Deuteronomi (Dt. 1,1-34,12)[195]

1 Introducció.— 1Paraules que Moisès adreçà a tot Israel (a l’altra banda del Jordà, a l’estepa, a l’Arabà, que confronta amb el mar Roig, entre Faran, Tófel, Laban, Haserot i Di-Zahab 2— onze jornades de camí de l’Horeb a Cadés-Barné, per la pista de les muntanyes de Seïr—. 3L’any quaranta, el mes onzè, el primer del mes, Moisès parlà als israelites) de tot allò que Jahvè li havia manat. 4Després d’haver derrotat Sehon, rei dels amorreus, que vivia a Hesebon, i Og, rei de Basan, que vivia a Astarot i Edrai, 5a l’altra banda del Jordà, a la terra de Moab, Moisès exposà aquesta llei dient:

Al·locucions de Moisès que preparen la renovació de l’aliança (Dt. 1,6-11,32)

De l’Horeb a la Terra Promesa.— 6Jahvè, el nostre Déu, ens va dir a l’Horeb: «Ja fa prou temps que esteu en aquesta muntanya; 7aneu cap a la muntanya dels amorreus i als pobles que hi habiten: a l’Arabà, a la Muntanya, a la Terra Baixa, al Nègueb i a la Costa, al país dels cananeus, al Líban i fins al gran riu Eufrat. 8Us ofereixo el país que teniu davant vostre. Aneu a prendre possessió del país que Jahvè jurà de donar als vostres pares, a Abraham, a Isaac, a Jacob i a la seva descendència».

Caps del poble.— 9Aquell temps, us vaig parlar així: «No puc portar-vos tot sol. 10Jahvè, el nostre Déu, us ha multiplicat de tal manera, que avui sou tants com les estrelles del cel. 11Que Jahvè, el Déu dels vostres pares, us multipliqui mil vegades més i us beneeixi tal com us ha promès. 12¿Com portaré jo tot sol la vostra càrrega, el vostre pes i els vostres plets? 13Elegiu de les vostres tribus homes savis, prudents i entesos, que jo els constituiré responsables vostres». 14Vosaltres em responguéreu: «Ens sembla bona la teva proposta». 15Aleshores vaig prendre els principals de les vostres tribus, homes savis i entesos, i els vaig constituir responsables vostres: caps de mil, de cent, de cinquanta, de deu, i magistrats de cada tribu. 16Aleshores, vaig manar als vostres jutges: «Escolteu els vostres germans i jutgeu segons justícia les qüestions que es presentin entre ells o amb els forasters. 17En el judici, no feu accepció de persones; escolteu els humils igual que els poderosos. No temeu ningú, perquè el judici és cosa de Déu. Si trobeu un cas massa espinós, adreceu-me’l, que jo l’escoltaré». 18I us vaig prescriure tot allò que havíeu de fer.

Ordre d’emprendre la conquesta.— 19Deixant l’Horeb, travessàrem tot el desert immens i paorós que heu vist, en direcció a la muntanya dels amorreus, com ens havia manat Jahvè, el nostre Déu, i arribàrem a Cadés-Barné. 20Jo us vaig dir: «Heu arribat a la muntanya dels amorreus que Jahvè, el nostre Déu, ens dóna. 21Jahvè, el teu Déu, t’ofereix el país que tens al davant: puja-hi, pren-ne possessió com t’ha indicat Jahvè, el Déu dels teus pares. No tinguis por ni et deixis abatre».

Exploració del país.— 22Vosaltres us presentàreu tots per dir-me: «Enviem primer homes que explorin el país i que ens informin sobre l’itinerari que hem de seguir i les ciutats on hem d’anar». 23La proposta em va semblar bona i vaig escollir dotze homes d’entre vosaltres, un per cada tribu. 24Ells partiren i, dalt de la muntanya, arribaren a la vall d’Escol i l’exploraren. 25S’emportaren fruits de la terra, baixaren cap a nosaltres i ens donaren aquesta resposta: «És un bon país, el que Jahvè, el nostre Déu, ens dóna».

Israel no vol emprendre la conquesta.— 26Amb tot, vosaltres no hi volguéreu pujar i fóreu rebels a l’ordre de Jahvè, el vostre Déu. 27Murmuràreu a les vostres tendes dient: «Jahvè no ens estima; ens ha fet sortir d’Egipte per posar-nos a les mans dels amorreus i anorrear-nos. 28On anem? Els nostres germans ens han posat la por al cor: “És un poble més gran i nombrós que nosaltres, ens diuen; les ciutats són grans i amb fortificacions enormes. Fins hem vist enaquites en el país”». 29Jo us vaig dir: «No en tingueu pas por. 30Jahvè, el vostre Déu, us anirà al davant per combatre ell mateix a favor vostre, com ho féu a l’Egipte davant vostre, 31i al desert, on veieres com Jahvè, el teu Déu, et portà, com un home porta el seu fill[196] , tot al llarg del camí que féreu per arribar en aquest lloc. 32Però, malgrat això, cap de vosaltres no volgué confiar en Jahvè, el vostre Déu, 33que us precedia en la ruta, buscant-vos el lloc per a acampar. De nit, amb foc us il·luminava el camí que seguíeu i, de dia, us guiava amb un núvol».

Aquella generació morirà al desert.— 34Quan Jahvè sentí les vostres paraules, s’exasperà i pronuncià un jurament: 35«Cap dels homes d’aquesta generació dolenta no veurà el bon país que jo he promès de donar als vostres pares, 36llevat de Caleb, fill de Jefonnè; ell sí, que el veurà. Jo li donaré, per a ell i per als seus, el país que ha explorat, perquè ha seguit fidelment Jahvè». 37Fins contra mi s’indignà Jahvè per culpa vostra, i em va dir: «Tu tampoc no hi entraràs. 38Hi entrarà Josuè, fill de Nun, el teu ajudant. Encoratja’l, perquè és ell qui el donarà a Israel en possessió. 39Els vostres fills, dels quals dèieu que serien presos com a botí, els nens que avui encara no saben distingir el bé del mal, són els qui hi entraran. Els el donaré, i el posseiran. 40Ara, aneu cap al desert pel camí del mar Roig».

Intent de conquesta fracassat.— 41Vosaltres vau respondre: «Hem pecat contra Jahvè. Volem pujar-hi i combatre, tal com Jahvè, el nostre Déu, ens ha manat». Cadascú se cenyí les armes i us disposàreu a pujar cap a la muntanya. 42Jahvè m’advertí: «Digue’ls: No hi pugeu, ni combateu, perquè no seré entre vosaltres. No us arrisqueu a ser derrotats pels vostres enemics». 43Us ho vaig advertir, però no m’escoltàreu. Resistint l’ordre de Jahvè, us obstinàreu a pujar a la muntanya. 44Els amorreus que habiten en aquella muntanya sortiren al vostre encontre, us perseguiren com un eixam d’abelles i us derrotaren a Seïr fins a Hormà. 45De retorn, ploràreu davant Jahvè, però Jahvè no va fer cas dels vostres clams ni us escoltà. 46I restàreu a Cadés molt de temps, tot el temps que vosaltres sabeu.

2 Camí de la Terra Promesa. Prohibició d’atacar els fills d’Esaú.— 1Després partírem cap al desert per la pista del mar Roig, com Jahvè m’havia dit. Durant molt de temps, voltàrem al peu de la muntanya de Seïr. 2Jahvè em va dir: 3«Ja fa prou temps que rodegeu aquesta muntanya. Repreneu la direcció del nord. 4Dóna al poble aquesta ordre: Ara passareu ran de la frontera dels vostres germans, els fills d’Esaú, que habiten a Seïr. Quan us veuran, tindran por de vosaltres. 5No els ataqueu, perquè no us dono res del seu país, ni la petjada d’un peu; la muntanya de Seïr, l’he donada en possessió a Esaú. 6Compreu-los, pagant amb diners, tot allò que necessiteu per a menjar, i l’aigua per a beure. 7Jahvè, el teu Déu, t’ha beneït en totes les obres de les teves mans. Ell coneix la teva marxa per aquest gran desert. Fa quaranta anys que Jahvè, el teu Déu, és amb tu, i no t’ha mancat mai res». 8Vorejàrem, doncs, el país dels nostres germans, els fills d’Esaú, que habiten a Seïr, per la pista de l’Arabà, des d’Elat i Asion-Gàber.

Prohibició d’atacar Moab.— Després seguírem la pista de l’estepa de Moab. 9Jahvè em va dir: «No ataquis Moab ni el provoquis a la lluita, perquè no et donaré el seu territori. És als fills de Lot que he donat Ar en possessió. 10Antigament hi habitaven els emites, poble gran i nombrós, de gran estatura, com els enaquites. 11Ells també són considerats rafaïtes, com els enaquites; els moabites els anomenen emites. 12Antigament habitaven a Seïr els horreus, però els fills d’Esaú els envaïren, els anorrearen i s’hi establiren en lloc d’ells. Igual com féu Israel al seu propi país que Jahvè li havia donat. 13Ara, doncs, alceu-vos i travesseu el torrent de Sared». I passàrem el torrent de Sared.

14La marxa de Cadés-Barné fins a passar el torrent de Sared durà trenta-vuit anys, fins que s’extingí tota la generació d’homes de guerra que hi havia al campament, tal com Jahvè els havia jurat. 15La mà de Jahvè pesava sobre ells per eliminar-los del campament, fins que s’extingiren.

Prohibició d’atacar els ammonites.— 16Quan tots els homes de guerra d’entre el poble foren morts, 17Jahvè em va dir: 18«Avui passaràs la frontera d’Ar, el territori de Moab, 19i t’acostaràs als ammonites. No els ataques ni els provoques al combat, perquè tampoc no et dono la possessió del seu país. L’he donada ja als fills de Lot. 20Aquest país era considerat també terra de rafaïtes. Els rafaïtes l’habitaven antigament, i els ammonites els anomenen zomzomites. 21Era un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els enaquites, però que Déu exterminà per mitjà dels ammonites, els quals prengueren possessió del país, per habitar-hi en lloc d’ells. 22És el mateix que Jahvè havia fet pels fills d’Esaú que habiten a Seïr, quan anorreà davant d’ells els horreus, per desposseir-los del país on els fills d’Esaú habiten fins al dia d’avui en comptes d’ells. 23Igual com els avites, que habitaven en poblets fins a Gaza. Els caftorites, provinents de Caftor, els aporrinaren i s’hi establiren en lloc d’ells. 24Marxeu i passeu el torrent d’Arnon. He posat a la teva mà l’amorreu Sehon, rei d’Hesebon, i tot el seu país. Comença la conquesta i provoca’l al combat. 25Des d’ara començo a escampar el terror del teu poder entre tots els pobles que hi ha sota el cel. En sentir parlar de tu, tremolaran i quedaran davant teu sense forces».

Conquesta del reialme de Sehon.— 26Aleshores, des de l’estepa de Quedimot vaig enviar missatgers a Sehon, rei d’Hesebon, en to de pau, dient: 27«Deixa’m passar pel teu territori. Seguiré constantment la pista, sense decantar-me ni a dreta ni a esquerra. 28Ven-me el menjar, pagant amb diners, i també l’aigua per a beure, dóna-me-la pagant. Deixa’m només passar, 29tal com ho han fet el fills d’Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar; així podré travessar el Jordà, cap al país que Jahvè, el nostre Déu, ens dóna». 30Però Sehon, rei d’Hesebon, ens refusà el permís de passar pel seu territori; Jahvè, el teu Déu, li havia endurit i entossudit el cor perquè caigués a les teves mans. Així ha quedat fins al dia d’avui. 31Jahvè em va dir: «Començo per donar-te Sehon i el seu territori. Emprèn la conquesta per prendre possessió del seu país». 32Sehon ens sortí al pas amb tot el seu poble, per presentar-nos batalla a Jahas. 33Però Jahvè, el nostre Déu, el va fer caure en poder nostre. El derrotàrem a ell, els seus fills i tot el seu poble. 34Vam prendre totes les seves ciutats i les vam lliurar a l’extermini sagrat, homes, dones i criatures. No deixàrem cap supervivent. 35Només ens vam reservar el bestiar i el botí dels pobles que havíem conquerit. 36Des d’Aroer, situat a la vora del torrent d’Arnon, i de la ciutat situada a la vall, fins a Galaad, cap ciutat no ens resultà inexpugnable. Jahvè, el nostre Déu, ens les va donar totes. 37Però no t’acostares al territori dels ammonites ni a tota la riba del torrent de Jaboc, ni als pobles de la muntanya, ni a cap lloc dels que t’havia prohibit Jahvè, el nostre Déu.

3 Conquesta de Basan.— 1Després pujàrem per la ruta de Basan. I Og, rei de Basan, sortí al nostre encontre amb totes les seves tropes per presentar-nos batalla a Edrai. 2Jahvè em va dir: «No el temis, que l’he posat a les teves mans, amb totes les seves tropes i el seu territori. Tracta’l com vas tractar Sehon, rei dels amorreus, que vivia a Hesebon». 3Jahvè, el nostre Déu, va fer caure en poder nostre Og, rei de Basan, amb tot el seu exèrcit, i el derrotàrem, tant, que no en restà ni un supervivent. 4Vam devastar totes les seves ciutats, sense deixar-ne cap per prendre: seixanta ciutats, tota la regió d’Argob, que era el reialme d’Og a Basan. 5Totes aquestes ciutats estaven fortificades, amb muralles altes, portes i forrellats. Sense comptar les poblacions obertes, que eren molt nombroses. 6Les exterminàrem totes com ho havíem fet amb Sehon, rei d’Hesebon; extermini sagrat de totes les ciutats, amb els homes, les dones i les criatures. 7El bestiar i el botí, ens els reservàrem per a nosaltres. 8Així prenguérem de les mans dels dos reis amorreus el territori de la Transjordània, des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon 9(els sidonis anomenen Sarion l’Hermon, i els amorreus, Sanir), 10totes les viles del Planell, tot Galaad i tot Basan fins a Selcà i Edrai, ciutats reials d’Og, a Basan. 11Og, rei de Basan, era l’únic supervivent dels rafaïtes (el seu sarcòfag és de ferro i es troba a Rabà dels ammonites; la seva llargada és de nou colzades d’home, i la seva amplada, de quatre).

Repartició dels territoris.— 12Aquell temps, vam prendre possessió d’aquesta terra. Vaig donar a Rubèn i a Gad des d’Aroer, situat sobre la vota del torrent (l’Arnon, fins a la meitat de la muntanya de Galaad, amb els seus pobles. 13La resta de Galaad i tot Basan, el reialme d’Og, ho vaig donar a la meitat de la tribu de Manasés (tota la regió de l’Argob. Tot Basan s’anomenava país dels rafaïtes. 14Jaïr, fill de Manasés, s’apoderà de tota la regió d’Argob fins a la frontera dels guesurites i dels macatites, i donà a Basan el seu nom d’Havot-Jaïr, que ha quedat fins avui. 15A Maquir, li vaig donar Galaad. 16A Rubèn i a Gad, els vaig donar des de Galaad fins al torrent d’Arnon —el mig del torrent es la frontera—, i fins al torrent de Jaboc, frontera dels ammonites. 17També l’Arabà, amb el Jordà com a frontera, des de Quennèret fins a la mar de l’Arabà, la mar de la sal, al peu de les Vessants de Fasgà, per la part d’orient).

Normes per a la conquesta de Canaan.— 18Aleshores us vaig donar aquesta ordre: «Jahvè, el vostre Déu, us ha donat aquest país per a posseir-lo; tots els homes de guerra passaran armats al davant dels vostres germans, els israelites. 19Només les dones, les criatures i els ramats —sé que teniu molts ramats— es quedaran a les ciutats que us he donat, 20fins que Jahvè hagi instal·lat els vostres germans, com ho ha fet amb vosaltres, i també ells hagin pres possessió del país que Jahvè, el vostre Déu, els dóna a la banda occidental del Jordà. Després retornareu cadascú a l’heretat que us he donat».

Josuè, successor de Moisès.— 21Aquell temps, també, vaig dir a Josuè: «Els teus ulls han vist el que Jahvè, el vostre Déu, ha fet amb aquests dos reis. Així mateix farà amb tots els reialmes on ara vas. 22No els temis. Jahvè mateix, el vostre Déu, combatrà per vosaltres».

23Aleshores vaig implorar el favor de Jahvè: 24«Senyor Jahvè, vós heu començat a mostrar al vostre servent la vostra grandesa i la vostra mà poderosa. Quin déu hi ha al cel o a la terra que faci gestes com les vostres? 25Deixeu-me passar, si us plau. Que pugui veure aquest país excel·lent a la banda occidental del Jordà, aquesta bella muntanya i el Líban». 26Però Jahvè s’havia indignat per culpa vostra i no m’escoltà. Jahvè em va dir: «Prou, no em tornis a parlar més d’això. 27Puja al cim de Fasgà i alça els ulls cap a ponent, cap al nord, al migdia i a llevant, i contempla amb els ulls, perquè tu no passaràs el Jordà. 28Dóna ordres a Josuè, infon-li coratge i fermesa; és ell qui passarà davant d’aquest poble i els donarà la possessió del país que veus». 29Ens quedàrem, doncs, a la vall, davant Bet-Fegor.

4 Exhortació a la fidelitat.— 1Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que us ensenyo per què els poseu en pràctica; així viureu i entrareu a prendre possessió del país que us dóna Jahvè, el Déu dels vostres pares. 2No afegireu ni traureu res a les ordres que us dono. Observeu els manaments de Jahvè, el vostre Déu, que jo us prescric. 3Els vostres ulls han vist el que Jahvè ha fet a Baal Fegor. Tots els qui anaven a venerar Baal Fegor, Jahvè, el teu Déu, els ha exterminats d’entre vosaltres. 4En canvi, vosaltres que restàreu fidels a Jahvè, el vostre Déu, continueu tots en vida. 5Mireu, us he ensenyat els decrets i les prescripcions tal com Jahvè, el meu Déu, me’ls va ordenar, a fi que els poseu en pràctica al país que prendreu en possessió. 6Observeu-los i poseu-los en pràctica; així us mostrareu savis i assenyats als ulls dels altres pobles, els quals, en conèixer tots aquests decrets, diran: «Aquesta gran nació és un poble savi i assenyat». 7¿Quina és, en realitat, la gran nació que tingui els seus déus tan a prop com ho és Jahvè, el nostre Déu, sempre que l’invoquem? 8I quina és la gran nació que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justos com aquesta llei que jo us proposo?

Evocació de l’aliança del Sinaí.— 9Mira bé de no oblidar-te dels fets que has vist amb els ulls i de no deixar que s’esborrin del teu cor tots els dies de la teva vida; fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills. 10El dia que vas ser davant Jahvè, el teu Déu, a l’Horeb, quan Jahvè em va dir: «Convoca’m el poble, perquè jo els faci sentir les meves paraules i aprenguin a respectar-me tot el temps que visquin damunt la terra, i ho ensenyin als seus fills», 11vosaltres us atansàreu i vau estar al peu de la muntanya, mentre la muntanya cremava fins a ple cel, coberta de foscor i d’espesses nuvolades. 12Aleshores Jahvè us parlà des del mig del foc. Vosaltres sentíreu el so de les paraules, però no vau veure cap figura, només n’escoltàreu el so. 13Us anuncià la seva aliança i us va manar de complir els deu manaments que va escriure sobre dues taules de pedra. 14Jahvè em va ordenar, aquell temps, d’ensenyar-vos els decrets i les prescripcions que havíeu de complir al país on vosaltres entrareu per prendre’n possessió.

Prohibició de les imatges.— 15Estigueu ben atents: El dia que Jahvè us va parlar a l’Horeb, enmig del foc, no veiéreu cap imatge. 16No us pervertiu, doncs; no us feu cap escultura, ídol o imatge d’home o de dona, 17ni cap representació d’animals de la terra, ni de cap ocell que vola pel cel, 18ni de cap rèptil que s’arrossega, ni de cap peix que viu a l’aigua, dessota la terra. 19Si alces els ulls al cel i veus el sol, la lluna i les estrelles, tota l’estelada, no et deixis seduir per adorar-los i donar-los culte. Jahvè, el teu Déu, els ha distribuïts per tots els pobles sota el cel, 20mentre que, a vosaltres, Jahvè us ha escollit, us ha fet sortir d’aquell forn de ferro que era l’Egipte, perquè fóssiu el poble del seu heretatge, com ho sou avui. 21Jahvè s’indignà contra mi per culpa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà i que no entraria al bon país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència. 22Jo moriré en aquesta terra sense passar el Jordà; vosaltres, però, el passareu i prendreu possessió d’aquest bon país. 23Mireu de no oblidar l’aliança que Jahvè, el vostre Déu, ha fet amb vosaltres; no us fabriqueu cap escultura que representi res del que Jahvè, el vostre Déu, us ha prohibit. [197] 24Perquè Jahvè, el teu Déu, és un foc devorador, el Déu gelós. 25Quan haureu engendrat fills i néts, i haureu envellit en el país, si us pervertiu i us fabriqueu qualsevol imatge, obrant així el mal que ofèn Jahvè, el teu Déu, i provocant la seva indignació, 26prenc avui per testimonis el cel i la terra contra vosaltres, i us faig saber que desapareixereu de pressa del país que, passant el Jordà, conquerireu. No hi viureu molts anys; en sereu totalment exterminats. 27Jahvè us dispersarà entre les nacions i no restareu més que un petit nombre enmig de les nacions on Jahvè us haurà portat. 28Allà donareu culte als déus de fusta i de pedra, obra de les mans de l’home, que no hi veuen, ni hi senten, ni mengen, ni oloren.

Conversió a l’exili.— 29Allà buscareu Jahvè, el teu Déu, i, si el cerques amb tot el cor i amb tota l’ànima, el trobaràs. 30En la teva desgràcia, quan tot això t’haurà succeït, passat molt de temps, tornaràs a Jahvè, el teu Déu, i l’escoltaràs. 31Perquè Jahvè, el teu Déu, és el Déu entranyable. No t’abandonarà ni et destruirà, ni s’oblidarà de l’aliança que va jurar als teus pares.

Amor de Déu per Israel.— 32Pregunta als temps antics que t’han precedit des del dia que Déu creà l’home sobre la terra; pregunta d’un extrem a l’altre del cel. ¿Ha succeït mai una cosa tan gran com aquesta o s’ha sentit mai res de semblant? 33¿Quin poble ha sentit mai la veu de Déu que parlès enmig del foc, com tu l’has sentida, i ha continuat vivint? 34¿Hi ha hagut mai cap Déu que intentés de venir a treure un poble del poder d’un altre, mitjançant proves, senyals i prodigis, que portés el combat amb mà forta i amb braç poderós, i que realitzés gestes extraordinàries, com ho ha fet per vosaltres Jahvè, el vostre Déu, a l’Egipte, i vosaltres ho heu presenciat? [198] 35A tu, et fou concedit tot això per fer-te saber que Jahvè és realment Déu, i que no n’hi ha d’altre fora d’ell. 36Des del cel, t’ha fet sentir la seva veu per instruir-te; t’ha fet veure damunt la terra el gran foc, i has sentit les seves paraules del mig del foc. 37Per amor als teus pares, ha escollit la seva descendència després d’ells. Per la seva presència i el seu gran poder, t’ha fet sortir d’Egipte 38i ha desposseït, davant teu, nacions més grans i més poderoses que tu, per introduir-te al país d’ells i donar-te’l en herència, com ho és avui. 39Reconeix, doncs, avui i tingues present en el teu cor que Jahvè és Déu allà dalt del cel com aquí baix a la terra, i no n’hi ha d’altre fora d’ell. 40Observa els seus decrets i els seus manaments que avui jo et prescric, perquè sigueu feliços, tu i els teus fills, i puguis viure molts anys al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna per sempre.

Ciutats d’asil.— 41Aleshores Moisès reservà tres ciutats de la banda oriental del Jordà, 42com a asil. L’homicida que hagi mort un company seu involuntàriament, sense que abans fos enemic seu, si fuig en una d’aquestes ciutats, podrà salvar la vida. 43Les ciutats són: Bósor, al desert del Planell, per als rubenites; Ramot, a Galaad, per als de Gad, i Gaulon, a Basan, per als de Manasés.

Nova introducció a les al·locucions de Moisès.— 44Llei que Moisès imposà als israelites. 45Prescripcions, decrets i decisions que Moisès va proclamar per als israelites a la sortida d’Egipte. 46A la banda oriental del Jordà, a la vall que hi ha davant de Bet-Fegor, al país de Sehon, rei dels amorreus que residia a Hesebon, que Moisès i els israelites havien derrotat a la sortida d’Egipte, 47i prengueren possessió del seu país, com també del país d’Og, rei de Basan; dos reis dels amorreus, que habitaven a la banda oriental del Jordà, 48des d’Aroer, que es troba damunt la vora del torrent d’Arnon, fins a la muntanya de Sarion, és a dir, l’Hermon, 49i tota l’Arabà de la banda oriental del Jordà, fins a la mar de l’Arabà, al peu de les Vessants de Fasgà.

5 Decàleg.— 1Moisès convocà tot Israel i els digué: «Escolta, Israel, els decrets i les decisions que jo proclamo avui. Aprèn-los i procura de posar-los en pràctica. 2Jahvè, el vostre Déu, va concloure una aliança amb vosaltres a l’Horeb. 3No va concloure aquesta aliança amb els nostres pares, sinó amb vosaltres, avui aquí presents i en vida. 4Cara a cara us va parlar Jahvè a la muntanya, enmig del foc. 5Jo era entre Jahvè i vosaltres per trametre-us la paraula de Jahvè, ja que vosaltres, per por del foc, no pujàreu a la muntanya. I Jahvè va dir:

6«Jo sóc Jahvè, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge.

7No tinguis altres déus fora de mi.

8No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra o a les aigües de sota la terra. 9No les adoris ni els donis culte, perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu, el Déu gelós, que castigo la culpa dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen, 10però mantinc fidelment el meu amor fins a la mil·lèsima generació dels qui m’estimen i observen els meus manaments.

11No juris en nom de Jahvè, el teu Déu, en fals; perquè Jahvè no deixarà sense càstig el qui jura en el seu nom en fals.

12Mira de santificar el dissabte, com t’ha manat Jahvè, el teu Déu. 13Treballa durant sis dies i ocupa’t en les teves feines, 14però el dia setè és dia de repòs, dedicat a Jahvè, el teu Déu. No t’ocupis en cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu criat, ni la teva criada, ni tampoc el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni els forasters que viuen al teu país; que el teu criat i la teva criada reposin com tu mateix. 15Recorda’t que eres esclau al país d’Egipte i que Jahvè, el teu Déu, te’n va fer sortir amb mà forta i amb braç poderós. Per això, Jahvè, el teu Déu, t’ordenà de celebrar el dissabte.

16Honra el pare i la mare, com et mana Jahvè, el teu Déu, perquè tinguis una vida llarga, i siguis feliç al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna.

17No matis.

18No cometis adulteri.

19No raptis cap home.

20No llevis fals testimoni contra el teu proïsme.

(18)21No desitgis la muller del teu proïsme. No desitgis la casa del teu proïsme, ni el seu camp, ni el seu criat, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res que li pertanyi».

(19)22Aquestes són les paraules que Jahvè, amb veu potent, adreçà a tot el poble reunit a la muntanya, des del foc, enmig de foscor i d’espesses nuvolades. Sense afegir-hi res més, les va escriure damunt dues taules de pedra i me les donà.

Mediació de Moisès.— (20)23Quan vau sentir la veu que venia de la tenebra, mentre el foc abrusava la muntanya, tots els caps de tribu i els ancians vinguéreu a dir-me: (21)24«Jahvè, el nostre Déu, ens ha fet veure la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu des del foc. Avui hem vist com Déu parlava a l’home, i aquest podia restar en vida. (22)25¿Per què hem de morir, doncs, ara? Aquest foc ens devorarà! Si continuem escoltant la veu de Jahvè, el nostre Déu, morirem. (23)26¿Qui d’entre tots els homes ha restat en vida, després de sentir la veu del Déu vivent parlant des del foc, com nosaltres l’hem sentida? (24)27Acosta’t tu, i escolta tot el que diu Jahvè, el nostre Déu. Tu ens trametràs allò que Jahvè, el nostre Déu, t’hagi dit, i nosaltres ho escoltarem i ho posarem en pràctica». (25)28Jahvè escoltà les vostres paraules i em va dir: «He sentit les paraules que et deia el poble i m’ha agradat això que diuen. (26)29Tant de bo que sempre conservessin un cor tan disposat a reverenciar-me i a observar tothora els meus manaments. Serien feliços ells i els seus fills per sempre més. (27)30Vés i digue’ls: “Tornen-vos-en a les vostres tendes”. (28)31Però tu, queda’t aquí amb mi, i jo et comunicaré tots els manaments, els decrets i les decisions que els has d’ensenyar perquè els practiquen al país que jo els dono en possessió». (29)32Procuren, doncs, de posar-los en pràctica tal com us ha manat. No us en decanten ni a dreta ni a esquerra. 30(33)Seguiu exactament la ruta que Jahvè, el vostre Déu, us ha tragat, i viureu feliços durant molts anys al país que conquerireu.

6 Observança dels manaments. El manament més gran.— 1Aquests són els manaments, els decrets i les decisions que Jahvè, el vostre Déu, manà d’ensenyar-vos perquè els practiquen al país on entraren per prendre’n possessió. 2Reverencia Jahvè, el teu Déu, i observa tots els decrets i els preceptes que jo et mano, tu, el teu fill i el fill del teu fill, tots els dies de la teva vida, i viuràs molts anys. 3Escolta, doncs, Israel i procura de posar en pràctica això que et farà feliç, i et farà un poble nombrós perquè Jahvè, el Déu dels teus pares, t’ha promès una terra que regalima llet i mel. 4Escolta, Israel: Jahvè és el nostre Déu[199], Jahvè tot sol. [200] 5Estima Jahvè, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. 6Les paraules dels manaments que avui et dono, grava-les en el teu cor, 7inculca-les als teus fills, repeteix-les assegut a casa teva, anant de camí, quan vagis a dormir i quan et llevis. 8Aplica-te-les a la mà com un senyal[201] i posa-te-les com una cinta entre els ulls. 9Escriu-les al brancal de casa teva i a les teves portes[202].

Fidelitat després de la conquesta.— 10Jahvè, el teu Déu, et farà entrar al país que va prometre als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, on et donarà ciutats grans i ben construïdes, que tu no has edificat; 11cases plenes de tota mena de béns, que tu no has omplert; cisternes fondes, que tu no has excavat; vinyes i olivars, que tu no has plantat. 12Quan n’hauràs menjat i t’hauràs saciar, guarda’t d’oblidar Jahvè que t’ha fet sortir del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge. 13Reverencia Jahvè, el teu Déu, i dona-li culte, i jura pel seu nom. 14No segueixis altres déus, d’entre els déus de les nacions que us envolten. 15Perquè Jahvè, el teu Déu, que resideix enmig teu, és el Déu gelós. No sigui que s’encengui contra tu l’enuig de Jahvè, el teu Déu, i et faci desaparèixer de la terra. 16No poseu a prova Jahvè, el vostre Déu, com l’hi posàreu a Massà. 17Observa els manaments que et dóna Jahvè, el teu Déu, el seu pacte i els seus decrets. 18Fes el que Jahvè aprova, i seràs feliç, entraràs al bon país que Jahvè va prometre als teus pares i en prendràs possessió. 19Jahvè, en efecte, va prometre d’expulsar-ne els teus enemics.

Transmissió de la fe.— 20Quan demà el teu fill et pregunti: «¿Què són aquest pacte, aquests decrets i aquestes decisions que ens ha imposat Jahvè, el nostre Déu?», 21respondràs: «Érem esclaus del Faraó a l’Egipte, i Jahvè ens en féu sortir amb mà forta. 22Jahvè féu davant nostre senyals i prodigis grandiosos i terribles contra Egipte, contra el Faraó i tots els seus familiars. 23A nosaltres, ens en féu sortir per conduir-nos al país que va prometre als nostres pares i donar-nos-el. 24Jahvè ens ordenà de posar en pràctica tots aquests decrets, de reverenciar Jahvè, el nostre Déu, perquè siguem feliços per sempre com fins ara. 25Si nosaltres procurem de posar en pràctica tots aquests manaments que ell ens ha prescrit, serem justos davant Jahvè, el nostre Déu».

7 Israel, poble separat.— 1Quan Jahvè, el teu Déu, t’haurà introduït al país que conqueriràs, expulsarà davant teu moltes nacions: hitites, guergueseus, amorreus, cananeus, ferezeus, heveus i jebuseus, set nacions més nombroses i més poderoses que tu; 2i quan Jahvè, el teu Déu, les haurà posades a les teves mans, i les hauràs derrotades, les sotmetràs a l’extermini sagrat. No pactis amb elles ni en tinguis compassió. 3No contreguis matrimonis amb elles. No donis les teves filles als seus fills, ni prenguis les seves filles per als teus fills. 4Elles desviarien els teus fills de mi i donarien culte a déus estrangers. Aleshores s’encendria l’enuig de Déu contra vosaltres i us faria desaparèixer ràpidament. 5El que heu de fer amb elles és això: destruir els seus altars, demolir les esteles, trossejar els troncs sagrats i cremar els seus ídols. 6Perquè tu ets un poble sant per a Jahvè, el teu Déu. Jahvè, el teu Déu, t’ha escollit perquè siguis el seu poble entre totes les nacions que hi ha a la terra. 7Jahvè no s’ha lligat amb vosaltres ni us ha elegit perquè fóssiu els més nombrosos entre els pobles. En realitat, sou el més petit entre tots. 8És perquè us estima i perquè vol complir el jurament que va fer als vostres pares. Per això, Jahvè us ha fet sortir amb mà forta i t’ha deslliurat de la casa d’esclavatge, del poder del Faraó, rei d’Egipte. 9Reconeix, doncs, que Jahvè, el teu Déu, és el veritable Déu, el Déu fidel que manté el pacte i el seu amor fins a la mil·lèsima generació dels qui l’estimen i observen els seus manaments, 10però que castiga sense dilació i destrueix els qui no l’estimen. No triga a donar-los allò que mereixen. 11Observa, doncs, els manaments, els decrets i les decisions que avui t’ordeno de posar en pràctica. 12Si escolteu aquestes decisions, si les observeu i les poseu en pràctica, també Jahvè, el teu Déu, mantindrà el pacte i l’amor que va prometre als teus pares. 13T’estimarà, et beneirà i et multiplicarà. Beneirà el fruit de les teves entranyes, el fruit de les teves terres, el teu blat, el vi novell i l’oli; la cria de les teves vaques i els petits de les ovelles, al país que va prometre als teus pares de donar-te. 14Rebràs més benediccions que tots els pobles. No seran estèrils cap home ni cap dona, ni cap mascle o femella dels teus ramats. 15Jahvè allunyarà tota malaltia. No t’enviarà cap de les plagues malignes de l’Egipte que tu coneixes, sinó que les reservarà per als qui t’odien. 16Devoraràs tots els pobles que Jahvè, el teu Déu, et posarà a les mans. Que els teus ulls no en tinguin pietat, no donis culte als seus déus; seria un parany per a tu.

La força de Déu.— 17Si penses dintre teu: «Aquests pobles són més nombrosos que jo; com els podré expulsar?», 18jo et dic: No els temis! Recorda’t del que Jahvè, el teu Déu, ha fet al Faraó i a tot l’Egipte, 19les grans proves que han vist els teus ulls, els senyals i prodigis, la mà forta i el braç poderós amb què Jahvè, el teu Déu, te’n féu sortir. Així també farà Jahvè, el teu Déu, amb tots els pobles que ara tems d’afrontar. 20Jahvè, el teu Déu, els enviarà fins i tot tàvecs, per anorrear els supervivents que s’escapin del teu davant. 21No els temis; enmig teu hi ha la presència de Jahvè, el teu Déu, el Déu gran i temible. 22Jahvè, el teu Déu, expulsarà a poc a poc aquestes nacions. No podràs exterminar-les en un dia no fos cas que es multipliquessin contra teu les bèsties ferotges. 23Jahvè, el teu Déu, te les posarà a les mans, terriblement desmoralitzades, fins que desapareguin. 24Farà caure els reis en poder teu, i n’esborraràs el nom de sota la capa del cel; cap d’ells no et podrà resistir fins que els hauràs exterminat. 25Cremeu al foc les escultures dels seus déus. No vulguis apropiar-te la plata ni l’or que tenen; no caiguis en aquest parany; això seria una abominació davant Jahvè, el teu Déu. 26No introdueixis a casa teva res d’abominable, que tu també series reu de l’extermini sagrat. Detesta-ho i abomina-ho sense contemplacions, perquè està destinat a l’extermini sagrat.

8 Proves del desert.— 1Mireu de posar en pràctica tots els manaments que avui et dono; així viureu i us multiplicareu, i entrareu en el país que Jahvè va prometre als vostres pares, i en prendreu possessió. 2Recorda’t de tot el camí que Jahvè, el teu Déu, t’ha obligat a fer aquests quaranta anys pel desert, afligint-te i provant-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaves els seus manaments o no. 3Et va afligir fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè sàpigues que l’home no viu sols de pa, sinó de tot allò que surt de la boca de Jahvè. 4Els teus vestits no s’envelliren de portar-los, ni se’t van inflar els peus durant quaranta anys. 5Reconeix, doncs, de tot cor que Jahvè, el teu Déu, et corregeix com un pare corregeix el seu fill. 6Observa els manaments de Jahvè, el teu Déu; segueix les seves normes, i reverencia’l.

Temptacions de la vida sedentària.— 7Jahvè et conduirà en un bon país, un país de torrents d’aigua, de fonts que no s’estronquen i neixen a les valls o a la muntanya. 8País de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners; terra d’oliveres, d’oli i de mel. 9País on menjaràs el pa en abundància, i res no et faltarà. País on hi ha pedra de ferro, i a les seves muntanyes té mines d’aram. 10Llavors menjaràs fins a saciar-te, i beneiràs Jahvè, el teu Déu, pel bon país que t’haurà donat. 11Guarda’t bé d’oblidar-te de Jahvè, el teu Déu, i de deixar d’observar els seus manaments, les decisions i els decrets que et dono avui. 12No fos cas que, quan hagis menjat fins a saciar-te, quan habitis les bones cases que t’hauràs construït, 13quan s’hagin multiplicat els teus ramats de bous i d’ovelles, quan hagis adquirit molt diner en plata i or, quan prosperi tot allò que tinguis, 14s’enorgullís el teu cor i t’oblidessis de Jahvè, el teu Déu, que t’ha fet sortir del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge, 15que t’ha conduït pel desert immens i terrible, ple de serps verinoses i d’escorpins; regió àrida, sense aigua, on va fer rajar, per a tu, l’aigua d’una roca dura, 16i et va alimentar amb mannà, que els teus pares no coneixien; t’havia afligit i provat, per fer-te després un gran bé. 17Guarda’t també de pensar dintre teu: «És la meva força i el poder de les meves mans allò que m’ha obtingut aquesta prosperitat». 18Al contrari, recorda que és Jahvè, el teu Déu, qui t’ha donat la força per a adquirir-la i ha complert així el pacte que jurà als teus pares, com ho veus el dia d’avui. 19Però si, oblidant Jahvè, el teu Déu, segueixes d’altres déus estrangers, els dónes culte i et prosternes davant d’ells, dono testimoni avui contra vosaltres que sereu destruïts sense remissió. 20Com les nacions que Jahvè ha destruït davant vostre, desapareixereu també vosaltres, pel fet de no haver escoltat la veu de Jahvè, el vostre Déu.

9 La victòria és do gratuït de Déu.— 1Escolta, Israel: Avui passaràs el Jordà per anar a la conquesta de nacions més grans i més poderoses que tu, de grans ciutats amb muralles enormes, 2d’un poble gran i d’alta estatura, fills dels enaquites, dels quals has sentit dir: «Qui podrà resistir davant els fills d’Enac?» 3Avui, doncs, sabràs que Jahvè, el teu Déu, que et passa davant com un foc devorador, els destruirà i els sotmetrà davant teu; els desposseiràs i els exterminaràs ràpidament, com t’ha dit Jahvè. 4Quan Jahvè, el teu Déu, els expulsi davant teu, no pensis: «És perquè sóc just, que Jahvè m’ha conduït a conquerir aquest país», quan és per la perversitat d’aquestes nacions, que Jahvè les expulsa davant teu. 5No és per la teva justícia ni per la rectitud del teu cor que prendràs possessió del seu país; és per la perversitat d’aquestes nacions que Jahvè, el teu Déu, els en desposseeix, i per complir la paraula que Jahvè, el teu Déu, va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob. 6Sàpigues bé que no és per la teva justícia que Jahvè, el teu Déu, et dóna la possessió d’aquest bon país, perquè tu ets un poble rebel al jou.

Culpes d’Israel.— 7Recorda-ho bé, no t’oblidis que vas exasperar Jahvè, el teu Déu, en el desert; des del dia que vas sortir del país d’Egipte fins que arribàreu en aquest lloc, heu estat rebels a Jahvè. 8A l’Horeb, també, exasperàreu Jahvè; i Jahvè s’indignà contra vosaltres fins a voler exterminar-vos. 9Quan jo vaig pujar a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que Jahvè feia amb vosaltres, hi vaig restar quaranta dies i quaranta nits sense menjar pa ni beure aigua. 10Jahvè em donà les dues taules de pedra escrites amb els dits de Déu, que contenien totes les paraules que Jahvè us havia adreçat a la muntanya, d’enmig del foc, el dia que us havíeu reunit. 11Al cap de quaranta dies i quaranta nits, Jahvè em va donar les taules de pedra, les taules de l’aliança. 12Jahvè em va dir: «Vés, baixa de pressa d’aquí. El teu poble, que havies fet sortir d’Egipte, s’ha pervertit; s’han apartat aviat del camí que jo els havia poble i la vostra heretat, que féreu sortir demostrant la vostra gran força i un brac poderós».

10 Les noves taules de la llei.— 1Aquell temps, Jahvè em va dir: «Talla’t dues taules de pedra, com les primeres, i puja vora meu a la muntanya. Fes-te també una arca de fusta. 2Jo escriuré sobre aquestes taules les paraules que hi havia a les primeres que tu vas esmicolar. Després les posaràs a l’arca». 3Vaig fer una arca amb fusta d’acàcia i vaig tallar dues taules de pedra com les primeres. Vaig pujar a la muntanya portant les dues taules; 4Jahvè va escriure-hi els deu manaments que havia donat, del foc estant, el dia que s’havia reunit el poble, i Jahvè me les donà. 5Jo vaig baixar de la muntanya, vaig col·locar les taules a l’arca que havia fet, i allí quedaren, com Jahvè m’ho havia ordenat.

Elecció de la tribu de Leví.— 6I els israelites alçaren el campament de Beerot-Bené-Jaacan cap a Moserà. Allí morí Aharon, i hi fou enterrat. El seu fill Eleazar esdevingué sacerdot en comptes d’ell. 7D’allí alçàrem el campament per anar a Gadgad. De Gadgad a Jetebata, país de rierols d’aigua. 8Aquell temps, Jahvè separà la tribu de Leví per portar l’arca de l’aliança de Jahvè; perquè entrés a la seva presència i li donés culte, i perquè beneís en nom seu, com ho fa fins al dia d’avui. 9Per això, Leví no té part ni herència entre els seus germans; Jahvè és la seva herència, com li ha dit Jahvè, el teu Déu.

Intercessió de Moisès.— 10Jo vaig quedar-me a la muntanya com abans, quaranta dies i quaranta nits. Jahvè també m’escoltà aquesta vegada, i no volgué exterminar-te; 11i em va dir: «Ves, posa’t davant d’aquest poble perquè entrin a prendre possessió del país que vaig prometre de donar als vostres pares».

Exigències de l’aliança. 12Ara, Israel, ¿què demana de tu Jahvè, el teu Déu, sinó que reverenciïs Jahvè, el teu Déu, que segueixis el seu camí, que l’estimis i li donis culte, amb tot el cor i amb tota l’ànima, 13que observis els manaments de Jahvè i els seus decrets que jo t’he donat avui pel teu bé? 14Mira el cel i el cel dels cels, la terra i tot allò que conté. Són de Jahvè, el teu Déu. 15Però ell només es va inclinar envers els vostres pares, els estimà i, d’entre tots els pobles, escollí la seva descendència, és a dir, vosaltres, fins al dia d’avui. 16Circumcideu-vos, doncs, el prepuci dels cors i no sigueu mal més rebels al jou, [203] 17perquè Jahvè, el vostre Déu, és Déu dels déus i Senyor dels senyors, Déu gran, poderós i terrible, que no fa accepció de persones ni es deixa seduir per regals. 18Fa justícia als orfes i a les viudes, estima els forasters, i els dóna pa i vestit. 19Vosaltres heu d’estimar els forasters, perquè també vosaltres fóreu forasters al país d’Egipte. 20Reverencia Jahvè, el teu Déu, dóna-li culte, sigues-li fidel i jura només pel seu nom. 21D’ell et ve el triomf, ell és el teu Déu, l’autor d’aquestes gestes grans i prodigioses que han vist els teus ulls. 22Quan els teus pares baixaren a l’Egipte, eren setanta persones. I ara, Jahvè, el teu Déu, t’ha fet nombrós com les estrelles del cel.

11 Meravelles del passat. 1Estima, doncs, Jahvè, el teu Déu. Observa sempre les seves normes, els seus decrets, les seves decisions i els seus manaments. 2Reconeixeu avui allò que Jahvè ha fet, ja que no parlo pas als vostres fills, que no coneixen ni han vist com castiga Jahvè, el vostre Déu; no han vist la seva grandesa, la seva mà forta i el seu braç poderós, 3ni els senyals i prodigis que ell obrava enmig d’Egipte, contra el Faraó, rei d’Egipte, i contra tot el seu país; 4ni allò que va fer contra l’exèrcit d’Egipte, amb els cavalls i els carros, quan els cobrí amb les aigües del mar Roig en el moment que us perseguien, i els va destruir, fins al dia d’avui; 5ni allò que feia per vosaltres al desert, fins que vau entrar en aquest lloc; 6ni allò que va fer contra Datan i Abirom, fills d’Eliab, fill de Rubén, quan la terra s’obrí i els engolí amb les seves famílies, les tendes i tots els béns que posseïen enmig d’Israel. 7Els vostres ulls han vist els grans prodigis de Jahvè. 8Observeu, doncs, tots els seus manaments que jo us dono avui perquè sigueu forts i pugueu conquerir el país on passeu per prendre’n possessió, 9i perquè tingueu una llarga vida al país que Jahvè prometé de donar als vostres pares i a la seva descendència, país que regalima llet i mel.

La Terra Promesa.— 10Perquè el país on aneu per prendre’n possessió, no és com el país d’Egipte d’on vosaltres sortíreu. Allà sembraves la llavor i podies regar-la amb el peu, com es reguen els horts de verdura. 11El país on aneu és un país de muntanyes i de valls que es rega amb la pluja del cel. 12És un país del qual Jahvè es preocupa contínuament. Jahvè, el teu Déu, hi té posats els ulls des del principi fins a la fi de l’any. 13Si vosaltres obeïu els manaments que avui us dono, d’estimar el vostre Déu i de reverenciar-lo amb tot el cor i amb tota l’ànima, 14ell donarà la pluja per a les vostres terres en el temps oportú, la primerenca i la tardana, i colliràs el blat, el vi novell i l’oli. 15Et donarà també herba en els camps per al bestiar, i podràs menjar fins a saciar-te. 16Vetlleu que el vostre cor no es deixi seduir; no us desvieu donant culte a déus estrangers i prosternant-vos davant d’ells. 17La severitat de Jahvè s’abrandaria contra vosaltres, clouria el cel i no tindríeu més pluja. La terra no donaria fruit, i desapareixeríeu aviat del país que Jahvè us dóna.

Exhortacions i promeses.— 18Guardeu, doncs, aquestes paraules en el cor i al fons de l’ànima. Apliqueu-vos-les a les mans com un senyal, i poseu-vos-les com una cinta entre els ulls. 19Ensenyeu-les als vostres fills, repeteix-les assegut a casa teva, anant de camí, quan vagis a dormir i quan et llevis. 20Escriu-les al brancal de casa teva i a les teves portes, 21perquè tu i els teus fills tingueu una vida llarga al país que Jahvè va prometre de donar als vostres pares, tan llarga com la durada del cel que cobreix la terra. 22Si observeu fidelment tots aquests manaments que avui us ordeno de posar en pràctica: estima Jahvè, el vostre Déu, seguiu els seus camins i ser-li fidels. 23Jahvè expulsarà davant vostre totes aquestes nacions, conquerireu nacions més grans i més poderoses que vosaltres. 24Tot lloc per on passareu serà vostre: des del desert fins al Líban, des del riu —l’Eufrat— fins al mar occidental s’estendrà el vostre territori. 25Ningú no us podrà resistir. Pertot arreu on passareu, Jahvè, el vostre Déu, escamparà la por i el terror de vosaltres, tal com ell us ha dit.

Conclusions.— 26Avui jo poso davant vostre la benedicció i la maledicció: 27la benedicció, si obeïu els manaments de Jahvè, el vostre Déu, que avui us dono; 28la maledicció, si no escolteu els manaments de Jahvè, el vostre Déu, i us separeu del camí que avui us indico, per seguir déus estrangers, que no havíeu conegut. 29Quan Jahvè, el teu Déu, t’haurà conduït al país que conqueriràs, proclama la benedicció dalt de la muntanya de Garizim, i la maledicció dalt de la muntanya d’Ebal. 30Són les muntanyes que hi ha a la banda occidental del Jordà, més enllà del camí de ponent, al país dels cananeus que habiten a l’Arabà, davant de Galgala, prop de l’alzinar de Morè. 31Vosaltres passareu el Jordà per conquerir el país que Jahvè, el vostre Déu, us dóna, per prendre’n possessió i habitar-hi; 32mireu de posar en pràctica tots els decrets i les decisions que avui us proposo.

Legislació de l’aliança deuteronòmica (Dt. 12,1-26,15)

12 El santuari únic i les ofrenes del poble.— 1Els decrets i les decisions que heu de posar en pràctica tot el temps que viureu al país que Jahvè, el Déu dels teus pares, t’ha donat en possessió són aquests: 2Destruïu a fons tots els llocs on els pobles que desposseireu donen culte als seus déus, a les muntanyes, als turons i sota els grans arbres. 3Destruïu els seus altars, demoliu les esteles, cremeu els troncs sagrats, i trossegeu les imatges dels seus déus. Feu desaparèixer el seu nom d’aquests llocs. 4Però amb Jahvè, no heu d’obrar així. 5Busqueu-lo en el lloc que haurà elegit per donar-li el seu nom[204], levites durant tots els anys que visquis al país. 20Quan Jahvè, el teu Déu, haurà estès les teves fronteres, tal com t’ha promès, i diguis: «Vull menjar carn, em ve de gust menjar-ne», en podràs menjar tanta com vulguis. 21Si el lloc que ha escollit Jahvè, el teu Déu, per fer-hi residir el seu nom és massa lluny, tal com t’he dit, mata el bestiar —vedells o moltons— que Jahvè t’hagi donat, i menja’n tant com vulguis a la teva ciutat. 22En podràs menjar com si fos gasela o cérvol, ni que et trobis legalment impur. 23Però has de mantenir absolutament la prohibició de menjar la sang, perquè la sang és la vida. No mengis la vida amb la carn. 24No la mengis pas; escampa-la per terra com aigua. 25No la mengis i viureu feliços, tu i els fills que t’han de succeir, si compliu el que Jahvè aprova. 26Però les ofrenes sagrades i les prometences que facis, pren-les i porta-les al lloc que Jahvè elegeixi. 27Ofereix els holocaustos, la carn i la sang a l’altar de Jahvè, el teu Déu; la sang de les víctimes, escampa-la damunt l’altar de Jahvè, el teu Déu, i menja la carn.

Culte dels cananeus.— 28Observa totes aquestes normes que et dono i viuràs feliç, tu i els fills que t’han de succeir, per sempre, si compleixes allò que Jahvè, el teu Déu, aprova. 29Quan Jahvè, el teu Déu, haurà exterminat davant teu les nacions que ara conqueriràs, quan n’hauràs pres possessió i t’hauràs instal·lat al seu país, 30guarda’t de deixar-te seduir, d’entendre’t amb elles, després d’haver-les exterminades, de buscar els seus déus i dir: «Com donen culte als seus déus aquestes nacions? També jo vull fer com elles!» 31No facis amb Jahvè, el teu Déu, allò que elles feien, perquè practicaven amb els seus déus totes les abominacions que Jahvè detesta, fins a cremar els seus fills i les seves filles en honor dels seus déus. 13 (32)1Totes les coses que us mano, poseu-les en pràctica sense afegir-hi ni treure’n res.

Falsos profetes.— (1)2Si apareix enmig teu un profeta o un visionari i et dóna senyals o prodigis, (2)3encara que es compleixi el senyal o el prodigi que t’havia predit, si després et diu: «Anem als déus estrangers que no coneixes i donem-los culte», (3)4no escoltis les paraules d’aquell profeta ni d’aquell visionari; Jahvè, el vostre Déu, us vol provar per saber si estimeu Jahvè, el vostre Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. (4)5És Jahvè, el vostre Déu, que heu de seguir i reverenciar, observant els seus manaments i obeint la seva veu. Només a ell heu de donar culte i heu de ser fidels. (5)6Aquell profeta o visionari serà condemnat a mort, perquè us predica que us allunyeu de Jahvè, el vostre Déu —el qui us va fer sortir del país d’Egipte i et deslliurà de la casa d’esclavatge—, i perquè t’empeny fora del camí que Jahvè, el teu Déu, t’ha manat de seguir.

Apostasia dels íntims.— (6)7Si el teu germà, fill de la teva mare o del teu pare, el teu fill o la teva filla, l’esposa que conviu amb tu o l’amic que és com la teva vida, t’inciten, en secret, dient-te: «Anem a donar culte als déus estrangers», els déus que no has conegut ni tu ni els teus pares, (7)8déus dels pobles que us envolten, tant dels que són veïns com dels més llunyans, d’un cap a l’altre de la terra, (8)9no hi consentis ni l’escoltis. Que el teu ull no se n’apiadi; no el compadeixis ni l’encobreixis, (9)10sinó que tens el deure de condemnar-lo a mort. La teva mà serà la primera de tirar contra ell, i després tirarà tot el poble. (10)11L’has d’apedregar fins que mori, per haver intentat d’apartar-te de Jahvè, el teu Déu, que et va fer sortir del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge. (11)12Així tot Israel, quan ho sàpiga, temerà i no tornarà a cometre una maldat com aquesta enmig teu.

Apostasia d’una ciutat.— (12)13Si en una de les ciutats que Jahvè, el teu Déu, et dóna per a habitar-hi, sense dir (13)14que homes malvats, sortits d’enmig teu, inciten els ciutadans dient-los: «Anem a donar culte als déus estrangers que no hem conegut», (14)15investiga què ha passat, informa-te’n bé. Si el rumor és cert, si han comès aquesta abominació enmig teu, (15)16mata sense remissió els habitants d’aquella ciutat a fil d’espasa. La condemnaràs a l’extermini sagrat amb tot allò que conté; fins el seu bestiar has de passar a fil d’espasa. (16)17Apila tot el botí al mig de la plaça i crema la ciutat amb tot el botí, per a Jahvè, el teu Déu. Que sigui una ruïna per sempre més; que mai més no sigui reedificada. (17)18No et quedis res del que estava destinat a l’extermini sagrat, perquè Jahvè abandoni el seu rigor, guardi l’amor entranyable que et té i et multipliqui, tal com va prometre als teus pares, (18)19sempre que obeeixis la veu de Jahvè, el teu Déu, observis tots els manaments que avui et dono, i compleixis allò que Jahvè, el teu Déu, aprova.

14 Ritus funeraris.— 1Vosaltres sou els fills de Jahvè, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls per un mort. 2Ets un poble sant per a Jahvè, el teu Déu; Jahvè t’ha escollit d’entre tots els pobles que hi ha sobre la terra, perquè siguis el seu poble.

Animals comestibles i animals impurs.— 3No mengis res d’abominable. 4Els animals que podeu menjar són aquests: el vedell, el moltó, la cabra, 5el cérvol, la gasela, l’isard, la cabra salvatge, l’antílop, el búfal i la daina, 6i tots els que tenen la peülla partida, és a dir, que tenen la peülla partida en dos unglots i que remuguen. D’aquests animals, en podeu menjar. 7Però hi ha animals de peülla partida i d’altres que remuguen, dels quals no heu de menjar. El camell, la llebre i el teixó, per bé que remuguen, no tenen la peülla partida; els tindreu per impurs. 8El porc, que té la peülla partida, però no remuga, el tindreu per impur; no en menjareu la carn ni en tocareu els cadàvers. 9Dels animals que viuen a l’aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates, 10però no en mengeu cap que no tingui aletes i escates; els tindreu per impurs. 11Podeu menjar tots els ocells purs, 12però no aquests: l’àguila, l’aligot, l’astor, 13el milà, ni cap espècie de falcó 14o de corb; 15ni l’estruç, el mussol, la gavina ni cap espècie d’esparver; 16el duc, l’ibis, el cigne, 17el pelicà, el voltor, el cabusset, 18la cigonya, ni cap espècie de garses, la puput i la ratapinyada. 19Tots els insectes seran impurs per a vosaltres; no n’heu de menjar. 20En canvi, podeu menjar de tots els ocells purs. 21No mengeu cap bèstia morta: dóna-la al foraster que viu a casa teva. Dóna-la-hi o ven-la a un estranger; tu, ets un poble sant per a Jahvè, el teu Déu. No facis coure un cabrit amb la llet de la seva mare.

Delmes.— 22Cada any has de sostreure el delme dels teus sembrats, d’allò que produeix el teu camp. 23Menja en presència de Jahvè, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit per donar-li el seu nom, el delme del blat, del vi novell i de l’oli, els primogènits de les teves vaques i ovelles, perquè aprenguis a ser sempre fidel a Jahvè, el teu Déu. 24Si el camí és massa llarg i no ho pots portar al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu, per fer-hi residir el seu nom —perquè aquest lloc és massa lluny, de tant que Jahvè, el teu Déu, t’haurà beneït—, 25ho podràs vendre, prendràs els diners, i aniràs al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu. 26Allà podràs gastar els diners en tot allò que desitgis: vedells, moltons, vi o altres begudes fermentades, tot allò que tu vulguis, i menja-t’ho allà, en presència de Jahvè, el teu Déu, alegrement amb els teus fills. 27No oblidis els levites que viuen a la teva ciutat, ja que ells no tenen part ni herència amb tu. 28Cada tres anys, separa tot el delme de la teva collita d’aquell any i diposita’l a les portes de la teva ciutat. 29Vindran els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els estrangers, els orfes i les viudes, que hi hagi a la teva ciutat, i en menjaran fins a saciar-se. Així Jahvè, el teu Déu, beneirà tots els teus treballs.

15 Condonació dels deutes.— 1Cada set anys condonaràs els deutes. 2Tothom que hagi fet un préstec al seu proïsme, li perdonarà el deute, no l’exigirà més al deutor, al seu germà, perquè ha estat proclamada la condonació de Jahvè. 3Podràs exigir el pagament a l’estranger, però perdonaràs l’obligació al teu germà; 4així no hi haurà pobres enmig teu, perquè Jahvè et beneirà a la terra que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència per a posseir-la, 5sempre que escoltis la veu de Jahvè, el teu Déu, i procuris de complir tots aquests manaments que avui et dono. 6Quan Jahvè, el teu Déu, t’haurà beneït, com t’havia promès, prestaràs a moltes nacions i tu no hauràs de manllevar-los res; dominaràs moltes nacions i elles no et dominaran. 7Si hi ha algun pobre enmig teu, entre els teus germans d’alguna de les teves ciutats, a la terra que Jahvè, el teu Déu, et donarà, no endureixis el cor ni cloguis la mà al germà pobre; 8al contrari, obre les mans i presta-li tant com en tingui necessitat. 9Mira de no deixar entrar mals sentiments en el teu cor; no pensessis: «S’acosta l’any setè, l’any de perdonar els deutes», i llavors, per mesquinesa teva, no donessis res al teu germà pobre. Ell s’exclamaria contra tu a Jahvè, i et carregaries d’un pecat. 10Dóna-li generosament, sense recança; per aquest gest, Jahvè, el teu Déu, et beneirà en tots els treballs que emprenguis. 11Mai no en mancaran, de pobres, en el país; per això, et dono aquest manament: «Obre les mans al teu germà, als pobres que hi hagi al teu país».

L’esclavatge.— 12Si un germà hebreu, home o dona, se’t ven per esclau durant sis anys, l’any setè l’acomiadaràs, i quedarà lliure. 13Quan l’acomiadis, no el deixis marxar amb les mans buides; 14dóna-li alguna cosa del teu bestiar menut, de la teva era i del teu cup; fes que participi de la benedicció que Jahvè, el teu Déu, t’haurà donat. 15Recorda’t que eres esclau al país d’Egipte i que Jahvè, el teu Déu, et va deslliurar; per això, avui, et dono aquest manament. 16En el cas que ell et digui: «No vull anar-me’n de casa teva», perquè t’estima, a tu i la teva casa, i s’hi troba bé, 17pren un punxó i forada-li l’orella tocant a la porta, i que sigui el teu esclau per sempre. El mateix faràs, si és una esclava. 18No et sàpiga greu de deixar-los lliures; els sis anys que t’han servit valen el doble del salari d’un jornaler; així, Jahvè, el teu Déu, et beneirà tot allò que facis.

Primogènits dels animals.— 19Consagra a Jahvè, el teu Déu, tots els primogènits mascles dels teus ramats, tant del bestiar gros com del menut. No facis treballar els primogènits de les teves vaques, ni esquilis els primogènits de les teves ovelles. 20Cada any te’ls menjaràs, amb la teva família, en presència de Jahvè, al lloc que ell haurà escollit. 21Però, si tinguessin alguna tara, si fossin coixos o cecs o tinguessin un altre defecte greu, no els sacrifiquis a Jahvè, el teu Déu. 22Menja-te’ls a la teva ciutat; en poden menjar, com si fos gasela o cérvol, fins els qui es troben legalment impurs. 23La sang no te la mengis, escampa-la per terra com aigua.

16 Pasqua.— 1Observa l’arribada del mes d’abib per celebrar la Pasqua de Jahvè, el teu Déu. Perquè el mes d’abib, durant la nit, Jahvè el teu Déu, et féu sortir d’Egipte. 2Immola a Jahvè, el teu Déu, l’anyell pasqual: un cap del bestiar gros o menut, al lloc que Jahvè haurà escollit per donar-li el seu nom. 3No mengis pa fermentat amb l’anyell pasqual. Menja pa sense llevat —que és pa de pobres—, durant set dies, recordant que sortires precipitadament d’Egipte; així tindràs present tota la vida el dia que sortires del país d’Egipte. 4Durant aquests set dies, no s’ha de veure llevat en tot el teu territori, ni ha de quedar res per a l’endemà de la carn que hauràs immolat el vespre del dia primer. 5No podràs immolar l’anyell pasqual en qualsevol de les ciutats que Jahvè, el teu Déu, et donarà, 6sinó al lloc que Jahvè, el teu Déu, haurà escollit per donar-li el seu nom. Allà sacrificaràs l’anyell pasqual, al vespre, a posta de sol, a l’hora que sortires d’Egipte. 7Faràs bullir la carn i te la menjaràs al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu. Després, el matí, te’n tornaràs per anar a les teves tendes. 8Menja àzims durant sis dies, i el dia setè se celebrarà la reunió festiva per a Jahvè, el teu Déu; no facis cap feina.

Pentecosta.— 9Compta després set setmanes. Des que la falç comença a segar el blat, comença a comptar set setmanes, 10i celebra llavors en honor de Jahvè, el teu Déu, la festa de les set setmanes amb ofrenes voluntàries, que oferiràs segons la benedicció que hauràs rebut de Jahvè, el teu Déu. 11Alegra’t en presència de Jahvè, el teu Déu, amb els fills i les filles, els criats i les criades, els levites que habitin a la teva ciutat, els forasters, els orfes i les viudes que visquin enmig teu, al lloc que Jahvè, el teu Déu, haurà elegit per donar-li el seu nom. 12 Recorda’t que fores esclau a l’Egipte. Observa aquestes prescripcions i posa-les en pràctica.

Festa dels Tabernacles.— 13Celebra la festa dels Tabernacles, durant set dies, el temps de recollir els fruits de la teva era i dels teus cups. 14Celebra amb alegria la teva festa, junt amb els fills i les filles, els criats i les criades, els levites i els forasters, els orfes i les viudes que visquin a la teva ciutat. 15 Celebra en honor de Jahvè, el teu Déu, set dies de festa, al lloc que Jahvè haurà elegit; Jahvè, el teu Déu, et beneirà totes les collites i tot allò que em prenguis, i et sentiràs ple de goig.

Aplecs al santuari.— 16Tres vegades l’any, tots els homes compareixeran davant Jahvè, el teu Déu, al lloc que haurà escollit: per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles. No compareixeran a la presència de Jahvè amb les mans buides; 17l’ofrena de cadascú serà proporcionada a la benedicció que t’haurà concedit Jahvè, el teu Déu.

Tribunals locals.— 18 Nomena jutges i magistrats a totes les ciutats que Jahvè, el teu Déu, doni a les teves tribus, perquè judiquin el poble amb justícia. 19No falsifiquis el dret ni facis accepció de persones. No acceptis regals, perquè els regals enceguen els ulls dels savis i falsifiquen les causes dels justos. 20Segueix estrictament la justícia; així viuràs i posseiràs el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna.

Prohibició de dos símbols idolàtrics.— 21No plantis cap arbre ni cap tronc sagrat al costat de l’altar que construiràs per a Jahvè, el teu Déu. 22No hi erigeixis tampoc cap estela d’aquestes que Jahvè, el teu Déu, detesta.

17 Condició de les víctimes.— 1No immolis a Jahvè, el teu Déu, cap vedell ni cap moltó que tingui una tara o un altre defecte greu, perquè això ofèn Jahvè, el teu Déu.

El pecat d’apostasia.— 2Si en una de les ciutats que Jahvè, el teu Déu, et dóna, hi hagués un home o una dona que cometés el mal que ofèn els ulls de Jahvè, el teu Déu, que violés la seva aliança 3anant a donar culte a d’altres déus i prosternant-se davant d’ells: davant del sol, de la lluna o de tota l’estelada —cosa que jo no he manat—, 4quan el fet arribi a les teves orelles, fes una investigació acurada. Si trobes que és veritat aquest rumor, si ha estat comesa aquesta abominació a Israel, 5fes sortir de la ciutat aquell home o aquella dona que hagi comès aquesta maldat i apedrega’l fins que morí. 6Caldrà la declaració de dos o tres testimonis per a poder condemnar a mort el que hagi de morir; no es donarà mai la pena de mort per la declaració d’un sol testimoni. 7Els testimonis seran els primers d’alçar la mà contra ell per fer-lo morir; després s’hi afegirà tot el poble. Així extirparàs el mal d’enmig teu.

Consultes judicials al santuari.— 8Si alguna causa et resulta massa difícil de resoldre, un cas d’homicidi, de disputa, de baralla, de litigis a les teves ciutats, puja al lloc que Jahvè, el teu Déu, haurà escollit, 9vés a trobar els sacerdots levites i el jutge que hi hagi en funcions, consulta’ls, i ells dictaran la sentència del judici. 10Després has d’atenir-te a la sentència que t’hauran donat des del lloc que haurà escollit Jahvè; procura de complir tot el que t’hauran dit, 11d’atenir-te a la seva resposta i a la sentència que t’hauran donat. No et desviïs ni a dreta ni a esquerra de la decisió que t’hagin indicat. 12L’home que per presumpció no volgués obeir el sacerdot o el jutge que és allí per a servir Jahvè, el teu Déu, morirà. Així extirparàs el mal d’Israel. 13Tot el poble, en saber-ho, temerà i no actuarà més amb aquella presumpció.

El rei.— 14Quan hauràs entrat al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, quan el posseiràs i t’hi hauràs instal·lat, si dius: «Vull tenir un rei com totes les altres nacions veïnes», 15pren per rei aquell que Jahvè, el teu Déu, esculli. Pren per rei un dels teus germans, no faces rei un home foraster, que no sigui germà teu. 16Que no adquireixi molts cavalls, ni faci tornar el poble a l’Egipte per poder tenir més cavalls, quan Jahvè us té dit: «No torneu mai més per aquest camí». 17Tampoc no ha de tenir moltes dones, que desviarien el seu cor, ni ha d’acumular grans quantitats de plata i d’or. 18Quan prengui possessió del seu reialme, que faci escriure per al seu ús una còpia d’aquesta llei que guarden els sacerdots levites. 19Que la tingui prop d’ell i la llegeixi tots els dies de la seva vida, per aprendre a ser fidel a Jahvè, el seu Déu, i a observar totes les paraules d’aquesta llei i posar-ne en pràctica tots els decrets. 20Que el seu cor no miri amb orgull els seus germans, que no es decanti a dreta ni a esquerra dels manaments; així durarà enmig d’Israel el seu reialme, i el dels seus fills.

18 Els levites.— 1Els sacerdots levites, tota la tribu de Leví, no tindran part ni herència amb Israel. Es mantindran dels sacrificis oferts a Jahvè i del seu patrimoni. 2No tindran herència enmig dels seus germans. Jahvè serà la seva herència, tal com li ho ha dit. 3Els drets que els sacerdots tindran sobre el poble i sobre els qui ofereixen un sacrifici, seran aquests: si la víctima és un vedell o un moltó, donarà al sacerdot l’espatlla, les mandíbules i el quall; 4dóna-li també les primícies del blat, del vi novell, de l’oli i les primícies de la llana dels ramats; 5Jahvè, el teu Déu, els ha escollits d’entre totes les teves tribus perquè estiguin al servei del nom de Jahvè, ells i els seus fills, per sempre. 6Quan un levita vindrà d’una de les ciutats on habita, de qualsevol lloc d’Israel, i amb tot el desig de la seva ànima anirà al lloc que haurà escollit Jahvè. 7Podrà exercir el ministeri en nom de Jahvè, el seu Déu, igual que els seus germans levites que viuen allà en presència de Jahvè. 8Podrà menjar una part igual que els altres, sense tenir en compte el fruit de la venda del seu patrimoni.

Els profetes.— 9Quan hagis entrat al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, no aprenguis les abominacions d’aquelles nacions. 10Que ningú de vosaltres no faci passar pel foc el seu fill o la seva filla, ni practiqui l’endevinació, ni interpreti els presagis dels núvols; que no hi hagi fetillers, ni embruixadors, 11ni encantadors, ni ningú que consulti els espectres, ni endevins, ni evocadors de morts, 12ja que Jahvè detesta tots aquells qui practiquen aquestes coses. A causa d’aquestes abominacions, Jahvè, el teu Déu, expulsa davant teu aquestes nacions. 13Sigues fidel a Jahvè, el teu Déu. 14Totes aquestes nacions que tu expulsaràs consultaven fetillers i endevins. A tu, Jahvè, el teu Déu, no t’ho permet. 15Jahvè, el teu Déu, promourà d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. A ell heu d’escoltar. 16El dia de la reunió del poble a l’Horeb demanares a Jahvè, el teu Déu «No vull sentir més la veu de Jahvè, el meu Déu, ni veure aquest gran foc, no fos cas que morís». 17Aleshores Jahvè em digué: «Està bé això que han dit. 18Promouré d’entre els seus germans un profeta com tu, li posaré a la boca les meves paraules i els comunicarà tot allò que li manaré. 19Demanaré compte a tothom qui no escolti les paraules que ell dirà en nom meu. 20Però el profeta que s’atreveixi a pronunciar en nom meu una paraula que jo no li hauré manat de dir o bé que parli en nom de déus estrangers, haurà de morir». 21Potser pensaràs dintre teu: «¿Com podré conèixer que una paraula no l’ha dita Jahvè?» 22Si això que el profeta anuncia en nom de Jahvè no es compleix, no es realitza, vol dir que no és una predicció de Jahvè. El profeta l’ha proferida per presumpció. No tingueu por d’ell.

19 Poblacions d’asil.— 1Quan Jahvè, el teu Déu, haurà exterminat les nacions, de les quals Jahvè, el teu Déu, et dóna el país, quan les hauràs conquerides i t’hauràs instal·lat a les seves ciutats i a les seves cases, 2reserva’t tres ciutats del país que Jahvè et dóna en possessió. 3Amida el camí i divideix en tres parts el territori d’aquest país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència, i seran les ciutats de refugi per als homicides. 4Perquè l’homicida que s’hi refugiï pugui salvar la vida, calen les condicions següents: que hagi mort el seu proïsme sense voler i que no l’odiés abans. 5Així, si un va amb el seu company al bosc per fer llenya, i, manejant fort la destral per tallar un arbre, el ferro salta del mànec, toca el seu company i el mata, fugint en una d’aquestes ciutats, podrà salvar la vida. 6Altrament, el venjador de sang, pres de furor, perseguiria l’homicida i, si el camí fos llarg, el podria aconseguir i matar-lo, quan en realitat no mereix la mort, perquè no portava l’odi al cor. 7Per això, t’ordeno de reservar tres ciutats. 8Si Jahvè, el teu Déu, eixamplava el teu territori, com ho havia jurat als teus pares, 9i pel fet d’haver posat en pràctica tots aquests manaments que et prescric —estimar Jahvè, el teu Déu, i seguir sempre els seus camins—, et donava tot el país que havia promès de donar als teus pares, afegeix encara tres ciutats més a les tres ciutats d’abans. 10Així no serà vessada la sang innocent enmig del país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència, i no caurà damunt teu la responsabilitat de la sang. 11En el cas, però, que un home odiés el seu proïsme, l’espiés, l’envestís i el matés, si es refugia en una d’aquestes ciutats, 12els ancians d’aquesta ciutat el faran sortir i el posaran a les mans del venjador de sang perquè mori. 13No tinguis compassió d’ell, suprimeix d’Israel la culpa d’haver vessat sang innocent, i serà un bé per a tu.

Fites de les propietats.— 14No canviïs les fites del teu veí que els avantpassats havien establert en l’heretatge que t’haurà tocat en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en possessió.

Testimonis judicials.— [205] 15No bastarà un sol testimoni contra ningú, per a provar qualsevol delicte o falta, sigui quin sigui el delicte. Una causa, només es podrà judicar per la paraula de dos o tres testimonis. 16Quan un testimoni fals declara contra un home, acusant-lo de rebel·lió, 17els dos que discuteixen es presentaran davant de Jahvè en presència dels sacerdots i dels jutges que aquells dies estaran en funcions. 18Si després d’una investigació acurada resulta un testimoni fals, que ha acusat sense motiu el seu germà, 19feu-li a ell allò que es proposava de fer contra el seu germà, i extirpa el mal d’enmig teu. 20Els altres, en sentir-ho, temeran i no tornaran més a cometre aquesta maldat enmig teu.

Llei del talió.— 21No te n’apiadis: vida per vida: ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.

20 Encoratjament a les tropes.— 1Quan surtis a combatre contra els enemics i vegis cavalls i carros i un exèrcit més nombrós que tu, no els temis: Jahvè, el teu Déu, que et féu pujar del país d’Egipte, és amb tu. 2Quan estareu a punt de començar el combat, s’avançarà el sacerdot i dirà al poble: 3«Escolta, Israel, avui aneu a combatre contra els vostres enemics. Que no defalleixi el vostre coratge, no us espanteu, no tingueu por davant ells. 4Jahvè, el vostre Déu, ve amb vosaltres per combatre a favor vostre contra els enemics i salvar-vos».

Selecció dels soldats.— 5Després, els magistrats diran al poble: «¿Qui ha construït una casa nova i encara no l’ha inaugurada? Que se’n vagi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre la inaugurés. 6¿Qui ha plantat una vinya i encara no l’ha veremada? Que se’n vagi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre la veremés. 7¿Qui s’ha promès amb una dona i no l’ha esposada? Que se’n vagi i se’n torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre l’esposés». 8Els magistrats continuaran dient al poble: «¿Qui té por i sent defallir el seu coratge? Que se’n vagi i torni a casa seva, perquè no faci defallir també el coratge dels seus germans». 9I quan els magistrats hauran parlat al poble, els caps de l’exèrcit es posaran davant la tropa.

Diverses normes de guerra.— 10Quan t’acostis a una ciutat per atacar-la, fes-li una proposta de pau. 11Si l’accepta i t’obre les portes, tota la gent que hi ha et serà tributària i quedarà sotmesa. 12Però, si, en comptes d’acceptar la pau, vol combatre, assetja-la. 13Jahvè, el teu Déu, te la posarà a les mans. Passa a fil d’espasa tots els homes, 14però pren com a botí les dones, les criatures, el bestiar i tot allò que hi hagi a la ciutat. Frueix del botí dels enemics que Jahvè, el teu Déu, t’ha posat a les mans. 15Així has d’obrar amb totes les ciutats situades lluny, que no són d’aquestes nacions. 16Però no deixis en vida res de les ciutats d’aquests pobles que Jahvè, el teu Déu, et dóna: 17els hitites, els amorreus, els cananeus, els ferezeus, els heveus i els jebuseus; destina’ls a l’extermini sagrat, tal com t’ha ordenat Jahvè, el teu Déu, 18perquè no us ensenyin a practicar les abominacions que han comès en honor dels seus déus, i no pequeu contra Jahvè, el vostre Déu. 19En el cas que hagis d’assetjar durant molt de temps una ciutat per apoderar-te’n, no tallis els arbres a cops de destral. Menja’n els fruits, no els tallis. ¿Per què has de tractar els arbres del camp com si fossin homes, exposats al teu setge? 21Però els arbres que tu saps que no són fruiters, els pots tallar per construir els instruments de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins que la ciutat sucumbeixi.

21 Expiació d’un homicidi ocult.— 1Si en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en possessió trobeu un home assassinat, estès al camp sense saber qui l’ha matat, 2els teus ancians i els teus jutges sortiran a mesurar les distàncies entre la víctima i els pobles de l’entorn. 3Els ancians del poble més pròxim al cadàver prendran una vedella del ramat, que encara no hagi treballat, que no hagi portat el jou. 4Els ancians d’aquell poble faran baixar la vedella en un torrent d’aigua perenne, on no es cultivi ni sembri, i allà, al torrent, la desnucaran. 5Després vindran els sacerdots fills de Leví, els que Jahvè ha escollit per servir-lo i per beneir en el nom de Jahvè: segons la seva decisió serà resolt tot el litigi i l’assassinat. 6Tots els ancians d’aquell poble més pròxim a la víctima es rentaran les mans sobre la vedella desnucada, al torrent, 7i declararan: «Les nostres mans no han vessat aquesta sang i els nostres ulls no han vist res. 8Perdoneu, Jahvè, el vostre poble d’Israel». Així els serà perdonada la sang 9i apartaràs d’enmig teu el càstig per la sang innocent, perquè hauràs complert allò que Jahvè aprova.

Condicions per a esposar noies captives.— 10Quan surtis per combatre els teus enemics, si Jahvè, el teu Déu, te’ls posa a les mans, i fas presoners, 11si veus entre ells una noia que fa goig, la pots prendre per muller. 12Introdueix-la a casa teva, que es peli el cap, que es talli les ungles, 13que es tregui el vestit que duia en fer-la captiva i es quedi a casa teva guardant el dol pel pare i la mare durant un mes; després pots unir-te amb ella i esposar-la, i serà la teva muller. 14Si més tard et desagrada, deixa-la lliure, però no la venguis per diners, ni la maltractis, ja que l’has desflorada.

Drets dels primogènits. 15En el cas que un home tingui dues esposes, l’una preferida a l’altra, si totes dues li donen fills i el primogènit no és el de la preferida, 16a l’hora de distribuir l’herència entre els fills no podrà atribuir el dret de primogenitura al fill de la preferida en perjudici del fill de l’altra, que és primogènit, 17sinó que el reconeixerà com a primogènit, i li donarà doble part de tot allò que posseeix, perquè el dret de primogenitura correspon al primer fruit del seu vigor.

Fills rebels.— 18Si un home té un fill insubordinat i rebel, que no vol obeir el seu pare ni la seva mare, i ni que el reprenguin no els vol escoltar, 19el pare i la mare el prendran, el presentaran als ancians de la ciutat, a la porta d’aquell lloc, 20i diran als ancians de la ciutat: «Aquest fill nostre és insubordinat i rebel, no ens vol obeir, és un perdut i un embriac». 21Llavors tots els homes de la ciutat l’apedregaran fins que morí. Així extirparàs el mal d’enmig teu; tot Israel, en sentir-ho dir, temerà.

Enterrament dels penjats.— 22Quan sigui executat un home per un delicte que mereixia la pena de mort, si el penges en un arbre, [206] 23el seu cadàver no ha de quedar penjat durant la nit; enterra’l el mateix dia, perquè un penjat és un maleït de Déu, i no ha de profanar el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència.

22 Coses perdudes i ajut al proïsme.— 1Si trobes perdut el bou o l’ovella del teu germà, no te’n desinteressis; torna’l al teu germà. 2En el cas que ell visqués lluny o no el coneguessis, recull l’animal a casa teva i guarda’l fins que ell vingui a buscar-lo, i aleshores retorna-l’hi. 3Fes igual amb el seu ase, amb el seu mantell i amb tot allò que hagi perdut. Si ho trobes, no te’n pots desentendre. 4Si veus que l’ase o el bou del teu germà cauen pel camí, no te’n desentenguis; ajuda a fer-los aixecar.

Normes diverses.— 5Que la dona no porti vestits d’home i que l’home no es vesteixi de dona, perquè ofèn Jahvè aquell qui fa aquestes coses. 6Si pel camí trobes un niu d’ocells en un arbre o a terra, amb els petits o amb els ous i la mare que cova, no agafis la mare amb els petits; 7deixa lliure la mare i agafa només els petits; així seràs feliç i viuràs molts anys. 8Si edifiques una casa nova, posa una barana al terrat, per evitar que ningú caigui del terrat. 9No plantis dues coses diferents a la teva vinya; la collita de la llavor que has sembrat i el producte de la vinya serien sagrats. 10No llauris amb un bou i amb un ase junts. 11No portis un vestit teixit amb barreja de llana i lli. 12Fes-te borles a les quatre puntes del mantell amb què et cobreixes.

Motius de divorci.— 13Si un home, després d’haver pres muller i d’haver-se unit amb ella, l’avorreix, 14l’acusa i la difama dient: «He esposat aquesta dona, m’hi he unit i no li he trobat els signes de virginitat», 15que el pare i la mare de la jove prenguin els signes de virginitat de la seva noia[207] i els presentin als ancians a la porta de la ciutat. 16El pare dirà als ancians: «He donat la filla per esposa a aquest home, i ara l’avorreix 17i l’acusa dient que no ha trobat verge la meva filla. Però aquí hi ha els signes de la virginitat de la meva filla». Tot seguit desplegarà el llençol davant els ancians de la ciutat. 18Aleshores els ancians d’aquella ciutat prendran l’home i el faran apallissar. 19Després, per haver infamat una verge d’Israel, li imposaran una multa de cent sicles de plata, que donaran al pare de la noia. Ella continuarà essent la seva muller i mai més no podrà repudiar-la. 20Però, si aquesta acusació fos veritat i no trobessin els senyals de la virginitat de la noia, 21que la portin a l’entrada de la casa del seu pare, i els homes d’aquella ciutat l’apedregaran fins que mori, pel fet d’haver comès una infàmia a Israel prostituint-se a la casa paterna. Així extirparàs el mal d’enmig teu.

Adulteri i violació.— 22Si fos trobat un home jaient amb una dona casada, tots dos han de morir igualment, l’home que jeia amb ella i la dona mateixa. Així extirparàs el mal d’Israel. 23Si una noia verge és promesa a un home, i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella, 24que siguin conduïts tots dos a la porta d’aquella ciutat i que els apedreguin fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a la ciutat, i l’home perquè ha desflorat la promesa del seu proïsme. Així extirparàs el mal d’enmig teu. 25Si l’home troba la noia promesa al camp i, violentant-la, jeu amb ella, en aquest cas només morirà l’home que ha jagut amb ella. 26A la noia, no li fareu res, no és culpable de mort; el seu cas és com el d’un home que un altre ataqués i matés; 27atrapada en el camp, la jove promesa cridava, però no hi havia ningú per a alliberar-la. 28Si un home troba una noia verge que no està promesa, la pren i jeu amb ella, i són trobats tots dos, 29l’home que ha jagut amb ella donarà al pare de la noia cinquanta sicles de plata, la prendrà per esposa, perquè l’ha desflorada, i mai no podrà repudiar-la.

23 Prohibició de l’incest.— (30)1Que ningú no es casi amb la dona del seu pare, que no alci el mantell[208] amb què la cobrí el seu pare.

Admissió al poble d’Israel.— (1)2Els homes castrats no seran admesos a la comunitat del poble de Jahvè.[209] (2)3El bastard[210] no serà admès a la comunitat del poble de Jahvè; no hi serà admès ni a la desena generació. (3)4Tampoc els ammonites i els moabites no seran admesos a la comunitat del poble de Jahvè, ni a la desena generació; no hi tindran mai més entrada, (4)5perquè no us vingueren a trobar i a donar-vos pa i aigua pel camí, quan vosaltres sortíreu d’Egipte, i van pagar Balaam, fill de Beor, de Fator, a Aram Naharaim perquè et maleís, (5)6encara que Jahvè, el teu Déu, no volgué escoltar Balaam, sinó que convertí en benedicció aquell intent de maleir-te, perquè Jahvè, el teu Déu, t’estima. (6)7No procuris la seva prosperitat ni el seu bé mai de la vida. (7)8No avorreixis els edomites, que són germans teus, ni tampoc els egipcis, ja que vivies refugiat al seu país. (8)9Els fills que vindran a la tercera generació podran ser admesos a la comunitat del poble de Jahvè.

Santedat del campament. (9)10Quan entris en campanya contra els teus enemics, guarda’t de tot allò que no està bé. (10)11Si algú es trobés impur pel fet d’haver tingut una pèrdua seminal durant la nit, que surti fora del campament i no hi torni en tot el dia; (11)12que es renti amb aigua al caient de la tarda, i a la posta de sol podrà tornar al campament. (12)13Tingues per a això un indret fora del campament, on podràs sortir. (13)14Porta una estaca en el teu equipatge i, quan vagis fora del campament per a les teves necessitats, fes un clot, i cobreix després els excrements, (14)15perquè Jahvè, el teu Déu, ve dins el campament per salvar-te i posar els enemics al teu poder. Per això, el teu campament ha de ser sagrat, no fos cas que ell hi veiés alguna cosa que l’ofengués i es retirés de tu.

Protecció dels esclaus fugitius.— (15)16No tornis al seu amo un esclau fugitiu que es refugia a casa teva. (16)17Que visqui en el teu país, al lloc que ell esculli, en una de les teves ciutats on es trobi bé; no l’oprimeixis.

Prostitució sagrada.— (17)18Que les filles d’Israel no es facin prostitutes sagrades, ni els fills d’Israel prostituïts sagrats. (18)19No portis el salari d’una prostituta ni el preu d’un gos[211] a la casa de Jahvè per complir una prometença. L’un i l’altre ofendrien Jahvè.

Contra la usura.— (19)28No exigeixis interès del teu germà, ni per diners, ni per comestibles, ni per cap cosa de les que s’acostumen a prestar amb interès. (20)21 Pots exigir interès de l’estranger, però no del teu germà; així Jahvè, el teu Déu, et beneirà en tot allò que emprenguis al país on vas per prendre’n possessió.

Compliment dels vots.— (21)22Si fas una prometença a Jahvè, el teu Déu, no triguis a complir-la; Jahvè, el teu Déu, te’n demanaria compte i cauries en un pecat. (22)23Si no haguessis fet la prometença, no pecaries. (23)24Mantén la paraula que has donat i compleix la prometença que has fet a Jahvè, el teu Déu, la prometença que han pronunciat els teus llavis.

Drets dels transeünts a collir fruits.— (24)25Si entres a la vinya del teu proïsme, pots menjar tants raïms com vulguis, però no te n’enduguis en un cistell. (25)26Si entres al sembrat del teu proïsme, pots collir espigues amb la mà, però no seguis res amb la falç al sembrat del teu germà.

24 Condicions de repudi[212].— 1Quan un home es casa, si troba en la seva esposa algun defecte i no la vol, abans d’acomiadar-la de casa, que escrigui una acta de repudi i la hi doni. 2Llavors ella se n’anirà, i podrà casar-se amb un altre home. 3Si també el segon marit l’avorreix, escriu una acta de repudi, la hi dóna i l’acomiada de casa seva, o bé, si mort el segon marit que l’havia presa per muller, 4el primer que la va acomiadar no podrà tornar a casar-s’hi, després que ella s’ha deshonrat; això ofendria Jahvè. No has d’introduir el pecat en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència.

Lleis diverses.— 5Si un home és casat de poc, no anirà a la guerra. Que resti lliure un any a casa seva i faci feliç la muller que ha pres. 6No prenguis en penyora el molí ni la mola superior[213] , ja que això seria prendre en penyora la mateixa vida. 7Si es troba algú que rapta un dels seus germans, un israelita, i el tracta com esclau o el ven, serà executat. Així extirparàs el mal d’enmig teu. 8En el cas de lepra, procura d’observar i de complir acuradament tot allò que us ensenyin els sacerdots levites. Tot allò que us he manat, mireu de posar-ho en pràctica. 9Recorda allò que va fer Jahvè, el teu Déu, a Maria, pel camí, a la sortida d’Egipte.

Protecció dels febles.— 10Si prestes alguna cosa al teu proïsme, no entris a casa seva per prendre’n penyora. 11Espera’t a fora, i que l’home a qui has fet el préstec et porti ell mateix la penyora. 12Si és pobre, no dormis guardant el seu mantell com a penyora; 13retorna-l’hi a la posta del sol. Podent dormir amb el seu mantell, et beneirà, i això et serà meritori davant de Jahvè, el teu Déu. 14No explotis un jornaler pobre o necessitat, sigui un dels teus germans, sigui un foraster que viu al teu país, a la teva ciutat; 15dóna-li el jornal el mateix dia, que no es pongui el sol estant pendent aquest deute, perquè és pobre i el necessita. Així no clamarà a Jahvè contra teu; et carregaries un pecat. 16Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares. Cadascú ha de ser condemnat pel seu propi pecat. 17No facis injustícia als forasters ni als orfes. No prenguis en penyora el vestit d’una viuda. 18Recorda’t que eres esclau a l’Egipte, i que Jahvè, el teu Déu, te’n deslliurà. Per això, et mano d’obrar així. 19Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba, no hi tornis per recollir-la. Que sigui per als forasters, per als orfes i per a les viudes; així Jahvè, el teu Déu, beneirà tot el treball de les teves mans. 20Quan facis caure les olives del teu olivar, no repassis després les branques. Allò que hi queda, que sigui per als forasters i les viudes. 21Quan veremis la vinya, no vagis a esgotimar després. Allò que hi queda, que sigui per als forasters, els orfes i les viudes. 22Recorda’t que fores esclau al país d’Egipte. Per això, et mano d’obrar així.

25 Càstig dels assots.— 1Si hi ha un litigi entre alguns, que es presentin a judici, i que sigui declarat innocent el just, i reu, el culpable. 2Si el culpable mereix els assots, el jutge el farà estendre a terra i l’assotaran al seu davant amb un nombre d’assots proporcionat a la culpa. 3Li podran donar quaranta assots, però no més, no fos cas que, assotant-lo massa, quedés malferit, i el teu germà quedés deshonrat als teus ulls. [214] 4No posis morrió al bou que trilla.

Llei del levirat[215].— 5Si dos germans viuen junts, i un d’ells mor sense tenir fills, que la dona del mort no es casi fora, amb un estrany. Que la prengui per muller el seu cunyat, 6i el primogènit mantindrà el nom del germà mort, perquè el seu nom no desaparegui d’Israel. 7Si algú refusa de prendre la seva cunyada, que ella pugi a la porta de la ciutat i digui als ancians: «El meu cunyat refusa de mantenir el nom del seu germà a Israel. No vol complir amb mi el deure del levirat». 8Els ancians de la ciutat el cridaran per parlar-li. Si ell persisteix dient que no la vol prendre, 9la seva cunyada se li acostarà, en presència dels ancians, li traurà el calçat dels peus, li escopirà a la cara i pronunciarà aquestes paraules: «Així cal fer amb l’home que no vol continuar la família del seu germà». 10I a Israel, li donaran el motiu de «casa del descalçat».

Baralles.— 11Si dos homes es barallen, i la muller d’un d’ells s’acosta per deslliurar el seu marit del qui l’està apallissant, i intenta d’agafar-lo per les parts vergonyoses, 12talla-li la mà sense pietat.

Pesos i mesures.— 13No tinguis un doble pes en el teu sac, un que fa el pes legal i un altre de més lleuger. 14No tinguis a casa teva dues mesures, una de sencera i una de més petita. 15Tingues pesos i mesures exactes; així viuràs molt de temps al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, 16perquè tot aquell qui estafa, tot aquell qui no és just, ofèn Jahvè, el teu Déu.

Càstig contra Amalec.— 17Recorda allò que et van fer els amalequites, pel camí, a la sortida d’Egipte, 18com et van assaltar pel camí, sense temor de Déu, i es van tirar sobre els ressagats que seguien darrera, quan tu estaves cansat i extenuat. 19Quan Jahvè, el teu Déu, t’haurà donat pau de tots els enemics veïns teus en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna per a posseir-lo en herència, esborra el record d’Amalec sota la capa del cel. No te n’oblidis.

26 Ritual d’ofrena de les primícies.— 1Quan hagis entrat al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència, quan n’hagis pres possessió i t’hi hagis instal·lat, 2pren part en les primícies de tots els fruits de la terra que cullis en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, posa’ls en una cistella i porta’ls al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu, per donar-li el seu nom. 3Presenta’t allà al sacerdot que hi hagi en funcions aquells dies i digue-li: «Jo declaro el dia d’avui a Jahvè, el meu Déu, que he entrat realment al país que Jahvè va prometre als nostres pares de donar-nos». 4El sacerdot et prendrà la cistella de la mà i la deixarà davant l’altar de Jahvè, el teu Déu. 5Després fes aquesta declaració en presència de Jahvè, el teu Déu: «El meu pare era un arameu errant, que baixà a l’Egipte amb un grup petit i s’hi refugià. Allà es convertí en un gran poble, potent i nombrós. 6Els egipcis ens maltractaren, ens perseguiren i ens imposaren treballs pesats. 7Cridàrem a Jahvè, Déu dels nostres pares, i Jahvè escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió, el nostre treball i la nostra pena. 8Jahvè ens féu sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig d’un gran terror, enmig de senyals i de prodigis, 9i ens conduí en aquest lloc i ens donà aquest país que regalima llet i mel. 10Per això, ofereixo les primícies dels fruits de la terra, que vós, Jahvè, m’heu donat». Deixa’ls després a la presència de Jahvè, el teu Déu, 11i frueix amb alegria de tota la prosperitat que Jahvè, el teu Déu, et dóna, a tu i a la teva casa, fent-ne participar també els levites i els forasters que hi hagi enmig teu.

Ritual del delme.— 12Quan hagis acabat de distribuir el delme de la teva collita, l’any tercer, l’any del delme, i l’hagis donat als levites, als forasters, als orfes i a les viudes perquè puguin menjar fins a saciar-se a la teva ciutat, 13digues en presència de Jahvè, el teu Déu: «He tret fora de casa tot allò que era sagrat. Ho he donat als levites, als forasters, als orfes i a les viudes, d’acord amb els manaments que m’heu donat. No he traspassat cap dels vostres manaments, ni els he oblidats. 14No he menjat res en cerimònies de dol, no he consumit res en ritus impurs, ni he ofert res a un mort. He obeït Jahvè, el meu Déu, he complert tot allò que vós m’havíeu manat. 15Mireu des del vostre lloc sant, des del cel, i beneïu Israel, el vostre poble, i el país que ens heu donat, com havíeu promès als nostres pares, un país que regalima llet i mel».

Renovació de l’aliança (Dt. 26,16-30,20)

Clàusules de l’aliança.— 16El dia d’avui, Jahvè, el teu Déu, t’ordena que compleixis aquests decrets i aquestes decisions. Observa’ls i posa’ls en pràctica amb tot el cor i amb tota l’ànima. 17Avui has obtingut que Jahvè es declari el teu Déu, a condició, però, de seguir els seus camins i de guardar els seus decrets, els seus manaments i les seves decisions, i d’obeir-lo. 18I Jahvè ha obtingut que et declaris el seu poble, tal com t’havia promès, i que vulguis complir tots els seus manaments. 19Ell et farà superior en glòria, en fama i en esplendor a tots els pobles que ha creat. Farà de tu un poble consagrat a Jahvè, el teu Déu, com t’havia promès.

27 La llei serà gravada sobre pedres.— 1Moisès i els ancians d’Israel manaren al poble: «Compliu tots els manaments que avui us dono. 2El dia que passareu el Jordà cap al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, erigeix unes grans pedres, allisa-les amb calç 3i escriu-hi totes les paraules d’aquesta llei, quan passis per ocupar el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, país que regalima llet i mel, com t’havia promès Jahvè, el Déu dels teus pares. 4Quan haureu passat el Jordà, doncs, erigiu aquestes pedres al mont Ebal, com avui us mano, i alliseu-les amb calç. 5Construeix allà un altar a Jahvè, el teu Déu, un altar de pedres que no has de treballar amb ferro; 6construeix l’altar de Jahvè, el teu Déu, amb pedres intactes i ofereix en aquest altar holocaustos a Jahvè, el teu Déu. 7Immola-hi també víctimes de comunió i menja allí amb alegria en presència de Jahvè, el teu Déu, 8i escriu ben gravades en aquelles pedres totes les paraules d’aquesta llei».

Exhortació.— 9Moisès, amb tots els sacerdots levites, digué a tot Israel: «Israel, escolta en silenci. Avui has esdevingut poble de Jahvè, el teu Déu. 10Obeeix Jahvè, el teu Déu, posa en pràctica els seus manaments i els seus decrets que avui et dono».

Benediccions i malediccions.— 11Aquell dia, Moisès manà al poble: 12«Quan haureu passat el Jordà, els qui es posaran a la muntanya de Garizim per beneir el poble seran Simeó, Leví, Judà, Issacar, Josep i Benjamí. 13Els qui es posaran a la muntanya d’Ebal per proclamar la maledicció seran Rubèn, Gad, Aser, Zabuló, Dan i Neftalí.

Dotze malediccions.— 14Els levites proclamaran en veu alta davant tot Israel: [216] 15«Maleït l’home que faça un ídol de talla o de fosa, obra de les mans d’un artesà, i que en secret l’erigeixi, cosa que ofèn Jahvè». Tot el poble respondrà: «Amén». 16«Maleït el qui tracti indignament el pare i la mare». Tot el poble respondrà: «Amén». 17«Maleït el qui canviï les fites de la propietat del seu veí». Tot el poble respondrà: «Amén». 18«Maleït el qui desencamini un cec». Tot el poble respondrà: «Amén». 19«Maleït el qui violi el dret dels forasters, dels orfes i de les viudes». Tot el poble respondrà: «Amén». 20«Maleït el qui jegui amb la dona del seu pare, el qui alça el mantell amb què el seu pare la cobrí». Tot el poble respondrà: «Amén». 21«Maleït el qui jegui amb una bèstia». Tot el poble respondrà: «Amén». 22«Maleït el qui jegui amb la seva germana, filla del seu pare o de la seva mare». Tot el poble respondrà: «Amén». 23«Maleït el qui jegui amb la seva sogra». Tot el poble respondrà: «Amén». 24«Maleït el qui mati d’amagat el seu proïsme». Tot el poble respondrà: «Amén». 25«Maleït el qui es deixi corrompre amb regals per condemnar a mort un innocent». Tot el poble respondrà: «Amén». [217] 26«Maleït el qui no mantingui en vigor les paraules d’aquesta llei per posar-les en pràctica». Tot el poble respondrà: «Amén».

28 Benediccions.— 1Si realment obeeixes Jahvè, el teu Déu, observant i posant en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, Jahvè, el teu Déu, et farà superior a tots els pobles de la terra. 2Pel fet d’haver obeït Jahvè, el teu Déu, et vindran totes aquestes benediccions: 3Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. 4Seran beneïts el fruit de les teves entranyes, les collites de la teva terra, i les cries dels teus animals, de les teves vaques i de les teves ovelles. 5Seran beneïdes les teves cistelles i les teves pasteres. 6Seràs beneït entrant i sortint. 7Jahvè et posarà a les mans els enemics que s’alcin contra tu; seran vençuts davant teu; si havien vingut per un sol camí, fugiran davant teu per set camins. 8Jahvè disposarà que trobis sempre la benedicció en els teus graners i en tot allò que emprenguis. Et beneirà en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna. 9Jahvè et farà un poble consagrat a ell, tal com t’ha jurat, si observes els manaments de Jahvè, el teu Déu, i segueixes els seus camins. 10Tots els pobles de la terra veuran que portes el nom de Jahvè i et respectaran. 11Jahvè t’omplirà de prosperitat amb el fruit de les teves entranyes, amb les cries del teu bestiar i amb les collites de la teva terra, en aquesta terra que Jahvè havia promès als teus pares de donar-te. 12Jahvè t’obrirà el cel, el seu tresor de la prosperitat, per donar la pluja a la terra en el temps oportú i per beneir tot el treball de les teves mans; prestaràs a molts pobles i mai no hauràs de manllevar. 13Jahvè et col·locarà al cap i no a la cua; sempre estaràs a dalt i mai a baix, si obeeixes els manaments de Jahvè, el teu Déu, que avui et prescric d’observar i de posar en pràctica, 14i, si no et desvies a dreta ni a esquerra de totes les paraules que avui us prescric, i no t’entens amb d’altres déus per donar-los culte.

Malediccions.— 15Si no obeeixes Jahvè, el teu Déu, i no observes ni poses en pràctica no hi podrà res. 33Un poble que no coneixes es menjarà els fruits de les teves terres i el producte del teu treball. Seràs oprimit i desfet. 34Et tornaràs boig davant l’espectacle que contemplaran els teus ulls. 35Jahvè et farà sortir als genolls i a les cames una úlcera maligna i incurable, que et cobrirà des de la planta dels peus fins a dalt del cap. 36Jahvè et conduirà, amb el rei que t’havies escollit, a una nació que no coneixies, ni tu ni els teus pares, i allí donaràs culte a d’altres déus, déus de fusta i de pedra. 37Esdevindràs motiu d’estupor, tema de proverbis i de burles entre tots els pobles on Jahvè et portarà. 38Sembraràs molta llavor en els camps i colliràs poc, perquè la llagosta ho devorarà. 39Plantaràs vinyes i les cultivaràs, però no en beuràs el vi ni en veremaràs res, perquè s’ho menjaran els cucs. 40Tindràs oliverars per tot el teu territori, però no et podràs ungir amb oli, perquè les olives cauran. 41Tindràs fills i filles, però se’ls enduran captius, no seran per a tu. 42La llagosta consumirà els teus arbres i tots els fruits de la teva terra. 43Els forasters que es troben enmig teu pujaran cada cop més amunt, s’imposaran sobre teu i tu baixaràs cada vegada més avall. 44Ells et fiaran i tu no els prestaràs. Ells arribaran a ser el cap i tu passaràs a ser la cua. 45Cauran sobre teu totes aquestes malediccions, et perseguiran i t’aconseguiran fins que desapareguis, pel fet de no haver obeït Jahvè, el teu Déu, i no haver guardat els manaments i els decrets que t’ha donat. 46Tu i la teva descendència per sempre, les portareu com un signe i un prodigi.

Altres desgràcies. Horrors del setge.— 47Pel fet de no haver servit Jahvè, el teu Déu, amb alegria i satisfacció de cor, quan fruits de tot en abundància, 48hauràs de servir els enemics que Jahvè enviarà contra tu, passant fam, set, nuesa i privació de tot. Et posarà al coll un jou de ferro fins que t’haurà fet desaparèixer. 49Jahvè farà que es llanci contra tu des de l’extrem de la terra, com l’àguila que vola, una nació llunyana, una nació de llengua desconeguda, 50una nació d’aspecte ferotge, que no té consideració pels ancians ni compassió pels joves. 51Se’t menjarà les cries del bestiar i els fruits de la terra fins que desapareguis; no et deixarà blat, ni vi novell, ni oli, ni les cries de les vaques, ni els petits de les ovelles, fins que t’haurà exterminat. 52T’assetjarà totes les ciutats fins que caiguin aquestes muralles tan altes i fortes, que donaven seguretat a tot el teu país. T’assetjarà totes les ciutats del país que Jahvè, el teu Déu, t’haurà donat. 53Durant el setge i la carestia a què et reduirà l’enemic, arribaràs a menjar el fruit de les teves entranyes: la carn dels fills i de les filles que Jahvè, el teu Déu, t’haurà donat. 54L’home més tendre i més refinat d’enmig teu mirarà amb gelosia el seu germà, la seva esposa i els fills que li quedin, 55per no donar a ningú la carn dels fills que es menjarà, quan no li quedi res durant el setge i la carestia a què l’hauran reduït els seus enemics en totes les ciutats. 56La dona més tendra i més refinada d’enmig teu, la que per mollesa i refinament no ha provat mai de posar a terra la planta dels peus, mirarà amb gelosia el seu espòs, els seus fills i les seves filles, 57perquè voldrà menjar-se en secret les secundines i la criatura acabada de néixer, durant el setge i la carestia a què l’hauran reduïda els enemics en cada ciutat.

Desfeta d’Israel.— 58Si no mires de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta llei escrites en aquest llibre, reverenciant aquest nom gloriós i terrible: Jahvè, el teu Déu, 59ell farà que siguin terribles els teus flagells i els de la teva descendència, flagells grans i continus, malalties malignes i persistents. 60Farà recaure sobre teu totes les malalties d’Egipte, que veies amb esgarrifança, i no podràs desfer-te’n. 61I, encara, Jahvè farà caure sobre teu, fins que desapareguis, totes les malalties i els flagells que no estan escrits en el llibre d’aquesta llei. 62Després que havíeu estat nombrosos com les estrelles, quedaran molts pocs homes, perquè no has obeït Jahvè, el teu Déu. 63Així com Jahvè trobava gust a fer-vos bé i a multiplicar-vos, també trobarà gust a destruir-vos i anorrear-vos. Sereu arrencats de la terra on ara entres per posseir-la. 64Jahvè et dispersarà per tots els pobles d’un cap a l’altre de la terra, i allí donaràs culte a d’altres déus, déus de fusta i de pedra que no coneixíeu ni tu ni els teus pares. 65En aquestes nacions, tampoc no trobaràs la tranquil·litat ni tindran repòs les plantes dels teus peus. Al contrari, Jahvè et donarà esverament al cor, ulls apagats i una ànima insatisfeta. 66Tindràs la vida en suspens, ple de terror nit i dia, i no et sentiràs segur de la teva vida. 67Al matí diràs: «Qui pogués ser al vespre!», i al vespre diràs: «Qui pogués ser al matí!»; tan horrible serà la por que s’haurà apoderat del teu cor i l’espectacle que contemplaran els teus ulls. 68Jahvè et farà tornar en barques a l’Egipte, faràs un camí del qual jo t’havia dit que no tornaries a veure’l. Allà us vendreu als vostres enemics per esclaus i esclaves, i no trobareu qui us compri». (291)69Aquestes són les paraules de l’aliança que Jahvè va manar a Moisès de fer amb els israelites, a la terra de Moab, a més de l’aliança que havia fet amb ells a l’Horeb.

29 Els favors de Jahvè.— (2)1Moisès convocà tot Israel i els digué: «Vosaltres vau veure tot el que Jahvè va fer davant vostre, al país d’Egipte, al Faraó, als seus oficials i a tot el seu país, (3)2les grans proves que van veure els teus ulls, aquells grans senyals i prodigis. [218] (4)3Però, fins al dia d’avui, Jahvè no us ha donat encara un cor capaç de comprendre, uns ulls capaços de veure-hi, unes orelles bones per a sentir-hi. (5)4Us vaig conduir quaranta anys pel desert i no s’envelliren els vostres vestits, ni les sandàlies que duies als peus. (6)5No menjàveu pa ni bevíeu vi ni res fermentat, perquè aprenguéssiu que jo sóc Jahvè, el vostre Déu. (7)6Finalment arribàreu en aquest lloc, i Sehon, rei d’Hesebon, i Og, rei de Basan, sortiren al nostre encontre per fer-nos la guerra, però els derrotàrem. (8)7Ens apoderàrem del seu país i el donàrem en herència als rubenites, als gadites i a mitja tribu de Manasés. (9)8Tingueu presents les paraules d’aquesta aliança i poseu-les en pràctica, i reeixireu en tot allò que emprengueu.

Invitació a la fidelitat.— (10)9Us trobeu avui davant Jahvè, el vostre Déu: els caps de les vostres tribus, els vostres magistrats i tots els homes d’Israel, (11)10les criatures i les dones, els forasters que tens en el teu campament, des dels llenyataires fins als qui porten l’aigua. (12)11Us hi trobeu per entrar a l’aliança de Jahvè, el teu Déu, al compromís que Jahvè, el teu Déu, pren avui amb tu, (13)12per constituir-te avui el seu poble, i que ell sigui el teu Déu, tal com t’ho prometé i ho jurà als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. (14)13no és amb vosaltres sols que jo faig aquesta aliança i aquest compromís, (15)14sinó amb tots els qui avui es troben aquí amb vosaltres i amb tots els qui no s’hi troben.

Que ningú no sigui infidel.— (16)15 Vosaltres sabeu com vau estar al país d’Egipte, i com heu passat pel mig de les nacions que heu hagut de travessar. (17)16Heu vist les seves abominacions i els ídols que tenen, de fusta i de pedra, de plata i d’or. (18)17Que no hi hagi entre vosaltres cap home o dona, cap família o tribu que aparti avui el seu cor de Jahvè, el nostre Déu, per anar a donar culte als déus d’aquelles nacions. Que no hi hagi entre vosaltres cap soca que tregui brots metzinosos o amargants. (19)18I, si algú, en sentir les paraules d’aquest compromís, es beneís ell mateix dient-se: «No em faltarà res, encara que segueixi el voler del meu cor, l’abundància d’aigua farà desaparèixer la secada», (20)19Jahvè no el voldria perdonar, el rigor de Jahvè i el seu zel s’inflamarien contra aquest home, i totes les malediccions escrites en aquest llibre vindrien sobre ell. Jahvè esborraria el seu nom de sota el cel. (21)20Jahvè el separaria de totes les tribus d’Israel per a la seva desventura, complint totes les malediccions de l’aliança escrites en el llibre d’aquesta llei.

Càstigs de Déu.— (22)21La generació futura, els fills que vindran després vostre i els estrangers que vindran d’un país llunyà, veuran els flagells d’aquest país i les calamitats que Jahvè li haurà infligit. (23)22Tota la terra serà cremada amb sofre i coberta de sal; no hi sembraran res, ni res hi germinarà; no hi creixerà cap herba, serà com Sodoma i Gomorra, Adamà i Seboïm, destruïdes pel rigor i la severitat de Jahvè. (24)23Aleshores totes les nacions diran: «¿Per què Jahvè ha tractat així aquest país? Quin és el motiu que va encendre aquesta severitat tan gran?» (25)24I els respondran: «És perquè havien abandonat l’aliança que Jahvè, el Déu dels seus pares, va fer amb ells quan els va treure d’Egipte, (26)25perquè anaren a reverenciar d’altres déus i es prosternaren davant d’ells, déus que no coneixien i que ell no els havia donat. (27)26Per això, la severitat de Déu s’inflamà contra aquest país i va fer caure damunt d’ell totes les malediccions escrites en aquest llibre. (28)27Jahvè els ha arrencats de la seva terra amb tot el rigor, amb tota la severitat i amb gran indignació, i els ha llançats en un altre país, fins al dia d’avui. (29)28Les coses secretes són reservades a Jahvè, el nostre Déu, però les que ens revela són per a nosaltres i els nostres fills per sempre, perquè posem en pràctica totes les paraules d’aquesta llei.

30 Conversió i restauració.— 1Quan us sobrevinguin totes aquestes coses, les benediccions o les malediccions que jo t’he proposat, i quan et trobis enmig de les nacions on t’haurà exiliat Jahvè, el teu Déu, i reflexionis dintre teu, 2si et converteixes a Jahvè, el teu Déu, tu i els teus fills, si l’obeïu amb tota l’ànima, en tot allò que avui et mano, 3Jahvè, el teu Déu, renovarà la teva vida, es compadirà de tu i us tornarà a reunir de tots els pobles on Jahvè, el teu Déu, t’haurà dispersat. 4Encara que tinguessis la teva gent escampada fins a l’horitzó del cel, Jahvè, el teu Déu, 5et tornarà a introduir al país que els teus pares hauran posseït, i tu el posseiràs també; t’hi farà feliç i t’hi multiplicarà més que els teus pares. 6Jahvè, el teu Déu, circumcidarà el teu cor i el dels teus descendents, perquè estimis Jahvè, el teu Déu, de tot cor i amb tota l’ànima, i puguis viure. 7Jahvè, el teu Déu, farà caure totes aquestes malediccions sobre els teus enemics, sobre els qui t’hauran odiat i perseguit. 8Tu tornaràs a obeir Jahvè, el teu Déu, i compliràs tots els seus manaments que avui et dono. 9Jahvè, el teu Déu, et farà prosperar en tot allò que emprenguis, en el fruit de les teves entranyes, en les cries del teu bestiar, en les collites de la terra. Perquè Jahvè tornarà a trobar gust a fer-vos bé, com trobava gust a fer bé als vostres pares, 10a condició, però, que obeeixis Jahvè, el teu Déu, observant els seus manaments i decrets escrits en el llibre d’aquesta llei, i que et converteixis a Jahvè, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima.

Exhortació a la fidelitat.— 11Perquè el manament que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni massa lluny de les teves possibilitats. 12No és al cel perquè puguis dir: «¿Qui pujarà al cel i ens l’anirà a buscar, perquè nosaltres puguem escoltar-lo i posar-lo en pràctica?» 13Tampoc no és a l’altra banda del mar perquè puguis dir «¿Qui farà la travessia fins a l’altre costat i ens l’anirà a buscar, perquè nosaltres puguem escoltar-lo i posar-lo en pràctica?» 14És una paraula[219] que tens molt a prop teu, a la boca i al cor, per a posar-la en pràctica. 15Avui proposo a la teva consideració la vida i la felicitat, la mort i la desgràcia. 16Si obeeixes els manaments de Jahvè, el teu Déu, que avui et dono —d’estimar Jahvè, el teu Déu, de seguir els seus camins i observar els seus manaments, els seus decrets i les seves decisions—, viuràs i et multiplicaràs; Jahvè, el teu Déu, et beneirà en el país on entraràs per prendre’n possessió. 17Però, si el teu cor es desvia i no obeeixes, si et deixes seguir a adorar altres déus i a donar-los culte, 18us anuncio avui que aneu a una ruïna segura i que no viureu gaire temps a la terra on, travessant el Jordà, entraràs per prendre’n possessió. 19Avui he pres per testimoni contra vosaltres el cel i la terra, i us he proposat la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Escull, doncs, la vida per a tu i per als teus descendents. 20Estima Jahvè, el teu Déu, obeeix-lo, sigue-li fidel; en això trobaràs la vida i duraràs molts anys, per poder habitar al país que Jahvè va prometre de donar als teus pares Abraham, Isaac i Jacob».

Comiat i mort de Moisès (Dt. 31,1-34,12)

31 Josuè, successor de Moisès.— 1Acabat, Moisès digué encara aquestes paraules a tot Israel: 2«Ja tinc cent vint anys, ja no puc anar i venir. A més, Jahvè m’ha dit que no travessaria aquest Jordà. 3Jahvè, el teu Déu, és el qui passarà davant teu. Ell anorrearà aquestes nacions al teu davant perquè puguis posseir els seus béns. Josuè és el qui passarà davant teu, tal com Jahvè ho ha promès. 4Jahvè les tractarà com ha tractat Sehon i Og, reis del amorreus, i el seu territori, que ell anorreà. 5Jahvè les farà caure en poder vostre, i les tractareu segons les normes que us he manat. 6Sigueu valents i ferms, no els temeu, no tingueu por, perquè és Jahvè, el teu Déu, el qui va amb tu. No et deixarà acovardir ni t’abandonarà». 7Moisès cridà Josuè i li va dir en presència de tot Israel: «Sigues valent i ferm, que tu conduiràs aquest poble al país que Jahvè va prometre de donar als seus pares, i tu els en donaràs possessió. 8Jahvè t’anirà al davant, serà amb tu, no et deixarà acovardir ni t’abandonarà. No temis, no tinguis por».

Proclamació de la llei cada set anys.— 9Moisès posà per escrit aquesta llei i la donà als sacerdots, fills de Leví, que porten l’arca de l’aliança de Jahvè, i a tots els ancians d’Israel. 10I Moisès els donà aquesta ordre: «Cada set anys, a la data fixada, l’any de la condonació dels deutes, a la festa dels Tabernacles, 11quan Israel es presentarà davant Jahvè, el teu Déu, en el lloc que haurà escollit, llegeix aquesta llei davant tot Israel. 12Reuneix el poble, homes, dones i criatures, i els forasters que visquin a les teves ciutats, perquè l’escoltin, aprenguin a reverenciar Jahvè, el vostre Déu, i mirin de practicar les paraules d’aquesta llei. 13Els seus fills, que encara no la coneixen, l’escoltaran, i aprendran a reverenciar Jahvè, el vostre Déu, tot el temps que viureu a la terra on aneu, travessant el Jordà, per posseir-la.

Jahvè investeix Josuè.— 14Després Jahvè va dir a Moisès: «S’acosta el dia de la teva mort. Crida Josuè i estigueu-vos a la tenda de l’oracle, jo li donaré les meves ordres». Moisès i Josuè anaren a la tenda de l’oracle. 15Jahvè s’aparegué a la tenda en una columna de núvol, i la columna de núvol s’aturà a l’entrada de la tenda.

Càntic de Moisès.— 16Jahvè va dir a Moisès: «Tu te’n vas a reposar amb els teus pares, i aquest poble anirà a prostituir-se, seguint els déus estrangers del país on entrarà. M’abandonarà i violarà l’aliança que jo havia fet amb ell. 17Aquell dia, s’inflamarà contra ell el meu rigor, els abandonaré, els amagaré la meva mirada, serà devorat i cauran sobre ells moltes penes i desgràcies. Aleshores dirà: “¿No serà perquè el meu Déu ja no es troba enmig meu que cauen sobre mi aquests mals?” 18Aquell dia, jo els amagaré completament la meva mirada, pel mal que hauran comès, pel fet d’haver-se girat cap als déus estrangers. 19Ara, doncs, escriviu aquest càntic i ensenyeu-lo als fills d’Israel. Poseu-lo als seus llavis, perquè aquest càntic em serveixi de testimoniatge contra els israelites. 20Perquè jo els conduiré a la terra que vaig prometre als seus pares, terra que regalima llet i mel; però quan ells hauran menjat fins a saciar-se i s’hauran engreixat, es giraran a d’altres déus i els donaran culte, em menysprearan i violaran la meva aliança. 21Aleshores, quan caiguin sobre ell les penes i les desgràcies, aquest càntic —que no serà oblidat pels seus descendents— servirà de testimoniatge contra ell. Jo conec, en efecte, les inclinacions que ja té avui, abans d’introduir-lo a la terra que vaig prometre als seus pares». 22Aquell dia, Moisès escriví aquest càntic i l’ensenyà als fills d’Israel, 23i donà aquesta ordre a Josuè, fill de Nun: «Sigues valent i ferm; tu conduiràs els israelites al país que els he promès, i jo seré amb tu».

El llibre de la llei.— 24Quan Moisès acabà d’escriure en un llibre les paraules d’aquesta llei fins a la fi, 25ordenà als levites que portaven l’arca de l’aliança de Jahvè: 26«Preneu aquest llibre de la llei i poseu-lo al costat de l’arca de l’aliança de Jahvè, el vostre Déu, i que estigui allà com a testimoniatge contra tu. 27Conec prou que ets insubordinat i rebel al jou. Si ara, quan vivia amb vosaltres, us rebel·làveu contra Jahvè, molt més ho fareu després de la meva mort. 28Reuniu aquí tots els ancians de les vostres tribus i els magistrats, que els vull fer sentir aquestes paraules i vull prendre contra ells per testimonis el cel i la terra. 29Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us apartareu del camí que després de la meva mort us he manat. Per això, temps a venir, cauran sobre vosaltres grans mals, per raó d’haver fet allò que ofèn els ulls de Jahvè, pel fet d’haver-lo irritat amb l’obra de les vostres mans». 30Moisès féu sentir a tota l’assemblea d’Israel totes les paraules d’aquest càntic fins a l’acabament:

Introducció al càntic de Moisès

32 1Calleu, o cels, que parlaré;
que la terra escolti les paraules de la meva boca.
2Caigui com la pluja el meu ensenyament,
degoti com rosada la meva paraula;
com la pluja damunt el prat,
com el ruixat damunt l’herba.
3Doneu glòria al nostre Déu,
que proclamo el nom de Jahvè.
[220] 4És el penyal, la seva obra és perfecta,
tots els seus camins són justos.
És un Déu fidel, sense cap culpa,
és just i recte.
5Van pecar contra ell els seus fills degenerats,
gent innoble i perversa.
6¿Així us comporteu amb Jahvè,
poble insensat i sense seny?
¿No és ell el teu Pare, el qui t’ha creat,
el qui t’ha fet i t’ha format?

Jahvè escull el seu poble

7Recorda els temps antics,
repassa els anys, generació per generació.
8Quan l’Altíssim donava a cada nació un país,
i separava els fills d’Adam,
establí les fronteres dels pobles,
segons el nombre dels àngels de Déu.
9Però la porció que el Senyor es reservà fou el seu poble;
es reservà Jacob, com la pròpia heretat.
10El troba al país del desert, a la solitud d’udols salvatges.
Se’n preocupa i l’instrueix, el guarda com la nineta de l’ull.
11Com l’àguila desvetlla la seva niuada
i plana sobre els seus petits,
ell estén les ales i el pren,
i el porta sobre les plomes.
12Jahvè tot sol el guia,
amb ell no hi ha cap déu estranger.
13El porta als llocs més alts del país,
el nodreix amb les collites del camp.
Li fa xuclar la mel de la roca
i l’oli de la pedra dura,
14nata de vaques i llet d’ovella,
amb greix d’anyells i de moltons,
vedells de Basan i cabrits, amb la flor de farina de blat
i amb la sang fermentada del raïm.

Infidelitat d’Israel

15Jacob ha menjat fins a saciar-se,
Jesurun[221] s’ha engreixat i reguitna.
Gras, fornit i corpulent, ha rebutjat el Déu que l’havia creat
i ha deshonrat el Penyal que el salva.
16L’han engelosit adorant déus estrangers,
el disgusten amb les seves abominacions.
17Sacrifiquen als dimonis, que no són Déu,
déus que ells no coneixen,
nou vinguts, arribats de poc,
a qui els seus pares no havien donat culte.
18Oblides el Penyal que t’ha engendrat,
no fas cas del Déu que l’ha posat al món.
19Jahvè ho ha vist, i els ha rebutjats;
menyspreant els seus fills i les seves filles,
20ha dit: «Els amagaré la meva mirada,
i veuran quina serà la seva fi,
perquè són una gent pervertida,
uns fills que no són de fiar.

[222] 21M’han engelosit adorant els qui no són déus,
m’han disgustat amb els ídols que són no-res;
però jo els engelosiré amb un poble que no és poble,
els disgustaré amb una nació estúpida.

Severitat de Jahvè

22S’ha encès el foc del meu rigor,
que crema fins al fons del país dels morts,
devorant la terra i els seus fruits,
i abrasant els fonaments de les muntanyes.
23Aplegaré damunt d’ells calamitats,
esgotaré contra ells les meves fletxes.
24Devorats per la fam, consumits per la pesta
i la febre perniciosa,
enviaré contra ells les dents de les feres
amb el verí de les serps.
25A fora, l’espasa s’emportarà els fills;
a dintre, es moriran de terror,
els joves i les donzelles,
les criatures i els vells de cabells blancs.

Venjança contra els pagans

26Jo pensava de reduir-los a pols,
d’esborrar la seva memòria d’entre els homes.
27Però temo l’insult dels enemics,
el malentès dels opressors,
que dirien: «La nostra mà és la que venç,
és obra nostra i no pas de Jahvè».
28Perquè són una nació desassenyada,
mancada d’intel·ligència.
29Si tinguessin la saviesa, ho comprendrien,
endevinarien el propi destí.
30¿Com un de sol pot perseguir-ne mil,
i dos fer-ne fugir deu mil,
si no és perquè el Penyal els ha venuts
i Jahvè els ha abandonats?
31Perquè el penyal d’ells no és com el nostre,
els nostres enemics en són jutges;
32ja que la seva vinya és de Sodoma
i dels bancals de Gomorra;
els seus raïms són metzinosos,
raïms amargants;
33el seu vi és verí de serps, verí mortal d’escurçons.

Jahvè judica i salva

34Tot això, ho tinc reservat a prop meu
i guardat en el meu tresor.
[223] 35Serà meva la revenja i la paga
a l’hora que el seu peu ensopegarà,
perquè és a prop el dia de la seva ruïna,
es precipita contra ells el seu destí».
36Jahvè defensarà el seu poble
i es compadirà dels seus servidors.
Quan veurà que el seu vigor s’afebleix,
que no hi queden ni esclaus ni lliures,
37dirà aleshores: «¿On són els vostres déus,
el penyal en qui confiàveu?
38¿No menjàveu el greix dels seus sacrificis?
¿No bevíeu el vi de les seves libacions?
Que vinguin a ajudar-vos,
que vinguin a protegir-vos!
39Mireu, doncs, que jo sóc, i només jo,
que no hi ha cap altre déu fora de mi.
Sóc jo qui fa morir i qui fa viure;
després d’haver ferit, jo mateix guareixo,
i ningú no s’allibera del meu poder.
40Alço, doncs, vers al cel la meva mà,
i juro: Com jo visc eternament,
41quan hauré esmolat la meva espasa com un llamp
i armat la meva mà per fer justícia,
tornaré als meus adversaris el que mereixen,
donaré la paga als qui m’odien.
42Embriagaré de sang les meves sagetes,
la meva espasa devorarà les carns,
la sang dels ferits i dels captius,
el cap dels cabdills de l’enemic».
[224] 43Aclameu, nacions, la sort del seu poble,
perquè ell fa justícia de la sang dels seus servents,
dóna la paga als seus adversaris
i perdona el seu país i el seu poble.

Ensenyaments del càntic.— 44Moisès vingué amb Josuè, fill de Nun, i féu sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic. 45Quan Moisès acabà de dirigir al poble totes aquestes paraules, 46els digué: «Tingueu ben presents totes les paraules que avui prenc per testimoniatge contra vosaltres. Ensenyeu-les als vostres fills, perquè mirin de practicar totes les normes d’aquesta llei; 47no es tracta de paraules buides per a vosaltres, sinó que són la vostra vida. Gràcies a elles, viureu molts anys al país que ara, després de travessar el Jordà, anireu a posseir».

Anunci de la mort de Moisès.— 48Aquell mateix dia, Jahvè va dir a Moisès: 49«Puja a les muntanyes d’Abarim, al Nebó, que es troba al país de Moab, davant de Jericó, i contempla el país de Canaan que dono en possessió als israelites. 50Després moriràs en aquesta muntanya on puges, i et reuniràs amb els teus avantpassats, igual com el teu germà Aharon va morir a la muntanya d’Hor per reunir-se amb els seus avantpassats, 51ja que no em vau ser fidels enmig dels fills d’Israel, a les aigües de Meribà, a Cadés, al desert de Sin, i no reconeguéreu la meva santedat enmig dels israelites. 52Només podràs contemplar de lluny el país que dono als israelites, però no hi podràs entrar».

Benediccions de Jahvè a les dotze tribus

33 1Benediccions que Moisès, home de Déu, pronuncià per als fills d’Israel abans de la seva mort:

Salm introductori

2Arriba Jahvè del Sinaí,
apunta davant d’ells a l’horitzó de Seïr,
resplendeix des de la muntanya de Faran,
s’acosta cap a ells des de la reunió de Cadés,
del sud cap als vessants de Fasgà.
3Vós envolteu les tribus d’afecció,
teniu a la mà tots els sants,
es prostren als vostres peus
per rebre les vostres paraules.
4Moisès ens ha donat un oracle,
herència del casal de Jacob:
5«Ja hi ha un rei a Jesurun,
ara que s’apleguen els cabdills del poble,
que es reuneixen les tribus d’Israel.

Benedicció de Moisès

4Que visqui Rubèn i mai no s’extingeixi,
però seran pocs els seus guerrers».

7Per a Judà, pronuncià aquesta Benedicció:

«Escolteu, Jahvè, la veu de Judà
i conduïu-lo cap al seu poble;
les seves mans defensen el seu dret,
ajudeu-lo contra els enemics».

8Per a Leví, digué:

«Donen a Leví el vostre tummim,
doneu el vostre urim a l’home que heu elegit,
a l’home que provàreu a Massà
i amb qui altercàreu a les aigües de Meribà.

9Diu dels seus pares:

«No els he vistos mai»,
no reconeix els seus germans,
i ignora els seus propis fills,
perquè està atent als vostres oracles
i guarda la vostra aliança.
10Ensenyaran a Jacob les vostres decisions,
ensenyaran la vostra llei a Israel.
Cremaran davant vostre les ofrenes,
cremaran l’holocaust al vostre altar.
11Beneïu, Jahvè, la seva guàrdia
i accepteu el servei de les seves mans.
Feu que als seus contraris, als qui l’odien,
els flaquegin les forces i no se n’aixequin».

12Per a Benjamí, digué:

«Estimat de Jahvè, el fa reposar segur;
contínuament el protegeix
i habita enmig de les seves collades».

13Per a Josep, digué:

«El seu país és beneït de Jahvè
amb la millor rosada del cel,
amb les aigües esteses sota la terra;
14amb els fruits més exquisits que madura el sol
i amb els millors productes de cada mes;
15amb el millor fruit de les muntanyes antigues
i amb el més exquisit de les collades eternes;
16amb el més preuat de la terra i de tot el que hi viu,
amb el favor del qui habita a la bardissa.
Que davallin sobre el cap de Josep,
sobre el front del príncep dels seus germans.
17Glòria al primogènit del brau.
Té banyes de búfal,
per envestir els pobles
d’un cap a l’altre de la terra;
així són els milers d’Efraïm,
les miríades de Manasés».

18Per a Zabuló, digué:

«Alegra’t, Zabuló, en les teves expedicions,
i tu, Issacar, quan et quedis a les teves tendes.
19A la meva muntanya on els inviten,
els pobles immolaran víctimes pel bon èxit,
perquè xuclaran l’abundància dels mars
i els tresors amagats a l’arena».

20Per a Gad, digué:

«Beneït el qui dóna a Gad un territori extens.
S’ajeu con una lleona per devorar el braç i el cap.
21Té per seves les primícies,
ja que tenia reservada la part del cabdill.
Quan es reuniren els caps del poble,
ell acomplí les directrius de Jahvè
i les seves decisions sobre Israel».

22Per a Dan, digué:

«Dan és un lleó jove que salta des de Basan».

23Per a Neftalí, digué:

«Neftalí està sadollat de favors,
curull de la benedicció de Jahvè.
El seu domini és el llac
i el riu que hi desemboca».

24Per a Aser, digué:

«Que Aser sigui més beneït que els altres fills,
privilegiat entre els seus germans,
i que es banyi amb oli els peus.
25Que els teus forrellats siguin de ferro i de bronze
i duri el teu poder tota la teva vida».

Segona part del salm

26No hi ha ningú com el Déu de Jesurun;
cavalca el cel per ajudar-te,
cavalca els núvols, ple de majestat.
27És un refugi el Déu de l’antigor;
aquí baix, el seu braç etern
persegueix l’enemic davant teu,
i t’ordena que exterminis.
28Israel reposa segur,
la font de Jacob està separada,
en un país de blat i de vi novell,
on la rosada degota del cel.
29Feliç de tu, Israel.
¿Qui és com tu, poble salvat per Jahvè,
l’escut que et defensa?
Ell dirigeix la teva espasa altiva.
Els enemics busquen el teu favor,
i tu trepitjaràs els seus cims».

34 Moisès contempla la Terra Promesa.— 1Aleshores Moisès pujà de l’Arabà de Moab, al Nebó, al cim de Fasgà, davant de Jericó, i Jahvè li va fer veure tot el país: Galaad fins a Dan, 2tot Neftalí, el país d’Efraïm i Manasés, tot el país de Judà fins al mar occidental, 3el Nègueb, la plana de la vall de Jericó, ciutat de les palmeres, fins a Segor. 4I Jahvè li va dir: «Aquest és el país que vaig prometre amb jurament a Abraham, a Isaac i a Jacob, quan els vaig dir: “El donaré a la teva descendència. Te l’he fet contemplar amb els teus ulls, però no hi passaràs”».

Mort i dol de Moisès.— 5Moisès, servent de Jahvè, morí a la terra de Moab per ordre de Jahvè. 6El sepultaren a la vall, al país de Moab, davant de Bet-Fegor; però fins al dia d’avui ningú no coneix la seva sepultura. 7Moisès tenia cent vint anys quan morí. No se li havien entelat els ulls, ni s’havia afeblit el seu vigor. 8Els israelites ploraren Moisès a l’Arabà de Moab durant trenta dies, fins que s’acabà el temps de dol per Moisès. 9Josuè, fill de Nun, estava ple de l’esperit de saviesa, ja que Moisès li havia imposat les mans. Els fills d’Israel l’obeïren segons l’ordre que Jahvè havia donat a Moisès.

Panegíric de Moisès.— 10No hi hagué mai més a Israel cap altre profeta comparable a Moisès, en el coneixement que tenia de Jahvè cara a cara, 11ni en els senyals i els prodigis que Jahvè li havia encomanat de fer al país d’Egipte, contra el Faraó, els seus oficials i tot el seu país, 12ni en la mà poderosa i les gestes terribles que obrà Moisès en presència d’Israel.