Epístola als romans (Rm. 1,1-16,27)[2805]

1 Adreça i salutació.— 1Pau, servent de Jesucrist, apòstol per vocació[2806], escollit per a anunciar l’evangeli de Déu 2—que ja havia promès per mitjà dels seus profetes en les Escriptures Santes, 3sobre el seu Fill (nascut del llinatge de David segons la carn, 4constituït Fill de Déu en poder[2807], segons l’esperit de santedat, des de la seva resurrecció d’entre els morts), Jesucrist, Senyor nostre, 5de qui hem rebut gràcia i apostolat per a procurar, a glòria del seu nom, l’obediència de la fe en tots els pobles, 6entre els quals sou també vosaltres, cridats per Jesucrist—, 7 a tots els estimats de Déu que viuen a Roma, sants per vocació: gràcia i pau a vosaltres de part de Déu, Pare nostre, i del Senyor Jesucrist.

Acció de gràcies i manifestació del desig de veure Roma.— 8En primer lloc, dono gràcies al meu Déu, per Jesucrist, a causa de tots vosaltres, perquè a tot el món parlen de la vostra fe. 9Déu, a qui dono culte amb el meu esperit, predicant l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com faig contínuament memòria de vosaltres; 10demano sempre en les meves oracions de poder obtenir finalment, per voluntat de Déu, una ocasió favorable de venir cap a vosaltres. 11Perquè anhelo de veure-us per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi; 12és a dir, per confortar-nos mútuament, estant entre vosaltres, amb la fe que cras és comuna a vosaltres i a mi. 13No vull que ignoreu, germans, que moltes vegades m’he proposat de venir a veure-us —i n’he estat impedit fins ara— per recollir també entre vosaltres algun fruit, com entre els altres pobles. 14Em dec als grecs[2808] i als bàrbars, als savis i als ignorants. 15Per això, pel que fa a mi, desitjo d’anunciar-vos l’evangeli també a vosaltres, els qui esteu a Roma.

Tema de l’epístola.— 16Perquè no m’avergonyeixo de l’evangeli, que és el poder de Déu per a salvar tot aquell qui creu, el jueu primerament, i després el grec[2809]. 17Ja que en l’evangeli es revela la justícia de Déu[2810], de fe en fe, tal com està escrit: Qui és just per la fe viurà.

Els pagans i els jueus necessiten la justificació (Rm. 1,18-3,20)

Culpabilitat dels pagans. 18La ira de Déu, en efecte, es revela des del cel contra tota impietat i tota injustícia dels homes que posseeixen la veritat, però es comporten injustament; 19perquè allò que pot ser conegut de Déu els és manifestat, ja que Déu els ho ha manifestat. 20En efecte, allò que ell té d’invisible, com el seu poder etern i la seva divinitat, des de la creació del món es fa visible a la intel·ligència a través de les seves obres, de manera que són inexcusables; 21ja que, després de conèixer Déu, no el glorificaren ni li donaren gràcies com a Déu, sinó que es van abandonar als seus vans pensaments i se’ls va entenebrir el cor insensat. 22Pretenent de ser savis, es tornaren necis, [2811] 23canviaren la glòria del Déu immortal per una imatge que representa un home mortal, ocells, quadrúpedes i rèptils.

Càstig dels pagans.— 24Per això, Déu els lliurà[2812] a la impuresa, segons les cobejances dels seus cors, perquè ells mateixos deshonressin els propis cossos; 25ells, que havien canviat la veritat de Déu per la mentida i havien reverenciat i donat culte a la criatura en lloc del Creador, que és beneït pels segles. Amén.

26Per això, Déu els lliurà a passions deshonroses: les seves dones van canviar l’ús natural pel que és contra natura; 27i semblantment els homes, abandonant l’ús natural de les dones, es van abrusar en el desig dels uns pels altres; homes que amb homes cometen accions vergonyoses, i reben així en ells mateixos una recompensa digna de la seva aberració. 28Pel fet de no haver buscat de tenir un coneixement convenient de Déu, Déu els lliurà a sentiments inconvenients, a obrar coses indecoroses, 29plens de tota injustícia, dolenteria, avarícia, maldat, plens d’enveja, homicidi, baralles, engany, malignitat, detractors, 30difamadors, avorridors de Déu, insolents, orgullosos, fanfarrons, enginyosos per al mal, rebels als seus pares, 31inconsiderats, deslleials, sense cor, sense compassió. 32Ells, tot i conèixer bé la sentència de Déu, que els qui cometen tals accions són dignes de mort, no solament les fan, sinó que estan d’acord encara amb els qui les cometen.

2 Culpabilitat dels jueus. 1Per això, no tens excusa, tu, qualsevol qui judiques; perquè pel fet de judicar l’altre, et condemnes tu mateix; ja que tu que judiques, comets les mateixes accions. I 2sabem que la sentència de Déu sobre els qui cometen tals accions és segons la veritat. 3¿I et penses, tu, que judiques els qui cometen tals accions, i les fas igualment, que defugiràs el judici de Déu? 4¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva paciència i de la seva longanimitat, i desconeixes que la bondat de Déu t’invita al penediment? 5Pel teu enduriment i per la impenitència del teu cor, et vas acumulant ira per al dia de la ira[2813], quan es manifestarà el just judici de Déu, [2814] 6que retribuirà cadascun segons les seves obres: 7la vida eterna per als qui amb la perseverança en les bones obres busquen la glòria, l’honor i la immortalitat; 8però la ira i la indignació per als rebels, indòcils a la veritat i dòcils a la injustícia. 9Tribulació i angoixa a tothom qui practica el mal, al jueu primerament, i després al grec; 10però glòria, honor i pau a tothom qui practica el bé, al jueu primerament, i després al grec; 11que Déu no fa accepció de persones.

Jueus i pagans seran jutjats segons la llei respectiva.— 12Perquè tots els qui pecaren sense la Llei, sense la Llei també es perdran; i tots els qui pecaren tenint la Llei, per la Llei seran judicats. 13No són els qui escolten la Llei els qui són justos davant de Déu, sinó que són els qui compleixen la Llei els qui seran justificats. 14En efecte, quan els pagans que no tenen llei compleixen per inclinació de la naturalesa els preceptes de la Llei, ells, sense tenir llei, són llei per a ells mateixos; 15així demostren que les obres de la Llei són escrites en els seus cors, com ho provarà el testimoniatge de la pròpia consciència, així com els raonaments amb què mútuament s’acusin o es defensin, 16el dia que Déu judicarà les accions secretes de l’home, per Jesucrist, segons el meu evangeli.

El jueu serà més culpable en ser transgressor. 17I, si tu ostentes el nom de jueu, i estàs satisfet de la Llei, et glories en Déu, 18coneixes la seva voluntat, aproves o desaproves les diverses coses, instruït com ets en la Llei, 19i et refies de ser tu mateix guia de cecs, llum dels qui viuen en les tenebres, 20educador dels qui no tenen seny, mestre dels infants, perquè tens en la Llei la regla de la ciència i de la veritat… 21Tu, doncs, que ensenyes un altre, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes? 22Tu que dius que no es cometi adulteri, comets adulteri? Tu que abomines els ídols, ¿robes els objectes del temple? 23Tu que et glories de la Llei, ¿deshonores Déu amb la transgressió de la Llei? [2815] 24perquè per culpa vostra el nom de Déu és blasfemat entre els pagans, segons que està escrit.

La circumcisió veritable és la del cor.— 25Certament, la circumcisió és profitosa, si observes la Llei; però, si ets transgressor de la Llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió. 26Si, doncs, l’incircumcís guarda els preceptes de la Llei, ¿la seva incircumcisió no serà tinguda per circumcisió? 27Així, el qui és físicament incircumcís, però compleix la Llei, et judicarà a tu que, tenint la lletra i la circumcisió, ets transgressor de la Llei. 28Perquè no és pas jueu el qui ho apareix exteriorment, ni és circumcisió la que apareix exteriorment, en la carn; 29sinó que és jueu el qui ho és interiorment, i la circumcisió és la del cor, segons l’esperit, no segons la lletra; aquest és el qui té l’aprovació, no pas dels homes, sinó de Déu.

3 Les prerrogatives del jueu no l’alliberen del judici.— 1¿Quina és, doncs, la superioritat del jueu? ¿Quina és la utilitat de la circumcisió? 2Gran en tots sentits. Primerament perquè els foren confiades les paraules de Déu. 3Doncs, què? Si alguns no van creure, ¿la seva incredulitat anul·larà pot ser la fidelitat de Déu? [2816] 4De cap manera! Déu ha de ser necessàriament verídic, i tot home és mentider, tal com està escrit: Per tal que sigueu justificat en les vostres paraules i triomfeu quan us judiquin. 5Però, si la nostra injustícia demostra la justícia de Déu, ¿què direm? ¿Potser Déu és injust en donar curs a la ira? —parlo humanament—[2817]. 6De cap manera! Altrament, ¿com jutjaria Déu el món? 7I si, per la meva mentida, ressalta més la veritat de Déu a glòria seva, ¿per què seré jo encara jutjat com un pecador? 8I ¿per què —com alguns, calumniant-nos, ens acusen que diem— no fem el mal perquè en vingui el bé? Doctrina que aquests condemnen amb tota raó.

Jueus i grecs estan dominats pel pecat.— 9Doncs, què? ¿Som superiors, nosaltres?[2818] No, absolutament; perquè ja hem provat que tant jueus com grecs, tots estan sota el domini del pecat, [2819] 10tal com està escrit: No hi ha cap just, ni un de sol. 11No hi ha qui tingui enteniment, no hi ha qui busqui Déu. 12Tots s’han desviat, tots alhora s’han pervertit. No hi ha qui faci el bé, no n’hi ha ni un de sol. 13Un sepulcre obert és la seva gorja, amb les seves llengües tramen enganys, verí d’àspids hi ha sota els seus llavis[2820]. 14La seva boca és plena de maledicció i d’amargor[2821]. [2822] 15Àgils són els seus peus per a vessar sang; 16ruïna i dissort en els seus camins, 17i no han conegut el camí de la pau. [2823] 18Davant dels seus ulls no hi ha temor de Déu. 19I sabem que tot allò que diu la Llei, ho diu als qui estan sota la Llei per tancar la boca a tothom i perquè tot el món hagi de reconèixer la seva culpa davant de Déu; [2824] 20ja que ningú no serà justificat davant d’ell per les obres de la Llei: per la Llei ve el coneixement del pecat.

La justificació per la fe en Jesucrist (Rm. 3,21-4,25)

La justícia és aconseguida per la fe en Jesucrist. 21Ara, però, es manifesta sense la Llei la justícia de Déu, testimoniada per la Llei i pels profetes; 22justícia de Déu, per la fe en Jesucrist, per a tots els qui creuen; ja que no hi ha pas distinció. 23Tots, en efecte, van pecar i es troben privats de la glòria de Déu[2825] 24perquè siguin justificats gratuïtament mitjançant la seva gràcia[2826], per la redempció que s’obté en el Crist Jesús, 25el qual ha estat posat per Déu com l’instrument de propiciació[2827] en la seva sang, per la fe, a fi de manifestar la seva justícia, després d’haver tolerat els pecats passats 26en temps de la paciència de Déu, amb vista a manifestar la seva justícia en el temps present, per tal que ell sigui just i justificador del qui té la fe en Jesús.

27¿On és, doncs, el dret de gloriar-se? Ha quedat exclòs. Per quina llei? ¿La de les obres? No, sinó per la llei de la fe. 28Perquè comptem que l’home és justificat per la fe, sense les obres de la Llei. 29¿O és que Déu ho és solament dels jueus? ¿No ho és també dels no jueus? Sí, també dels no jueus, 30ja que hi ha un sol Déu que justificarà el circumcís en virtut de la fe, i l’incircumcís per mitjà de la fe. 31¿Traiem, doncs, el seu valor a la Llei per la fe? De cap manera! Més aviat li donem valor[2828].

4 Abraham fou justificat per la fe.— 1¿Què direm, doncs, que va obtenir Abraham, el nostre pare segons la carn? 2Perquè, si Abraham fou justificat per les obres, té motiu de gloriar-se, però no davant de Déu. 3¿Què diu en efecte l’Escriptura? Abraham va creure Déu, i li fou comptat per a justícia[2829]. 4Ara bé: al qui fa una obra, la paga no li és comptada com a favor, sinó com satisfent un deute; 5mentre que al qui no fa cap obra, però creu el qui justifica l’impiu, la seva fe li és comptada per a justícia; 6com també David proclama la felicitat de l’home a qui Déu compta la justícia sense obres: [2830] 7Feliços aquells de qui s’han perdonat les culpes i s’han cobert els pecats; 8feliç l’home a qui Déu no compta cap pecat.

Per tant, no fou obra de la circumcisió ni de la Llei.— [2831] 9¿Proclama, doncs, feliços els de la circumcisió, o també els incircumcisos? Perquè diem: la fe fou comptada a Abraham per a justícia. 10¿Com li fou, doncs, comptada? ¿Quan era circumcís o quan era incircumcís? No pas quan era circumcís, sinó quan era incircumcís. 11I va rebre el senyal de la circumcisió com a segell[2832] de la justícia de la fe que tenia quan era incircumcís, i així esdevingué pare de tots els creients incircumcisos, de manera que també a ells fos comptada la justícia, 12i pare dels circumcisos que no siguin solament circumcisos, sinó que, a més, segueixin les petjades de la fe que tenia el nostre pare Abraham quan era encara incircumcís.

13Perquè no és mitjançant la Llei, sinó mitjançant la justícia de la fe, que fou feta a Abraham i a la seva descendència la promesa que ell seria l’hereu del món. 14En efecte, si els hereus són els de la Llei, la fe és inútil i la promesa, sense valor. 15La Llei provoca la ira, mentre que on no hi ha Llei tampoc no hi ha transgressió. 16Li fou feta, doncs, en virtut de la fe perquè fos per gràcia que la promesa quedés assegurada a tota la descendència —no solament a la de la Llei, sinó també a la de la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres, [2833] 17tal com està escrit: T’he constituït pare de moltes nacions— davant d’aquell en el qual va creure, el Déu que fa reviure els morts i crida, com si existís, allò que no existeix.

Elogi de la fe d’Abraham, tipus de la fe cristiana.— [2834] 18Ell, esperant contra tota esperança, va creure, i així esdevingué pare de moltes nacions, tal com està escrit: Així serà la teva descendència. 19Sense vacil·lar en la fe, considerà el seu cos esmorteït, ja que tenia vora cent anys, i l’esmorteïment del ventre de Sara; 20la incredulitat davant la promesa de Déu no el féu vacil·lar pas, sinó que amb una fe robusta donà glòria a Déu, 21plenament convençut que, allò que ell ha promès, és prou poderós per a complir-ho. 22Per això, li font comptat per a justícia. 23I no es va escriure només per a ell que li fou comptat[2835], 24sinó també per a nosaltres, a qui ha de ser comptat, nosaltres que creiem en aquell qui féu ressuscitar d’entre els morts, Jesús, Senyor nostre, [2836] 25el qual fou lliurat per les nostres iniquitats, i ressuscitat per la nostra justificació.

Eficàcia de la justificació (Rm. 5,1-8,39)[2837]

5 La justificació és penyora de pau i de salvació.— 1Justificats, doncs, per la fe, tinguem pau amb Déu per nostre Senyor Jesucrist, 2que per ell també hem tingut accés per la fe en aquesta gràcia en què ens mantenim, i ens gloriem en l’esperança de la glòria de Déu. 3I no sols això, sinó que també ens gloriem en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència; 4la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5I l’esperança no enganya, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens fou donat. 6Perquè, quan nosaltres érem encara febles, fou aleshores, en el temps assenyalat, que el Crist va morir per uns impius. 7Amb prou feines es trobaria ningú que volgués morir per un just; per un home de bé, potser sí, que algú s’atreviria a morir. 8Però Déu ens donà prova del seu amor, perquè, quan érem encara pecadors, el Crist va morir per nosaltres. 9Molt més, doncs, ara que som justificats amb la seva sang, serem salvats per ell de la ira. 10Perquè, si, quan érem enemics, fórem reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més, un cop reconciliats, serem salvats per la seva vida; 11i no solament això, sinó que també ens gloriem en Déu per nostre Senyor Jesucrist, pel qual hem rebut ara la reconciliació.

Adam i Jesucrist.— 12Per aquesta raó, així com per un sol home va entrar el pecat al món, i pel pecat, la mort, així la mort s’estengué a tots els homes, perquè en ell tots pecaren[2838]; 13ja que fins a la Llei el pecat era al món, però el pecat no és imputat quan no hi ha llei. 14Amb tot, la mort regnà des d’Adam fins a Moisès, àdhuc damunt d’aquells qui no havien pecat amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual és el tipus d’aquell qui havia de venir.

15Però el do no és pas com havia estat la falta; perquè, si per la falta d’un de sol molts van morir, molt més s’ha difós abundosament sobre molts la gràcia de Déu i el do per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. 16I el do no és com els efectes vinguts per un de sol que va pecar; ja que el judici després d’una sola falta acaba en condemna, mentre que el do, després de moltes faltes, acaba en justificació. 17Si, doncs, per la falta d’un de sol, la mort ha regnat per culpa d’ell tot sol, molt més aquells qui reben l’abundància de la gràcia i del do de la justícia regnaran en la vida per Jesucrist sol. 18Per tant, així com per la falta d’un de sol passà a tots els homes la culpa perquè fossin condemnats, així també per la justícia d’un de sol ha passat a tots els homes la gràcia que els durà a la justificació de la vida. 19Perquè, així com per la desobediència d’un sol home molts foren constituïts pecadors, així també per l’obediència d’un de sol molts seran constituïts justos.

20La Llei intervingué perquè fos més abundant la falta; però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia[2839] 21per tal que, així com el pecat regnà amb la mort, així també la gràcia regnés mitjançant la justícia per a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.

6 El baptisme ens associa a la mort i a la resurrecció del Crist.— 1Què direm, doncs? ¿Quedem-nos en el pecat perquè abundi la gràcia? 2De cap manera! Nosaltres que hem mort al pecat, ¿com podríem viure encara en ell? 3¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús hem estat batejats en la seva mort?[2840] 4Hem estat, doncs, sepultats amb ell pel baptisme en la mort per tal que, així com el Crist va ressuscitar d’entre els morts per la glòria del Pare, així també nosaltres portem una vida nova. 5Si hem estat estretament units a la semblança de la seva mort, també ho estarem a la semblança de la resurrecció. 6Sapiguem-ho bé: el nostre home vell ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat perdés el seu domini, de manera que no siguem més esclaus del pecat; 7ja que el qui ha mort queda lliure del pecat[2841]. 8I, si hem mort amb el Crist, creiem que viurem també amb ell, 9sabent que el Crist ressuscitat d’entre els morts ja no mor més; la mort ja no té domini damunt seu. 10La seva mort fou una mort al pecat una vegada per sempre; però la seva vida és una vida per a Déu. 11Així també vosaltres tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en el Crist Jesús. 12Que el pecat, doncs, no regni en el vostre cos mortal, per la vostra obediència a les seves cobejances, 13ni oferiu els vostres membres al pecat com armes d’injustícia; al contrari, oferiu-vos vosaltres mateixos a Déu com morts tornats a vida, oferiu els vostres membres a Déu com armes de justícia; 14el pecat no tindrà més domini damunt vostre, ja que no us trobeu pas sota la Llei, sinó sota la gràcia.

Servei del pecat i servei de Déu.— 15¿Què, doncs? ¿Hem de pecar perquè no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia? De cap manera! 16¿No sabeu que quan us oferiu a algú com esclaus per obeir-lo, sou esclaus del qui obeïu, sia del pecat per a la mort, sia de l’obediència per a la justícia? 17Però donem-ne gràcies a Déu: després de ser esclaus del pecat, us heu sotmès de cor a la doctrina a què fóreu confiats; 18i, alliberats del pecat, heu esdevingut esclaus de la justícia. 19Parlo humanament a causa de la debilitat de la vostra natura. Així com vau oferir els vostres membres com esclaus a la impuresa i al desordre per obrar el desordre, oferiu-los ara com esclaus a la justícia per a la santedat. 20Perquè, quan éreu esclaus del pecat, éreu lliures respecte a la justícia. 21¿Quin fruit donàveu aleshores? Ara us n’avergonyiu. La seva fi és, sens dubte, la mort. 22Però ara, alliberats de l’esclavitud del pecat i esdevinguts esclaus de Déu, doneu com a fruit la santedat, i la fi és la vida eterna. 23Perquè la paga del pecat és la mort; en canvi, el do gratuït de Déu és la vida eterna en el Crist Jesús, Senyor nostre.

7 El cristià és alliberat de la servitud de la Llei.— 1¿O bé no sabeu, germans —perquè parlo a entesos en lleis—, que la llei obliga l’home només durant el temps que viu? 2Així, la dona casada es troba lligada per llei al marit, mentre ell viu; però, si el marit mor, queda deslligada de la llei del marit. 3Per això, si s’uneix a un altre home, mentre viu el marit, li diran adúltera; però, si el marit mor, queda lliure de la llei, de manera que no és adúltera, si esdevé d’un altre home. 4Així, germans meus, també vosaltres vau morir a la Llei mitjançant el cos del Crist per esdevenir d’un altre, d’aquell qui fou ressuscitat d’entre els morts, a fi que fructifiquem per a Déu. 5Perquè, quan érem en la carn[2842], les passions del pecat, excitades per la Llei, tenien una influència en els nostres membres i fructificaven per a la mort. 6Ara, però, hem estat deslligats de la Llei, ja que som morts a allò que ens tenia subjugats perquè així siguem servents segons un esperit nou, i no pas segons una lletra envellida.

Pecat i Llei.— 7¿Què direm, doncs? ¿La Llei és pecat? De cap manera! Amb tot, el pecat, no l’he conegut sinó per la Llei. De fet, la concupiscència, no l’hauria pas coneguda, si la Llei no hagués dit: No desitjaràs[2843]. 8Però el pecat, aprofitant l’ocasió del manament, va produir en mi tota mena de cobejança. Perquè, sense Llei, el pecat era mort; 9jo, en canvi, en altre temps, sense Llei era viu; però, quan vingué el manament, el pecat va reviure, 10i jo vaig morir, i em vaig trobar que el manament, que havia de servir per a conduir a la vida, serví per a conduir a la mort. [2844] 11Perquè el pecat, aprofitant l’ocasió del manament, em va seduir i, servint-se d’ell, em va matar. 12Per tant, la Llei és santa, i el manament, sant, just i bo. 13Allò que és bo, doncs, ¿pot haver esdevingut mort per a mi? De cap manera! És el pecat qui, per mostrar-se pecat, m’ha donat la mort servint-se d’una cosa bona a fi que el pecat esdevingués culpable fora mida en ocasió del manament.

L’home i la Llei.— 14Sabem, efectivament, que la Llei és espiritual, però jo sóc carnal, venut al poder del pecat. 15Perquè allò que duc a terme, no ho entenc, ja que no obro allò que vull, sinó que faig allò que em desagrada. 16Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona. 17Per tant, aleshores ja no sóc jo qui ho acompleix, sinó el pecat que habita en mi. 18Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en la meva carn; ja que voler el bé és al meu abast, però no de practicar-lo, 19perquè no faig el bé que vull, sinó el mal que no vull: això és el que faig. 20Si acompleixo, doncs, allò que no vull, ja no sóc jo qui ho acompleix, sinó el pecat que habita en mi. 21Trobo, doncs, aquesta llei: quan vull fer el bé, és el mal que és al meu abast. 22Perquè, segons l’home interior, em complac en la llei de Déu, 23però veig una altra llei en els meus membres que fa la guerra contra la llei de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que hi ha en els meus memores.

24Desgraciat de mi, home! ¿Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort? 25Gràcies siguin donades a Déu per Jesucrist, Senyor nostre! Així, doncs, amb la raó serveixo la llei de Déu, però amb la carn, la llei del pecat.

8 La llei de l’esperit i la llei de la carn.— 1Per tant, ja no hi ha cap condemnació per als qui estan en el Crist Jesús. 2Perquè la llei de l’Esperit que dóna la vida en el Crist Jesús t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. 3Ja que —cosa impossible a la Llei, perquè era impotent per culpa de la carn— Déu, enviant el seu propi Fill en una carn semblant a la del pecat, i per causa del pecat, ha condemnat el pecat en la carn 4per tal que la justícia de la Llei, la complico nosaltres, que no portem una vida segons la carn, sinó segons l’esperit. 5Perquè els qui viuen segons la carn s’interessen per les coses de la carn, i els qui viuen segons l’esperit, per les de l’esperit. 6El desig de la carn duu a la mort, mentre que el desig de l’esperit duu a la vida i a la pau. 7Perquè el desig de la carn ocasiona l’enemistat amb Déu, ja que no se sotmet a la llei de Déu, ni tan sols ho pot; 8i els qui estan endinsats en la carn no poden plaure a Déu. 9Vosaltres, però, no esteu pas en la carn, sinó en l’esperit, si és que l’Esperit de Déu habita en vosaltres. Perquè, si algú no té l’Esperit del Crist, aquest no es pas d’ell. 10Però, si el Crist és en vosaltres, el cos és mort perquè no obri el pecat; l’esperit, en canvi, viu per a obrar la justícia. 11I, si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en vosaltres, el qui va ressuscitar el Crist Jesús d’entre els morts vivificarà també els vostres cossos mortals per mitjà del seu Esperit que habita en vosaltres.

Fills i hereus de Déu. 12Així, doncs, germans, no ens devem pas a la carn, que hàgim de viure segons la carn. 13Perquè, si viviu segons la carn, haureu de morir; però, si amb l’esperit feu morir les obres del cos, viureu. 14Tots els qui són portats per l’Esperit de Déu són, efectivament, fills de Déu[2845]. 15Que no heu rebut pas un esperit d’esclavitud per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un esperit de filiació que ens fa clamar: «Abbà, Pare!» 16El mateix Esperit s’ajunta al nostre esperit per donar testimoniatge que som fills de Déu. 17I, si som fills, també hereus; hereus de Déu, cohereus del Crist, ja que, si sofrim amb ell, és per ser també glorificats amb ell[2846].

La nostra participació en la vida i en la glòria de Déu.— 18Perquè jo crec que els sofriments del temps present no son proporcionats a la glòria que s’ha de revelar en nosaltres. 19El que la creació anhela, esperant amb impaciència, és la manifestació dels fills de Déu. 20La creació fou sotmesa al no-res —no pas de grat, sinó per causa de qui la va sotmetre— amb l’esperança 21que també ella, la creació, serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció per participar en la llibertat de la glòria dels fills de Déu. 22Sabem, en efecte, que tota la creació gemega i pateix dolors de part fins ara. 23I no solament ella: nosaltres, que tenim les primícies de l’Esperit, també gemeguem en nosaltres mateixos, tot anhelant la gràcia de la filiació, la redempció del nostre cos. 24Ja que és en esperança que hem estat salvats. Ara bé, veure allò que esperem no és esperança: allò que un veu, ¿per què ho ha d’esperar encara? 25En canvi, si esperem allò que no veiem, és amb paciència constant que ho anhelem.

Testimoniatge de l’Esperit Sant.— 26Així mateix l’Esperit ajuda també la nostra feblesa; perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però el mateix Esperit intercedeix amb gemecs inefables[2847], 27i el qui escruta els cors sap quin és el voler de l’Esperit, com és segons Déu que intercedeix pels sants.

Testimoniatge del Pare.— 28I sabem que Déu col·labora en tot per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu designi[2848]. 29Perquè els qui per endavant ha conegut, els ha predestinats també a esdevenir conformes a la imatge del seu Fill per tal que ell sigui primogènit entre molts germans. 30I els qui ha predestinat, també els ha cridats; els qui ha cridat, també els ha justificats; i els qui ha justificat, també els ha glorificats.

Testimoniatge del Fill.— 31¿Què direm, doncs, després d’això? Si Déu està per nosaltres, qui estarà contra nosaltres? 32Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que l’oferí per tots nosaltres, ¿com no ens ho donarà tot amb ell? [2849] 33¿Qui podrà acusar els escollits de Déu? Déu és el qui justifica; 34¿qui és el qui podrà condemnar? ¿El Crist Jesús, el qui va morir, més ben dit, el qui fou ressuscitat, el qui està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix per nosaltres? 35¿Qui ens podrà separar de l’amor del Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill o l’espasa? [2850] 36Tal com està escrit: Per vós som portats a la mort tot el dia, ens consideren com ovelles destinades a matar. 37Però en totes aquestes coses vencem plenament per aquell qui ens ha estimat. 38Perquè estic segur que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els principats, ni el present, ni el futur, ni poders, 39ni altitud, ni profunditat, ni cap altra criatura no podrà separar-nos de l’amor de Déu, revelat en el Crist Jesús, Senyor nostre.

Pla de Déu sobre Israel (Rm. 9,1-11,36)[2851]

9 Prerrogatives d’Israel.— 1Dic la veritat en el Crist, no menteixo, i la meva consciència me n’és testimoni en l’Esperit Sant: 2tinc una gran tristesa i un dolor incessant al cor. 3Perquè jo mateix desitjaria ser reprovat, separat del Crist, pels meus germans, pels del meu llinatge segons la carn, 4ells que són israelites, a qui pertanyen la filiació, la glòria, les aliances, la legislació, el culte, les promeses 5i també els patriarques, i dels quals descendeix el Crist segons la carn, que és, per damunt de tota cosa, Déu beneït pels segles. Amén.

Déu ha complert les promeses.— 6No és pas que la paraula de Déu hagi fallat. Perquè no tots els descendents d’Israel són realment Israel; [2852] 7ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills; sinó que és per Isaac que serà anomenada teva la descendència. 8És a dir, no són els fills de la carn els qui són fills de Déu, sinó que són els fills de la promesa els qui són comptats com a descendència. [2853] 9Efectivament, la paraula de la promesa diu així: Per aquest temps tornaré, i Sara tindrà un fill. 10I més encara: també Rebeca va concebre d’un sol home, d’Isaac, el nostre pare. 11Doncs, bé, Juan encara no havien nascut els seus fills, ni havien fet res, ni de bo ni de dolent, per tal que es mantingués allò que Déu s’havia proposat per lliure elecció, [2854] 12que no depèn de les obres, sinó del qui crida, li van dir: El més gran servirà el mes petit, [2855] 13tal com està escrit: He estimat Jacob, i no pas Esaú.

Dret absolut de Déu damunt la criatura.— 14Què direm, doncs? ¿Potser hi ha injustícia en Déu? De cap manera! 15Perquè diu a Moisès: Concediré gràcia a qui la concediré, i m’apiadaré de qui m’apiadaré[2856]. 16Així, doncs, no depèn del qui vol ni del qui corre, sinó de Déu, que concedeix gràcia. [2857] 17L’Escriptura diu al Faraó: Per això precisament l’he suscitat, per mostrar en tu el meu poder, i perquè el meu nom sigui lloat arreu de la terra. 18Així, doncs, concedeix gràcia a qui vol, i el qui vol, l’endureix[2858].

19Em diràs, doncs: «¿Quin dret té encara a blasmar? Qui ha resistit mai la seva voluntat?» 20Home! Tanmateix ¿qui ets tu per a disputar amb Déu?[2859] ¿Per ventura dirà la figura al qui l’ha modelada: «Per què m’has fet així?» 21¿O és que el terrissaire no té potestat sobre l’argila per a fer de la mateixa pasta tal vas destinat a un ús noble, i tal altre destinat a un ús ordinari? 22¿I, si Déu, volent manifestar la seva ira i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència vasos d’ira ja disposats per a la perdició 23a fi de fer conèixer la riquesa de la seva glòria envers els vasos de la gràcia que ha preparat per a la glòria, 24nosaltres, que hem estat cridats per ell no solament d’entre els jueus, sinó també d’entre els pagans…?[2860]

Prediccions sobre la vocació dels pagans i d’alguns jueus.— [2861] 25Com ho diu en Osees: Anomenaré el que no era poble meu, poble meu, i la no estimada, estimada. [2862] 26I al lloc on els van dir: «No sou el meu poble», els anomenaran: «Fills del Deu vivent». [2863] 27També Isaïes clama sobre Israel: Encara que el nombre dels israelites fos com l’arena del mar, només la resta se salvarà; 28perquè el Senyor executarà una decisió radical i definitiva sobre la terra. [2864] 29I com Isaïes havia predit: Si el Senyor dels exèrcits no ens hagués deixat descendència, hauríem esdevingut com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra.

Incredulitat dels jueus. 3oQuè direm, doncs? Que els pagans, que no buscaven la justícia, han assolit la justícia, la que prové de la fe; 31mentre que Israel, que buscava una llei de justícia, no ha aconseguit la Llei. 32Per què? Perquè no la buscaven per la fe, sinó com si vingués de les obres. Van topar amb la pedra d’entrebanc, [2865] 33tal com està escrit: Poso a Sió una pedra d’entrebanc i una roca d’ensopec; i el qui creurà en ell no serà confós.

10 1Germans, l’anhel del meu cor i la meva pregària a Déu per ells és que se salvin. 2Jo dono testimoniatge a favor d’ells, que tenen zel per Déu, però un zel mal comprès; 3desconeixen la justícia de Déu i, buscant d’establir la pròpia, no s’han sotmès a la justícia de Déu. 4Ja que la fi de la Llei és el Crist perquè sigui justificat tot aquell qui creu.

[2866] 5En efecte, sobre la justícia que prové de la Llei, Moisès escriu que l’home que la practiqui viurà per ella. 6Però la justícia que prové de la fe s’expressa així: No diguis en el teu cor: «Qui pujarà al cel?», això és, per fer-ne baixar el Crist[2867]. 7O bé: «¿Qui baixarà a l’abisme?», és a dir, per fer pujar el Crist d’entre els morts. 8Doncs, què diu? La paraula és prop teu, a la teva boca i al teu cor; és a dir, la paraula de la fe que prediquem. 9Perquè, si confesses amb la boca que Jesús és Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, et salvaràs; 10ja que amb el cor es creu per obtenir la justícia, i amb la boca es confessa per obtenir la salvació. [2868] 11Diu, en efecte, l’Escriptura: Tothom qui creurà en ell no serà confós. 12Que no hi ha pas diferència entre jueu i grec, ja que és el mateix el Senyor de tots, ric envers tots els qui l’invoquen; [2869] 13perquè tothom qui invocarà el nom del Senyor se salvarà.

Els jueus són inexcusables.— 14Però ¿com podran invocar-lo, sense haver-hi cregut? ¿I com podran creure en ell, sense haver-ne sentit parlar? ¿I com en podran sentir parlar sense predicador? [2870] 15¿I com podran predicar, si no són enviats? Tal com està escrit: Que en són, de bells, els peus dels qui duen l’anunci de bones noves! [2871] 16Però no tots han acceptat la bona nova de l’evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que ens ha sentit predicar? 17Per tant, la fe ve de sentir la predicació, i la predicació ve per la paraula del Crist [2872] 18Però jo dic: per ventura no ho han sentit? I tant! La veu d’ells ha arribat a tota la terra i les seves paraules fins als límits del món. [2873] 19Però em pregunto: ¿és que Israel no n’ha tingut coneixement? Moisès és el primer de dir: Jo us engelosiré amb un poble que no arriba a ser-ho, i us disgustaré amb una nació estúpida. [2874] 20I Isaïes, ple d’audàcia, diu: He estat trobat pels qui no em buscaven, m’he manifestat als qui no em preguntaven. 21Mentre que a Israel diu: Tot el dia he estès les mans vers un poble incrèdul i contradictor.

11 La reprovació dels jueus no és total.— [2875] 1Em pregunto, doncs: ¿és que Déu ha rebutjat el sets poble? De cap manera! Que jo també sóc ben israelita, del llinatge d’Abraham, de la tribu de Benjamí. 2Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que coneixia per endavant. ¿O no sabeu què diu l’Escriptura en la història d’Elies, com parla a Déu contra Israel? [2876] 3Senyor, han matat els vostres profetes i han arrasat els vostres altars. M’he quedat jo tot sol, i encara busquen de llevar-me la vida. [2877] 4Però, ¿què li respon l’oracle diví? M’he reservat set mil homes que no s’han agenollat davant Baal. 5Així, doncs, també en el temps present hi ha hagut una resta[2878] elegida per gràcia. 6I, si ho és per gràcia, no ho és per les obres; altrament, la gràcia ja no seria més gràcia. ¿En què quedem, doncs? Que Israel no ha obtingut allò que busca, però ho ha obtingut la part escollida. I els altres s’han endurit, [2879] 8tal com està escrit: Déu els donà un esperit d’ensopiment, ulls que no hi vegin i orelles que no hi sentin, fins al dia d’avui. 9I David diu: Que la seva taula[2880] els sigui un parany, un llaç, ocasió de caure i la paga merescuda. 10Que els seus ulls, entenebrits, no hi vegin, i doblegueu-los per sempre.

Tampoc no és definitiva.— 11Em pregunto, doncs ¿és només per a caure que han ensopegat? De cap manera! Sinó que per la seva caiguda ha vingut la salvació als pagans, que els farà engelosir. 12I, si la seva caiguda ha dut l’enriquiment al món, i la seva reducció a una resta ha dut l’enriquiment als pagans, quant més no ho farà el seu ple restabliment! 13A vosaltres us parlo, els qui no sou jueus: com a apòstol que sóc dels pagans, faig honor al meu ministeri, 14en l’esperança de fer engelosir els de la meva sang i salvar-ne alguns 15Perquè, si la seva exclusió ha estat la reconciliació del món, ¿què serà la seva reintegració sinó una resurrecció d’entre els morts?[2881]

Israel, poble electe i consagrat a Déu.— 16Si les primícies són santes, també ho és tota la pasta; i si l’arrel és santa, també les branques[2882]. 17Però, si algunes de les branques han estat trencades, i tu, olivera borda[2883], hi has estat empeltat per beneficiar-te de l’arrel que produeix l’oli gras de l’olivera, 18no et gloriegis menyspreant les branques; i si et glorieges, pensa que no ets pas tu qui portes l’arrel, sinó l’arrel a tu. 19Diràs potser: «És que les branques han estat trencades perquè jo hi fos empeltat». 20Molt bé: han estat trencades a causa de la seva incredulitat, i tu t’hi mantens per la fe. No t’enorgulleixis, més aviat tem. 21Que, si Déu no va plànyer les branques naturals, tampoc no et planyerà a tu. 22Considera, doncs, la bondat i la severitat de Déu: envers els qui caigueren, la severitat; envers tu, en canvi, la bondat de Déu, si perseveres en la bondat; altrament, també tu seràs tallat. 23I fins ells, si no persisteixen en la incredulitat, seran empeltats, que poderós és Déu per a empeltar-los novament. 24Perquè, si tu has estat arrencat de l’olivera borda per naturalesa, i has estat empeltat contra naturalesa en una olivera bona, quant més ells, els qui hi pertanyen per naturalesa, seran empeltats en la pròpia olivera!

La conversió d’Israel.— 25No vull pas, germans, que ignoreu aquest misteri[2884] a fi que no estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos: una part d’Israel s’ha endurit fins que hagi entrat la totalitat dels pagans, [2885] 26i aleshores tot Israel se salvarà, tal com està escrit: Vindrà de Sió l’alliberador, allunyarà les impietats de Jacob. [2886] 27I aquesta serà la meva aliança amb ells, quan trauré els seus pecats. 28Segons l’evangeli, són certament enemics perquè us en beneficieu vosaltres; però, segons l’elecció, són estimats a causa dels patriarques, 29ja que Déu no es penedirà mai de les gràcies i de la vocació donades. 30Efectivament, així com vosaltres en altre temps no obeíeu Déu, i ara heu obtingut misericòrdia per la desobediència d’ells, 31així ara ells han desobeït per raó de la misericòrdia que se us ha tingut a fi que també ells obtinguin ara misericòrdia. 32Perquè Déu ha reclòs tots els homes en la desobediència per tenir amb tots misericòrdia.

Lloança als admirables designis de Déu.— 33O profunditat de la riquesa, de la saviesa i de la ciència de Déu! Que en són d’inescrutables les seves decisions, i d’inexplorables els seus camins! [2887] 34¿Qui ha conegut mai el pensament del Senyor? ¿I qui ha estat mai conseller seu? [2888] 35O bé, ¿qui li ha donat primer, perquè n’hagi de ser retribuït? 36Perquè d’ell, per ell i per a ell són totes les coses. A ell la glòria pels segles. Amén.

Exhortacions pràctiques (Rm. 12,1-15,13)

12 1Us exhorto, doncs, germans, per la misericòrdia de Déu, a oferir els vostres cossos com una víctima vivent, santa, agradable a Déu, que és el vostre culte espiritual[2889]. 2I no us acomodeu al model d’aquest món, sinó transformeu-vos per un renovellament de l’esperit a fi de discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, que li és agradable, que és perfecte.

3En virtut de la gràcia que m’ha estat donada, dic a cada un de vosaltres que no se sobreestimi més que no és just, sinó que es tingui en una estima moderada, cadascun segons la mesura de fe que Déu li ha impartit. 4Perquè, així com en un sol cos tenim molts membres, i no tots tenen la mateixa funció, 5també nosaltres, tots plegats som un sol cos en el Crist, i cada un en particular som membres els uns dels altres. 6Tenint dons diferents[2890], segons la gràcia que ens ha estat donada, si és el de profecia, exerciu-lo d’acord amb la fe; 7Si és el de servei, servint; el mestre, ensenyant; 8el qui exhorta, exhortant; el qui dóna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb diligència; el qui practica la misericòrdia, amb alegria.

Exercici de l’amor fratern.— 9Que la caritat no sigui fingida; avorriu el mal, adheriu-vos al bé. 10Pel que fa a la caritat fraterna, sigueu sol·lícits a estimar-vos els uns als altres; avanceu-vos mútuament a honorar-vos; 11no sigueu indolents en el zel; sigueu fervorosos en l’esperit, sigueu bons servents envers el Senyor; 12alegreu-vos en l’esperança; sigueu pacients en la tribulació, perseverants en l’oració; 13en les necessitats dels sants feu-los participar dels vostres béns; practiquen l’hospitalitat. 14Beneïu els qui us persegueixen, beneïu-los, no els maleïu. 15Alegreu-vos amb els qui estan alegres; ploreu amb els qui ploren. 16Tingueu tots uns mateixos sentiments; no aspiren a grandeses, sinó adapteu-vos als humils. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos. [2891] 17No torneu a ningú mal per mal; procuren de fer el bé davant de tothom. 18Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom. 19No us feu justícia a vosaltres mateixos, caríssims, sinó cediu el lloc a la ira[2892]; perquè està escrit: A mi em pertoca el càstig, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor. 20Més aviat, si el teu enemic té fam, dona-li menjar; si té set, dona-li beure, que, obrant així, apilaràs brases sobre el seu cap[2893]. 21No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé.

13 Submissió a l’autoritat.— 1Que tothom se sotmeti a les autoritats que governen, perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les que existeixen són constituïdes per Déu[2894]. 2De manera que el qui s’oposa a l’autoritat es rebel·la contra l’ordenació de Déu; i els qui es rebel·len es guanyaran la pròpia condemnació. 3Els governants no són de témer per qui obra el bé, sinó per qui obra el mal. ¿Vols no haver de témer l’autoritat? Fes el bé, i rebràs els seus elogis, 4ja que està al servei de Déu per conduir-te al bé. Però, si fas el mal, tem; que no debades porta l’espasa, ja que està al servei de Déu per fer justícia i castigar el qui comet el mal. 5Per això, cal sotmetre’s, no solament per temor del càstig, sinó també per motius de consciència. 6Per aquesta mateixa raó, paguen també els impostos, ja que són funcionaris de Déu, dedicats constantment a aquest ofici. 7Doneu a tothom allò que li és degut: a qui l’impost, l’impost; a qui la contribució, la contribució; a qui el temor, el temor; a qui l’honor, l’honor.

Qui compleix amb la caritat compleix la Llei.— 8Que mai ningú no us pugui reclamar cap deute, si no és el d’estimar-vos els uns als altres; qui estima el proïsme ha complert tota la Llei. [2895] 9Perquè allò de no cometis adulteri, no matis, no robis, no desitgis, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en aquesta sentència: estima el proïsme com a tu mateix. 10La caritat mal no fa mal al proïsme. La caritat, doncs, conté la Llei en tota la seva plenitud.

11Tant més que sabeu prou bé en quin temps vivim[2896], i que ja és hora de desvetllar-nos; perquè ara la salvació és més prop nostre que no quan vam creure. 12La nit és avançada, i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de les tenebres i revestim-nos de les armes de la llum. 13Com escau a ple dia, comportem-nos decorosament; no pas en orgies ni disbauxes, no pas en luxúries ni impureses, ni en renyines ni gelosies, 14sinó revestiu-vos del Senyor Jesucrist[2897], i no us preocupen de la carn per satisfer-ne els desigs.

14 Sobre els «febles» i els «forts»[2898].— 1Feu-vos càrrec del feble en la fe, sense discutir opinions[2899]. 2L’un perquè té fe, menja de tot, mentre que el feble menja només verdures. 3El qui menja, que no menyspreï el qui no menja, i el qui no menja que no judiqui el qui menja, ja que Déu es fa càrrec d’ell. 4¿Qui ets tu per a jutjar el servent d’altri? Que estigui dret o que caigui, és cosa del seu amo; però s’aguantarà dret, perquè el Senyor és prou poderós per a mantenir-l’hi. 5L’un distingeix un dia d’un altre dia, l’altre els considera tots iguals; que cadascú es quedi amb el seu parer. 6Qui té en compte el dia, ho fa pel Senyor; i qui menja, menja pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu; i el qui no menja, no menja pel Senyor, i dóna gràcies a Déu. 7Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix; 8si vivim, vivim per al Senyor; i, si morim, morim per al Senyor. Tant si vivim, doncs, com si morim, som del Senyor. 9Ja que per això el Crist morí i tornà a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i sobre els vius. 10Però tu, per què menysprees el ten germà? Tots hem de comparèixer davant del tribunal de Déu. [2900] 11Perquè està escrit: Juro per mi mateix, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua farà lloança a Déu, 12Així, doncs, cadascun de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix. 13Per tant, no ens judiquem més els uns als altres; mireu més aviat de no posar al germà cap entrebanc o escàndol. 14—Jo sé, i n’estic cert en el Senyor Jesús, que res no es impur en si mateix; només quan un creu que una cosa és impura, llavors sí, que per a ell és impura—. 15Certament que, si el teu germà es contrista per un menjar, ja no et condueixes segons la caritat. No siguis causa, amb el teu menjar, de la perdició d’aquell pel qual el Crist va morir. 16No doneu ocasió que es parli malament de la vostra bona convicció. 17Que el Regne de Déu no és pas cosa de menjar o de beure, sinó justícia, pau i joia en l’Esperit Sant; 18ja que el qui d’aquesta manera es fa servent del Crist és agradable a Déu i obté l’aprovació dels homes. 19Així, doncs, busquem allò que fomenta la pau i l’edificació mútua. 20Per un menjar no destrueixis l’obra de Déu. Tot és pur, sens dubte; però per al qui menja escandalitzat és un mal. 21En canvi, és bo de no menjar carn, ni beure vi, ni fer res en què el teu germà ensopegui. 22Tu, la convicció que tens de la fe, guarda-la per a tu mateix davant de Déu. Sortós aquell qui no dubta de si mateix quan examina allò que ha de fer[2901]. 23Però el qui menja dubtant és culpable, perquè no obra segons la convicció de la fe[2902]; i tot allò que es fa sense la convicció de la fe és pecat.

15 1Nosaltres, els forts, hem de carregar-nos les febleses dels dèbils, i no complaure’ns a nosaltres mateixos. 2Que cadascun de nosaltres miri de complaure el proïsme per fer-li el bé i edificar-lo; [2903] 3ja que tampoc el Crist no es va complaure a si mateix; sinó, tal com està escrit: Els ultratges dels qui us ultratgen han caigut damunt meu. 4Perquè tot allò que en altre temps ha estat escrit, ha estat escrit per a la nostra instrucció a fi que per la paciència i la consolació que donen les Escriptures tinguem esperança. 5Que el Déu de la paciència i de la consolació us concedeixi de tenir tots plegats els mateixos sentiments, segons el Crist Jesús, 6a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.

Invitació a la unitat.— 7Feu-vos càrrec, doncs, els uns dels altres, com també el Crist ho ha fet amb vosaltres per a glòria de Déu. 8Jo dic, en efecte, que el Crist s’ha fet servidor dels circumcisos per raó de la veracitat de Déu a fi de complir les promeses fetes als patriarques; [2904] 9mentre que les altres nacions glorifiquen Déu per raó de la seva misericòrdia, tal com està escrit: Per això us lloaré entre les nacions i cantaré a honor del vostre nom. [2905] 10I diu novament: Alegreu-vos, nacions, junt amb el seu poble. [2906] 11I encara: Lloeu, nacions totes, el Senyor, i que tots els pobles l’aclamin. [2907] 12I també Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jesè, aquell qui s’alça per governar les nacions: en ell les nacions esperaran. 13Que el Déu de l’esperança us ompli de tota joia i tota pau en la vostra fe per tal que la vostra esperança sigui ben abundant pel poder de l’Esperit Sant.

Epíleg (Rm. 15,14-16,27)

Justificació de l’escrit.— 14Personalment estic convençut, germans meus, respecte a vosaltres, que també vosaltres esteu plens de bones disposicions, perfectament instruïts, capaços fins i tot d’amonestar-vos els uns als altres. 15Amb tot, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment per desvetllar els vostres records, en virtut de la gràcia que Déu m’ha donat 16de ser ministre del Crist Jesús entre els pagans, exercint la funció sagrada de l’evangeli de Déu, per tal que l’ofrena que són els pagans esdevingui acceptable, santificada per l’Esperit Sant.

El ministeri de Pau.— 17Puc, doncs, gloriar-me en el Crist Jesús pel que fa al servei de Déu; 18que no gosaria mai parlar de coses que el Crist no hagués obrat per mi, en ordre a la conversió dels pagans, per la paraula i per l’acció, 19pel poder de miracles i de prodigis, pel poder de l’Esperit de Déu; de manera que, des de Jerusalem i en totes direccions fins a la Il·líria, he difós l’evangeli del Crist, 20però fent-me un honor de no evangelitzar sinó on el Crist no ha estat anomenat, per tal de no edificar damunt el fonament d’altri, [2908] 21sinó, tal com està escrit: Aquells a qui no havia estat anunciat el veuran; i els qui no n’havien sentit parlar comprendran.

Projectes de viatges.— 22Per això precisament em veia sempre impedit de venir a vosaltres; 23però ara que no tinc ja cap més camp d’acció en aquestes contrades, i donat que sento de molts anys ençà el deler de venir a vosaltres, 24quan aniré a Espanya[2909], espero de veure-us tot passant i que em prepareu el viatge cap a aquell país, després d’haver-me satisfet una mica de vosaltres. 25De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, per ajudar els sants. 26Perquè la Macedònia i l’Acaia han decidit de fer una col·lecta a favor dels pobres que hi ha entre els sants de Jerusalem. 27Ho han decidit així, i fins hi tenien una obligació; perquè, si els pagans han participat en els seus béns espirituals, és just també que els assisteixin amb els béns materials. 28Així, doncs, que hauré acabat aquest afer i hauré consignat a les seves mans aquesta col·lecta, aniré a Espanya passant per vosaltres. 29I sé que, quan vindré a vosaltres, hi vindré amb la plenitud de la benedicció del Crist.

Petició d’oracions.— 30Però us prego, germans, per nostre Senyor Jesucrist i per la caritat de l’Esperit, que lluiteu amb mi amb les vostres oracions a Déu per mi, 31perquè em pugui escapar dels incrèduls que hi ha a la Judea, i perquè el meu ajut a Jerusalem sigui ben rebut pels sants; 32talment, que pugui venir a vosaltres amb joia, per voluntat de Déu, i reposar al vostre costat. 33Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.

16 Recomanació i salutacions.— 1Us recomano Feba, germana nostra, que és diaconessa de l’església de Cencrees, 2perquè l’acolliu en el Senyor com escau als sants i l’assistiu en qualsevol cosa en què us necessiti, ja que ella també ha estat protectora de molts i de mi mateix.

3Saludeu Prisca i Aquila, col·laboradors meus en el Crist Jesús, 4que van exposar el propi cap per la meva vida, als quals no solament dono gràcies jo, sinó també totes les esglésies dels no jueus; 5i saludeu també l’església que hi ha a casa seva.

Saludeu el meu estimat Epenet, que és la primícia de l’Àsia per al Crist. 6Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7Saludeu Andrònic i Júnia, del meu llinatge i companys meus de presó, notables entre els apòstols i que m’han precedit en el Crist. 8Saludeu Ampliat, estimat meu en el Senyor. 9Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, així com el meu estimat Estaquis. 10Saludeu Apel·les, home de bona reputació en el Crist. Saludeu els de la família d’Aristòbul. 11Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els de la família de Narcís, que viuen en el Senyor. 12Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu l’estimada Pèrsida, que ha treballat molt en el Senyor. 13Saludeu Rufus, aquest elegit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14Saludeu Asíncrit, Flegó, Hermes, Patrobes, Hermàs i els germans que viuen amb ells. 15Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpàs i tots els sants que viuen amb ells. 16Saludeu-vos els uns als altres amb un a santa besada[2910]. Us saluden totes les esglésies del Crist.

Una darrera recomanació.— 17Us recomano, germans, que observeu qui són els qui mouen les dissensions i els escàndols amb doctrines que no són les que heu rebut, i aparteu-vos d’ells; 18que aquests no són servents del nostre Senyor, el Crist, sinó del propi ventre, i amb paraules agradables i falagueres sedueixen els cors dels senzills. 19La nova de la vostra conversió ha arribat a coneixement de tothom; estic content, doncs, de vosaltres, però vull que sigueu intel·ligents per al bé i innocents per al mal. 20I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs[2911] sota els vostres peus. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.

Salutacions als romans de part dels companys de Pau.— 21Us saluda Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jasó i Sosípatos, que són del meu llinatge. 22Us saludo en el Senyor jo, Terci[2912], que he escrit la carta. 23Us saluda Caius, que m’alberga a mi i tota l’església. Us saluda Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el germà. [2913] 24

Doxologia final.— 25A aquell qui pot enfortir-vos en l’evangeli que anuncio i en la doctrina predicada sobre Jesucrist, segons la revelació del misteri, guardat en el silenci durant segles eterns, 26però manifestat ara, i per mitjà dels escrits profètics, per ordre del Déu etern, notificat a totes les nacions perquè acceptin la fe, 27a Déu, l’únic savi, a ell, per Jesucrist, sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.