Habacuc (Ha. 1,1-3,19)[1718]

Títol.— 1L’oracle que percebé el profeta Habacuc.

Queixa sobre la situació actual

2¿Fins quan, Jahvè, hauré de demanar auxili,
sense que escolteu,
hauré de cridar cap a vos: «Violència!»,
sense que socorreu?
3¿Per què em feu veure allò que molesta
i he de contemplar allò que fa pena?
Enfront de mi hi ha devastacions,
i la disputa aixeca el dard.
4La llei es queda paralitzada
i no surt mai el dret,
ja que «impiu envoltant un just,
dret que va tort!»

El flagell de Déu

[1719] 5Vegeu entre les nacions, contempleu,
quedeu-vos atònits, estupefactes!
Ja que realitza als vostres dies una obra,
que no ho creuríeu, si us ho contessin!
6Sí, vet aquí que suscita els caldeus,
la gent agresta i fogosa
que va a les vastes extensions de la terra
a ocupar residències que no són seves.
7És terrible i fa molta por,
és d’ella que surten estralls;
8els seus corsers són més ràpids que panteres,
corren més rabents que llops del vespre.
Els cavalls dels seus cavallers van saltant,
vénen de lluny d’una volada;
com l’àguila que es tira al menjar,
9arriba cada un per al pillatge.
De Gómer, amb la cara cap a l’est,
aplega els captius com la sorra!
10Ella rai, fa escarni dels reis,
i els prínceps li són una cosa de per riure.
Ella es riu de qualsevol fortalesa,
apila terra i la pren;
11aleshores torniola com el vent i passa,
fa de la força el seu déu.

Per què tolera Déu semblant situació?

12¿No existiu des de l’origen, Jahvè,
el meu Déu sant, que no mor?
Jahvè, ¿que l’hauríeu posat per a fer justícia,
que l’hauríeu enviat per a castigar?
13Els vostres ulls són massa purs per a veure el mal,
vós no podeu contemplar allò que fa pena.
¿Per què contempleu en silenci els qui rapinyen,
quan l’impiu engoleix el (més) just (que ell)?
14Tracteu els homes com si fossin peixos del mar,
com uns rèptils que no tenen amo.
15Ell els fa pujar a tots amb un ham,
els cobra amb el seu esparver.
Els aplega amb la seva teranyina,
per això, s’alegra i crida de joia.
16Per això, sacrifica al seu esparver
i encensa la seva teranyina,
ja que li procuren una porció grassa,
una vianda suculenta;
17per això, buida constantment l’esparver
per matar nacions sense pietat.

Resposta de Jahvè a la queixa

2 1«Em posaré dret al meu lloc de guàrdia,
em plantaré al meu observatori,
estaré alerta per veure què parla en mi,
què replica a la meva queixa».
2I Jahvè em féu de resposta,
digué: «Escriu-la, la visió,
posa-la clar sobre els taulers,
que corri el qui la llegeixi:
3Sí, és una altra visió per al terme,
que tracta de la fi, i no falla;
si es retarda, tu has de tenir espera;
que de venir, vindrà, sense entretenir-se!»

Condemna del conqueridor. Preludi

4Aquí el teniu, tot temerari
i mancat d’honradesa
(però el just viurà per ha ver estat fidel);
5i fins, perquè rapinya ardit,
és un home arrogant i antipàtic!
Dilata la gola com el país dels morts;
ell, com la mort, és insaciable;
arreplega cap a si totes les nacions,
abassega tots els pobles.

Quatre imprecacions. L’home rapaç

6Aquests, ¿no entonaran tots
contra ell una sàtira?
I compondran un epigrama,
li diran enigmes:
Ai de qui abassega allò que no és seu —fins quan?,
s’està carregant de deutes!
7Ja que de sobte es llevaran els teus creditors,
es despertaran els qui reclamen contra tu.
Seràs la víctima del seu saqueig,
8perquè tu els havies saquejats;
has sotmès al pillatge nacions opulentes,
els pobles pillaran tot allò que tens de sobra.
(A causa de la sang de l’home
i de la violència feta a la
terra, a la ciutat i a tots
els qui hi habiten.)

L’home sense escrúpols

9Ai de qui fa guanys il·lícits per a la seva casa,
per posar ben alt el seu niu,
per esquivar els cops de la desgràcia:
10és la confusió de la teva casa que has resolt!
Has esclafat unes nacions opulentes,
però has posat en perill la teva vida;
11ja que la pedra cridarà des de la paret,
des de l’embigat el cabiró li respondrà.

L’home sanguinari

12Ai de qui edifica la ciutat amb sang
i funda una vila amb injustícia
13(no ve això de Jahvè-Sabaot),
de manera que els pobles treballen per al foc
i les nacions s’extenuen per al no res!
14(que «la terra s’omplirà de
la glòria de Jahvè, com les
aigües cobreixen el mar?»)
17Ja que la violència feta al Líban et serà fatal;
et rebentaran tant el maltractar les bèsties,
com la sang de l’home i els tributs de la terra,
de la ciutat i de tots els qui hi habiten.

L’home intemperant

15Ai de qui fa beure els seus companys amb la gerra,
amb l’odre, fins a embriagar-los,
per poder contemplar-los nus
quan estan saturats 16d’ignomínia!
Beu tu també de la teva gerra,
fes tentines i ensenya el prepuci!
Es gira cap a tu la teva copa,
llordesa recobreix la teva glòria!

Fragment contra la idolatria.— 18¿De què serveix una estàtua, perquè l’esculpeixi el seu artista? ¿Una imatge de metall, un oracle mentider, perquè hi confiï el qui els crea amb vista a fabricar ídols muts? 19Ai de qui diu a la fusta: «Desperta’t!», i a la pedra inerta: «Deixondeix-te!» ¿És ella que hauria de fer oracles? És una cosa vana, plaquejada d’or i de plata, però sense un alè de vida que l’animi. 20En canvi, Jahvè és a l seu temple sant: silenci davant d’ell, tota la terra!

La teofania per a castigar l’impiu i salvar els jueus

3 1(Pregària del profeta Habacuc.)
2Jahvè, he sentit el que volíeu fer;
he vist, Jahvè, la vostra obra.
Al nostre temps doneu-li vida,
manifesteu-vos al nostre temps!
(En la còlera, penseu a tenir compassió!)
3Elóah[1720] venia de Teman,
i el Sant del mont Faran;
Pausa
la seva majestat cobreix el cel,
el seu reflex omple la terra.
4La seva resplendor era com el sol,
tenia dues ales als costats
(expressió metafòrica per «el seu poder»).
5Al seu davant caminava la pesta,
la febre li seguia les petjades.
6S’atura, i fa vacil·lar la terra,
la seva mirada fa botre les roques;
les muntanyes eternes es disloquen,
els puigs seculars li fan acatament (les rutes seculars).
7(Ho he vist sota els murs d’On!)
S’escruixeixen, les tendes de Cusan
els pavellons del país de Madian!
8¿És, doncs, contra els rius la vostra ira,
és contra el mar la vostra còlera?
Ja que pugeu al vostre cavall,
al vostre carro de la victòria;
9el vostre arc apareix nu,
amb l’eixam de dards de la vostra ira. Pausa
La terra es bada en torrents,
10les aigües us veuen, s’estremeixen,
els núvols deixen caure un diluvi,
tronen els oceans.
11El sol s’oblida de sortir,
la lluna es queda a la seva posada.
Per llum, van d’ací d’allà les vostres fletxes;
per claror, el llampec del vostre venable.
12En la vostra indignació apasseu la terra,
en la vostra ira trilleu els pagans;
13heu sortit en socors del vostre poble,
a socórrer el vostre ungit.
Esbardelleu el cap de la casa de l’impiu,
descalceu els fonaments fins al coll; Pausa
14amb el dard li foradeu el cap,
es desbanden els seus capitans
(els tirans amaguen un filat per devorar el pobre en secret),
15feu que els vostres cavalls trepitgin el mar,
el llot de les grans aigües!
16Quan ho sento, tot jo m’escruixeixo;
pel soroll, xiulo d’estupor.
La càries em penetra els ossos,
les cames se’m seguen d’esglai;
gemego pel dia del tràngol,
que ha de venir al poble que ens mou guerra.

Apèndix litúrgic

17Perquè la figuera no fa fruit,
no hi ha res per a collir en els ceps;
ha fallit la producció de l’olivera,
els camps no donen res per a menjar;
l’ovella ha desaparegut de la pleta,
no hi ha cap bou als estables.
[1721] 18Jo, però, faré festa a Jahvè,
cridaré de joia pel Déu que em socorre:
19Jahvè, el Senyor, és la meva força,
em torna els peus àgils com els de les cérvoles
i em fa caminar sobre les seves altures.

(Del mestre de cant. Amb instruments de corda[1722].)