Epístola de Sant Jaume (Jm. 1,1-5,20)[3383]

1 Adreça i salutació.— 1Jaume, servent de Déu i del Senyor Jesucrist, saluda les dotze tribus de la Diàspora[3384].

Joia en les proves.— 2Germans meus, quan topeu amb qualsevol mena de temptacions[3385], tingueu-ho per una gran joia, 3sabent que la vostra fe provada engendra paciència perseverant. 4Però cal que la paciència vagi acompanyada d’una obra perfecta a fi que sigueu perfectes i integres, sense que us falti res.

Cal demanar saviesa per a entendre-les.— 5Si a algun de vosaltres manca saviesa, que la demani a Déu, que en dóna a tots generosament sense fer-ne retret, i li serà donada. 6Que demani, però, amb fe, sense dubtar; perquè el qui dubta s’assembla a l’ona del mar, moguda i agitada pel vent. 7Que no es pensi pas, aquest home, rebre res del Senyor, 8Home irresolut, inconstant en tots els seus camins!

9Que el germà pobre es gloriï en la seva exaltació, [3386] 10però el ric, en la seva humiliació, perquè passarà com una flor d’herba; 11ja que el sol ha sortit amb la seva xardor i ha assecat l’herba, i la seva flor s’ha marcit, i l’esclat de la seva aparença s’ha perdut; així també es marcirà el ric en els seus camins.

Feliç qui les suporta.— [3387] 12Feliç aquell home que suporta la temptació, perquè una vegada n’haurà triomfat, rebrà la corona de vida que el Senyor ha promès a aquells qui l’estimen.

13Que ningú, quan és temptat, no digui: «És Déu qui em tempta»; que Déu no és temptat pels mals ni tempta ningú. 14Sinó que cadascú és temptat per la pròpia concupiscència, que l’atreu i el sedueix. 15Després la concupiscència, quan ha concebut, engendra el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, infanta la mort.

Déu, autor del bé.— 16No us equivoqueu, germans meus estimats. 17Tot bon present i tot do perfecte vénen de dalt, davallen del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació. 18Ell ha volgut infantar-nos per una paraula de veritat perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.

Acceptació dòcil de la paraula de veritat.— 19Sapigueu-ho, germans meus estimats: que tothom sigui prompte a escoltar, lent a parlar, lent a la ira. 20Que la ira de l’home no acompleix la justícia de Déu. 21Per tant, rebutgeu tota immundícia i tota abundància de mal, accepteu amb humilitat la paraula plantada en vosaltres, capaç de salvar les vostres ànimes.

22Poseu en pràctica la paraula i no us limiteu a escoltar-la, enganyant-vos així a vosaltres mateixos. 23Que, si algú escolta la paraula i no la compleix, s’assembla a un home que contempla en un mirall la seva fesomia; 24es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de com era. 25En canvi, qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i hi persevera sense arribar a ser-ne un oient oblidadís, sinó practicant-la, aquest trobarà la felicitat en la seva actuació.

La religió veritable.— 26Si algú es pensa que és un home religiós i no refrena la llengua, sinó que sedueix el seu cor, la seva religió és vana. 27La religió pura i incontaminada davant de Déu Pare consisteix en això; visitar orfes i viudes en la seva tribulació, guardar-se a si mateix incontaminat del món.

2 No ser parcial.— 1Germans meus, no barregeu amb accepcions de persones la fe en nostre Senyor Jesucrist gloriós. 2Perquè, si entra a la vostra assemblea un home amb un anell d’or, amb un vestit magnífic, i hi entra també un pobre amb un vestit miserable, 3i mireu el qui duu el vestit magnífic i dieu: «Tu, seu aquí còmodament»; i dieu al pobre: «Tu, queda’t allà a peu dret, o seu sota el meu escambell», 4¿no feu distincions entre vosaltres mateixos i us feu jutges guiats per raonaments dolents?

Déu ha elegit els pobres. 5Escolteu, germans estimats: ¿potser no ha escollit Déu els pobres segons el món perquè fossin rics en la fe i hereus del reialme que ha promès a aquells qui l’estimen? 6Vosaltres, en canvi, heu afrontat el pobre! ¿No són per ventura els rics els qui us oprimeixen i els qui us tiren davant els tribunals? 7¿No blasfemen ells el bell nom[3388] que ha estat invocat damunt vostre?

El favoritisme transgredeix la Llei.— [3389] 8Si, doncs, compliu la Llei reial, segons l’Escriptura: Estima el proïsme com a tu mateix, obreu bé; 9però, si feu accepció de persones, cometen un pecat, convictes per la Llei com a transgressors. 10Perquè qualsevol qui observa tota la Llei, però manca en un punt, esdevé reu de tots. [3390] 11Ja que el qui ha dit: No adulteris, diu també: No matis. Si, doncs, no comets adulteri, però fas un homicidi, ja ets transgressor de la Llei.

No jutjar per no ser jutjat.— 12Parleu i obreu pensant que heu de ser jutjats per una llei de llibertat. 13Perquè el judici serà sense misericòrdia per a aquell qui no haurà exercit misericòrdia, mentre que la misericòrdia se’n riu, del judici.

La fe sense obres és morta.— 14¿De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe, si no té obres? Pot salvar-lo, potser, la fe? 15Si un germà o una germana van nus i mancats de l’aliment de cada dia, 16i algun de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, no passeu fred ni gana», però no els doneu allò que és necessari al cos, de què servirà? 17Així també la fe: si no té obres, és morta en si mateixa. 18Però algú dirà: «Tu tens la fe, i jo tinc les obres». Doncs, mostra’m la teva fe sense les obres, i jo et mostraré la fe per les meves obres. 19¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; també els dimonis ho creuen, i s’estremeixen. 20¿Vols saber, home frívol, que la fe sense les obres és estèril?

Exemples d’Abraham i de Rahab.— [3391] 21Abraham, el nostre pare, ¿no fou justificat per les obres, quan oferí Isaac, el seu fill, damunt l’altar? 22Ja veus com la fe cooperava amb les seves obres, i com per les obres la fe fou duta a la perfecció. [3392] 23Així es complí l’Escriptura que diu: Abraham va creure Déu, i li fou comptat per a justícia, i fou anomenat amic de Déu. 24Vegeu com l’home és justificat per les obres, i no pas per la fe sola. 25I semblantment, Rahab, la dona pública, ¿no fou potser justificada per les obres, quan acollí els missatgers i els féu partir per un altre camí? 26Així com el cos sense l’esperit es mort, també la fe sense les obres és morta.

3 Guarda de la llengua.— 1No sigueu molts a fer-vos mestres, germans meus, tenint per cert que en rebrem un judici més sever; 2perquè tots ensopeguem sovint. Si algú no ensopega parlant, és un home perfecte, capaç de refrenar també tot el cos. 3Quan posem les brides a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, també dirigim tot el seu cos. 4Igualment les naus: encara que siguin tan grans i empeses per vents violents, són dirigides per un petit timó allà on vol l’esforç del pilot. 5Així també la llengua, que és un membre petit, fa grans afirmacions. Mireu quin foc més petit abranda un bosc tan gran. 6També la llengua és un foc, és el món del mal. La llengua és situada entre els nostres membres, ella que macula tot el cos, inflama tot el cercle de la creació i és inflamada per la Gehenna. 7De fet, tota mena d’animals salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, són domats i han estat domats pel gènere humà; 8la llengua, en canvi, ningú no la pot domar: mal turbulent, plena de verí mortal. 9Amb ella beneïm el Senyor i Pare, i amb ella maleïm els homes fets a la imatge de Déu. 10D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. No convé, germans meus, que això sigui així. 11¿És que pel mateix forat de la font pot rajar dolç i amarg? 12¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? Tampoc una terra salina no pot fer aigua dolça.

La saviesa falsa i la veritable.— 13¿Qui és savi i experimentat entre vosaltres? Que mostri per un bon comportament les seves obres amb una saviesa humil. 14Però, si vosaltres teniu en el vostre cor una gelosia amarga i un esperit de desavinença, no us glorieu ni mentiu contra la veritat. 15Aquesta saviesa no baixa pas de dalt; sinó que és terrenal, animal, demoníaca. 16Perquè on hi ha gelosia i esperit de desavinença hi ha pertorbació i tota mena de males accions.

17En canvi, la saviesa que ve de dalt, és primer de tot, pura; després, pacífica, moderada, dòcil, plena de compassió i de bons fruits, sense parcialitat, sense hipocresia. 18Els qui són pacífics sembren en pau un fruit de justícia.

4 Origen de la inquietud i de l’enveja.— 1¿D’on vénen les guerres i les baralles entre vosaltres? ¿No vénen precisament de les vostres passions, que combaten en els vostres membres? 2¿Desitgeu, i no posseïu? Aleshores mateu. ¿Envegeu, i no podeu aconseguir? Aleshores combateu i feu guerra. No posseïu, perquè no demaneu. 3Demaneu, i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho en els vostres plaers.

El pecador és enemic de Déu.— 4Adúlters, ¿no sabeu que l’amistat del món és enemistat de Déu? Si algú, doncs, vol ser amic del món, es fa enemic de Déu. 5¿Penseu potser que l’Escriptura diu en va: «Amb gelosia desitja ell l’esperit que ha fet habitar en nosaltres?»[3393] [3394] 6Però encara dóna una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als superbs i, en canvi, dóna gràcia als humils. 7Sotmeteu-vos, doncs, a Déu; però resistiu al diable, i fugirà de vosaltres. 8Apropeu-vos a Déu, i s’aproparà a vosaltres. Purifiqueu les mans, pecadors; santifiqueu els cors, irresoluts. 9Vegeu la vostra misèria, planyeu-vos i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la joia, en tristesa. 10Humilieu-vos davant del Senyor, i us exaltarà. 11No parleu malament els uns dels altres, germans. El qui parla malament d’un germà, o jutja el seu germà, parla malament de la Llei i jutja la Llei. I, si jutges la Llei, no n’ets complidor, sinó jutge. 12Només hi ha un sol legislador i jutge, el qui pot salvar i perdre; tu, en canvi, ¿qui ets per a jutjar el proïsme?

Vanitat dels plans de l’home.— 13Au, ara, els qui dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat i hi passarem l’any i negociarem i ens farem rics!» 14Vosaltres que no sabeu res del dia de demà, de com serà la vostra vida, perquè sou un fumerol que apareix un moment i després desapareix; 15en comptes de dir: «Si el Senyor ho vol, viurem i farem això o allò». 16Però ara us glorieu en les vostres presumpcions. Tota aquesta manera de gloriar-se és dolenta. 17Així el qui sap fer el bé, i no el fa, comet un pecat.

5 Plany contra els rics injustos i avars.— 1Au, ara, els rics! Ploreu, planyeu-vos per les calamitats que han de venir damunt vostre. 2La vostra riquesa quedarà podrida, i els vostres vestits, arnats; 3el vostre or i la vostra plata, rovellats, i el seu rovell serà un testimoniatge contra vosaltres i us devorarà la carn. És com un foc que heu atresorat per als darrers dies. 4La paga que heu escatimat als obrers que us han segat els camps clama, i els clams dels segadors han arribat fins a les orelles del Senyor-Sabaot. 5Heu viscut a la terra en delícies i plaers, heu afartat els vostres cors el dia de la matança[3395]. 6Heu condemnat, heu matat el just; no us fa resistència.

Recomanació de la paciència.— 7Tingueu, doncs, paciència, germans, fins a la vinguda del Senyor. Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra, i hi té paciència fins que ha rebut la pluja primerenca i la tardana. 8Tingueu paciència també vosaltres, afermeu els vostres cors, ja que la vinguda del Senyor és a prop. 9No us planyeu, germans, els uns dels altres a fi de no ser jutjats; mireu que el jutge és a les portes. 10Preneu, germans, com a models de sofriments i de paciència els profetes, que han parlat en nom del Senyor. 11Mireu com proclamem feliços els qui han sofert. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i sabeu la fi que li concedí el Senyor; perquè el Senyor és ple de misericòrdia i clement[3396].

Senzillesa en el parlar. 12Sobretot, germans meus, no jureu; ni pel cel, ni per la terra, ni per cap altre jurament. Que el vostre sí sigui sí, i el vostre no sigui no, a fi que no caigueu sota judici.

Oració en tota circumstància.— 13¿Sofreix algun d’entre vosaltres? Que pregui. ¿Algú està alegre? Que canti salms. 14¿Està malalt algun de vosaltres? Que faci cridar els preveres de l’Església, i que preguin damunt seu, després d’ungir-lo amb oli en el nom del Senyor[3397]. 15I la pregària de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el posarà bo. Si ha comès pecats, li seran perdonats.

Eficàcia de l’oració.— 16Confesseu-vos, doncs, els pecats els uns als altres i pregueu els uns pels altres perquè sigueu guarits. Pot molt l’oració fervent del just. 17Elies era un home passible com nosaltres; va pregar instantment que no plogués, i no va ploure damunt la terra durant tres anys i sis mesos. 18Va pregar una altra vegada, i el cel donà pluja, i la terra germinà el seu fruit.

Recomanació final.— 19Germans meus, si algun de vosaltres s’allunya de la veritat, i un altre el converteix, 20que sàpiga que el qui haurà convertit un pecador de l’error del seu camí li salvarà l’ànima[3398] de la mort i cobrirà una multitud de pecats.