)
Et faré l’esclau dels teus enemics
en una terra que no coneixes;
perquè al meu nas s’ha encès un foc
que cremarà eternament.

Sentències sapiencials

5(Així parla Jahvè:)
Maleït és l’home que confia en el mortal,
i d’un ésser de carn, en fa el seu suport,
mentre que el seu cor s’aparta de Jahvè.
6És com la poma de Sodoma de l’Arabà,
i no veu que vingui la pluja;
viu als indrets tòrrids del desert,
en una terra de sal i inhabitable.
7Beneït és l’home que confia en Jahvè,
i Jahvè li serveix de puntal!
8És com l’arbre plantat vora l’aigua
i que estén les arrels cap al corrent;
no té por de res, quan ve la calor;
les fulles li queden verdes;
no s’inquieta en un any de secada,
ni para mai de llevar fruit.

Jahvè, esperança de Jeremies

9El cor és el més tortuós de tot,
i el seu mal, qui el pot diagnosticar?
10—«Sóc jo, Jahvè, que escruto la ment,
que examino el cor!»
(Dono a cadascú segons la
seva conducta, segons el
fruit de les seves accions.)

La riquesa mal adquirida

11Perdiu que cova uns ous que no ha post,
és el qui es fa ric injustament;
al mig dels seus dies ha d’abandonar-ho,
i quan els acaba fa figura d’un beneit.

La possessió gloriosa d’Israel

12Un tron de glòria, excels des del principi,
és el lloc del nostre santuari.
13Jahvè és el dipòsit d’aigua d’Israel,
tants com l’abandonen han de quedar secs!
Els qui se n’aparten seran inscrits al món de sota terra,
perquè abandonen Jahvè, la font d’aigua viva.

Continuació dels v 9-10

14Sigueu vós, Jahvè, el qui em guareix,
i jo seré guarit;
sigueu el qui em socorri,
i seré socorregut,
15(Em diuen: «On és la paraula de Jahvè? Que vingui!»)
16I jo no he pas donat cap pressa
per al mal darrera vostre,
ni he sentit cap deler pel Dia funest,
vós ho sabeu prou!
El que ha sortit dels meus llavis
era clar davant vostre:
17no sigueu per a mi causa de ruïna,
refugi meu al Dia dolent!

18Que els qui em persegueixen siguin confosos, i que no ho sigui jo; que s’ensorrin ells, i no pas jo! Feu venir sobre ells el Dia dolent, i trenqueu-los, trenqueu-los dues vegades!

L’observança del dia de repòs.— 19Així m’ha parlat Jahvè: Vés, estigues a la porta dels Fills del poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a totes les portes de Jerusalem, 20i digue’ls: Escolteu la paraula de Jahvè, reis de Judà, tot Judà i tots els habitants de Jerusalem que entreu per aquestes portes! 21Així parla Jahvè: Mireu —hi va la vostra vida— de no portar cap càrrega el dia de descans i de no introduir-la per les portes de Jerusalem! 22No tragueu de les vostres cases cap càrrega el dia de descans, ni feu cap treball; santifiqueu el dissabte, com ho vaig prescriure als vostres pares! 23Tot i això, ells no van escoltar o decantar l’orella, sinó que, amb deliberada tossuderia, es negaren a escoltar o acceptar la correcció. 24Si vosaltres, doncs, realment m’escolteu, oracle de Jahvè, i no introduïu cap càrrega per les portes d’aquesta ciutat el dia de descans i santifiqueu el dissabte no fent-hi cap treball, 25aleshores, per les portes d’aquesta ciutat, els reis que seuen sobre el tron de David faran la seva entrada, amb equipatge de carros i de cavalls, ells i els seus oficials, els homes de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada eternament. 26I vindrà de les ciutats de Judà i dels voltants de Jerusalem, de la terra de Benjamí, de la Terra baixa, de la Muntanya i del Nègueb, gent que portarà holocaustos, sacrificis, ofrenes i encens al temple de Jahvè. 27Però, si no m’obeïu santificant el dissabte i no entrant carregats per les portes de Jerusalem el dia de descans, aleshores «calaré foc a les seves portes, i devorarà els castells de Jerusalem» i no s’apagarà.

18 A cal terrissaire.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2Aixeca’t, baixa a la casa del terrissaire, i t’hi faré sentir les meves paraules. 3Vaig baixar a la casa del terrissaire i el vaig trobar fent un treball al torn. 4Quan el vas que estava fent no li sortia bé, tornava a fer-ne un altre, tal com li semblava que havia de ser. 5Aleshores em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 6¿No puc també fer amb vosaltres com el terrissaire, casa d’Israel? Mira, casa d’Israel, vosaltres, a la meva irà, sou com l’argila a la mà del terrissaire. 7Una vegada dic d’una nació o un reialme que l’arrencaré, l’enderrocaré i el perdré; 8però, si aquesta nació es converteix de la seva dolenteria, aleshores em desdic del mal que havia pensat de fer-li. 9Una altra vegada dic d’una nació o un reialme que l’edificaré i el plantaré; 10però aquesta nació fa allò que trobo mal fet, sense escoltar la meva veu; aleshores em desdic del bé que havia pensat de fer-li. 11I ara, digues a l’home de Judà i als habitants de Jerusalem: Així parla Jahvè: Mira, jo preparo contra vosaltres un mal i he meditat un pla contra vosaltres. Esteu-vos, doncs, cadascun del seu mal comportament i reformeu tota la norma de la vostra conducta. 12Però digueren: «Inútil! Volem seguir els nostres propis pensaments i obrar cadascun com li indiquen les pròpies inclinacions tenaçment dolentes. 13Per això, així parla Jahvè:

L’apostasia increïble

Pregunteu, doncs, entre les nacions:
qui ha sentit mai res així?
Ha fet una cosa esborronadora de debò,
la verge d’Israel!
14¿El gebre abandona el Sirion,
o la neu, el Líban?
¿S’estronca l’aigua que raja
o les fonts que corren?
15Que el meu poble m’ha oblidat,
cremen sacrificis al No-res;
han ensopegat en els seus camins,
les vies de la ignorància, anant-se’n per unes sendes,
un camí no esplanat.
16Sí, fan del seu país un objecte d’estupor,
de xiulades eternes;
tot el qui hi passi a prop quedarà parat,
movent el cap en senyal d’espant.
17Com un vent de llevant els dispersaré
davant els seus enemics;
és l’esquena i no la cara que els mostraré
el dia del seu desastre.

Complot contra Jeremies

18(Digueren:)
«Veniu, projectem un complot
contra Jeremies!
Que no quedarà el sacerdot sense una llei,
ni el savi, sense un consell
(i el profeta sense una paraula).
Veniu, ataquem-lo a denúncies,
parem-li llaços a cada paraula!»
19—Feu atenció, Jahvè, i escolteu
què diuen els meus adversaris!
20Cal tornar mal per bé (ja
que han cavat una trampa per
a la meva vida)?
Recordeu-vos que m’he estat dret
davant vostre per parlar a favor d’ells,
per apartar-ne la vostra còlera!

Clams de venjança.— 21Per això, lliureu els seus fills a la fam i doneu-los el cop amb el tall de l’espasa; que les seves dones quedin sense fills i viudes; que els seus homes siguin morts per la pesta; els seus joves, travessats per l’espasa a la guerra! 22Que se sentin xiscles a les seves cases quan, de sobre, feu venir sobre ells un escamot! Perquè han cavat una trampa per agafar-me i han parat als meus peus paranys ocults. 23Però vós, Jahvè, ja coneixeu tot el seu designi de mort contra mi. No perdoneu la seva culpa, no esborreu el seu pecat de davant la vostra faç; que hagin d’ensopegar davant vostre, al temps de la vostra ira obreu contra ells.

19 La gerra trencada.— 1Així digué Jahvè: Vés, compra una gerreta d’argila, pren alguns dels ancians del poble i alguns sacerdots, 2i surt cap a la vall de Ben-Hennom que hi ha a l’entrada de la porta de la terrisseria. Allà, proclama-hi aquestes paraules 3i digues: Escolteu la paraula de Jahvè, reis de Judà i habitants de Jerusalem! Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Faré venir sobre aquest lloc un mal tan gran que, a qualsevol que ho sentí dir, li xiularan les orelles; 4ja que m’han abandonat, han alienat aquest lloc i hi han cremat perfums a d’altres déus que no havien conegut ni ells, ni els seus pares, ni els reis de Judà. Han omplert aquest lloc de la sang d’innocents 5i han construït el lloc sacrificial de Tófet, per cremar al foc els seus fills, cosa que no he prescrit ni ordenat, ni m’havia passat mai pel cap. 6Per això, vet aquí que vindran dies, oracle de Jahvè, que no donaran més a aquest lloc el nom de Tófet ni de vall de Ben-Hennom, sinó el de vall de la matança. 7Faré fracassar el designi de Judà i de Jerusalem en aquest lloc, els faré caure per l’espasa davant els seus enemics, per la mà d’aquells qui van contra la seva vida, i deixaré els seus cossos perquè se’ls mengin els ocells de carronya i les bèsties salvatges. 8I faré d’aquesta ciutat un objecte d’estupor i de xiulada; tot el qui hi passi a prop quedarà parat i xiularà per tants de cops rebuts. 9Els faré menjar la carn dels seus fills i de les seves filles: es devoraran entre ells en l’angoixa i el destret a què els reduiran els seus enemics i els qui van contra la seva vida.

10Aleshores trencaràs la gerreta a la vista de la gent que t’haurà acompanyat 11i els diràs: Així parla Jahvè-Sabaot: Així mateix trencaré aquest poble i aquesta ciutat! Igual com un trenca un vas de terrissaire que no es pot reparar més (però seran enterrats a Tófet sense tomba), 12així faré amb aquest lloc, oracle de Jahvè, i amb els seus habitants (és a dir, posant aquesta ciutat com Tófet). 13Les cases de Jerusalem i les dels reis de Judà seran com el lloc de Tófet (les impures: va per a totes les cases on es van cremar perfums a tota l’estelada i es van vessar libacions a d’altres déus, sobre els terrats).

14Quan Jeremies tornava de Tófet on Jahvè l’havia enviat a profetitzar, s’aturà a l’atri del temple de Jahvè i digué a tot el poble: 15Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Faré venir sobre aquesta ciutat i sobre tots els seus protectors tot el mal amb què els he amenaçats, perquè no han volgut deliberadament escoltar les meves paraules.

20 Incident amb Fashur. 1El sacerdot Fashur, fill d’Emmer, que era superintendent (prefecte) del temple de Jahvè, sentí Jeremies que profetitzava aquestes paraules. 2Fashur féu assotar Jeremies i el féu fermar pel coll amb l’argolla que hi havia a la porta superior de Benjamí al temple de Jahvè. 3Però quan (l’endemà) Fashur l’alliberava de l’argolla, Jeremies li digué: «Jahvè ja no et diu Fashur, sinó “Terror-tot-al-voltant”. 4Ja que així parla Jahvè: “Faré de tu un objecte de terror per a tu i per a tots els teus amics: cauran per l’espasa dels teus enemics, i tu ho veuràs amb els teus propis ulls! Lliuraré tot Judà entre les mans del rei de Babilònia, que (els hi deportarà i) els matarà amb l’espasa. 5Lliuraré, encara, totes les provisions d’aquesta ciutat, tot el que ha guanyat (tot el que té de preciós) i tots els tresors dels reis de Judà, entre les mans dels seus enemics, que (ho pillaran, ho agafaran i) s’ho emportaran a Babilònia. 6I tu (Fashur) i tots els membres de la teva família anireu a la captivitat; a Babilònia (aniràs, allà) moriràs i allà seràs enterrat, tu i tots els qui t’estimen, als quals has profetitzat falsament”».

El profeta es plany de la seva vocació

7M’heu seduït, Jahvè, i m’he deixat seduir;
m’heu dominat: heu estat el més fort;
tot el dia sóc la riota de la gent,
tothom es riu de mi!
8Perquè, cada cop que parlo, haig de cridar,
haig d’exclamar: «Violència, devastació!»
La paraula de Jahvè no em val més que oprobis
i insults tot el dia.
9Si em deia: «No hi vull pensar
ni vull parlar més»,
hi havia com un foc que crema,
com un incendi als meus ossos.
Però estic cansat d’aguantar-ho
i no ho puc suportar,
10ja que he sentit el brunzit de les fletxes,
terror tot al voltant:
«Denuncieu-lo, perquè el puguem denunciar,
tots els qui teniu tractes amb ell!
Seguiu-lo bé, per si fa un pas en fals,
i serà nostre!»

(Així podrem prendre venjança d’ell. 11Però Jahvè està amb mi com un valent terrible; per això, els meus perseguidors ensopegaran, vençuts; es veuran tots confosos, perquè no s’hauran sortit amb la seva, sofriran una ignomínia eterna que no serà oblidada. 12O Jahvè-Sabaot que proveu el just, que penetreu el cor i la ment: veuré la venjança que prendreu d’ells, ja que us he revelat la meva causa. 13Canteu Jahvè, celebreu Jahvè, perquè allibera l’ànima del pobre de la mà dels qui fan el mal.)

Maledicció del dia del seu naixement

14Maleït sigui el dia en què vaig néixer!
El dia en què la mare m’infantà,
que no sigui mai beneït!
15Maleït sigui l’home que anuncià
al pare aquesta bona nova:
«Un fill, un nen t’ha nascut!»,
i l’omplí d’alegria.
16Aquell dia, que sigui com les ciutats
que Jahvè capgirà (sense pietat),
que senti l’esvalot al matí
i el crit de guerra al migdia,
17ja que no em féu morir dins el si:
la mare hauria estat la meva tomba,
i el seu si, eternament gràvid!
18¿Per què, dones, he hagut de sortir del si
per no veure sinó treballs i penes,
i que els meus dies acaben en la confusió?

21 Reis i profetes. Resposta als enviats de Sedequies.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, quan el rei Sedequies li envià Fashur, fill de Melquies, i el sacerdot Sofonies, fill de Maasies, per dir-li: 2«Consulta Jahvè per nosaltres, ja que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, ens fa la guerra; potser Jahvè repetirà a favor nostre un dels seus fets meravellosos, i haurà de retirar-se davant nostre». 3Jeremies els respongué: «Direu a Sedequies: 4Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Giraré les armes de guerra (que teniu a la mà), amb què combateu (el rei de Babilònia i) els caldeus que us assetgen, de foca la muralla (i les acumularé) cap al mig d’aquesta ciutat, 5i combatré, jo mateix, contra vosaltres amb mà estesa i braç potent, amb ira, còlera i indignació gran; 6clavaré un cop als habitants d’aquesta ciutat, homes i bèsties: d’una gran pesta moriran! 7Després, oracle de Jahvè, lliuraré Sedequies, el rei de Judà, els seus oficials i la població d’aquesta ciutat que haurà quedat de la pesta, l’espasa i la fam (a les mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia), a les mans dels seus enemics i a les mans dels qui van contra la seva vida; els passaran a fil d’espasa sense plànyer, ni per donar, ni tenir pietat.

8I a aquest poble, li has de dir: Així parla Jahvè: Us deixaré triar entre, el camí de la vida i el camí de la mort. 9Qui es quedi en aquesta ciutat morirà per l’espasa, la fam i la pesta; però qui surti i es passi als caldeus que us assetgen viurà; ell, si més no, salvarà la vida. 10Perquè miro aquesta ciutat amb hostilitat, no amb favor, oracle de Jahvè: serà posada a les mans del rei de Babilònia, que la incendiarà.

La justícia preserva la dinastia.— 11O casa reial de Judà, escolta la paraula de Jahvè, 12casa de David, així parla Jahvè: Administreu de matí la justícia i allibereu l’espoliat de mans de l’opressor, perquè no surti com un foc la meva còlera i no cremi inextingible, per la dolenteria de les vostres accions.

Amenaça contra Jerusalem.— 13Aquí em tens contra tu, «la qui habites a la vall, roca de la plana», oracle de Jahvè; els qui diuen: ¿Qui gosarà llançar-se’ns al damunt, qui penetrarà als nostres caus?» 14Us castigaré, doncs, com mereixen les vostres accions, oracle de Jahvè, calaré foc a la seva selva, i devorarà tots els seus voltants.

22 Advertiment a la casa reial.— 1Així parla Jahvè: Baixa al palau del rei de Judà, pronuncia allà aquesta paraula 2i digues: Escolta la paraula de Jahvè, rei de Judà que seus sobre el tron de David, tu, els teus oficials i el teu poble que entra per aquestes portes. 3Així parla Jahvè: Practiqueu el dret i la justícia i allibereu l’espoliat de les mans de l’opressor; (no vexeu) no useu la violència amb (l’estranger) l’orfe i la viuda; no escampeu la sang innocent en aquest lloc! 4Perquè, si us apliqueu a observar aquesta paraula, aleshores per les portes d’aquest palau faran la seva entrada els reis que seuran sobre el tron de David, muntats sobre carros i cavalls (ell, els seus oficials i el seu poble). 5Però, si no escolteu aquestes paraules, ho juro per mi mateix, oracle de Jahvè, aquest palau acabarà en una ruïna.

Amenaça de destrucció. 6Ja que així parla Jahvè sobre el palau del rei de Judà:

Un Galaad ets per a mi… el cim del Líban.
Et reduiré, ho juro, a un desert,
a ciutats inhabitades!
7Faré venir contra tu uns destructors,
cadascun portarà la seva eina;
tallaran els teus millors cedres
i els faran caure al foc.

Explicació del desastre. 8I passaran molts pagans prop d’aquesta ciutat i es diran l’un a l’altre: «¿Per què Jahvè ha tractat d’aquesta manera una ciutat tan gran?» 9I la resposta serà: «Perquè havien abandonat l’aliança de Jahvè, el seu Déu, i s’havien prosternat davant d’altres déus i els havien servits».

Sobre Joacaz

10No ploreu el qui ja és mort,
i no us afligiu per ell;
ploreu, ploreu el qui se’n va,
que no tornarà mai més,
que no veurà més el país natal.

11Perquè així ha parlat Jahvè sobre Sel·lum, fill de Josies, rei de Judà, que havia succeït al seu pare Josies: El qui ha sortit d’aquest lloc ja no hi tornarà més; 12sinó que al lloc on l’han emmenat presoner, hi morirà; però aquest país, no el veurà pas més.

Contra Joaquim

13Ai del qui s’edifica la casa amb injustícies,
i la seva part alta, amb el que no s’hi val;
que fa treballar per no res el seu proïsme,
sense donar-li salari!
14El qui diu: «Em vull fer una casa espaiosa
amb les cambres ben airejades,
amb unes finestres amples,
enteixinada de cedre
i pintada de vermelló!»
15¿Que et fa la impressió de ser rei,
si pots rumbejar de cedre?
El teu pare, ¿que no ha menjat i ha begut
i ha estat prou feliç?
Practicava el dret i la justícia,
16emparava el míser i el pobre.
No és això conèixer-me?,
oracle de Jahvè.
17Però tu no tens ulls ni cor per a res,
sinó per al teu interès propi,
per a escampar la sang de l’innocent
i perpetrar l’exacció!

18Per això, així ha parlat Jahvè sobre Joaquim, fill de Josies, rei de Judà: Desgraciat d’aquest home! Per ell, no faran les lamentacions «ai germà» i «ai germana», ni el ploraran «ai senyor» i «ai majestat». 19Tindrà l’enterrament d’un ase: l’arrossegaran per llençar-lo enllà de les portes de Jerusalem!

La sort dels reis de Judà

20Puja sobre el Líban i crida,
vocifera a Basan,
crida de dalt dels Abarim,
perquè esclafen tots els teus amants!
21Vaig parlar-te en els teus bons temps;
digueres: «No vull escoltar!»
És la teva habitud des de jove,
mai no escoltes la meva veu!
22A tots els teus pastors,
el vent els farà de pastor,
i els teus amants aniran a l’exili;
ah, però aleshores et sentiràs humiliada
i t’avergonyiràs de tanta dolenteria.
23Tu que tens l’habitació al Líban,
que has fet el niu entre els cedres,
com gemegaràs quan et vinguin els dolors,
un cargolar-te com la qui va de part!

Contra Jeconies

24Per ma vida, oracle de Jahvè, ni que Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, fos un anell a la meva mà dreta, d’allà l’arrencaria! 25Et lliuraré a les mans dels qui van contra la teva vida, a les mans d’aquells qui et fan tremolar (a les mans de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i) a les mans dels caldeus. 26I et llençaré, a tu i la mare que et va infantar, sobre un altre país on no vau néixer, i hi morireu. (27Però al país on tant es deliran per tornar, no hi tornaran pas!)

28¿És un trasto vell Jeconies,
o un objecte que ningú no vol?
¿Per què l’han llençat
i tirat contra terra?

29Terra, terra, terra, escolta la paraula de Jahvè! 30Així parla Jahvè: Inscriviu aquest home «sense fills, un que no reïx en la seva vida», perquè cap dels seus descendents no tindrà la sort de seure sobre el tron de David i de tornar a governar Judà.

23 Pastors i ramat.— 1Ai dels pastors que deixen que s’esgarriïn i es dispersin les ovelles de la meva pastura, oracle de Jahvè! 2Per això, així parla Jahvè, el Déu d’Israel, sobre els pastors que han de pasturar el meu poble: Vosaltres heu deixat dispersar i esgarriar-se les meves ovelles i no us n’heu ocupat. Vet aquí que jo m’ocuparé de vosaltres, per la dolenteria de les vostres accions (oracle de Jahvè). 3Però aplegaré, jo mateix, de tots els països on les hauré escampades, les meves ovelles que hi quedin, i les tornaré als seus prats; seran fecundes i es multiplicaran. 4Jo suscitaré per a elles uns pastors que les pasturin, de manera que no hagin de tenir més por ni terror, oracle de Jahvè.

El Messies.— 5Vénen dies, oracle de Jahvè, en què suscitaré un Germen legítim d’estirp davídica, que farà de rei, i ben hàbilment, i exercirà, en el país, dret i justícia. 6Als seus dies, Judà triomfarà i Israel viurà segur, i aquest és el nom que li donaran: «Jahvè-és-la-nostra-legitimitat».

El repatriament gloriós. 7Per això, vénen dies, oracle de Jahvè, en què ja no diran més: «Per la vida de Jahvè, que féu pujar els israelites del país d’Egipte», 8sinó: «Per la vida de Jahvè, que féu pujar i que portà els descendents de la casa d’Israel del país del nord i de tots els països on els havia escampats, perquè poguessin habitar sobre la seva pròpia terra».

Contra els falsos profetes

9Als profetes.
Se’m trenca el cor dintre meu,
sento tot de tremolins als ossos,
sóc igual que l’home begut,
com el qui no sap on toca pel vi (a causa de Jahvè
i de les seves paraules santes).

10Perquè el país és ple d’adúlters (perquè, a causa de la maledicció, la terra està de dol, els pastius del desert s’han assecat)

i tots són uns traïdors;
la seva carrera té el mal com a meta,
i la seva valentia, allò que no és recte.
11Ja que tant el profeta com el sacerdot
es porten com uns pagans.
fins a casa meva he trobat la seva dolenteria,
oracle de Jahvè!
12Per això, el seu camí serà per a ells
com uns relliscalls;
que els tirin a l’obscuritat,
i que hi caiguin dintre
(perquè faré venir sobre ells un mal,
l’any del seu càstig, oracle de Jahvè).

Contra els profetes de Jerusalem

13Prou en els profetes de Samaria
he vist inconveniències:
han profetitzat en nom de Baal,
m’han esgarriat el poble (Israel).
14Però en els profetes de Jerusalem
he vist coses que esborronen:
adulteren, viuen amb hipocresia,
inciten els qui fan el mal
(perquè ningú no es converteixi de la seva dolenteria).
Tots són per a mi com Sodoma
i com els habitants de Gomorra.
15(Per això, així parla Jahvè-Sabaot sobre els profetes:
Els faré menjar herba amarga i els faré beure aigua emmetzinada.)
Sí, dels profetes ha sortit un país paganitzat.

Contra els profetes de pau.— 16Així parla Jahvè-Sabaot: No escolteu les paraules dels profetes que us profetitzen; us estan entabanant, parlen de visions del seu cor, no res que vingui de la boca de Jahvè, 17quan diuen als qui menyspreen la paraula de Jahvè: «Tot us anirà bé!», i ni que tothom segueix les pròpies inclinacions tenaces, ells diuen: «Cap mal no vindrà sobre vosaltres!» 18Perquè, ¿qui ha assistit al consell de Jahvè i ha vist la seva paraula? ¿Qui ha escoltat amb atenció i l’ha sentida?

Interpolació desplaçada. (=30:23-24)— 19Vet aquí una tempesta de Jahvè: surt la còlera, i una tempestat terbolinant s’arremolina sobre el cap dels impius; 20la ira de Jahvè no recularà que ell no hagi acomplert i realitzat els seus designis recòndits. A la fi dels dies ho comprendreu clarament.

Continua contra els profetes de pau.— 21No he enviat els profetes, i ells corren; no els he dit res, i ells profetitzen. 22I, si han assistit al meu consell, que facin sentir les meves paraules al meu poble i que el converteixin del seu mal camí i de la dolenteria de les seves accions! 23¿Que sóc jo un Déu de prop, oracle de Jahvè, i no un Déu de lluny? 24¿O és que un home pot amagar-se en algun amagatall sense que jo el vegi, oracle de Jahvè? El cel i la terra, no sóc jo que els empleno?, oracle de Jahvè. 25He sentit el que deien els profetes que falsament profetitzen en nom meu, dient: «He tingut un somni, he tingut un somni, 26he tingut un somni!» ¿No es convertirà mai el cor dels profetes, dels profetes de la falsedat i dels profetes de la impostura del seu cor? 27¿Els qui es pensen de fer oblidar el meu nom al meu poble amb els somnis que es conten l’un a l’altre, igual que els seus pares oblidaren el meu nom en bé de Baal? 28El profeta que té un somni, que conti un somni; però el qui té la meva paraula, ha de dir francament la meva paraula. ¿Què tenen de comú la palla i el gra?, oracle de Jahvè. 29¿No és així la meva paraula: «com foc», oracle de Jahvè, i «com un martell que pica rocs»? 30Per això, aquí em teniu contra els profetes, oracle de Jahvè, que es roben mútuament les meves paraules! 31Aquí em teniu contra els profetes, oracle de Jahvè, que s’agafen la llengua, i cop de pronunciar oracles! 32Aquí em teniu contra els profetes que profetitzen somnis falsos, oracle de Jahvè, que els conten i m’esgarrien el poble amb les seves mentides i les seves extravagàncies, quan jo no els he enviats, ni els he donat cap ordre, i no són absolutament de cap utilitat a aquest poble, oracle de Jahvè.

Prohibició del mot «càrrega».— 33Quan et preguntarà aquest poble o un profeta o un sacerdot: «Quina és la càrrega de Jahvè», els has de dir: Sou vosaltres la càrrega per a llençar-vos!, oracle de Jahvè. 34I quan el profeta, el sacerdot o el poble digui càrrega de Jahvè, castigaré el qui ho hagi dit i la seva casa. 35Així heu de dir entre vosaltres, l’un a l’altre: «Què ha respost Jahvè?», o bé: «Què ha parlat Jahvè?» 36Però l’expressió càrrega de Jahvè, no l’heu d’usar més. (Perquè càrrega ho serà per a cadascú la seva paraula. Però heu desnaturalitzat les paraules del Déu vivent, Jahvè-Sabaot, el nostre Déu. 37Així has de dir al profeta: «què ha respost Jahvè?», o bé: «què ha parlat Jahvè?» 38Però, si dieu càrrega de Jahvè…)

Per això, així parla Jahvè: Ja que dieu aquesta paraula càrrega de Jahvè, quan us havia advertit que no havíeu de dir més càrrega de Jahvè, 39per això, aquí em teniu per a carregar-vos i llençar-vos, a vosaltres i la ciutat que havia donat a vosaltres i als vostres pares (fora de la meva presència), 40i per a posar-vos a sobre un oprobi etern, una ignomínia eterna que no serà oblidada.

24 Les dues cofes de figues.— 1Jahvè em féu veure, i vet aquí dues cofes de figues disposades davant el temple de Jahvè (després que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va deportar lluny de Jerusalem Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, amb la gent principal i els artesans i els serrallers que va dur a Babilònia); 2una cofa era de figues molt bones, com són les figues-flor; l’altra, de figues molt dolentes, que no es podien menjar de dolentes. 3I Jahvè em digué: ¿Què veus, Jeremies? I vaig respondre: Figues; les bones són molt bones i les dolentes són molt dolentes, que no es poden menjar de dolentes. 4Aleshores la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 5Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Com aquestes figues bones, així aprecio favorablement els exiliats de Judà que, d’aquest lloc, he enviat al país dels caldeus. 6Vetllaré benvolent per ells, els faré tornar en aquesta terra i els edificaré en cometes de demolir-los, els plantaré en cometes d’arrencar-los; 7els donaré la voluntat de conèixer-me que jo sóc Jahvè, i seran el meu poble, i jo seré el seu Déu, perquè tornaran a mi de tot cor. 8Però com les figues dolentes que no es poden menjar de dolentes, així aprecio desfavorablement Sedequies, rei de Judà, els seus oficials i la resta de Jerusalem: els qui s’han quedat en aquest país, i els qui s’han establert a l’Egipte. 9En faré un objecte de horror per a tots els reial mes de la terra, un oprobi i un proverbi, un escarni i una maledicció en tots els llocs cap on els escamparé. 10I enviaré contra ells l’espasa, la fam i la pesta, fins que hagin desaparegut de la terra que els havia donat, a ells i als seus pares.

25 El càstig de Judà per obra dels caldeus.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies sobre tot el poble de Judà, l’any quatre de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà (és l’any primer de Nabucodonosor, rei de Babilònia), 2que (el profeta Jeremies) pronuncià davant tot el poble de Judà i tots els habitants de Jerusalem, dient: 3De l’any tretze de Josies, fill d’Amon, rei de Judà, fins avui, ja fa vint-i-tres anys (que em fou adreçada la paraula de Jahvè i) que, sense cansar-me, us he parlat (però no heu escoltat, 4i Jahvè, sense cansar-se, us ha enviat tots els seus servents, els profetes, però no heu escoltat ni els heu prestat cap atenció), 5dient: Convertiu-vos cadascun de la seva mala conducta i de les seves males obres, i podreu habitar sobre la terra que Jahvè us ha donat, a vosaltres i als vostres pares, temps ha i per sempre. 6I no seguiu d’altres déus per servir-los i prosternar-vos davant d’ells; així no m’ofengueu amb l’obra de les vostres mans i jo no us faré mal. 7Però no m’heu escoltat (oracle de Jahvè, i m’heu ofès amb l’obra de les vostres mans, en perjudici vostre). 8Per això, així parla Jahvè-Sabaot: Com sigui que no heu escoltat les meves paraules, 9jo enviaré a cercar totes les famílies del nord (oracle de Jahvè, i enviaré cap a Nabucodonosor, rei de Babilònia, el meu servent), i les faré venir contra aquest país i els seus habitants (i contra totes les nacions dels voltants): els exterminaré i en faré un objecte d’estupor i de xiulada, un oprobi etern. [1532] 10Faré plegar d’entre ells la veu de goig i la veu d’alegria, la veu d’espòs i la veu d’esposa, el soroll de la mola i la llum de gresol. 11Tot aquest país serà (una ruïna) una desolació (i aquestes nacions serviran el rei de Babilònia setanta anys). 12Però, quan s’hauran complert setanta anys, castigaré (el rei de Babilònia i) aquella gent (oracle de Jahvè, per la seva culpa, i el país dels caldeus) i en faré una solitud eterna 13(i faré venir sobre aquell país totes les paraules amb què l’he amenaçat, tot allò que hi ha escrit en aquest llibre, que Jeremies ha profetitzat contra totes les nacions); 14ja que moltes nacions i grans reis els posaran, també a ells, en estat de servitud, i així els retribuiré el mateix que ells han fet, el mateix que han obrat les seves mans.

La copa de la còlera divina.— 15Perquè, així em parlà Jahvè, el Déu d’Israel: Pren-me de la mà aquesta copa de vi escumós i fes-ne beure a totes les nacions a les quals t’enviaré, 16i han de beure, fer tentines i desvariejar (davant l’espasa que enviaré entre elles). 17Vaig prendre de la mà de Jahvè la copa i en vaig fer beure a totes les nacions a les quals Jahvè m’havia enviat: 18(Jerusalem i les ciutats de Judà, els seus reis, els seus magnats, per fer-ne una ruïna, un objecte d’estupor, de xiulada i una maledicció, com és el cas avui) 19Faraó, rei d’Egipte, amb els seus servidors i els seus magnats i tot el seu poble 20i tots els forasters; (tots els reis del país d’Us), tots els reis del país dels filisteus: Ascalon, Gaza, Ecron i el que encara queda d’Asdod; 21Edom, Moab i els ammonites; 22(tots) els reis de Tir, (tots) els reis de Sidó i els reis de les illes dellà el mar; 23Dedan, Temà, Buz i tots els temples-rapades[1533], 24tots els reis d’Aràbia que viuen al desert 25(tots els reis de Zimrí[1534]); tots els reis d’Elam i tots els reis de Mèdia; 26tots els reis del nord, de prop o de lluny, els qui es toquen, o que són lluny els uns dels altres; en un mot: tots els reialmes que hi ha a la superfície de la terra. (El rei de Sesac[1535] beurà després d’ells.)

27Els has de dir: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Beveu! Embriagueu-vos! Perboqueu! Caieu sense poder-vos aixecar, davant l’espasa que enviaré entre vosaltres! 28I, si de cas no volen acceptar de la teva mà la copa de beure, els has de dir: Així parla Jahvè-Sabaot: Heu de beure! 29Perquè és amb la ciutat que porta el meu nom que començo a fer mal, ¿i vosaltres voldríeu quedar indemnes? No quedareu pas indemnes, perquè jo cridaré l’espasa contra tots els habitants de la terra, oracle de Jahvè-Sabaot.

El judici de Jahvè

30I tu, profetitza’ls totes aquestes paraules i digue’ls:
Jahvè rugeix des de l’altura;
de la seva mansió santa trona sorollós,
rugeix amb vigor sobre el seu prat,
llança un oidà com els qui trepitgen raïm
(contra tots els habitants de la terra).
31L’enrenou arriba al cap de la terra,
ja que Jahvè encausa les nacions,
institueix el judici de tot ésser de carn,
lliura els impius a l’espasa (oracle de Jahvè).
32Així parla Jahvè-Sabaot:
Vet aquí un mal que surt
de nació a nació,
una gran tempesta s’aixeca
d’un extrem de la terra.

33Aquell dia, hi haurà víctimes de Jahvè d’un cap a l’altre de la terra; no els ploraran, no els recolliran, no els enterraran; es tornaran fems al damunt de la terra.

34Lamenteu-vos, pastors, exclameu-vos,
rebolqueu-vos, majorals del ramat,
que s’han complert els dies per a immolar-vos,
caureu com bens destinats a matar.
35Els pastors es quedaran sense poder fugir,
i els majorals del ramat, sense poder-se escapar.
36Escolta: clamor dels pastors,
laments dels majorals del ramat,
perquè Jahvè els devasta els pastius,
37els prats pacífics són arranats.
38Els lleons abandonen la seva brossa,
perquè el seu país queda desert
davant l’espasa del qui aclapara,
davant la ira ardent de Jahvè.

Paraules de Jahvè (Jr. 26,1-29,32)

Extractes d’una biografia de Jeremies

26 Arrestació i judici de Jeremies.— 1A la primeria del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, aquesta paraula fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2Així parla Jahvè: Estigues a l’atri del temple de Jahvè i digues a totes les ciutats de Judà, que vénen a prosternar-se al temple de Jahvè, totes les paraules que t’he ordenat de dir-los; no en treguis res! 3Qui sap si escoltaran i es convertiran cadascun de la seva mala conducta, i jo em desdiré del mal que pensava fer-los per la dolenteria de les seves accions. 4Els diràs, doncs: Així parla Jahvè: Si no m’escolteu (seguint la Llei que he posat davant vostre, 5escoltant les paraules dels meus servents, els profetes, que jo persisteixo a enviar-vos sense que els escolteu), 6tractaré aquest temple com Siló i faré d’aquesta ciutat una maledicció per a totes les nacions de la terra.

7Els sacerdots, els profetes i tot el poble sentiren que Jeremies pronunciava aquestes paraules al temple de Jahvè. 8Tan bon punt Jeremies hagué acabat de dir allò que Jahvè li havia ordenat de dir a tot el poble, sacerdots i profetes l’agafaren, dient: «Moriràs! 9¿Per què has de profetitzar en nom de Jahvè, dient: Aquest temple serà destruït com Siló, i aquesta ciutat quedarà feta una ruïna sense habitants?» I tot el poble formà rotlle al voltant de Jeremies, al temple de Jahvè. 10Però els magistrats de Judà que sentiren aquestes coses pujaren del palau reial al temple de Jahvè i segueren a l’entrada de la Porta Nova del temple de Jahvè.

11Aleshores els sacerdots i els profetes digueren als magistrats i a tot el poble: «Aquest home mereix la mort, ja que ha profetitzat contra aquesta ciutat, com heu sentit amb les vostres orelles!» 12Però Jeremies digué als magistrats i a tot el poble: «És Jahvè que m’ha enviat a profetitzar contra aquest temple i contra aquesta ciutat totes les paraules que heu sentit. 13Ara, doncs, reformeu tota la vostra manera de viure, i escolteu la veu de Jahvè (el vostre Déu), perquè es desdigui (Jahvè) del mal amb què us ha amenaçat. 14Quant a mi, aquí em teniu, feu-me el que us sembli bo i just! 15Però sapigueu bé que, si em feu morir, és sang innocent que fareu caure sobre vosaltres, sobre aquesta ciutat i sobre els seus habitants; ja que Jahvè m’ha enviat de debò a vosaltres per fer sentir a les vostres orelles totes aquestes paraules».

16Aleshores els magistrats i tot el poble digueren als sacerdots i als profetes: «Aquest home no mereix la mort, perquè ens ha parlat en nom de Jahvè, el nostre Déu». 17És que s’havien aixecat alguns dels ancians del país i havien dit a tot el poble reunit: 18«Miquees de Morèset, que profetitzava en temps d’Ezequies, rei de Judà, bé va dir a tot el poble de Judà: “Així parla Jahvè-Sabaot: 'Sió es veurà llaurada com un camp; Jerusalem serà petits soles, i la muntanya del temple, crestalls de serralada'”. 19¿I el feren morir Ezequies, rei de Judà, o algú altre de Judà? ¿No van tenir por de Jahvè i van fer per aplacar-lo, de manera que Jahvè es va desdir del mal amb què els havia amenaçats? I nosaltres, ens farem responsables d’un gran mal!»

20Hi hagué encara un home que profetitzava en nom de Jahvè, Uries, fill de Semeïes, de Cariat-ha-Jarim; profetitzava contra aquesta ciutat i aquest país exactament les mateixes coses que Jeremies. 21Així que el rei Joaquim (i tots els seus valents) i tots els seus magistrats sentiren les seves paraules, el rei mirà de fer-lo morir. Però ho sentí Uries (tingué por i fugí) i s’internà a l’Egipte. 22Aleshores el rei Joaquim envià uns homes a l’Egipte (el Natan, fill d’Acobor, i els homes amb ell a l’Egipte), 23i feren sortir Uries de l’Egipte i el conduïren al rei Joaquim, que el féu executar amb l’espasa i féu llençar el cadàver a la fossa comuna. 24Però a Jeremies, el protegia Ahicam, fill de Safan, perquè no fos lliurat a les mans del poble per fer-lo morir.

27 L’acció simbòlica del jou.— 1(A la primeria del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, aquesta paraula fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2Així em parlà Jahvè:) Fes-te uns eixanguers i uns tellols, posa-te’ls sobre la nuca 3i envia un missatge al rei d’Edom, al rei de Moab, al rei dels ammonites, al rei de Tir i al rei de Sidó, per mitjà dels ambaixadors que han vingut a Jerusalem a veure Sedequies, rei de Judà, (4i fes-los aquest encàrrec per als seus senyors: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Així heu de dir als vostres senyors: 5Sóc jo que he fet la terra amb la meva gran forja i el meu braç estès i que puc donar-la a qui bé em sembla. 6Ara, doncs, sóc jo que he posat tots aquests països a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el meu servent; fins els animals del camp li he donat, perquè el serveixin. 7Totes les nacions el serviran a ell, el seu fill i el fill del seu fill, fins que vingui també l’hora del seu país i que moltes nacions i uns grans reis el redueixin a l’estat de servitud. 8La nació, doncs, o el reialme que no presentin el coll al jou del rei de Babilònia, és amb l’espasa, la fam i la pesta que els castigaré, oracle de Jahvè, fins que estiguin completament a les mans d’ell. 9I vosaltres no us els escolten, els vostres profetes, endevins, somiatruites, mags i fetillers que us diuen: «No haureu de servir el rei de Babilònia»; 10ja que és fals allò que us profetitzen, i servirà només perquè hàgiu d’anar a parar fora de la vostra terra (us dispersaré i desapareixereu). 11Però la nació que presentarà el coll al jou del rei de Babilònia i el servirà, el deixaré quedar a la seva terra, oracle de Jahvè, perquè la treballi i hi visqui). 12I a Sedequies, rei de Judà (vaig parlar de la mateixa manera), dient: Presenteu el coll al jou i serviu el rei de Babilònia (i el seu poble, i viureu. 13¿Per què morir, tu i el teu poble, per l’espasa, la fam i la pesta, com Jahvè n’ha amenaçat la nació que no serveixi el rei de Babilònia? 14No escolteu, doncs, les paraules dels profetes que us diuen: «No haureu de servir el rei de Babilònia», perquè és fals allò que us profetitzen. 15Perquè jo no els he enviats, oracle de Jahvè, i són ells que us profetitzen falsament en el meu nom, amb el resultat que us dispersaré i desapareixereu, vosaltres i els profetes que us profetitzen.)

16Als sacerdots i a tot aquest poble, els vaig parlar, dient: Així parla Jahvè: No escolteu les paraules dels vostres profetes que us profetitzen, dient: «Els vasos del temple de Jahvè seran tornats» (ara corrents), ja que és fals allò que us profetitzen. 17(No els escolteu, serviu el rei de Babilònia, i viureu! ¿Per què aquesta ciutat hauria de ser una ruïna?) 18Si són profetes, si tenen la paraula de Jahvè, que insisteixin prop de Jahvè (-Sabaot perquè no vagi a parar a Babilònia el que queda d’utensilis al temple de Jahvè, al palau reial de Judà i a Jerusalem.) 19Perquè així parla Jahvè (-Sabaot, sobre les columnes, la gran pica, les bases i) sobre els altres objectes (que han quedat en aquesta ciutat), 20que no va prendre Nabucodonosor, rei de Babilònia, quan deportà de Jerusalem a Babilònia Jeconies (fill de Joaquim, rei de Judà, amb tots els nobles de Judà i de Jerusalem; 21perquè així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel, sobre els objectes que han quedat al temple de Jahvè, al palau reial de Judà i a Jerusalem) 22Seran portats a Babilònia (i s’hi estaran fins al dia que jo intervendré a favor d’ells), oracle de Jahvè (fent-los pujar i tornar en aquest lloc).

28 Incident amb el profeta Hananies.— 1Aquell mateix any, a la primeria del regnat de Sedequies, rei de Judà, l’any quatre, el mes cinquè, el profeta Hananies, fill d’Azur, originari de Gabaon, digué, en el temple de Jahvè, en presència dels sacerdots i de tot el poble: 2«Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia; 3al cap de dos anys justos, jo faré tornar en aquest lloc tots els objectes del temple de Jahvè (que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va prendre d’aquest lloc per emportar-se’ls a Babilònia), 4Jeconies (fill de Joaquim, rei de Judà) i tots els deportats de Judà (que van venir a Babilònia; sóc jo que els faré tornar en aquest lloc, oracle de Jahvè), ja que trencaré el jou del rei de Babilònia!»

5Aleshores el profeta Jeremies digué al profeta Hananies, davant els sacerdots i tot el poble presents al temple de Jahvè; 6digué, doncs, el profeta Jeremies «Amén! Així ho faci Jahvè! Que Jahvè confirmi les paraules que acabes de profetitzar, fent tornar de Babilònia en aquest lloc els objectes del temple de Jahvè i tots els deportats! 7Però escolta bé la paraula que faré sentir a les teves orelles i a les de tot el poble: 8Els profetes que ens han precedit, a tu i a mi, de sempre, han profetitzat, per a molts de països i per a grans reialmes, la guerra (la fam i la pesta); 9el profeta que profetitza la pau, és quan es compleix la seva paraula, que es coneix el profeta que Jahvè ha enviat realment!»

10Aleshores el profeta Hananies arrencà del coll del profeta Jeremies els tellols i els trencà. 11I Hananies digué en presència de tot el poble: «Així parla Jahvè: Així mateix trencaré el jou de Nabucodonosor, rei de Babilònia (al cap de dos anys justos), de sobre el coll de totes les nacions!» I el profeta Jeremies se’n va anar.

12La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies després que el profeta Hananies hagué trencat els tellols que havia tret del coll del profeta Jeremies, dient: 13Vés, digues a Hananies: Així parla Jahvè: Tellols de fusta has trencat; en posaré d’altres de ferro! (14Perquè, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: És un jou de ferro que poso sobre el coll de totes aquestes nacions, perquè serveixin Nabucodonosor, rei de Babilònia, i el serviran; fins les bèsties del camp li he donat). 15I el profeta Jeremies digué al profeta Hananies: «Escolta bé, Hananies: Jahvè no t’ha enviat, i tu has inspirat a aquest poble una falsa confiança! 16Per això, així parla Jahvè: Vet aquí que t’enviaré fora de la superfície de la terra: aquest any moriràs (perquè has predicat la revolta contra Jahvè)». 17I el profeta Hananies morí aquell any, el mes setè.

29 La carta als exiliats. 1Aquesta és la història de la carta que el profeta Jeremies envià des de Jerusalem als ancians dels exiliats que quedaven (als sacerdots, als profetes i a tot el poble que Nabucodonosor havia deportat de Jerusalem a Babilònia), 2després de sortir de Jerusalem el rei Jeconies, amb la reina mare, els funcionaris, els magnats de Judà i de Jerusalem, els artesans i els serrallers. 3Fou portada per Elasà, fill de Safan, i Gamaries, fill d’Helquies, que Sedequies, rei de Judà, envià a Nabucodonosor, rei de Babilònia, a Babilònia. Deia: «4Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel, a tots els captius deportats de Jerusalem a Babilònia: 5Edifiqueu cases i establiu-vos-hi; planteu horts i mengeu-ne els fruits! 6Preneu dona i procreeu fills i filles; busqueu esposes per als vostres fills, doneu les vostres filles a homes i que infantin fills i filles, de manera que us multipliqueu aquí i no disminuïu! 7Procureu el benestar del país on us he deportat, i pregueu Jahvè per ell, ja que del seu benestar depèn el vostre. (8Perquè així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: No us deixeu enganyar pels profetes que hi ha entre vosaltres, ni pels vostres endevins; no escolteu els somnis que somien, 9ja que és una mentida allò que us estan profetitzant en el meu nom; jo no els he enviats, oracle de Jahvè. 10Perquè així parla Jahvè: Quan s’hauran complert els setanta anys de Babilònia, intervindré a favor vostre i realitzaré en vosaltres la meva promesa de tornar-vos en aquest lloc.) 11Si, jo em sé els plans que tinc sobre vosaltres, oracle de Jahvè, plans de benestar i no de desventura, per donar-vos el futur que espereu. (12M’invocareu, i m’apiadaré de vosaltres; em pregareu, i us escoltaré; 13em buscareu, i em trobareu.) Quan em reclamareu de tot cor, 14em mostraré a vosaltres (oracle de Jahvè, i canviaré la vostra sort i us aplegaré de totes les nacions i de tots els llocs on us he dispersat, oracle de Jahvè, i us tornaré al lloc d’on us he deportat.)

15Perquè dieu: «Jahvè ens ha suscitat profetes a Babilònia». (16Perquè així parla Jahvè sobre el rei que seu al tron de David, i sobre tot el poble que viu en aquesta ciutat, els vostres germans que no us han acompanyat a l’exili; 17així parla Jahvè-Sabaot: Enviaré contra ells l’espasa, la fam i la pesta, i els posaré com les figues badades que no es poden menjar de tan dolentes. 18Els perseguiré amb l’espasa, la fam i la pesta i en faré un horror per a tots els reialmes de la terra, una execració, un objecte d’estupor, de xiulada, i un oprobi per a totes les nacions on els he dispersats. 19Perquè no han escoltat les meves paraules, oracle de Jahvè, bé que els hagi enviat amb insistència els meus servents, els profetes, sense que escoltessin, oracle de Jahvè. 20I vosaltres, escolteu la paraula de Jahvè, tots els exiliats que he enviat de Jerusalem a Babilònia!) 21Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel, sobre Acab, fill de Colies, i sobre Sedequies, fill de Maasies, que us profetitzen falsament en el meu nom: Jo els lliuraré a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que els executarà a la vostra vista. 22I d’ells arrencarà la maledicció que estarà en curs entre tots els exiliats de Judà a Babilònia, que dirà: «Que Jahvè et tracti com a Sedequies i Acab, que el rei de Babilònia ha rostit al foc!» 23Perquè han fet «una inconveniència a Israel» cometent adulteri amb les dones dels altres (i han pronunciat en el meu nom una paraula de la qual jo no havia donat l’ordre). Jo, ben informat, en dono fe, oracle de Jahvè.

La reacció d’un dels exiliats.— 24-25I Semeïes, de Nehelam, envià, en nom propi, una carta a tot el poble de Jerusalem i al sacerdot Sofonies, fill de Maasies (i a tots els sacerdots), que deia: 26«Jahvè t’ha instituït sacerdot en lloc del sacerdot Jojadà, perquè fossis superintendent del temple de Jahvè pel que fa a tot home dement i que actua com a profeta, i el fiquessis al cep i a l’argolla. 27Ara, doncs, ¿per què no has escridassat Jeremies d’Anatot, el qui us fa el profeta? 28Que per això ens ha pogut enviar aquesta recomanació: “Serà llarg; edifiqueu cases i establiu-vos; planteu horts, i mengeu-ne els fruits!”». 29I el sacerdot Sofonies llegí la carta al profeta Jeremies.

(30La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: Envia a dir a tots els exiliats: Així parla Jahvè sobre Semeïes, de Nehelam: 31Ja que Semeïes us ha profetitzat sense que jo l’hagi enviat, i us ha inspirat una falsa confiança, 32per això, així parla Jahvè: Castigaré Semeïes, de Nehelam, i la seva descendència! Cap dels seus no viurà enmig d’aquest poble, ni fruirà del bé que faré per al meu poble (oracle de Jahvè, perquè ha predicat la revolta contra Jahvè).

Oracles sobre la restauració (Jr. 30,1-31,40)

30 Introducció.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Escriu-te totes les paraules que t’he dit en un llibre! 3Perquè vénen dies, oracle de Jahvè, en què canviaré la sort del meu poble, Israel i Judà, ha dit Jahvè, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares, perquè en prenguin possessió.

La salvació d’Israel.— 4Aquestes són les paraules que Jahvè ha dit sobre Israel i Judà.

5(Així parla Jahvè:)
Hem sentit un crit de terror,
d’alarma intensa.
6Pregunteu, si no, i vegeu
si cap mascle infanta.
¿Per què, doncs, veig tot home
amb les mans a la cintura (com la qui infanta),
i que totes les cares s’han alterat,
s’han quedat lívides?
7Ai, que aquest és un gran dia,
no n’hi ha cap com ell!
Serà per a Jacob un temps de tràngol,
però en sortirà salvat.

8Aquell dia, oracle de Jahvè-Sabaot, trencaré el jou que pesa sobre el teu coll i rompré els teus eixanguers; els pagans no els reduiran més a l’estat de servitud. 9Serviran Jahvè, el seu Déu, i David, el rei que els suscitaré.

10I tu no has de tenir por, servent meu Jacob;
no t’has d’espantar, Israel!
Perquè jo et socorreré des de lluny,
i els teus descendents, des de la seva captivitat;
Jacob tornarà, i trobarà la calma,
viurà tranquil i sense alarmes.

11Perquè jo, oracle de Jahvè, estaré amb tu per socórrer-te, ja que vull fer net de tots els pagans entre els quals t’he disseminat. Només amb tu no faré net: et castigaré segons el dret, però de ben impune, no te’n puc pas deixar.

Càstig dur del poble

12Perquè així parla Jahvè:
Incurable davant meu és la teva fractura,
dolorós el teu cop!
13No hi ha cap remei per a l’úlcera,
per a tu no hi ha cicatrització!
14Tots els teus amants ja no hi pensen,
no s’interessen per tu,
ja que t’he clavat un cop d’enemic,
un càstig cruel.
15¿Què et queixes de la teva fractura,
que el teu dolor és incurable?
És per les teves grans culpes
que t’he fet aquest mal.

16Per això, tots els qui et devoren seran devorats, i tots els qui et creen dificultats, tots aniran a l’exili; els qui t’espolien seran espoliats, i tots els qui et depreden, els lliuraré a la depredació. 17Ja que faré que et pugi la carn nova i et curaré dels teus cops, oracle de Jahvè,

perquè t’han donat el nom d’«expulsada»,
per la qual ningú no s’interessa.

La restauració de Jacob. 18Així parla Jahvè: Canviaré la sort de les tendes de Jacob i em compadiré de les seves mansions: la ciutat serà reedificada sobre les seves ruïnes, i el torricó s’assentarà allà on li pertoca. 19En sortirà l’acció de gràcies i la veu de gent alegre; els multiplicaré, perquè no disminueixin, i els honraré, perquè no els tinguin per poca cosa. 20Els seus fills seran com abans, i la seva comunitat, amb la meva protecció, serà estable; castigaré tots els qui els molestin. 21El seu sobirà procedirà d’ell mateix i el qui el governi sortirà del seu si; i el faré acostar, perquè es posi en contacte amb mi; perquè, ¿qui és el qui arriscaria la vida posant-se en contacte amb mi, oracle de Jahvè? (22Sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu.)

23Vet aquí una tempestat de Jahvè: és la còlera que surt, una tempestat terbolinant s’arremolina sobre el cap dels impius; 24la ira ardent de Jahvè no recularà, que ell no hagi acomplert i realitzat els seus designis recòndits! A la fi dels dies ho comprendreu.

31 Restauració de les tribus del nord.— 1Aquell temps, oracle de Jahvè, seré el Déu de tots els clans d’Israel, i ells seran el meu poble.

2Així parla Jahvè: Ha trobat gràcia
el poble en el desert;
els qui l’espasa ha perdonat comencen
a viure en repòs.
Albira Déu 3de lluny,
Jahvè li apareix:
«Amb un amor etern t’estimo;
per això, m’he mantingut bondadós per a tu.
4T’edificaré de nou, i seràs reedificada,
o verge d’Israel,
tornaràs a posar-te bonica amb els teus tamborins
i sortiràs dansant alegre.
5De nou plantaràs les vinyes
a les muntanyes de Samaria;
els qui plantin plantaran i colliran
i cantaran lloances a Jahvè.
6Perquè un bon dia els observadors cridaran
a la muntanya d’Efraïm:
«Aixequem-nos, pugem a Sió,
cap a Jahvè, el nostre Déu!»

Repatriació

7Perquè, així parla Jahvè:
Canta fort, Jacob, canta d’alegria,
xiscleu al cim de les muntanyes,
publiqueu, lloeu i digueu:
«Jahvè ha socorregut el seu poble,
la resta d’Israel!»
8Els faré venir del nord
i els aplegaré d’un extrem de la terra.
Hi seran tots, cecs, coixos, i la qui infanta;
tornaran una colla gran.
Vet aquí que 9sortiren tot plorant,
però els reconduiré enmig de consols,
els faré anar cap als torrents d’aigua,
pel camí pla on no ensopeguin.
Ja que, per a Israel, m’he tornat un pare,
Efraïm és el meu primogènit.
10—Escolteu, pagans, quina cosa diu Jahvè,
proclameu-ho a les illes llunyanes (i digueu):
Qui dispersà Israel, l’aplegarà,
el guardarà com un pastor el seu ramat;
11ja que Jahvè ha redimit Jacob,
el rescata de la mà d’un de fort.
12Vindran tots alegres cap a l’Excels de Sió,
radiants de joia pels beneficis de Jahvè,
pel blat, pel most i per l’oli,
per les cries del bestiar menut i gros.
La seva gorja serà com un hort que es rega,
no continuaran candint-se més;
13aleshores la noia dansarà alegre,
joves i vells estaran contents.
Canviaré el seu dol en goig (els consolaré),
els alegraré després de tantes penes.
14Donaré als sacerdots tant de greix com vulguin,
i el meu poble se saciarà dels meus béns,
oracle de Jahvè.

La lamentació de Raquel

[1536] 15Així parla Jahvè:
Escolta: a Ramà, se sent un sanglot,
un plor d’amarguesa!
És Raquel que plora els seus fills,
no es vol consolar (dels
seus fills, perquè ja no hi
són. 16Així parla Jahvè:)
Deixa’t estar de plorar,
eixuga’t les llàgrimes!
Perquè les teves penes seran compensades (oracle
de Jahvè):
tornaran del país enemic!
17Hi ha esperances per al
teu avenir, oracle de Jahvè:
els teus fills tornaran al seu
territori!

Penediment d’Efraïm

18He ben sentit, oracle de Jahvè,
com a Efraïm, li remordia:
«Per corregir-me, m’heu donat llenya,
com a un vedell indòmit!
Restaureu-me ara, tot penedit,
que vós sou, Jahvè, el meu Déu!
19Sí, després d’haver-me esgarriat,
m’ha sabut molt greu;
després d’haver-me instruït,
m’he picat la cuixa.
Estic confós, ple de vergonya,
perquè suporto l’oprobi (de la meva joventut)!»
20¿Que és Efraïm, el meu fill més car,
el meu nen deliciós?
Ja que, cada vegada que en parlo,
hi haig de pensar;
per això, les entranyes se’m commouen per ell,
per força me n’he de compadir (oracle de Jahvè)!

Exhortació a tornar

21Dreça per a tu fites,
posa per a tu jalons,
fes atenció a la ruta,
torna pel camí d’anada!
Verge d’Israel, torna
a aquestes ciutats que són teves!
22¿Fins quan has de fer el ronsa,
filla triganera?

Perquè Jahvè ha creat una novetat a la terra: la dona envolta l’home!

La benedicció de Judà. 23Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Diran encara aquesta paraula al país de Judà i a les seves ciutats, quan hauré canviat la seva sort: «Jahvè t’ha beneït, a tu, seu de justícia, muntanya santa, 24i els qui habiten a les ciutats de Judà i tot el seu país, juntament amb els llauradors i els qui van amb un ramat». 25Perquè regaré la gorja que pateix set i ompliré tota gorja que es va candint.

26Sobre això em vaig despertar i vaig veure: havia tingut un son dolç.

La multiplicació del poble.— 27Vénen dies, oracle de Jahvè, en què sembraré sobre la casa d’Israel i sobre la casa de Judà una llavor d’homes i una llavor de bestiar. 28I igual com he vetllat sobre ells per arrencar, per enderrocar, per demolir, per arruïnar i per fer mal, així vetllaré sobre ells per edificar i per plantar, oracle de Jahvè.

Retribució individual.— 29Aquells dies no diran més: «Els pares han menjat raïm verd, i s’han esmussat les dents dels fills», 30sinó que cadascú morirà per les seves pròpies culpes: a tot home que haurà menjat el raïm verd, se li esmussaran les pròpies dents.

La nova aliança[1537].— 31Vénen dies, oracle de Jahvè, en què conclouré amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà una aliança nova; 32no com l’aliança que vaig concloure amb els seus pares el dia que els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte, ja que foren ells que romperen la meva aliança, i jo els vaig avorrir, oracle de Jahvè. 33Sí, aquesta serà l’aliança que conclouré amb la casa d’Israel després d’aquells dies, oracle de Jahvè: posaré la meva Llei dintre d’ells i l’escriuré sobre el seu cor. Aleshores jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. 34No els caldrà més instruir-se l’un a l’altre, dient: «Coneixeu Jahvè!», perquè em coneixeran tots, dels més petits fins als mes grans, oracle de Jahvè, ja que els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats.

Perennitat del nou poble.— 35Així parla Jahvè, que estableix el sol per fer llum, de dia; la lluna, i els estels, per fer llum, de nit; que avalota el mar, i en bramulen les onades, Jahvè-Sabaot, de nom: 36Si mai falla aquest ordre davant meu, oracle de Jahvè, també el llinatge d’Israel deixarà de ser una nació davant meu per tota la vida!

Perennitat de l’amistat amb Jahvè.— 37Així parla Jahvè: Si fos possible d’amidar els cels a dalt i d’explorar els fonaments de la terra a baix, també jo rebutjaria el llinatge d’Israel per tot allà que ha fet, oracle de Jahvè.

La nova ciutat santa.— 37Vénen dies, oracle de Jahvè, en què la ciutat serà reconstruïda per a Jahvè des de la torre d’Hananeel fins a la porta de l’Angle. 39El cordill d’amidar sortirà, encara, de dret sobre el puig de Gareb i girarà cap a Goà, 40i tota la Vall (els cadàvers i les cendres) i tots els terrenys fins al torrent del Cedró, fins a l’angle de la porta dels Cavalls, cap a l’est, seran consagrats a Jahvè; mai més no hi haurà qüestió d’arrencar i de demolir.

Nova sèrie de paraules de Jahvè (Jr. 32,1-45,5)

32 La compra del camp d’un parent.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, l’any deu de Sedequies, rei de Judà, és a dir, l’any divuit de Nabucodonosor. 2Aleshores l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem, i el profeta Jeremies es trobava detingut a l’atri de guàrdia, al palau reial de Judà, 3on el rei de Judà, Sedequies, l’havia fet tancar, dient: «¿Per què has de profetitzar, dient: Així parla Jahvè: Posaré aquesta ciutat a les mans del rei de Babilònia, perquè la prengui; 4i Sedequies, rei de Judà, no s’escaparà de les mans dels caldeus, sinó que certament serà posat a les mans del rei de Babilònia i es parlaran boca amb boca i es veuran ulls amb ulls; 5farà anar Sedequies a Babilònia, i s’hi estarà fins que jo el visiti, oracle de Jahvè; si combateu contra els caldeus, no tindreu èxit!».

6I Jeremies va dir: «Em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 7Vet aquí Hanameel, fill del teu oncle Sel·lum, que ve per dir-te: “Compra el meu camp d’Anatot, perquè tens el dret de preferència per a comprar-lo!” 8M’arribà el meu cosí Hanameel, segons la paraula de Jahvè, a l’atri de guàrdia i em digué: “Compra el meu camp d’Anatot, (que és a la terra de Benjamí), perquè tens el dret d’adquisició i el rescat t’interessa; compra’l”». I vaig conèixer que es tractava d’una paraula de Jahvè. 9Vaig comprar, doncs, el camp del meu cosí Hanameel, a Anatot, i li’n vaig pagar el preu: disset sicles de plata. 10En vaig redactar l’acta i vaig posar-hi el segell; vaig prendre testimonis i vaig pesar la plata a les balances. 11Després vaig agafar l’acta de compra, la segellada, segons les regles prescrites, i l’oberta, 12i la vaig donar a Baruc, fill de Neries, fill de Maasies, en presència del meu cosí Hanameel, dels testimonis signataris de l’acta de compra i de tots els jueus que es trobaven a l’atri de guàrdia, 13i davant d’ells vaig donar aquesta ordre a Baruc: 14«Així parla Jahvè-Sabaot el Déu d’Israel: Agafa (aquestes actes) aquesta acta de compra, la segellada i l’oberta, i posa-les en una gerra a fi que es conservin molt de temps. 15Perquè, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel. Encara es compraran cases, camps i vinyes en aquest país».

16Després d’haver confiat l’acta de compra a Baruc, fill de Neries, vaig pregar Jahvè, dient: 17«Ah, Senyor Jahvè, sou vós que heu fet el cal i la terra amb la vostra gran força i el vostre braç estès; res no us és impossible! 18Que en preneu milers a mercè, però feu pagar la culpa dels pares a compte dels fills després d’ells; el Déu gran i valent, Jahvè (Sabaot, de nom), 19gran en designis i suprem en execució; que teniu els ulls oberts sobre tots els camins dels fills d’Adam per donar a cadascun segons la seva conducta i segons el fruit de les seves accions; 20que heu produït senyals i prodigis d’ençà del país d’Egipte fins avui, a Israel i a l’estepa, i us heu fet un nom com es veu avui; 21que féreu sortir el vostre poble d’Israel del país d’Egipte amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç estès, i amb un estemordiment gran. 22Els donàreu aquest país que havíeu promès amb jurament als seus pares, un país que regala de llet i de mel. 23Però van venir, en van prendre possessió, i no escoltaren la vostra veu ni observaren la vostra Llei; res no van fer del que vós els havíeu manat de fer, de manera que els heu fet venir tot aquest mal: 24tenim aquí mateix les rampes, que arriben a la ciutat; a causa de l’espasa, la fam i la pasta, la ciutat és posada a les mans dels caldeus que l’ataquen, i allò amb què l’havíeu amenaçada és un fet; 25i sou vós, Senyor Jahvè, que m’heu dit: “Compra el camp amb diner!”, ¿i jo he hagut de redactar l’acta, posar-hi el segell i prendre testimonis, quan la ciutat és posada a les mans dels caldeus?»

26Aleshores em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 27Sí, jo sóc Jahvè, el Déu de tot ésser de carn. Hi ha per a mi res d’impossible? 28Per això, així parla Jahvè: Posaré aquesta ciutat a les mans dels caldeus, és a dir, a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que la prendrà; 29els caldeus que l’ataquen hi entraran i calaran foc a aquesta ciutat i la incendiaran (això val per a les cases on es van cremar perfums a Baal i es van vessar libacions a d’altres déus, sobre els seus terrats, per ofendre’m). 30Ja que els fills d’Israel i els de Judà no han fet, des de joves sinó allò que jo trobo mal fet (els fills d’Israel, en efecte, no han fet més que ofendre’m amb l’obra de les seves mans, oracle de Jahvè). 31Perquè aquesta ciutat ha estat per a mi un motiu d’ira i de còlera des del dia que l’edificaren fins avui, tant, que me l’he de treure del davant 32per tot el mal que els fills d’Israel i els de Judà han fet per ofendre’m: ells, els seus reis, els seus magnats, els seus sacerdots, els seus profetes, l’home de Judà i els habitants de Jerusalem. 33Se m’han girat d’esquena, i no de cara, tot i que els han instruït, cada dia, amb insistència, i no han escoltat i après la lliçó. 34Han instal·lat els seus Horrors al temple que porta el meu nom, per deshonrar-lo. 35Han construït els llocs sacrificials de Tófet, a la vall de Ben-Hennom, per fer passar pel foc els seus fills i les seves filles, en honor de Móloc —cosa que no els he prescrit, ni mai m’havia passat pel cap de fer aquesta abominació—, per induir Judà al pecat.

36I ara, així parla Jahvè, el Déu d’Israel, a propòsit d’aquesta ciutat de què dieu: «Ha estat posada a les mans del rei de Babilònia per l’espasa, la fam i la pesta» 37Jo els aplegaré de tots els països on els he disseminats en la meva ira, la meva còlera i una gran indignació; els tornaré en aquest lloc i els faré habitar en seguretat. 38Aleshores seran el meu poble, i jo seré el seu Déu. 39Els donaré una sola ment i un sol propòsit perquè em temin sempre, pel seu bé i pel bé dels seus fills després d’ells. 40Conclouré amb ells una aliança eterna no pararé de seguir-los i posaré el meu temor en el seu cor perquè no s’apartin de mi. 41Trobaré gust a fer-los bé, i els plantaré ferms en aquest país, amb tot el meu cor i amb tota la meva ànima. 42Perquè així parla Jahvè: Igual com he fet venir sobre aquest poble tot aquest gran mal, així faré venir sobre ells tot el bé que els prometo, 43i encara es compraran camps en aquest país de què dieu: «És un desert sense homes ni bèsties; fou posat a les mans dels caldeus»; 44compraran camps per diner, en redactaran l’acta, hi posaran el segell i prendran testimonis, al país de Benjamí, als voltants de Jerusalem, a les ciutats de Judà, a les de la Muntanya, de la Terra baixa i del Nègueb. Ja que canviaré la seva sort, oracle de Jahvè.

33 Altres promeses de restauració.— 1La paraula de Jahvè fou adreçada una segona vegada a Jeremies, quan encara estava detingut a l’atri de guàrdia, dient: 2Així parla Jahvè, que ha fet la terra tot donant-li forma i estabilitat —el seu nom és Jahvè!—: 3Crida’m, i et respondré, t’anunciaré coses grans i reservades que no saps. 4Perquè així parla Jahvè, el Déu d’Israel, referent a les cases d’aquesta ciutat i a les cases reials de Judà, les demolides (per raó de les rampes i de l’avantmuralla, 5quan començaven a combatre contra els caldeus), per omplir-les amb els cossos dels homes que jo havia manat en la meva ira i en la meva còlera i als quals havia amagat la cara per tota la seva dolenteria: 6Vet aquí que la restauraré; els revelaré tresors de pau forma, 7canviaré la sort de Judà i la de Jerusalem i els edificaré com eren abans. 8Els purificaré de totes les seves culpes, amb què van pecar contra mi, i els perdonaré totes les culpes i allò en què m’han estat infidels. 9I serà un motiu de goig, d’honor i de glòria per a totes les nacions de la terra que sentiran parlar de tot el bé que jo els faig; s’escruixiran i s’esvalotaran de tant de bé i de tanta pau com els procuro.

Alegria i agraïment del poble.— 10Així parla Jahvè: Es tornarà a sentir en aquest lloc que dieu que està arruïnat, sense homes ni bèsties, a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem que estan desolats, sense homes, ni bèsties, 11la veu de goig i la veu d’alegria, la veu d’espòs i la ven d’esposa, la veu dels qui, portant sacrificis d’acció de gràcies al temple de Jahvè, diran: «Doneu gràcies a Jahvè-Sabaot, perquè Jahvè és bo, perquè és etern el seu amor!» Perquè canviaré la sort d’aquest país com era abans, ha dit Jahvè.

Represa de la vida pastoral.— 12Així parla Jahvè-Sabaot: Hi tornarà a haver en aquest lloc arruïnat, sense homes ni bèsties, i en totes les seves ciutats, una pleta on els pastors tancaran les ovelles. 13A les ciutats de la Muntanya, de la Terra baixa i del Nègueb, al país de Benjamí, als voltants de Jerusalem i a les ciutats de Judà, les ovelles tornaran a passar davant les mans del qui les compta, ha dit Jahvè.

El regne messiànic.— 14Vénen dies, oracle de Jahvè, en què realitzaré la promesa que vaig fer a la casa d’Israel i a la de Judà. 15Aquells dies i aquell temps faré germinar de David un germen legítim, que exercirà en el país dret i justícia. 16Aquells dies, Judà triomfarà i Jerusalem viurà segura, i el nom que li donaran és: «Jahvè-és-la-nostra-legitimitat».

Perennitat de la dinastia i del sacerdoci.— 17Perquè així parla Jahvè: Mai no faltarà a David un successor per a seure sobre el tron de la casa d’Israel. 18I als sacerdots levites, no els faltaran mai successors en el meu servei per a oferir l’holocaust, fer fumejar l’oblació i celebrar cada dia el sacrifici.

Repetició de la promesa. 19La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 20Així parla Jahvè: Si és que es trenca el pacte del dia amb la nit, de manera que el dia i la nit no s’escaiguin al temps que els toca, 21aleshores sí, que es trencarà el pacte amb el meu servent David, de manera que no tingui cap fill que regni sobre el seu tron, i amb els levites sacerdots, de manera que no siguin els meus ministres. 22Igual com no es pot comptar l’exèrcit del gel ni mesurar la sorra del mar, així multiplicaré la posteritat del meu servent David i els levites que em fan de ministres.

Déu no ha rebutjat David.— 23La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 24¿No has vist què enraona aquest poble: «Les dues famílies que havia elegit Jahvè, les ha rebutjades»? (i menyspreen el meu poble, que ja no els apareix possible com a nació). 25Així parla Jahvè: Si no he creat el dia i la nit, i no he instituït les ordenances del gel i de la terra, 26aleshores sí, que rebutjaré (el llinatge de Jacob i) el meu servent David i no prendré de la seva descendència qui governi la posteritat d’Abraham, Isaac i Jacob. Perquè canviaré la seva sort i em compadiré d’ells.

34 Comunicació a Sedequies.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, i tot el seu exèrcit, tots els reialmes de la terra, sotmesos a la seva dominació, i tots els pobles estaven en lluita contra Jerusalem i contra totes les seves ciutats: 2Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Vés, digues a Sedequies, rei de Judà: Així parla Jahvè: Posaré aquesta ciutat a les mans del rei de Babilònia, que la prendrà i la incendiarà. 3I tu no t’escaparàs de la seva mà; al contrari, seràs capturat i lliurat en poder seu; us veureu amb el rei de Babilònia ulls amb ulls i us parlareu boca amb boca, i hauràs d’anar a Babilònia. 4Però escolta una paraula de Jahvè, Sedequies, rei de Judà: Així parla Jahvè (sobre tu: No moriràs per l’espasa), 5moriràs en pau, i faran cremacions per tu com en feren pels teus pares, els reis passats que et van precedir, i per tu recitaran la lamentació «Ai Senyor!» Sóc jo que ho declaro, oracle de Jahvè. 6I el profeta Jeremies reportà totes aquestes paraules a Sedequies, rei de Judà, a Jerusalem.

La qüestió de l’alliberament dels esclaus.— 8(La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè després que) el rei Sedequies havia conclòs amb tot el poble de Jerusalem un acord per a proclamar un afranquiment: 9cadascú havia de deixar anar en llibertat els seus esclaus hebreus, homes i dones; ningú no havia de retenir en servitud un jueu, germà seu. 7Quan l’exèrcit del rei de Babilònia estava combatent (contra Jerusalem i contra totes les ciutats de Judà que quedaven) contra Laquís i Azecà, perquè eren elles que restaven entre les (ciutats de Judà) ciutats fortificades, 10obeïren tots els magnats i tot el poble que havien entrat en l’acord de deixar anar en llibertat els seus esclaus, homes i dones, i de no retenir-los més en servitud; obeïren i els deixaren anar, 11però després van fer tornar els esclaus, homes i dones, que havien deixat anar en llibertat, i els reduïren de nou a la servitud.

12Aleshores la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, dient: 13Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Jo havia conclòs amb els vostres pares, el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, de la casa de servitud, una aliança, dient: 14«Al cap de set anys, cadascun de vosaltres llibertarà el seu germà hebreu que se t’haurà venut; és quan t’haurà servit sis anys que l’has d’afranquir». Però els vostres pares no m’han pas escoltat ni m’han prestat cap atenció. 15Avui, doncs, vosaltres prou havíeu canviat, havíeu fet el que jo trobo just proclamant l’afranquiment del vostre proïsme; havíeu conclòs un acord davant meu, al temple que porta el meu nom. 16Però heu tornat entera i, profanant el meu nom, heu fet tornar cadascun el seu esclau, home o dona, que havíeu deixat anar en plena llibertat, i els heu forçats a ser una altra vegada els vostres esclaus. 17Per això, així parla Jahvè: Vosaltres no m’heu obeït donant la llibertat cadascun al seu germà i proïsme. Doncs, jo donaré la llibertat sobre vosaltres, oracle de Jahvè, a l’espasa, a la pesta i a la fam, i faré de vosaltres un horror per a tots els reialmes de la terra. 18I posaré els homes que han transgredit la meva aliança (que no han observat els termes de l’acord que havien conclòs a la meva presència), 19els magnats de Judà i els de Jerusalem, els funcionaris i els sacerdots, i tots els terratinents que havien passat entre els trossos del vedell (18bdel vedell que havien tallat en dos per passar entre els seus trossos), 20els posaré a les mans dels seus enemics i a les mans dels qui van contra la seva vida, i els seus cossos serviran de pastura als ocells de carronya i a les bèsties salvatges. 21Però Sedequies, rei de Judà, i els seus oficials, els posaré a les mans dels seus enemics, a les mans dels qui van contra la seva vida a les mans de l’exèrcit del rei de Babilònia que s’acaba de retirar lluny de vosaltres! 22Donaré ordres, oracle de Jahvè, i els faré tornar cap a aquesta ciutat, perquè l’ataquin, la prenguin i la incendiïn. I convertiré les ciutats de Judà en una desolació, sense cap habitant.

35 L’exemple dels recabites.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, en temps de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà: 2Vés a la casa dels recabites, parla amb ells i porta’ls al temple de Jahvè, en una de les sales, per fer-los beure vi. 3Vaig prendre, doncs, Jezonies, fill de Jeremies, fill d’Habsanies, els seus germans i tots els seus fills, tota la casa dels recabites; 4els vaig dur al temple de Jahvè, a la sala de Ben-Johanan, fill de Jeguedelies, home de Déu, la que era al costat de la sala dels dignataris, sobre la de Maasies, fill de Sel·lum, guàrdia del llindar; 5i vaig posar davant d’ells àmfores plenes de vi i copes, i els vaig dir: «Beveu vi!» 6Però digueren: «No bevem vi, perquè Jonadab, fill de Recab, el nostre pare, ens va donar aquesta ordre: «Mai no heu de beure vi, ni vosaltres ni els vostres fills; 7tampoc no heu d’edificar cases, ni fer la sembra, ni plantar vinyes, ni n’heu de tenir; perquè és en tendes que heu d’habitar tota la vostra vida (a fi de viure molts dies sobre la terra on sou pelegrins)». 8I hem escoltat la veu de Jonadab, fill de Recab, el nostre pare, en tot el que ens ha ordenat, de manera que no bevem vi en tota la nostra vida, ni nosaltres, ni les nostres dones, ni els nostres fills, ni les nostres filles; 9no edifiquem cases per habitar-hi, i no tenim ni vinya, ni camp, ni sembrats; 10habitem més aviat en tendes i ho hem escoltat i fet tot tal com ens ha ordenat el nostre pare Jonadab. 11Només que, quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha pujat contra el país, hem dit: «Anem, entrem a Jerusalem per fugir de l’exèrcit dels caldeus i del d’Aram»; i és així que vivim a Jerusalem».

Aplicació als jueus.— 12Aleshores la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 13Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Vés, digues a l’home de Judà i als habitants de Jerusalem: ¿No aprendreu la lliçó, d’escoltar les meves paraules, oracle de Jahvè? 14Els fills de Jonadab, fill de Recab, han mantingut una paraula que el pare havia imposat als fills, de no beure vi, i no han begut vi fins avui, perquè han obeït el manament del seu pare; però a mi, que us he parlat amb insistència i sense cansar-me, no m’heu escoltat. 15Us he enviat els meus servents, els profetes, amb constància infatigable, dient: Convertiu-vos cadascun de la seva mala conducta, reformen les vostres obres i no seguiu d’altres déus per servir-los, i podreu habitar sobre la terra que he donat a vosaltres i als vostres pares; però no heu prestat cap atenció ni heu escoltat. 16Sí, els fills de Jonadab, fill de Recab, han observat l’ordre donada pel seu pare, mentre que aquest poble no m’ha escoltat a mi! 17Per això, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Faré venir sobre Judà i sobre tots els habitants de Jerusalem tot el mal amb què els he amenaçats (ja que els he parlat, i no han escoltat, els he cridats, i no han res post).

Promesa als recabites.— 18I a la casa dels recabites, Jeremies els digué: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Com sigui que heu obeït l’ordre del vostre pare Jonadab, que heu complert tot el que us ha manat, 19per això, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Jonadab, fill de Recab, no es veurà sense un descendent que estigui al meu servei, mentre la terra duri.

36 El volum de l’any 604.— 1L’any quatre de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, fou adreçada a Jeremies, de la part de Jahvè aquesta paraula: 2Pren un volum i escriu-hi totes les paraules que t’he dit (tocant a Israel, Judà i totes les nacions) des del dia que vaig començar a parlar-te (des del temps de Josies) fins avui. 3Potser, sentint els de la casa de Judà tot el mal que tinc intenció de fer-los, es convertiran cadascun de la seva mala conducta, i jo els podré perdonar la seva culpa i el seu pecat. 4Jeremies cridà Baruc, fill de Neries, i, dictant Jeremies, Baruc escriví en un volum totes les paraules que Jahvè li havia dit. 5Després, Jeremies donà aquesta ordre a Baruc: «Jo estic impedit, no puc entrar al temple de Jahvè; 6vés-hi tu, i en el volum que has escrit, dictant-te jo, llegeix les paraules de Jahvè al poble, en el temple de Jahvè, un dia de dejuni; les has de llegir també a tots els de Judà vinguts de les seves ciutats. 7Qui sap si no acudiran suplicants a Jahvè i es convertiran cadascun de la seva mala conducta; perquè és la gran ira i la còlera amb què Jahvè ha amenaçat aquest poble». 8Baruc, fill de Neries, observà puntualment l’ordre que li havia donat el profeta Jeremies, de llegir en el llibre les paraules de Jahvè, al temple de Jahvè.

9Passà, doncs, l’any cinc de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, el mes novè, que tot el poble de Jerusalem i tot Judà proclamaren un dejuni davant Jahvè (a Jerusalem). 10Aleshores Baruc llegí a tot el poble, en el llibre, les paraules de Jeremies al temple de Jahvè, a la sala de Gamaries, el fill del secretari Safan, al pati superior, a l’entrada de la porta Nova del temple de Jahvè. 11Miquees, fill de Gamaries, fill de Safan, que sentí totes les paraules de Jahvè, del llibre, 12baixà al palau reial, a la sala del secretari; i justament hi tenien sessió tots els dignataris: el secretari Elisamà, Dalaïes, fill de Semeïes, Elnatan, fill d’Acobor, Gamaries, fill de Safan, Sedequies, fill d’Hananies, i tots els altres dignataris. 13Miquees els reportà totes les paraules que havia sentit quan Baruc llegia el llibre al poble. 14Aleshores, per unanimitat, els dignataris enviaren Judí, fill de Natanies, fill de Selemies, fill de Cusà, a dir a Baruc: «Agafa el volum on has llegit per al poble i vine!» I Baruc, fill de Neries, l’agafà i se n’hi va anar. 15Li digueren: «Seu, llegeix-nos-el!» I Baruc els el llegí. 16Quan hagueren sentit totes les paraules, espantats, es miraren l’un a l’altre i digueren: «Cal absolutament informar el rei d’aquestes paraules!» 17Interrogaren Baruc, dient: «Explica’ns com has escrit totes aquestes paraules». 18Baruc els digué: «Mot per mot em dictava totes aquestes paraules, mentre jo les escrivia amb tinta sobre el llibre». 19Aleshores els dignataris digueren a Baruc: «Vés, amagueu-vos, tu i Jeremies: que ningú no sàpiga on sou!»

20Després entraren a veure el rei a l’habitació; però havien deixat el volum en dipòsit a la sala del secretari Elisamà. Tanmateix, quan hagueren informat el rei de totes les paraules, 21el rei envià Judí a buscar el volum, i ell l’agafà de la sala del secretari Elisamà. I Judí el llegí al rei i a tots els dignataris que estaven drets al voltant del rei. 22El rei estava assegut als apartaments d’hivern, al mes novè, i el foc del braser cremava davant d’ell. 23Cada vegada, doncs, quan Judí havia llegit tres o quatre columnes, les esquinçava amb el trempaplomes d’escriba i les tirava al foc del braser, fins que el volum sencer fou consumit al foc del braser. 24No s’estremiren ni s’esquinçaren els vestits, ni el rei ni cap dels seus servidors que havien sentit totes aquelles paraules! 25I baldament Elnatan, Dalaïes i Gamaries insistissin al rei perquè no cremés el volum, no els va pas escoltar. 26El rei ordenà a Jerehmeel, fill del rei, a Saraïes, fill d’Ezriel, i a Selemies, fill d’Abdeel, que arrestessin l’escriba Baruc i el profeta Jeremies; però Jahvè els havia amagats.

27La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, després que el rei hagué cremat el volum amb les paraules que Baruc havia escrit, dictant Jeremies: 28Torna-hi, pren un altre volum i escriu-hi totes les paraules que figuraven ja al primer volum, cremat per Joaquim, rei de Judà, 29i (sobre Joaquim, rei de Judà) digues: Així parla Jahvè: Tu has cremat aquest volum, dient: «¿Per què hi havies d’escriure: Certament vindrà el rei de Babilònia, que saquejarà aquest país i en farà desaparèixer homes i bèsties?» 30Per això, així parla Jahvè sobre Joaquim, rei de Judà: No tindrà més ningú sobre el tron de David, i el seu cadàver quedarà exposat a la calor del dia i al fred de la nit; 31a ell, la seva descendència i els seus servidors, els castigaré per les seves culpes, i faré venir sobre ells, sobre els habitants de Jerusalem i sobre els homes de Judà tot el mal amb què els he amenaçats, sense que escoltessin.

32Jeremies agafà un altre volum i el donà a l’escriba Baruc, fill de Neries, que hi va escriure, dictant Jeremies, totes les paraules del llibre que havia cremat Joaquim, rei de Judà, i encara hi foren afegides moltes paraules com aquelles.

37 Sedequies consulta Jeremies.— 1El rei Sedequies, fill de Josies, regnà en lloc de Jeconies, fill de Joaquim. Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’havia fet rei al país de Judà. 2Però ni ell, ni els seus servidors, ni el poble de la terra no escoltaren les paraules que Jahvè pronuncià pel ministeri del profeta Jeremies.

3El rei Sedequies envià Jucal, fill de Selemies, i el sacerdot Sofonies, fill de Maasies, al profeta Jeremies, dient: «Prega per nosaltres Jahvè, el nostre Déu!» 4Ara bé, Jeremies anava i venia entre el poble: no l’havien encara ficat a la presó. 5Però sortí d’Egipte l’exèrcit del Faraó, i, quan els caldeus que bloquejaven Jerusalem sentiren tal notícia, es retiraren de davant de Jerusalem. 6Aleshores la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 7Així parla Jahvè, el Déu d’Israel: Així heu de dir al rei de Judà que us envia a consultar-me: L’exèrcit del Faraó que ha sortit en socors vostre se’n tornarà al seu país, cap a l’Egipte! 8Els caldeus tornaran a atacar aquesta ciutat, la prendran i la incendiaran. 9Així parla Jahvè: No us feu il·lusions, pensant: És definitivament que els caldeus se’n van i ens deixen; perquè no se’n van! 10Perquè mal que desbaratéssiu tot l’exèrcit dels caldeus en guerra contra vosaltres i que no en quedessin més que alguns ferits greus, cada un a la seva tenda, ells s’aixecarien per incendiar la ciutat.

Arrestació de Jeremies. 11Passà, doncs, quan l’exèrcit dels caldeus es retirà de davant de Jerusalem a causa de l’exèrcit del Faraó, 12que Jeremies sortia de Jerusalem per anar a la terra de Benjamí a fer una partició d’allí entre els del seu poble. 13Quan va ser, doncs, a la porta de Benjamí, hi estava de guàrdia un tal Jeries, fill de Selemies, fill d’Hananies, que arrestà el profeta Jeremies, dient: «Tu vols passar-te als caldeus!» 14Jeremies respongué: «Fals! No vull passar-me als caldeus!» Però no se’l va escoltar. Jeries, doncs, arrestà Jeremies i el conduí als dignataris, 15i els dignataris, furiosos contra Jeremies, li pegaren i el posaren detingut a casa del secretari Jonatan, ja que l’havien convertida en presó; 16i per cert que va anar a raure al soterrani amb volta, de la cisterna. I s’hi va quedar molts dies.

Sedequies salva Jeremies. 17El rei Sedequies el féu anar a buscar. I, secretament, al seu palau, el rei li preguntà: «Hi ha cap paraula de Jahvè?» Jeremies respongué: «N’hi ha!» I digué: «A les mans del rei de Babilònia seràs posat!» 18Després Jeremies digué al rei Sedequies: «¿En què us he mancat, a tu, als teus servidors o a aquest poble, perquè m’hàgiu de ficar a la presó? (19I on són els profetes que us profetitzaven, dient: No vindrà contra vosaltres el rei de Babilònia, ni contra aquest país?) 20I ara, digna’t a escoltar, senyor Rei, que la meva súplica et toqui el cor: no em facis reconduir a casa del secretari Jonatan, perquè m’hi moriria!» 21Aleshores el rei Sedequies donà ordres que internessin Jeremies a l’atri de guàrdia i li donessin cada dia una fogassa de pa, del carrer dels forners, fins que no hi va haver més pa a la ciutat. Així Jeremies quedà a l’atri de guàrdia.

38 Jeremies dins la cisterna.— 1Safaties, fill de Matan, Guedelies, fill de Fashur, Jucal, fill de Selemies, i Fashur, fill de Melquies, sentiren les paraules que Jeremies dirigia a tot el poble: (2Així parla Jahvè: Qui es quedarà en aquesta ciutat morirà per l’espasa, la fam i la pesta; però el qui sortirà per rendir-se als caldeus viurà; ell, si més no, salvarà la vida, i sobreviurà.) 3Així parla Jahvè: Aquesta ciutat serà certament posada en poder de l’exèrcit del rei de Babilònia, que la prendrà. 4I digueren al rei: «Que el matin, aquest home, perquè no fa més que desmoralitzar els combatents que encara queden en aquesta ciutat, i tot el poble, dient unes coses així; ja que un home així no té cap interès pel bé d’aquest poble, sinó pel mal». 5El rei Sedequies respongué: «Aquí el teniu, està a les vostres mans!» Perquè el rei era incapaç de negar-los res! 6Agafaren, doncs, Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada a l’atri de guàrdia; el baixaren amb unes cordes. A la cisterna, no hi havia aigua, sinó llot, i Jeremies s’enfonsà en el llot.

Intervenció d’Abdemèlec.— 7Però, així que el cusita Abdemèlec, eunuc, que era al palau reial, sentí que havien ficat Jeremies a la cisterna, mentre el rei seia a la porta de Benjamí, 8sortí i parlà amb el rei, dient: 9«Han fet mal fet de deixar morir aquest home de fam, perquè no hi ha més pa a la ciutat!» 10Aleshores el rei donà aquesta ordre al cusita Abdemèlec: «Pren aquí tres homes i puja de la cisterna el profeta Jeremies, abans no mori!» 11Abdemèlec prengué els homes, entrà al palau reial sota el rebost, s’hi procurà parracs de vestits vells i estripats, els baixà a Jeremies a la cisterna 12i digué: «Posa això sota les cordes!» Jeremies ho féu així, 13van estirar amb les cordes i el van pujar de la cisterna.

Nova consulta de Sedequies.— I Jeremies es quedà a l’atri de guàrdia. 14El rei va fer-lo anar a buscar perquè l’hi portessin a l’entrada tercera del temple de Jahvè. I el rei li va dir: «Voldria fer-te una pregunta; no em dissimulis res!» 15Jeremies respongué a Sedequies: «Si t’ho declaro, no em faràs morir? I, si t’aconsello, no m’escoltaràs». 16Aleshores el rei li va jurar: «Per Jahvè vivent, que ens ha donat aquesta vida, que no et faré morir ni et posaré a les mans d’aquells homes!» 17Jeremies digué, doncs, a Sedequies «Així parla Jahvè (Déu-Sabaot, el Déu d’Israel): Si surts per rendir-te als oficials del rei de Babilònia, salvaràs la vida, i aquesta ciutat no serà incendiada; sobreviureu, tu i la teva família. 18Però, si no vols rendir-te, aquesta ciutat serà posada a les mans dels caldeus, que la incendiaran; i el que és tu, no te n’escaparàs pas». 19Aleshores el rei digué a Jeremies «És que a mi em fan por els jueus que s’han passat als caldeus; que no em deixin a les seves mans i em maltractin». 20I Jeremies respongué: «No t’hi deixaran! Escolta la veu de Jahvè en allò que jo et dic: tot t’anirà bé, i conservaràs la vida. 21Però, si no vols rendir-te, això és el que Jahvè m’ha fet veure: 22Totes les dones que s’havien quedat al palau reial de Judà, les feien sortir cap als oficials del rei de Babilònia, i deien:

T’han incitat, t’han forçat
els teus bons amics,
t’han fet enfonsar el peu al fang,
han girat cua!

23(I totes les teves dones i els teus fills, els faran sortir cap als caldeus. I tu no t’escaparàs de les seves mans, sinó que cauràs presoner del rei de Babilònia; i aquesta ciutat serà incendiada».) 24Sedequies li digué: «Que ningú no sàpiga res d’això que hem parlat, si no vols morir. 25Si els dignataris senten que he parlat amb tu, i vénen a dir-te: “Explica’ns el que has dit al rei i el que ell t’ha dit. No ens dissimulis res; si no, et farem morir”, 26els has de contestar. “He presentat la meva súplica al rei, que no em fes tornar a la casa de Jonatan, on m’hauria mort”». 27Tots els dignataris anaren, en efecte, a trobar Jeremies i a interrogar-lo; però els informà exactament com li havia recomanat el rei. El van, doncs, deixar tranquil, ja que no havia transpirat res de l’entrevista. 28I Jeremies es quedà a l’atri de guàrdia, fins al dia que Jerusalem fou presa.

La caiguda de Jerusalem.— I quan Jerusalem fou presa, 39 1l’any novè de Sedequies, rei de Judà, el desè mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, i tot el seu exèrcit vingueren contra Jerusalem, i hi posaren setge; 2l’any onze de Sedequies, el quart mes, el dia nou del mes, s’obrí una bretxa a la ciutat. 3Aleshores tots els oficials del rei de Babilònia feren la seva entrada i establiren el seu quarter a la porta del Mig: Nereguelserèser, príncep de Sin-Maguir, el gran oficial, Nabusazban, l’alt dignatari, i tots els altres oficials del rei de Babilònia. 4Veient això, Sedequies i tots els seus guerrers fugiren i, de nit, sortiren de la ciutat cap al jardí del rei per la porta entre els dos murs i seguiren el camí de l’Arabà. 5Però les tropes caldees els perseguiren i aconseguiren Sedequies a les planes de Jericó; fet presoner, el pujaren cap a Nabucodonosor, rei de Babilònia, a Reblà, al país d’Hemat, i el cridà a judici. 6El rei de Babilònia féu degollar els fills de Sedequies davant d’ell mateix; i va fer degollar encara tots els magnats de Judà. 7A Sedequies, li féu treure els ulls i li posa grillons per dur-lo a Babilònia. 8Els caldeus incendiaren el palau reial i les cases dels particulars, i tiraren a terra les muralles de Jerusalem. 9Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deportà a Babilònia els altres de la població que havien quedat a la ciutat, els desertors que se li havien passat i allò que quedava d’artesans. 10Però Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deixà al país de Judà una part del poble menut que no tenia res, i els distribuí, al mateix temps, vinyes i camps.

11Pel que fa a Jeremies, Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia donat a Nabuzardan, comandant de la guàrdia, aquesta ordre: 12«Pren-lo, no el perdis de vista i no li facis cap mal, sinó tracta’l com et demanarà». 13Nabuzardan, doncs, comandant de la guàrdia, Nabusazban, l’alt dignatari, Nereguelserèser, el gran oficial, i tots els oficials del rei de Babilònia, 14feren anar a buscar Jeremies a l’atri de guàrdia i el confiaren a Godolies, fill d’Ahicam, fill de Safan, perquè l’acomboiés cap a casa. (I visqué enmig del poble.)

Promesa a Abdemèlec. 15Mentre estava detingut a l’atri de guàrdia, la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 16Vés, digues al cusita Abdemèlec: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Compliré sobre aquesta ciutat les meves paraules en mal i no en bé, i tu les tindràs presents aquell dia. 17Però jo t’alliberaré aquell dia, oracle de Jahvè, i no seràs posat a les mans dels homes que et fan tremolar, 18sinó que faré que puguis escapar i que no caiguis per l’espasa; tu sortiràs amb vida, ja que has posat la confiança en mi, oracle de Jahvè.

40 Alliberat, Jeremies va a Masfà.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, després que Nabuzardan, comandant de la guàrdia, l’hagué acomiadat de Ramà, on (havia pres quan es trobava encadenat en mig de tots els captius de Jerusalem i de Judà, que havien de ser deportats a Babilònia. 2El comandant de la guàrdia va agafar, doncs, Jeremies i li digué: «Jahvè, el teu Déu, havia predit aquest mal per a aquest lloc, 3i (l’ha acomplert:) Jahvè ha realitzat les seves amenaces, perquè heu pecat contra ell i no heu escoltat la seva veu. 4(I ara), vet aquí que t’he alliberat (avui) de les cadenes que tenies a les mans: si et sembla bé d’acompanyar-me a Babilònia, no et perdré de vista; però, si et desagrada d’acompanyar-me a Babilònia, deixa-ho estar, (veges, tens davant teu tot el país; vés-te’n allà on et sembli que et convé més), 5torna-te’n a Godolies, fill d’Ahicam, fill de Safan, que el rei de Babilònia ha nomenat governador del país de Judà, i viu amb ell enmig del poble, o véste’n allà on et convingui». I el comandant de la guàrdia li donà provisions i un present, i l’acomiadà.

6I Jeremies féu cap a Masfà, prop de Godolies, fill d’Ahicam, i visqué amb ell enmig del poble que havia quedat al país.

Godolies, governador.— 7Quan tots els oficials i els homes de l’exèrcit que hi havia pel camp sentiren que el rei de Babilònia havia instituït Godolies (fill d’Ahicam) com a governador del país i que li havia confiat els homes, les dones i la mainada d’aquells qui no havien estat deportats a Babilònia, 8feren cap a Masfà, prop de Godolies: Ismael, fill de Natanies, Johanan, fill de Caré, Saraïes, fill de Tanehúmet, els fills d’Ofí, el netofatita, i Jezonies, fill del maacatita, ells i els seus homes. 9Godolies els féu aquest jurament, a ells i als seus homes: «No tingueu por dels servidors caldeus, establiu-vos al país, serviu el rei de Babilònia, i tot us anirà bé. 10Jo m’establiré a Masfà com a prepòsit vostre per respondre de vosaltres davant dels caldeus que se’ns presentin. Però vosaltres, colliu vi, fruita i oli, guardeu-ho als vostres recipients i viviu a les ciutats on us haureu fixat!»

11També tots els jueus que es trobaven a Moab, entre els ammonites, a Edom i als altres països, havent sentit que el rei de Babilònia havia deixat una resta a Judà i que hi havia posat al davant Godolies, fill d’Ahicam, 12anaren al país de Judà, prop de Godolies, a Masfà, i feren una collita força abundant de vi i de fruita.

13Johanan, fill de Caré, i tots els oficials de l’exèrcit anaren a trobar Godolies a Masfà 14i li digueren: «ja saps que Baalís, el rei dels ammonites, ha enviat Ismael per atemptar contra la teva vida?» Però Godolies, no els va creure. 15I Johanan digué en secret a Godolies, a Masfà: «Deixa-m’hi anar, i mataré Ismael sense que ningú ho sàpiga. ¿Podem permetre que ell et mati, i es dispersin els jueus que s’han reunit al teu voltant i que desaparegui la resta de Judà?» 16Però Godolies digué a Johanan: «No facis pas una cosa així; el que dius d’Ismael és fals!»

41 Assassinat de Godolies.— 1Ara bé, el mes setè, Ismael, fill de Natanies, fill d’Elisamà, d’estirp reial, anà amb deu homes a trobar Godolies, a Masfà. I, mentre hi feren un àpat junts, 2Ismael s’aixecà amb els seus deu homes i mataren Godolies, que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país, 3tots els jueus que eren amb ell i els caldeus que s’hi trobaven.

4El segon dia després de l’assassinat de Godolies, quan encara no ho sabia ningú, 5vingueren uns homes de Siquem, Siló i Samaria, vuitanta homes, amb la barba rasa, els vestits esquinçats i força incisions, que portaven oblacions i encens que volien presentar al temple de Jahvè. 6Ismael sortí a trobar-los, que caminaven tots plorosos, i quan s’hi topà els digué: «Veniu cap a Godolies!» 7Però quan hagueren entrat a la ciutat, els degollà vora la cisterna. 8Entre els homes, però, n’hi hagué deu que digueren a Ismael: «Perdona’ns la vida, perquè tenim provisions amagades al camp: blat, ordi, oli i mel!» Aleshores els deixà estar i no els mata, com als seus germans. 9La cisterna on Ismael tira tots els cadàvers dels homes que havia matat a causa de Godolies, és la que el rei Asà havia fet contra Baasà, rei d’Israel; aquesta és la que Ismael va omplir de víctimes. 10Després Ismael emmenà les princeses reials i tot el poble que havia quedat a Masfà, que Nabuzardan, el comandant de la guàrdia, havia confiat a Godolies, fill d’Ahicam, i de bon matí es posà en camí per passar als ammonites.

11Quan Johanan, fill de Caré, i tots els oficials que eren amb ell sentiren dir tot el mal que havia fet Ismael, 12agafaren tots els seus homes i l’anaren a atacar. L’aconseguiren al gran estany de Gabaon. 13Tan bon punt el poble que era amb Ismael veié Johanan i els oficials que l’acompanyaven, tingué una alegria 14i torna cap a Johanan. 15Però Ismael s’escapà amb vuit homes i se n’anà als ammonites. 16Aleshores Johanan i tots els oficials que l’acompanyaven agafaren tota la resta del poble emmenada per Ismael: homes, dones, mainada i funcionaris, que ells havien fet tornar de Gabaon; 17es posaren en marxa i feren etapa a Guerut-Camaan, al costat de Bet-Lèhem, amb la intenció de dirigir-se a Egipte, 18lluny dels caldeus que els feren por, perquè Ismael havia matat Godolies, que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país.

42 La fugida a l’Egipte. 1Aleshores tots els oficials, particularment Johanan i Jezonies, fill d’Osaïes, amb tot el poble, petits i grans, s’acostaren 2i digueren al profeta Jeremies: «Digna’t a acollir la nostra súplica! Prega Jahvè, el teu Déu, per tota aquesta resta —ja que de molts hem quedat ben pocs, com pots veure amb els teus propis ulls—, 3que Jahvè, el teu Déu, ens indiqui el camí que hem de seguir i la cosa que hem de fer». 4Jeremies els respongué «Molt bé! Pregaré Jahvè, el vostre Déu, tal com em demaneu, i la paraula que Jahvè us respondrà, us la comunicaré tota, no us en trauré res». 5Per la seva banda, ells digueren a Jeremies: «Que Jahvè sigui testimoni fidel i verídic, contra nosaltres, si no obrem exactament segons la paraula que Jahvè, el teu Déu, t’haurà enviat per a nosaltres; 6que sigui del nostre gust o no, vosaltres obeirem la veu de Jahvè, el nostre Déu, prop del qual et diputem, a fi que les coses ens vagin bé pel fet d’haver obeït la veu de Jahvè, el nostre Déu.»

7Al cap de deu dies, la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies. 8Aleshores cridà Johanan, els oficials que l’acompanyaven i tot el poble, petits i grans, 9i els digué: «Així parla Jahvè (el Déu d’Israel, prop del qual m’heu diputat per presentar-li la vostra súplica): 10“Si us quedeu tranquil·lament en aquest país, us edificaré (i no demoliré, us plantaré i no us arrencaré, ja que considero que n’hi ha hagut prou amb el mal que us he fet): 11no tingueu por del rei de Babilònia (que us fa por, no tingueu por del rei de Babilònia, oracle de Jahvè, perquè jo estic amb vosaltres per portar socors i alliberar-vos de la seva mà, 12per inspirar-li compassió per vosaltres i) es compadirà de vosaltres i us deixarà habitar a la vostra terra. 13Però, si dieu: 'No ens volem pas quedar en aquest país (desobeint així la veu de Jahvè, el vostre Déu, 14dient: No), sinó que volem anar al país d’Egipte, on no veurem més guerres, no sentirem més el toc del corn i no patirem més escassesa de pa, i ens hi establirem', 15en aquest cas, escolteu la paraula de Jahvè. Així parla Jahvè: Si tanmateix us heu ficat al cap d’anar a l’Egipte i hi entreu per sojornar-hi, 16l’espasa que us fa por us aconseguirà en terra d’Egipte; la fam que us inquieta s’enganxarà darrera vostre a l’Egipte, i allí, morireu. 17I tots els homes que s’han ficat al cap d’anar a l’Egipte per sojornar-hi, moriran per l’espasa, la fam i la pesta: ni un sol supervivent no es podrà escapar del mal que faré venir sobre ells. 18Perquè així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Com s’ha vessat la meva ira i la meva còlera sobre els habitants de Jerusalem, així es vessarà la meva còlera sobre vosaltres, si aneu a l’Egipte; us convertireu en tema d’execracions, d’estupor, de malediccions i d’oprobis, i no tornareu a veure més aquest lloc. 19Aquesta és la paraula de Jahvè per a vosaltres, resta de Judà: 'No aneu a l’Egipte!'” I ara, heu de saber 20que us feu mal a vosaltres mateixos, si em diputeu prop de Jahvè, el vostre Déu, dient: “Prega per nosaltres a Jahvè, el nostre Déu, i exactament segons tot el que Jahvè, el nostre Déu, digui (així indica’ns-ho i ho) farem”, 21(i us ho he indicat avui) i no obeïu la veu de Jahvè (el vostre Déu, en tot el) que m’ha enviat a vosaltres. 22(I ara, heu de saber que morireu per l’espasa, la fam i la pesta al lloc on heu volgut anar a viure.)».

43 1Però quan Jeremies hagué acabat de dir al poble (totes les paraules de Jahvè, el seu Déu, amb què Jahvè, el seu Déu, els l’havia enviat) totes aquestes paraules, 2Azaries, fill d’Osaïes, Johanan, fill de Caré, i tots els altres homes digueren a Jeremies «Fals! Jahvè no t’ha enviat a dir: “No aneu a l’Egipte, a viure-hi”, 3sinó que és Baruc, fill de Neries, que t’incita contra nosaltres, per posar-nos a les mans dels caldeus, que ens donaran mort, o ens deportaran a Babilònia!» 4I Johanan, tots els oficials i tot el poble no obeïren la veu de Jahvè, de quedar-se cal país de Judà. 5Johanan i tots els oficials de l’exèrcit agafaren tota la resta de Judà, que havia tornat per viure al país, 6homes, dones, mainada i princeses reials, totes les persones que Nabuzardan, comandant de la guàrdia, havia deixat amb Godolies, fill d’Ahicam, entre ells el profeta Jeremies i Baruc, fill de Neries; 7i se’n van anar al país d’Egipte, perquè no volgueren escoltar la veu de Jahvè. I arribaren fins a Tahfanhés.

Predicció de la invasió d’Egipte.— 8I la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies a Tahfanhés, dient: 9Agafa unes pedres grans i amaga-les al paviment de l’enrajolat que hi ha a l’entrada del palau del Faraó a Tahfanhés, en presència de jueus, 10i digue’ls: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Vet aquí que enviaré a buscar Nabucodonosor, rei de Babilònia, el meu servent, que instal·larà el seu tron sobre aquestes pedres que he colgat i hi estendrà a sobre la seva catifa. 11Ell vindrà i clavarà cops al país d’Egipte: qui és per a la mort, a la mort; qui és per a la captivitat, a la captivitat; qui és per a l’espasa, a l’espasa! 12Calarà foc als temples dels déus d’Egipte i els cremarà, perquè estiguin desolats i quedin deserts, i esplugarà el país d’Egipte com el pastor espluga el seu mantell; i sortirà d’allí en pau. (13Trencarà els obeliscs del temple del Sol que es troben a On, i incendiarà els temples dels déus d’Egipte.)

44 Els jueus i la Reina del cel.— 1La paraula que fou adreçada a Jeremies per a tots els jueus que habitaven al país d’Egipte, (que habiten a Magdal, a Tahfanhés, a Nof, i al país de Patrós): 2Així parla Jahvè (-Sabaot), el Déu d’Israel. Vosaltres mateixos heu vist tot el mal que he fet venir sobre Jerusalem i sobre (totes) les ciutats de Judà: aquí les teniu fetes una ruïna (avui), on ningú no habita, 3a causa de la dolenteria que han fet, d’ofendre’m anant a cremar perfums (a servir) a d’altres déus que no havien conegut (ni ells, ni vosaltres, ni els vostres pares). 4Vaig enviar-los insistentment els meus servents, els profetes, dient: No feu aquesta cosa abominable que jo odio! 5Però no escoltaren ni prestaren atenció per convertir-se de la seva dolenteria, deixant de cremar perfums a d’altres déus. 6Així que la meva ira i la meva còlera s’han abocat i s’han abrandat a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, que han quedat reduïts a ruïnes i un desert, com és el cas avui. 7I ara, així parla Jahvè, el Déu (-Sabaot), el Déu d’Israel: ¿Per què us feu tant de mal a vosaltres mateixos, suprimint d’enmig de Judà home i dona, infant i nodrissó, de manera que no us deixeu cap resta, 8ofenent-me amb l’obra de les vostres mans, cremant perfums a d’altres déus a la terra d’Egipte ora heu vingut a sojornar, treballant així per la vostra supressió i per convertir-vos en maledicció i oprobi per a totes les nacions de la terra? 9¿Heu oblidat les dolenteries dels vostres pares, les dels reis de Judà, les dels seus magnats (les vostres i les de les vostres dones), que van fer al país de Judà i pels carrers de Jerusalem? 10No han sentit fins avui cap contrició ni cap por, i no han seguit la meva Llei i les meves prescripcions que havia promulgat (davant de vosaltres i) davant dels vostres pares. 11Per això, així parla Jahvè (-Sabaot, el Déu d’Israel): M’he fixat (en vosaltres per fer-vos mal) per suprimir (tot Judà, 12i prendré) la resta de Judà (que s’ha ficat al cap d’anar al país d’Egipte per sojornar-hi, i desapareixeran tots al país d’Egipte) i cauran per l’espasa i la fam i desapareixeran petits i grans (moriran per l’espasa i la fam), i seran (en execració) en estupefacció, en maledicció i en oprobi; 13passaré comptes amb els qui habiten al país d’Egipte, com n’he passat amb Jerusalem, per l’espasa, la fam (i la pesta). 14En la resta de Judà (que vénen a sojornar-hi) del país d’Egipte, ni un sol supervivent no se n’escaparà per tornar al país de Judà, on es deleixen per tornar (per habitar-hi, ja que no tornaran sinó alguns escàpols).

15Aleshores (tots els homes que sabien que les seves dones cremaven perfums a d’altres déus i) totes les dones presents, amb grans crits (i tot el poble que habita al país d’Egipte, a Patrós), respongueren a Jeremies: 16«Ja ens pots dir el que vulguis en el nom de Jahvè, que no et volem pas escoltar, 17sinó que continuarem fent tot el que hem promès: cremar perfums a la Reina del Cel i vessar-li libacions, com fèiem (nosaltres i els nostres pares, els nostres reis i els nostres magnats, a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem); aleshores teníem pa a sacietat, érem feliços i no vèiem tants de mals. 18Però d’ençà que hem deixat de cremar perfums a la Reina del Cel, ens manca de tot i hem mort per l’espasa i la fam. 19I, si cremem perfums a la Reina del Cel i li vessem libacions, ¿que no ho saben els nostres homes que li fem unes coques que la representen i li vessem libacions?»

20Aleshores Jeremies digué a tot el poble, als homes, a les dones i a tots els qui havien respost: 21«Dels perfums que heu cremat a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, vosaltres i els nostres pares, els nostres reis i els nostres magnats, així com el poble de la terra, ¿no és d’això que Jahvè s’ha recordat i en què ha pensat? 22Jahvè no s’ha pogut contenir més davant la dolenteria de les vostres accions i davant les abominacions que fèieu: i el vostre país s’ha convertit en una ruïna, una estupefacció i una maledicció (sense habitants) com és el cas avui. 23Perquè heu cremat perfums i heu pecat contra Jahvè, no escoltant la seva veu, no seguint la seva Llei, les seves prescripcions i els seus testimoniatges, per això us ha sobrevingut aquest mal» (com és el cas avui).

24Aleshores Jeremies digué al poble i a les dones: «Escolteu la paraula de Jahvè (tots els de Judà que sou al país d’Egipte). 25Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel: Vosaltres, dones, allò que la vostra boca promet, cal que les vostres mans ho compleixin! Heu dit: “Posarem escrupolosament en pràctica les prometences que hem fet: de cremar perfums a la Reina del Cel i de vessar-li libacions”. Manteniu les vostres prometences, feu, feu! 26Per això, escolteu la paraula de Jahvè, tots els de Judà que habiteu al país d’Egipte: Jo ho he jurat pel meu gran nom, ha dit Jahvè: En tot el país d’Egipte, el meu nom no serà pronunciat mai més per cap home de Judà que digui “Per la vida del Senyor Jahvè!” 27Vetllaré per ells en mal i no en bé: tots els homes de Judà que es troben al país d’Egipte desapareixeran per l’espasa i la fam, fins que no en quedi cap. 28Així i tot, uns escapats de l’espasa —no gaires— tornaran del país d’Egipte al país de Judà. Aleshores tota la resta de Judà que ha vingut al país d’Egipte per sojornar-hi coneixerà quina és la paraula que es confirma, la meva o la seva!

29I aquest ha de ser per a vosaltres el senyal, oracle de Jahvè, que jo m’interessaré per vosaltres en aquest lloc, a fi que les meves paraules d’amenaça contra vosaltres es confirmin. 30Així parla Jahvè: Jo posaré el Faraó Hefré, rei d’Egipte, a les mans dels seus enemics i dels qui van contra la seva vida, de la mateixa manera que he posat Sedequies, rei de Judà, a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el seu enemic que anava contra la seva vida».

45 Una paraula de consol per a Baruc.— 1La paraula que el profeta Jeremies dirigí a Baruc, fill de Neries, quan va escriure aquests fets en un llibre (dictant Jeremies, l’any quatre de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà): 2Així parla Jahvè (el Déu d’Israel) sobre tu, Baruc:

3Perquè Baruc ha dit:
«Ai de mi, que Jahvè m’acumula
les penes sobre els dolors!
Estic extenuat a força de gemegar,
no puc trobar cap descans!»

4Tu li has de dir: Així parla Jahvè: El que he edificat, ho demoleixo, i el que he plantat, ho arrenco; 5i tu, ¿reclamaries per a tu coses extraordinàries? No reclamis, perquè vet aquí que faré venir un mal sobre tot ésser de carn, oracle de Jahvè; i tu, ja tindràs prou sort que et preservi la vida a qualsevol lloc on vagis.

Oracles contra les nacions (Jr. 46,1-51,64)

46 1Paraula de Jahvè que fou adreçada al profeta Jeremies sobre les nacions.

Oracles contra l’Egipte. La derrota de Carcamís.— 2A l’Egipte. Sobre l’exèrcit del Faraó Necaó, rei d’Egipte, que era vora el riu Eufrat, a Carcamís; que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va derrotar l’any quatre de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà.

3Preparen el broquer i l’escut.
Endavant per a la batalla!
4Enganxeu els cavalls,
munteu els destrers,
formeu, elm al cap,
poliu les piques,
poseu-vos les cuirasses!
5¿Per què els ha agafat pànic,
s’han desbandat,
i els seus valents, batuts,
fugen corrents sense girar-se?
Terror al voltant,
oracle de Jahvè!
6Els més ràpids no poden fugir,
ni els més valents, escapar-se;
cap al nord, a les ribes de l’Eufrat
han ensopegat, han caigut!
7¿Qui és que pujava com el Nil,
i les seves aigües creixien com riuades?
8Que deia: «Pujaré a submergir la terra,
a fer-ne desaparèixer els qui hi habiten».
9Cavalls, a la càrrega!
Carros, ataqueu amb fúria!
Que surtin els valents,
Cus i Fut, que porten l’escut,
i els lidis, que tiben l’arc!
10Però aquell dia és del Senyor,
Jahvè-Sabaot;
és un dia de venjança,
per a venjar-se dels seus enemics.
L’espasa devorarà, se’n farà un fart,
s’embriagarà de la seva sang,
perquè Jahvè fa una hecatombe
al país del nord, vora el riu Eufrat.
11Puja a Galaad i agafa bàlsam,
verge, filla d’Egipte!
Debades multipliques els remeis:
res no podrà curar-te!
12Les nacions han sentit la teva ignomínia,
els teus crits han omplert la terra,
ja que el valent ha ensopegat contra el valent,
han caigut tots dos alhora.

La invasió d’Egipte.— 13La paraula que Jahvè dirigí al profeta Jeremies, quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia d’anar a donar el cop al país d’Egipte.

14Anuncieu-ho a Magdal, feu-ho sentir a Nof!
Digueu: Posa’t dreta, prepara’t,
perquè l’espasa devora al teu voltant!
15¿Per què Apis[1538] ha fugit
i el teu toro no ha aguantat?
És que Jahvè li ha clavat empenta!
16La teva forasteralla ensopega i cau,
es van dient l’un a l’altre:
«Aixequem-nos, tornem-nos-en al nostre poble
i a la nostra terra natal,
davant l’espasa del qui aclapara!»
17Doneu al Faraó, rei d’Egipte,
el nom d’«estrèpit que deixa passar l’ocasió».
18Tan cert com jo visc, oracle del Rei
que porta el nom de Jahvè-Sabaot,
en vindrà un com un Tabor entre les muntanyes
i com un Carmel en el mar.
19Fes-te el farcell per a l’exili,
burgesia, filla d’Egipte,
perquè Nof serà una desolació,
cremada, sense habitants.
20Egipte, la bella vedella,
contra ella ve un tàvec del nord.
21Els seus mercenaris també, enmig d’ella,
són com vedells ben peixats;
sí, també ells giren cua,
fugen en massa, no aguanten.
Perquè els ve a sobre el dia del seu infortuni,
el temps del seu càstig.
22Escolta, caminen amb un ressò com el coure
i vénen cap a ella amb destrals:
23«Talleu el seu bosc, oracle de Jahvè,
perquè és impenetrable!»
Ja que són molts més que les llagostes,
no es poden pas comptar.

24Està coberta de confusió, la filla d’Egipte, l’han lliurada a un poble del nord.

25Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel, ha dit: Castigaré Amon de No sobre el Faraó (sobre l’Egipte, els seus déus, els seus reis, el Faraó) i els qui hi confien. 26Els posaré a les mans dels qui van contra la seva vida, a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, a les mans dels seus servidors. Però després serà habitat com abans, oracle de Jahvè.

Interpolació

27I tu no has de tenir por, servent meu Jacob;
no t’has d’espantar, Israel!
Perquè et socorreré des de lluny,
i els teus descendents, des
de la seva captivitat;
Jacob tornarà, i trobarà la calma,
viurà tranquil i sense alarmes.

28Tu no has de tenir por, servent meu Jacob, oracle de Jahvè, ja que vull fer net de tots els pagans entre els quals t’he disseminat. Només amb tu no faré net: et castigaré segons el dret, però, de ben impune, no te’n puc pas deixar.

47 Oracle contra els filisteus.— 1Paraula de Jahvè que fou adreçada al profeta Jeremies sobre els filisteus, abans que el Faraó s’apoderés de Gaza. 2Així parla Jahvè:

Vet aquí unes aigües que pugen del nord
i que es tornen un torrent que inunda;
inunden la terra i el que l’emplena,
la ciutat i els qui hi habiten.
S’exclamen els mortals i es lamenten
tots els habitants de la terra,
3pel martelleig dels cascos dels seus cavalls,
per l’estrèpit dels carros, per la remor de les rodes.
Els pares no es giren a mirar els fills
de tant que les mans els cauen,
4a causa d’aquest dia que arriba
per devastar tots els filisteus,
per suprimir a Tir i a Sidó
tot nervi de la seva força,
ja que Jahvè està devastant
la resta de les illes.
5La tonsura ha vingut sobre Gaza;
el silenci, sobre Ascalon.
Resta dels enaquites,
fins quan t’has de fer incisions?
6Ai, espasa de Jahvè,
fins quan no has d’estar quieta?
Replega’t a la teva beina,
descansa i calla!
¿Com podria estar quieta,
quan Jahvè li ha donat ordres?
Cap a Ascalon i la costa del mar,
és allí que li ha fixat la cita!

48 Oracle contra Moab. 1A Moab. Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d’Israel:

Ai de Nebó, perquè la devasten;
és presa Cariataim,
vergonya i terror sobre l’acròpolis:
2ja no existeix la glòria de Moab!
A Hesebon han conspirat contra ell:
«Som-hi, suprimim-lo com a nació!»
Medemén, hauràs de plorar fort,
l’espasa va darrera teu.
3Escolta: clamors des dels Abarim,
estrall i un desastre gran;
4Moab és esclafat, fan sentir
els crits fins a Segor.
5Ah, la pujada de Luhit,
la pugen plorant!
Ah, la baixada d’Horonaim,
s’hi sent un clamor de desastre!
6Fugiu, salveu la vida, viviu
com la poma de Sodoma al desert!
7Ja que, per confiar en les teves fortaleses,
ets pres també tu,
i Camós surt cap a l’exili
amb tots els seus sacerdots i magnats.
8La devastació ve sobre tota ciutat,
no n’hi ha cap que se salvi;
tota la Plana queda arruïnada
i el Misor és destruït.
(Com ha dit Jahvè: 9«Doneu ales a Moab, que vol volar!»)
Les seves ciutats són convertides en un erm,
sense ningú que hi habiti.

Moab durament sacsejat.— 10Maleït el qui fa remisament la feina de Jahvè! Maleït el qui priva de sang la seva espasa! 11Moab vivia tranquil d’ençà de jove i estava quiet sobre la seva vinassa; no ha estat trasbalsat de vas en vas (no ha anat a l’exili); per això, el seu gust li quedava i la seva aroma era intacta. 12Per això, vet aquí que vénen dies, oracle de Jahvè, en què enviaré decantadors que el decantin, que trasbalsin els vasos i estavellin les seves àmfores. 13Aleshores Moab es desenganyarà de Camós, com la casa d’Israel es desenganyà de Bet-El, en qui va confiar.

Proximitat del desastre. 14Com podeu dir: «Som paladins, uns veritables combatents!» 15Moab és devastat i arrasat, i els seus joves escollits s’acoten per a la degolla (oracle del Rei, que porta el nom de Jahvè-Sabaot). 16L’infortuni de Moab està a punt d’arribar, el seu mal es precipita. 17Planyeu-lo tots els seus veïns, i tots els qui coneixeu el seu nom, digueu:

Ah, com s’ha trencat el bastó poderós,
la vara magnífica!
18Baixa del tron de la glòria, seu al llot,
burgesia de Dibon,
perquè el devastador de Moab puja contra tu,
abat la teva fortalesa.
19Atura’t vota el camí i estigues a l’aguait,
burgesia d’Aroer;
interroga el fugitiu i la qui s’escapa,
digues: «què ha passat?»
20Moab està humiliat, no, està desfet!
Lamenteu-vos i exclameu-vos,
anuncieu-ho a l’Arnon:
«Moab està devastat!»

Ruïna de les ciutats.— 21I el judici ha vingut sobre la terra del Misor, sobre Helon, Jahas, Mefàat, 22Dibon, Nebó, Bet-Deblataim, 23Cariataim, Bet-Gamul, Bet-Maon, 24Cariot, Bosrà, sobre totes les ciutats de Moab, les de lluny i les de prop. 25El poder de Moab és abatut; el seu braç, trencat (oracle de Jahvè). 26Embriagueu-lo, ja que ha desafiat Jahvè; que Moab es debati en el seu vòmit i esdevingui, ell també, la riota. 27Israel, no era per a tu la riota? O, potser, ¿el van atrapar entre els lladres, que tu feies anar el cap desdenyosament cada vegada que parlaves d’ell?

Càstig de l’orgull de Moab.— 28Els habitants de Moab han abandonat les ciutats i viuen a les roques; son com coloms que fan el niu ben alt, als costats d’un barranc.

29Hem sentit parlar de l’orgull de Moab, d’un orgull excessiu, del seu urc, del seu orgull, de la seva fatuïtat, del seu cor altiu. 30Jo prou conec, oracle de Jahvè, la seva presumpció i la falta de rectitud de les seves enraonies; fa el que no és recte.

31Per això, em lamento sobre Moab,
per tot Moab elevo el meu crit,
sobre els homes de Quir-Heres
sospira…
32Per tu em desfaig en plors com ho fa Jazer,
oh cep de Sebamà,
les teves sarments passaven el mar,
tocaven a Jazer.
Sobre la teva collita i la teva verema
ha caigut el crit de guerra.
33Prou d’alegria i d’exultació
al país de Moab;
el trepitjador no trepitja vi al cup,
no ressona cap oidà.
34Hesebon i Elealé s’exclamen,
fan crits Horonaim i Eglat-Selisià,
perquè també les aigües de Nemrim
es tornen uns erms.

35Faré desaparèixer de Moab, oracle de Jahvè, el qui puja al lloc sacrificial i crema perfums al seu déu. 36Per això, el meu cor trina per Moab com una flauta; el meu cor trina pels homes de Quir-Heres com una flauta, ja que han perdut el que havien pogut arraconar. 37Tots els caps estan rapats, totes les barbes, afaitades; a totes les mans hi ha incisions; sobre tots els lloms, un sac. 38Sobre tots els terrats de Moab i per les seves places, tot és una lamentació, perquè he romput Moab com un vas que ningú no vol, oracle de Jahvè. 39Ah, com s’ha trencat! Ah, com Moab vergonyosament ha girat l’esquena, i s’ha tornat la riota, un objecte d’espant per a tots els seus veïns! 40Perquè així parla Jahvè: (Com una àguila, plana i desplega les ales sobre Moab.) 41Les ciutats són preses, les fortaleses, ocupades (el cor dels paladins de Moab serà, aquell dia, com el d’una dona en dolors de part), 42i Moab serà destruït com a poble, perquè ha desafiat contra Jahvè. 43Feredat, fossa, filat per a tu, habitant de Moab, oracle de Jahvè. 44Qui fuig de la feredat caurà en la fossa, i qui pujarà de la fosca s’agafarà al filat. Sí, faré venir això sobre Moab, l’any del seu càstig, oracle de Jahvè.

Sort última de Moab.— 45A l’ombra d’Hesebon, els fugitius s’aturen sense forces, perquè un foc ha sortit d’Hesebon, i una flama, del palau de Sehon, que ha devorat les temples de Moab i el crani dels fills d’esvalot. 46Ai de tu, Moab! Estàs perdut, poble de Camós! Perquè els teus fills són presos com a captius, i les teves filles, com a captives. 47Però canviaré la sort de Moab, a la fi dels dies, oracle de Jahvè. Fins aquí el judici de Moab.

49 Oracle contra Ammon.— 1Als fills d’Ammon. Així parla Jahvè:

¿Que no té fills Israel,
o no té cap hereu?
¿Perquè Melcom [1539] pren possessió de Gad,
ocupa les seves ciutats?

2Per això, vet aquí que vénen dies, oracle de Jahvè, en què faré ressonar el crit de guerra a Rabà-dels-ammonites; esdevindrà una ruïna desolada, les seves filles seran incendiades, i Israel desposseirà els qui ara els desposseeixen, ha dit Jahvè.

3Lamenta’t, Hesebon, que puja el devastador.
Crideu, filles de Rabà,
cenyiu-vos de sac, lamenteu-vos,
aneu plenes d’incisions.
Perquè Melcom se’n va cap a l’exili,
amb tots els seus sacerdots i magnats!
4¿Què et glories aquí, a la teva vall,
filla arrogant,
que confies en els teus tresors:
«Qui vindrà a mi?»
5Té: faré venir sobre tu el terror
de tots els teus voltants;
sereu disseminats, cada un davant seu,
no hi haurà qui aplegui els desbandats.

6Però després canviaré la sort dels ammonites, oracle de Jahvè.

Oracle contra Edom.— 7A Edom. Així parla Jahvè-Sabaot:

No hi ha més saviesa a Teman?…
El consell dels comprensius s’ha perdut,
rancieja la seva saviesa!
8Fugen, giren cua, es refugien en valls profundes
els habitants de Dedan;
perquè faig venir sobre Esaú el seu infortuni,
el temps del seu càstig.
9Sí, vénen a tu veremadors,
no deixen ni un gotim;
sí, lladres, durant la nit,
s’emporten tot el que volen.

10Perquè sóc jo que deixo nu Esaú, que descobreixo els seus amagatalls, de manera que no pugui ocultar-se; serà vençut pel braç dels seus germans i veïns, i no existirà més. 11Abandona els teus orfes, ja els faré viure jo, i que les teves viudes confiïn en mi!

12Perquè així parla Jahvè: Els qui no mereixien de beure la copa, l’han de beure, i tu en series eximit? No en seràs pas eximit, sinó que l’hauràs de beure. 13Ja que per mi he jurat, oracle de Jahvè, que Bosrà es convertirà en un objecte d’estupor, un oprobi i una maledicció, i totes les seves ciutats, en ruïnes eternes.

14He tingut una audició que venia de Jahvè:
«Que enviïn algú a dir entre les nacions:
«Reuniu-vos, veniu contra ell,
aixequeu-vos per fer-li la guerra»!

15Perquè t’he fet petit entre les nacions, és menyspreat entre els homes, 16el teu Espantall[1540]. La insolència del teu cor t’ha enlluernat, a tu que vius a les cavitats de la roca, que t’arrapes a l’elevació del puig. Mal que posis alt, com l’àguila, el teu niu, jo te’n faré baixar, oracle de Jahvè. 17Edom es convertirà en un objecte d’estupor; tots els qui hi passin a prop, estupefactes, xiularan davant de tots els seus cops. 18Com a la catàstrofe de Sodoma, de Gomorra i de les ciutats veïnes, ha dit Jahvè: No hi habitarà cap home, ni s’hi estarà cap mortal. 19Com un lleó que puja del bosc baix del Jordà al prat dels moltons, així en un batre d’ulls els trauré corrents fora d’allí; i ¿qui seria tan temerari de desafiar-me? Qui, en efecte, és com jo? Qui em provocaria? Quin és el pastor capaç de plantar-me cara? 20Per això, escolteu el designi que Jahvè ha format sobre Edom i el pla que ha resolt sobre els habitants de Teman: Sí, els sagals del ramat seran emportats arrossegant; sí, el seu prat se n’esgarrifarà! 21Per l’estrèpit que fa quan cau, la terra s’estremeix, els seus crits se senten al mar Roig. 22Com una àguila, plana i desplega les ales sobre Bosrà; i el cor dels paladins d’Edom serà, aquell dia, com el cor d’una dona en dolors de part.

Oracle contra Damasc. 23A Damasc. Hemat i Arpad tenen un desmai, perquè han sentit una mala noticia; s’agiten receloses (com el mar que no pot estar quiet). 24Damasc defalleix, gira la cara per fugir, li agafa basarda (la sobreprenen l’angoixa i uns dolors com els del part). 25Ai d’ella! És abandonada la ciutat cèlebre, la vila joiosa! 26Per això, els seus joves cauran per les places, i tots els homes de guerra quedaran estesos (aquell dia), oracle de Jahvè (-Sabaot). 27Calaré foc a les muralles de Damasc; devorarà els castells de Ben-Hadad.

Oracle contra les tribus àrabs.— 28A Quedar i als reialmes d’Hasor, que vencé Nabucodonosor, rei de Babilònia. Així parla Jahvè: Aixequeu-vos, pugeu contra Quedar i venceu els fills de l’Orient! 29Els prenen les tendes i el bestiar menut, els pavellons i tots els utensilis; se’ls emporten els camells i els criden: «Terror al voltant!» 30Fugiu, desbandeu-vos de pressa, refugieu-vos en valls profundes, habitants d’Hasor (oracle de Jahvè), perquè (Nabucodonosor) el rei de Babilònia ha format contra vosaltres un designi, ha resolt contra vosaltres un pla: 31«Aixequeu-vos, pugeu contra una gent tranquil·la, que viu confiada (oracle de Jahvè), sense portes ni forrellat; tenen la residència a part!» 32Els seus camells seran un botí, i la multitud dels seus ramats, una presa. Els dispersaré a tot vent (els temples-rapades) i de totes les direccions els fiaré venir l’infortuni, oracle de Jahvè. 33Hasor es convertirà en un cau de xacals, una desolació per sempre; no hi habitarà cap home ni s’hi estarà cap mortal.

Oracle contra Elam.— 34Paraula de Jahvè que fou adreçada al profeta Jeremies sobre Elam, a la primeria del regnat de Sedequies, rei de Judà: 35Així parla Jahvè (-Sabaot): Trencaré l’arc d’Elam, nervi del seu poder. 36Faré venir sobre Elam quatre vents de les quatre extremitats del cel i els dispersaré a tots quatre vents: no hi haurà cap nació on no arribin alguns expulsats d’Elam. 37Els faré tremolar davant els seus enemics i davant els qui van contra la seva vida; faré venir sobre ells un mal, la meva ira ardent (oracle de Jahvè), i enviaré darrera d’ells l’espasa fins que no en deixi cap. 38Instal·laré el meu tron a Elam i en faré desaparèixer rei i magnats (oracle de Jahvé). 39Però, a la fi dels dies, canviaré la sort d’Elam (oracle de Jahvè).

50 Oracle contra Babilònia.— 1La paraula que ha dit Jahvè contra Babilònia (contra el país dels caldeus, per mitjà del profeta Jeremies).

Caiguda de Babilònia.— 2Anuncieu-ho entre les nacions, publiqueu-ho, no ho dissimuleu; digueu: «Han pres Babilònia, Bel està moix, Marduc s’ha desplomat» (els seus ídols estan moixos, les seves Porqueries s’han desplomat). 3Perquè del nord puja contra ella una nació que li deixarà el país fet una desolació, i no hi haurà ningú que hi habiti, ni home ni bèstia (han fugit, se n’han anat).

Repatriació d’Israel.— 4Aquells dies i aquells temps, (oracle de Jahvè), vindran els fills d’Israel, ells i els fills de Judà plegats; aniran fent via, tot plorant, per cercar Jahvè, el seu Déu. 5Preguntaran per Sió, amb les cares dirigides cap aquí; arribaran i s’adheriran a Jahvè amb una aliança eterna i inoblidable. 6Ovelles perdudes: tal era el meu poble; els seus pastors les esgarriaven, les feien errar sobre les muntanyes, anaven de muntanya en puig, s’oblidaren de la seva pleta. 7Tots els qui les trobaven les devoraven, i deien els seus adversaris: «No tenim culpa, del moment que han pecat contra Jahvè el prat legítim i el dipòsit d’aigua dels seus pares (Jahvè)!»

Els jueus han d’abandonar Babilònia.— 8Fugiu del mig de Babilònia, sortiu del país dels caldeus i sigueu com els bocs al capdavant del ramat! 9Perquè suscitaré contra Babilònia una coalició de grans nacions del país del nord que faran campanya contra ella, és així que serà presa; la seva fletxa, com la d’un paladí afortunat, no tornarà de buit. 10La Caldea serà donada a sac, tots els qui la saquegin en tindran prou (oracle de Jahvè). 11¿Què us alegreu, què triomfeu, espoliadors del meu heretatge, què guimbeu com un vedell sobre l’herba i renilleu com els corsers? 12La vostra mare està tota moixa, es ruboritza la qui us va infantar: és la darrera de les nacions, un desert (ariditat i estepa)! 13A causa de la indignació de Jahvè, quedarà deshabitada i es tornarà una desolació total; qualsevol que passi prop de Babilònia, estupefacte, xiularà en veure els cops que ha rebut. 14Arrenglereu-vos contra Babilònia al voltant, tots els qui tibeu l’arc, tireu sobre ella, no hi planyeu les fletxes (perquè ha pecat contra Jahvè). 15Llanceu el crit de guerra contra ella: dóna la mà, cauen els seus pilars, les seves muralles són demolides! Ja que és la venjança de Jahvè, vengeu-vos d’ella, feu-li com ella ha fet! 16Suprimiu de Babilònia el qui sembra i el qui empunya la falç en temps de sega! (Davant l’espasa del qui aclapara, cadascun gira cua cap al seu poble i cadascun fuig cap a la seva pàtria.)

Venjança per la destrucció d’Israel.— 17Israel era una ovella esparsa, que uns lleons han perseguit. El primer, la devorà el rei d’Assíria, i ara, el darrer (Nabucodonosor), el rei de Babilònia n’ha rosegat els ossos. 18Per això, així parla Jahvè (-Sabaot, el Déu d’Israel) castigaré el rei de Babilònia i el seu país, igual com vaig castigar el rei d’Assíria. 19I tornaré Israel al seu prat, perquè pasturi al Carmel i a Basan, i a la muntanya d’Efraïm i a Galaad mengi tant com vulgui. 20Aquells dies i aquell temps, oracle de Jahvè, cercaran la culpa d’Israel, però en va; cercaran els pecats de Judà, i no els trobaran, perquè perdonaré els qui deixaré quedar.

Judici diví contra Babilònia

21Puja al país de Marataim,
puja contra ell
i contra els habitants de Fecod,
maneja l’espasa, extermina!,
oracle de Jahvè.
Executa totes les meves ordres.
22Escolta: guerra en el país
i un desastre gran!
23Ah, com ha estat abatut i trencat
el martell del món sencer!
Ah, com ha parat objecte d’estupor
Babilònia entre les nacions!
24Vaig parar-te llaços: t’hi has agafat,
o Babilònia, sense adonar-te’n;
has estat atrapada i subjugada,
perquè la tenies contra Jahvè.
25Jahvè ha obert el seu arsenal,
n’ha tret les armes del seu furor,
ja que Jahvè té una feina a fer
al país dels caldeus.
26Perquè ja li ha arribat l’hora:
obriu els seus graners,
escorcolleu com una cova, lliureu-lo a l’extermini,
que no en quedi res!
27Cop d’espasa a tots els seus bous joves,
que baixin a l’escorxador!
Ai d’ells, els ha arribat el dia,
el temps del càstig.
28Escolta: fugitius i escàpols
del país de Babilònia
anuncien a Sió la venjança
de Jahvè, el nostre Déu (la venjança pel seu temple).
[1541] 29Convoqueu tiradors a Babilònia,
tots els qui tiben l’arc:
«Investiu-la per cada costat
que no se n’escapi cap.
Paguen-la segons les seves obres,
segons tot el que ha fet (feu-li)»,
perquè ha estat insolent amb Jahvè,
amb el Sant d’Israel!

30Per això, els seus joves cauran per les places i tots els homes de guerra quedaran estesos (aquell dia), oracle de Jahvè. 31Aquí em tens contra tu, Insolència, oracle de Jahvè (-Sabaot); t’ha arribat el dia, el temps del càstig. 32«Insolència» ensopegarà i caurà, i no tindrà ningú que l’aixequi; calaré foc a les seves ciutats, i devorarà totes les seves rodalies.

La redempció d’Israel.— 33Així parla Jahvè (-Sabaot) Els fills d’Israel i els fills de Judà plegats són oprimits, i (tots) els qui els han fets captius els tenen fort, no els volen deixar anar. 34Però el seu redemptor és poderós, es diu Jahvè-Sabaot: sabrà defensar la seva causa de tal manera, que calmarà la terra i inquietarà els habitants de Babilònia. 35Espasa contra els caldeus (oracle de Jahvè), contra els habitants de Babilònia, contra els seus magnats i els seus savis! 36Espasa contra els seus endevins: que desvariegin! Espasa contra els seus paladins: que s’acovardeixin! 37Espasa contra els seus cavalls i els seus carros; contra tota la forasteralla que s’hi troba: que siguin com dones! Espasa contra els seus tresors: que siguin pillats! 38Espasa contra les seves aigües: que s’estronquin! Perquè és un país d’ídols i s’apassionen per espantalls. 39Per això (els linxs habitaran amb les hienes, hi habitaran els estruços), no serà mai més habitat, ni poblat de generació en generació, 40com quan Déu destruí Sodoma, Gomorra i les ciutats veïnes, oracle de Jahvè; no hi habitarà cap home ni s’hi estarà cap mortal.

L’enemic en marxa

41Vet aquí un poble que ve del nord,
una gran gentada;
molts reis es posen en marxa
des d’un extrem de la terra.
42Tenen al puny l’arc i la simitarra,
són uns cruels;
no planyen ni perdonen
ni senten pietat.
La seva ven és com el bramul del mar,
i munten cavalls;
formen en ordre de batalla
contra tu, filla de Babilònia.
43El rei de Babilònia ha sentit la notícia,
li cauen les mans;
s’ha apoderat d’ell l’angoixa,
uns dolors com del part.

El lleó del Jordà.— 44Com un lleó que puja del bosc baix del Jordà al prat dels moltons, així en un batre d’ulls els trauré corrents fora d’allí, i ¿qui seria tan temerari de desafiar-me? ¿Qui, en efecte, és com jo? ¿Qui em provocaria? ¿Qui és el pastor capaç de plantar-me cara? 45Per això, escolten el designi que Jahvè ha format sobre Babilònia i el pla que ha resolt sobre el país dels caldeus: Sí, els sagals del ramat seran emportats arrossegant; sí, el seu prat se n’esgarrifarà! 46A la ven de «Babilònia conquistada», la terra s’estremeix, els seus crits se senten entre les nacions!

51 El judici és decidit. 1Així parla Jahvè: Jo excitaré contra Babilònia i contra els habitants de Leb Camai[1542] l’esperit d’un destructor. 3Enviaré a Babilònia ventadors per ventar-la i buidar el seu territori. Ai de Babilònia per tots cantons, el dia de la seva desgràcia!

3Que tibi l’arquer el seu arc,
i el qui en té, que es posi cuirassa!
No doneu quarter als seus joves,
extermineu tot el seu exèrcit.
4Que caiguin les víctimes al país dels caldeus,
i els llancejats, pels seus carrers!
5Perquè no es diferiran més els seus dies
per part de Jahvè-Sabaot,
ja que el seu país és ple de pecats
contra el Sant d’Israel!

Els jueus han d’abandonar Babilònia

6Fugiu de Babilònia, salveu la vostra vida,
no moriu per culpa seva!
Perquè és un temps de venjança per a Jahvè,
la pagarà com mereix.
7Babilònia és una copa d’or (a la mà de Jahvè)
que embriaga tota la terra.
Les nacions n’han begut el vi;
per això, han perdut el cap.
8De sobte ha caigut, s’ha trencat,
lamenteu-vos per ella!
Aneu-li a buscar bàlsam per al dolor,
qui sap si no es curarà!
9«Volíem curar Babilònia,
però no s’ha curat;
deixem-la i anem-nos-en
cada un al seu país;
ja que la seva condemnació toca al cel,
s’alça fins als núvols».

10Jahvè ens ha vindicat d’una manera esclatant; veniu, contem a Sió l’obra de Jahvè, el nostre Déu.

La Mèdia contra Babilònia.— 11Esmoleu les fletxes, prepareu les rodelles! Jahvè ha excitat l’esperit del rei dels medes, perquè té contra Babilònia el projecte de destruir-la: és la venjança de Jahvè, la venjança pel seu temple. 12Contra les muralles de Babilònia alceu bandera, reforceu la guàrdia, poseu sentinelles, pareu emboscades! Perquè, tal com ho tenia en projecte, Jahvè fa allò que havia dit sobre els habitants de Babilònia.

L’assalt de la ciutat

13Tu que habites vota tanta aigua,
la rica en tresors:
ha arribat la teva fi,
la teva darrera hora!

14Jahvè-Sabaot ha jurat per els mateix: Ah, t’ompliré de guerrers enemics com de llagostes, i llançaran sobre tu el crit de joia dels veremadors!

(15És qui ha fet el món subterrani amb el seu poder, ha establert la terra amb la seva saviesa i amb la seva traça ha estès els cels. 16Al seu tro, s’aboca una massa d’aigua des del cel, i fa muntar vapors de la vora del món subterrani; acompanya la pluja amb els llamps i fa sortir el vent dels seus dipòsits. 17Tot mortal es queda estúpid, sense coneixement; tot fonedor es dóna vergonya de l’ídol que ha fos, perquè les seves estàtues són una mentida, els manca l’alè; 18són no res, una obra ridícula; al temps del seu càstig desapareixeran. 19No és pas com elles la «Part de Jacob», ja que ha format l’univers, i Israel és la seva tribu pròpia, es diu Jahvè-Sabaot!)

El martell de Jahvè i la muntanya destructora. 20Tu em serveixes de martell, d’arma de guerra. Amb tu he amartellat les nacions; amb tu he destruït els reialmes; 21amb tu he amartellat cavall i cavaller; amb tu he amartellat carro i carreter; 22amb tu he amartellat home i dona; amb tu he amartellat vell i nen; amb tu he amartellat adolescent i donzella; 23amb tu he amartellat pastor i ramat; amb tu he amartellat llaurador i parella; amb tu he amartellat governadors i virreis. 24Davant vostre, jo faré pagar a Babilònia i a tots els habitants de Caldea tot el mal que han fet a Sió, oracle de Jahvè. 25Aquí em tens contra tu, muntanya de destrucció (oracle de Jahvè), la que ha destruït tota la terra! Estendré la mà contra tu, et faré rodolar des de dalt de les roques i et reduiré a muntanya de cendres. 26No trauran més de tu ni pedra d’angle ni pedra de fonament, sinó que seràs una desolació eterna, oracle de Jahvè.

Anunci de la fi.— 27Alceu bandera a la terra, toquen el corn entre les nacions! Prepareu nacions per a atacar-la, convoqueu contra ella els regnes d’Ararat, Menní i Asquenez; nomeneu contra ella un comissari de reclutament, feu que els cavalls s’arborin com llagostes eriçades! 28Prepareu nacions contra ella, el rei de Mèdia, els seus governadors, tots els seus virreis i tot el país que posseeix.

La ciutat és presa.— 29Aleshores la terra tremola i fremeix, perquè s’executa sobre Babilònia el pla de Jahvè de canviar el territori de Babilònia en un desert inhabitat. 30Els paladins de Babilònia paren de combatre, s’asseuen a les fortaleses, estan exhaustos de forces, s’han tornat dones. Li han calat foc a les habitacions, els seus forrellats són a trossos. 31Corre un corredor darrera l’altre i un missatger darrera l’altre, per anunciar al rei de Babilònia que la seva ciutat és presa d’un cap a l’altre, 32que els passatges són ocupats, que els reductes són incendiats i els homes de guerra s’han desbandat.

33Perquè així parla Jahvè (-Sabaot, el Déu d’Israel): La filla de Babilònia és com una era al temps de piconar-la: un xic més, i haurà arribat per a ella el temps de batre.

La venjança de Jahvè.— 34«M’ha devorat, m’ha consumit Nabucodonosor, rei de Babilònia, m’ha deixat com un plat buit, m’ha engolit com un drac, se n’ha omplert el ventre; m’ha expulsat del meu Edèn: 35Que caigui sobre Babilònia la violència feta a mi i a la meva carn!», digui la població de Sió; «que caigui sobre els habitants de Caldea, la meva sang!», digui Jerusalem.

36Per això, així parla Jahvè: Defensaré la teva causa i asseguraré la teva venjança. Assecaré el seu mar i estroncaré la seva font. 37Babilònia es convertirà en clapers, en un cau de xacals, objecte d’estupor i de xiulada, sense cap habitant. 38A l’uníson rugeixen com lleons joves, rondinen com cadells de lleons, 39en la seva calor. Els pararé el banquet, els embriagaré a fi que s’ensopeixin i s’adormin amb un son etern, que no es puguin despertar més, oracle de Jahvè. 40Els faré baixar com anyells a l’escorxador, com moltons i bocs.

Elegia sobre Babilònia

41Ah, com ha estat presa, conquistada,
la cèlebre en tota la terra!
Ah, com ha parat objecte d’estupor
Babilònia, entre les nacions!
42Contra Babilònia el mar ha pujat,
les seves onades tumultuoses l’han submergida.
43Les ciutats s’han convertit en desert,
en terra àrida i en estepa;
cap home no les habita,
no hi passa més ningú!

Humiliació de Bel.— 44Castigaré Bel, a Babilònia, i li retiraré de la boca el que ha engolit. Els pagans no afluiran més cap a ell (també la muralla de Babilònia ha caigut).

(45Surt d’enmig d’ella, poble meu! Que cadascun de vosaltres salvi la seva vida de la ira ardent de Jahvè! 46Però que el vostre cor no defalleixi! No tingueu por amb motiu dels rumors que se senten pel país; un any corre aquest rumor, l’any després aquell altre rumor; i un tirà rera l’altre oprimeix el país. 47Per això, vénen dies en què castigaré els ídols de Babilònia; tot el país quedarà humiliat, i totes les seves víctimes jauran esteses enmig d’ella. 48El cel i la terra, amb tot allò que hi ha en ells, cantaran victòria sobre Babilònia, perquè del nord li arribaran els devastadors, oracle de Jahvè. 49També ha de caure Babilònia, víctimes d’Israel!)

També per Babilònia han caigut víctimes de tota la terra.

Babilònia serà devastada.— 50Els qui us heu salvat de l’espasa, aneu-vos-en, no us atureu; recordeu-vos de Jahvè en aquesta terra llunyana i penseu força en Jerusalem! 51«Estem humiliats, perquè hem sentit l’insult; el rubor ens ha cobert la cara, ja que uns pagans han entrat als llocs sants del temple de Jahvè». 52Per això, vénen dies, oracle de Jahvè, en què castigaré els seus ídols, i en tot el seu territori gemegaran aquells qui són matats. 53Ni que Babilònia escalés el cel i reforcés la seva ciutadella inaccessible, per ordre meva li vindrien els devastadors, oracle de Jahvè.

Jahvè executa l’amenaça.— 54Escolta, ve de Babilònia una cridòria, un gran crac del país dels caldeus! 55És Jahvè que devasta Babilònia i ofega el seu gran soroll; les seves onades bramulen com la mar, ressona fort el seu espetec 56perquè el devastador cau sobre Babilònia, els seus paladins són fets presoners, el seu arc és trencat. Ja que Jahvè és el Déu de les represàlies: paga estrictament! 57Embriagaré els seus magnats i els seus savis, els seus governadors, els seus virreis i els seus paladins, perquè s’adormin amb un son etern i no es puguin despertar més, oracle del Rei, que es diu Jahvè-Sabaot.

Babilònia arrasada.— 58Així parla Jahvè-Sabaot: L’ampla muralla de Babilònia serà totalment arrasada, i les seves altes portes seran cremades; així que «els pobles treballen per al no res i les nacions s’extenuen per al foc».

El llibre tirat a l’Eufrat. 59La cosa que el profeta Jeremies ordenà a Saraïes, fill de Neries, fill de Maasies, quan anava a Babilònia amb Sedequies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat. Saraïes era l’encarregat de les etapes. 60Jeremies, doncs, escriví en un llibre tot el mal que havia de venir sobre Babilònia (totes aquestes paraules que havien estat escrites sobre Babilònia). 61Jeremies digué a Saraïes: «Quan arribis a Babilònia, veges de llegir en veu alta totes aquestes paraules. 62I diràs: Jahvè, vós mateix heu amenaçat aquest país que el suprimiríeu, de manera què no hi quedi cap habitant, ni home ni bèstia (perquè serà una desolació eterna!) [1543] 63Un cop acabada la lectura d’aquest llibre, hi lligaràs una pedra i el tiraràs al mig de l’Eufrat, 64dient: “Així s’enfonsarà Babilònia, per no tornar a surar!” (a causa del mal que faré venir sobre ella)».

Fins aquí les paraules de Jeremies.

Apèndix històric (Jr. 52,1-52,34)

52 La catàstrofe de Jerusalem.— 1Sedequies tenia vint-i-un anys quan el feren rei, i en va regnar onze a Jerusalem. La seva mare, originària de Lebnà, es deia Hamutal, filla de Jeremies. 2Féu allò que desagrada a Jahvè, tot tal com ho havia fet Joaquim. 3Però, per la ira de Jahvè, les coses anaven malament a Jerusalem i a Judà, tant, que acabà rebutjant-los de la seva presència.

Sedequies es rebel·là contra el rei de Babilònia. 4L’any nou del seu regnat, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, anà a atacar Jerusalem amb tot el seu exèrcit, acampà davant la ciutat i construí contra ella un mur de setge al voltant. 5La ciutat fou assetjada fins a l’any onze del rei Sedequies. 6El mes quart, el nou del mes —la fam s’havia fet insofrible a la ciutat, i el poble de la terra no tenia res per a menjar—, 7fou oberta una bretxa a la muralla de la ciutat, i tots els homes de guerra sortiren de nit per la porta entre els dos murs, que és prop del jardí del rei —els caldees encerclaven la ciutat—, i seguiren el camí de l’Arabà. 8Però les tropes caldees perseguiren el rei i aconseguiren Sedequies a les planes de Jericó, on els seus soldats, abandonant-los, es desbandaren. 9Feren presoner el rei i el pujaren cap a Reblà, al país d’Hemat, prop del rei de Babilònia, que el cridà a judici. 10El rei de Babilònia degollà els fills de Sedequies davant d’ell mateix (també degollà tots els magnats de Judà, a Reblà). 11A Sedequies, però, li tragué els ulls i li posà grillons per dur-lo a Babilònia (on l’empresonà fins al dia de la seva mort).

Incendi de la ciutat.— 12El mes cinquè, el dia deu del mes (és l’any dinou de Nabucodonosor, rei de Babilònia), el comandant de la guàrdia, Nabuzardan, servidor del rei de Babilònia, anà a Jerusalem 13i incendià el temple de Jahvè, el palau del rei i totes les cases de Jerusalem. 14Les tropes caldees que eren amb el comandant de la guàrdia tiraren a terra les muralles que voltaven Jerusalem.

Deportació de la gent. 15Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deportà els altres de la població que havien quedat a la ciutat, els trànsfugues que se li havien passat i el que quedava dels artesans. 16Però Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deixà una part del poble menut, com a vinyaters i llauradors.

Espoliació del temple.— 17Els caldeus feren trossos les columnes de bronze del temple de Jahvè, les bases i la gran pica de bronze que hi havia al temple de Jahvè se n’emportaren tot el bronze a Babilònia. 18Van prendre també els vasos per a les cendres, les pales, els ganivets, les copes d’aspersió i les navetes; tots els estris de bronze que servien per al culte. 19El comandant de la guàrdia prengué encara les copes, els encensers, les copes d’aspersió, els vasos per a les cendres, els candelers, els bols i les pàteres: tot allò que era d’or o de plata.

20Quant a les dues columnes, la gran pica i els dotze bous de bronze que hi havia sota les bases, que el rei Salomó havia fabricat per al temple de Jahvè, no es podia avaluar el que pesava el bronze d’aquests objectes.

21Quant a les columnes, l’una tenia divuit colzades; un fil de dotze colzades en mesurava el volt, i el seu gruix era de quatre dits; 22a sobre tenia un capitell de bronze, alt de cinc colzades, voltat d’un reticulat i magranes, tot de bronze. Igual per a la segona columna. 23Hi havia noranta-sis magranes que penjaven lliurement. En total, això feia cent magranes al voltant del reticulat.

La sort del gran sacerdot i d’altres personatges.— 24El comandant de la guàrdia féu presoners Saraïes, el sacerdot en cap, Sofonies, el sacerdot segon, i els tres guardians de la llinda. 25De la ciutat, féu presoners un funcionari, intendent dels homes de guerra, set homes dels qui veuen la cara del rei que foren trobats a la ciutat, el secretari del general de l’exèrcit, encarregat de la conscripció del poble de la terra i seixanta homes del poble de la terra que foren trobats a la ciutat. 26Nabuzardan, comandant de la guàrdia, els agafà i els conduí prop del rei de Babilònia, a Reblà, 27i el rei de Babilònia els féu executar a Reblà, al país d’Hemat. Així fou deportat Judà lluny de la seva terra.

Deportació i nombre de deportats.— 28Aquest és el nombre dels qui foren deportats per Nabucodonosor: l’any setè, tres mil vint-i-tres jueus; 29l’any divuitè de Nabucodonosor, de Jerusalem vuit-centes trenta-dues persones; 30l’any vint-i-tres de Nabucodonosor, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deportà set-cents quaranta-cinc jueus. En total: quatre mil sis-centes persones.

Rehabilitació de Jeconies.— 31Però l’any trenta-set de la deportació de Joaquín, rei de Judà, el mes dotzè, el dia vint-i-cinc del mes, Evil-Marduc, rei de Babilònia, a l’any del seu adveniment, prengué a mercè Joaquín, rei de Judà, i el tragué de la presó. 32Li parlà amb favor i li concedí un tron superior als dels altres reis que eren amb ell a Babilònia. 33Joaquín deixà els vestits de presoner i menjà sempre a la taula del rei, durant tota la seva vida. 34El seu manteniment fou assegurat pel rei de Babilònia, dia per dia, fins al dia de la seva mort (durant tota la seva vida).