Jutges (Jt. 1,1-21,25)[239]

Situació política d’Israel (Jt. 1,1-1,36)

1 Judà i Simeó conquereixen el seu territori. Història de Caleb i dels caïnites.— 1Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar Jahvè: «¿Qui serà el primer en la lluita contra els cananeus?» 2Jahvè va respondre: «Serà Judà. He posat el país a les seves mans». 3Llavors Judà va dir al seu germà Simeó: «Vine amb mi al país que m’ha tocat en sort, i lluitarem contra els cananeus. Jo també aniré amb tu al teu país». I Simeó hi va anar. 4Judà va pujar, doncs, i Jahvè va posar a les seves mans els cananeus i els ferezeus. Van derrotar deu mil homes a Bèzec. 5Allí van trobar Adonisèdec, i van combatre contra ell; van derrotar, doncs, els cananeus i els ferezeus. 6Adonisèdec fugia, però el van perseguir i el van atrapar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus. 7Adonisèdec va dir: «Setanta reis tenia jo, que amb els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em paga tal com jo havia fet». I el van conduir a Jerusalem, on va morir. 8Els fills de Judà van atacar Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d’espasa. A la ciutat, van calar-hi foc. 9Després van baixar per lluitar contra els cananeus que residien a la Muntanya, al Nègueb i a la Terra Baixa. 10Judà va marxar després contra els cananeus que residien a Hebron —antigament s’anomenava Cariat-Arbé— i van vèncer Sesai, Ahiman i Tolmai. 11D’allà, van marxar contra els habitants de Dabir, que abans s’anomenava Cariat-Séfer. 12Caleb va dir llavors: «Al qui ataqui Cariat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller». 13La va prendre Otoniel, fill de Quenez, germà petit de Caleb, i ell li donà la seva filla Acsà per muller. 14Un cop arribada, ell va suggerir-li que demanés un camp al seu pare. Ella va fer-li senyal des del ruc on muntava, i Caleb va preguntar-li: «Què vols?» 15Ella respongué: «Concedeix-me una gràcia: M’has donat un terreny al Nègueb; dóna’m també algunes fonts». I Caleb li va donar les fonts de dalt i les de baix. 16Els fills d’Hobab[240], el caïnita, sogre de Moisès, van pujar de la ciutat de les Palmeres, amb els fills de Judà, al Nègueb de Judà, que es troba baixant a Arad, i van anar a viure amb els amalequites.

17Llavors Judà, junt amb el seu germà Simeó, va atacar els cananeus que residien a Sefaad i va exterminar la ciutat. D’aquí que l’anomenin Hormà. 18Judà, però, no va conquistar Gaza, Ascalon ni Acaron, amb els seus respectius termes. 19Jahvè era amb Judà, i per això va apoderar-se de la regió muntanyosa. En canvi, no va poder desposseir els habitants de la plana, que tenien carros de ferro.

20A Caleb, van cedir-li Hebron, tal com Moisès havia dit, i ell va treure d’allí els tres fills d’Enac. 21Però els fills de Benjamí no van aconseguir treure els jebuseus, que estaven a Jerusalem, de manera que fins avui jebuseus i benjaminites habiten junts a Jerusalem.

La casa de Josep conquereix Bet-El.— 22Per la seva part, els de la casa de Josep van pujar a Bet-El. Jahvè era amb ells. 23Antigament, aquella ciutat s’anomenava Luz. 24Els sentinelles van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: «Ensenya’ns com es pot entrar a la ciutat. Et tractarem bé». 25Els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d’espasa, però van deixar aquell home amb tot el seu clan. 26Ell va marxar al país dels hitites, va fundar-hi una ciutat, li va posar per nom Luz, i així s’ha anomenat fins avui.

Instal·lació de les tribus septentrionals i dels edomites.— 27Manasés no es va apoderar de Bet-San amb les seves dependències, ni de Taanac, ni dels habitants de Dor, ni dels de Jeblaam ni dels de Maguedó o de cap de les seves dependències. Els cananeus van continuar habitant aquesta regió. 28Quan Israel anà fent-se fort, va sotmetre els cananeus a tribut, però no els va desposseir. 29Tampoc Efraïm no va treure de Gàzer els cananeus; van viure enmig d’ells, a Gàzer. 30Zabuló no va treure els habitants de Quetron ni els de Nahalol. Els cananeus van viure enmig d’ells, però sotmesos a tribut. 31Aser tampoc no va desposseir els habitants d’Acó ni els de Sidó, ni els d’Ahalab, ni els d’Aczib, ni els d’Helba, ni els d’Afec, ni els de Rohob. 32Els d’Aser van establir-se entre els cananeus que poblaven la regió, perquè no els en van treure. 33Neftalí no va desposseir la gent de Bet-Sames, ni la de Bet-Anat. Vivia entremig dels cananeus que habitaven aquell país, però tenia sotmesos a tribut els de Bet-Sames i els de Bet-Anat. 34Els amorreus tenien els fills de Dan arraconats a la muntanya. No els deixaven baixar a la plana. 35Els amorreus continuaven habitant a Har-Hares, a Aialon i a Salebim, però van haver de sentir el pes de la mà de Josep, i van ser-li tributaris. 36La frontera dels edomites començava a la pujada d’Acrabim, de la Roca en amunt.

Situació religiosa d’Israel (Jt. 2,1-3,6)

2 Presagis de l’àngel de Jahvè.— 1L’àngel de Jahvè va pujar de Galgala a Boquim i va dar: «Us vaig fer pujar d’Egipte i us he portat al país que vaig prometre als vostres pares. I vaig dar-me: «No trencaré mai el meu pacte amb vosaltres. 2Per la vostra part, vosaltres no pactareu amb els habitants d’aquest país, i destruireu els seus altars». Però no m’heu obeït. ¿Per què us heu comportat així? 3Doncs, ara us dic: Jo tampoc no els faré marxar de davant vostre. Us seran uns opressors, i els seus déus us seran un parany». 4Així que l’àngel de Jahvè hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble es va posar a cridar i a plorar. 5Per això, aquell lloc, van anomenar-lo Boquim, que vol dir «ploren», i van oferir sacrificis a Jahvè.

Mort de Josuè.— 6Llavors Josuè va acomiadar el poble, i els israelites se’n van anar cadascú a la seva propietat, a conquerir el país. 7El poble va donar culte a Jahvè durant el temps de Josuè i també durant la vida dels ancians que coneixien tot allò que Jahvè havia fet de gran a favor d’Israel. 8Josuè, fill de Nun, servent de Jahvè, va morir a l’edat de cent deu anys. 9Van enterrar-lo dintre el límit de la seva propietat, a Tamnat-Hares, a la muntanya d’Efraïm, al nord de la muntanya de Gaas. 10Tots els de la seva generació van anar-se ajuntant als seus avantpassats. Darrera d’ells, va anar pujant una generació nova que ja no coneixia Jahvè ni allò que havia fet a favor d’Israel.

Infidelitats i càstig d’Israel.— 11El mal comportament dels israelites ofenia Jahvè: donaven culte als baals. 12Van abandonar Jahvè, Déu dels seus pares, que els havia trets del país d’Egipte; s’entenien amb déus estrangers, els déus dels pobles del voltant, i els adoraven. Amb això, van disgustar Jahvè. 13Van abandonar Jahvè per anar a servir Baal i Astarté[241]. 14Llavors Jahvè, enutjat contra Israel, va posar-los a les mans dels qui els depredaven, els va deixar en poder dels enemics dels voltants, als quals ja no podien oposar resistència. 15En qualsevol empresa, la mà de Jahvè els era contrària, tal com Jahvè havia predit i els havia jurat. I es van trobar ben desgraciats.

Compassió de Jahvè. Els jutges.— 16Jahvè va promoure jutges que els salvessin de les mans d’aquells qui els saquejaven, 17però no obeïen, ni tan sols els jutges. El que feien era fornicar amb déus estrangers[242] i adorar-los. Ben aviat s’apartaren del camí seguit pels seus pares, que obeïen Jahvè i no obraven així. 18Quan Jahvè els donava jutges, Jahvè era amb el jutge i els salvava de les mans dels enemics mentre vivia. Perquè Jahvè es compadia d’ells quan gemegaven sota el pes dels opressors. 19Però, quan el jutge moria, hi tornaven i feien encara pitjor que els seus pares. Seguien altres déus, els servien i s’hi prosternaven, sense renunciar en res a les pràctiques i a la conducta endurida dels seus pares.

Jahvè permet la permanència dels pobles enemics. 20La severitat de Jahvè es va encendre contra Israel, i va dir: «Ja que aquest poble ha violat el pacte que vaig ordenar als seus pares i no m’han obeït, 21també jo deixaré de desposseir les nacions que van quedar a la mort de Josuè». 22Va fer-ho per Israel, per veure si es mantindrien fidels o no a seguir els camins de Jahvè, com ho havien fet el seus pares. 23Per això, Jahvè va deixar en pau aquelles nacions i no les va desposseir tot seguit ni les va posar a les mans de Josuè.

3 1Pobles que Jahvè va deixar en pau per provar Israel, més ben dit, els qui no havien conegut les guerres de Canaan, 2amb la finalitat d’ensenyar els descendents dels israelites a fer la guerra, almenys aquells qui no l’havien coneguda abans: 3els cinc senyors dels filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hitites que habitaven a la muntanya del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó d’Hemat. 4Van servir per a posar a prova Israel, per veure si obeïen els manaments que Jahvè havia imposat als seus pares per mitjà de Moisès. 5I els israelites van viure enmig dels cananeus, els hitites, els amorreus, els ferezeus, els heveus i els jebuseus. 6Prenien les seves filles per esposes, i donaven les pròpies filles als fills d’ells, A més, donaven culte als seus déus.

Els jutges. Primers llibertadors (Jt. 3,7-3,31)

Otoniel.— 7El mal comportament dels israelites ofenia Jahvè. Es van oblidar del seu Déu, Jahvè, i van adorar els baals i els troncs sagrats, 8Per això, la severitat de Jahvè es va encendre contra Israel, i els va deixar en poder de Cusan-Rasataim, rei d’Edom. Durant vuit anys, els israelites van ser vassalls de Cusan-Rasataim. 9Però els israelites van clamar a Jahvè, i Jahvè va promoure un llibertador que els deslliurà: Otoniel, fill de Quenez, germà petit de Caleb. 10Tenia l’esperit de Jahvè i va ser jutge d’Israel. Va sortir a fer la guerra, i Jahvè posà a les seves mans Cusan-Rasataim, rei d’Edom. Va triomfar de Cusan-Rasataim. 11Llavors el país va estar tranquil durant quaranta anys.

Ahod.— Otoniel va morir 12i el mal comportament dels israelites tornava a ofendre Jahvè. Per això, Jahvè va fer que Eglon, rei de Moab, endurís la seva mà contra Israel, perquè cometien el mal que ofèn Jahvè. 13Aliat amb els ammonites i els amalequites, va atacar Israel i va ocupar la ciutat de les Palmeres. 14Els israelites van ser vassalls d’Eglon, rei de Moab, durant divuit anys.

15Però els israelites van clamar a Jahvè, i Jahvè va promoure un llibertador: Ahod, fill de Guerà, benjaminita, que era esquerrà. Els israelites van encarregar-li de portar el tribut a Eglon, rei de Moab. 16Ahod s’havia fabricat un punyal de doble tall, llarg d’una colzada, i se’l va cenyir sota el vestit, al costat dret. 17D’aquesta manera, va anar a presentar el tribut a Eglon, rei de Moab. Eglon era molt gros. 18Acabada la presentació del tribut, va acomiadar la gent que havia vingut amb ell a portar el tribut, 19i ell, des de les Esteles de Galgala, va tornar enrera, dient: «Tinc un missatge secret per a tu, rei». Aquest va dir: «Calleu». Tots els presents van sortir d’on estava. 20Llavors Ahod va entrar-hi. El rei es va quedar sol, assegut al pavelló d’estiu. En dir-li Ahod: «Tinc un missatge de Déu per a tu», va alçar-se del seient. 21A l’instant, Ahod va treure’s amb la mà esquerra el punyal que duia al costat dret, i l’hi va enfonsar al ventre. 22Fins el mànec va penetrar darrera la fulla, però va quedar cobert de greix junt amb la fulla, perquè no li va retirar el punyal del ventre, i li van sortir fora tots els excrements. 23Ahod va marxar per la finestra, després d’haver tancat amb clau les portes de la cambra.

24Un cop ell fora, quan van anar-hi els criats, trobaven estrany que les portes de la cambra estiguessin tancades amb clau i pensaven: «Deu ser dintre evacuant». 25Però com que l’espera ja es feia llarga, sense que ell obrís per res les portes de la cambra, van agafar finalment la clau i van obrir: el seu senyor jeia per terra mort.

26Amb aquest retard, Ahod ja s’havia escapat. Passades les Esteles, s’havia refugiat a Seïrat. 27A la seva arribada, va fer sonar la trompeta per la muntanya d’Efraïm, i els israelites, amb ell al davant, baixaren de la muntanya. 28Llavors va dir-los: «Veniu amb mi a perseguir els enemics, que Jahvè ha posat Moab a les vostres mans». Ells van seguir-lo, van prendre als moabites els passos del Jordà i no van deixar passar ningú. 29En aquesta ocasió, van matar uns deu mil homes de Moab, tots homes fornits i valents. No se’n va escapar ni un. 30Aquell dia, Moab va baixar el cap sota la mà d’Israel, i el país va estar tranquil durant vuitanta anys.

Samgar.— 31Més tard, Samgar, fill d’Anat, va matar sis-cents filisteus amb una agullada de bous. Ell també deslliurà Israel.

Debora i Barac (Jt. 4,1-5,31)

4 Opressió dels cananeus.— 1Ahod va morir, i el mal comportament dels israelites va tornar a ofendre Jahvè. 2Jahvè va deixar-los a les mans de Jabín, rei cananeu d’Hasor. El seu general era Sisarà, que residia a Haròset-ha-Goïm. 3Llavors els israelites van clamar a Jahvè, perquè Sisarà disposava de nou-cents carros armats, i feia vint anys que oprimia brutalment els israelites.

La profetessa Deborà.— 4Per aquell temps, jutjava Israel Deborà, una profetessa, muller de Lapidot. 5Deborà solia estar sota la palmera de Deborà entre Ramà i Bet-El, a la muntanya d’Efraïm, i els israelites hi pujaven a fer-se jutjar. 6Va ser ella qui va fer cridar Barac, fill d’Abinóem, de Quedes de Neftalí, i li digué: «¿No saps l’ordre de Jahvè, Déu d’Israel? Posa’t en camí, arriba’t al Tabor i pren amb tu deu mil homes d’entre els fills de Neftalí i de Zabuló. 7Jo faré venir al torrent de Quison el general de Jabín, Sisarà, amb els seus carros i la seva gent, i els posaré a les teves mans». 8Barac li va respondre: «Si véns amb mi, hi vaig; si no véns, no hi vaig». 9Ella li va dir: «Vinc amb tu, però no serà cap honor en la teva carrera que Jahvè se serveixi precisament d’una dona per a desfer-se de Sisarà». I Deborà va anar amb Barac cap a Quedes, 10on Barac va convocar Zabuló i Neftalí, i va ajuntar sota el seu comandament deu mil homes. Deborà havia pujat amb ell.

Hèber, el caïnita.— 11El caïnita Hèber s’havia separat del clan de Caín, dels fills d’Hobab, sogre de Moisès, i havia anat a plantar la tenda a l’alzina de Saanannim, prop de Quedes.

Derrota i mort de Sisarà. 12Llavors va arribar a Sisarà la notícia que Barac havia anat al Tabor. 13De seguida, va convocar tot el seu exèrcit de nou-cents carros armats, amb tota la seva gent d’Haròset-ha-Goïm, al torrent de Quison. 14Però Deborà va dir a Barac: «Vés, que avui és el dia que Jahvè posa Sisarà a les teves mans. No creus que Jahvè et va al davant?» Llavors Barac, amb els deu mil homes, va baixar del Tabor. 15I Jahvè va desconcertar Sisarà, amb tots els seus carros i tota la tropa, davant Barac. Sisarà va baixar del carro i es va escapar a peu. 16Barac va perseguir carros i tropes fins a Haròset-ha-Goïm, i l’exèrcit en pes de Sisarà va caure a fil d’espasa. No en va quedar ni un.

17Sisarà va escapar-se a peu a la tenda de Jael, muller d’Hèber, el caïnita, perquè hi havia amistat entre Jabín, rei d’Hasor, i la família d’Hèber, el caïnita. 18Jael va sortir a rebre Sisarà, dient-li: «Entra, senyor meu, entra a casa. No tinguis por». Un cop a dins el va cobrir amb una manta. 19Ell li va demanar: «¿Em vols donar una mica d’aigua per a beure, que tinc set?» Ella li va obrir el bot de la llet, va donar-li’n, i el va acotxar. 20Després, ell li va dir: «Estigues a l’entrada de la tenda i, si vingués ningú preguntant si aquí hi ha algun home, li dius que no». 21Llavors Jael, mullen d’Hèber, agafà una estaca de la tenda i, martell en mà, se li acostà a poc a poc i li clavà a la templa l’estaca, que s’enfonsà fins a terra. Així va morir bo i adormit profundament, cansat com estava. 22Mentrestant va arribar Barac, perseguint Sisarà, i Jael va sortir a rebre’l dient-li: «Vine, que veuràs l’home que busques». Va entrar amb ella, i Sisarà era a terra mort, amb l’estaca clavada als polsos.

23Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, rei de Canaan, davant els israelites. 24La mà dels israelites es va anar fent més i més feixuga sobre Jabín, rei de Canaan, fins a fer-li la vida impossible.

5 Càntic de Deborà i Barac[243].— 1Aquell mateix dia, Deborà, junt amb Barac, fill d’Abinóem, va compondre aquest cant:

2A Israel, es deixen la cabellera,
el poble es fa voluntari:
Beneïu Jahvè.
3Escolteu, reis; estigueu atents, prínceps.
Jo vull cantar a Jahvè,
vull tocar himnes a Jahvè, Déu d’Israel.
4Quan sortíreu de Seïr, Jahvè,
quan avançàreu des dels camps d’Edom,
la terra tremolà i el cel fou generós,
fins els núvols es desfeien en aigua.
5Les muntanyes regalimaven davant Jahvè,
davant Jahvè, Déu d’Israel.
6Als dies de Samgar, fill d’Anat,
als dies de Jael, es van acabar les caravanes,
i els vianants seguien els camins tortuosos.
7Els poblets quedaven deshabitats, els poblets d’Israel,
fins que tu t’has desvetllat, Deborà,
fins que tu t’has desvetllat, mare d’Israel!
8Déu escull tàctiques noves quan la guerra és a les portes;
no apareix escut ni llança entre els quaranta mil d’Israel.
9El meu con batega pels caps d’Israel,
pels voluntaris del poble:
Beneïu Jahvè.
10Muntant sobre tapissos, cavalcant someres engalanades,
avancen per camins de verdor,
11entre els cants dels qui van pouant.
Allà celebren els favors de Jahvè,
els favors del comandant d’Israel.
Llavors el poble de Jahvè baixa a les portes.
12Desvetlla’t, desvetlla’t, Deborà,
desvetlla’t, desvetlla’t, entona un cant!
Aixeca’t, Barac, fes captiu el qui et tenia captiu, fill d’Abinóem!
13Llavors el fugitiu baixa amb els nobles,
el poble de Jahvè baixa amb ell com amb herois.
14Els capitans d’Efraïm són a la vall,
el teu germà Benjamí és entre els teus.
De Maquir, han baixat comandants;
de Zabuló, els qui porten la vara de l’escriba.
15Els prínceps d’Issacar són amb Deborà,
i Neftalí, que és amb Barac, s’han llançat a la vall, seguint-li les petjades.
Prop dels canals de Rubèn, les consultes es fan llargues.
16¿Per què t’has quedat a les cledes,
a escoltar els flabiols entre els ramats?
Prop dels canals de Rubèn, les consultes es fan llargues.
17Galaad s’ha quedat enllà del Jordà,
i Dan, ¿per què viu entre els vaixells?
Aser jeu a la vora del mar, s’està tranquil als seus ports.
18Zabuló és un poble que menysprea la seva vida fins a la mort.
Igual que Neftalí, sobre els tossals del país.
19Han arribat els reis, s’han arrenglerat per a la lluita,
i aleshores han lluitat els reis de Canaan
a Taanac, a les aigües de Maguedó,
sense guanyar res de plata.
20Del cel estant, combatien les estrelles;
dels seus camins, combatien contra Sisarà.
21Els ha arrossegats el torrent de Quison.
el torrent sagrat, el torrent de Quison.
Avança victoriosa, ànima meva…
22Llavors s’ha sentit martellejar les ferradures,
galopar, galopar els seus cavalls.
23Maleïu Meroz, ha dit l’àngel de Jahvè,
maleïu fort els seus habitants,
per què no han vingut en auxili de Jahvè,
en auxili de Jahvè, entre els seus valents.
24Beneïda sigui Jael entre les dones,
la muller d’Hèber, el caïnita;
entre les dones de tenda, que sigui beneïda!
25En una copa de nobles ha donat llet
al qui demanava aigua, li ha presentat la nata.
26Ha agafat l’estaca amb una mà;
amb l’altra, un martell de treball,
i ha donat el cop a Sisarà, l’hi ha clavada al cap,
l’hi ha foradat, li ha ensorrat els polsos.
27S’ha desplomat, ha caigut,
ha quedat estès entre els seus peus;
al lloc on s’ha desplomat, ha caigut mort.
28De la finestra estant, darrera la gelosia,
mira i vigila la mare de Sisarà:
«¿Per què triga tant el seu carro?
¿Per què van tan a poc a poc les seves rodes?»
29La més llesta de les princeses li respon,
i ella, per contesta, es diu a si mateixa:
30«Deuen estar repartint-se el botí:
una noia, dues noies per a cada u!
A Sisarà, li toquen teixits virolats,
teixits virolats i tela brodada,
una o dues peces brodades que em posaré al coll».
31Així desapareguin tots els vostres enemics, Jahvè,
i els qui us estimen, que siguin com el sol,
quan surt amb tota la seva majestat.

Gedeó (Jt. 6,1-8,35)

6 Opressió dels madianites.— 1Els israelites feien el mal que ofèn Jahvè, i Jahvè va deixar-los a les mans de Madian durant set anys. 2La mà de Madian feia sentir a Israel tota la seva força. Per alliberar-se de Madian, els israelites s’amagaven a les escletxes de les muntanyes, a les coves i als llocs escarpats. 3Si Israel sembrava, pujaven els madianites, amb els amalequites i els nòmades orientals, 4acampaven al seu territori, devastaven les collites del país fins a l’entrada de Gaza, i no deixaven a Israel queviures, ni ramats d’ovelles, ni vaques, ni ases. 5Arribaven amb tots els seus ramats i les seves tendes, com una plaga de llagosta. Entre ells i els seus camells, eren tants que no es podien comptar, i venien a devastar el país. 6Per culpa de Madian, Israel s’anava empobrint. Finalment, van clamar a Jahvè.

Retret d’un profeta.— 7Quan els israelites van adreçar a Jahvè els seus clams per tot el que sofrien de Madian, 8Jahvè va enviar un profeta a dir-los: «Això diu Jahvè, Déu d’Israel: Jo sóc el qui us vaig fer pujar d’Egipte i us vaig treure de la casa d’esclavatge. 9Vaig alliberar-vos del poder d’Egipte i de tots els vostres opressors. Els he expulsats de davant vostre i us he donat el país que era d’ells. 10Jo, Jahvè, el vostre Déu, vaig dir-vos: “No venereu els déus dels amorreus, al país dels quals viviu”. Però vosaltres no m’heu obeït».

Vocació de Gedeó.— 11L’àngel de Jahvè va anar a asseure’s sota l’arbre d’Efrà, que pertanyia a Joàs d’Abièzer. Gedeó, el seu fill, estava batent blat dins el cup, per salvar-lo dels madianites. 12L’àngel de Jahvè se li presentà i li digué: «Jahvè és amb tu, guerrer valent». 13Gedeó li respon: «Perdó, senyor meu; si Jahvè és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? ¿On són totes les meravelles que ens contaven els nostres pares, quan ens deien: “¿No és veritat que Jahvè ens va treure d’Egipte?” Però ara Jahvè ens ha abandonat i ens ha posat a les mans de Madian».

14Llavors Jahvè, girant-se, li digué: «Vés, amb el coratge que tens, que tu salvaràs Israel de les mans de Madian. ¿No sóc jo qui t’envio?» Ell li respon: 15«Perdó, Senyor, però amb què haig de salvar Israel? Mireu, el meu clan és el més pobre de Manasés, i jo sóc el més petit de la família». 16Jahvè va contestar: «Jo seré amb tu; venceràs Madian com si fos un sol home». 17Li diu: «Si, doncs, he trobat gràcia davant vostre, doneu-me un senyal que sou vós qui heu parlat amb mi: 18no us mogueu d’aquí, si us plau, fins que jo vingui a portar-vos la meva ofrena i posar-la davant vostre». Ell li respongué: «M’esperaré fins que tornis».

19Gedeó se’n va anar, va preparar un cabrit, i amb una mesura de farina va fer pans sense fermentar. Va posar la carn en una panera i el suc dins d’una olla, i va anar a portar-li-ho sota l’arbre. En acostar-se-li, 20l’àngel de Jahvè va dir-li: «Pren la carn i els pans, deixa-ho damunt d’aquella pedra i vessa-hi el suc». Així ho va fer. 21Llavors l’àngel de Jahvè va allargar la punta del bastó que tenia a la mà, va tocar la carn i els pans, i de la pedra va sortir un foc que els va consumir. I l’àngel de Jahvè va desaparèixer del seu davant. 22Gedeó va comprendre que era l’àngel de Jahvè, i va exclamar: «Ah, Senyor Jahvè, així és veritat que he vist l’àngel de Jahvè cara a cara». 23Jahvè li va respondre: «Pau amb tu. No tinguis por, no moriràs». 24Llavors Gedeó va construir allà mateix un altar a Jahvè, que ell va anomenar: «Jahvè-és-pau». I encara hi és avui, a Efrà d’Abiézer.

Gedeó destrueix l’altar de Baal.— 25Aquella mateixa nit, Jahvè li va dir; «Agafa el toro gros de casa teva, és a dir, el de set anys, i ensorra l’altar de Baal del teu pare. Talla també el tronc sagrat que hi ha al costat, 26i construeix un altar a Jahvè, el teu Déu, al capdamunt d’aquesta roca, amb el fogar. Després pren el toro gros i crema’l en holocaust damunt la llenya del tronc sagrat que hauràs tallat». 27Gedeó va prendre deu homes d’entre els seus mossos i va fer tal com li havia manat Jahvè. Però com que tenia por de la seva família i de la gent del poble, si ho feia de dia, ho va fer de nit. 28En llevar-se la gent del poble i adonar-se que l’altar de Baal havia estat destruït, el tronc sagrat, tallat, i el toro gros, sacrificat damunt un altar construït de poc, 29es deien entre els veïns: «Qui ha fet això?» Després d’indagar i de buscar, van començar a dir: «Ho ha fet Gedeó, fill de Joàs». 30La gent del poble deien a Joàs: «Fes sortir el teu fill; ha de morir, perquè ha destruït l’altar de Baal i ha tallat el tronc sagrat que hi havia vora l’altar». 31Però Joàs va respondre a tots els qui tenia davant: «¿Vosaltres heu de defensar la causa de Baal? ¿Sou vosaltres els qui l’heu de salvar? Qui gosi defensar-lo, serà condemnat a mort abans de la matinada. Si Baal és déu, que ell mateix judiqui el qui li ha destruït l’altar».

32Aquell dia, van anomenar Gedeó Jerobaal, perquè el seu pare havia dit: «Que Baal judiqui el qui li ha destruït l’altar».

Gedeó reuneix els exèrcits.— 33Tots els madianites, amb els amalequites i els nòmades orientals, es van aplegar, passaren el Jordà i van acampar a la vall de Jezrael. 34L’esperit de Déu s’apoderà de Gedeó, el qual va tocar la trompeta i va cridar el clan d’Abièzer perquè vingués a ajuntar-se-li. 35Després va enviar missatgers a convocar tot Manasés perquè també se li ajuntessin. Va enviar-ne d’altres a Aser, a Zabuló i a Neftalí, els quals van venir on ell era.

Gedeó demana a Déu una prova.— 36Gedeó digué a Déu: «Si sou vós qui heu de salvar Israel per les meves mans, tal com vau dir, 37mireu, deixo a l’era la llana acabada d’esquilar; si només hi ha rosada sobre la llana i la terra és tota eixuta, sabré que vós salvareu Israel per les meves mans, tal com vau dir». 38I així va ser. Va llevar-se l’endemà de bon matí i, esprement la rosada de la llana, va omplir-ne tota una cassola. 39Llavors Gedeó va dir a Déu: «No us enfadeu amb mi, però us vull tornar a parlar. Vull fer una altra prova amb la llana: que quedi eixuta la llana sola i hi hagi rosada pertot arreu». 40Jahvè va fer-ho així durant aquella nit: només la llana va quedar eixuta, i va haver-hi rosada pertot arreu.

7 Primera selecció dels soldats de Gedeó.— 1Jerobaal, o sigui, Gedeó, va llevar-se de bon matí, amb tots els homes que tenia amb ell, i van acampar a les fonts d’Harod. Tenia el campament de Madian al nord, a la plana ran del turó de Moré. 2Llavors Déu va dir a Gedeó: «Hi ha massa gent amb tu, perquè jo posi els madianites a les vostres mans. Israel encara podria enorgullir-se contra mi, i dir: “M’ha salvat la meva mà”. 3Crida que ho senti tota la gent: “El qui sigui poruc i covard, que se’n torni”». Gedeó va fer aquesta prova, i vint-i-dues mil persones se’n van tornar; van quedar-se’n només tres mil. 4Però Jahvè va dir a Gedeó: «Encara hi ha massa gent. Fes-los baixar a l’aigua, i allí te’ls provaré. El qui jo et digui: “Aquest vindrà amb tu”, hi anirà; el qui jo et digui: “Aquest no hi vindrà”, no hi anirà».

Segona selecció.— 5Va fer baixar la gent a l’aigua, i Jahvè va dir a Gedeó: «Separa d’un costat tots els qui llepin l’aigua tal com fan els gossos, i de l’altre els qui s’agenollin per beure». 6El nombre dels qui van llepar l’aigua amb la mà a la boca va ser de tres-cents homes. Tots els restants van agenollar-se per beure aigua. 7I Déu va dir a Gedeó: «Us salvaré amb els tres-cents homes que han llepat l’aigua, i posaré Madian a les teves mans. Que se’n tornin tots els altres a casa seva». 8Llavors van prendre a tothom les gerres i els corns, i Gedeó va enviar tots els israelites a casa seva. Gedeó va retenir només els tres-cents homes. El campament de Madian li quedava més en sota, a la vall.

Presagi de la victòria.— 9Aquella mateixa nit, Jahvè va dir a Gedeó: «Lleva’t, baixa al campament, que el poso a les teves mans. 10I, si et fa por, vés-hi primer amb Farà, el teu criat. 11Un cop hagis sentit allò que estan parlant, t’animaràs a baixar al campament». Va anar-hi, doncs, amb el seu criat Farà fins als primers homes armats del campament.

12Els madianites, amb els amalequites i els nòmades orientals s’havien abatut a la vall com una plaga de llagostes, amb més camells que els grans de sorra a la platja. 13En el moment d’arribar Gedeó, un home estava contant un somni al seu company i li deia: «Mira quin somni he tingut: Un pa de civada rodolava pel campament de Madian, arribava a la nostra tenda, la tocava, la capgirava tota, i la tenda queia». 14El seu company li va respondre: «Això no és altra cosa que l’espasa de Gedeó, fill de Joàs, l’israelita. Déu ha posat a les seves mans els madianites amb tot el campament».

Preparació immediata de les tropes.— 15En sentir la contalla del somni i la seva interpretació, Gedeó es va prosternar i se’n va tornar al campament d’Israel. I va dir: «Aneu; amb tota certesa, Jahvè ha posat a les vostres mans el campament de Madian». 16Llavors va dividir els tres-cents homes en tres grups, va fer-los prendre a tots els corns, les gerres buides i unes teies dins les gerres, 17i va dir-los: «Miren bé, i feu igual que jo. M’arribo fins a tocar el campament i, tal com jo faci, feu també vosaltres. 18Quan jo, amb els qui seran amb mi, toqui el corn, toqueu també vosaltres al voltant de tot el campament i crideu: “Per Jahvè i per Gedeó!”»

La batalla.— 19Gedeó, amb cent dels seus homes, va arribar fins a tocar el campament. Era el començament de la vetlla de mitjanit, just al moment de rellevar-se els guardes. Van tocar els corns i van trencar les gerres que portaven a les mans. 20Llavors tots tres grups van tocar igualment els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra, van agafar les teies, i amb la dreta, els corns per tocar, i cridaven: «Per Jahvè i per Gedeó!» 21Però cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Tot el campament es va posar a córrer, cridant i fugint. 22Tots tres-cents homes tocaven el corn, i Jahvè va fer que a tot el campament es desembeinessin l’espasa els uns contra els altres. Tots van fugir fins a Bet-ha-Setà, en direcció de Sartan, fins a la riba d’Abel-Mehulà, cap a Tebat.

Persecució dels fugitius.— 23Llavors van convocar els israelites de Neftalí, d’Aser i de tot Manasés, i van perseguir Madian. 24Gedeó va enviar missatgers a tota la muntanya d’Efraïm per dir-los: «Baixeu, sortiu al pas a Madian i ocupeu abans que ells les aigües fins a Bet-Berà i el Jordà». Tots els homes d’Efraïm es van aplegar i van ocupar les aigües fins a Bet-Berà i el Jordà. 25Van agafar també els dos capitans de Madian, Oreb i Zeb. Mataren Oreb a la roca d’Oreb, i Zeb, al cup de Zeb, mentre perseguien Madian. I van portar els caps d’Oreb i de Zeb a Gedeó, a l’altra banda del Jordà.

8 Gedeó apaivaga Efraïm.— 1Però la gent d’Efraïm van dir-li: «¿Què és això que has fet, de no cridar-nos a nosaltres, en anar a lluitar contra Madian?» I li ho retreien amb violència. 2Però ell va contestar-los «¿Què he fet jo en comparació de vosaltres? ¿No és millor l’esgotimar d’Efraïm que la verema d’Abièzer? 3És a les vostres mans que Déu ha posat els capitans de Madian, Oreb i Zeb. ¿Què podia fer jo, comparat amb allò que heu fet vosaltres?» En sentir-lo parlar així, es van asserenar.

Persecució de Zebé i Salmannà més enllà del Jordà.— 4Gedeó va arribar, doncs, al Jordà i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l’acompanyaven, cansats de la persecució. 5I va dir a la gent de Socot: «Doneu, si us plau, uns quants pans als homes que em segueixen, perquè estan sense forces; després continuaré perseguint Zebé i Salmannà, reis de Madian.» 5Però els notables de Socot van contestar: «¿Que potser ja tens a la teva mà les mans de Zebé i de Salmannà, perquè donem pa al teu exèrcit?» 7Gedeó digué: «Si és així, quan Jahvè m’hagi posat a la mà Zebé i Salmannà, trillaré la vostra carn amb cardots i amb espines del desert».

8D’allà va pujar a Fanuel i els va parlar de la mateixa manera. Els de Fanuel van contestar-li igual que els de Socot, 9i ell va assegurar també a la gent de Fanuel: «Quan torni victoriós enderrocaré aquesta torre».

10Zebé i Salmannà ja eren a Carcar amb el seu campament, uns quinze mil; eren tots els qui quedaven de tot el campament dels nòmades d’orient. Havien caigut cent mil homes de guerra. 11Gedeó va pujar pel camí dels nòmades, a l’orient de Nobé i de Jegbahà, i va atacar el campament mentre estaven refiats. 12Zebé i Salmannà van fugir. Però van perseguir-los, i atraparen els dos reis de Madian, Zebé i Salmannà, i van destruir tot el campament. 13Acabada la batalla, Gedeó, fill de Joàs, se’n tornà per la pujada d’Hares. 14Havent agafat un jove de Socot, va interrogar-lo, i aquest li va escriure els noms dels notables de Socot i dels seus ancians, setanta-set persones.

Càstig de Socot i de Fanuel.— 15Arribat a Socot, va dir-los: «Mireu Zebé i Salmannà, pels quals vau ultratjar-me, dient: “¿Que potser ja tens a la teva mà les de Zebé i de Salmannà, perquè donem pa als teus homes que estan cansats?”». 16Llavors va fer prendre els ancians de la ciutat i, agafant cardots i espines del desert, va trillar la gent de Socot. 17També va enderrocar la torre de Fanuel i va matar la gent de la ciutat.

Mort dels reis madianites.— 18Després va preguntar a Zebé i Salmannà: «¿On són els homes que vau matar al Tabor?» Van respondre: «Tu i ells éreu semblants. Cada un feia la impressió de ser un fill de rei». 19Ell digué: «Eren germans meus, fills de la meva mare. Ho juro per la vida de Jahvè: Si els haguéssiu deixat en vida, no us mataria a vosaltres!» 20Llavors va ordenar a Jèter, el seu noi gran: «Vés, mata’ls!» Però ell no va desembeinar l’espasa, de por que tenia, perquè encara era un noi. 21Zebé i Salmannà digueren: «Vine tu i mata’ns, que un home es demostra per la seva valentia». Gedeó, doncs, va matar Zebé i Salmannà, i va agafar els creixents que hi havia al coll dels seus camells.

Els israelites demanen el govern de Gedeó.— 22Llavors els israelites van demanar a Gedeó: «Governa’ns tu, el teu fill i el fill del teu fill, perquè tu ens has alliberat de les mans dels madianites». 23Gedeó els respongué: «Ni jo ni el meu fill no serem els vostres governants; és Jahvè qui us governa». 24Després els va dir: «Us vull fer una proposta: que cadascú de vosaltres em doni un dels anells del seu botí». Efectivament, havien arreplegat anells d’or, perquè eren ismaelites. 25Li digueren: «Els donarem de bona gana». Van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí. 26El pes dels anells d’or que havia demanat va resultar de mil set-cents sicles d’or, sense comptar-hi els creixents, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis de Madian, ni tampoc els collars dels seus camells. 27D’això, Gedeó va fer-ne un efod i el va col·locar a la seva població d’Efrà. Tot Israel, seguint el seu exemple, s’hi va prostituir, la qual cosa va ser un parany per a Gedeó i per a la seva casa. 28Madian va humiliar-se davant els israelites i no van tornar a aixecar el cap. I el país va estar tranquil durant quaranta anys, durant tot el temps de Gedeó.

Mort de Gedeó. Infidelitat d’Israel.— 29Jerobaal, fill de Joàs, va anar-se’n a residir a casa seva. 30Gedeó va tenir setanta fills, sortits de la seva entranya, perquè tenia moltes dones. 31També una concubina que tenia a Siquem li va donar un fill, i li va posar Abimèlec. 32Gedeó, fill de Joàs, va morir feliç en la vellesa, i va ser enterrat al sepulcre del seu pare Joàs, a Efrà d’Abièzer. 33A la mort de Gedeó, els israelites van tornar a entendre’s amb els baals, i es van donar per déu Baal-Berit. 34Ja no es recordaren més de Jahvè, el seu Déu, que els salvava de les mans de tots els enemics dels voltants. 35Tampoc no es van mostrar agraïts amb la casa de Jerobaal —Gedeó—, per tot el bé que havia fet a Israel.

Abimèlec (Jt. 9,1-9,57)

9 Abimèlec usurpa el regne.— 1Abimèlec, fill de Jerobaal, se n’anà a Siquem, a trobar els germans de la seva mare, i es va dirigir a ells i a tot el clan familiar de la seva mare amb aquestes paraules: 2«Feu dir a tots els habitants de Siquem: “¿Què és millor per a vosaltres, que us governin setanta persones, tots els fills de Jerobaal, o bé que us governi un sol home? Recordeu-vos, de passada, que jo sóc dels vostres ossos i de la vostra carn”». 3Quan els germans de la seva mare hagueren fet arribar aquestes paraules a tots els grans de Siquem, tots es van fer partidaris d’Abimèlec, perquè deien: «És un germà nostre!» 4Van donar-li setanta sicles de plata del temple de Baal-Berit, amb els quals Abimèlec va reclutar gent desvagada i agosarada, que el seguien. 5Se’n va anar a casa del seu pare, a Efrà, i va matar sobre una sola roca els seus germans, setanta homes, fills de Jerobaal. Però va quedar Joatam, el fill petit de Jerobaal, que s’havia amagat. 6Llavors van reunir-se tots els habitants de Siquem i tot Bet-Mel·ló, i van anar a proclamar rei Abimèlec, prop de l’arbre de l’estela que hi ha a Siquem.

Apòleg de Joatam[244].— 7Un cop ho hagueren fet saber a Joatam, aquest va anar a la punta del Garizim i va cridar-los:

«Escolteu-me, habitants de Siquem,
i Déu us escoltarà.
8Una vegada, els arbres es van posar en camí
per anar a ungir un rei que els governés.
I van dir a l’olivera: «Sigues el nostre rei!»
9Però l’olivera els respongué: «¿Com puc renunciar al meu oli,
que serveix per a honorar Déu i els homes,
i anar a balancejar-me sobre els arbres?»
10Llavors els arbres van dir a la figuera:
«Vine tu, sigues el nostre rei!»
Però la figuera els respongué:
11«¿Com puc renunciar a la meva dolçor
i al meu fruit exquisit,
per anar a balancejar-me sobre els arbres?»
12Llavors els arbres digueren al cep:
«Vine tu, sigues el vostre rei!»
13Però el cep els respongué:
«¿Com puc renunciar al meu most,
que alegra Déu i els homes,
per anar a balancejar-me sobre els arbres?»
14Llavors tots els arbres van dir a l’arç:
«Vine tu, sigues el nostre rei!»
15Però l’arç va respondre als arbres:
«Si és amb bona fe que em voleu ungir com a rei vostre,
veniu, empareu-vos sota la meva ombra;
i, si no, sortirà foc de l’arç
i consumirà els cedres del Líban!»

16Doncs, bé, digueu-me si heu obrat amb bona fe i amb lleialtat en fer rei Abimèlec, i si us heu portat com calia amb Jerobaal i la seva casa, si els heu tractats conforme a les seves obres. 17Mentre que el meu pare va lluitar a favor vostre i va arriscar la seva vida per deslliurar-vos de les mans de Madian, 18vosaltres us heu alçat avui contra la casa del meu pare, heu matat els seus setanta fills sobre una sola roca, i heu fet rei dels habitants de Siquem Abimèlec, fill de la seva esclava, perquè és germà vostre. 19Si el dia d’avui heu obrat de bona fe i amb lleialtat envers Jerobaal i la seva casa, estigueu contents d’Abimèlec i que ell estigui content de vosaltres. 20Si no, sortirà d’Abimèlec un foc que devorarà els habitants de Siquem, i sortirà un foc dels habitants de Siquem i de Bet-Mel·ló, que devorarà Abimèlec».

21Acabat, Joatam va fugir, se’n va anar a Beerà, i allà vivia, fora de l’abast del seu germà Abimèlec.

Revolta dels siquemites.— 22Abimèlec va governar Israel durant tres anys. 23Després, Déu va enviar un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els habitants de Siquem. Aquests van portar-se traïdorament amb Abimèlec. 24Va ser com a càstig pel crim comès contra els setanta fills de Jerobaal i per fer recaure la seva sang damunt Abimèlec, germà seu, que els havia matats, com també damunt els habitants de Siquem, que havien col·laborat amb ell en la matança dels seus germans. 25Els habitants de Siquem li posaven emboscades dalt de les muntanyes i robaven tothom qui passava vora d’ells pels camins. Abimèlec se’n va assabentar.

26Va arribar a Siquem un tal Gàal, fill d’Abed, que passava amb els seus germans, i els habitants de Siquem van fer-li confiança. 27Van veremar les seves vinyes, van trepitjar el raïm i, fent molta gatzara, van anar al temple de Déu, on menjaren i begueren, maleint Abimèlec. 28Gàal, fill d’Abed, va cridar: «¿Qui és Abimèlec i qui és Siquem, perquè hàgim d’estar-li sotmesos? ¿No són més aviat el fill de Jerobaal i Zebul, el seu prefecte, els qui han d’estar sotmesos a la gent d’Hemor, pare de Siquem? ¿Per què hem d’estar sotmesos nosaltres? 29Tant de bo tingués aquesta gent a les meves mans; faria fugir Abimèlec, i li diria: “Aplega un gran exèrcit i declara la guerra”». 30En sentir Zebul, governador de la ciutat, les paraules de Gàal, fill d’Abed, es va indignar 31i va trametre missatgers a Abimèlec, a Arumà, per dir-li: «Sàpigues que Gàal, fill d’Abed, ha vingut a Siquem amb els seus germans i estan revoltant la ciutat contra tu. 32Vine, de nit, amb els teus homes, i prepara una emboscada a fora. 33Al matí, en sortir el sol, desplega l’exèrcit entorn de la ciutat. Quan ell, amb els seus homes surti contra tu, fes-li allò que et sembli bé».

34Abimèlec, amb tots els seus homes, va anar-hi de nit i va parar l’emboscada contra Siquem amb quatre esquadrons. 35Va sortir Gàal, fill d’Abed, i es va quedar a la porta de la ciutat. Llavors Abimèlec i la seva gent van alçar-se de l’emboscada. 36En adonar-se Gaàl d’aquella gent, va dir a Zebul: «Mira quina gentada baixa de dalt de les muntanyes». Zebul li contestà: «Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes». 37però Gàal va afegir: «Hi ha gent que baixa del melic del País i un esquadró que va pel camí de l’arbre dels Endevinaires». 38Llavors Zebul li va dir: «¿Què n’has fet d’aquella arrogància amb què deies: “¿Qui és Abimèlec perquè hàgim d’estar-li sotmesos? No és aquesta, la gent que tu menyspreaves? Surt ara a fer-li la guerra”». 39Gàal, aleshores, va sortir al davant dels habitants de Siquem, a donar batalla a Abimèlec. 40Però aquest el va perseguir, i ell va fugir davant d’ell. Molts van caure traspassats, fins a l’entrada de la porta. 41Abimèlec se’n tornà a Arumà, i Zebul va expulsar Gàal i els seus germans, i els prohibí de viure a Siquem.

Presa de Siquem i de Magdal-Siquem.— 42Però, l’endemà, els homes de guerra van tornar a sortir, i Abimèlec ho va saber. 43I prengué els seus homes, els dividí en tres esquadrons, s’emboscà pel camp i va veure que, efectivament, els homes sortien armats de la ciutat. Llavors va alçar-se per atacar-los. 44Abimèlec i el seu esquadró van desplegar-se fins a ocupar la porta de la ciutat. Els altres dos esquadrons es van desplegar contra tots els qui eren fora i els van atacar. 45Durant tot el dia, Abimèlec va estar lluitant a la ciutat, la van prendre i van matar la gent que s’hi trobava. Després la van destruir i van sembrar-la de sal. 46Tots els habitants de Magdal-Siquem, quan van saber-ho, van refugiar-se al soterrani del temple d’El-Berit. 47En arribar a Abimèlec la notícia que tots els habitants de Magdal-Siquem s’havien aplegat, 48va pujar amb tots els qui eren amb ell a la muntanya de Selmon, i ell mateix, destral en mà, va tallar una branca d’arbre, se la va carregar a l’espatlla, i va dir als qui anaven amb ell: «Feu de seguida el mateix que jo he fet». 49Llavors va tallar cadascú una branca i, seguint Abimèlec, van anar a col·locar-les damunt el soterrani i van calar foc sobre els qui es trobaven al soterrani. Així van morir tots plegats, els habitants de Magdal-Siquem, cosa d’un miler entre homes i dones.

Presa de Tebés i mort d’Abimèlec.— 50Després, Abimèlec se’n va anar a Tebés, va assetjar-la i la conquerí. 51Al mig de la ciutat, hi havia una torre fortificada. Tots els habitants de la ciutat, homes i dones, van refugiar-s’hi, es van tancar i van pujar al terrat de la torre. 52Abimèlec arribà a la torre, la va atacar i va acostar-se fins a l’entrada per calar-hi foc. 53Llavors una dona va llançar una mola sobre el cap d’Abimèlec i li va fracturar el crani. 54Ell va cridar de seguida l’escuder que li portava les armes i li va dir «Desembeina l’espasa i mata’m. Que no es digui mai de mi: “L’ha matat una dona”». El seu escuder el traspassà, i va morir. 55Quan els israelites van veure que Abimèlec era mort, se’n van anar cadascú a casa seva. 56Així Déu va retribuir Abimèlec pel mal que havia comès contra el seu pare matant els seus setanta germans. 57Igualment, els siquemites, Déu els va retribuir pel mal que havien comès. És així com Déu va fer que es realitzés en ells la maledicció de Joatam, fill de Jerobaal.

Jeftè i els petits jutges (Jt. 10,1-12,15)

10 Tolà.— 1Després d’Abimèlec, Tolà, fill de Fuà, fill de Dodó, un home d’Issacar que habitava a Samir, a la muntanya d’Efraïm, es va alçar per salvar Israel. 2Després d’haver estat jutge d’Israel durant vint-i-tres anys, va morir i va ser enterrat a Samir.

Jaïr.— 3Després d’ell, Jaïr, galaadita, va ser jutge d’Israel durant vint-i-dos anys. 4Va tenir trenta fills que muntaven trenta pollins i posseïen trenta pobles, els quals encara avui s’anomenen Havot-Jaïr, al país de Galaad. 5En morir, va ser enterrat a Camon.

Jeftè. Introducció.— 6Llavors el mal comportament dels israelites tornà a ofendre Jahvè; donaven culte als baals, als troncs sagrats, als déus d’Aram, als déus de Sidó, de Moab, dels cananeus i dels filisteus. Van abandonar Jahvè i no li donaven culte. 7La severitat de Jahvè es va encendre contra Israel, i els va deixar en poder dels filisteus i dels ammonites. 8D’ençà de llavors, van inquietar i oprimir els israelites durant divuit anys: eren tots els israelites de l’altra banda del Jordà, al país dels amorreus, a Galaad. 9A més, els ammonites van travessar el Jordà per anar a combatre, tant contra Judà i Benjamí com contra Efraïm, de manera que Israel es va trobar en una situació molt desgraciada. 10Llavors els israelites van clamar a Jahvè, dient: «Hem pecat contra vós; hem abandonat el nostre Déu i hem donat culte als baals». 11Jahvè va respondre: «¿No us van oprimir ja els egipcis, els amorreus, els ammonites i els filisteus, 12els sidonis, Amalec i Madian, i quan vau cridar-me no us vaig deslliurar de les seves mans? 13Però després encara m’heu abandonar, i heu donar culte a déus estrangers. No us vull tornar a salvar. 14Aneu a invocar els déus que us heu escollit. Són ells els qui us han de salvar als moments de desgràcia». 15Els israelites van respondre a Jahvè: «És veritat, hem pecat. Tracteu-nos com us sembli bé. Però ara, per favor, salveu-nos». 16I van llençar lluny d’ells els déus estrangers, per donar culte a Jahvè. Llavors, a Jahvè se li va fer insuportable el sofriment d’Israel.

17Els ammonites van ser convocats a la guerra i van acampar a Galaad. Els israelites es van reunir i van acampar a Masfà. 18El poble i els governants de Galaad es deien l’un a l’altre: «Qui serà l’home que farà la guerra contra els ammonites? El farem cap de tots els habitants de Galaad».

11 Jeftè accepta el comandament.— 1Jeftè, el gaaladita, era un guerrer valent, fill d’una prostituta. El seu pare era Galaad. 2Com que aquest havia tingut fills de la seva dona, en fer-se grans van fer fora Jeftè, tot dient-li: «Tu no tindràs herència a casa del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona». 3Jeftè va fugir, doncs, de la seva família, i es va instal·lar al país de Tob. Uns quants desvagats es van ajuntar amb Jeftè i anaven amb ell a la guerra. 4Quan, al cap d’un temps, els ammonites van fer la guerra contra Israel, 5els ancians de Galaad van anar a buscar Jeftè al país de Tob 6i van dir-li: «Vine amb nosaltres, seràs el nostre comandant i farem la guerra contra els ammonites». 7Jeftè els va respondre: «¿No sou vosaltres els qui no em volíeu i que em vau treure de la casa del meu pare? Com és que em veniu a trobar ara que esteu en perill?» 8Els ancians de Galaad li digueren «Ara tornem a buscar-te, vine amb nosaltres a lluitar contra els ammonites. Seràs el nostre comandant i el de tots els habitants de Galaad». 9Llavors Jeftè els va respondre: «Si em feu tornar per lluitar contra els ammonites, i Jahvè els posa en poder meu, seré el vostre comandant». Els ancians de Galaad li van respondre: 10«Que Jahvè sigui l’àrbitre entre nosaltres en cas que no complim això que acabes de dir». 11Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i la gent mateixa va nomenar-lo el seu comandant. Jeftè va repetir a Masfà, davant Jahvè, tot allò que havia dit.

Jeftè parlamenta amb els ammonites.— 12Jeftè va enviar missatgers al rei dels ammonites per dir-li: «¿Què hi ha entre tu i jo, perquè vinguis a fer la guerra contra el meu país?» 13El rei dels ammonites va respondre als missatgers de Jeftè: «Israel es va apoderar del meu país quan va pujar d’Egipte, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Torna-me’ls pacíficament». 14Jeftè va trametre una altra vegada missatgers al rei dels ammonites 15per dir-li: «Això diu Jeftè: Israel no es va apoderar del país de Moab ni del país dels ammonites. 16En pujar d’Egipte, Israel va caminar pel desert fins al mar Roig i va arribar a Cadés. 17Des d’allà, Israel va enviar missatgers al rei d’Edom, dient-li: “Deixa’ns passar pel teu país”; però el rei d’Edom no els va escoltar. També en va trametre al rei de Moab, i no ho va voler. Llavors Israel es va instal·lar a Cadés. 18Després se’n va anar desert enllà, rodejant el país d’Edom i el país de Moab; va arribar a l’orient del país de Moab i va acampar vora l’Arnon. No van entrar dins la frontera de Moab, que és l’Arnon. 19Israel, llavors, va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, rei d’Hesebon, i li va dir: “Deixa’m passar pel teu país, de pas cap al meu lloc”; 20però Sehon no va permetre a Israel de passar pel seu país. Va reunir tota la seva gent, van acampar a Jasà i va fer la guerra contra Israel. 21Però Jahvè, Déu d’Israel, va posar Sehon amb tots els seus homes a les mans d’Israel, i els va derrotar. 22Israel es va possessionar, doncs, de tot el país dels amorreus, des de l’Arnon fins al Jaboc, i des del desert fins al Jordà. 23Després, doncs, que Jahvè, Déu d’Israel, ha desposseït els amorreus per donar als israelites el seu territori, tu te’n vols apoderar? 24¿No posseeixes tot el territori que Camós, el teu déu[245], va desposseir? Doncs, també nosaltres posseïm tot el que Jahvè ha desposseït davant nostre. 25Ara bé, ¿és que tens més drets sobre aquest territori que Balac, fill de Sefor, rei de Moab? ¿És que el rei de Moab ha discutit mai amb Israel o li ha fet mai la guerra? 26Israel ha sojornat tres-cents anys a Hesebon i a les viles que li pertanyen, a Jazer i a les seves viles, i a tots els pobles de vora el Jordà. ¿Per què no les has preses durant aquest temps? 27No sóc pas jo el qui t’he ofès. Ets tu que no tens raó de fer-me la guerra. Que Jahvè, ell que és jutge, judiqui entre israelites i ammonites». 28El rei d’Ammon, però, no va escoltar les paraules que Jeftè li va trametre.

Vot i victòria de Jeftè. 29Llavors l’esperit de Jahvè es va apoderar de Jeftè, el qual va recórrer Galaad i Manasés, va passar a Masfà de Galaad, i d’allà cap als ammonites. 30Jeftè va fer un vot a Jahvè, en aquests termes: «Si de veritat poseu a les meves mans els ammonites, 31oferiré a Jahvè en sacrifici[246] aquell qui, en tornar jo victoriós dels ammonites, surti de la porta de casa meva per rebre’m». 32Llavors Jeftè va atacar els ammonites, i Jahvè els va posar a les seves mans; 33els va derrotar des d’Aroer fins a l’entrada de Mennit, o sigui, vint pobles, i fins a Abel-Caramim. Els ammonites van quedar humiliats davant els israelites. 34Quan Jeftè se’n va tornar a Masfà, a casa seva, sortí a rebre’l la seva filla, dansant amb els tambors. Només ella, la seva filla única! Fora d’ella no tenia més fills ni filles. 35Així que la va veure, es va esquinçar els vestits, cridant: «Ai, filla meva, m’has ben arruïnat! Has hagut de ser tu la que em portés el desastre! Jo m’he compromès amb Jahvè i no puc tornar enrera». 36Ella li respongué: «Pare, si t’has compromès amb Jahvè, fes amb mi tal com han promès els teus llavis, ja que Jahvè t’ha concedit de fer justícia contra els teus enemics, els ammonites». 37I va afegir al seu pare: «Permete’m només una cosa deixa’m lliure durant dos mesos per anar-me’n a córrer per les muntanyes i plorar amb les meves companyes la meva virginitat»[247]. 38Ell li digué: «Vés-hi». I la deixà marxar per dos mesos. Se’n va anar, doncs, amb les seves companyes, i va plorar la seva virginitat a les muntanyes. 39Al cap de dos mesos, va tornar al seu pare, i aquest va complir amb ella el vot que havia fet[248]. I morí sense haver tingut marit. D’aquí va venir el costum, a Israel, 40que cada any les noies israelites surtin a fer el plany de la filla de Jeftè, el gaaladita, quatre dies l’any.

12 Guerra entre Efraïm i Galaad. Mort de Jeftè.— 1Els homes d’Efraïm van ser convocats i van passar el Jordà en direcció de Safon, per dir a Jeftè: «¿Com és que has anat a combatre contra els ammonites i no ens has cridat a nosaltres per acompanyar-te? Calarem foc a casa teva». 2Jeftè els va respondre: «Jo i els meus homes vam sostenir una disputa duríssima amb els ammonites. Us vaig demanar auxili, i no em vau ajudar per deslliurar-me de les seves mans. 3En veure que ningú no m’ajudava, em vaig arriscar la vida i vaig travessar el Jordà per anar a combatre contra els ammonites, i Jahvè els va posar a les meves mans. ¿Per què pugeu avui a combatre contra mi?» 4Llavors Jeftè va reunir tots els homes de Galaad per defensar-se contra Efraïm. Els gaaladites van atacar Efraïm perquè els deien: «Sou uns fugitius d’Efraïm» (Galaad es troba entre Efraïm i Manasés).

5Galaad va prendre a Efraïm els quals del Jordà. Quan un fugitiu d’Efraïm deia: «Deixeu-me passar», els gaaladites li preguntaven: «Ets efraïmita?» Ell responia: «No». 6Llavors li deien: «Digues “xibòlet”». Ell deia: «sibòlet»[249], perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Ells l’agafaven i el degollaven vota els guals del Jordà. En aquella ocasió, van caure quaranta-dos mil homes d’Efraïm. 7Jeftè va ser jutge d’Israel durant sis anys. En morir Jeftè, el gaaladita, el van enterrar a la seva ciutat, Masfà, de Galaad.

Abesan.— 8Després d’ell, el jutge d’Israel va ser Abesan de Bet-Lèhem. 9Va tenir trenta fills i trenta filles. Aquestes, les va casar fora, i va fer venir de fora trenta noies per als seus fills. Va ser jutge d’Israel durant set anys. 10En morir Abesan, el van enterrar a Bet-Lèhem.

Elon.— 11Després d’ell, el jutge d’Israel va ser Elon, de Zabuló, que judicà Israel durant deu anys. 12En morir Elon, de Zabuló, el van enterrar a Elon, al país de Zabuló.

Abdon.— 13Després d’ell, el jutge d’Israel va ser Abdon, fill d’Hil·lel, de Faraton. 14Tenia quaranta fills i trenta néts, que muntaven setanta pollins. Va judicar Israel durant vuit anys. 15En morir Abdon, fill d’Hil·lel, de Faraton, el van enterrar al país d’Efraïm, a la terra de Saalim.

Samsó (Jt. 13,1-16,31)

13 L’àngel anuncia el naixement de Samsó. 1Els israelites tornaven a fer el mal que ofèn Jahvè, i Jahvè els va posar a les mans dels filisteus quaranta anys seguits. 2Hi havia un home de Saraà, del clan de Dan, que es deia Manuè. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. 3L’àngel de Jahvè es va aparèixer a la dona i li va dir: «Tu ets estèril i no has tingut mai cap fill. 4Vigila, doncs, de beure vi ni cap beguda fermentada, ni de menjar res d’impur. 5Quedaràs embarassada i tindràs un fill. Mai no li tocarà el cap la navalla, perquè serà nazir de Déu[250] des del si matern. És ell qui començarà a salvar Israel del poder dels filisteus». 6La dona va anar a contar-ho al seu marit: «M’ha vingut a veure un home de Déu. El seu aspecte era com el de l’àngel de Déu, ple de majestat. Jo no li he preguntat qui era, i ell tampoc no m’ha dit com es deia, 7però m’ha dit: “Mira, quedaràs embarassada i tindràs un fill. No beguis vi ni cap cosa fermentada, no mengis res d’impur, perquè el noi serà nazir de Déu, des de les entranyes de la mare fins al dia de la seva mort”».

Segona aparició de l’àngel i naixement de Samsó. 8Llavors Manuè va implorar Jahvè amb aquestes paraules: «Us prego, Senyor, que torneu a fer venir a casa nostra l’home de Déu que vau enviar, perquè ens ensenyi què hem de fer amb el noi que naixerà». 9Jahvè va escoltar Manuè, i l’àngel de Déu va tornar a la dona mentre era al camp. Manuè, el seu home, no era amb ella. 10De seguida se’n va anar corrents a dir al seu marit: «Mira, se m’ha aparegut l’home que va venir l’altre dia». 11Manuè seguí la seva dona i, arribat on era l’home, li diu: «Sou vós el qui vau parlar a la meva dona?» Ell li respon: «Sóc jo mateix». 12Manuè li diu: «Quan es compleixin les vostres paraules, quin ha de ser el comportament del noi?» 13L’àngel de Jahvè li va respondre: «Que la dona s’abstingui de tot allò que li vaig dir: 14que no begui res del que prové del raïm, que no begui vi ni cap beguda fermentada, que no mengi res d’impur. Que es guardi de tot allò que li vaig ordenar». 15Llavors Manuè va dir a l’àngel de Jahvè: «Permeteu-me que us retinguem; us volem oferir un cabrit». 16Però l’àngel de Jahvè li va respondre: «Ni que em retinguis, no tastaré del teu menjar. Si vols oferir un holocaust, ofereix-lo a Jahvè». És que Manuè encara no sabia que es tractava de l’àngel de Jahvè. 17Després, va preguntar a l’àngel de Jahvè: «¿Com us dieu, per poder obsequiar-vos quan es compleixin les vostres paraules?» 18Però l’àngel de Jahvè li va respondre: «Per què preguntes el meu nom? És meravellós». 19Llavors Manuè agafà un cabrit i l’oblació, i ho va oferir sobre una roca en holocaust a Jahvè-que-fa-meravelles. 20I mentre la flama pujava cel amunt des de l’altar, també l’àngel de Jahvè se’n va pujar amunt amb la flama de l’altar. Manuè i la seva muller, que s’ho miraven, es van prosternar de cara a terra. 21L’àngel de Jahvè ja no es va tornar a aparèixer a Manuè ni a la seva dona. Aleshores Manuè va comprendre que era l’àngel de Jahvè 22i va dir a la seva dona: «Segur que morirem, perquè hem vist Déu». 23Però la dona li respongué: «Si Jahvè hagués tingut intenció de fer-nos morir, no hauria pas acceptat de les nostres mans el sacrifici i l’oblació, ni ens hauria fet veure totes aquestes coses».

24La dona va tenir un fill i li va posar Samsó. El noi va créixer, Jahvè el va beneir, 25i l’esperit de Jahvè va començar d’excitar-lo a Mahanè-Dan, entre Saraà i Estaol.

14 Casament de Samsó. 1Samsó va baixar a Tamnà i es va fixar en una dona d’entre les filles dels filisteus. 2Va pujar a comunicar-ho al seu pare i a la seva mare: «He vist una dona entre les filles del filisteus; preneu-me-la per esposa». 3Però el seu pare i la seva mare i digueren: «¿Que no hi ha cap dona entre les filles dels teus parents i en tot el nostre poble, perquè vagis a triar-te’n una entre els filisteus, que són incircumcisos?» Samsó va respondre al seu pare: «Pren-me aquesta, que és la que m’agrada». 4El seu pare i la seva mare no sabien que fos cosa de Déu, el qual volia que els filisteus, que en aquell temps dominaven Israel, donessin motiu de moure’ls brega.

5Samsó va baixar a Tamnà. Es va arribar fins a les vinyes de Tamnà i, de sobte, un lleonet se li plantà al davant, bramulant. 6Llavors l’esperit de Jahvè s’apoderà d’ell i, sense portar res a la mà, va esquarterar el lleó com qui esquartera un cabrit. Ni tan sols al pare i a la mate no va dir-los allò que havia fet. 7Va baixar, va estar parlant amb la dona, i li va agradar. 8Al cap d’uns quants dies, hi tornà per contractar el casament. Després va fer una marrada per veure la carronya del lleó, i va veure que dintre la carcanada del lleó hi havia un eixam d’abelles i mel. 9La va recollir en el palmell de la mà, i anava caminant i menjant, En arribar on eren el seu pare i la seva mare, els en va donar perquè en mengessin, però no els va dir que l’hagués treta de la carcanada del lleó. 10El seu pare va baixar també a casa de la dona, i allí Samsó va organitzar una festa de set dies, tal com acostumen a fer tots els joves. 11Però, com que li tenien por, van escollir trenta companys perquè estiguessin al seu costat.

Endevinalla de Samsó. 12Llavors Samsó els va dir: «Vull proposar-vos una endevinalla. Si l’encerteu durant els dies del convit, us regalaré trenta peces de tela fina i trenta vestits de festa. 13Però, si no podeu endevinar-la, vosaltres em regalareu a mi les trenta peces de tela fina i els trenta vestits de festa». Ells li respongueren: «Proposa la teva endevinalla, que t’escoltem». 14Ell els digué:

«Del qui menja, n’ha sortit menjar,
i del forçut n’ha sortit dolçor».

Durant tres dies no van poder endevinar-la. 15El quart dia, van dir a la dona de Samsó: «Mira de seduir el teu marit perquè ens aclareixi l’endevinalla o, si no, et cremarem amb tota la casa del teu pare. ¿És que ens heu convidat aquí per empobrir-nos?» 16Llavors la dona va començar a ploriquejar dient a Samsó: «M’has avorrit, ja no m’estimes. Has proposat una endevinalla als meus, i a mi, no me’n dius la solució». Ell li responia: Ja ho veus, no ho he dit ni al meu pare ni a la meva mare, i t’ho haig de dir a tu?» 17Durant els set dies li va estar plorant i, el dia setè, tant l’havia forçat, que li va dir la solució. 18La gent del poble, doncs, el dia setè, abans d’entrar ell a l’alcova, li van dir:

«¿Què hi ha de més dolç que la mel,
i que hi ha de més forçut que el lleó?»

Ell els respongué: «Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella, no hauríeu encertat l’endevinalla».

19Tot seguit, s’apoderà d’ell l’esperit de Jahvè, va baixar a Ascalon, va matar-hi trenta homes, va endur-se’n les despulles, i va donar els vestits de festa als qui havien encertat l’endevinalla. Després va pujar a casa del seu pare encès de furor. 20Mentrestant, van donar la seva dona al qui havia estat el seu company d’honor.

15 Samsó cala foc a les collites dels filisteus. 1Un quant temps més tard, durant la sega del blat, Samsó va anar a visitar la seva dona. Portava un cabrit, i va dir: «Vull veure la meva dona a la seva cambra». Però el seu sogre no el va deixar entrar, 2i li deia: «Em pensava que ja l’havies avorrida. Per això l’he donada al teu company d’honor. ¿No trobes que la seva germana petita és millor que no pas ella? Pots prendre-la en lloc de l’altra». 3Però Samsó va dir-los: «Aquesta vegada tinc raó de ser dolent amb els filisteus». 4Se’n va anar, va agafar tres-cents xacals, va preparar teies i, girant els xacals cua contra cua, va anar posant una teia cada dues cues. 5Després va encendre les teies i va engegar els xacals pels sembrats dels filisteus. Així, van cremar garbes i sembrats, vinyes i oliverars. 6Quan els filisteus van preguntar-se qui ho havia fet, algú va dir: «Samsó, el gendre del tamnita, perquè li ha pres la dona i l’ha donada al seu company d’honor». Llavors els filisteus van pujar i van cremar la dona amb la seva família. 7Però Samsó va dir-los: «Perquè heu fet això, ara sí, que em venjaré de vosaltres. Només després quedaré tranquil». 8I els va atacar a tort i a dret; va ser una derrota formidable. Acabat, va baixar i s’estava a la cova de la roca d’Etam.

Ramat-Lehí, història del queix d’ase.— 9Més endavant, els filisteus pujaren, acamparen a Judà i van fer una incursió a Lehí. 10Els de Judà van dir-los: «Per què pugeu contra nosaltres?» Ells respongueren: «Pugem per endur-nos pres Samsó i fer-li pagar el mal que ens ha fet». 11Llavors, tres mil homes de Judà van baixar a la cova de la roca d’Etam per dir a Samsó: «¿No saps que els filisteus són amos nostres? Per què ens has fet això?» Ell els respongué: «Els he tractats com ells em van tractar». 12Llavors li van dir: «Hem baixat per fer-te presoner i posar-te a les mans dels filisteus». Samsó els va respondre: «Jureu-me que vosaltres no em matareu». 13Ells li digueren: «Et lligarem i et deixarem a les mans dels filisteus; però de matar-te, no et matarem». Havent-lo lligat, doncs, amb dues cordes noves, el van fer pujar de la roca. 14Arribat a Lehí, quan els filisteus ja sortien a rebre’l amb gran gatzara, es va apoderar d’ell l’esperit de Jahvè, les cordes dels seus braços es van desfer com fils de lli cremat al foc, i els lligams de les seves mans es van fondre. 15Ell, havent reparat en un queix d’ase encara fresc, l’agafà, i amb això va derrotar mil homes. 16Llavors Samsó va exclamar:

«Con els he deixats
amb un queix d’ase!
Amb un queix d’ase,
mil homes derrotats».

17Després va llençar el queix que tenia a la mà i va posar a aquell lloc el nom de Ramat-Lehí, que vol dir turó del Queix. 18I com que tenia molta set, va invocar Jahvè, dient: «Vós heu concedit aquesta gran victòria per les mans del vostre servent, ¿i ara hauré de morir de set i caure a les mans dels incircumcisos?» 19Fou aleshores que Jahvè va obrir aquell clot que hi ha a Lehí. Va sortir-ne aigua, va beure i es va retornar. Per això, encara avui dia anomenen En-ha-Coré, la font del qui invoca, aquesta font que hi ha a Lehí. 20Durant vint anys va ser jutge d’Israel en temps dels filisteus.

16 Samsó s’enduu les portes de Gaza.— 1Samsó es va arribar a Gaza, va veure-hi una prostituta i va entrar a casa seva. 2Quan algú va dir als de Gaza: «Samsó ha vingut aquí», el van rodejar i van posar espies a la porta de la ciutat. Durant tota la nit no es van moure pensant: «Esperen que es faci de dia i llavors el matarem». 3Samsó va estar jaient fins a la mitjanit. A mitjanit, es llevà, agafà els dos batents de la porta amb els seus muntants, els arrencà amb la barra, se’ls carregà a l’esquena i els puja al capdamunt de la muntanya que hi ha davant d’Hebron.

Samsó i Dalilà. Traïció. 4Després d’aquesta feta, Samsó es va enamorar d’una dona de la Vall de Sorec. Es deia Dalilà. 5Els senyors dels filisteus van pujar per dir-li: «Mira de seduir-lo, per veure d’on li ve tanta força, i com podríem dominar-lo, per endur-nos-el lligat i deixar-lo impotent. Cadascú de nosaltres està disposat a donar-te cent sicles de plata». 3Llavors Dalilà va dir a Samsó: «Digue’m, per favor, dient: “Aquesta vegada pugeu, que m’ha confiat tot el secret del seu cor”». Els senyors dels filisteus van pujar a casa d’ella amb els diners a les mans. 19Ella va adormir Samsó a la seva falda i va fer cridar un home que li tallés les set trenes del cap. Llavors va començar de sentir-se impotent, i li va desaparèixer la força. 20Ella va cridar: «Els filisteus són aquí, Samsó!» Ell es va despertar i pensà: «Me’n sortiré com les altres vegades i em deslliuraré». Però no sabia que Jahvè l’havia abandonat. 21Llavors, els filisteus el van agafar i li van arrencar els ulls. Després el van baixar a Gaza, el van lligar amb una doble cadena de bronze, i el feien moldre a la presó.

Venjança suïcida de Samsó.— 22Amb tot, els cabells, un cop tallats, li començaven a créixer de nou. 23Els senyors dels filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici a Dagon[251], el seu déu, i per celebrar-ho, perquè deien: «El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic». 24Quan el poble va veure el seu déu, va començar de lloar-lo:

«El nostre déu ens ha posat a les mans
Samsó, el nostre enemic,
el qui desolava el nostre país
i multiplicava els nostres morts».

25Quan s’havien posat alegres, van dir: «Aneu a cridar Samsó, que ens farà riure». Van anar, doncs, a cridar Samsó a la presó, i els va divertir. Després el deixaren al mig de les columnes. 26Samsó va dir al noi que el conduïa de la mà: «Guia’m fins a tocar les columnes sobre les quals descansa l’edifici, que m’hi vull recolzar». 27L’edifici era ple d’homes i dones. També s’hi trobaven els senyors dels filisteus, i dalt del terrat hi havia unes tres mil persones que contemplaven els jocs de Samsó. 28Llavors Samsó va invocar Jahvè: «Senyor, Jahvè, recordeu-vos de mi i doneu-me força encara per aquesta vegada, Déu meu, i que d’un cop em vengi dels filisteus pels meus dos ulls». 29Després Samsó va palpar les dues columnes damunt les quals descansava l’edifici, s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà esquerra, 30i va dir: «Moriré jo mateix junt amb els filisteus!» Va empènyer amb tota la força, i l’edifici es va ensorrar damunt els senyors i damunt tota la gent que hi havia dins. Van ser més els qui va matar amb la seva mort que no pas els qui havia matat durant la seva vida. 31Els seus germans i tota la casa del seu pare van baixar pet endur-se’l, el van pujar i l’enterraren entre Saraà i Estaol; a la tomba del seu pare, Manuè. Havia estat jutge d’Israel durant vint anys.

Apèndixs (Jt. 17,1-21,25)

El santuari de Micà i el santuari de Dan (Jt. 17,1-18,31)

17 Micà fa de la seva casa un santuari.— 1Hi havia un home de la muntanya d’Efraïm que es deia Micà. 2aVa dir a la seva mare: «Els mil cent sicles de plata que et van prendre, i a propòsit dels quals tu vas proferir una maledicció, i vas dir —com jo mateix vaig sentir-ho—: 3b“Aquests diners, els consagro solemnement a Jahvè per fer-ne una imatge i una estàtua de fosa”, 2bdoncs, bé, aquests diners, els tinc jo. Sóc jo qui te’ls havia presos, 3ci ara te’ls torno». 2cLa seva mare va respondre: «Que el meu fill sigui beneït de Jahvè». 3aI Micà li va restituir els mil cent sicles de plata. 4Un cop ell li va haver tornat els diners, ella en va prendre dos-cents sicles i els va donar a un argenter perquè els fongués i en fes una imatge i una estàtua de fosa. I la tenien a la casa de Micà. 5Micà, doncs, va fer de la seva casa un santuari. Va fer també un efod i terafim i va confiar-ho a un dels seus fills perquè li fes de sacerdot. 6Aquell temps, no hi havia rei a Israel, i cadascú feia allò que li semblava bé.

Un levita es posa al servei de Micà.— 7Hi havia un jove de Bet-Lèhem de Judà, del clan de Judà, que era levita i vivia allí. 8Aquest va marxar de la ciutat de Bet-Lèhem de Judà per anar-se’n a viure on trobés acolliment. Tot fent camí, arribà a la muntanya d’Efraïm, a la casa de Micà. 9Micà li va preguntar: «D’on véns?» Ell li va respondre: «Sóc un levita de Bet-Lèhem de Judà, i estic viatjant per trobar on poder viure». 10Micà li digué: «Queda’t amb mi; em faràs de pare i de sacerdot, et donaré deu sicles de plata l’any, els vestits que et calguin i la manutenció». 11El levita va consentir a quedar-se amb aquell home, de manera que va ser com un dels seus fills. 12Micà va donar la investidura al levita, i el jove li va fer de sacerdot: s’estava a la casa de Micà. 13Llavors Micà va pensar: «Ara estic segur que Jahvè em tractarà bé; tinc un levita per sacerdot».

18 Els danites busquen nous territoris.— 1Aquell temps, no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on habitar, perquè fins aleshores no li havia tocat cap possessió entre les tribus d’Israel. 2Van enviar cinc homes del seu clan, homes valents de Saraà i Estaol, perquè exploressin el país i en fessin un reconeixement. Van arribar a la muntanya d’Efraïm a casa de Micà, i van fer-hi nit. 3Estant prop de la casa de Micà, van reconèixer la veu del jove levita, van acostar-s’hi i li digueren: «Qui t’ha portat aquí? Què hi fas? Què hi tens aquí?» 4Ell els respongué: «Micà ha fet per mi tal i tal cosa. Em dóna un sou, i li faig de sacerdot». 5Llavors li van demanar «Consulta Déu, per saber si reeixirem en el viatge que estem fent». 6La resposta del sacerdot va ser: «Aneu en pau, que Jahvè mira amb bons ulls el viatge que esteu fent». 7Els cinc homes se’n van anar i arribaren a Lais. I van veure que la gent que hi habitava vivien refiats sota el govern dels sidonis, tranquils i segurs. No els mancava res del que es pot trobar a la terra. Estaven lluny dels sidonis i no tenien cap contacte amb ningú. 8Arribats als seus germans de Saraà i d’Estaol, aquests els van preguntar: «Què ens dieu?» Els van respondre: «Hem caminat, hem recorregut el país fins a Lais i hem vist que la gent que hi habita viuen refiats, sota el govern dels sidonis, però estan lluny dels sidonis i no tenen relació amb ningú. Pugem contra ells, perquè ens hem fet càrrec del país, i és excel·lent de debò. Com és que no dieu res? No us faci mandra d’anar a conquistar aquell territori. 10Quan hi arribareu, trobareu una gent desprevinguda. És un país extens, i és segur que Déu l’ha posat a les vostres mans. És un lloc on no manca res del que es pot trobar a la terra».

Els danites s’enduen les imatges de Micà.— 11Van partir, doncs, del clan danita de Saraà i d’Estaol, sis-cents homes armats. 12Pujaren i acamparen a Cariat-Jarim, a Judà. Per això, han anomenat aquell indret Mahané-Dan fins avui. És a ponent de Cariat-Jarim. 13D’allà van anar travessant la muntanya d’Efraïm, fins arribar a la casa de Micà. 14Llavors, els cinc homes que havien anat a explorar el terreny a Lais van fer aquest raonament als seus germans: «¿Sabeu que en aquestes cases hi ha un efod i terafim, una imatge i una estàtua de fosa? Mireu què podeu fer». 15I, separant-se, van anar a la casa del jove levita, la casa de Micà, i el van saludar. 16Mentrestant, els sis-cents homes danites, armats, eren a l’entrada. 17Els cinc que havien anat a explorar el territori van entrar, van agafar la imatge i l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa. El sacerdot continuava a l’entrada, amb els sis-cents homes armats, 18mentre ells entraven a la casa de Micà, i agafaven la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa. Quan el sacerdot els va dir: «Què feu?», 19ells li respongueren: «Calla. Tapa’t la boca i vine amb nosaltres, que ens faràs de pare i de sacerdot. ¿Què és millor: que siguis sacerdot per a la família d’un sol home, o bé que siguis sacerdot d’una tribu i de tot un clan d’Israel?». 20El sacerdot va estar-hi d’acord; va agafar l’efod, els terafim i la imatge, i es va posar enmig d’aquella gent.

21Després van emprendre la marxa, un cop col·locats al davant les dones, la mainada, el bestiar i els bagatges. 22ja s’havien allunyat de la casa de Micà, quan la gent que vivia a les cases veïnes es va aplegar per perseguir els danites. 23Com que cridaven darrera d’ells, es van girar i digueren a Micà: «Què et passa, que t’exclames tant?» 24Ell respongué: «M’heu pres el déu que vaig fer fabricar, junt amb el sacerdot. Us en aneu, i a mi, què em queda? ¿Com podeu dir-me encara “Què et passa?”» 25Els danites li digueren: «Vés amb compte, si et tornem a sentir; se’t podrien tirar a sobre uns homes que ja estan irritats, i tu mateix series causa de perdició per a tu i per a tota la teva família». 26Els danites van seguir el seu camí, i Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se’n tornà a casa seva.

Presa de Lais. Fundació del santuari de Dan.— 27Ells, doncs, duent tot allò que Micà havia fabricat i el sacerdot que tenia, van arribar a Lais, on tothom vivia tranquil i confiat; van exterminar-los a fil d’espasa, i van calar foc a la ciutat. 28No hi va haver qui els pogués salvar, perquè la ciutat era lluny de Sidó, i no tenien relació amb ningú. Era a la vall de Bet-Rohob. Després d’haver reconstruït la ciutat, s’hi van establir 29i van anomenar-la Dan, el nom del seu pare, fill d’Israel. Primitivament, però, el nom de la ciutat era Lais. 30Després, els danites van erigir aquella imatge, i Jonatàs, fill de Guersom, fill de Moisès, junt amb els seus fills, van ser els sacerdots de la tribu danita fins al dia de la deportació del país. 31Van tenir instal·lada per al propi ús la imatge que Micà havia fabricat, tot el temps que la casa de Déu va ser a Siló.

Crim dels habitants de Gabaà i guerra contra Benjamí (Jt. 19,1-21,25)

19 Un levita d’Efraïm va a buscar la seva concubina.— 1Per aquell temps, quan Israel encara no tenia rei, hi havia un levita, que vivia foraster al límit de la muntanya d’Efraïm i que havia pres per concubina una dona de Bet-Lèhem de Judà. 2Amb ocasió d’una enrabiada, la concubina li va marxar a casa del seu pare, a Bet-Lèhem de Judà. Ja feia quatre mesos que hi era, 3quan el seu marit va fer el pensament d’anar-la a trobar per tocar-li el cor i fer-la tornar. Anava amb el seu criat i amb un parell d’ases. Ella el va fer entrar a casa del pare. Quan el pare de la noia el va veure, va estar-ne content. 4El seu sogre, el pare de la noia, va forçar-lo a quedar-se amb ell tres dies. Menjaven, bevien i allà passaven la nit. 5El quart dia, en llevar-se al matí, quan ja es disposava a marxar, el pare de la noia va dir al seu gendre: «Menja un tros de pa, per agafar forces. Després ja marxareu». 6Es van asseure, doncs, a menjar i beure tots dos junts. Llavors el pare de la noia va dir a l’home: «Et demano encara que t’avinguis a fer nit aquí. Això t’anirà bé». 7L’home ja s’aixecava per anar-se’n, però, davant la insistència del sogre, es va quedar a passar la nit allà. 8Quan al matí del dia cinquè va llevar-se per partir, el pare de la noia li diu: «Menja, va». I es van estar entretenint fins al caient del dia, menjant tots dos plegats. 9Ja es disposava a marxar, amb la concubina i el criat, quan el sogre seu, el pare de la noia, li va dir: «Mira que ja es fa tard. Passeu aquí la nit. Ja veus com va baixant el dia. Queda’t aquesta nit que et farà bé. Demà ja us llevareu per fer el vostre camí fins a casa teva». 10Però l’home no va voler quedar-se aquella nit, i va marxar. Així, va arribar a les envistes de Jebús, que és Jerusalem, duent els dos ases albardats, a més de la seva concubina i el criat.

Busquen acolliment a Gabaà.— 11Quan eren prop de Jebús, el dia ja havia baixat molt. En dir-li el criat: «Arribem-nos fins en aquesta ciutat dels jebuseus i passem-hi la nit», 12l’amo va respondre: «No ens acostem a una ciutat estrangera, que no és dels israelites. Més val que passem de llarg, fins a Gabaà». 13I va dir encara al criat: «Vés caminant; ens arribarem en un d’aquests llocs, i passarem la nit a Gabaà o a Ramà». 14Van continuar, doncs, i el sol se’ls pongué quan eren davant de Gabaà de Benjamí. 15Llavors van deixar el camí per anar a passar la nit a Gabaà. Un cop dins, s’assegué en un carrer de la vila, però no hi havia qui els acollís a casa per passar-hi la nit. 16Un vell que tornava al vespre de la feina del camp, i era de la muntanya d’Efraïm, resident a Gabaà —la gent del lloc eren benjaminites—, 17va veure que hi havia un vianant al carrer de la vila, i li va dir: «On vas i d’on véns?» 18Ell li respon: «Estem de pas, de Bet-Lèhem de Judà, i ara me’n torno cap a casa, però no hi ha qui m’aculli a casa seva. 19Tant de palla com de farratge per als nostres ases, ja en tenim; de pa i de vi per a mi, per a la teva serventa i per al criat que ens acompanya, també en tenim. No fa falta res». 20Li diu el vell: «La pau sigui amb tu! Jo m’encarrego de tot allò què et faci falta. No passis la nit al carrer». 21 Els va fer entrar a casa seva, va donar farratge als ases, els rentà els peus, i menjaren i begueren.

Perversió dels habitants de Gabaà.— 22Mentre sopaven, uns brètols de la ciutat van voltar la casa i trucaven a la porta, dient al vell, amo de la casa: «Fes sortir aquest home que ha entrat a casa teva, que el volem conèixer»[252]. 23L’amo de la casa va sortir per dir-los: «No, germans, no sigueu dolents. No vulgueu cometre una estupidesa com aquesta amb un home que ha entrat a casa meva. 24Mireu: faré sortir la meva filla verge. D’ella, abuseu-ne i feu-ne el que us sembli, però a aquest home, no li feu una estupidesa així»[253]. 25Però aquells homes no el volien escoltar. Llavors el foraster va agafar la seva concubina i els la va dur a fora. Ells la van conèixer i van estar abusant d’ella tota la nit fins a la matinada. A trenc d’alba, la van deixar estar. 26Cap al matí, ella es va deixar caure a l’entrada de la casa de l’home on era el seu marit, fins què es va fer clar. 27El seu marit es va llevar al matí i, en obrir la porta de la casa per sortir a fer el seu camí, la seva concubina estava caiguda a l’entrada de la casa, amb les mans sobre el llindar. 28Ell li diu: «Aixeca’t, i anem-nos-en». Però no va respondre. Llavors l’home l’agafà, la va carregar sobre l’ase i es va posar en marxa cap al seu lloc. 29Arribat a casa seva, agafà la seva concubina i, ganivet en mà, va anar tallant-la membre per membre, en dotze trossos. I així la va enviar a tot el territori d’Israel[254]. 30I va donar aquest encàrrec als emissaris: «Digueu això per tot Israel: “¿Ha estat mai vista una cosa semblant des del dia que els israelites van pujar d’Egipte fins avui? Reflexioneu-hi, decidiu, i digueu vosaltres mateixos”». I tots els qui ho veien, deien «Mai no s’havia vist una cosa semblant d’ençà que els israelites van pujar d’Egipte fins avui».

20 Els israelites determinen de fer justícia.— 1Tots els israelites van sortir, de Dan fins a Beer-Sabé i fins al país de Galaad; tota la confederació es va reunir com un sol home, davant Jahvè, a Masfà. 2Tots els caps del poble, totes les tribus d’Israel, van assistir a la reunió del poble de Déu: eren quatre-cents mil homes d’infanteria, capaços d’empunyar l’espasa. 3També els homes de Benjamí es van assabentar que els israelites havien pujat a Masfà. Llavors els israelites van dir: «Expliqueu com ha estat comès aquest crim». 4Va respondre el levita, el marit de la dona maltractada: «Vaig arribar amb la meva concubina a Gabaà de Benjamí per passar-hi la nit, 5i els homes de Gabaà es van alçar contra mi durant la nit i van rodejar la casa on jo era. A mi, em volien matar, i la meva concubina, van violentar-la fins que va morir. 6Llavors jo vaig agafar la meva concubina, la vaig fer trossos i vaig enviar-la a totes les contrades de l’heretatge d’Israel, perquè sabessin quina atrocitat i quina estupidesa han comès dintre d’Israel. 7Tots vosaltres sou aquí, israelites. Delibereu, i preneu aquí mateix la decisió». 8Llavors van alçar-se tots com un sol home, dient: «Que ningú no se’n vagi o es retiri a casa seva. 9Atacarem Gabaà. Segons determini la sort, 10prendrem deu homes per cada cent d’entre totes les tribus d’Israel, cent per cada mil i mil per cada deu mil, perquè recullin queviures per als homes que aniran a Gabaà de Benjamí per fer justícia de l’estupidesa que han comès a Israel». 11Així va aplegar-se tota la gent d’Israel, units com un sol home contra la ciutat.

Obstinació de Benjamí.— 12Les tribus d’Israel van enviar missatgers a tota la tribu de Benjamí per dir: «¿Què és aquest crim què han comès entre vosaltres? 13Doneu-nos aquests brètols de Gabaà; els farem morir i extirparem d’Israel aquest mal». Però els homes de Benjamí van refusar d’accedir a la petició dels seus germans israelites, 14i de tots els pobles van aplegar-se a Gabaà per sortir a combatre contra els israelites. 15La revista de les tropes de Benjamí, aquell dia, va donar: de tots els pobles, vint-i-cinc mil homes capaços d’empunyar l’espasa, sense comptar els habitants de Gabaà revistats, que foren set-cents homes escollits. 16Entre tota aquella gent, hi havia set-cents homes escollits, que tiraven amb l’esquerra igual que amb la dreta. Tots aquests podien apuntar amb la fona a un cabell, sense fallar el tret. 17Els homes d’Israel revistats, descomptant Benjamí, eren quatre-cents mil guerrers, capaços d’empunyar l’espasa. 18Els israelites van pujar a Bet-El per consultar Déu, en aquests termes «¿Qui de nosaltres anirà al davant en la guerra contra Benjamí?» Jahvè va respondre: «Judà anirà al davant».

Atacs fracassats d’Israel.— 19Els israelites, doncs, es llevaren de bon matí, i van acampar davant Gabaà. 20Havien sortit per atacar Benjamí i s’havien arrenglerat contra Gabaà, 21però van sortir els benjaminites de Gabaà, i aquell dia van caure vint-i-dos mil homes d’Israel. 22La multitud dels israelites es va refer, i van tornar a arrenglerar-se en ordre de batalla al mateix lloc on s’havien arrenglerat el primer dia. 23Llavors els israelites pujaren a lamentar-se davant de Jahvè fins al vespre, i van fer a Jahvè aquesta consulta: «¿Hem de tornar a emprendre la batalla contra el nostre germà?» Jahvè va respondre: «Pugeu contra ell». 24El segon dia, doncs, els israelites s’hi van acostar, 25però els homes de Benjamí van sortir de Gabaà al seu encontre, aquell segon dia, i van abatre encara divuit mil homes, capaços d’empunyar l’espasa. 26Llavors, amb tots els homes de guerra, van pujar tots els israelites a Bet-El, i van estar-se allà, lamentant-se davant Jahvè. Tot aquell dia, van dejunar fins al vespre. També van oferir holocaustos i víctimes de comunió davant Jahvè. 27Aquell temps, es trobava allà l’arca de l’aliança. Un cop més els israelites van consultar Jahvè, 28per mitjà de Finehès, fill d’Eleazar, fill d’Aharon, que estava al seu servei per aquells dies, dient: «¿Hem de tornar a emprendre la guerra contra els fills de Benjamí, el nostre germà, o bé ho deixem córrer?» Jahvè va respondre: «Pugeu, que demà el posaré a les vostres mans».

Derrota de Benjamí.— 29Llavors Israel va posar gent emboscada al voltant de Gabaà. 30En pujar els israelites contra els benjaminites el tercer dia, es van arrenglerar contra Gabaà com cada vegada. 31Els homes de Benjamí sortiren a l’encontre de les tropes, atrets a fora de la ciutat, i van començar a atacar, fent víctimes d’entre la gent com les altres vegades, pels camins que pugen l’un de Bet-El i l’altre de Gabaon, a camp ras. En van matar uns trenta d’Israel. 32Els benjaminites pensaven: «Ja els tenim derrotats com el primer dia». Però els israelites havien ordenat: «Fugirem per atreure’ls fora de la ciutat, camins enllà». 33Llavors, cada israelita va sortir del seu lloc i va preparar l’atac a Baal-Tamar, mentre els emboscats d’Israel sortien d’improvís del seu amagatall, a l’occident de Gabaà. 34Deu mil homes escollits d’entre tot Israel es van presentar davant de Gabaà. La batalla va ser dura. Els benjaminites no sospitaven el desastre que els queia al damunt. 35Jahvè va derrotar Benjamí enfront d’Israel. Els israelites van abatre aquell dia vint-i-cinc mil i cent homes de Benjamí, tots ells capaços d’empunyar l’espasa. 36Els benjaminites van veure que eren derrotats…

Les tropes d’Israel cedien el lloc a Benjamí perquè confiaven en l’emboscada que havien parat contra Gabaà. 37Els emboscats, de sobte, es van desplegar cap a Gabaà, i van passar tota la ciutat a fil d’espasa. 38Les tropes d’Israel havien convingut amb els emboscats que, quan ells aixequessin un senyal de fum des de la ciutat, 39les tropes d’Israel passarien a l’ofensiva. Benjamí ja havia començat a atacar i havien fet una trentena de víctimes entre els israelites. Pensaven: «Quedaran derrotats davant nostre com a la primera batalla». 40Però, així que el senyal, la columna de fum, va començar de pujar de la ciutat, Benjamí, girant-se enrera, va veure que la ciutat sencera cremava com un holocaust que s’enfila cap al cel. 41Llavors, quan els homes d’Israel van passar a l’ofensiva, els de Benjamí es van esglaiar, adonant-se del desastre que els venia a sobre. 42I van fugir davant els homes d’Israel, en direcció del desert. Però la batalla els anava estrenyent, i els qui venien de la ciutat, els derrotaven, agafant-los al mig. 43Mentre encerclaven Benjamí, el perseguien sense repòs, i el van vèncer enfront de Gabé, al costat oriental. 44En van caure divuit mil de Benjamí, tots ells homes de guerra. 45Els restants van fugir desert enllà, a la Roca de Remmon. Però, pels camins, els israelites van arreplegar-ne uns cinc mil homes, i encara els van anar seguint de prop fins a Guedom. Van matar-ne dos mil. 46En total, els caiguts de Benjamí aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capaços d’empunyar l’espasa. Tots eren bons guerrers. 47Sis-cents dels fugitius s’havien dirigit a la Roca de Remmon. 48Els homes d’Israel van retornar contra els benjaminites i van matar a fil d’espasa la població mascle de la ciutat, homes i bestiar, tot allò que trobaven. A més, van calar foc a tots els pobles que es trobaven per allà.

21 Plany d’Israel per Benjamí.— 1Els israelites havien fet a Masfà un jurament en aquests termes: «Cap de nosaltres no donarà la seva filla a ningú de Benjamí per muller». 2El poble va anar a Bet-El, i es van estar allà fins al vespre, a la presència de Déu. Cridant i fent grans lamentacions, 3deien: «¿Per què, Déu d’Israel, ha hagut de passar això a Israel, que avui manqui una de les seves tribus?» 4L’endemà, en llevar-se la gent, van erigir allà mateix un altar, i van oferir holocaustos i víctimes de comunió. 5Després, els israelites van dir: «¿Qui d’entre les tribus d’Israel no va assistir a la reunió prop de Jahvè?» Perquè hi havia un jurament seriós contra el qui no pugés prop de Jahvè a Masfà, què decretava que havia de morir. 6Els israelites sentien compassió pel seu germà Benjamí, i es deien: «Avui ha estat exterminada una tribu d’Israel. 7¿Què farem amb els supervivents, per procurar-los dones? Nosaltres hem jurat per Jahvè de no donar-los per mullers les nostres filles».

Les noies de Jabés són reservades per a Benjamí.— 8Llavors van dir «¿Qui és el qui, d’entre les tribus d’Israel, no ha pujat prop de Jahvè a Masfà?» I va resultar que ningú de Jabés de Galaad no havia vingut al campament, a la reunió; 9les tropes van ser revistades, i es va trobar que no hi havia ningú dels habitants de Jabés de Galaad. 10La confederació, doncs, va trametre allà dotze mil homes valents, amb aquesta ordre «Aneu, passeu a fil d’espasa els habitants de Jabés de Galaad, amb les dones i les criatures. 11Dediqueu a l’extermini sagrat homes i nois i totes les dones que hagin tingut relacions maritals». 12I van trobar entre els habitants de Jabés de Galaad quatre-centes noies verges, que no havien tingut relació amb cap home. Les van conduir al campament de Siló, al país de Canaan. 13Tota la confederació va trametre un missatge als benjaminites que eren a la Roca de Remmon, i els van proposar la pau. 14Amb aquesta ocasió, Benjamí va tornar, i els van donar les dones que havien deixat en vida entre les de Jabés de Galaad. Però no n’hi havia prou.

Rapte de les balladores de Siló.— 15El poble tenia compassió de Benjamí perquè Jahvè havia fet desaparèixer una de les tribus d’Israel, 16i els ancians de la confederació pensaven: «Com ho farem per donar esposes als restants, ja que les dones de Benjamí han estat exterminades?» 17Com sobreviurà la resta de Benjamí, perquè no desaparegui una tribu d’Israel? 18Nosaltres no els podem pas donar filles nostres per dones, després que els israelites han jurat: «Maleït sigui qui doni una dona a algú de Benjamí». 19Pensant, però, que venia la festa anual de Jahvè a Siló, que és al nord de Bet-El, a l’orient del camí que puja de Bet-El a Siquem, i al sud de Lebonà, 20van donar aquesta ordre als benjaminites: «Aneu a amagar-vos a les vinyes. 21Estigueu a l’aguait i, quan surtin ballant les noies de Siló, sortiu vosaltres de les vinyes, rapteu cadascú la seva dona entre les noies de Siló, i aneu-vos-en al país de Benjamí. 22En cas que els pares d’elles o els seus germans vinguin a moure-us brega, digueu-los: “Perdoneu que hagi pres cadascú la seva dona com si estiguéssim en guerra; si haguéssiu estat vosaltres els qui ens les haguéssiu donades, ara fóreu vosaltres els culpables”». 23Així ho feren els benjaminites. Van prendre dones d’entre les balladores que van raptar, i se’n van tornar a la seva heretat, on van reconstruir els pobles per habitar-hi. 24Després, els israelites van marxar també cadascú cap a la seva heretat. 25Aquell temps, no hi havia rei a Israel. Cadascú feia allò que li semblava bé.