Castell de Sales

HOM el situa entre Besalú i Tortellà i és creença que hi ha grans tresors amagats. Una vegada van anar-hi uns desconeguts i, després de llogar gent, van fer una gran cavada al fons de la cisterna i encarregaren, sobretot, que cap dels presents no renegués per res ni llancés cap mala paraula. Mentre la gent treballava ells llegien grossos llibres i remugaven paraules estranyes. Un dels masovers del castell, que hi estava empleat, en tocar una pedra amb el picot va engegar, sense pensar, un renec, i els desconeguts es van desesperar i digueren que amb aquella expressió ho havia tirat tot a perdre i que ja no trobarien res. També es conta que el senyor rector d’una parròquia veïna va comparèixer allí amb els asperges i que, en fer-los servir, els desconeguts es van fondre com si haguessin estat de neu.

Una altra vegada uns altres desconeguts van anar pel mateix. Feren cavar a baix a la quadra. Anaven proveïts de molts queviures. A mitja feina els treballadors begueren un vi molt dolç i bo que portaven aquella gent. La bullida del vi els va fer adormir a tots i quan es van despertar, qui sap quant després d’haver-se adormit, no trobaren cap dels desconeguts. Es creu que es van carregar d’or i que fugiren.

Un dels cavallers que havia estat amo d’el castell hi anava tot sovint. En recórrer-lo feia un soroll estrany, sobretot dalt de la teulada. De vegades semblava que arrenqués teules; d’altres, que mesurés blat remenant sacs plens i sotraguejant les mesures, i d’altres, com si trotés amb el cavall. Mai ningú no l’ha vist, però són molts els qui l’han sentit. Era conegut pel «Cavaller», o per «la Por». No s’explica quin pot ésser el motiu de la presència d’aquest personatge.