A la mitologia grega, el déu Hipno és un jove alat que es representa amb flors de cascall a la mà. El seu nom significa «son». És fill de la nit i la foscor, i germà bessó de la mort.

El terme «hipnosi» fou utilitzat amb el seu significat actual per primer cop l’any 1843 pel cirurgià escocès James Braid, que el va utilitzar per descriure un estat semblant al son caracteritzat per una gran capacitat de concentració i, alhora, una alta suggestionabilitat.

Avui dia la ciència ha demostrat que gairebé tothom pot ser hipnotitzat, però encara hi ha opinions molt diverses sobre la utilitat, la fiabilitat i els perills que representa la hipnosi. Segurament aquesta ambivalència ve del fet que estafadors, firaires de pa sucat amb oli i serveis d’intel·ligència de tot el món en fan un mal ús.

Des del punt de vista purament tècnic, és fàcil hipnotitzar una persona; el que és difícil és controlar el procés, guiar el pacient, i analitzar i processar els resultats.

Cal tenir molta experiència i talent perquè una hipnosi realment profunda surti bé; en tot el món només hi ha un grapat d’hipnotitzadors experts i de confiança amb coneixements mèdics.