Evangeli segons Sant Joan (Jo. 1,1-21,25)[2480]

Primera part: Manifestació de la llum que il·lumina tot home (Jo. 1,1-12,50)

Primera manifestació: Fe dels primers deixebles (Jo. 1,1-2,12)

1 La paraula de Déu i les seves obres.— 1Al començament, existia la Paraula[2481] i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu. 2Estava amb Déu al començament. 3Totes les coses han vingut a l’existència per mitjà d’ella, i ni una sola de les que han vingut a l’existència no hi ha vingut sense ella. 4En ella hi ha la vida, i la Vida era la Llum dels homes[2482]; 5i la Llum resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l’hagin pogut atènyer mai.

Manifestació de la Llum. Encarnació i gràcia.— 6Aparegué un home enviat de Déu, que es deia Joan. 7Aquest vingué com a testimoni[2483] a testimoniar de la Llum a fi que tots creguessin per ell. 8No era pas la Llum, sinó que havia de testimoniar de la Llum. 9Existia, però, aquella Llum vera que, venint al món, il·lumina tot home. 10Era present al món, i per mitjà d’ell el món havia tingut a l’existència; però el món[2484] no el conegué. 11Vingué a casa seva[2485], però els seus no l’acolliren. 12Però a tots els qui el reberen va donar poder d’esdevenir fills de Déu, als qui creuen en el seu nom, 13ell que ha nascut[2486], no pas de la sang, ni del voler carnal, ni del voler d’home, sinó de Déu.

14I la Paraula es va fer home i visqué entre nosaltres[2487], i vam contemplar la seva glòria, glòria que té del Pare com a Fill únic, ple de gràcia i de veritat. 15Joan dóna testimoniatge d’ell i clama: «Aquest és aquell de qui vaig dir: el qui ve darrera meu m’ha passat al davant, perquè era primer que jo»[2488]. 16Cert, de la seva plenitud, tots n’hem rebut, i gràcia per gràcia[2489]; 17perquè la Llei fou donada per Moisès; la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. 18Déu, ningú no l’ha vist mai[2490]; l’Unigènit que és al si del Pare és qui l’ha revelat.

Joan dóna testimoniatge. 19Aquesta és la declaració de Joan, quan els jueus[2491] li enviaren de Jerusalem sacerdots i levites a preguntar-li: «¿Qui ets, tu?» 20Ell ho reconegué, sense negar la veritat; ho respongué: «Jo no sóc el Messies». 21Li preguntaren: «¿Doncs, què? ¿Ets Elies, tu?» Diu: «No el sóc». «¿Ets el Profeta?»[2492] Respongué: «No». 22Li digueren, doncs: «Qui ets?, per donar una resposta als qui ens han enviat; ¿què dius de tu mateix?» [2493] 23Digué: «Jo sóc la veu d’un que clama en el desert: aplanen el camí del Senyor, com digué el profeta Isaïes». 24Alguns enviats eren dels fariseus.

25I li preguntaren: «¿Per què bateges, doncs, si tu no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» 26Joan els respongué: «Jo batejo amb aigua; però enmig de vosaltres ja hi ha aquell qui vosaltres no coneixeu[2494], [2495] 27el qui ve darrera meu, de qui no sóc digne de deslligar la corretja de la sandàlia». 28I això s’esdevingué a Betània, dellà el Jordà, on Joan batejava.

Joan revela que Jesús és el Messies.— 29L’endemà Joan veu Jesús dirigint-se cap a ell, i diu: «Mireu l’anyell de Déu que pren sobre seu[2496] el pecat del món. 30És aquest aquell de qui jo vaig dir: «Darrera meu ve un home que m’ha passat al davant, perquè era primer que jo. 31Jo no el coneixia; però he vingut a batejar amb aigua perquè ell fos manifestat a Israel.» [2497] 32I Joan va testimoniar: «He vist l’Esperit que davallava del cel com una coloma, i es posava damunt seu. 33Jo no el coneixia, però el qui em va enviar a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt del qual veuràs davallar i posar-se l’Esperit, aquest és el qui bateja amb l’Esperit Sant”. 34I jo ho he vist i he testificat que aquest és l’Escollit[2498] de Déu».

Els primers deixebles reconeixen el Messies.— 35L’endemà Joan era novament allà amb dos dels seus deixebles; 36i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu». 37Els dos deixebles el sentiren parlar així, i van seguir Jesús[2499]. 38Jesús es girà i, veient que el seguien, els digué: «Què voleu?» Ells li respongueren: «Rabbí —que vol dir Mestre—, on us allotgeu?» 39Els digué: «Veniu a veure-ho». Hi anaren, doncs, i veieren on s’allotjava, i es van quedar amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. 40Andreu, el germà de Simó Pere, era un dels dos[2500] que havien sentit el que digué Joan i l’havien seguit. 41El primer amb qui es trobà fou el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies» —que vol dir Crist o Ungit—. 42El dugué, doncs, a Jesús. Jesús, mirant-se’l, va dir: «Tu ets Simó, el fill de Joan; tu seràs anomenat Quefes» —que significa Pere.

43L’endemà Jesús resolgué d’anar cap a la Galilea; trobà Felip i li digué: «Segueix-me». 44Felip era de Bet-Saida, el poble d’Andreu i de Pere. 45Felip trobà Natanael[2501] i li digué: «Aquell de qui va escriure Moisès a la Llei, i els Profetes[2502], l’hem trobat: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret». 46Natanael li féu: «¿De Natzaret pot sortir res de bo?» Felip li contestà: «Vine i ho veuràs». 47Jesús veié Natanael que venia i digué d’ell: «Aquí teniu un israelita de debò, un home sense engany». 48Natanael li féu: «¿D’on em coneixeu?» Jesús li contestà: «Abans que Felip et cridés, quan eres sota la figuera[2503], t’he vist». 49Natanael li respongué: «Rabbí, vós sou el Fill de Déu, vós sou el Rei d’Israel». 50Jesús respongué: «¿Perquè t’he dit que t’he vist sota la figuera, creus? Coses més grans que això veuràs». 51I li diu: «Us ben asseguro que veureu obert el cel i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home»[2504].

2 Primer miracle a Canà. Jesús revela la seva glòria[2505].— 1El tercer dia, es van celebrar unes noces a Canà[2506] de la Galilea, i s’hi trobava la mare de Jesús; 2també hi fou convidat Jesús amb els seus deixebles. 3La mare de Jesús li diu: «No tenen vi». 4Jesús li respon: «¿Què voleu de mi, dona? Encara no és arribada la meva hora»[2507]. 5La seva mare diu als servidors: «Feu tot allò que us digui». 6Hi havia allí sis piques de pedra, destina des a les purificacions dels jueus, de dues o tres mesures[2508] de cabuda cada una. 7Jesús els diu: «Ompliu d’aigua les piques». I les ompliren fins dalt. 8Els diu «Traieu-ne ara, i porteu-ne al cap de servei». Ells li’n van portar. 9Així que el cap de servei hagué tastat l’aigua convertida en vi —que no sabia d’on era; ho sabien, però, els servidors que havien tret l’aigua—, cridà el nuvi 10i li digué: «Tothom serveix primer un bon vi, i quan han begut a desdir, un de menys bo; però tu has guardat el bon vi fins ara». 11Així començà Jesús els miracles a Canà de la Galilea i manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

12Després baixà a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, i s’hi quedaren no gaires dies.

Jesús revela la seva superioritat i és cregut diversament (Jo. 2,13-4,54)

Treu del temple els negociants. El temple reconstruït serà el cos de Jesús ressuscitat.— [2509] 13Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús pujà a Jerusalem. 14Va trobar al temple els venedors de bous, d’ovelles i de coloms, i els canvistes asseguts; 15es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, és a dir, les ovelles i els bous; escampà els diners dels canvistes i capgirà les taules, 16i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no feu de la casa del meu Pare una casa de comerç». [2510] 17Els seus deixebles es van recordar que està escrit: El Zel d e la vostra casa em devora. 18Els jueus llavors li van respondre: «¿Quin senyal ens mostres que t’autoritzi a obrar així?» 19Jesús els contestà: «Desfeu aquest temple, i en tres dies el tornaré a aixecar». 20Els jueus li digueren: «En quaranta-sis anys s’ha construït aquest temple[2511], i tu l’aixecaràs en tres dies?» 21Ell, però parlava del temple del seu cos[2512]. 22Quan hagué ressuscitat d’entre els molts, els seus deixebles es recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula que Jesús va dir.

Fe insegura dels de Jerusalem. 23Mentre era a Jerusalem per la Pasqua, durant la festa, molts cregueren en el seu nom veient els miracles que feia. 24Però Jesús no se’n fiava, perquè els coneixia tots, 25i no necessitava que ningú li fes conèixer els homes; ell sabia prou què hi ha en l’home.

3El naixement de dalt. Diàleg amb Nicodem[2513]. 1Hi havia un home entre els fariseus, que es deia Nicodem, un dels magistrats dels jueus. 2Anà de nit a trobar Jesús i li digué: «Rabbí, sabem que heu vingut com a mestre de part de Déu, perquè ningú no pot fer aquests miracles que vós feu, si Déu no és amb ell».

3Jesús li respongué: «T’ho ben asseguro: ningú que no neixi de dalt no pot veure el Regne de Déu». 4Nicodem li diu: «¿Com pot néixer un home, quan ja és vell? ¿És que pot entrar una altra vegada al ventre de la mare, i llavors néixer?» 5Jesús li respongué: «T’ho ben asseguro: qui no neix de l’aigua i de l’Esperit no pot entrar al Regne del cel. 6Allò que ha nascut de la carn és carn; i allò que ha nascut de l’Esperit és esperit. 7No t’estranyis si t’he dit: heu de néixer de dalt. 8El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Semblantment passa amb tothom qui ha nascut de l’Esperit»[2514]. 9Nicodem respongué: «¿Com pot fer-se, això?» 10Jesús li contestà: «¿Tu ets el mestre d’Israel, i no saps això? 11Et ben asseguro que parlem d’allò que sabem i testifiquem allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoniatge. 12Si, quan us he dit les coses de la terra, no heu cregut, ¿com creureu, si us dic les coses del cel?

13Ningú no ha pujat al cel sinó el qui ha davallat del cel, el Fill de l’home[2515]. 14I així com Moisès va enlairar la serp al desert, així cal que sigui enlairat el Fill de l’home[2516] 15a fi que tot el qui creu tingui en ell la vida eterna. 16Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna. 17Que Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món sigui salvat per mitjà d’ell. 18Qui creu en ell no és condemnat. Qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom de l’unigènit Fill de Déu. 19La condemna consisteix en això: que la llum va venir al món, i els homes es van estimar més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren dolentes[2517]. 20Tot el qui fa el mal avorreix la llum i no va cap a la llum perquè no siguin reprovades les seves obres; 21però qui practica la veritat va cap a la llum per què es manifestin les seves obres, ja que són fetes segons Déu».

Joan s’alegra de cedir el lloc a Jesús.— 22Després d’això, Jesús anà amb els seus deixebles a la terra de la Judea, i allà s’estava amb ells i hi batejava. 23També Joan batejava a Ainon, prop de Salim, perquè allà hi havia molta d’aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar. 24Aleshores Joan encara no havia estat ficat a la presó. 25Doncs, bé, s’originà una discussió entre els deixebles de Joan i un jueu entorn de la purificació. 26Anaren a trobar Joan i li digueren «Rabbí, aquell qui era amb vós a l’altra banda del Jordà, de qui vós vau donar testimoniatge, bateja, i tothom va cap a ell».

27Joan respongué: «L’home no pot atribuir-se res, si no li ha estat donat del cel. 28Vosaltres mateixos em sou testimonis que vaig dir: “No sóc jo, el Messies, sinó que he estat tramés davant seu”. 29Qui té l’esposa és l’espòs; però l’amic de l’espòs[2518], que es troba allà i el sent, s’entusiasma de joia en sentir la veu de l’espòs. 30Aquesta meva joia, doncs, és ara ben completa. Cal que ell creixi i que jo minvi.

31Aquell qui ve de dalt està per damunt de tots. El qui és de la terra, de la terra és i de la terra parla. El qui ve del cel 32testifica allò que ha vist i ha sentit, però ningú no accepta el seu testimoniatge. 33El qui ha acceptat el seu testimoniatge ha certificat que Déu és veraç. 34Aquell qui Déu ha enviat diu les paraules de Déu, que no dóna pas l’Esperit amb mesura[2519]. 35El Pare estima el Fill, i tot ho ha posat a la seva mà. 36Qui creu en el Fill té la vida eterna; però qui no vol creure en el Fill no veurà la vida, sinó que la ira de Déu plana damunt d’ell».

4 El Salvador del món. Diàlegs amb una samaritana i amb els deixebles. Fe dels samaritans. 1Quan Jesús, doncs, va saber que els fariseus havien sentit dir que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan 2—per bé que no batejava Jesús mateix, sinó els seus deixebles—, 3deixà la Judea i se’n va anar una altra vegada a la Galilea. 4Havia de passar per la Samaria.

5Arribà, doncs, en un poble de la Samaria, anomenat Sicar, prop del camp que Jacob donà al seu fill Josep. 6Allà hi ha el pou de Jacob. Jesús, doncs, fatigat del camí, seia bonament a la vora del pou. Era cap al migdia. 7Es presenta una samaritana a pouar aigua. Jesús li diu: «Dóna’m de beure». 8—Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar—. 9La samaritana li diu: «¿Com és que vós, que sou jueu, em demaneu de beure a mi, que sóc samaritana?»

10Jesús li respon: «Si sabessis el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m de beure”, ets tu que l’hauries pregat, i t’hauria donat aigua viva»[2520]. 11Ella li diu: «Senyor, no teniu res per a pouar, i el pou és fondo[2521]; ¿d’on teniu, doncs, l’aigua viva? 12¿Sou potser més gran que el nostre pare Jacob, que ens va donar el pou, i en va beure ell mateix i els seus fills i el seu bestiar?» 13Jesús respongué: «Tot el qui beu d’aquesta aigua tornarà a tenir set; 14però qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai mes no tindrà set, sinó que l’aigua que li donaré esdevindrà en ell una font d’aigua que rajarà fins a la vida eterna».

15La dona li diu: «Senyor, doneu-me’n, d’aquesta aigua, perquè no tingui més set ni hagi de venir aquí a pouar». 16Li diu: «Vés, crida el teu marit i vine aquí». 17La dona respon: «No en tinc, de marit». Jesús li fa: «Ja tens raó de dir: “No en tinc, de marit”, 18perquè n’has tingut cinc, i el que tens ara no és el teu marit; en això has dit la veritat».

19La dona li diu: «Senyor, veig que sou profeta, vós. 20Els nostres pares van adorar en aquesta muntanya[2522], i vosaltres dieu que és a Jerusalem on s’ha d’adorar». 21Jesús li diu: «Creu-me, dona: ve l’hora que no serà en aquesta muntanya ni a Jerusalem on adorareu el Pare. 22Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23Però ve l’hora, i és ara, que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; que així són els qui vol el Pare per adoradora. 24Déu és esperit, i els qui adoren han d’adorar en esperit i en veritat». 25La dona li diu: «Sé que ha de venir el Messies —que vol dir Crist o Ungit—; quan ell vindrà ens ho revelarà tot». 26Jesús li fa: «Sóc jo, el qui et parla».

27En això, van arribar els seus deixebles i es van estranyar que parlés amb una dona. Amb tot, cap d’ells no li va dir: «Què volíeu?» o: «Per què parleu amb ella?» 28La dona deixà llavors la seva gerra, corregué al poble i va dir a la gent: 29«Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet; no és pas el Messies?» 30Sortiren del poble i anaven cap a ell.

31Mentrestant els deixebles el pregaven: «Rabbí, mengeu». 32Però ell els digué: «Jo tinc per a menjar un aliment que vosaltres no sabeu». 33Els deixebles es deien els uns als altres: «¿És que algú li ha portat menjar?» 34Jesús els diu: «El meu aliment és que faci la voluntat del qui m’ha enviat i que dugui a terme la seva obra[2523]. 35¿No dieu vosaltres: “Encara trigarà quatre mesos a venir la sega?” Doncs, bé, us dic que alceu els ulls i mireu els camps, que ja són rossos per a la sega[2524]. 36Ja el segador rep el jornal i recull fruit per a la vida eterna, de manera que el sembrador s’alegri juntament amb el segador. 37En això té raó la dita, que és un el qui sembra i un altre el qui sega. 38Jo us he enviat a segar el que no us ha costat cap fatiga; d’altres s’hi han fatigat, i vosaltres us heu introduït al lloc del seu treball».

39Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet». 40Els samaritans, doncs, quan arribaren on ell era, li van pregar que es quedés amb ells. I s’hi quedà dos dies. 41I molts més encara cregueren per la seva paraula. 42I deien a la dona: «Ja no és pel que tu deies, que creiem; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és veritablement el Salvador del món»[2525].

Jesús a la Galilea.— 43Després dels dos dies va partir d’allà cap a la Galilea. 44Jesús mateix havia assegurat que un profeta no és tingut en consideració a la seva pàtria[2526]. 45Quan va arribar, doncs, a la Galilea, els galileus l’acolliren, després d’haver vist tot el que havia fet a Jerusalem durant la festa, ja que ells també havien anat a la festa.

Segon miracle a Canà: guarició del fill d’un funcionari reial.— [2527] 46Tornà, doncs, a Canà de la Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. Hi havia un funcionari reial[2528], que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. 47Quan va sentir que Jesús havia vingut de la Judea a la Galilea, se li presentà i li pregà que baixés a guarir el seu fill, que es trobava a punt de morir. 48Jesús li digué: «Si no veieu miracles i prodigis, no creieu!» 49El funcionari reial li replicà: «Senyor, baixeu abans que es mori el meu fillet». 50Jesús li va dir: «Vés, el teu fill viu». L’home va creure en la paraula que li digué Jesús, i es posà en camí. 51Ja baixava, quan els seus criats que venien es trobaren amb ell i li digueren que el seu fill era viu. 52Els demanà a quina hora s’havia posat millor. Li digueren: «Ahir, cap a la una del migdia el va deixar la febre». 53Llavors el pare reconegué que era l’hora que Jesús li havia dit: «El teu fill viu». I va creure ell i tota la seva casa. 54Aquest segon miracle, el va fer Jesús de retorn de la Judea a la Galilea.

Jesús es revela igual a Déu. Oposició dels jueus (Jo. 5,1-5,47)

5 Jesús guareix un paralític.— 1Després d’això, s’esqueia una festa[2529] dels jueus, i Jesús pujà a Jerusalem. 2Hi ha a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina, anomenada en hebreu Bezatà[2530], que té cinc pòrtics, 3on jeia una multitud de malalts, cecs, coixos, baldats[2531]. [2532] 45Hi havia allà un home que estava malalt feia trenta-vuit anys. 6En veure’l Jesús ajagut i sabent que es trobava així ja de molt temps, li diu: «¿Vols curar-te?» 7El malalt li respon: «Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina, així que es remou l’aigua; i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo». 8Jesús li diu: «Aixeca’t, pren la llitera i camina». 9A l’instant, l’home es trobà sa; prengué la llitera, i caminava.

Diàleg amb els jueus. El Fill no guarda el repòs, perquè és igual a Déu.— I aquell dia era dissabte. 10Els jueus, doncs, deien al qui havia estat guarit: «És dissabte; no t’és permès de portar la llitera». 11Els respongué: «Aquell qui m’ha curat, m’ha dit: “Pren la llitera i camina”». 12Li preguntaren: «¿Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina?”» 13El qui havia estat curat no sabia qui era, perquè Jesús s’havia fet fonedís d’entre la gent que hi havia en aquell indret. 14Després, Jesús el trobà al temple i li digué: «Ja veus que t’has posat bo; ara no pequis més, que no et passi res de pitjor»[2533]. 15L’home se n’anà, i digué als jueus que era Jesús qui l’havia curat. 16Per això, els jueus perseguien Jesús, perquè feia aquestes coses en dissabte. 17Però ell els replicà: «El meu Pare fins ara treballa, i jo també treballo»[2534]. 18Llavors els jueus, encara més volien matar-lo, perquè no sols violava el dissabte, sinó que fins i tot anomenava Déu pare seu, i es feia així ell mateix igual a Déu.

El Fill judica i dóna la vida igual que el Pare. 19Llavors Jesús respongué: «Us ben asseguro que el Fill no pot fer res d’ell mateix, que no ho vegi fer al Pare; allò que aquest fa, ho fa també igualment el Fill. 20Perquè el Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa, i obres més grans que aquestes li mostrarà encara, tant, que vosaltres en quedareu meravellats. 21Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els fa viure, així el Fill dóna vida als qui vol. 22El Pare no judica ningú: tot el judici, l’ha donat al Fill 23perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. Qui no honora el Fill no honora el Pare que l’ha enviat. 24Us ho ben asseguro: qui escolta la meva paraula i creu en el qui m’ha enviat té la vida eterna i no cau en condemna, sinó que ha passat de la mort a la vida[2535]. 25Us ben asseguro que ve l’hora, i és ara, que els morts escoltaran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. 26Perquè així com el Pare té vida en si mateix, així també ha donat al Fill de tenir vida en si mateix. 27I li ha donat autoritat de judicar, perquè és Fill de l’home. 28No us n’estranyeu: ve l’hora en què tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu, 29i sortiran: els qui hauran fet el bé, per ressuscitar a la vida; els qui hauran comès el mal, per ressuscitar condemnats. 30Jo no puc fer res de mi mateix: tal com sento, judico, i el meu judici és just, ja que no busco la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.

Testimoniatge de Joan i de Déu mateix.— 31Si només jo testimoniés de mi mateix, el meu testimoniatge no valdria[2536]; 32és un altre qui testimonia de mi; i sé que el testimoniatge que dóna de mi és verídic. 33Vosaltres heu tramès missatgers a Joan, i ell ha donat testimoniatge de la veritat; 34no és pas que jo depengui d’un testimoniatge humà; dic això només per la vostra salvació. 35Aquell era la llàntia que crema i fa llum, i vosaltres vau consentir d’entusiasmar-vos un moment amb la seva claror. 36Jo, però, tinc un testimoniatge més gran que el de Joan: les obres que m’ha donat el Pare per dur-les a terme, aquestes mateixes obres que faig testimonien de mi que el Pare m’ha enviat; 37i el Pare que m’ha enviat, ell mateix ha donat testimoniatge de mi. Però vosaltres no heu sentit ma i la seva veu, ni heu vist la seva faç; 38ni la seva paraula està en vosaltres, ja que no creieu en aquell qui ell ha enviat. 39Escruten les Escriptures, vosaltres que us penseu tenir-hi la vida eterna; són elles també les que donen testimoniatge de mi; 40però no voleu venir a mi per tenir vida! 41La glòria, no la rebo dels homes; 42però a vosaltres ja us conec: no teniu en vosaltres l’amor de Déu. 43Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; si un altre venia en nom propi, aquell, el rebríeu. 44¿Com podeu creure, vosaltres que admeteu la glòria que us doneu els uns als altres, i no busqueu la glòria que ve de l’Únic? 45No us penseu pas que jo us acusaré davant del Pare; ja hi ha qui us acusa, Moisès, en qui vosaltres heu posat l’esperança; 46perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell de mi va escriure. 47Però, si no creieu els seus escrits, ¿com creureu les meves paraules?»

Jesús, baixat del cel per donar vida al món. Molts abandonen Jesús (Jo. 6,1-6,71)

6 Amb cinc pans Jesús alimenta cinc mil homes.— [2537] 1Després d’això, Jesús se n’anà a l’altra banda del llac de la Galilea, el de Tiberíades. 2El seguia una gran gentada, perquè veien els miracles que feia amb els malalts. 3Aleshores Jesús pujà a la muntanya i s’assegué amb els seus deixebles. 4Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. 5Llavors Jesús alçà els ulls i veié que una gran gentada venia cap a ell, i digué a Felip: «¿On comprarem pa perquè puguin menjar?» 6Això, ho deia per provar-lo; ell sabia prou què anava a fer. 7Felip li va respondre: «Dos-cents denaris de pa no bastarien perquè cadascun d’ells en prengués tan sols un mos». 8Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li digué: 9«Aquí hi ha un minyó que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però, ¿què és això per a tants?» 10Jesús digué: «Feu seure la gent». Hi havia molta herba en aquell indret. S’assegueren, doncs, en nombre d’uns cinc mil homes. 11Aleshores Jesús prengué els pans i, dita l’acció de gràcies, en repartí als qui estaven asseguts, així com dels peixos, tant com en van voler. 12I quan estigueren satisfets, digué als deixebles: «Recolliu els bocins que hagin sobrat perquè no es perdí res». 13Els van recollir, doncs, i ompliren dotze cistelles dels bocins d’aquells cinc pans d’ordi: eren les sobralles després d’haver menjat. 14En veure la gent el miracle que havia fet, deien: «Aquest és veritablement el profeta que ha de venir al món». 15Jesús, doncs, sabent que estaven a punt de venir i d’endur-se’l per proclamar-lo rei, fugí[2538] una altra vegada a la muntanya, ell tot sol.

Jesús camina sobre l’aigua.— 16Al vespre, els seus deixebles baixaren al llac 17i se’n van anar en barca a l’altra riba, en direcció a Cafarnaüm. Ja s’havia fet fosc, i Jesús encara no se’ls havia ajuntat; 18bufava un vent fort i el llac s’encrespava. 19Després d’haver remat cosa de vint-i-cinc o trenta estadis, veieren Jesús que s’atansava a la barca caminant per sobre el llac, i van agafar por. 20Però ell els digué: «Sóc jo, no tingueu por». 21Volien llavors prendre’l a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.

La gent busca Jesús.— 22L’endemà, la gent que s’havia quedat a l’altra riba del llac s’adonà que allí no hi havia sinó una barqueta, i que Jesús no havia pujat a la barca amb els seus deixebles, sinó que aquests se n’havien anat sols. 23D’altres barques, però, vingueren des de Tiberíades prop de l’indret on van menjar el pa. 24Quan la multitud, doncs, veié que ni Jesús ni els seus deixebles no eren allà, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. 25Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li digueren: «Rabbí, quan heu vingut aquí?»

Diàleg a la sinagoga de Cafarnaüm.— 26Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: em busqueu, no pas perquè heu vist miracles, sinó perquè heu menjat d’aquells pans i n’heu quedats satisfets; 27procureu-vos, no el menjar que es fa malbé, sinó el menjar que dura per a la vida eterna, el que us dóna el Fill de l’home, ja que és a ell que el Pare, Déu, ha marcat amb el seu segell»[2539]. 28Llavors li digueren: «¿Què hem de fer per practicar les obres de Déu?» 29Jesús respongué: «L’obra de Déu és que cregueu en aquell qui ell ha enviat». 30Li digueren: «I vós, ¿quin miracle feu, perquè el vegem i us creguem? ¿Quines obres realitzeu?[2540] [2541] 31Els nostres pares van menjar el mannà al desert, tal com està escrit: Els donà a menjar pa del cel». 32Jesús els digué: «Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us va donar el pa del cel: és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel, 33perquè el pa de Déu és el qui baixa del cel i dóna vida al món». 34Li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d’aquest pa». 35Jesús els digué: «Jo sóc el pa de vida; qui ve a mi no tindrà fam, i qui creu en mi mai més no tindrà set. 36Però ja us ho he dit: m’heu vist, i no creieu. 37Tot allò que em dóna[2542] el Pare vindrà a mi, i el qui ve a mi, no el trauré fora, 38perquè he baixat del cel no pas per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. 39I aquesta és la voluntat del qui m’ha enviat: que no perdí res del que m’ha donar, sinó que ho ressusciti el darrer dia. 40Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui la vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia».

41Els jueus, però, murmuraven d’ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa baixat del cel», 42i deien: «¿No és Jesús, aquest, el fill de Josep, del qual coneixem el pare i la mare? ¿Com és que ara diu: “He baixat del cel?”» 43Jesús els replicà: «No murmureu entre vosaltres. 44Ningú no pot venir cap a mi, si el Pare que m’ha enviat no l’atreu[2543]; i jo el ressuscitaré el darrer dia.[2544] 45Està escrit en els Profetes: Tots seran ensenyats per Déu. Tot aquell qui ha escoltat l’ensenyament del Pare i l’ha après ve cap a mi. 46No és pas que ningú hagi vist el Pare, llevat del qui ve de Déu; aquest és qui ha vist el Pare. 47Us ho ben asseguro: qui creu té la vida eterna. 48Jo sóc el pa de vida. 49Els vostres pares van menjar el mannà al desert i, amb tot, van morir. 50Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel; qui menja d’aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».

52Els jueus es posaren llavors a disputar entre ells «¿Com pot donar-nos aquest la seva carn per menjar?» 53Jesús els digué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no tindreu vida en vosaltres. 54Qui menja la meva carn i beu, la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55Perquè la meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi, i jo, en ell. 57Així com jo, enviat pel Pare que viu, visc pel Pare, així qui em menja a mi viurà a causa de mi. 58Aquest és el pa que ha baixat del cel, no pas com el que van menjar els pares, que després van morir; qui menja aquest pa viurà eternament».

Molts dels deixebles abandonen Jesús. Els dotze li són fidels, fora del traïdor.— 59Aquestes coses, les digué ensenyant a la sinagoga, a Cafarnaüm. 60Després d’haver-lo sentit, molts dels seus enemics digueren: «És difícil, aquest llenguatge! Qui és capaç d’entendre’l?» 61Jesús, que coneixia en el seu interior com els seus deixebles murmuraven d’això, els digué: «¿Això us escandalitza? 62Doncs, ¿i si veieu el Fill de l’home pujant-se’n allà on era abans?[2545] 63És l’esperit, el qui vivifica; la carn no serveix de res[2546]. Les paraules que jo us he dit són esperit i vida. 64Però n’hi ha alguns, de vosaltres, que no creuen». Jesús, en efecte, sabia des d’un principi quins eren els qui no creien i qui era el qui el trairia. 65I deia: «Per això us he dit que ningú no pot venir a mi, si no li és donat pel Pare». 66Des d’aleshores, molts dels seus seguidors es feren entera, i ja no anaven més amb ell.

67Aleshores Jesús digué als dotze: «¿I vosaltres també us en voleu anar? 68Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui anirem? Vós teniu paraules de vida eterna, 69i nosaltres creiem i sabem que vós sou el Sant de Déu»[2547]. 70Jesús els va respondre: «¿No us he elegit jo tots dotze? I un de vosaltres és un diable!» 71Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot; era ell qui havia de trair-lo, ell, un dels dotze.

Jesús explica qui és ell als jueus que el volen matar (Jo. 7,1-8,59)

7 Jesús va secretament a la festa dels Tabernacles.— 1Després d’això, Jesús anava per la Galilea; no podia circular per la Judea, perquè els jueus intentaven de matar-lo. 2Era a prop la festa jueva dels Tabernacles[2548]. 3Els seus parents li van dir: «Muda de lloc i vés-te’n a la Judea perquè també allà els teus seguidors vegin les obres que fas; 4que ningú no fa res d’amagat, sinó que busca de ser conegut; ja que fas aquestes coses, manifesta’t tu mateix al món». 5Ni els seus parents no creien en ell. 6Jesús els diu: «El meu temps no ha arribat encara, mentre que el vostre sempre és a punt. 7A vosaltres no pot odiar-vos el món, però a mi m’odia, perquè testifico que les seves obres són dolentes. 8Pugeu, vosaltres, a la festa; jo no hi pujo, perquè el meu temps encara no s’ha complert». 9Dit això, es va quedar a la Galilea. 10Però, quan els seus parents van haver pujat a la festa, llavors ell també hi pujà, no pas obertament, sinó mig d’incògnit. 11Els jueus el buscaven en els actes de la festa, i deien: «On és, aquell?» 12I entre la gent es feien enraonies sobre ell. Els uns deien: «És un home de bé». D’altres, en canvi: «No, que enganya la gent». 13Però ningú no parlava d’ell amb llibertat per por dels jueus. 14Ja a mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple, i ensenyava. 15Els jueus estaven estranyats i deien: «¿Com sap lletres, aquest, sense haver-ne apreses?»

Diàlegs durant la festa. Jesús ensenya de part de Déu.— 16Jesús els respongué: «La meva doctrina no és pas meva, sinó del qui m’ha enviat; 17si algú vol fer la voluntat d’ell, veurà si la meva doctrina és de Déu o si jo parlo pel meu compte. 18Qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; però qui busca la glòria del qui l’ha enviat diu la veritat, i no hi ha en ell gens de mal.

Els jueus no tenen raó de voler matar Jesús.— 19¿No us va donar Moisès la Llei? Però cap de vosaltres no compleix la Llei. Per què voleu matar-me?» 20La gent respongué: «Tu tens el dimoni![2549] ¿Qui és el qui vol matar-te?» 21Jesús replicà: «Per una obra que he fet esteu tots estranyats. 22Moisès us va donar la circumcisió —no pas que vingui de Moisès, sinó dels pares—, i vosaltres circumcideu en dissabte. 23Si un és circumcidat en dissabte per no violar la Llei de Moisès, ¿us podeu indignar contra mi perquè he curat en dissabte tot un home? 24No judiqueu segons les aparences, sinó segons justícia».

Origen diví del Messies. 25Mentrestant, deien alguns de Jerusalem: «¿No és aquest el qui volen matar? 26, Doncs, mira com parla lliurement, i no li diuen res. ¿Potser han reconegut realment les autoritats que és el Messies? 27Però aquest sabem d’on és; en canvi, el Messies, quan vindrà, ningú no sabrà d’on és»[2550]. 28Jesús, però, que ensenyava al temple, clamà: Certament que em coneixeu i sabeu d’on sóc; i, amb tot, no és de part meva que he vingut, sinó que m’envia el qui és veraç, que vosaltres no coneixeu. 29Jo sí, que el conec, perquè d’ell vinc, i ell m’ha enviat». 30Intentaren, doncs, d’agafar-lo, però ningú no li posà la mà al damunt, perquè encara no era arribada la seva hora.

Jesús anuncia misteriosament la seva partença. 31D’entre la gent, però, molts van creure en ell i deien: «¿El messies, quan vingui, farà més miracles que no ha fet aquest?» 32Els fariseus van sentir que la gent enraonava així d’ell, i enviaren guardes perquè l’agafessin. 33Jesús digué aleshores: «Encara em quedaré poc temps amb vosaltres, i me’n vaig a aquell qui m’ha enviat. 34Em buscareu i no em trobareu, i allà on sóc jo vosaltres no podeu venir»[2551]. 35Els jueus es deien llavors els uns als altres: «¿On deu anar-se’n, aquest, que nosaltres no el trobarem? ¿Potser se’n deurà anar amb els qui estan dispersats entre els grecs, per instruir els grecs? 36¿Què vol dir això que ha dit: “Em buscareu i no em trobareu, i on sóc jo vosaltres no podeu venir”?»

Jesús promet l’Esperit. Impressions de la gent.— 37El darrer dia, el més gran de la festa, Jesús es posà dret i clamà: «Si algú té set, que vingui, i que begui 38qui creu en mi. Com ha dit l’Escriptura, brollaran del seu interior riuades d’aigua viva»[2552]. 39Deia això de l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell; no hi havia encara Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat. 40Alguns d’entre la gent, que escoltaven, deien: «Aquest és realment el Profeta». 41D’altres deien: «És el Messies». Uns altres, en canvi, deien: «Però, ¿és potser de la Galilea que vindrà el Messies? 42¿No ha dit l’Escriptura que és del llinatge de David i del poble de Bet-Lèhem, d’on el Messies ha de venir?» 43S’originà, doncs, una dissensió entre la gent a propòsit d’ell. 44Alguns volien agafar-lo; però ningú no li posà les mans al damunt.

Despit de les autoritats. 45Els guardes se’n tornaren als grans sacerdots i als fariseus, i aquests els digueren: «Per què no l’heu dut?» 46Els guardes van respondre: «Ningú no ha parlat mai com aquest home». 47Els fariseus els replicaren: «¿Vosaltres també us heu deixat enganyar? 48¿És que cap de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? 49Però aquesta xusma, que ignora la Llei, son uns maleïts!» 50Nicodem, un d’ells, el qui havia anat a trobar-lo abans, els digué: 51«¿És que la postra Llei jutja ningú sense escoltar-lo i saber què fa?» 52Li respongueren: «¿Que ets de la Galilea, tu, també? Estudia-ho, i veuràs com, de la Galilea, no en surt cap profeta».

Jesús perdona una adúltera.— 53I cadascun se’n va anar a casa seva. 8 [2553] 1Jesús, però, se n’anà a la muntanya de les Oliveres. 2A trenc d’alba tornà a comparèixer al temple, i tot el poble anava cap a ell. S’assegué i es posà a ensenyar-los. 3Aleshores els escribes i els fariseus li porten una dona sorpresa en adulteri i, posant-la al mig, 4li diuen: Mestre, aquesta dona ha estat atrapada en flagrant pecat d’adulteri; 5i Moisès ens té manat a la Llei d’apedregar aquestes tals. Tu, doncs, ¿què hi dius?» 6Deien això per temptar-lo i tenir de què acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant[2554] a terra amb el dit. 7Com que ells seguien preguntant-lo, es dreçà i els digué «Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que sigui el primer a tirar-li la pedra.» 8I tornà a ajupir-se i a dibuixar a terra. 9En sentir ells això, es retiraven l’un darrera l’altre, començant pels més vells, i el deixaren sol, amb la dona al mig. 10Aleshores Jesús alçà el cap i li digué: «On són? ¿Ningú no t’ha condemnat?» 11Li contestà: «Ningú, Senyor». Jesús li digué: «Jo tampoc no et condemno; vés, d’ara endavant no pequis més».

Jesús, llum del món. El testimoniatge de Jesús.— 12Jesús continuà parlant-los, jo sóc la llum del món; qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida»[2555]. 13Els fariseus li digueren: «Tu testimonies de tu mateix; el teu testimoniatge no val». 14Jesús els va respondre: «Encara que jo testifiqui de mi mateix, el meu testimoniatge és vàlid, perquè sé d’on he vingut i on vaig; en canvi, vosaltres no saben d’on vinc ni on vaig. 15Vosaltres judiqueu segons la carn; jo no judico ningú. 16I, si és que judico, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó jo i el qui m’ha enviat; 17i a la vostra Llei hi ha escrit que el testimoniatge de dos homes té valor. 18Jo sóc qui dono testimoniatge de mi mateix, però també dóna testimoniatge de mi el Pare que m’ha enviat». 19Llavors li digueren: «¿On és, el teu Pare?» Jesús respongué: «No em coneixeu ni a mi ni el meu Pare; si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare». 20Aquestes paraules, les pronuncià a la sala del tresor, mentre ensenyava al temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no era arribada la seva hora.

Els qui no creuen en Jesús moriran en el pecat. 21I encara els digué: «Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, i morireu en el vostre pecat; allà on jo vaig, vosaltres no hi poden venir». 22Els jueus es deien: «¿Que potser es vol matar, que digui: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi poden venir?”». 23Llavors els digué: «Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. 24Us he dit, doncs que morireu en els vostres pecats; perquè, si no creieu que jo sóc[2556], morireu en els vostres pecats». 25Aleshores li digueren: «Qui ets, tu?» Jesús els va respondre: «Ni més ni menys[2557], el que us estic dient. 26Tinc molt a dir i a condemnar de vosaltres; però el qui m’ha enviar diu la veritat, i jo, allò que he sentit d’ell, ho dic al món». 27No comprengueren que els parlava del Pare. 28Aleshores Jesús els digué «Quan haureu enlairat el Fill de l’home[2558], llavors coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic això segons les instruccions del Pare. 29El qui m’ha enviat és amb mi; no em deixa sol, perquè jo faig sempre allò que li plau».

Jesús allibera del pecat els fills d’Abraham.— 30En dir aquestes coses, molts van creure en ell. 31Llavors Jesús digué als jueus que hi havien cregut: «Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sereu de debò els meus deixebles, 32i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures». 33Li respongueren: «Nosaltres som descendents d’Abraham, i no hem estat mai esclaus de ningú. ¿Com dius tu: sereu lliures?» 34Jesús els respongué: «Us ben asseguro que tot aquell qui comet el pecat és esclau; 35i l’esclau no es queda per sempre a la casa; el fill s’hi queda per sempre. 36Si el Fill, doncs, us allibera, sereu lliures de debò. 37Ja sé que qui em glorifica és el meu Pare, de qui vosaltres dieu: “És el nostre Déu”, 55i, de fet, el desconeixeu. Jo, però, el conec; i, si digués que el desconec, seria com vosaltres, mentider; però el conec i guardo la seva paraula. 56Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant de veure el meu dia; el va veure i se’n va alegrar». 57Llavors li digueren els jueus: «¿No tens encara cinquanta anys, i has vist Abraham?» 58Jesús els digué: «Us ho ben asseguro: abans que Abraham naixés, jo sóc». 59Aleshores agafaren pedres per tirar-les-hi; però Jesús s’amagà i sortí del temple.

Jesús, llum i pastor. Els jueus refusen el seu guiatge (Jo. 9,1-10,42)

9 Guarició d’un cec de naixement. Discussions.— 1Tot passant veié un home cec de naixement. 2Els seus deixebles li preguntaren: «Rabbí, ¿qui va pecar per què naixés cec: ell o els seus pares?» 3Jesús respongué: «No van pecar ni ell ni els seus pares; és perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4Mentre és de dia[2559] hem de fer les obres del qui m’ha enviat; ve la nit quan ningú no pot treballar. 5Mentre sóc al món sóc la llum del món». 6Dit això, escopí a terra, féu fang amb la saliva, li untà els ulls amb aquell fang 7i va dir: «Vés a Siloè» (que significa «enviat»). Se n’hi anà, doncs, es rentà i tornà veient-hi. 8Els veïns i els qui abans l’havien vist que era captaire deien: «¿No és aquest el qui s’estava assegut demanant almoina?» 9Uns deien: «És ell». D’altres: «No l’és, se li assembla». Ell deia: «Sóc jo mateix». 10Llavors li deien: «Doncs, ¿com se t’han obert els ulls?» 11Ell respongué: «Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, m’ha untat els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta’t”. Hi he anat, doncs, m’he rentat i he començat de veure-hi». 12Li digueren: «On és ell?» Contestà: «No ho sé».

13Dugueren als fariseus aquell qui havia estat cec. 14Era dissabte el dia que Jesús féu el fang i li obrí els ulls. 15També els fariseus fer res». 34Li van respondre: «Tot tu vas néixer cobert de pecats[2560], ¿i ens dónes lliçons?» I el van treure fora[2561].

Fe del cec i obstinació dels jueus.— 35Jesús va sentir dir que l’havien tret fora; el va trobar i li digué: «¿Tu creus en el Fill de l’home?» 36Ell contestà: «¿Qui és, Senyor, perquè hi cregui?» 37Jesús li digué: «Ja l’has vist, i és el mateix que parla amb tu. [2562] 3839Jo he vingut en aquest món a fer una justa tria; perquè els qui no hi veuen hi vegin, i els qui hi veuen es tornin cecs». 40Alguns dels fariseus que eren amb ell van sentir això i li digueren: «¿És que nosaltres també som cecs?» 41Jesús els digué: «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; ara, però, dieu: “Hi veiem!” El vostre pecar persisteix[2563].

10 Jesús, porta de la pleta i bon pastor. 1Us ho ben asseguro: qui no entra per la porta a la pleta de les ovelles, sinó que hi puja per un altre indret, és un lladre i un bandoler; 2en canvi, qui entra per la porta és el pastor de les ovelles. 3El porter li obre, i les ovelles escolten la seva veu, crida les pròpies ovelles, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir a fora. 4Quan les ha tretes a fora, va davant seu, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu. 5Un estrany, en canvi, no el seguiran pes, sinó que en fugiran, perquè no coneixen la veu dels estranys». 6Aquesta comparació els digué Jesús; però ells no entengueren de què els parlava.

7Jesús els tornà a dir: «Us ben asseguro que jo sóc la porta de les ovelles. 8Tots els qui han vingut[2564] són lladres i bandolers, però les ovelles no els han escoltats. 9Jo sóc la porta; qui entri per mi se salvarà; entrarà i sortirà, i trobarà pasturatge. 10El lladre no ve sinó per robar, degollar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin en abundància.

11Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles; 12el mercenari, el que no és pastor, i a qui no pertanyen les ovelles, veu venir el llop i abandona les ovelles i fuig, i el llop les arrabassa i dispersa; 13és que és mercenari i tant se li’n dóna, de les ovelles. 14Jo sóc el bon pastor, i conec les meves ovelles, i les meves em coneixen a mi, 15així com el Pare em coneix, i jo conec el Pare; i dono la vida per les ovelles. 16Tinc encara altres ovelles que no són d’aquesta pleta[2565]; també aquestes, cal que jo les meni, i escoltaran la meva veu, i es farà un sol ramat i un sol pastor.

17Per això, el Pare m’estima, perquè jo dono la vida per recobrar-la després. 18Ningú no me la pren; sóc jo qui la dono de mi mateix. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare».

Impressions dels jueus. 19Es tornà a produir una divisió entre els jueus a causa d’aquestes paraules. 20Molts d’ells deien: «Té el dimoni i desvarieja; ¿per què us l’escolteu?» 21D’altres deien: «Aquestes paraules no són pas d’un endimoniat; ¿és possible que un dimoni obri els ulls dels cecs?»

Jesús declara que és u amb Déu. Els jueus intenten d’apedregar-lo.— 22Es va celebrar aleshores a Jerusalem la festa de la Dedicació[2566]; era l’hivern. 23Jesús es passejava pel temple sota el pòrtic de Salomó. 24Els jueus el rodejaren, i li deien: «¿Fins quan ens tindràs en suspens? Si ets el Messies, digue’ns-ho clarament». 25Jesús els respongué: «Us ho he dit, i no ho creieu; les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoniatge de mi, 26però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27Les meves ovelles escolten la meva veu; jo les conec, i em segueixen. 28Jo els dono la vida eterna; mai no es perdran, i ningú no les arrabassarà de la meva mà. 29El que el meu Pare m’ha donat és més gran que tot, i ningú no pot arrabassar res de la mà del Pare. 30Jo i el Pare som una sola cosa». 31Els jueus tornaren a dur pedres per apedregar-lo. 32Jesús els replicà: «Us he fet veure moltes bones obres de part d el Pare; ¿per quina d’elles m’apedregueu?»[2567] 33Els jueus li contestaren: «No t’apedreguem per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè, essent home com ets, et fas Déu». [2568] 34Jesús els va respondre: «¿No hi ha escrit a la vostra Llei: Jo vaig dir: Sou déus, vosaltres? 35Si anomena déus aquells a qui es va adreçar la paraula de Déu, i l’Escriptura no pot deixar de tenir valor, 36¿a aquell que el Pare ha consagrat[2569] i ha enviat al món, vosaltres li dieu que blasfema, perquè he dit: “Sóc Fill de Déu?” 37Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu; 38però, si les faig, i no em creieu a mi, creieu les obres perquè sapigueu i conegueu que el Pare és en mi, i jo, en el Pare». 39Llavors intentaren novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.

Jesús es retira.— 40I se n’anà de nou a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia batejat; i s’hi va quedar. 41Molts anaren cap a ell, i deien: «Joan no va fer cap miracle, però tot allò que va dir d’aquest era veritat». 42I molts allà van creure en ell.

Jesús, triomfador de la mort. Complots contra Jesús (Jo. 11,1-12,36)

11 Llàtzer, ressuscitat.— 1Hi havia un malalt, Llàtzer, de Betània, el poble de Maria i de Marta, la seva germana. 2Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els seus cabells; i era el seu germà, Llàtzer, el qui estava malalt. 3Les dues germanes, doncs, enviaren a dir-li: «Senyor, aquell qui estimeu està malalt». 4En sentir-ho, Jesús digué: «Aquesta malaltia no és mortal, sinó que és per a glòria de Déu, perquè el Fill de Déu sigui glorificat a causa d’ella». 5Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6Quan va sentir que estava malalt, es va quedar encara dos dies allà on era. 7Després diu als deixebles: «Tornem a la Judea». Els deixebles li diuen: «Rabbí, ara mateix els jueus us volien apedregar, i un altre cop hi torneu?» 9Jesús respongué: «¿No té dotze hores, el dia? Si un camina de dia, no ensopega, perquè veu la llum d’aquest món; 10però, si camina de nit, ensopega, perquè no té la llum». 11Dit això, va afegir: «Llàtzer, el nostre amic, dorm, però vaig a despertar-lo». 12Els deixebles li digueren: «Senyor, si dorm rai, es posarà bo». 13Jesús havia parlat de la seva mort, però ells es pensaven que parlava del dormir del son. 14Jesús els digué llavors clarament: «Llàtzer és mort, 15i m’alegro per vosaltres de no haver estat allà perquè cregueu; però anem-hi». 16Aleshores Tomàs, l’anomenat «Bessó», digué als con deixebles: «Anem-hi també nosaltres, a morir amb ell».

17Quan Jesús hi arribà, el trobà que ja era al sepulcre de feia quatre dies. 18Betània era a prop de Jerusalem, cosa de quinze estadis[2570]. 19Molts dels jueus havien anat a casa de Marta i de Maria a consolar-les del seu germà. 20Així que Marta va sentir que Jesús arribava, sortí a trobar-lo; Maria, en canvi, s’estava asseguda a casa. 21Marta digué llavors a Jesús: «Si haguéssiu estat aquí, no s’hauria mort el meu germà; 22ja sé, però, que tot el que demaneu a Déu, ell us ho concedirà». 23Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». 24Marta li fa: «Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia». 25Jesús li diu: «Jo sóc la resurrecció; qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà. ¿Ho creus, això?» 27Ella li respon: «Sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu, que havia de venir al món»[2571]. 28Havent dit això, se n’anà, i cridà Maria, la seva germana, dient-li en secret: «El Mestre és aquí i et crida». 29En sentir-ho ella, s’aixecà de pressa, i l’anà a trobar. 30Jesús encara no havia arribat al poble, sinó que era encara a l’indret on Marta s’havia trobat amb ell. 31Els jueus que eren amb ella a la casa i la consolaven, en veure que Maria s’havia aixecat de pressa i havia sortit, la seguiren pensant-se que se n’anava al sepulcre per plorar allí. 32Quan Maria arribà on era Jesús, en veure’l, se li deixà caure als peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, no s’hauria mort el meu germà». 33Quan Jesús la veié plorant, i plorant també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es va contorbar. 34Preguntà: «On l’heu posat?» Li digueren: «Senyor, veniu a veure-ho». 35I a Jesús se li negaren els ulls. 36Els jueus deien: «Mireu com se l’estimava!» 37Però alguns d’ells digueren: «¿No podia, ell que va obrir els ulls del cec, fer també que aquest no morís?» 38Jesús, una altra vegada commogut dintre seu, arriba al sepulcre: era una cova, coberta amb una pedra. 39Jesús diu: «Traieu la pedra». Marta li contesta: «Senyor, ja fa fortor, ja és el quart dia». 40Jesús li respon: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? 41Tragueren, doncs, la pedra. Llavors Jesús alçà els ulls i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat; 42jo prou sabia que sempre m’escolteu; però ho he dit per la gent que m’envolta perquè creguin que vós m’heu enviat». 43I, havent dit això, cridà amb veu forta: «Llàtzer, vine a fora!» 44I el mort va sortir, lligat de peus i mans amb faixes, i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: «Deslligueu-lo i deixeu-lo anar».

Les autoritats jueves decideixen fer morir Jesús. 45Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i van veure el que havia fet van creure en ell; 46però alguns anaren a trobar els fariseus i es contaren el que Jesús havia fet. [2572] 47Aleshores els grans sacerdots i els fariseus convocaren consell i deien: «Què fem? Aquest home fa Molts miracles. 48Si el deixem fer així, tothom creurà en ell, i vindran els romans i ens destruiran el lloc sant i el nostre poble». 49Però un d’ells, Caifàs, que era el gran sacerdot aquell any, els digué: «Vosaltres no hi enteneu gens, 50ni teniu en compte que val més que un sol home mori, que no pas que es perdi tot el poble». 51Això, no ho va dir de per si mateix, sinó que, com que era el gran sacerdot, profetitzà que Jesús havia de morir pel poble; 52i no solament pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos[2573]. 53D’ençà d’aquell dia, doncs, resolgueren de matar-lo.

Jesús es retira.— 54Jesús ja no circulava públicament entre els jueus, sinó que se n’anà d’allí a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi estava amb els deixebles.

Abans de la Pasqua, la gent busca Jesús.— 55Era a prop la Pasqua dels jueus, i molts de fora pujaren a Jerusalem a purificar-se. 56Buscaven Jesús i, estant-se al temple, es deien ells amb ells: «¿Què us sembla? ¿Oi que no vindrà a la festa?» 57Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, ho denunciés, per tal d’agafar-lo.

12 Unció profètica i protesta de Judes.— [2574] 1Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on estava Llàtzer, aquell qui Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 2Li feren allí un sopar, i Marta servia, mentre que Llàtzer era un dels qui seien a taula amb ell. 3Aleshores Maria prengué una lliura de perfum de nard autèntic, de molt preu, n’ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells; i la casa s’omplí de l’olor del perfum. 4Llavors Judes Iscariot, un dels deixebles, el qui l’havia de trair, digué: 5«¿Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i no ho donaven als pobres?» 6Però digué això, no pas perquè se li’n donés res, dels pobres, sinó perquè era lladre i, com que tenia la caixa, robava el que hi tiraven. 7Aleshores Jesús digué: «Deixa-la que el guardi per al dia de la meva sepultura». [2575] 8

Els sacerdots contra Jesús i Llàtzer.— 9Aleshores una gran multitud dels jueus va saber que ell era allà, i hi anaren no solament per Jesús, sinó també per veure Llàtzer, que ell havia ressuscitat d’entre els morts. 10Els grans sacerdots resolgueren llavors de matar també Llàtzer, 11perquè molts dels jueus hi anaven per causa d’ell i creien en Jesús.

Jesús entra a Jerusalem, aclamat com a Rei.— [2576] 12L’endemà, la gran gentada que havia anat a la festa, havent sentit que Jesús anava a Jerusalem, [2577] 13prengueren palmes de les palmeres i sortiren a rebre’l cridant: «Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel!» 14Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com està escrit: [2578] 15No temis, filla de Sió; mira el teu rei que ve, muntat en un pollí de somera. 16Això, els seus deixebles de moment no ho comprengueren; però, quan Jesús fou glorificat, llavors recordaren que d’ell estava escrit això, i era el que li havien fet. 17La multitud, doncs, que anava amb ell proclamava que havia cridat Llàtzer del sepulcre i que l’havia ressuscitat d’entre els morts. 18Per això, sortí també a rebre’l la multitud, perquè havien sentit dar que ell havia fet aquest miracle. 19Els fariseus es deien els uns als altres: «¿Veieu com no en traiem res? Mireu com tothom se n’ha anat darrera seu».

El Fill de l’home serà glorificat per la mort.— 20Hi havia uns grecs dels qui havien pujat per adorar[2579] durant la festa. 21Aquests se n’anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de la Galilea, i li demanaren: «Senyor, voldríem veure Jesús». 22Felip va i ho diu a Andreu; Andreu i Felip van i ho diuen a Jesús. 23Jesús els va respondre: «Ha arribat l’hora de ser glorificat el Fill de l’home[2580]. 24Us ben asseguro que, si el gra de blat que cau a la terra no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit. [2581] 25Qui estima la seva vida, la perd; i qui no estima la seva vida en aquest món, la guardarà per a la vida eterna. 26Si algú és servent meu, que em segueixi, i allà on jo sóc[2582], hi serà també el meu servent; si algú és servent meu, el Pare l’honrarà. 27Ara el meu esperit se sent contorbat, i què diré? ¿Pare, salveu-me d’aquesta hora? Però per això he arribat fins en aquesta hora![2583] 28Pare, glorifiqueu el vostre nom!» Vingué aleshores una veu del cel: «Ja l’he glorificat i encara el glorificaré». 29La gent que era present i ho va sentir deien que havia estat un tro; d’altres deien: «Un àngel li ha parlat». 30Jesús replicà: «No és pas per mi que aquesta veu s’ha sentit, sinó per vosaltres. 31Ara serà jutjat aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a baix[2584]; 32i jo, quan seré enlairat de terra[2585], atrauré tothom cap a mi». 33Deia això indicant de quina mort havia de morir. 34La multitud li contestà: «Nosaltres hem aprés de la Llei que el Messies resta per sempre; ¿com dius tu que el Fill de l’home ha de ser enlairat? ¿Qui és aquest Fill de l’home? 35Aleshores Jesús els digué: «Encara per poc temps la llum és amb vosaltres; camineu mentre teniu la llum perquè la fosca no us sorprengui: qui camina a les fosques no sap on va. 36Mentre teniu la llum, creieu en la llum perquè sigueu fills de llum»[2586]. Això va dir Jesús, i se n’anà i es va amagar d’ells.

Conclusió (Jo. 12,37-12,50)

Encegament del poble jueu.— 37Malgrat haver fet davant d’ells tants de miracles, no creien en ell, [2587] 38a fi que es complissin les paraules que digué el profeta Isaïes: Senyor, qui ha cregut el nostre missatge? I el braç del Senyor, a qui s’ha revelat?

39Per això no podien creure, perquè Isaïes digué encara [2588] 40Els ha encegat els ulls i els ha endurit el cor perquè no hi vegin amb els ulls ni comprenguin amb el cor, i no es converteixin, i jo els guareixi. 41Això digué Isaïes, quan veié la seva glòria i parlà d’ell. 42Amb tot, però, fins d’entre els principals molts cregueren en ell, encara que a causa dels fariseus no ho confessaven perquè no els traguessin de la sinagoga; 43s’estimaven més la bona opinió dels homes que no pas la de Déu.

Creure en Jesús és creure en Déu. L’ensenyament de Jesús és vida eterna.— [2589] 44Jesús clamà i digué: «Qui creu en mi, no creu en mi, sinó en el qui m’ha enviat; 45i qui em veu a mi, veu el qui m’ha enviat. 46Jo, com a llum, he vingut al món perquè tot aquell qui creu en mi no es quedi dins la fosca. 47I, si algú sent les meves paraules i no les guarda, no el condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. 48Qui em rebutja a mi i no acull les meves paraules ja té qui el condemni: la paraula que he predicat, aquesta el condemnarà el darrer dia; 49perquè jo no he parlat pel meu compte, sinó que el Pare que m’ha enviat, ell mateix m’ha prescrit el que havia de dir i de predicar. 50I sé que el seu manament és vida eterna. Les coses que dic, doncs, les dic tal com el Pare me les ha dites».

Segona part: Glorificació del fill de Déu (Jo. 13,1-21,25)

Revelació íntima (Jo. 13,1-17,26)

13 Jesús renta els peus als deixebles.— 1Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora de passar d’aquest món al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem[2590]. 2I a l’hora de sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes Iscariot, fill de Simó, la resolució de trair-lo, 3sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que de Déu havia sortit i a Déu tornava, 4s’aixecà de taula, es tragué el mantell, prengué una tovallola i se la cenyí. 5Després tirà aigua al gibrell i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola amb què anava cenyit[2591]. 6Arriba, doncs, a Simó Pere, i aquest li diu: «Senyor, ¿vós em renteu els peus?» 7Jesús li respon: «El que jo faig, ara tu no ho entens; ho entendràs després». 8Pere li diu: «No, no em rentareu els peus mai de la vida!» Jesús li contesta: «Si no et rento, no tens part amb mi»[2592]. 9Simó Pere li diu: «Senyor, no solament els peus, sinó fins i tot les mans i el cap». 10Jesús li diu: «Qui s’ha banyat no necessita rentar-se[2593], ja és net tot ell; i vosaltres sou nets, però no pas tots». 11Sabia, efectivament, qui el traïa; per això digué: «No tots sou nets». 12Quan els hagué rentat els peus i hagué pres el mantell, i s’hagué assegut un altre cop a taula, els va dir: «¿Enteneu el que us he fet? 13Vosaltres m’anomeneu Mestre i Senyor, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14Si jo, doncs, el Senyor, i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. [2594] 15Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. [2595] 16Us ho ben asseguro: el servent no és més gran que el seu amo, ni l’enviat, més gran que el qui l’envia. 17Sortosos de vosaltres si, sabent aquestes coses, les compliu.

Jesús denuncia el traïdor.— [2596] 18No parlo pas de tots vosaltres; jo sé quins he escollit. Però s’havia de complir l’Escriptura: El qui menja a taula amb mi alça contra mi el seu taló. 19Des d’ara us ho dic, abans que passi, perquè quan hagi passat, cregueu que jo sóc. [2597] 20Us ho ben asseguro: qui acull aquell qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat».

[2598] 21Dit això, Jesús es contorbà en l’esperit i declarà «Us ben asseguro que un de vosaltres em trairà». 22Els deixebles es miraven els uns als altres, no sabent de qui ho deia. 23Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula, reclinat sobre el si de Jesús. 24Simó Pere li fa senyes. 25Aquell, tombant-se bonament sobre el pit de Jesús, li diu: «Senyor, qui és?» 26Jesús li respon: «És aquell per a qui jo sucaré un mos i l’hi donaré». Suca el mos, el pren i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. 27Llavors, després del mos, entrà en ell Satanàs. I Jesús li digué «Allò que estàs fent, fes-ho més de pressa». 28Però això, ningú dels qui eren a taula no va entendre per què li ho havia dit. 29Alguns es pensaven que, com que Judes tenia la caixa, Jesús li deia: «Compra el que necessitem per a la festa», o bé que donés alguna cosa als pobres. 30Ell, doncs, després de prendre el mos, sortí a l’instant. Era de nit.

Jesús anuncia que se’n va i mana als deixebles que s’estimin.— 31Quan hagué sortit, Jesús digué: «Ara és glorificat el Fill de l’home, i Déu és glorificat en ell. 32Si Déu és glorificat en ell, també Déu el glorificarà en ell mateix[2599], i el glorificarà ben aviat. 33Fillets meus, encara estic amb vosaltres per poca estona. Em buscareu i, com ho vaig dir als jueus, també us ho dic ara a vosaltres; allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir. 34Un manament nou us dono: que us estimeu els uns als altres; així com us he estimat[2600], estimeu-vos també els uns als altres. 35En això coneixerà tothom que sou deixebles meus, si us teniu amor els uns als altres».

Jesús prediu que Pere el negarà.— 36Simó Pere li diu: «Senyor, on aneu?» Jesús respon: «Ara no em pots seguir allà on vaig, però en seguiràs més tard». [2601] 37Pere li diu: «¿Per què no puc seguir-vos ara? Donaré per vós la vida!» 38Jesús li contesta: «¿Donaràs per mi la vida? T’ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades.

14 Paraules de comiat i de consol.— 1Que ja no es torbi més el vostre cor. Creieu en Déu; creieu, doncs, també en mi[2602]. 2A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no fos així, tus podria dir que vaig a preparar-vos lloc? 3I quan me n’hauré anat i us hauré preparat lloc, vindré una altra vegada i us prendré amb mi, perquè allà on sóc jo, hi sigueu també vosaltres. 4I d’allà on jo vaig, ja en sabeu el camí». 5Tomàs li diu: «Senyor, no sabem on aneu: ¿com en podem saber el camí?» 6Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida[2603]; ningú no ve al Pare sinó per mi.

7Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare; des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist». 8Felip li diu: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i ja en tenim prou». 9Jesús li diu: «¿Tant de temps que estic amb vosaltres, i no m’has conegut, Felip? Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare; ¿com pots dir tu: “Mostreu-nos el Pare?” 10¿No creus que jo estic en el Pare, i que el Pare està en mi? Les paraules que us dic, no les dic de per mi mateix; el Pare, que està en mi, fa les obres. 11Creieu-me, jo estic en el Pare, i el Pare està en mi; si més no, creieu-ho per les obres.

12Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també ell farà les obres que jo faig, i de més grans que aquestes en farà, perquè jo me’n vaig al Pare; 13i qualsevol cosa que demanareu en nom meu, la faré perquè el Pare sigui glorificat en el Fill; 14si em demaneu alguna cosa en nom meu, la faré.

Promesa de l’Esperit Sant.— 15Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; 16i jo pregaré el Pare, i us donarà un altre Protector[2604] que resti amb vosaltres per sempre, 17l’Esperit de la veritat, que el món no pot rebre, perquè no el veu ni el coneix; vosaltres el coneixeu, perquè es quedarà amb vosaltres i estarà en vosaltres. 18No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres. 19D’aquí a poc temps el món ja no em veurà més, però vosaltres em veureu, perquè jo visc, i vosaltres veureu[2605], 20Aquell dia, vosaltres coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres, en mi, i jo, en vosaltres. 21Qui té els meus manaments i els guarda, aquest és el qui m’estima; i el qui m’estima serà estimat del meu Pare, i jo l’estimaré, i jo mateix me li manifestaré». 22Li diu Judes, no l’Iscariot: «Senyor, ¿i què ha passat, que us hàgiu de manifestar a vosaltres i no al món?»[2606] 23Jesús li contesta: «Si algú m’estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i en ell farem estada. 24Qui no m’estima no guarda les meves paraules; i la meva paraula no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat.

25Us he dit aquestes coses estant amb vosaltres. 26Però el Protector, l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, ell us ensenyarà totes les coses i us farà recordar tot el que us he dit.

L’adéu.— 27La pau us deixo, la meva pau us dono; no us la dono pas com el món la dóna. Que el vostre cor no estigui més torbat ni acovardit. 28Heu sentit que us deia: «Me’n vaig i torno a vosaltres». Si m’estiméssiu, us alegraríeu que me’n vagi al Pare, perquè el Pare és més gran que jo[2607]. 29I ara us ho he dit abans que passi, perquè, un cop hagi passat, cregueu. 30Ja no parlaré gaire més amb vosaltres, perquè ve el príncep d’aquest món[2608]; en mi no hi té res, 31però és perquè el món conegui que estimo el Pare i que obro segons el manament que el Pare m’ha donat. Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí!

15 Jesús, cep veritable. 1Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. 2Tota sarment que en mi no dóna fruit, la talla, i tota la que dóna fruit, la neteja perquè doni més fruit. 3Vosaltres ja sou nets per la doctrina que us he anunciat; 4resteu en mi, i jo, en vosaltres. Així com la sarment no pot donar fruit per si mateixa, si no resta en el cep, així tampoc vosaltres, si no resteu en mi. 5Jo sóc el cep; vosaltres, les sarments. Qui resta en mi, i jo, en ell, aquest dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. 6Si algú no resta en mi, és llençat fora com la sarment i s’asseca; després les apleguen i les tiren al foc, i cremen. 7Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demanareu allò que voldreu, i us serà concedit. 8En això és glorificat el meu Pare: que doneu força fruit; i llavors sereu els meus deixebles. 9Com m’ha estimat el Pare, així us he estimat jo; persevereu en el meu amor. 10Si guardeu els meus manaments, perseverareu en el meu amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i persevero en el seu amor. 11Us he dit aquestes coses perquè la meva joia sigui en vosaltres, i la vostra joia sigui completa. 12Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. 13Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics. 14Vosaltres sou els meus amics, si feu el que us mano. 15Ja no us dic servents, perquè el servent no sap allò que fa el seu amo; a vosaltres us he dit amics, perquè totes les coses que he sentit del meu Pare, us les he fetes saber. 16No sou vosaltres que m’heu escollit a mi, sinó que jo us he escollit a vosaltres, i us he destinat perquè aneu i doneu fruit, i el vostre fruit perduri, i qualsevol cosa que demaneu al Pare en nom meu, us la doni. 17Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

El món odiarà els deixebles de Jesús.— 18Si el món us odia, sapigueu que m’ha odiat a mi primer que a vosaltres. 19Si fóssiu del món, el món estimaria allò que és seu; però, com que no sou del món, sinó que jo us he escollit del món, per això el món us odia. 20Recordeu-vos de les paraules que us he dit: «El servent no és més gran que el seu amo». Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si han guardat la meva paraula, també guardaran la vostra. 21I tot això, us ho faran a causa del meu nom, perquè no coneixen el qui m’ha enviat. 22Si jo no hagués vingut i no els hagués parlat, no tindrien pecat; ara, però, no tenen excusa del seu pecat. 23Qui m’odia a mi, odia també el meu Pare. 24Si jo no hagués fet entre ells aquestes obres que cap altre no ha fet, no tindrien pecat; però ara, després d’haver-les vistes, em tenen odi, tant a mi com al meu Pare. [2609] 25Però és perquè es compleixin les paraules escrites a la seva Llei: M’han odiat sense motiu. 26Quan vingui el Protector que us enviaré des del Pare, l’Esperit de la veritat, que procedeix del Pare, ell donarà testimoniatge de mi. 27I vosaltres també en doneu, vosaltres que sou amb mi des del principi. 16 1Us dic això perquè no us escandalitzeu. 2Us exclouran de les sinagogues; i fins ve l’hora que tot aquell qui us mati es creurà oferir a Déu un acte de culte. 3Això, ho faran, perquè no han conegut ni el Pare ni a mi. 4Però us ho dic perquè, quan arribi aquella hora, us recordeu que jo us ho havia dit.

Jesús torna a prometre l’Esperit Sant.— No us ho havia dit des del principi, perquè era amb vosaltres; 5ara, però, me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta: «On aneu?» 6Però, perquè us dic això, la tristesa omple el vostre cor. 7Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi; perquè, si no me’n vaig, no us vindrà el Protector; mentre que, si marxo, us l’enviaré. 8I quan ell vindrà, deixarà el món convicte de pecat, de justícia i de condemnació[2610]: 9de pecat, perquè no creuen en mi; 10de justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11de condemnació, perquè el príncep d’aquest món ja és condemnat. 12Moltes coses tinc encara a dir-vos, però ara no les podeu suportar. 13Quan vindrà ell, l’Esperit de la veritat, us guiarà a la veritat completa, ja que no parlarà per compte propi, sinó que dirà tot allò que sent dir i us anunciarà les coses futures. 14Ell em glorificarà, perquè rebrà d’allò que és meu per anunciar-vos-ho. 15Tot allò que té el Pare és meu; per això, dic que rep d’allò que és meu per anunciar-vos-ho[2611].

Paraules de comiat i de consol.— 16D’aquí a una mica ja no em veureu, i d’aquí a una altra mica em tornareu a veure». 17Alguns dels deixebles es digueren aleshores entre ells «¿Què és això que ens diu: “D’aquí a una mica no em veureu, i d’aquí a una altra mica em tornareu a veure”, i: “Me’n vaig al Pare?”». 18Deien, doncs: «¿Què és això: “D’aquí a una mica?” No sabem què vol dir». 19Jesús conegué que volien interrogar-lo i els digué: «¿Us parleu entre vosaltres sobre això que he dit: “D’aquí a una mica no em veureu, i d’aquí a una altra mica em tornareu a veure?” 20Us ben asseguro que vosaltres plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà; vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en joia. 21La dona, quan infanta, té tristesa, perquè ha arribat la seva hora; però, quan ha donat a llum el nen, ja no es recorda més del sofriment per l’alegria que hagi nascut un home al món. [2612] 22També vosaltres, doncs, ara teniu tristesa, però us tornaré a veure, i el vostre cor s’alegrarà, i aquesta vostra alegria, no us la prendrà ningú. 23Aquell dia no em preguntaren res.

Us ho ben asseguro: qualsevol cosa que demanareu al Pare, us la donarà en nom meu. 24Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu, i obtindreu, perquè la vostra joia sigui completa. 25Us he dit aquestes coses en figures; ve l’hora que ja no us parlaré més en figures, sinó que us parlaré clarament del Pare. 26Aquell dia, demanareu en nom meu, i no us dic que pregaré el Pare per vosaltres, 27ja que el mateix Pare us estima, perquè vosaltres m’heu estimat i heu cregut que he sortit de Déu.

28He sortit del Pare i he vingut al món; novament deixo el món i me’n vaig al Pare». 29Els deixebles li diuen: «Ara sí, que parleu clar, sense figures. 30Ara veiem que ho sabeu tot i que no us cal que ningú us pregunti; en això creiem que heu sortit de Déu». 31Jesús els respongué: «¿Ara creieu? [2613] 32Ve l’hora, i ja ha arribat, que us dispersareu cadascun per les seves, i em deixareu tot sol; però no estic tot sol, que el Pare és amb mi. 33Us he dit aquestes coses perquè tingueu pau en mi; al món tindreu tribulació, però confieu: jo he vingut el món».

17 Pregària de Jesús.— 1Així parlà Jesús i, alçant els ulls al cel, digué «Pare, ha arribat l’hora; glorifiqueu el vostre Fill a fi que el vostre Fill us glorifiqui, 2segons el poder que li heu donat sobre tot home, perquè doni la vida eterna a tots els qui li heu donat. 3I això és la vida eterna, que us coneguin a vós, únic Déu veritable, i el qui heu enviat, Jesús, el Messies. 4Jo us he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’heu donat a acomplir. 5I ara, Pare, glorifiqueu-me vós al costat vostre amb aquella glòria que al costat vostre tenia abans que el món existís. 6He manifestat el vostre nom als homes que m’heu donat del món. Eren vostres, i me’ls heu donats, i han guardat la vostra paraula. 7Ara saben que tot el que m’heu donat ve de vós; 8perquè els he donat les paraules que m’havíeu donat, i ells han admès veritablement que he sortit de vós i han cregut que vós m’heu enviat. 9Jo prego per ells; no prego pas pel món, sinó pels qui m’heu donat, perquè són vostres; 10i tot allò que és meu és vostre, i allò que és vostre és meu; i sóc glorificat en ells. 11Ja no estic més al món, però ells estan al món, mentre que jo vinc a vós. Pare sant, conserveu-los en el vostre nom, els qui m’heu donat, perquè siguin u com nosaltres. 12Mentre estava amb ells, jo els conservava en el vostre nom, els qui m’heu donat, i els he guardats, i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del fill de la perdició, perquè es complís l’Escriptura. 13Però ara vinc a vós i, encara en el món, dic aquestes coses perquè també ells tinguin ben plena la meva pròpia joia. 14Jo els he donat la vostra paraula, però el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no sóc del món. 15No prego que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. 16No són del món, com jo no sóc del món. 17Consagreu-los en la veritat; la vostra paraula és veritat. 18Així com m’heu enviar al món, jo també els he enviats al món; 19i per ells em consagro jo mateix perquè ells també siguin consagrats en veritat. 20però no prego solament per ells, sinó també pels qui creuran en mi per la seva paraula; 21que tots siguin u; com vós, Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin u en nosaltres, i que el món cregui que vós m’heu enviar. 22Jo els he donat la glòria que m’heu donar perquè siguin u, com nosaltres som u; 23jo en ells, i vós en mi, perquè siguin perfectament u, i el món conegui que vós m’heu enviat, i els he estimats com m’heu estimat a mi. 24Pare, el que m’heu donar, vull que o n jo estic, també ells estiguin amb mi perquè vegin la meva gloria, que m’heu donat, ja que m’heu estimat des d’abans de la creació del món. 25Pare just, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i aquests han conegut que vós m’heu enviat; 26i els he fet conèixer el vostre nom, i els el faré conèixer encara perquè l’amor amb què vós m’heu estimat a mi estigui en ells, i jo, en ells».

Passió (Jo. 18,1-19,42)

18 Jesús és pres.— [2614] 1Havent dit això, Jesús va sortir amb els deixebles cap a l’altra banda del torrent del Cedró[2615], on hi havia un hort, i hi entrà amb els deixebles. 2Judes, el qui el traïa, sabia també aquell lloc, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els deixebles. 3Judes, doncs, prengué la cohort[2616] i uns guardes dels grans sacerdots i dels fariseus, i se n’hi anà amb llanternes, torxes i armes. 4Jesús, sabent tot allò que li havia de passar, s’avançà i els digué: «¿Qui busqueu?» 5Li respongueren: «Jesús de Natzaret». Els diu: «Sóc jo». Judes, el qui el traïa, es trobava també amb ells. 6Així que els digué: «Sóc jo», recularen i caigueren per terra. 7Novament els preguntà: «Qui busqueu?» Li digueren: «Jesús de Natzaret». 8Jesús contestà: «Ja us he dit que sóc jo; si, doncs, em busquen a mi, deixeu que se’n vagin aquests». 9Per tal que es complís la paraula que havia dit: «Dels qui m’heu donat, no n’he perdut ni un de sol». 10Aleshores Simó Pere, que tenia una espasa, la desembeinà, ferí el criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Aquest criat es deia Malcus. 11Però Jesús digué a Pere: «Fica l’espasa a la beina; el calze que m’ha donat el Pare, ¿no l’haig de beure?»

Jesús davant els grans sacerdots. Negacions de Pere.— [2617] 12Llavors la cohort, el tribú i els guardes dels jueus agafaren Jesús i el lligaren. 13I el dugueren primer a Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. 14Caifàs era el qui havia aconsellat als jueus: «Val més que un sol home mori pel poble».

15Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquest deixeble era conegut del gran sacerdot, i entrà amb Jesús al palau del gran sacerdot, 16mentre que Pere s’havia quedat a fora, a la porta. Sortí, doncs, l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, parlà a la portera i féu entrar Pere. 17La criada portera digué aleshores a Pere: «¿No ets pas tu també dels deixebles d’aquest home?» Ell li contestà: «No en sóc!» 18S’estaven allí els criats i els guardes, que havien preparat un caliu, perquè feia fred, i s’escalfaven. Pere també s’hi estava, amb ells, escalfant-se.

19Llavors el gran sacerdot interrogà Jesús sobre els seus deixebles i la seva doctrina. 20Jesús li respongué: «Jo he parlat públicament al món; he ensenyat sempre a la sinagoga i al temple, on tots els jueus es reuneixen, i no he dit res d’amagat. 21¿Per què em preguntes? Pregunta als qui m’han sentit què els he parlat; ells saben prou allò que els he dit». 22En dir Jesús això, un dels guardes li donà una bufetada dient: «¿Així contestes al gran sacerdot?» 23Jesús li respongué: «Si he parlat malament, prova què he dit de mal; però, si he parlat bé, per què em pegues?» 24Anàs l’envià lligat a Caifàs, el gran sacerdot.

25Simó Pere s’estava allí escalfant-se. I li dugueren: «¿No ets pas tu també dels seus deixebles?» Ell ho negà i digué: «No en sóc!» 26Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere tallà l’orella, li diu: «¿No t’he vist jo a l’hort amb ell?» 27Pere ho negà novament, i a l’instant cantà un gall.

Jesús davant Pilat es declara Rei.— 28Aleshores dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori; era de bon matí; però ells no van entrar al pretori per no contaminar-se[2618] i, així, poder menjar l’anyell pasqual. 29Pilat, doncs, va sortir a fora cap a ells i digué: «¿Quina acusació porteu contra aquest home?» 30Li contestaren: «Si aquest no fos un malfactor, no te l’hauríem pas dut». 31Pilat els digué: «Preneu-lo vosaltres mateixos i jutgeu-lo segons la vostra Llei». Els jueus li respongueren: «A nosaltres no ens és permès d’executar ningú»[2619]. 32Calia que es complissin les paraules que digué Jesús indicant de quina mort havia de morir[2620]. 33Llavors Pilat se’n tornà a dintre el pretori, cridà Jesús i li digué: «¿Tu ets el rei dels jueus?» 34Jesús respongué: «¿Dius això de per tu mateix, o bé d’altres t’ho han dit de mi?» [2621] 35Pilat va respondre: «¿Que potser sóc jueu, jo? El teu poble i els grans sacerdots t’han dut a mi; què has fet?» 36Jesús contestà: «El meu regne no és d’aquest món; si el meu regne hagués estat d’aquest món, els meus homes prou haurien lluitat perquè jo no caigués a les mans dels jueus; però, de fet, el meu regne no és pas d’aquí». 37Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?» Jesús respongué: «Tu mateix ho dius sóc rei. Jo per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoniatge de la veritat[2622]; tot aquell qui és de la veritat, escolta la meva veu». [2623] 38Pilat li digué: «¿I què és, la veritat?»

Barrabàs, preferit a Jesús.— Havent dit això, tornà a sortir cap als jueus i els digué: «Jo no trobo cap causa contra ell. [2624] 39Però teniu costum que us en deixi anar un per Pasqua; ¿voleu, doncs, que us deixi anar el rei dels jueus?» 40Aleshores cridaren novament: «Aquest, no, Barrabàs!» Barrabàs era un bandit.

19 Burles i sentència. [2625] 1Aleshores Pilat prengué Jesús i el féu assotar. 2Els soldats van teixir una corona d’espines, la hi posaren al cap, el revestiren d’un mantell de porpra, 3i se li acostaven i li deien «Salve, rei dels jueus!» I li donaven bufetades. 4Pilat tornà a sortir a fora i els digué: «Mireu, us el trec a fora perquè sapigueu que no li trobo cap causa». 5Aleshores Jesús sortí a fora portant la corona d’espines i el mantell de porpra, i Pilat els digué: «Aquí teniu l’home!» 6Quan els grans sacerdots i els guardes el van veure cridaren: «Crucifica’l, crucifica’l!» Pilat els digué: «Preneu-lo vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo cap causa». 7Els jueus li respongueren: «Nosaltres tenim una Llei, i, segons la Llei, ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu». 8Quan Pilat sentí aquestes paraules, va témer encara més; 9entrà de nou al pretori i digué a Jesús: «¿D’on ets, tu?» Però Jesús no li féu cap resposta. 10Llavors Pilat li digué: «¿A mi no em parles? Que no saps que tinc poder de deixar-te anar, i poder de crucificar-te?» 11Jesús li respongué: «No tindries cap poder sobre meu si no t’hagués estat donat de dalt[2626]; per això, el qui m’ha posat a les teves mans té un pecat més gran». 12Des d’aleshores Pilat intentava d’alliberar-lo; però els jueus cridaven: «Si el deixes anar, no ets amic del Cèsar; tot aquell qui es fa rei es declara contra el Cèsar». 13Pilat, sentint aquestes paraules, dugué a fora Jesús i s’assegué al tribunal, al lloc anomenat en grec Litòstrotos, i en hebreu Gabbatà[2627]. 14Era el divendres, dia de la Preparació de la Pasqua, cap al migdia. I diu als jueus: «Aquí teniu el vostre rei!» 15Però ells es posaren a cridar: «Fora, Fora! Crucifica’l!» Pilat els digué «¿El vostre rei, haig de crucificar?» Els grans sacerdots replicaren: «No tenim altre rei fora del Cèsar!» 16Llavors, doncs, els el va lliurar perquè fos crucificat.

Crucifixió.— Prengueren, doncs, Jesús, 17i, portant-se ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota, 18on el van crucificar, junt amb uns altres dos, posats a banda i banda, i Jesús al mig. 19Pilat va escriure també un rètol, i el féu posar sobre la creu. Duia escrit: «Jesús de Natzaret, rei dels jueus». 20Aquest rètol, el llegiren molts dels jueus, perquè el lloc on Jesús fou crucificat era a prop de la ciutat, i era escrit en hebreu, llatí i grec. 21Aleshores els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: «No escriguis: “El rei dels jueus”, sinó que ell va dir: “Sóc rei dels jueus”». 22Pilat va respondre: «Allò que he escrit, ja ho he escrit».

Els soldats es reparteixen els vestits.— 23Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, li prengueren el mantell, i en feren quatre parts, una per a cada soldat, a més de la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida tota de dalt a baix. [2628] 24Es digueren, doncs, entre ells: «No l’esquincem, sinó sortegem-la, a veure de qui serà». Per tal que es complís l’Escriptura: S’han repartit el meu mantell i s’han fet a la sort el meu vestit. Això, doncs, és el que feren els soldats.

La mare de Jesús.— [2629] 25S’estaven prop de la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26En veure Jesús la mare i, al seu costat, el deixeble que estimava, digué a la mare: «Dona, aquí teniu el vostre fill». 27Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I des d’aleshores el deixeble la prengué a casa seva.

Mort de Jesús.— 28Després d’això, sabent Jesús que tot ja s’havia realitzat, perquè es complís del tot l’Escriptura, va dir: «Tinc set». [2630] 29Hi havia allí un vas ple de vinagre. Van clavar, doncs, en una llança[2631] una esponja xopa de vinagre, i la hi van acostar a la boca. 30Quan hagué pres el vinagre, digué «Tot s’ha acomplert». I, inclinant el cap, va lliurar l’esperit.

Sang i aigua del costat obert.— 31Els jueus, com que era divendres, dia de la Preparació, perquè no restessin a la creu els cossos el dissabte, més quan en aquell dissabte s’esqueia una gran diada, demanaren a Pilat que els trenquessin les cames[2632] i els traguessin. 32Hi anaren, doncs, els soldats, i trencaren les cames del primer i de l’altre que havia estat crucificat amb ell; 33però, en arribar a Jesús, com que el van veure ja mort, no li trencaren les cames, 34sinó que un dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l’instant en sortí sang i aigua[2633]. 35I el qui ho ha vist, n’ha donat testimoniatge i el seu testimoniatge és verídic, i aquell[2634] sap que diu veritat, perquè vosaltres també cregueu. [2635] 36Aquests fets s’han esdevingut per tal que es complís l’Escriptura: No se li ha de trencar cap os. [2636] 37I encara una altra Escriptura diu: Miraran aquell qui han traspassat.

Sepultura de Jesús.— [2637] 38Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús, però d’amagat per por dels jueus, demanà a Pilat d’endur-se el cos de Jesús, i Pilat li ho concedí. Hi anaren, doncs, i se l’endugueren. 39Hi anà també Nicodem, el qui primerament l’havia anat a trobar de nit, portant una mescla de mirra i àloe, cosa de cent lliures. 40Prengueren, doncs, el cos de Jesús, i l’amortallaren amb faixes juntament amb els perfums, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. 41Hi havia un hort a l’indret on havia estat crucificat, i a l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42Allà, doncs, a causa de la Preparació dels jueus[2638], van dipositar Jesús, perquè el sepulcre es trobava a prop.

Resurrecció (Jo. 20,1-21,25)

20 Els deixebles veuen el sepulcre buit.— [2639] 1El diumenge, Maria Magdalena se’n va al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veu la pedra treta del sepulcre. 2Corre aleshores i se’n va a trobar Simó Pere[2640] i l’altre deixeble que Jesús estimava, i els diu: «S’han endut el Senyor del sepulcre, i no sabem on l’han posat». 3Llavors Pere va sortir amb l’altre deixeble i se n’anaren al sepulcre. 4Corrien tots dos plegats, però l’altre deixeble va córrer més de pressa que Pere, i arribà primer al sepulcre; 5s’abocà i veié les faixes deixades allí, però no hi va entrar. 6Va arribar també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre; i veié les faixes deixades allà, 7i el sudari que duia al cap, no pas deixat amb les faixes, sinó enrotllat a part, en un altre lloc. 8Aleshores va entrar també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, va veure i va creure. 9Perquè encara no havien entès l’Escriptura, que ell havia de ressuscitar d’entre els morts. 10I els deixebles se’n tornaren a casa.

Jesús s’apareix a Maria Magdalena.— 11Però Maria s’estava a la vora del sepulcre plorant. Tot plorant s’abocà al sepulcre 12i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts l’un al cap i l’altre als peus d’on havia estat posat el cos de Jesús. 13I ells li diuen: «Dona, per què plores?» Els diu: «És que s’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat». 14Dient això, es gira enrera i veu Jesús allà, dret; però no sabia que fos Jesús. 15Jesús li diu: «Dona, ¿per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l’hortolà, li diu: «Senyor, si vós us l’heu emportat, digueu-me on l’heu posat, i jo me l’enduré». 16Jesús li diu: «Maria!» Girant-se ella, li diu en hebreu: «Rabbuni!», que vol dir «Mestre». 17Jesús li diu: «Deixa’m anar[2641]. Cert que encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans, i digue’ls: “Me’n pujo al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu”». 18Maria Magdalena hi anà, i anunciava als deixebles: «He vist el Senyor», i allò que li havia dit.

Jesús s’apareix als deixebles i els envia a perdonar els pecats.— [2642] 19Al vespre d’aquell mateix dia, el diumenge, mentre per por dels jueus eren tancades les portes d’allà on es trobaven els deixebles, s’hi presentà Jesús, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres!» 20Dient això, els mostrà les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar en veure el Senyor. [2643] 21Aleshores tornà a dir-los: «Pau, a vosaltres! Tal com m’ha enviat el Pare, així us envio jo a vosaltres». 22Dit això, va bufar damunt d’ells[2644] i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant; 23als qui perdonareu els pecats, els seran perdonats; als qui els retindreu, els seran retinguts».

Dubtes i fe de Tomàs. 24Però Tomàs, un dels dotze, l’anomenat «Bessó», no era amb ells quan s’hi presentà Jesús. 25Els deixebles, doncs, li deien: «Hem vist el Senyor». Però ell els digué: «Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, i no fico la mà al seu costat, no ho creuré». 26Al cap de vuit dies, els deixebles eren una altra vegada dintre, i Tomàs amb ells. Jesús s’hi presenta, estant tancades les portes, es posa al mig i diu: «Pau a vosaltres!» 27Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans, i porta la mà i fica-me-la al costat, i no siguis incrèdul, sinó creient». 28Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» 29Jesús li dia: «¿Perquè m’has vist, has cregut? Sortosos els qui creuran sense haver vist!»

Conclusió.— 30Molts d’altres miracles féu encara Jesús davant dels deixebles, que no estan escrits en aquest llibre; 31aquests han estar escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i així, creient, tingueu vida en el seu nom.

21 Aparició vora el llac. Pesca extraordinària[2645].— 1Després d’això, Jesús es tornà a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades; s’aparegué així: 2Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat «Bessó», Natanael, de Canà de la Galilea, els fills de Zebedeu i dos més dels seus deixebles. 3Simó Pere els diu: «Me’n vaig a pescar». Li diuen: «Nosaltres també venim amb tu». Sortiren i pujaren a la barca, i aquella nit no agafaren res. 4Quan ja clarejava, Jesús es presenta a la riba, però els deixebles no sabien que fos Jesús. 5Aleshores Jesús els digué: «Nois, ¿que teniu res per a menjar?» Li respongueren: «No». 6Els digué: Tireu la xarxa a la banda dreta de la barca, i en trobareu». La hi van tirar, doncs, i ja no la podien treure per l’abundor de peixos. 7Llavors aquell deixeble que Jesús estimava digué a Pere: «És el Senyor!» Simó Pere, en sentir: «És el Senyor», es va cenyir la brasa que duia, perquè anava nu, i es tirà a l’aigua. 8Els altres deixebles arribaren amb la barca, arrossegant la xarxa dels peixos, perquè només eren lluny de terra cosa de dues-centes colzades. 9Així que baixaren en terra veieren unes brases amb peix al damunt, i pa. 10Jesús els digué: «Porteu dels peixos que ara heu agafat». 11Simó Pere pujà i arrossegà la xarxa a terra, plena de cinquanta-tres peixos grossos; i, malgrat que eren tants, no es va esquinçar la xarxa. 12Jesús els digué: «Veniu, mengeu». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «¿Qui sou vós?», sabent que era el Senyor. 13Jesús hi anà, prengué el pa i els el donà, i semblantment el peix. 14Aquesta fou ja la tercera vegada que Jesús s’aparegué als deixebles, un cop ressuscitat d’entre els morts.

Missió de Pere i anunci del seu martiri.— 15Després de menjar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes més que aquests?» Li fa: «Sí, Senyor, vós sabeu que us estimo». Li diu: «Pastura els meus anyells». 16Li torna a dir per segona vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Li respon: Sí, Senyor, vós sabeu que us estimo». Li diu: «Pastura les meves ovelles». 17Li diu per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Pere es va entristir que li demanés per tercera vegada: «M’estimes?», i li digué: «Senyor, vós ho sabeu tot, vós sabeu que us estimo». Jesús li féu; «Pastura les meves ovelles.

18Et ben asseguro que, quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies; però, quan et faràs vell, estendràs les mans, i un altre et cenyirà i et durà on tu no voldries». 19Digué això indicant amb quina mort havia de glorificar Déu. I, havent dit això, li fa: «Segueix-me»[2646]. 20Pere que es gira, i veu que seguia el deixeble que Jesús estimava, aquell qui, durant el sopar, es reclinà sobre el seu pit i digué: «Senyor, ¿qui és el qui us traeix?» 21En veure’l, doncs, Pere, diu a Jesús: «Senyor, i aquest, què?» 22Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, a tu, què? Tu segueix-me». 23Així es va difondre entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria. Però Jesús no li digué pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui».

Darrera conclusió.— 24Aquest és el deixeble que dóna testimoniatge d’aquestes coses, i que les ha escrites, i sabem que el seu testimoniatge es verídic.

25Hi ha, encara, moltes altres coses que féu Jesús, que, si s’escrivien una per una, ni el mateix món, crec jo, no podria contenir els llibres que n’escriurien.